Oportunitats de negoci en infraestructures a Indonèsia

573 views

Published on

Indonèsia encadena anys de creixement continuat, fonamentat sobretot en l'economia domèstica. Paral·lelament a aquests creixements entorn al 6% del PIB des de principis de 2000 el país veu com es redueix el percentatge de població en situació de pobresa i creix la classe mitjana. El país pateix encara un dèficit d'infraestructures que en l'actualitat es troben al límit de les seves capacitats i que per tant constitueixen una oportunitat de negoci. El govern d'Indonèsia ha endegat un ambiciós pla que garanteix un increment dels recursos destinats a millorar les infraestructures.

Published in: News & Politics
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
573
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
124
Actions
Shares
0
Downloads
8
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Oportunitats de negoci en infraestructures a Indonèsia

  1. 1. SETMANA DE LAINTERNACIONALITZACIÓ15 al 19 d’octubre de 2012
  2. 2. Indonè sia: oportunitats al sector d’infrastructuresÍ NDEX:1. Perspectiva general d’Indonè sia2. Sectors construcció www.acc10.cat
  3. 3. Indonè sia: dades principalsSUPERFÍ CIE : 1,904,569 Km2CAPITAL : Jakarta (9.1 millons)GRANS CIUTATS : Surabaya, Bandung, Medan, SemarangIDIOMA : Bahasa Indonesia (Indonesi)ÈTNIES : Javanesos (40.6%), Sundanesos (15%), Maduresos (3.3%) i altresRELIGIÓ : Islam (86.1%), Cristianisme (8.7%), Hinduisme (1.8%)SISTEMA POLÍ TIC: RepúblicaCAP DE GOVERN : Susilo Bambang YUDHOYONO (cap d’Estat també )POBLACIÓ : 245.6 millons (estimació 2011)EN EDAT ACTIVA : 116.5 millons (estimació 2010)ATUR : 7.1% (estimació 2010) www.acc10.cat
  4. 4. Indonè sia: dades econò miques generalsMONEDA : Rupiah (INR)TIPUS DE CANVI : 1 USD – 9,600 Rupiah aprox.CREIXEMENT PIB : 6.1% (2010)RENTA PER CAP. : USD 4,200 (2010, mesurat en PPP)INFLACIÓ: 5.1% (estimació 2010)EXPORTACIONS : 157,779 millons USD (2010)IMPORTACIONS : 135,663 millons USDDESTÍ EXPORTS : Japó 16.3%, Xina 9.9, Singapur 8.7, Corea 8, India 6.3ORIGEN IMPORTS : Xina 15.1%, Singapur 14.9, Japó 12,5, USA 6.9, Malaisia 6.4SECTORS EXPORT: petroli i gas, aparells elèctrics, fusta, tèxtils, cautxúSECTORS IMPORT: maquinaria i equipaments, químics, fuels, alimentació www.acc10.cat
  5. 5. Dades econò miques: estructura PIB En % sobre el total, any 20111. Agricultura, boscos, pesca 14.72. Mineria 11.93. Indústria 24.34. Suministre electricitat, gas i agua 0.75. Construcció 10.26. Comerç, hotels, restauració 13.87. Transport i comunicacions 6.68. Finances, serveis propietat inmobiliària 7.29. Serveis 10.5Font: BPS, Badan Pusat Satistik - El sector del petroli i gas (mineria però també refinament de petroli i producció de gas natural liquat) forma un 8.5% del PIB nacional - El % del sector constructor ha augmentat cada any des del 6.6% al 2004 fins al 10.3% del 2010, estabilitzant-se al 2011 www.acc10.cat
  6. 6. Dades econò miques: estructura PIB industrial1. Alimentació i tabac 7.42. Textil, pell i sabates 1.93. Fusta i altres 1.14. Paper i productes impresió 0.95. Fertilitzants, químics i cautxú 2.66. Ciment i productes no metàlics 0.77. Ferro i acer (ind. bàsica) 0.48. Equipament i maq. transport 5.79. Altres 0.2Indústria petroliera, en % sobre elPIB total, any 2011Refineria de petroli 1.7Gas Natural Liquat (LNG) 1.6 Font: BPS www.acc10.cat
  7. 7. Estructura PIB: comentarisComparat amb la majoria de paï sos desenvolupats Indonè sia té :-Un percentatge industrial (24.3 del PIB) superior-Un percentatge de mineria (11.9% del PIB) clarament superior-Un percentatge agrícola (14.7% del PIB) superior i, en consequè ncia,-Un menor percentatge de l’economia en sector serveis-Del 2004 al 2011 el % del PIB indonesi a serveis gairebé no augmenta, va passar del 10.3% al10.5%-En el mateix periode, la construcció va passar del 6.6 al 10.2%, l’agricultura del 14.3 al 14.7% ila mineria del 8.9 al 11.9%, l’indústria va caure del 28.1 al 24.3% del PIB:-S’observa per tant una intensificació de l’aprofitament dels recursos naturalsd’Indonè sia, una de les principals fonts de riquesa del país i un fort creixement de laconstrucció www.acc10.cat
  8. 8. Mercat potencial- 4art país mé s poblat del mó n, amb tendè ncia creixent- PIB nominal de 845,680 milions de USD (FMI): 16ena economia mundial- PIB en PPP de 1.12 bilions de USD: 15ena a nivell mundial i amb previsió de superar a Espanya ials propers 3 – 5 anys- PIB superior a 2 cops el de Tailàndia, 3 el de Malaisia i 4 el de les Filipines- PIB pc baix (4,666 USD annuals en PPP al 2011), l’índex de pobresa va ser al 2010 del 13.3%- 20% de població disposa del 44.9% de la renda: 49 millons de persones de renda mitja ialta- Les exportacions formen el PIB en un 22%: el creixement d’Indonè sia es fonamentasobretot en l’economia domè stica www.acc10.cat
  9. 9. Sous i salaris- Els sous mínims a Indonè sia varien segons la provincia o el districte i segonsestimacions del cost de la vida a aquestes zones- La mitjana nacional de sou mínim al 2010 va ser de 892,160 Rupies, a l’entorn dels 100USD- Les zones mé s cares com Jakarta tenen un sou mínim superior, a l’entorn dels 130USD- A la pràctica, mé s del 50% dels treballadors al quintil de sous mé s baixos cobren persota del sou mínim- Gran distància en les condicions entre treballadors en condicions formals i informals: - Asseguranç a mè dica: gairebé tots els formals, 20% pels treballadors sense contracte - Pensió : gairebé el 50% per treballadors en contracte, 10% altres treballadors-El gruix dels treballadors “informals” es troven al sector agrícola, a indústria i serveis lanormativa en matè ria de sous i acomiadaments é s mé s respectada, si bé no de formageneralitzada en cap cas www.acc10.cat
  10. 10. Sous i salaris (2)- Sous, no inclouen bonus o similars, 2011 Mínim a màxim Posició Experiència en millons Rp en USD Director dEnginyeria + 10 anys 55 a 80 6,180 a 8,990 Manager d Enginyeria + 10 30 a 45 3,370 a 5,050 Project Manager 5a8 25 a 35 2,800 a 3,930 Project Engineer 3a5 10 a 15 1,120 a 1,680 Production Engineer degree 3a5 3.5 a 6 390 a 675 QA Engineer 3a5 4a9 450 a 1,010 Enginyer diseny elèctric 3a5 3a7 337 a 786 Administratiu/Manager oficina 4a6 10 a 15 1,120 a 3,930 Assistent administratiu 1a3 1.8 a 2.75 200 a 310 Secretària 2a4 4 a 7.5 450 a 840 Recepcionista 1a3 2a3 224 a 337 Director de vendes + 10 anys 65 a 110 7,300 a 12,360 Manager de vendes 5a7 17.5 a 25 1,966 a 2,810 Executiu vendes 1a3 3.5 a 5 393 a 560 Director de màrketing + 10 anys 65 a 120 7,300 a 13,480 Marketing manager + 5 anys 30 a 50 3,370 a 5,620 Director General + 12 anys 50 a 90 5,620 a 10,110Font: Guia d’ocupació i sous 2011/2012 Indonèsia, Kelly Services www.acc10.cat
  11. 11. Indonè sia: construcció i infrastructures www.acc10.cat
  12. 12. Indonè sia: dè ficit d’infrastructures www.acc10.cat
  13. 13. Indonè sia: dè ficit d’infrastructures “Greater Investment In Infrastructure Could Rev Up Indonesias Growth Engine” Informe de Standard&Poors, Feb 2012- Amb anterioritat a la crisi financera del Sudest Asiàtic del 1997-98, les fortesinversions en infrastructures van recolzar el creixement econòmic annual d’Indonèsiaque es mantení a l’entorn del 8%.- La despesa en mantenir la banca a flot va causar una forta reducció posterior de lainversió en capital i només el consum domèstic ha mantingut el creixement, a unamitjana inferior del 5-6%.- Com a consequència, les infrastructures d’Indonèsia estàn al límit en tots els seusfronts: carreteres congestionades, saturació a trens, ports i aeroports i suministreelèctric insuficient- Indonèsia té el cost logístic més elevat de la zona Asean, estimat en un 25-30% delPIB www.acc10.cat
  14. 14. Indonè sia: MP3EIMASTER PLAN FOR ACCELERATION AND EXPANSION OF INDONESIAN ECONOMIC DEVELOPMENT 2011 – 2025 - Programa de planificació econòmica orientat a situar a Indonèsia entre les 10 majors economies del món al 2025 - L’objectiu marcat representaria arrivar a un PIB de 4,300 bilions de USD i una renda per càpita entre 14,250 i 15,000 USD - Per assolir-lo, el PIB haurà de créixer entre 6.4% i 7.5% entre el 2011 i 2014 i entre el 8 i 9% fins al 2025, amb una reducció de la inflació del 6.5% per 2011-2014 al 3% al 2025 www.acc10.cat
  15. 15. Indonè sia: MP3EI (2) Tres grans eixos del MP3EI- Desenvolupament de 6 corredors econòmics basats en les avantatges econòmiques competitives de cada zona: Sumatra, Java, Kalimantan, Sulawesi, Bali-Nusa Tenggara, Papua-Maluku- Enfortiment de la connectivitat nacional, integrada localment i nacional connectada globalalment- Millora dels recursos humans i capabilitats científico-tecnològiques per recolzar la implementació dels programes a cadascún dels corredors www.acc10.cat
  16. 16. Indonè sia: MP3EI (3) Corredors econòmics- Concepte de corredor econòmic segons ADB: - Zona geogràfica ben definida que inclou arteries de transport com carreteres, ferrocarrils o canals - Emfatitza les iniciatives bilaterals i s’enfoca a centres estratègics, particularment a zones de frontera entre dos economies - Emfatitza la planificació física del corredori zona del voltant mitjançant l’enfoc en desenvolupament d’infrastructura i la maximització òptima dels beneficis - Corredors del MP3EI: - Corredor econòmic de Sumatra: centre de producció i processament de recursos naturals i de les reserves energètiques de la nació - Corredor de Java: lideratge de l’indústria nacional i provisió de serveis - Corredor de Kalimantan: producció i processament de mineria i reserves energètiques - Corredor de Sulawesi: agricultura, plantacions, pesca, petroli i gas, mineria - Corredor Bali – Nusa Tenggara: turisme i recolzament nacional a l’alimentació - Corredor Papua – Maluku: alimentació, pesca, energia i mineria www.acc10.cat
  17. 17. Indonè sia: MP3EI (4)Mapa dels 6 corredors www.acc10.cat
  18. 18. Indonè sia: MP3EI (5)Corredors economics: activitats i volum inversor www.acc10.cat
  19. 19. Indonè sia: MP3EI (6)Corredors economics: activitats i volum inversor www.acc10.cat
  20. 20. Indonè sia: MP3EI (7)MP3EI: volum d’inversio, 2011-2025 www.acc10.cat
  21. 21. Indonè sia: MP3EI (8) MP3EI: volum d’inversio en infrastructures, 2011-2025- Un dels majors projectes d’infrastructura serà el pont de l’estret de Sunda: un pont de 29 Kms que lligarà les illes de Sumatra i Java, a un cost estimat de 150,000 milions de Rupies www.acc10.cat
  22. 22. Indonè sia: MP3EI (9) Principis del programa de connectivitat- Connexió entre els principals pols de creixement, per maximitzar el creixement basant-se en el principi de integració, no varietat- Expansió del creixement a través de la connexió via cadenes de suministre inter-modal entre les zones menys desenvolupades i els pols de creixement- Connexió de zones aïllades via serveis i infrastructura bàsica per a crear un desenvolupament equitatiu www.acc10.cat
  23. 23. Infrastructures: breus perfils FERROCARRILS- La xarxa ferroviària d’Indonèsia ha vist poc progrés desde l’època colonial sota els holandesos, només Java i parts de Sumatra disposen de línies de tren. Del 2006 al 2009 la xarxa va créixer en un 1.1% de mitjana annual. annual- A banda de l’insuficiència de Kms, la xarxa condicions pateix pobres condicions en vies, ponts i sistemes de comunicació i senyalització antiquats. Dels 6,800 Kms de vies aprox. 2,000 ja no són operatives. operatives- L’únic tipus de tren existent són els trens de baixa velocitat. No hi ha cap tren d’alta velocitat, però tampoc monorails, metro, tramvies o trens d’altres tipus. El projecte de monorail de Jakarta va ser paralitzat per manca de finançament. www.acc10.cat
  24. 24. Infrastructures: breus perfils FERROCARRILS (2)- PT Kereta Api Indonesia (PT API) és l’empresa estatal gestora i reguladora dels ferrocarris. La Llei 23 del 2007, no obstant, n’aboleix el monopoli i obre 2007 el sector a operadors privats.- El MP3EI fixa el desenvolupament del sistema ferroviari com a clau i fixa d’entrada pel periode 2010-2014 un total de 443 nous Kms finançats amb fons estatals i de 1,890 Kms finançats pel sector privat, i/o empreses públiques i/o administracions locals.- 8 projectes de desenvolupament de sistema ferroviari han estat ofertats al sector privat en forma de projectes PPP, alguns d’ells projectes urbans com els monorails de Padang i de Jakarta. www.acc10.cat
  25. 25. Infrastructures: breus perfils FERROCARRILS (3)Inversions estatalsInversionsprivades i altres www.acc10.cat
  26. 26. Infrastructures: breus perfils FERROCARRILS (4) Rutes planificades- Sumatra: Trans Sumatra railways, vies urbanes a Palembang i Medan, vies de transport per càrrega per les “commodities” de la zona: oli de palma cru, ciment, cautxú, carbó i paper.- Java: transport urbà a les principals ciutats del país: Jakarta, Semarang, Jogjakarta i Surabaya, finançat pel sector privat. Monorail a Jakarta- Kalimantan i Sulawesi: al primer per a un projecte de carbó, a Sulawesi tant per terminals de càrrega com transport de passatgers, amb fons guvernamentals destinats a l’estudi de viabilitat de línies metropolitanes. www.acc10.cat
  27. 27. Infrastructures: breus perfils FERROCARRILS (5) Projectes emblematics- Tren a l’aeroport Soekarno-Hatta, projecte PPP amb dos línies: Soekarno-Hatta - Commuter line: 20 Kms, 2,270 milions de Rúpies. Assignat a un consorci públic liderat per PT API (sense tender) amb diverses empreses encarregades del procurement de vagons, electrificació i senyalització i construcció de l’edifici per l’estació. - Express line: 1a fase elevada de 22 Kms. Cost estimat de 10,200 milions de Rupies. Serà revisat no obstant per PT Sarana Multi Infrastruktur, empresa a qui s’ha assignat la preparació del projecte pilot.- Jakarta Mass Rapid Transit (MRT), 23.8 Kms corredor Sud-Nord i 97 Kms (MRT) corredor Est-Oest. El primer corredor serà operacional al 2016-2018 (dos fases) i el segón al 2024-2027. 83% finançat amb crèdit de Jica: Japan International Coop. Agency. www.acc10.cat
  28. 28. Infrastructures: breus perfils CARRETERES- La població de vehicles de motor a Indonèsia creix un 15% annual de mitjana, la llargada de carreteres un 3.3%. A l’entorn del 40% són sense pavimentar. www.acc10.cat
  29. 29. Infrastructures: breus perfils CARRETERES (2)- La construcció i manteniment de carreteres no de peatge es financen amb fons estatals i d’ajuda al desenvolupament. Les de peatge es financen amb fons públics en cooperació amb el sector privat o 100% pel sector privat, amb l’Estat com a regulador.- El desenvolupament de carreteres al MP3EI s’enfoca a proveïr recolzament dels centres productius i clusters identificats, així com a estacions de ferrocarrils.- Pel periode 2010 – 2014 el MP3EI preveu la construcció de 15,084 Kms de carreteres, amb Sumatra i Sulawesi les illes de més Kms. Pel conjunt del periode 2011 – 2025 la inversió ascendeix a 110,000 milions de Rúpies.- Projectes prioritaris: autopista sud de Java, autopista de Kalimantan, pont de Tayan, carretera de peatge Cileunyi-Sumedang i de Pondok Indah-Kebun Jeruk a Jakarta. www.acc10.cat
  30. 30. Infrastructures: breus perfils CARRETERES (3)- La Llei 2 2012 sobre expropiació de terrenys s’aprova per facilitar i accelerar la confiscació de terrenys, fins ara un dels principals colls d’ampolla. Carreteres de peatge - Després de 40 anys, només 750 Kms de carretera a Indonèsia són de peatge, 2/3 parts operats per l’empresa pública PT Jasa Marga. La dificultat de Marga confiscar terrenys però també l’ineficàcia de la regulació i dificultats de finançament són els principals limitants. - El MP3EI preveu la construcció de 2,343 Kms de peatge addicionals, essencialment als projectes: xarxa Trans Java (475 Kms), xarxa Sumatra, Sulawesi Sud, xarxa de “Greater Jakarta”, xarxa de Semarang i 6 carreteres a Jakarta. - La majoria d’aquests projectes es preten finançar en col.laboració amb el sector privat. En casos en què el projecte a priori no sigui interessant el govern oferirà un “viability gap fund, VGF” en forma de contribució directa. VGF www.acc10.cat
  31. 31. Factors d’è xit/perillTindrà èxit el MP3EI?Els principal dubte és si s’aconseguirà persuadir al principal actorinvolucrat, el sector privat (51% del total inversor previst). Tradicionals “colls d’ampolla”: 1. Manca de disponibilitat de recursos públics dirigits a infrastructura als pressupostos; problema de les subvencions del fuel 2. Manca de finançament de la banca privada per a projectes a llarg termini 3. Dèficit i incertesa al sistema regulatori, elevada burocràcia i pobre regulatori planificació pública www.acc10.cat
  32. 32. Factors d’è xit/perillPressupostos públics: - Durant els darrers 5 anys el govern d’Indonèsia destina el doble de recursos a subvencionar el fuel que a projectes d’infrastructura - Per l’any 2013 es preveu una reducció de les subvencions al fuel dels 216,800 bilions de Rúpies a 193,800 bilions, uns 20,400 milions de USD - La inversió en infrastructures augmentarà un 15% passant a 193,800 bilions de Rúpies, essencialment igualant ambdues partides a nivell de despesa pública www.acc10.cat
  33. 33. Factors d’è xit/perillFinançament: - Fitch i Moody’s han revisat a l’alça el rating del crèdit sobirà d’Indonèsia, posant-lo a nivell d’inversió. Aquest canvi permetrà al govern del país finançar-se a millors interessos - Per l’any 2013 el govern d’Indonèsia augmentarà l’emissió de bons localment i internacional un 33% per sobre del previst inicialment per a l’any 2012 (i un 12% per sobre de la xifra final revisada d’aquest any). - Finançament directe per projectes d’empreses estatals (BUMN) o en PPP finançats pel World Bank, evitant l’esquema actual de crèdit subsidiari a través del govern (SLA o subsidiary loan agreement) www.acc10.cat
  34. 34. Factors d’è xit/perillRegulació i seguretat jurídica: - Expropiació de terrenys: la llei no. 2 del 2012 es preveu que solventi els grans terrenys retrassos en l’expropiació de terrenys, fixant un màxim de 583 dies, si bé no serà retroactiva. - Creació de PT Penjaminan Infrastruktur Indonesia (PT PII) o Fons de Garantia per Infrastructures d’Indonèsia, amb una aportació inicial de 2,000 milions de Rúpies, augmentat a 3,500 l’any 2011. - La cobertura de PT PII és a disposició només per a projectes PPP. Està disponible per a projectes d’infrastructura de transports, irrigació, aigua potable, tractament d’aigues residuals i de residus urbans, telecomunicacions i informàtica, electricitat i transmissió i distribució de gas i petroli - Pel 2014 els fons de PT PII augmentaran a 5,500 milions de Rúpies, possibilitant donar cobertura a 14 projectes, enfront d’un de sòl al 2011. www.acc10.cat
  35. 35. Factors d’è xit/perillProjectes amb garantia PII www.acc10.cat
  36. 36. Formes d’entrada- Contractació pública: el sistema ha guanyat en transparència des dels decrets pública presidencials al 2003 que establien un sistema d’acord amb els principis internacionals.- No obstant, s’afavoreix el finançament local i hi ha provisions per a maximitzar el component local a projectes governamentals.- Excepte per grans projectes on sovint es busca finançament concessional (ODA), les empreses extrangeres que volguin participar han d’estar associades o subcontractades per un grup local indonesi.- Tres mètodes de selecció: general tender, limited tender, selecció directa entre almenys tres ofertants. És ja molt poc habitual el nomenament directe, arrel de les progressives campanyes per reduir la corrupció.- Finançament d’entitats internacionals: Indonèsia és receptora de fons del internacionals Banc Mundial, Banc Asiàtic de Desenvolupament (ADB) i altres agències com el Banc Islàmic o la Corporació Financera Internacional. www.acc10.cat

×