Fotografia i memoria

2,255 views

Published on

La fotografia més antiga de la teva família. Exercici de cultura audiovisual, primer de batxillerat.

Published in: Education
0 Comments
1 Like
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

No Downloads
Views
Total views
2,255
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
1,766
Actions
Shares
0
Downloads
0
Comments
0
Likes
1
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Fotografia i memoria

  1. 1. FOTOGRAFIA I MEMÒRIA Cultura Audiovisual, curs 2011/2012
  2. 2. Aquesta fotografia va ser realitzada a La Coruña, cap al 1900. Hi apareixen avantpassats meus per part del meu pare. Els més grans, són Domingo Paz Barral i Ramona Seoane Trillo, que van casar-se i van tenir tres fills: Josefa Paz Seoane, Ramona Paz Seoane (que al 1908 van anar-se’n a viure a Buenos Aires) i José Paz Seoane. Susana
  3. 3. José Paz Seoane va néixer el 4 d’Octubre de 1867 i va ser guàrdia civil. Al 1870, va casar-se amb Dolores Iglesias Cribeiro, amb la que va tenir sis fills: Encarnación (6/12/1895), Natalia (23/7/1900), Consuelo (14/11/1898), José (10/9/1903), Milagros i Erminia. A La Coruña, hi havia la marquesa Cavalcantti que tenia un castell en Ortigueira, on anava a passar l’estiu. Allà va conèixer a la Dolores Iglesias i la va prendre al seu servei com a donzella fins que va casar-se amb José Paz Seoane. José Paz Iglesias era el meu besavi, també va ser guàrdia civil i es va casar al 1930 amb Maria Saá Gonzalez, amb la que va tenir set fills. D’aquests fills, la meva àvia Raquel Paz Saá va ser l'única dels seus germans que va vindre a viure a Tarragona. Susana
  4. 4. De totes les fotografíes més antigues de la família, aquesta és l'única que he trobat amb data. És de l'11 d‘octubre de 1917 i l’home que apareix a la fotografía és un cosí-germà de la meva àvia materna. Silvia
  5. 5. José Moreno Moreno 1930 – 1978 Nació en Berlanga (Badajoz) y murió en Tarragona. Trabajó en el campo desde los doce años hasta los cuarenta. Y posteriormente emigró a Tarragona donde trabajaría en la antigua ‘’Caja de Ahorros Provincial de Tarragona" actualmente ‘’CatalunyaCaixa". En esta fotografía mi abuelo tenía dos años, 1932 aprox. Fue realizada en Berlanga. La fotografía está realizada en la feria del pueblo. Ana
  6. 6. Aquesta foto va ser feta aproximadament al 1940,a Alemanya. Les dues persones de la fotografía són la meva àvia i el meu besoncle. La meva àvia va ser ballarina i el meu besoncle, enginyer. Klara
  7. 7. És l'avi del meu avi matern, es deia Agustín(1879-1963) feia treballs esporàdics i enginyosos per sortir del pas; per exemple, es dedicava freqüentment a la revenda de bombetes (la gent li portava bombetes gastades i ell les desmuntava i arreglava). Raquel
  8. 8. És l'àvia de la meva àvia materna, era de Valladolid, a la foto porta un vestit típic de la seva terra. Raquel
  9. 9. Aquesta fotografia és la més vella que he trobat, pertany al meu avi patern que ja és mort. No he pogut saber l'any en què es va fer, l'únic que sé, és que el meu avi va formar part de la lleva del biberó. La fotografia li van fer com a recordatori de la 1ª comunió (La Canonja). Oriol
  10. 10. En esta foto se muestra a mi bisabuela, Carmen, la madre de mi abuela paterna. Está hecha en un estudio de fotografía llamado Marcelino Foto, en Motril, Granada, de donde procede la familia de mi padre. Sandra
  11. 11. Josep Agorreta Salvanés, el meu besavi per via paterna era una persona molt tranquil·la, ordenada i metòdica. Treballava en un banc els matins, i a les tardes atenia un quiosc joieria i bijuteria al barri de Gràcia, Barcelona. En esclatar la Guerra Civil espanyola va desobeir l’ordre de lliurar tots els metalls preciosos al govern. Fou denunciat per un conegut i condemnat a un camp de treball a fer fortificacions al sud de Catalunya. Allí contragué la tuberculosis, cosa que li va costar un pulmó. Acabada la guerra va poder refer la seva vida completament i va viure amb bona salut i tranquil·litat fins als 96 anys a Barcelona. Míriam
  12. 12. A la foto surten els meus avis paterns el dia de la seva boda, a Bot (Terra Alta). Actualment no estan vius però sí que vaig tenir l'oportunitat de conèixer-los. Eren dos persones especials, el meu pare sempre me'ls ha descrit així, no perquè fossin els seus pares, sinó perquè van tenir una vida molt difícil. Quan va esclatar la batalla de l'Ebre, la meva àvia, juntament amb la seva mare, la meva besàvia, i una petita cabra van anar caminant des de Bot (Terra Alta) que és on vivien, fins a França. Recordo que la meva àvia sempre m'explicava que la seva mare l'alimentava de la llet d'aquella cabra i que, a la frontera entre Catalunya i França van deixar-la anar perquè sigues lliure: ja les havia ajudat suficient. Quan la batalla va acabar, la meva àvia va tornar al seu poble on conegué al meu avi. Ell també havia viscut en aquell petit poble de la Terra Alta. Sempre m'explicava la sensació que va tenir en arribar a casa i veure que estava mig enderrocada per una bomba que l'havia foradat justament pel mig. Quan els meus avis es van casar (la foto n‘és un record d'aquell dia), no van poder tenir fills i van adoptar al meu pare. Els dos van morir: el meu avi quan jo tenia tres anys i, la meva àvia fa vuit anys. Marta
  13. 13. En esta fotografía mi abuelo tenía 25 años, 1955 aprox. Fue realizada cuando viajó a Madrid por motivos laborales durante 6 meses. Está fotografiado junto a sus compañeros de trabajo. Ana
  14. 14. En aquesta foto hi surten el meu pare i el meu tiet, que són bessons. En la part superior està escrita la inicial de cadascun, per diferenciarlos. El meu pare és el de l'esquerra. Oriol
  15. 15. Esta foto está hecha en 1967 a los pocos meses de nacer el niño rubio y más pequeño de la foto, vestido de blanco: mi padre, Carlos. El niño de al lado es su hermano Jesús, mi tío, que en esta fotografía tenía unos dos años. Las dos personas más mayores, son mis abuelos a los 25 años más o menos, Cristina y Venancio. La fotografía está hecha en alguna de las calles de Barcelona, donde vivían entonces, aunque iban vestidos así por un motivo especial. El motivo era la boda de uno de los hermanos de mi abuela, la madre en la fotografía. Jessica.
  16. 16. En esta fotografía salen mis abuelos (Cristina y Venancio), mi tío (Jesús) y mi padre (Carlos) como en la foto anterior. Más o menos es un año después de nacer mi padre (1968) y, en comparación, en esta fotografía no van vestidos de una manera tan formal. Esta fotografía esta tomada en Plaza Cataluña (Barcelona). Mis abuelos pagaron a un fotógrafo para que se la hiciera. Me gusta mucho porque se ve a la gente de fondo con ropa antigua cosa que choca por el cambio de ''estilo de ropa'' y porque mis abuelos y mi tío ríen y están felices, y mi padre destaca mirando extrañado a la cámara. Jessica
  17. 17. La data aproximada de realització de la fotografia és l'any 1962, apareixen els amics del meu pare a l'internat. Hèctor
  18. 18. En aquesta fotografia podem veure al meu pare i dos dels seus germans a Villarrobledo (Albacete).Està feta una tarda d'hivern, per tant ja era de nit al carrer i hi havia el seu tiet que havia vingut de Múrcia, el qual va fer la foto. La fotografia va ser feta al 1976 aproximadament. Anabel
  19. 19. Esta foto es una de las más antiguas de mi familia, los que aparecen en ella son mis tíos, entre ellos hermanos. Sé que la niña, que es la mayor, tenía unos 6 ó 7 años, de los otros dos niños no puedo decir la edad. Los tres son primos de mi madre, pero yo les llamo tíos; es una foto muy bonita, porque es de las pocas fotos antiguas que veo que las personas sonríen. Dayana

×