21 consells

2,862 views

Published on

Published in: Education
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
2,862
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
2,396
Actions
Shares
0
Downloads
4
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

21 consells

  1. 1. consells per tenir un21 habitatge sostenible29 guies d’educació ambiental
  2. 2. PresentacióLimpacte que causa sobre el medi ambient el fet de construir i utilitzar els edificis és més important del que pot sem-blar a primera vista. Només per donar-ne unes dades, gairebé la meitat de les emissions de CO2 del planeta són pro-duïdes durant la construcció i en lús dels edificis i , a Catalunya, un 27 % de lenergia es consumeix als edificis dhabi-tatges, comerços i oficines.Reduir limpacte ambiental dels nostres edificis no és una tasca fàcil, però si apliquem un dels principis del món ambien-talista, “pensar globalment i actuar localment”, cal que comencem a pensar quina pot ser la nostra contribució periniciar el camí en aquest sentit. Des daquest punt de vista, la publicació que presentem vol ser una guia i ajuda per atots nosaltres com a usuaris dedificis, i més concretament dedificis dhabitatges, perquè en la nostra vida quotidianapuguem portar a terme aquelles petites accions que ens ajudaran a reduir limpacte ambiental i, alhora, suposaran unestalvi econòmic important a curt termini.La guia està estructurada en dos blocs. El primer és una breu introducció als problemes globals del planeta, com laug-ment del CO2 o la destrucció de la capa dozó, i la part de responsabilitat que hi tenen els edificis. El segon el formenpròpiament els 21 consells per tenir un habitatge sostenible, que es troben agrupats en quatre capítols. presentacióEn un moment en què ja disposem de tecnologies adequades per fer front a bona part dels problemes, és la força delsciutadans la que de mica en mica pot fer que aquestes tecnologies siguin dús comú als nostres edificis. 3 Guia per tenir un habitatge sostenible Març de 2006Joan Clos Imma Mayol Josep Terrones i MarinAlcalde de Barcelona Tercera Tinent dAlcalde President del Col·legi dAparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona
  3. 3. 6 ELS GRANS PROBLEMES AMBIENTALS El canvi climàtic 6 DEL PLANETA El deteriorament de la capa d’ozó 7 La pluja àcida 7 L’exhauriment dels recursos naturals 8 L’augment progressiu dels residus 9índex 4Guia per tenir un habitatge sostenible I. Com tenir un habitatge II. Com tenir un habitatge sostenible estalviant cada dia 10 sostenible fent manteniment 22 1. Consum d’aigua 12 6. El manteniment de les instal·lacions 24 21 CONSELLS 2. Consum energètic 14 PER TENIR 7. Els acabats de les façanes 26 3. Millor confort 16 UN HABITATGE 8. El manteniment 4. Ús dels aparells domèstics 18 de la coberta 28 SOSTENIBLE 5. Recollida selectiva d’escombraries 20 9. El manteniment de les reixes i les baranes 30 10 10.El manteniment de les finestres i balconeres 32 22
  4. 4. Índex índex 5 Guia per tenir un habitatge sostenible III.Com tenir un habitatge IV.Com tenir un habitatge 21. Repassem-ho tot! 60 sostenible triant al comprar 34 sostenible fent obres a casa 48 11. Aparells domèstics 38 16. Escollim els materials 50 12. Sistemes de calefacció / 17. Aïllem tèrmicament i acústica 52 aire condicionat 40 18. Aprofitem l’aigua 54 13. Mobiliari 42 19. Instal.lem fonts 60 14. Habitatge nou renovables d’energia 56 i de segona mà 44 20. Gestionem 15. Productes de casa 46 els residus de construcció 58 4834
  5. 5. Els grans problemes El canvi climàtic A causa de lactivitat humana, el diòxid de carboni (CO2) i a terme a les fàbriques, en la descomposició de les dei- altres gasos, com ara el metà (CH4), lòxid nitrós (N2O) i els xalles, en la ramaderia, en lagricultura i també als habitat- clorofluorocarburs (CFC) estan augmentant significativa- ges. El gas emès en més quantitat és el diòxid de carbo- ment la seva concentració a latmosfera. Aquests gasos ni (CO2) i és el que contribueix més a lefecte hivernacle.Els grans problemes mediambientals del planeta tenen la propietat de retenir una part de lenergia que emet Tot i que a casa vostra no es produeixin directament grans la superfície terrestre cap a lespai a causa de lescalfament quantitats de gasos defecte hivernacle (només la com- que hi provoca la radiació solar. Com a resultat daquesta bustió del gas a les calderes de calefacció o de la placa retenció, sescalfa latmosfera terrestre. Aquest fenomen de focs de la cuina en produeix) als habitatges i els edifi- sanomena efecte hivernacle, i de fet, és un fenomen cis de serveis (oficines, comerç, hospitals....) gairebé es natural que ha fet que la vida a la terra sigui possible. El que consumeix un 27% del total de lenergia de Catalunya. no és normal, però, és laugment significatiu de la presèn- Daltra banda, cal pensar que en la fabricació dels mate- cia daquests gasos a latmosfera, que sha incrementat els rials de construcció que utilitzem per a construir els nos- últims 150 anys i que sembla que està provocant un aug- tres edificis, es consumeixen també grans quantitats de- ment de la temperatura global del planeta. nergia (com a exemple: un 10% de lenergia mundial es consumeix en la fabricació de ciment). Diversos estudis, Entre tots els processos antròpics que emeten gasos fets a nivell mundial, coincideixen en que la construcció i causants de lefecte hivernacle, els que més hi contribuei- lús dels edificis suposa entre un 40 i un 50 % del total le- xen són els processos de producció denergia a les cen- nergia que es consumeix al món. 6 trals tèrmiques, el de la crema de combustibles per al transport (cotxes, camions, autobusos, avions…) i, en Cal que entre tots contribuïm a la reducció de la des-Guia per tenir un habitatge sostenible menor grau, els variats processos industrials que es duen pesa energètica dels nostres edificis.
  6. 6. ambientals del planeta El deteriorament de la capa d’ozó Els gasos responsables de la destrucció de la capa dozó El Protocol de Montreal del 1996 va ser el primer pas per dels Pols (tant nord com sud) són els clorofluorocarburs, a leliminació dels CFC, i actualment ja no es poden utilit- en les diverses variants (CFC, halons, HCFC...). zar en processos industrials, tot i que alguns dels seus substituts (amb un potencial de destrucció de lozó menor) encara es podran utilitzar fins al 2010. En els edificis, els CFC, es van utilitzar profusament en la producció daïllants i com a gasos refrigerants dels siste- mes daire condicionat. També els podem trobar com a gasos refrigerants de les neveres. Una aplicació menys habitual és en extintors i sistemes dextinció dincendis en sales amb material elèctric o informàtic. Així doncs, tot i que és gairebé impossible adquirir nous pro- ductes que continguin o que hagin estat fabricats amb Els grans problemes mediambientals del planeta aquests gasos, cal que tinguem en compte que els antics aparells daire condicionat, neveres o extintors encara en poden contenir, i que per a la seva substitució, manteniment o eliminació cal contactar amb personal especialitzat. La pluja àcida Les causes de la pluja àcida són les emissions de conta- minants, com els òxids de sofre i de nitrogen (SO2 i NO2). Aquests elements intervenen en reaccions químiques que els transformen en altres contaminants. Quan es troben a latmosfera agents oxidants, com lozó, en presència de catalitzadors adequats, oxiden lSO2 i lNO2 i es genera àcid 7 Guia per tenir un habitatge sostenible sulfúric i àcid nítric que acidifiquen laigua. Les emissions com a conseqüència de combustions de combustibles fòs- sils (derivats del carbó i petroli) a altes temperatures (com les que es duen a terme a les centrals tèrmiques i en els motors de combustió) són la principal font daquests tipus de gasos que influeixen en lacidificació de la pluja. Les conseqüències de la pluja àcida són, entre altres, lacidi- ficació dels llacs i embassaments, la destrucció de boscos, lerosió dels edificis i perjudicis en la salut dels ciutadans. La pluja àcida té greus conseqüències per a la vegetació de les zones on cau amb regularitat (un exemple proper el podem trobar als voltants de la central tèrmica de Cercs al Berguedà). Els edificis contribueixen a aquest problema indirectament a través del consum denergia elèctrica produïda en cen- trals tèrmiques, i en una menor escala a través dels gasos de combustió de les calderes de calefacció. Novament, reduir la despesa energètica dels nostres edificis és la millor contribució per reduir la pluja àcida.
  7. 7. Els grans problemes L’exhauriment dels recursos naturals Per fer funcionar la nostra economia i per a la nostra subsistència diària, utilitzem els recursos naturals que el nostre planeta ens posa a labastEls grans problemes mediambientals del planeta (minerals, fusta, aigua, petroli...). És de tots sabut que aquests recur- sos són limitats, i que el seu consum desmesurat portarà a la llarga a fer que sexhaureixin. Els edificis com a tal, també són uns consumidors importants de recursos naturals. Duna banda hi ha tots els materials que necessi- tem per construir-los (pedra, cerà- mica, metalls...) i duna altra la quantitat denergia necessària per a la construcció i el funcionament diari. Cal, doncs, prioritzar, a lhora 8 descollir materials de construcció,Guia per tenir un habitatge sostenible aquells que estan fabricats amb matèries renovables (per exemple la fusta) o amb materials reciclats. Daltra banda, fer un bon manteni- ment, allargarà la vida dels nostres edificis i evitarà el consum prematur de primeres matèries.
  8. 8. ambientals del planeta L’augment progressiu dels residus Un dels paràmetres que caracterit- per persona (3 kg per persona i amb una alçària igual a la de la za més profundament lactual dia). A Espanya aquest valor està Sagrada Família. societat de consum és lelevada situat en 0,9 tones. Daquesta quantitat de residus que produeix. quantitat, un 80% corresponen a Tot i que en la nostra vida diària no Els grans problemes mediambientals del planeta Sovint no som conscients del preu residus denderrocs, i la resta a res- podem incidir gaire en la reducció que nhem de pagar. Al problema tes dels processos de construcció del residus de construcció, sí que del gran volum de residus, cal afe- dobra nova. Com a comparació, cal que a lhora de fer obres a casa gir-hi la toxicitat potencial de molts cal pensar que a casa nostra pro- els gestionem correctament, i que, daquests i el poc control que hi ha duïm una mitjana d1,5 kg de bros- pel que fa als residus domèstics, quan saboquen. sa domèstica per persona i dia. col·laborem en la recollida selecti- va quan aquesta estigui al nostre Pel que fa a la construcció, a Els residus de construcció anuals abast en els diferents contenidors Europa es produeixen a lany 1,1 de Catalunya ocuparien la super- al carrer. tones de residus de construcció fície de quatre illes de lEixample 9 Guia per tenir un habitatge sostenible
  9. 9. com tenir un habitatge sostenible… I Com tenir un habitatge sostenible estalviant cada dia Considerant que la vida mitjana dun edifici actual es troba al voltant dels 70 anys -quan arriba a aquesta edat, no necessàriament cal enderrocar-lo, sinó que se li pot fer un rehabilitació global-, cal valorar que limpacte ambiental causat pel seu ús diari i per les activitats que acull en el seu interior és força important. És per això que és important que totes les operacions i activitats que es desenvolupen cada dia a dins de ledifici es facin amb la màxima eficiència i respecte pel medi ambient. Així doncs, cal prendre consciència dels consums diaris denergia i daigua i de la generació de residus, i avaluar quines 10 actuacions podem portar a terme per minimitzar aquests Guia per tenir un habitatge sostenible consums i utilitzar lenergia amb la màxima eficiència possible. Els consells que trobareu en aquest capítol estan adreçats a millorar aquests aspectes.
  10. 10. … estalviant cada dia1 Consum d’aigua 122 Consum energètic 14 11 Guia per tenir un habitatge sostenible3 Millor confort 164 Ús dels aparells domèstics 185 Recollida selectiva d’escombraries 20
  11. 11. 1 Consum d’aigua Si bé laigua és un recurs indispen- nostres llars, és llarg i ple de dificul- per al consum domèstic. Laigua sable per a la vida, a la ciutat li tats. La contaminació dels rius i lin- potable és, doncs, un recurs limitat, donem menys valor del que té, ja crement de les captacions i el con- i el seu ús responsable, tant a casa que trobem normal que les aixetes sum o la sobreexplotació i la salinit- com en els llocs de treball, és una dels nostres habitatges ens pro- zació dels aqüífers són algunes de eina important que tenim per con- porcionin aigua de qualitat de les causes del deteriorament de les servar el planeta. manera constant i il·limitada. Però reserves daigua dolça. les aixetes no tenen aquesta capa- Les ciutats són responsables del citat. El recorregut de laigua, des Les ciutats tenen part de responsa- deteriorament de les reserves de les precipitacions en forma de bilitat. En el cas de Barcelona, el daigua dolça. pluja o de neu fins que arriba a les 64% de laigua consumida ho ésConsum d’aigua Com podeu fer un bon ús de l’aigua?12 Quan us renteu les dents, us afaiteu, us ensaboneu a la dutxa i sempre que no necessiteu que ragi laigua, tanqueu laixeta.Guia per tenir un habitatge sostenible Minimitzeu lús de la descàrrega de la cisterna del vàter i no la utilitzeu com No malbarateu > a paperera. l’aigua Quan renteu els plats a mà, ompliu la pica o un cubell amb aigua. Dutxeu-vos, ja que amb laigua que es necessita per omplir la banyera us podeu dutxar fins a 6 vegades. No la contamineu > No llenceu als desguassos olis, pintures, dissolvents, medicaments, cigarretes ni res que pugui contaminar laigua. Instal·leu airejadors-reductors que barregen laigua amb laire i tindreu la mateixa sensació amb menys consum. Limiteu el cabal > Reduïu el volum daigua de la cisterna del vàter regulant la posició de la boia. Col·loqueu mecanismes de tall voluntari a la cisterna de vàter. Feu un > No deixeu que degotin les aixetes o les cisternes del vàter. bon manteniment
  12. 12. … estalviant cada dia jardí o al balcó. Consum d’aigua Escolliu vegetació autòctona i/o adaptada a climes secs per plantar-la al Regueu a primera hora del matí o als vespres per evitar que laigua sevapori ràpidament amb lescalfor del sol. Feu-vos un jardí > mediterrani Al jardí, instal·leu sistemes de reg per degoteig o microaspersió, ja que en aportar laigua a poc a poc seviten les pèrdues per filtració ràpida i per evaporació. Aprofiteu laigua de la pluja o la sobrant de rentar les verdures per regar les plantes.! Amb cada descàrrega de la cisterna del vàter es llencen uns 9 litres daigua.! No us banyeu, dutxeu-vos! En un bany es consumeixen 300 litres, mentre que en una dutxa podem gastar només 28 litres!! En una fuita, una gota cada segon es pot convertir en 1.000 litres al mes.Comparació dels consums daigua en els usoshabituals amb la introducció de millores en els hàbitsi en els aparells sanitaris USOS COPS O CONSUM CONSUM ACCIÓ COPS O CONSUM CONSUM TEMPS UNITARI DIARI TEMPS UNITARI DIARI usos típics individuals millores en els hàbits quotidians i en els aparells Vàter 5 9 litres/descàrrega 45 litres Instal·lar 5 cops/dia 6 litres/descàrrega 30 litres Consum d’aigua cops/dia mecanismes de tall voluntari Rentar-se 3 minuts 12 litres / minut 108 litres Instal·lar 1 minut 6 litres / minut 18 litres les dents x 3 cops/dia airejadors–reductors x 3 cops / dia i tancar l’aixeta Neteja/afaitat 3 minuts 12 litres / minut 36 litres Instal·lar 2 minuts 6 litres / minut 12 litres airejadors–reductors 13 i omplir la pica Guia per tenir un habitatge sostenible Dutxa 7 minuts 14 litres / minut 98 litres Instal·lar 4 minuts 7 litres / minut 28 litres airejadors-reductors i tancar l’aixeta Rentavaixelles 1/3 18 litres 6 litres Acumular vaixelles 1/3 càrrega 18 litres 3 litresdia càrrega/dia i utilitzar només cada 2 dies quan estigui ple Rentadora 1/2 60 litres 30 litres Acumular roba 1/2 càrrega 60 litres 15 litres càrrega/dia i utilitzar només cada 2 dies quan estigui plena TOTAL -- -- 323 litres 106 litresEls usos comuns shan calculat per a una família de 3 persones.Trobareu més informació sobre laigua a la Guia deducació ambiental 7 “Laigua i la ciutat”
  13. 13. 2 Consum energètic Actualment, lenergia és indispensa- menades no renovables, que vol actual, es calcula que resten reser- ble per al funcionament de quasi bé dir que sesgoten, i cada vegada ves provades de petroli per a uns tot el que ens envolta. La necessi- és més cara i difícil lextracció 40 anys, de gas per a uns 60 anys tem per il·luminar, per escalfar o refri- daquests recursos naturals. i durani per a 70 anys. gerar, per cuinar, rentar, assecar, per veure la televisió, per conduir i per a Mentre el subministrament energè- A casa també som responsables moltes altres accions. A més, pràc- tic sigui daquestes fonts esgota- de les emissions de CO2 a latmos- ticament la totalitat daquesta ener- bles, hem de pensar en tot moment fera, causa principal de lefecte gia prové dels fòssils de carbó, a estalviar en els consums, a fer un hivernacle, ja que les calefaccions petroli i gas natural, o dels minerals ús racional de lenergia, per contri- de gas i la generació denergia per com lurani, que produeix lenergia buir a perllongar el proveïment al nostre consum elèctric emeten nuclear. Aquestes fonts són les ano- energètic. Al ritme de consum aquest gas a latmosfera.Consum energètic Com podeu fer un bon ús de lenergia? Eviteu els llums encesos inútilment. Desconnecteu els aparells de la xarxa elèctrica quan no estiguin funcionant.14 Connecteu els aparells de piles a la xarxa sempre que sigui possible. A la cuina, trieu el recipient a la mida del cremador i reguleu la flama delGuia per tenir un habitatge sostenible gas per evitar que sobresurti de la base del recipient. Aprofiteu i No supereu els 35°C de temperatura dús per a laigua calenta. rendibilitzeu > l’energia Si escalfeu aigua amb electricitat, lescalfador ha de ser al més a prop possible de banys i cuines per evitar al màxim les pèrdues de calor en les canonades. Si teniu contractada la tarifa nocturna, utilitzeu els horaris amb descompte per fer anar la rentadora, lassecadora, els acumuladors daigua o calor o altres aparells delevat consum energètic. A més de consumir més aigua en el bany que en la dutxa, també es consumeix més energia per escalfar laigua. Utilitzeu bombetes > Substituïu les bombetes dincandescència per les de baix consum, que de baix consum gasten 5 vegades menys i duren 10 vegades més. Netegeu bombetes i pantalles, donaran més llum i duraran més. Feu un > bon manteniment Reviseu periòdicament els equips de calefacció i escalfadors daigua, així com la cuina i el forn. ! La televisió, la cadena de música i altres aparells que deixem en stand by continuen gastant energia. ! Eviteu lús de piles o feu-ne servir de recarregables.
  14. 14. … estalviant cada diaEquivalències entre les bombetesdincandescència i les bombetesde baix consum INCANDESCENTS (W) BAIX CONSUM (W) 40 14 60 20 75 25 100 32 150 50 Consum energètic 15 Guia per tenir un habitatge sostenible
  15. 15. 3 Millor confort La veu anglesa confort, que ens En el cas de la humitat, els valors A la vegada, gaudim de laire net i suggereix comoditat i benestar, va de confort són del 50% a lestiu i del renovat. associada molt sovint amb la tempe- 65% a lhivern. El cos humà dissipa ratura. Però el confort no només calor amb la sudoració, es refreda El soroll és un dels causants de la depèn de la temperatura, sinó també suant. Com menys saturació dhu- manca de confort a les ciutats. dels paràmetres dhumitat, de movi- mitat hi ha a lambient, més facilitat Prové tant del carrer com de les ment de laire i de la seva puresa, així devaporació daigua té la pell del persones, aparells domèstics o ins- com de labsència de soroll. cos i, per tant, la nostra sensació tal·lacions de ledifici. de xafogor disminueix. Quant a temperatura, els valors de Evitar els sorolls, mantenir les confort ronden els 25°C - 26°C a Per això tenim un cert alleujament temperatures adequades i la lestiu i de 18°C a 20° a lhivern. amb els corrents daire. Laire facili- qualitat de laire ens fa tenir un Aquesta diferència ve marcada, ta levaporació de la humitat que millor confort entre altres, per la diferent roba desprenem, i ens ajuda a fer baixarMillor confort que portem. la temperatura superficial del cos. Com podeu millorar el confort a casa?16 Obriu les finestres al matí o al vespre cada dia almenys 1/2 hora per regenerar laire interior.Guia per tenir un habitatge sostenible Ventileu > Cuineu amb la finestra oberta, perquè marxin els fums, el vapor daigua i la vostra casa les olors. Assegureu-vos que les reixetes de ventilació del gas no estan tapades. Ventileu el bany després de dutxar-vos. A lhivern, traieu profit de la llum solar i la calor obrint de dia i tancant de nit. A la nit, tanqueu les persianes per tal devitar pèrdues de calor. Aprofiteu els A lestiu protegiu-vos del sol fent ús de tendals, cortines i persianes. avantatges del > Gaudiu de les nits destiu, sortint a la galeria, al balcó o a la terrassa. dia i de la nit Si disposeu de lespai, assequeu la roba a lexterior, lescalfor del sol és blanquejadora i desinfectant, i el vespre el millor moment per a la roba delicada. No supereu els 20°C a lhivern ni baixeu dels 25°C a lestiu, és suficient i no es consumeix en excés. A la nit reguleu les temperatures a 17°C a lhivern i 27°C a lestiu. Reguleu el > termòstat Manteniu les portes i finestres tancades quan feu servir laire condicionat o la calefacció
  16. 16. … estalviant cada dia ledifici. Consum d’aigua Procureu que els nens no facin sorolls, sobretot en els espais comuns de No crideu ni al carrer ni a la vostra llar. Sigueu > Feu anar els aparells domèstics que poden produir sorolls intensos en silenciosos hores que no provoquin molèsties. Modereu el volum dels aparells de ràdio, televisió o música. Conduïu sense fer fortes acceleracions i eviteu lús del clàxon. Ventileu i netegeu els armaris, sobretot les parts més inaccessibles i al Feu un bon > darrera, per evitar humitats, fongs i pudors. manteniment Col·loqueu tires de passa-pas a les juntes entre la finestra o porta i el marc per evitar pols, soroll i pèrdues de temperatura. LÍMITS ACCEPTABLES DE SOROLL Millor confort dia nit de 7 a 22 hores de 22 a 7 hores Habitacions 35 dB 30 dB 17 Sales destar 40 dB 35 dB Guia per tenir un habitatge sostenible Zones de serveis 55 dB 40 dB (cuines, banys, etc.)dB (decibel): unitat de mesura del nivell dintensitat acústica.Trobareu més informació sobre el soroll a la Guia deducació ambiental 8 “Menys soroll millor”! Els humans sentim els sons des dels 0 dB, i a partir dels 130 dB apareix la sensació de dolor.! La brisa suau mesura 15 dB, una conversa normal 50dB, una motocicleta accelerant 90 dB i lenlai- rament dun avió 130 dB.
  17. 17. 4 Ús dels aparells domèstics Durant els últims 30 anys hem anat superflus per als altres. Tots plegats incorporant a la nostra llar nombro- necessiten un consum energètic i, sos aparells domèstics que han de vegades, consum daigua per estat de gran ajuda per facilitar les funcionar. Per això és molt impor- tasques diàries, o bé ens han apor- tant lús que en fem. tat una millora en la nostra qualitat de vida. La nevera, la rentadora, la Utilitzar-los quan els necessitem, cuina... en podríem dir que són rendibilitzar lús, revisar-los i fer-ne indispensables per a tothom. Altres manteniment són algunes de les com lassecadora, la televisió o el mesures que tots podem dur aÚs dels aparells domèstics microones són necessaris per als terme per aconseguir estalviar aigua uns, i els raspalls de dents, obre- i energia cada dia. llaunes o ganivets elèctrics, són Com podeu fer un bon ús dels aparells domèstics? No obriu i tanqueu constantment les portes de la nevera o el forn quan estan en funcionament.18 Deixeu refredar els aliments calents abans de posar-los a la nevera.Guia per tenir un habitatge sostenible Per descongelar aliments, col·loqueu-los a la nevera el dia abans, per tal de guanyar una aportació de fred de franc. Si teniu cuina de gas, eviteu que la flama sobresurti del recipient i els líquids puguin apagar-la si vessen. Si teniu cuina vitroceràmica elèctrica, feu servir recipients amb fons gruixuts i plans, i apagueu la placa uns minuts abans que sacabi de coure per aprofitar la calor residual. Feu-ne En general, mentre dura el procés de cocció tapeu els recipients per evitar un bon ús > pèrdues de calor, i abaixeu el foc quan sarribi a la temperatura correcta a la cuina Quan utilitzeu el forn, procureu cuinar més dun plat a la vegada per tal daprofitar al màxim lenergia, i apagueu-lo uns minuts abans per tal dacabar de cuinar els aliments amb la calor que manté. Acostumeu-vos a utilitzar lolla de pressió ja que shi cuina més ràpidament, es consumeix menys energia i a la vegada els aliments no perden minerals. Si no teniu olla de pressió, sempre són preferibles les cassoles de ferro, acer inoxidable o fang cuit, que les dalumini. El microones és un bon substitut del forn i la cuina per descongelar, escalfar líquids o cuinar, el procés de cocció és més ràpid i la despesa energètica menor.
  18. 18. … estalviant cada dia Consum d’aigua Abans de fer servir lassecadora, centrifugueu la roba. La roba lleugerament humida es planxa millor i més ràpidament que la seca.Feu un bon ús > Si esbandiu els plats abans de col·locar-los al rentavaixella, feu-ho ambquan renteu aigua freda. No feu servir la rentadora, lassecadora o el rentavaixella sense omplir ja que els programes de càrregues mitjanes consumeixen pràcticament el mateix. Prescindiu dels electrodomèstics innecessaris com el raspall elèctric de les dents, lobrellaunes i els ganivets elèctrics... Apagueu els aparells com la planxa o la pantalla de lordinador quan atureu una estona els treballs.Penseu en les Manteniu el frigorífic i el congelador allunyats dels focus de calor com elnecessitats dels > sol, el forn o la calefacció, i amb una separació de la paret del fons queaparells permeti una correcta ventilació.domèstics No feu servir la planxa per a una sola peça de roba, es consumeix molta energia per escalfar la resistència que es desaprofita. No llenceu els electrodomèstics al carrer, porteu-los al punt verd més proper o truqueu al 900 266 266 on us informaran de la recollida domiciliària daquests residus. Renteu la roba en fred sempre que pugueu, i amb temperatures de Ús dels aparells domèstics 30-40°C de forma habitual. Limiteu lús del prerentat i les temperaturesVigileu les altes per a la roba molt bruta.temperatures > Controleu les temperatures del frigorífic: entre 4 i 6°C per a la neverade servei i -18°C per al congelador. Feu servir els programes econòmics del rentavaixella. Assegureu-vos que les portes de la nevera tanquin bé, i reviseu les gomes periòdicament. 19 Guia per tenir un habitatge sostenible Descongeleu sovint el frigorífic, ja que per mantenir la capa de gel al congelador es necessita molta energia.Feu un bon > Netegeu la part posterior del frigorífic un cop a lany.manteniment Netegeu periòdicament els filtres de la rentadora ja que, a més de rentar millor la roba, estalviareu energia. Netegeu el filtre de lassecadora regularment i assegureu-vos que no està obstruïda la ventilació.Trobareu més informació sobre els electrodomèstics a la Guia deducació ambiental 13 “Guia per a lestalvi energètic”i 16 “Ecoproductes a la llar”! Acumuleu roba i plats per optimitzar leficiència energètica dels electrodomèstics.
  19. 19. 5 Recollida selectiva descombraries En una societat de consum com la També hem perdut el costum (i la Gairebé tots els residus que es nostra, té una incidència considera- necessitat) daprofitar i reciclar. Ens generen a la nostra llar es poden ble la gestió dels residus que pro- sembla més convenient llençar reciclar. Només cal que siguem duïm ja que nhi ha molts. Així, doncs, unes estisores velles i comprar-ne conscients que la nostra petita con- primer hauríem de parlar del consum unes de noves que intentar trobar tribució en separar i seleccionar els racional i responsable per reduir la un esmolet que ens deixi ben afila- diferents tipus de residus és producció de residus, i a la vegada des les que tenim. Això ens pot imprescindible per poder aconse- incrementar els hàbits del reciclatge. semblar fins i tot més barat, però no guir-ho. Al carrer hi ha diferents és així, ja que no comptem amb el contenidors per a la recollida selec- Malauradament, cada vegada es cost ambiental que suposa no reci- tiva de les escombraries en elsRecollida selectiva descombraries poden comprar menys coses a clar les estisores velles o mantenir- quals hem de dipositar adequada- lengròs, amb la qual cosa forçosa- les com a contaminant a laboca- ment tots els residus que generem. ment ens omplim denvasos que llen- dor, ni en el cost energètic que cem directament a les escombraries. suposa fer-ne unes de noves. Com podeu col·laborar en la gestió dels residus? Als contenidors blaus dipositeu el paper i el cartró, però no els tovallons de paper usats.20 Als contenidors verds dipositeu el vidre, però no les bombetes, els fluorescents, els miralls, el vidre armat, els pots de medicaments, els tapsGuia per tenir un habitatge sostenible ni la ceràmica. Als contenidors grocs dipositeu els envasos lleugers com plàstic, brics, llaunes i tots aquells que tinguin el punt verd d’Ecoembes, però no aquells que hagin contingut productes tòxics com pintures o productes químics, ni restes informàtiques amb contingut de tinta. Als contenidors taronges (dimplantació en curs) dipositeu les restes orgàniques del menjar, plantes, suro, tovallons de paper usats, serradures de fusta natural, però no les restes de tabac, les compreses i bolquers, Assabenteu-vos els llapis i bolígrafs, la pols descombrar.... Shan de dipositar en bosses especials compostables, que són biodegradables i estan homologades de com fer la > i identificades pel Departament de Medi Ambient i Habitatge de la recollida Generalitat de Catalunya. selectiva Porteu al punt verd els residus tòxics com pintures i olis i els aparells domèstics de què us vulgueu desfer. Els mobles, la roba, les sabates i les joguines les podeu adreçar a ONG reconegudes que les distribuiran entre persones que ho necessitin. Les piles, els cartutxos de tinta dimpressora i altres residus daquestes característiques els podeu portar a lestabliment on els heu comprat, que es fa càrrec de recollir-los, o bé al punt verd. Els medicaments caducats es poden portar a les farmàcies i als centres datenció primària. Els fluorescents contenen elements contaminants al seu interior, i per tant són considerats “residus especials”. Quan els substituïu, porteu els vells al punt verd més proper.
  20. 20. … estalviant cada dia Consum d’aigua Aneu a comprar amb carro o bossa de roba. En cas de no fer-ho, guardeu les bosses de plàstic i feu-les servir per seleccionar la brossa.Reutilitzeu Abans de llençar qualsevol cosa a les escombraries, penseu si es pottot el que sigui > reutilitzar o reparar.possible Els residus orgànics, com les restes vegetals i les restes de menjar, poden ser utilitzats com a complement nutritiu per a les plantes després dun procés de compostatge.No compreu per Abans demportar-vos un producte, pregunteu-vos sempre si realment uscomprar > és necessari o si podeu prescindir-ne. Demaneu a lAjuntament que col·loqui contenidors per a la recollida selectiva dels residus si no els teniu a prop.Sigueu actius > Visiteu el punt verd que tingueu més a prop per demanar quins són els serveis que us poden oferir i què podeu fer-hi.Trobareu més informació sobre els residus a la Guia deducació ambiental 1“Guia del compostatge” i 4 “Propostessenzilles per reduir els residus”! Utilitzeu els punts verds i els punts verds de barri i mòbils per als residus reutilitzables, reciclables i especials. Vegeu el llistat al capítol “Adreces dinterès”. Recollida selectiva descombraries 21 Guia per tenir un habitatge sostenible
  21. 21. C O M P R O M Í S C I U TA D À P E R L A S O S T E N I B I L I TAT > O B J E C T I U 2 / L Í N I A D A C C I Ó 1 0Incentivar la sostenibilitat dedificis, amb equipaments per a la recollida selectiva, reducció de soroll intern,utilització de la llum natural, energies renovables i de materials amb ecoetiqueta i aprofitament de laigua. Amb la col·laboració de
  22. 22. com tenir un habitatge sostenible… II Com tenir un habitatge sostenible fent manteniment Com a premissa general, mantenint en bon estat els diferents elements constructius i les instal·lacions del nostre habitatge, allargarem la seva vida útil (temps durant el qual ens donen unes prestacions adequades a la seva funció) i evitarem la seva substitució prematura, amb lestalvi tant econòmic com de recursos que això suposarà. Sempre serà més econòmic i sostenible fer un bon manteniment que substituir els elements deteriorats per uns de nous. Les operacions de manteniment que us proposem, són senzilles i de baix cost. Quan un edifici és antic no necessàriament cal enderrocar-lo, 22 sinó que se li pot fer una rehabilitació global. Guia per tenir un habitatge sostenible
  23. 23. …fent manteniment6 El manteniment de les instal·lacions 247 Acabats de les façanes 26 23 Guia per tenir un habitatge sostenible8 El manteniment de la coberta 289 El manteniment de les reixes i les baranes 3010 El manteniment de les finestres i balconeres 32
  24. 24. 6 El manteniment de les instal·lacions Les instal·lacions són el motor dels nostres habitatges. domèstics. Gairebé un 80% de les nostres activitats a la Delles depèn en gran mesura el nostre grau de confort. llar depenen de lelectricitat. Si no funcionen correctament, les prestacions que ens donen són més baixes, i a més, augmenten el 4 La calefacció i laire condicionat ens proporcionen la seus consums. calor o el fred necessaris per aconseguir la temperatura de confort, que està al voltant dels 19 ºC a lhivern i dels Les instal·lacions més habituals que trobem avui en un 25 ºC a lestiu. habitatge modern són les següents:El manteniment de les instal·lacions 5 Les instal·lacions de seguretat i protecció contra 1 La xarxa daigua ens proporciona laigua neta incendis, tot i no ser obligatòries en els habitatges, en aju- necessària per cuinar, rentar i la higiene personal. den a protegir al nostra llar. 2 La xarxa de desguàs sencarrega devacuar les aigües A continuació hi ha una sèrie doperacions senzilles de brutes i dur-les fins a la xarxa pública de clavegueram. manteniment, que us ajudaran a mantenir les instal·lacions en bon estat i a evitar el seu envelliment, i 3 La instal·lació elèctrica ens proporciona energia també aquelles que contribueixen a reduir el seu impac- elèctrica per a la il·luminació i per fer funcionar els aparells te ambiental directe.24Guia per tenir un habitatge sostenible Com podeu fer un bon manteniment? Feu el Si teniu una instal·lació antiga, plantegeu-vos substituir-la per una de nova. manteniment > Evitareu problemes amb la pressió i pèrdues daigua. de la instal·lació daigua Instal·leu sistemes descalcificadors dosificadors o magnètics, evitareu que Actueu > se us obstrueixin les canonades. Daltra banda, allargareu la vida dels contra la calç electrodomèstics. Feu revisions anuals de les calderes. Quan els cremadors no estan ben regulats, els nivells demissió de gasos contaminants són més alts, així com el consum de gas. El més indicat es contractar un servei anual de Reviseu els > manteniment. aparells Reviseu els aparells daire condicionat. Els aparells antics contenen CFC. Per evitar fuites a latmosfera, aquests gasos han de ser recuperats i tractats adequadament.
  25. 25. …fent manteniment No llenceu als desguassos olis, pintures, dissolvents, medicaments, cigarretes... ni res que pugui contaminar laigua. Recordeu que tot va a laUll amb els > xarxa de clavegueram i finalment a mars i rius.desguassos Eviteu també de llençar-hi elements sòlids que poden obstruir les canonades i suposa costoses reparacions. Si teniu extintors a casa, mireu si són dhaló. En cas afirmatiu, substituïu- los per altres amb prestacions similars, i feu-los tractar per una empresa especialitzada.Ull amb els > Si teniu un sistema de detecció dincendis, podria ser que els detectorsextintors continguessin elements radioactius. En el cas que sigui així, feu que lempresa que us fa el manteniment sencarregui de la seva gestió quan els substitueixi perquè shan envellit o fet malbé, i aprofiteu per posar-ne de nous amb altres tecnologies (òptics, termovelocimètrics, etc.).! Lascensor és un element comunitari i també forma part de les instal·lacions.! Aneu amb compte quan substituïu els fluorescents, ja que contenen elements contaminantsLes operacions més relacionades amb lestalvi i els consums, les trobareu al capítol “Estalviant cada dia”. El manteniment de les instal·lacions 25 Guia per tenir un habitatge sostenible
  26. 26. 7 Els acabats de les façanes Les façanes donen la imatge externa contaminació i la radiació solar, mes de conservació dels diferents dels edificis, i formen part del carrer. agents que provoquen el seu enve- materials i el seu estat. Per tant, és important mantenir el lliment. Dentre els elements que la seu aspecte per donar una bona composen, els acabats són uns dels És difícil establir normes sobre la imatge de la ciutat, que en definitiva, que més pateixen, i és important conservació dels acabats de les és la imatge de tots nosaltres. mantenir-los en bon estat per tal que façanes, però la neteja és una de les ens ofereixin la protecció adequada. operacions més efectives i fonamen- La façana com a pell que envolta le- tals que ajuden a millorar laspecte difici, ens empara de les inclemèn- La pols que es diposita a la façana de la nostra façana, a conservar els cies del temps, permet que entri llum lembruta i accelera lenvelliment seus components i a descobrir aEls acabats de les façanes del sol i les seves obertures ens pro- dels seus components. Per això cal temps possibles anomalies. Daltra porcionen ventilació. És però un ele- netejar-la amb constància, repas- banda, i segons quin sigui el material ment molt exposat als canvis tèr- sant tots els elements, i aprofitar lo- dels acabats, les operacions de mics, la humitat, laigua de pluja, la casió per detectar possibles proble- manteniment seran diferents.26Guia per tenir un habitatge sostenible Com podeu conservar les façanes? Si apareix qualsevol anomalia a la façana, com ara rajoles esquerdades, Sigueu > arrebossats que shan bufat, peces daplacat que shan bellugat, o shan observadors detectat petits despreniments, cal actuar immediatament. Els aplacats de pedra sembruten molt fàcilment si la pedra és porosa. Amb el pas del temps es poden malmetre les fixacions metàl·liques o poden perdre ladherència amb els morters i desprendres. Els esgrafiats cal tractar-los amb molta cura per no malmetre els morters de calç amb què estan fets. Quan es malmeten cal acudir a especialistes per netejar-los o reparar-los. No els pinteu mai amb pintures sintètiques o plàstiques. Feu manteniment > Les pintures a la calç normalment estan aplicades damunt darrebossats i, a vegades, tenen dibuixos de molt valor històric. Amb el pas del temps es poden descolorir o deteriorar a causa dels regalims daigua de pluja. Si es volen repintar, cal fer-ho amb el mateix tipus de pintura. Lobra vista cal netejar-la raspallant. De vegades poden aparèixer grans taques blanques de sals del mateix totxo que es poden raspallar amb vinagre.
  27. 27. …fent manteniment Els enrajolats es poden netejar amb aigua calenta. Cal vigilar les peces esquerdades o que facin panxa perquè poden ser lavís de despreniments immediats. Els revestiments monocapa i els arrebossats cal netejar-los raspallant oFeu manteniment > amb aigua calenta. En el cas que els vulgueu pintar, la millor opció des del punt de vista ambiental són les pintures als silicats. Si teniu nius a la façana i cal treure’ls per restaurar-la, en acabar l’obra instal·leu nius artificials. Pinteu les parts baixes de la façana amb pintures antigrafitti.Preveniu > Encarregueu a un tècnic especialitzat un estudi per a la certificació de seguretat i conservació de les façanes.! Un precepte bàsic tant des del punt de vista constructiu com ambiental, és el dutilitzar per a la seva conservació els materials originals.! Si la façana amenaça de desprendres, aviseu als bombers o a la Guàrdia Urbana perquè protegeixin la zona o enderroquin ràpidament les parts malmeses. Els acabats de les façanes 27 Guia per tenir un habitatge sostenible
  28. 28. 8 El manteniment de la coberta La coberta es veu constantment sotmesa a lagressió En els terrats, vora els desguassos sacumula terra, brossa ambiental. La pluja, la neu, el vent i els canvis sobtats de i fulles seques. Quan sembussen els desguassos, laigua temperatura la deterioren lentament i minven la seva efecti- queda estancada i es filtra pels junts dels materials produint vitat. La coberta està composta per diferents elements, goteres als pisos inferiors. Les fortes dilatacions i contrac- cadascun amb una funció específica que cal conèixer. cions a causa dels canvis de temperatura fan malbé els mimbells, les rajoles i altres peces dacabat. Els acabats La impermeabilització, evita que laigua de la pluja, la neu dels terrats més habituals són les rajoles de gres i de cerà- o les pedregades pugui filtrar a linterior de la casa i la con- mica, les peces de terratzo o fins i tot els acabats continus dueix fins als desguassos perquè sigui evacuada al clave- amb materials plàstics que sapliquen com si fossin pintu- gueram. res. En terrats que no són transitables, habitualment elsEl manteniment de la coberta acabats són amb grava, tot i que alguns també es fan amb Laïllament tèrmic evita que la coberta deixi penetrar el materials plàstics o làmines metàl·liques. fred a lhivern i lescalfor a lestiu i contribueix al fet que lam- bient interior de la casa sigui confortable i no hi apareguin A les teulades inclinades shi acumula pols, terra, i llavors humitats. que porta el vent a les canals. Sovint hi creixen plantes que taponen els baixants o entre les teules shi fan colònies de Lestructura de la coberta és la part que aguanta tots els fongs que no deixen circular laigua. Els acabats de la teu- altres materials de la coberta a més del pes de les perso- lada, a banda de les tradicionals teules aràbigues de cerà- nes i dels mobles, jardineres i altres elements que shi mica, també poden ser fets amb teules ceràmiques planes,28 col·loquin en el cas dels terrats. amb pissarra, i fins i tot sen fan amb planxes dacer o deGuia per tenir un habitatge sostenible coure, i amb peces sintètiques fetes amb plàstics. Els can- Els acabats són el maquillatge final de la coberta i donen vis sobtats de temperatura trenquen els materials dacabat, la imatge, la textura i el color visibles des de lexterior. afavorint la filtració daigua i aparició de goteres. Segons la tipologia de coberta que tinguem, les operacions de manteniment seran diferents. Com podeu conservar les cobertes? Netegeu la teulada o el terrat i feu inspeccions periòdiques per evitar lembussament i laparició dhumitats. Netegeu les canals de ceràmica o de xapa amb un raspall i aigua per Netegeu les eliminar la terra que shi enganxa. > cobertes Netegeu els forats de ventilació, perquè els ocells hi poden fer nius que els taponin. Instal·leu nius artificials en llocs adequats. Netegeu les teules velles amb un raspall metàl·lic per eliminar el verdet, i feu un tractament antifongs perquè no surti de nou.
  29. 29. …fent manteniment Observeu els mimbells dels terrats perquè de vegades sesquerden i shi pot filtrar laigua. Repareu i substituïu immediatament les peces trencades com ara paviments i mimbells. No col·loqueu testos i jardineres vora els desguassos. Si se nhi volen tenir, no han de tocar a terra, per permetre el pas de laigua.Feu manteniment > Renoveu les juntures dels paviments perquè amb lefecte de laigua de ladels terrats pluja es deterioren i es disgreguen. Netegeu sovint els terrats, perquè millora el seu aspecte superficial, sevita el creixement de fongs i de petites plantes i permet detectar les anomalies a temps Reviseu les làmines impermeables i laïllament dels terrats de grava per verificar que les làmines es troben ben adherides i no shan deteriorat. Repareu i substituïu immediatament les peces trencades: teules, pissarres etc. Netegeu els forats de ventilació de les teulades, per garantir la bonaFeu manteniment > ventilació de la coberta i el bon funcionament tèrmic.de les cobertes Inspeccioneu lespai sota la teulada, perquè moltes vegades laïllament tèrmic està col·locat a dins i cal comprovar que no shagi bellugat ni desenganxat. El manteniment de la coberta Feu inspeccions periòdiques de la coberta. Un especialista valorarà el seuPreveniu > estat de conservació, detectarà possibles anomalies i determinarà com cal corregir-les. 29 Guia per tenir un habitatge sostenible
  30. 30. 9 El manteniment de les reixes i baranes El ferro forma part de molts ele- ocupants. A continuació us donem expansiva, com és el cas de les llo- ments constructius de la façana. unes quantes pistes per detectar sanes dels balcons. Es rovella per efecte del clima i la els problemes que poden suposar humitat, ja que sovint ens oblidem un perill. Loxidació dels ancoratges de les de la seva conservació. Gairebé baranes metàl·liques provoca des- en totes les façanes trobem ele- El color vermellós i les escates preniments dels arrebossats de la ments metàl·lics. Les baranes, les superficials ens indiquen que hi ha façana i esquerdes a les parets.El manteniment de les reixes i baranes reixes i algun tipus de finestra, les corrosió als elements metàl·lics que bigues de sota els balcons i, fins i són visibles. Cada element, en funció del seu tot, els baixants de fosa poden ser acabat, necessita un manteni- metàl·lics. Alguns, si es fan malbé, Les esquerdes als materials que ment i unes periodicitats de reno- poden comportar un gran perill per tenen peces de ferro al seu interior vació específiques. a la seguretat de ledifici i dels seus ens indiquen que hi ha una corrosió Com podeu conservar les reixes i baranes?30 Protegiu de la corrosió els elements metàl·lics vistos. Apliqueu pintures antirovell abans de les dacabat. És molt millor una bona capa de base iGuia per tenir un habitatge sostenible una dacabat, que vàries dacabat. Prioritzeu les pintures naturals o amb Feu manteniment ecoetiquetes. dels elements > Renoveu la pintura de les baranes metàl·liques. Quan un element metàl·lic metàl·lics està malmès, abans de reparar-lo cal netejar-ne tot el rovell i després repintar-lo. Utilitzeu el mateix tipus de pintura per a la seva renovació. En el cas delements de fusta, els vernissos amb base amb aigua són més respectuosos amb el medi ambient que les de base amb dissolvent. Feu manteniment Els olis naturals i els lasures, tot i que necessiten més manteniment (mínim 2 dels elements de > cops lany), són lopció més recomanable des de lòptica mediambiental. fusta Protegiu la fusta contra els atacs de fongs i insectes xilòfags (corcs, termites...). Són preferibles els tractaments amb sals de bor. Utilitzeu les pintures naturals i amb ecoetiquetes ! La fusta tractada amb elements químics és un residu especial, i cal portar-la al punt verd. ! Utilitzeu les pintures naturals i amb ecoetiquetes. Vegeu el consell 16 “Escollim els materials” per a més informació
  31. 31. Guia per tenir un habitatge sostenible El manteniment de les reixes i baranes 31 …fent manteniment

×