Massada Sabadell

763 views

Published on

Published in: Education
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
763
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
4
Actions
Shares
0
Downloads
3
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Massada Sabadell

  1. 1. NÚM. 001 | MARÇ 2011 EN PORTADA EDITORIAL Som un grup de persones VISITA DE SHIMON PERES Gran diplomàtic i excel·lent que des de Sabadell i en negociador ha estat una peça clau en col·laboració amb altres la construcció de l’Estat d’Israel i organitzacions tenim el determinant per al Procés de Pau propòsit de contribuir a la amb els Palestins. normalització de la En el any 1994 li fou concedit el percepció dins de la nostra Nobel de la Pau juntament amb Isaac societat de l’estat d’Israel. Rabin i Yasir Arafat. El nostre grup el formem Durant la seva visita a Espanya va persones de diferents desenvolupar una activitat frenètica, procedències que des de reunint-se amb el Reis, el President diferents punts de partida del Govern i el líder de l’oposició, ens hem interessat en visità el Congrés dels Diputats on feu estudiar el camí fet pel poble un memorable discurs, inaugurà la d’Israel des de diferents Casa de Sepharad-Israel, va mantenir vessants: històrica, política, una trobada amb empresaris social, sense oblidar l’alt espanyols, etc... grau de desenvolupament D’entre moltes idees que el Sr. Peres tecnològic que ha assolit va manifestar en aquesta visita aquest país pel benefici de voldríem destacar-ne algunes: tots, inclosos aquells que En referència a la convulsió política i critiquen amb visceralitat tot social que està patint el nord d’Àfrica, allò que sigui israelià. Shimon Peres apuntà: "Ironies de la Amb motiu del 25è aniversari de Israel és un estat que en història. Fa poques setmanes, Gadafi l’establiment de relacions diferents èpoques de la va dir que volia un Orient Pròxim diplomàtiques entre Israel i Espanya, història ha tingut una sense Israel. Avui tot sembla indicar del 22 a 26 de febrer, el President de trajectòria molt similar a que el que hi haurà serà una Líbia l’Estat d’Israel, Shimon Peres, visità Catalunya i que la nostra sense Gadafi". el nostre país. Proper a complir gent sempre havia tingut Respecte a la realitat econòmica i al noranta anys, Peres és un dels com a referència pels seus desenvolupament d’Israel va polítics més importants i influents del legítims anhels de trobar el comentar: “Rússia és mil vegades món. seu encaix en la història. Un més gran que Israel. A Rússia tenen Nascut en el que avui coneixem com Israel que va ser un poble, mil llacs d’aigua dolça. Israel en té a Bielorrusia, es va formar que ha esdevingut un país i dos. Un està mort i l’altra s’està acadèmica, ideològica i políticament a que a la vegada ha construït morint. I , fins i tot així, exportem Israel un estat, per ara l’únic pastanagues a Rússia” L’ any 1935 i després de viure una democràtic de tot l’Orient Parlant sobre el Pròxim Orient digué: infantesa molt marcada per mitjà. “La nostra més gran esperança és l’antisemitisme d’entreguerres, a No som aliens als errors que que tots els pobles del Pròxim Orient l’edat de 12 anys, la seva família va des del nostre punt de vista es facin democràtics, perquè res emigrar a Palestina. Allà va viure en s’hagin pogut cometre i per garanteix més la pau que la un kibutz en mig d’un ambient laic, això ens sentim legitimats a democràcia” amb una forta vinculació als principis opinar i expandir el nostre En referència a Hamàs manifestà que sionistes i socialistes, entrant, més compromís amb Eretz Israel. "Ells creuen que la democràcia es un endavant, a formar part del grup més Perquè tothom té una opinió mètode que dura 24 hores. Se proper a David Ben Gurion. sobre l’estat d’Israel… i celebren eleccions y allà acaba la Des de llavors i durant quasi 50 anys, nosaltres també. democràcia. No entenen que és una ha estat membre del Parlament civilització, no una tècnica. No es d’Israel i ha ocupat diferents graus de tracta de tenir una votació lliure, sinó responsabilitat com ara són les un país lliure." carteres de Defensa, Transport, I finalment, a l’hora d’abordar el Exteriors, Economia i tema de la Pau digué "Hi ha dues Desenvolupament Regional. També CONTACTA’NS ha estat en dues ocasions Primer coses en la vida que no es poden assolir sense tancar una mica els ulls:massadasabadell@gmail.com Ministre i des del 15 de juliol del 2007 l’amor y la pau." I afegí, "sobre el és el President de l’Estat d’Israel. passat, que jutgi la Historia. Sobre el futur, deixem al poble que esculli.
  2. 2. Un llibre per llegir… Un lloc per visitar… MASSADA Avui us volem proposar un racó d’Israel que combina perfectament la bellesa paisatgística amb la realitat històrica: la Fortalesa de Massada. Aquesta Fortalesa , composta per un conjunt de palaus i fortificacions, està ubicada a uns 800 metres d’alçada en un penya- segat situat pel damunt del Mar Mort i propera a la ciutat d’Arad. La seva construcció s’atribueix al Rei Herodes el Gran, el qual regnà entre els anys 37 al 4 adC.En la Varsòvia ocupada perl’exercit alemany, entre 1940 i1943,molts jueus van viure foradel gueto, amagats, resistint-se aingressar o per haver fugit d’ell.Encara que les xifres sónimprecises, avui sabem que foradel que era o havia estat elgueto, Varsòvia no tant solsacollí a la comunitat jueva mésgran d’Europa abans de 1939,sinó que també durant la guerra.Sobre tot a partir de l’abril de1943, va tenir, com cap altreciutat sota el domini nazi, el mésgran nombre de jueus que vivienclandestinament. Una mica més Per al poble jueu te un valor molt especial ja que, durant la revoltade vint-i-cinc mil persones van contra els romans, aquest fou el darrer baluard de la resistènciaarribar a viure en un o altre jueva en front de les tropes de l’Imperi. No pas més de mil jueus vanmoment en l’anomenada “zona defensar fins a la mort aquest espai en davant d’un exercit que«ària»” de Varsòvia. Era menysdel deu per cent de la població multiplicava per deu els seus efectius. Un cop els defensors es varenjueva que, segons els censos, veure derrotats, van preferir el suïcidi col·lectiu abans que caureduts a terme en la dècada dels esclaus.trenta, contenia la ciutat deVarsòvia quelcom més de És per aquest motiu que Massada te una important carrega350.000 persones. Segons simbòlica. És un referent del poble jueu, un símbol de la lluita per laEmmanuel Ringelblum, també nació Israeliana. Tant és així que un jurament que realitzen les tropesamagat en la “zona ària”, eren israelites en aquest lloc sagrat diu així: Massada, mai més tornarà a«els darrers jueus de Varsòvia». caure.La seva vida clandestina, enmaig de 1943, quan tocava a laseva fi la revolta iniciada el 19 La fortalesa de Massada i el seu entorn foren declarats Parcd’abril per part d’uns quants Nacional d’Israel a l’any 1996 , formant part de la Reserva Natural delcentenars de valents i mal armats Desert de Judea des de 1983, i Patrimoni de la Humanitat de lajueus, i quan desapareixia , lenta UNESCO des de l’any 2001.i inexorablement , sota lesflames el que quedava del guetode Varsòvia, era el final d’unatragèdia que havia començatquatre anys abans.L’autora completa amb aquestllibre el seu extraordinari estudi“La vida a oscuras. El gueto deVarsovia, 1940-1943” (SefaradEditores, 2009).
  3. 3. OPINIÓFa pocs dies es va produir un brutal atemptat a Itamar, territori israelià ubicat alnord de Cisjordania. on varen morir assassinats cinc membres d’una mateixafamília, el més petits dels quals comptava tant sols tres mesos de vida. Un fetlamentable, despreciable, sense cap sentit ni raó.Però més enllà del immens dolor que ha de provocar a tota la gent de bé un fetcom aquest, de nou a molts ens ha tornat a envaït una altra mena de tristor i deràbia. Aquella que es deriva del tracte donat per la pràctica totalitat de la premsacatalana i espanyola a aquesta matança.En aquest sentit compartim de forma inequívoca la opinió del Sr. Lior Haiat,Portaveu de l’Ambaixada d’Israel a Espanya, respecte a aquest tema. Aquellsque han informat, que no han estat tots, ho han fet de forma excessivament breu,com de passada, utilitzant un to en la redacció molt suau, traient importància alfet i orientant el discurs cap a recerca d’arguments que intenten justificar un fetque no en te.Hem llegit i hem escoltat parlar de morts i de matar, no d’assassinats comesosper terroristes; hem sentit parlar de colons no de persones, utilitzant el termecolon com si fos quelcom perillós, dolent, una provocació que justifical’assassinat; hem escoltat també com alguns han destacat, com si fossin mèrits ,que els sistemes de seguretat del kibutz no funcionessin i que, a més, no espogué detenir a l’autor o autors dels fets; hem hagut d’escoltar que formaven partd’una comunitat radical i perillosa i el que no ens han dit és que els mortspertanyien a una família, com qualsevol de les nostres, que estava dormint acasa seva després d’una jornada, de treball pels pares i d’estudi pels nens mésgrans.També compartim l’opinió del Sr. Haiat pel que fa al tractament gràfic. No ensagrada la recreació en el dolor que acostumen a mostrar-nos quan el mort és unpalestí. Aquelles imatges de sang i de desesperació amb cossos malferits omutilats. Però és que tampoc ens plau veure-ho quan la víctima és un ciutadàisraelià. El tractament sensacionalista d’un problema tant complex no ens porta ares. No ajuda a res.Però el que ens sembla detestable és que, mentre la veu en off explica els fets,les imatges que les acompanyen siguin les de uns soldats patrullant. No somperiodista i no sabem quina seria la millor imatge gràfica que podria acompanyar 19 de març.a una tragèdia d’aquesta magnitud, si és que n’hi ha alguna, però el que sabemsegur és que les que ens mostraren varen ser absolutament desafortunades i Concentraciótendencioses. a la plaça Sant Jaume enNo demanem que s’amagui res. Implorem que, allunyant-nos de les fórmules record de lasensacionalistes tant de moda en la comunicació actual, s’informi de la mateixa família Fögelmanera quan el mort és a un cantó que quan ho és a l’altre i que la premsa delnostre país exerceixi la seva funció sense prejudicis ni estereotips previs. Elconflicte es prou important com per a donar-li sempre un tractament prou seriós.Demanem també que alguns, no tant sols periodistes sinó també polítics, esdesempolsin d’obsoletes postures pseudoprogressistes i siguin capaços de fer unanàlisi rigorós de la situació. Masses vegades observem que quan hi ha mancade coneixement i de principis deontologics professionals o quan alguns partitss’han quedat sense discurs polític, es recorre al recurs fàcil de la demagògia,agafant partit pels suposadament més dèbils o als gestos simbòlics simples comboicotejar a una artista. No ens enganyem: per a la nostra cultura, per a la nostrasocietat l’amenaça no és Israel. Ben al contrari!
  4. 4. BREUS ISRAEL RET HOMENATGE ALS 5 BOMBERSÊXIT ISRAELÍ ALSÒSCARS MORTS A L’INCENDI D’HORTA DE SANT JOANL’actriu israeliana NataliePortman, va guanyarl’Òscar a la Millor Actriuper la seva interpretacióa “Cigne negre”. Tambéel curtmetratge americà“Strangers no more”basat en la història d’unaescola de Tel Aviv onconviuen nens de 48nacionalitats va obtenir Seguint una tradició jueva que consisteix en retre homenatge ael guardó al millor Curt persones o entitats mitjançant la plantació d’arbres, el FonsDocumental Nacional Jueu, entitat creada el 1901, vol dur a terme un sentit homenatge als cinc bombers del Grup d’ Actuacions Forestals (Graf) de Lleida que varen morir en l’incendi d’Horta de Sant Joan l’estiu del 2009. En concret està prevista la plantació de dues zones boscoses, una a Catalunya i l’altra a Israel. En total es plantaran 10.000 arbres. La meitat en la zona que va resultar cremada i els altres 5.000 en la localitat israeliana de Yattir, en ple desert de Néguev. El cost de la plantació es cobrirà mitjançant donacions particulars. El Fons Nacional Jueu aquest any centrarà els seus esforços en netejar i condicionar la terra a fi i efecte que el proper any es pugui dur a terme la plantació. En el projecte compta amb la implicació i el compromís de l’Ajuntament d’Horta de Sant Joan i la direcció del Parc Natural dels Ports de Beseit Segons el Sr. Franks, responsable a Espanya del Fons Nacional Jueu, aquesta és una bona mostra de la voluntat d’arrelament i del sentiment de pertinença a Catalunya de la comunitat jueva. ENLLAÇOS -ARCCI (Associació de Relacions Culturals Catalunya Israel) http://www.arcci.cat i també al Facebook http://www.facebook.com/arcci.catalunya.israel -ASEI (Asociación Solidaridad España-Israel) http://www.aseiweb.net/ -TARBUT SEFARAD SABADELL http://www.tarbutsefarad.com/ EDITA: ASSOCIACIÓ DE RELACIONS CULTURALS SABADELL - ISRAEL | MARÇ 2011

×