Guia de la Formació Professional a BarcelonaAdapta’t alnou mónprofessional nt         Prese  Futur i10 consells per a latr...
si nformació          Per a méormació Professional arcelona                 F               Fundació BCN -164, 3a planta. ...
Sumari	 2_	Presentació	               26_		 ferta	formativa:	                                    O                        ...
10 consells per a    la tria d’estudis    És hora de decidir què estudiar. Decantar-se per uns estudis    o altres és una ...
1. 	Explora	què	és	el	                 4.  	Reflexiona	sobre	                   7.  	La	formació	teòrica	que	t’agrada	fer ...
“En el sector aeroespacial    hi ha ‘espai’ per a l’FP”    Glòria Garcia-Cuadrado                                         ...
Daniel VenteoEntrevistes i reportatgesEva GuillametFotografia                            7
“Si busques el millor de tu mateix,    l’FP és una gran oportunitat”    Quan una persona interessada en         el qual ar...
el cas de l’FP ho és en l’aplicaciódirecta al treball.Creu que és prou coneguda lariquesa de propostes i de sortidesprofes...
“L’intercanvi d’opinions entre     formadors i empresa és     estratègic” Ramon Grau                                      ...
11
“L’empresa vol ser     Montse Soler              Coordinadora de pràctiques FP                                            ...
Per a la Montse Soler, coordinadora de pràctiquesd’FP, la bona entesa entre centres formatius i                           ...
“En la meva carrera sempre     m’he sentit acompanyat     per l’FP” Jaime Pérez                                           ...
15
“L’FP sap mantenir-se jove,     actualitzant-se permanentment”     Com molts altres nens, quan en         tenir setze anys...
amb la construcció de la sevapròpia família, fet que li permetia    “Veig	els	                            professor especi...
El futur necessita bons tècnics:     només     faltes TU!     Qualificacions	de	la	població	activa		     a	Catalunya	i	Eur...
FP: FUTUR             Apunta:	la	qualificació	                                     és	bàsica               PROFESSIONAL   ...
L’FP al llarg de tota la vida     L’FP ACTUAL     La formació, l’actualització i el reciclatge de coneixements i     compe...
El	llenguatge	                             És per això que es pot accedir         tament el que necessites perde	l’FP     ...
Com accedir a la formació     professional     L’ACCÉS ALS ENSENyAMENTS     Els títols de formació professional s’ordenen ...
Ensenyaments	                            Pots accedir als estudis d’un                      fas dins el mateix any natural...
Ensenyaments                                          Trobaràs tota la informació a:     S’organitzen en tres mòduls:     ...
Fp 2011-2012
Fp 2011-2012
Fp 2011-2012
Fp 2011-2012
Fp 2011-2012
Fp 2011-2012
Fp 2011-2012
Fp 2011-2012
Fp 2011-2012
Fp 2011-2012
Fp 2011-2012
Fp 2011-2012
Fp 2011-2012
Fp 2011-2012
Fp 2011-2012
Fp 2011-2012
Fp 2011-2012
Fp 2011-2012
Fp 2011-2012
Fp 2011-2012
Fp 2011-2012
Fp 2011-2012
Fp 2011-2012
Fp 2011-2012
Fp 2011-2012
Fp 2011-2012
Fp 2011-2012
Fp 2011-2012
Fp 2011-2012
Fp 2011-2012
Fp 2011-2012
Fp 2011-2012
Fp 2011-2012
Fp 2011-2012
Fp 2011-2012
Fp 2011-2012
Fp 2011-2012
Fp 2011-2012
Fp 2011-2012
Fp 2011-2012
Fp 2011-2012
Fp 2011-2012
Fp 2011-2012
Fp 2011-2012
Fp 2011-2012
Fp 2011-2012
Fp 2011-2012
Fp 2011-2012
Fp 2011-2012
Fp 2011-2012
Fp 2011-2012
Fp 2011-2012
Fp 2011-2012
Fp 2011-2012
Fp 2011-2012
Fp 2011-2012
Fp 2011-2012
Fp 2011-2012
Fp 2011-2012
Fp 2011-2012
Fp 2011-2012
Fp 2011-2012
Fp 2011-2012
Fp 2011-2012
Fp 2011-2012
Fp 2011-2012
Fp 2011-2012
Fp 2011-2012
Fp 2011-2012
Fp 2011-2012
Fp 2011-2012
Fp 2011-2012
Fp 2011-2012
Fp 2011-2012
Upcoming SlideShare
Loading in …5
×

Fp 2011-2012

1,763 views

Published on

Guia FP

0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
1,763
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
4
Actions
Shares
0
Downloads
4
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Fp 2011-2012

  1. 1. Guia de la Formació Professional a BarcelonaAdapta’t alnou mónprofessional nt Prese Futur i10 consells per a latria d’estudis 4Moltes opcionsde futur 26Noves professionsi nous títols 21 Ramon Grau Glòria Garcia-Cuadrado Jaime Pérez FP i empresa: acosta’t al món“Invertir en formació sempredóna bons resultats” “Sí, en el sector aeroespacial hi ha espai per a l’FP” “Veig els alumnes d’FP molt il·lusionats amb el futur” professional
  2. 2. si nformació Per a méormació Professional arcelona F Fundació BCN -164, 3a planta. 08018 B 62 C. Llacuna, 1 94 11 Telèfon 93 342 iobcnfp.cat / www.fundac info@fund aciobcnfp.cat Barcelona ’Educació de del Consorci d rmació Escolar Oficina d’Info 6 / Telèfon 93 551 10 00 a, Pl. Urquinaon Barcelona d’Educació de Inst itut Municipal èfon 93 402 36 63 5 / Tel Pl. Espanya, ntament de B arcelona à (OAC) de l’Aju nció al Ciutad Oficines d’Ate ella: C. Ramelleres, 17 tV OAC de Ciuta ple: C. Aragó, 328 OAC de l’Eixam oberta, 104 uïc: C. Creu C OAC d e Sants-Montj Zona Franca, 185-219 ina: Pg. OAC de la Mar : Pl. Comas, 18 orts OAC de les C ant Gervasi: C. Anglí, 31 S OAC de Sarrià- Pl. de la Vila de Gràcia, 2 OAC de G ràcia: ant, 387 uinardó: C. Lep OAC d’Horta-G ris: Pl. Major, 1 ar OAC de Nou B C. Costabona, 3-5 OAC Z ona Nord: rfila, 1 Andreu: Pl. O OAC de Sant Juan de Garay, 116-118 : OAC Garcilaso artí: Pl. Valentí Almirall, 1 OAC de San tM t Miquel, 3 iquel: Pl. San O AC de Sant M ,06 euros. Telèfon 010 s. Cost min. 0 uca da 0,46 euro (Preu de la tr ns. IVA inclòs) 4.00 h Tarifat per sego de 00.00 a 2 lu ns a diumenge Horari: de dilEdició: Ajuntament de Barcelona I Producció i difusió: Ajuntament de Barcelona I Informació oferta educativa: Consorci d’Educació deBarcelona I Continguts i redacció: Fundació BCN Formació Professional, Equip tècnic de Barcelona Activa - Capital humà I Entrevistes:Daniel Venteo I Coordinació: Direcció de Serveis de Marketing, Ajuntament de Barcelona i Fundació BCN Formació Professional IDisseny gràfic i maquetació: Primer Segona serveis de comunicació I Fotografia entrevistes: Eva Guillamet I Fotografia alcalde: JordiOliver I Impressió: Índice I Copyright: Ajuntament de Barcelona I Dipòsit Legal: B-12.905-2011
  3. 3. Sumari 2_ Presentació 26_ ferta formativa: O més de 200 opcions 4_ 0 Consells per a 1 al teu abast la tria d’estudis Ensenyaments específics 27_ ctivitats físiques i AL’FP al món professional esportives 6_ lòria Garcia- G 28_ Administració i gestió 29_ Agrària Cuadrado, 30_ Arts gràfiques Directora de Barcelona 31_ Comerç i màrqueting Aeronàutica i de 34_ Edificació i obra civil l’Espai (BAIE) 35_ Electricitat i electrònica 37_ Energia i aigua10_ Ramon Grau, 39_ Fabricació mecànica Director de Sigma 41_ Fusta, moble i suro 42_ Hoteleria i turisme Gestión Universitaria 45_ Imatge i so14_ aime Pérez, J 46_ Imatge personal 48_ Indústries alimentàries Responsable 50_ nformàtica i I de Seguretat comunicacions Ferroviària de TMB 52_ nstal.lació i manteniment I 54_ Química 57_ Sanitat18_ l futur necessita E 62_ erveis socioculturals S bons tècnics: i a la comunitat 63_ Tèxtil, confecció i pell només faltes tu! 64_ ransport i manteniment T20_ ’FP al llarg de tota L de vehicles la vida 65_ Ensenyaments artístics 74_ Ensenyaments d’esports22_ om accedir C a la formació 78_ rogrames de P professional qualificació E nsenyaments professional inicial específics, artístics i d’esports (PQPI) P QPI (si no obtens 81_ Índex per famílies el graduat en ESO) 85_ Índex per centres25_ om funciona C aquesta guia 95_ entres: curs C preparatori per a les proves d’accés de grau superior 96_ Centres: PQPI 97_ ecursos al teu R abast
  4. 4. 10 consells per a la tria d’estudis És hora de decidir què estudiar. Decantar-se per uns estudis o altres és una decisió important que contribueix a marcar el nostre futur. És per això que ha de ser una decisió meditada i conseqüent amb les nostres preferències i aspiracions. Podem triar uns estudis bé perquè tenim clar quin serà el nostre objectiu professional i cursar aquella formació més adient per accedir-hi; o bé perquè els estudis responen clarament als nostres interessos, encara que potser no tinguem exactament clara l’ocupació final que ens agradaria exercir. Sigui el cas que sigui, a continuació et donem alguns consells per a prendre la teva decisió amb més consciència i seguretat. www.bcn.cat/treball Al web trobaràs continguts i eines multimèdia per l’autoconeixement i per l’exploració del mercat de treball que et seran de suport per decidir quins estudis realitzar: - Test d’Interessos professionals - Cercador d’ocupacions per nivell d’estudis i titulació - Informació detallada de més de 900 sortides professionals - Diccionari interactiu de competències clau - Aplicació “De les ocupacions que coneixes a les que no coneixes” Al Centre per al Desenvolupament Professional Porta22 també gaudiràs de serveis i activitats que et guiaran en la teva presa de decisions: - Assessorament personalitzat sense cita prèvia - Activitats per al Desenvolupament Professional - Xerrades per conèixer els sectors i el mercat de treball4
  5. 5. 1. Explora què és el 4. Reflexiona sobre 7. La formació teòrica que t’agrada fer les teves habilitats vs. la formació pràcticaEn comptes de començar per Desenvolupar amb èxit una Hi ha titulacions que ofereixenvalorar si una formació és llarga o ocupació requereix també d’un una formació més teòrica, orien-difícil, dedica un temps a refle- conjunt d’habilitats, aptituds tada a la continuació d’estudis i axionar sobre tu mateix/a: les teves i actituds. Per exemple, hi ha l’especialització progressiva. Peraficions, preferències, si tens una ocupacions que requereixen altra banda, algunes formacionsvocació, què somiaves fer quan d’una clara orientació al client o estan més enfocades a l’exercicieres petit... són algunes pistes tenir desenvolupada la capacitat professional i preparen per l’apli-que t’ajudaran a explorar els teus de negociació. A l’hora de deci- cació pràctica immediata. Cap deinteressos professionals i a defi- dir-te per una ocupació, les dues opcions és millor quenir quina pot ser l’ocupació que identifica també quines són les l’altra, sinó que cal valorar la queet faci sentir realitzat i per la competències que es requereixen. millor s’adapti al teu objectiuqual valgui la pena l’esforç. Si les tens, seran un punt al teu professional. favor. Si no les tens desenvolupa- des, tingues present que hauràs2. Informa’t sobre de treballar-les. 8. No tots els centres el mercat de treball són igualsDesprés de conèixer els teusinteressos contrasta quina podria 5. Consulta l’oferta Una vegada has decidit què vols estudiar, faltarà per concretar onser la teva ocupació ideal. Per fer formativa disponible estudiar-ho. Busca informacióaixò, examina les sortides labo- Cada vegada hi ha un ventall sobre els centres, compara elsrals que t’ofereix el mercat de d’estudis i d’itineraris formatius plans d’estudi que ofereixen, esbri-treball: les relacionades amb la més ampli i variat per accedir a na quins itineraris d’especialitzacióFormació professional, per exem- una ocupació. Pensa que en el ofereixen, si donen l’oportunitat deple, són moltes, diverses i nove- cas de la Formació professional, fer pràctiques, si disposen de bor-doses. No et quedis amb una s’han creat 7 noves titulacions sa de treball... Intenta que factorsimatge parcial o idealitzada de per aquest curs. Per això, intenta com la proximitat o els amics nocom és una ocupació: aprofun- disposar d’informació completa condicionin la teva elecció.deix en la seva realitat, informa’t i actualitzada de les diferentssobre quines són les tasques opcions: els requisits d’accés,relacionades amb ella i, per quèno, també les condicions de la durada, la titulació, els itineraris formatius posteriors, 9. La formació no treball o el tipus d’empresa on l’accés al mercat laboral... s’acaba amb un títolpodries treballar. Abans de triar has de conèixer El mercat de treball evoluciona totes les alternatives. constantment. Per això és necessà- ria la formació al llarg de la vida:3. Valora què és per actualitzar els nostres coneixe-important per a tu 6. Uns estudis, ments, per especialitzar-nos i, així, progressar professionalment.El prestigi professional, prestar múltiples sortides un servei a la societat, les condi- professionalscions econòmiques, treballar enequip... existeixen diversos valors Així com podem accedir a una mateixa ocupació des de dife- 10. No hem de tenir i motivacions envers el treball rents estudis, també una mateixa por a decidir que et poden ajudar a establir formació pot derivar en sortides Escull els teus estudis desprésl’objectiu professional i, per tant, professionals diferents. En el cas d’analitzar i valorar tota la infor-a escollir els estudis. Aquesta de la Formació professional, una mació recollida sobre tu mateix/a,anàlisi molt més personal és a mateixa titulació et pot servir per l’oferta formativa, les sortidesvegades difícil, però una vegada a treballar a sectors econòmics professionals i el mercat de tre-feta contribueix, en gran mesura, molt diferents: és una bona ball. A més, tingues en comptea la plena satisfacció laboral. credencial per acompanyar-te en que la formació contínua et per- un projecte professional original metrà en qualsevol moment espe- i que s’ajusti a les teves cialitzar-te o redirigir la teva expectatives. Tinguis més o carrera professional. Però si mal- menys clar quin serà el teu grat això, arriba el moment que objectiu professional, explora has de reconèixer que t’has equi- sempre les diferents possibilitats vocat d’estudis, rectifica i busca associades a uns estudis. una nova opció. Mai no és tard. Redacció: Equip tècnic de Barcelona Activa - Capital humà. 5
  6. 6. “En el sector aeroespacial hi ha ‘espai’ per a l’FP” Glòria Garcia-Cuadrado vanters de ls sectors capda sortides spai és un de ió i L’ae ronàutica i l’e gica. I l’FP ofereix formac itats d’un cnolò ortun la innovació te ins d’un ampli ventall d’op lt requeriment d a professionals tzat per la versatilitat i un elona ha ri rc àmbit caracte ersonal i professional. Ba sector, amb p st d’excel.lència ar-se al capdavant d’aque e l’Espai u d apostat per sit Barcelona Aeronàutica i o m om un espai plataformes c per potenciar Barcelona c ta indústria. a es (BAIE), cread al desenvolupament d’aqu a teòrica r sic competitiu pe mb la seva directora, la fí a En conversem uadrado.6 Glòria Garcia-C
  7. 7. Daniel VenteoEntrevistes i reportatgesEva GuillametFotografia 7
  8. 8. “Si busques el millor de tu mateix, l’FP és una gran oportunitat” Quan una persona interessada en el qual ara ens trobem, que és el nostre sector és bàsic una bona l’FP llegeix en les pàgines d’aques- mostra de l’activitat rellevant que comprensió i nivell de llengua ta guia que una de les seves possi- es porta a terme a Barcelona pel anglesa. Molt sovint, per exemple, bles sortides professionals és el que fa al manteniment d’aeronaus la documentació amb la que es sector aeronàutic i de l’espai, què comercials. Aquí una part conside- treballa està en anglès. Degut a vol dir això exactament? rable de la plantilla que hi treballa que la tecnologia avança molt Moltes oportunitats de creixe- prové d’estudis de l’FP. Des de ràpid, es tracta de sistemes que ment personal i professional. Si BAIE fem una tasca d’interlocució requereixen una formació contí- fins ara el món de l’aeronàutica entre les empreses i els centres nua. És necessari un reciclatge era força desconegut, cada vega- d’FP que o bé ja tenen cursos, per continu per als tècnics implicats. da ho és menys. L’FP té virtuts exemple de manteniment d’aero- com ara la versatilitat, donant naus, o bé volen iniciar-los en una I aquest reciclatge és senzill? cabuda a diferents disciplines: és disciplina de la qual hem detectat Una vegada es coneix la normati- un sector molt transversal en possibilitats. va del sector i té la base pràctica, ocupació, i tant podem parlar de l’aeronàutic i espacial és un sec- manteniment, sistemes elèctrics, En un sector tan tecnològic com tor amable per acomodar noves electrònics o informàtics, tracta- l’aeroespacial, en constant evolució, exigències, gràcies precisament a ments químics i de superfície. imagino que els requeriments la versatilitat a la qual abans feia d’excel·lència deuen ser mol alts, oi? referència. És Barcelona una ciutat privilegi- Sí, efectivament, el requeriment ada per als joves estudiants de d’excel·lència en el sector aeroes- Una bona relació FP-empresa és l’FP en aquest sector? pacial és molt alt, i aquest reque- un bon garant de la modernitat En efecte, disposa d’algunes grans riment també és aplicable a l’FP. del model? infraestructures que la situen Un exemple seria, en el cas de Exacte, perquè molt sovint l’actu- estratègicament. Per exemple, el l’àmbit de l’espai, l’Agència alització de coneixements ve nou hangar de manteniment d’Ibè- Espacial Europea. Aquesta certifi- donada a través del treball que ria de l’aeroport de Barcelona, en ca certs processos en formació els alumnes de l’FP estan fent a ocupacional: és a dir, que tenim les empreses col·laboradores. A soldadors, que treballen acoplant les empreses constantment hi “Per l’empresa, peces per a satèl·lits, que han de entren nous equipaments pels una bona FP és passar aquest tipus de certificaci- ons de l’Agència. quals cal posar-se al dia. Des de l’FP es treballa molt estretament fonamental” amb el món de l’empresa, i així Quin paper hi juga el fet de saber ha de continuar sent. El feedback l’anglès? de l’empresa és bàsic. Crec que Molt important. No cal oblidar que hi ha més vincle entre l’empresa i el nostre sector és de projecció l’FP que entre l’empresa i la uni- internacional. Treballem amb versitat. Aquesta última passa equips d’arreu del món. I això vol principalment per la recerca i el dir que per als estudiants d’FP en desenvolupament, mentre que en o, Directora de BAIE Glòria Garcia-Cuadrad Llicenciada i màster en física teòrica per la Universitat de Barcelona, Glòria Garcia-Cuadrado es va diplomar en estudis espacials per la Universitat Internacional de l’Espai, a Califòrnia. Gran defensora de la promoció científica, està convençuda que “la ciència hauria de ser un contingut fixe en els telenotícies, com ho són els esports”. És col.laboradora habitual de les activitats de divulgació de la Setmana de la Ciència així com de diversos programes de l’Agència Espacial Europea.8
  9. 9. el cas de l’FP ho és en l’aplicaciódirecta al treball.Creu que és prou coneguda lariquesa de propostes i de sortidesprofessionals de l’FP entre elconjunt de la societat?No, sincerament, crec que nogens. Hem de fer molta feina,des del nostre sector en particu-lar i en general des de tota l’FPper explicar-nos. Tenim l’obliga-ció moral de posar en valor l’FP ide posar de manifest que la nos-tra societat té necessitats especí-fiques de tècnics, en cada sector,i que l’FP dóna resposta a aques-tes necessitats.“Busca la teva excel·lència, l’FP t’ajuda a trobar-la!”Crec que la millora dels vinclesentre empresa i FP és un clamcompartit per altres famílies pro-fessionals. manteniment d’IbèriaÉs clar, perquè per l’empresa, Manuel Rosado, Cap deuna bona FP és fonamental, ésuna necessitat. Per això sempre “Actualment hi ha estudis de formació en mecànica ihan estat molt dinàmiques, rei- també en aviònica, tot i que aquests últims requereixenvindicatives i predisposades a a la sortida del centre d’FP encara unes hores méscol·laborar. Cal ser optimista amb de formació per aconseguir la llicència que exigeixles administracions i creure en la actualment Aviació Civil. Els alumnes d’FP que ensseva promesa d’enfortir l’FP, que arriben a l’aeroport venen generalment molt ben formats.aquest objectiu sigui un projecte És fonamental l’apropament entre el món de l’empresade país a llarg termini. i l’FP per fer una formació molt ben adaptada a lesQuè diria als futurs alumnes de necessitats reals de la indústria aeronàutica. Aquí aral’FP, com els convidaria a desco- tenim, a més de les persones contractades formades abrir el món de l’aeronàutica i l’FP, una desena d’estudiants en pràctiques”.l’espai, hi ha un futur prometedoren aquest sector?Sí, en el sector aeroespacial hi ha Adrià Sánchez, Tècnicespai per a l’FP. És a dir, tenim de manteniment d’Ibèlloc per acomodar les persones riaformades a l’FP i a més el sector “Vaig estudiar FP per accedir al món de la mecànicaté la necessitat d’aquests tècnics dels avions. El meu procés d’inserció laboral va ser moltespecialistes. És un sector que ràpid. Vaig fer pràctiques en una empresa i en acabardemanda molta qualitat personal la formació em van contractar. Per a mi l’FP va ser lai professional. Si un sempre bus- fòrmula més directa per posar-me a treballar amb elsca treure allò millor de si mateix, coneixements que havia adquirit al centre. Ara tinc 22el sector aeronàutic i espacial és anys i treballo al sector aeronàutic des dels 19. Tincuna gran oportunitat: busca lateva excel·lència, l’FP t’ajuda a amics que van anar a la universitat, però no tots treballentrobar-la! dels seus estudis. Jo estic molt satisfet d’haver escollit un cicle formatiu de grau superior”. 9
  10. 10. “L’intercanvi d’opinions entre formadors i empresa és estratègic” Ramon Grau t secun- n ofici considera nt en eixat de ser u rese La in formàtica ha d a disciplina que és omnip ia digital. enir un poràn dari per esdev de la nostra societat contem os perfils s rs tots els àmbit en informàtica ofereix dive s en empreses. FP eque L’oferta de l’ pràctiques i b n les pro fessiona ls, incloent-hi ests tècnics s’incorporen e a part d’aqu es. M olt sovint bon realitzat les seves pràctiqu seva capaci- an r la empreses on h companyies, destacada pe ssionals s fe Una d’aqueste l’hora d’integrar nous pro rsitaria, a e tat innovadora FP, és Sigma Gestión Univ u. l’ ra procedents de ginyer informàtic Ramon G en10 dirigida per l’
  11. 11. 11
  12. 12. “L’empresa vol ser Montse Soler Coordinadora de pràctiques FP part activa del IES La Guineueta disseny de l’FP” “Per als centres de formació la col.laboració amb les empreses és imprescindible. Col.laborar amb elles és bàsic per garantir que els alumnes puguin fer les seves pràctiques i completar els seus estudis. Com millor coneixes una empresa, més fàcil Quan ara fa dos anys l’empresa Sigma va decidir cre- és seleccionar els alumnes que aniran a fer ar un centre de desenvolupament de software basat en tecnologies de factoria, els seus responsables, pràctiques i qui sap si també a treballar en amb Ramon Grau al capdavant, van creure que un futur. I per a les empreses és important potser seria un bon espai per incorporar tècnics mantenir un contacte fluïd amb nosaltres procedents de l’FP. I va ser un encert. Donat que hi per fer-nos saber les seves necessitats”. havia poca experiència a Espanya en aquest tipus de tecnologies aplicades des de l’FP, l’empresa va establir un acord amb la Fundació BCN Formació Professional per cercar centres de formació que poguessin aportar alumnes amb perfils específics en pràctiques i després poder-los becar. “Vam començar amb cinc dels nostres centres i enguany ja hem arri- bat als catorze. Estem molt contents. L’experiència ha estat i és molt positiva: ja hem donat 80 beques d’FP i creiem que és el futur, probablement, per al nostre model de fabricació de software”, afirma Grau. “Invertir en formació sempre dóna bons resultats” El seu optimisme és compartit tant pels centres formatius implicats en l’experiència, com l’IES La Guineueta, com per alguns dels seus alumnes que després d’un període de pràctiques i després de beca, avui s’han incorporat a l’empresa com a treballadors contractats. És el cas d’en Joel Molins. “Tenir l’oportunitat de formar-me i ara treballar en una empresa com aquesta m’ha permès adonar-me de la importància del treball en equip. Sol no arribes enlloc, l’important és el resultat col·lectiu. El que Joel Molins més em va impactar de la meva pròpia experiència Programador informàtic de va ser quan em vaig adonar, setmanes després de començar a treballar, que feia només un mes que Sigma Gestión Universitaria tenia el meu títol d’FP i ja estava treballant amb un any d’experiència en el meu currículum: és l’èxit del “Vaig venir a fer les pràctiques a aquesta model de la nova FP”, explica. “Jo he après a madu- empresa sense saber que descobriria una rar personalment i a assumir noves responsabilitats”. professió. Primer vaig aconseguir una beca i acabada l’FP em van contractar No només això, sinó que pocs mesos després de la directament. I ara, pocs mesos més tard, seva incorporació, en Joel ara dóna suport a altres estic aquí donant suport a la formació estudiants i becaris d’FP com a tutor. És un sistema als nous estudiants d’FP que, com jo que s’autoregula, com detalla Ramon Grau. “Això vol dir que nosaltres, des de l’empresa, cada vegada fa només uns mesos, vénen a fer les hem de dedicar menys als estudiants d’FP perquè ja pràctiques. És una experiència molt tenim un model que funciona, amb experiències que enriquidora que m’ha permès descobrir estan sent molt enriquidores per als estudiants”. una feina que m’apassiona”.12
  13. 13. Per a la Montse Soler, coordinadora de pràctiquesd’FP, la bona entesa entre centres formatius i “Podem oferir l’empresa permet dissenyar al detall els programes experiències molt reals formatius.“El contacte amb la realitat és imprescin-dible per força, sinó no estaríem al dia”, afirma. als estudiants”La seva versatilitat i capacitat d’adaptació és undels principals trets de la personalitat inscrita en ben cobertes. Estem canviant el model de produc-l’ADN de l’FP. “Sense aquesta capacitat per escoltar ció, distingint entre la fase de disseny de la dei donar resposta a les necessitats del món de producció. Estem creant un espai per desenvoluparl’empresa, l’FP no seria el que és”, conclou Soler. persones”. Per al Joel, la programació informàtica és, efectivament, una activitat molt més creativa delEn l’actualitat sembla una obvietat afirmar que l’FP que es pensa. “No hi ha una única manera de resol-d’avui ja no té res a veure amb el model que existia dre un problema informàtic de programació, sinóara fa una vintena d’anys. L’FP ha esdevingut una moltes! Això la gent que no s’hi dedica, sovint no hoalternativa als estudis universitaris per a aquells que sap. La programació informàtica és tot un món quedesitgen un futur professional més immediat, com he pogut descobrir gràcies a l’FP”.recorda el mateix Joel. “Abans d’estudiar FP vaig ferun any de Física a la Universitat, però aviat vaig veure El món de la informàtica és, fent una analogia,que el futur professional no estava gens clar. Vaig similar al de la construcció. “Per fer un edifici esapostar per l’FP i no em vaig equivocar. Volia aprendre necessiten arquitectes però també aparelladors.a fer alguna cosa i començar la meva vida adulta”. En el nostre cas, graduats universitaris en informàti- ca i programadors especialitzats formats a l’FP.Soler afegeix que “les empreses necessiten tècnics Cadascú té la seva feina i la seva responsabilitat.especialitzats mitjans amb aquests coneixements Òbviament els arquitectes són absolutament neces-més pràctics, aquesta realitat explica l’alt grau saris perquè l’edifici sigui dissenyat correctament,d’inserció laboral de l’FP”. Segons Grau, “és un però no cal posar arquitectes a fer la feina delsmodel que per a nosaltres funciona perquè podem aparelladors. En informàtica succeix el mateix,influenciar en la formació dels estudiants i alhora cadascú té el seu perfil”, argumenta en Joel.perquè podem oferir experiències molt reals alsestudiants, i penso que això és vital per integrar el Quan Sigma va posar en marxa la iniciativa d’inte-món de l’empresa amb l’FP”. Amb prop d’un cente- grar estudiants i posteriorment tècnics formats anar de treballadors, fins fa ben poc els perfils aca- l’FP alguns dubtaven de l’èxit del model. Avui,dèmics de la seva plantilla eren majoritàriament segons Ramon Grau, els resultats són incontesta-universitaris. Però la tendència està començant a bles: “L’intercanvi d’opinions amb les escoles decanviar. A hores d’ara els tècnics procedents de l’FP formació és estratègic per tots els agents que estemja representen el 15 % i segons els seus responsa- implicats en el procés de planificació de l’FP.bles en el futur la tendència continuarà incremen- Des del món de l’empresa volem ser part activa deltant-se a favor de perfils procedents d’FP. L’edat disseny de l’FP, no volem ser espectadors, volemmitjana de la plantilla és de només 24 anys. “Estic ser actors. Una bona base des-convençut que la gent d’FP en informàtica surt molt prés aporta solucionsben preparada i el que cal és oferir-li una oportuni- i és enriquidor per a tothom,tat. Aquest és el nostre model”, sentencia Grau. invertir en formació sempre dóna bons resultats”.Des d’empreses com aquesta s’aporta valor afegit ala societat i a l’FP. “Crec que l’ofici d’informàtic—afirma Ramon Grau— s’ha de revitalitzar i peraconseguir-ho, ha de tenir les seves diferents àreesRamon Grau, Director-gerent de Sig ma Gestión Universitaria Format en enginyeria informàtica a la Universitat Autònoma de Barcelona, l’IESE i la London School of Economics, Ramon Grau s’ha especialitzat al llarg de la seva trajectòria professional en aplicar les tecnologies de la informació en l’àmbit de l’educació i la universitat. Des del 2008 dirigeix Sigma Gestión Universitaria, una associació d’universitats espanyoles creada per transformar les necessitats de la seva gestió administrativa mitjançant una solució integrada d’eines informàtiques. 13
  14. 14. “En la meva carrera sempre m’he sentit acompanyat per l’FP” Jaime Pérez rs i uns 700 prop de 8.0 00 treballado s Metropolitans Amb els seus nals, l’empresa Transport per a molts io da perfils profess s una destinació privilegia aime Pérez, é J de Barcelona als formats a l’FP, com en ria. Barcelona n ià dels professio able de la seguretat ferrov er convertir-la s p màxim respon nt la seva xarxa de metro es de tot el za està modernit fraestructures més modern accessible in en una de les pers anys tot el metro serà mb ascensors ro a món. En els p es amb mobilitat reduïda len els trens on u per a les pers cions, per les quals ja circ ta a totes les es ense conductor. s14 automatitzats
  15. 15. 15
  16. 16. “L’FP sap mantenir-se jove, actualitzant-se permanentment” Com molts altres nens, quan en tenir setze anys. I a més em van venen un atractiu turístic de Jaime Pérez era petit tenia un joc explicar que si tenies una FP no primer ordre per als Pérez. predilecte: els trenets. Construir només et podies acreditar per circuits amb vies de fusta i fer-hi conductor de tren sinó també per Al llarg dels últims vint anys rodar les locomotores i els vagons tallers. Amb aquesta idea vaig Jaime Pérez ha anat canviant de ocupava el seu temps sense fi. començar el cicle formatiu de dos responsabilitat dins de la compa- Mecànic, maquinista i viatger al anys d’electrònica”, recorda. Per nyia, sempre en el sector del mateix temps de la seva imaginà- al Jaime, l’FP va ser una desco- manteniment dels trens. Mai ha ria companyia ferroviària, quan va berta que l’ha mantingut, al llarg perdut la seva autèntica dèria per arribar a l’adolescència i ja toca- de la resta de la seva carrera pro- l’ampliació de coneixements i el va l’hora de pensar en un futur fessional, en constant procés de reciclatge professional. Quan a professional, va tenir molt clar formació. “Als setze anys això de mitjans dels anys noranta es va que volia que la seva feina esti- l’FP m’havia agradat tant que remodelar profundament l’FP, gués lligada al món ferroviari. vaig continuar fins als divuit amb equiparant-la amb els models I així ha estat. electrònica industrial. Després em més avançats internacionalment, va tocar marxar a fer el servei en Jaime va tenir clar que volia “Als catorze anys, amb els estudis militar i vaig tenir diverses feines, apostar novament per l’FP. Tenia bàsics ja acabats, vaig anar a sempre relacionades amb el man- clar que volia fer un cicle forma- Renfe a informar-me. Per entrar a teniment industrial. I l’any 1992 tiu de segon grau. A TMB va tenir l’escola ferroviària demanàven vaig entrar a TMB, per reforçar la la facilitat per canviar el seu torn plantilla de cara als Jocs Olím- laboral i així és com es va posar a pics, concretament al servei de estudiar, novament, FP, ara d’au- “L’FP és un material mòbil. Objectiu aconse- guit: estava treballant amb trens!” tomatismes i control electrònic. Durant un any i mig va treballar model que per les nits. A més, es va poder De ben segur que la seva meres- beneficiar de convalidar les pràc- funciona per cuda incorporació a la major tiques per la seva pròpia experi- la seva alta empresa barcelonina de transport públic va ser, alhora que l’inici ència professional a l’empresa. capacitat d’una exitosa trajectòria profes- Tot i que en Jaime es plantejava d’adaptació” sional, un somni fet realitat, un regal. Quan recorda aquells anys, el salt a la carrera universitària —i fins i tot va començar Obres al Jaime li brillen els ulls com als Públiques, que va acabar abando- nens als que els hi acaben d’ob- nant decebut per trobar que eren sequiar una nova locomotora per estudis massa teòrics i poc pràc- sorpresa. Els seus dos fills també tics i perquè la Universitat no li han heretat la seva passió ferrovi- oferia cap flexibilitat per poder ària, inscrit ja en el codi genètic compaginar alhora els estudis i la familiar. Quan la família marxa feina—, aquells anys ja de plena de vacances, metros i trens esde- vida adulta també van coincidir viària de TMB ble de Seguretat Ferro Jaime Pérez, Responsa Jaime Pérez no treballa en el món ferroviari per casualitat sinó per vocació. És una persona amb una extraordinària set de coneixement ja que, com ell mateix reconeix, li agrada “saber com funciona el món”. Segurament per això, ja als 14 anys va optar per l’FP per formar-se professionalment. Avui, als seus 44 anys, és el màxim responsable de la seguretat ferroviària de Transports Metropolitans de Barcelona (TMB), una empresa que al llarg de l’any 2010 va moure 381 milions de viatgers en metro.16
  17. 17. amb la construcció de la sevapròpia família, fet que li permetia “Veig els professor especialista d’un mòdul formatiu sobre transport de viat-tenir menys temps lliure. Amb alumnes d’FP gers ferroviaris a l’IES Lluïsatot, com explica en Jaime, “sem- Cura. “Amb aquestes col.labora-pre he fet cursets curts, sovint no molt il·lusionats cions vull tornar el que he rebutreglats, de temes tècnics, aixícom també d’especialització aquí amb el futur” de l’FP. Allà tenim alumnes que fan pràctiques aquí a TMB, perdins de la casa, per mantenir-me exemple al Centre de Control onen constant formació. Més tard, 70% del metro de Barcelona i a ara ens trobem. Al llarg de lagràcies a la Universitat Oberta de tota la L9. Però és que quan jo meva carrera sempre m’he sentitCatalunya, vaig poder estudiar li explico als meus fills que fa acompanyat per l’FP”.des de casa Ciències Empresari- uns anys no teníem telèfonsals i més recentment he fet mòbils o internet, simplement A mi em sorprenen molt aquestescursos d’enginyeria ferroviària a no s’ho creuen… La nostra estadístiques que parlen della UNED. L’any vinent també faré societat avança tecnològicament jovent com un grup desmotivat.alguna cosa, segur!” molt ràpid, i ara l’FP sap mante- Jo amb els alumnes de l’FP no nir-se jove, actualitzant-se tinc aquesta visió, ans al contrari,En Jaime Pérez és una mostra de permanentment. A més el vincle els veig molt il·lusionats amb ella voluntat dels professionals pro- amb les empreses permet portar futur, amb moltes ganes de fercedents de l’FP per mantenir-se totes les nostres novetats tecnolò- coses a la vida. El perfil delsen constant formació contínua. giques també a l’aula a través alumnes, tant a l’aula com en les“En l’àmbit en el qual jo treballo, de les pràctiques que fan els pràctiques a l’empresa, és deels temes tècnics tenen un repte: estudiants aquí”. gent molt participativa i que sóno et formes constantment o et una veritable esponja”. En Jaimequedes obsolet, el que avui és En Jaime Pérez ha aconseguit fer Pérez és un mirall nítid de l’FP iactual demà ja no ho és. I l’FP és una brillant carrera professional del seu model d’èxit. “És veritat,un model que funciona per la seva de la seva vocació pels trens. I la m’identifico molt amb ells, moltsalta capacitat d’adaptació i els seva vinculació amb l’FP la man- dels actuals estudiants de l’FPseus vincles amb les empreses a té permanentment viva gràcies a que conec alternen els estudistravés de les pràctiques, entre la col·laboració que fa amb l’Ins- amb feina, em semblen personesd’altres. L’FP et permet formar-te i titut Municipal d’Educació com a amb els peus a terra”.tenir una ràpida inserció laboralamb allò que has estudiat”.Avui la feina d’aquell nen quesomniava en ser maquinista,paradoxalment, és la de garantirla seguretat d’uns trens, com lalínia 9 del metro, la més moder-na d’Europa, que funciona senseconductor de manera completa-ment automatitzada. “Quan jovaig començar a treballar elnostre metro funcionava amb unatecnologia totalment pneumàti-ca. Avui aquests ja arriben al B tenció al client de TMLaura García, Agent d’A “He estudiat dues branques de l’FP, la sanitària d’auxiliar d’infermeria i la d’administrativa, i de totes dues he pogut treballar molt ràpid. Quan es va donar la possibilitat de treballar a TMB, gràcies a l’FP vaig incorporar-me com a Agent d’Atenció al Client. Aquesta és una empresa molt gran que sempre et permet evolucionar professionalment, i ara també sóc conductora de trens de la L4, maquinista que deien abans! I no sóc l’única noia que ho fa aquí, en això hi ha molts estereotips que no es corresponen amb la realitat! Les noies estem igual de preparades que els homes per conduir un tren, per exemple. No em fan por els nous reptes professionals”. 17
  18. 18. El futur necessita bons tècnics: només faltes TU! Qualificacions de la població activa a Catalunya i Europa. CATALUNyA EUROPA 30-35% UNIVERSITÀRIA 25-30% MITJANA: FP O 20-25% 45-50% BATXILLERAT BÀSICA O SENSE 40-45% 20-25% FORMACIÓ Font: Observatori FP. Fundació BCN formació Professional a partir de dades d’Eurostat 2010.18
  19. 19. FP: FUTUR Apunta: la qualificació és bàsica PROFESSIONAL L’any 2020 els llocs de treball La demanda de poc qualificats i poc especialit- zats cada cop seran més minori- graduats en FP és taris i menys segurs, per tant, per poder entrar i quedar-se en el una tendència que mercat laboral en bones condi- es consolida i el cions caldrà tenir alguna qualifi- cació o especialització. Analitza mercat de treball les teves competències i explota el que saps fer més bé però no seguirà necessitant et quedis sense formació! tècnics. Importants Els estudis d’FP es presenten organismes com una bona via d’accés al mercat laboral, ja que els joves internacionals com graduats presenten una major la UE, l’OCDE taxa d’ocupació i graduar-se en FP redueix les probabilitats de i el CEDEFOP quedar-se en atur i la taxa de preveuen que l’any temporalitat dels graduats és de les més baixes. 2020 a Europa el 50% del llocs de treball requeriran Tria bé, tria FP Molta de l’oferta d’FP de Barcelo- d’una titulació na està relacionada amb activi- tats “d’alt valor afegit” i “d’alt en FP mentre contingut tecnològic” que són les que a Catalunya que millor han aguantat l’impacte de la crisi. Si et sents còmode actualment la amb la tecnologia i t’agrada el progrés, segur que trobes alguna proporció de ocupació que t’agrada! titulats en FP és de 17%. L’FP és només el principi La Formació Professional és molt 11% flexible i pot fer que descobreixis Es troba recorreguts professionals que no a l’atur t’imaginaves. El 59% dels gra- duats en FP continuen estudiant algun tipus de titulació gràcies als diferents itineraris d’entrada i de sortida del sistema d’FP. Només un 11% dels recent graduats en FP es troba a l’atur i un 45% tro-59%Continuen estudiant ba feina. D’altra banda les proves d’accés als estudis d’FP són una bona via d’entrada per a persones que ja treballen o estan a l’atur. 45% Troba feina Constitueixen així una bona opor- tunitat per a reenganxar-se al sistema educatiu i obtenir una qualificació. Sempre pots millorar el teu currículum. Mai és tard per enganxar-se a l’FP! 19
  20. 20. L’FP al llarg de tota la vida L’FP ACTUAL La formació, l’actualització i el reciclatge de coneixements i competències professionals són fonamentals per a una bona incorporació o reincorporació al mercat de treball. Ara més que mai necessites conèixer totes les opcions que tens al teu abast. Tant se val la teva edat, la situació professional en la que et trobis, tant si ets jove estudiant, persona adulta que es troba a l’atur o algú que vol reorientar la seva carrera professional, segur que en l’FP trobaràs allò que busques i més t’interessa, ja que l’FP és un sistema flexible al qual s’hi pot accedir al llarg de tota la vida.20
  21. 21. El llenguatge És per això que es pot accedir tament el que necessites perde l’FP a l’oferta d’FP des de qualsevol requalificar-te, accedir a un nou situació o posició, perquè tots els lloc de treball de més responsabi- ensenyaments estan organitzats litat, etc. Amb l’FP actual tensL’FP segueix actualitzant-se, ofe- de la mateixa manera i són l’oportunitat de fer-ho, validant larint nous títols i adaptant-se al harmonitzables entre si. teva experiència laboral i la tevamercat laboral i a les demandes formació anterior i veure quinsdel món empresarial. La Llei de El sistema integral de la formació mòduls formatius necessites com-les qualificacions i de la formació professional actual fa que tant pletar per poder obtenir un títolprofessional (2002) ordena un les unitats de competència com d’FP.sistema integral de la formació els mòduls formatius siguin elsprofessional i permet aquesta mateixos per a tota l’FP, tant l’FPflexibilització i adaptació. reglada (del sistema educatiu) com l’FP per a l’ocupació (dirigi- Noves El que fa possible que l’FP s’adap-ti a les diferents i diverses necessi- da a persones en atur i a treballa- dors en actiu). Així doncs, els dos professions i tats de les persones indepen-dentment de la situació en la que sistemes parlen el mateix llenguatge i estan estructurats nous títolses trobin és, precisament, l’estruc- a partir de les mateixes unitats.tura dels seus ensenyaments. Per tant, és més fàcil passar d’un L’FP es posa al dia sistema a l’altre i rendibilitzar Aquest curs 2011-2012 la for-QP Les qualificacions professio- allò que s’aprèn per tal d’obtenir mació professional segueix incor-nals són el referent en el món un títol d’FP o un certificat de porant nous títols, amb nouslaboral i contenen les competèn- professionalitat. continguts i noves competènciescies necessàries per poder portar professionals, fruit del procésa terme activitats i tasques en un Imagina’t, doncs, que en un d’adaptació dels estudis a lalloc de treball. Et donen informa- moment determinat de la teva LOE. L’actualització i les novesció sobre el que has de saber fer, vida professional estàs treballant propostes dels cicles formatiusamb quin grau de responsabilitat i que, fins i tot, t’has anat for- creen noves oportunitats per des-i eficàcia, i amb quins materials, mant al llarg dels anys a través cobrir o reenfocar la teva profes-recursos, etc., per poder ocupar de diferents cursos aïllats però no sió, d’acord amb la demandaun lloc de treball. Aquestes com- tens cap títol reglat i això és jus- actual del mercat de treball.petències es poden adquirir mit-jançant formació o bé a través del’experiència laboral. Totes lesqualificacions professionals exis-tents a casa nostra les pots trobaragrupades al Catàleg de qualifi-cacions professionals de Catalu- ous títols:nya (CQPC).1 Aque sts són els n orífiques i deLes qualificacions professionals Frigdel catàleg, s’estructuren en: Instal·lacions- Unitats de competència UC - Tècnic/a en de Calor (el que has de poder fer al lloc Climatització stal·lacions de Producció a i In ètic de treball) - Tècnic/a en rior en Eficiència Energ- i mòduls formatius MF - Tècnic/a supe tèrmica at en la (com ho pots aprendre). Energia solar or en Processos i Qualit peri - Tècnic/a su entària alim ió i ia, InformacEls títols d’FP, estructurats en Indústriacicles de grau mitjà i grau perior en Gusuperior, també estan formats - Tècnic/a su urístiquesper unitats de competència UC Assistència t or en Direcció de Cuina en peri eisi mòduls formatius MF. - Tècnic/a su rior en Direcció de Serv pe - Tècnic/a su Restau ració i dels quests títols formació d’a1 Catàleg de qualificacions professio- ar in nals a http://gencat.net/icqp Podràs trob ctualitzant a: que es va gin a .cat daciobcnfp www.fun 21
  22. 22. Com accedir a la formació professional L’ACCÉS ALS ENSENyAMENTS Els títols de formació professional s’ordenen en famílies professionals i s’organitzen en cicles formatius de grau mitjà i cicles formatius de grau superior. Es pot accedir a l’FP a través de moltes vies: - Amb estudis previs. - Sense una titulació específica. - Si estàs a l’atur o treballant i vols millorar la teva qualificació professional. L’accés, per tant, és molt flexible i s’adapta a moltes situacions i molt variades. De ben segur que hi trobaràs la teva...22
  23. 23. Ensenyaments Pots accedir als estudis d’un fas dins el mateix any natural oespecífics cicle de grau superior: - Amb el títol de batxillerat 18 anys i el títol de tècnic del mateix grup d’itineraris. o equivalent.Cicles de grau mitjà - Amb un mòdul professional 3 Més informació sobre la provaUn cicle formatiu de grau mitjà és superat. d’accés a cicles formatius deuna formació específica en un - Amb el títol d’FP2 o equivalent. grau mitjà i grau superior a:sector professional, que dota d’un - Amb el títol de tècnic superior http://www.xtec.cat/fp/perfil tècnic amb nivell d’autono- que confereix haver superat unmia propi sota la supervisió d’un altre cicle formatiu de grau Publicació de l’oferta inicial:responsable superior. superior amb anterioritat. 6 de maig de 2011. - Amb altres estudis a efectesPots accedir als estudis d’un equivalents o superiors. Període de presentació decicle de grau mitjà: sol·licituds: del 23 de maig - Amb el títol de graduat en I també, sense cap d’aquestes al 3 de juny de 2011, ensenyament secundari (ESO). titulacions o estudis: ambdós inclosos.- Amb el primer cicle d’ensenya- - Superant la prova d’accés anual, Període de matrícula: de l’1 al ment secundari experimental en la qual podràs participar si 7 de juliol de 2011. superat (14-16). tens com a mínim 19 anys o els- Amb el títol de tècnic auxiliar (FP1) o equivalent.- Amb un mòdul professional 2 xa finalitat: Diverses vies, una matei experimental superat.- Amb el títol de batxillerat unificat treballar polivalent (BUP) o equivalent.- Amb el títol de tècnic que confereix haver cursat un cicle de grau mitjà amb anterioritat.- Amb altres estudis a efectes equivalents o superiors. TreballI també, sense cap d’aquestestitulacions o estudis:superant la prova d’accés anual,en la qual podràs participar si Universitat* FP - Grau superiortens com a mínim 17 anys o elsfas dins del mateix any natural.Publicació de l’oferta inicial:6 de maig de 2011. Prova d’accésPeríode de presentació desol·licituds: del 9 al 20 de maig de 2011, ambdós inclosos. Batxillerat FP - GrauPeríode de matrícula: de l’1 al Mitjà7 de juliol de 2011. Prova d’accésCicles de grau superiorUn cicle formatiu de grau supe- ESO PQPIrior és una formació específica enun sector professional, que dotad’un perfil de tècnic superioramb nivell d’autonomia i respon-sabilitat elevats, i que possibili-ta la conducció d’equips de Itineraris acadèmics Itinerari si no obtens el graduat de l’ESOtreball. *Consulta els accessos a la universitat a: www10.gencat.net/cur_wrcec/AppJava/cfgs/start.do?set-locale=ca_ES o www.xtec.cat/fp/ 23
  24. 24. Ensenyaments Trobaràs tota la informació a: S’organitzen en tres mòduls: http://www.fundaciobcnfp.cat artístics S’estableixen dos períodes de Mòdul A, de formació professio- nal específica. preinscripció i matrícula: T’ajudarà a millorar les teves Els ensenyaments artístics competències d’un perfil profes- comprenen: 1er període: 25 de maig sional concret corresponent a una - Els cicles formatius de grau de 2011. qualificació professional de nivell mitjà i grau superior d’arts 2on període: a partir del 9 1, reconeguda en el Catàleg de plàstiques i disseny. de desembre de 2011. qualificacions professionals de - Els ensenyaments professionals Catalunya (CQPC). i superiors de música. - Els ensenyaments professionals Mòdul B, de formació general. i superiors de dansa. - Els ensenyaments superiors PQPI Proporciona formació bàsica de caràcter general i permet adquirir de disseny. - Els ensenyaments superiors (si no tens o millorar determinades capaci- tats bàsiques que et facilitaran de conservació i restauració de el graduat els aprenentatges i la formació en ESO) béns culturals. continuada. - Els ensenyaments superiors d’art dramàtic (teatre). Mòdul C, de caràcter voluntari. Si no obtens el graduat en ESO i S’adreça a l’obtenció del graduat I tenen uns REQUISITS D’ACCÉS tens 16 anys, pots accedir a un en ESO que no vas poder obtenir particulars en funció del cicle. programa de qualificació profes- anteriorment. sional inicial (PQPI). Un PQPI té una durada d’un curs Publicació de l’oferta inicial: Els PQPI proporcionen una for- acadèmic i un cop acabat amb 6 de maig de 2011. mació bàsica i professional que aprofitament obtindràs una certi- Període de presentació de facilita la incorporació al món ficació acadèmica. sol·licituds: del 9 al 20 de laboral o preparen per poder maig de 2011, ambdós continuar estudiant un cicle de inclosos. Publicació de l’oferta inicial: grau mitjà un cop has superat la 6 de maig de 2011. Període de matrícula: de l’1 prova d’accés, o bé una formació al 7 de juliol de 2011, de tipus complementari que Període de presentació de ambdós inclosos. t’ajudarà a obtenir el títol de sol·licituds: del 9 de maig graduat en ESO. al 20 de maig de 2011, ambdós inclosos. Període de matrícula: del 2 al Ensenyaments 12 de setembre de 2011, ambdós inclosos. d’esports Per accedir als cicles formatius de grau mitjà cal tenir: - El títol de graduat o graduada en educació secundària. - Superar la prova específica d’accés. Les persones que no tenen la titulació esmentada poden acce- dir als cicles si superen la prova general d’accés. Per accedir als ensenyaments superiors cal tenir: - El títol de grau mitjà de la mateixa modalitat i complir un d’aquests dos requisits: superar la prova d’accés a grau superior o tenir el batxillerat.24

×