Successfully reported this slideshow.
We use your LinkedIn profile and activity data to personalize ads and to show you more relevant ads. You can change your ad preferences anytime.
Jurado, E. (2017) Aprenentatge STEAM social en edats primerenques amb plataformes robòtiques. II Simposi sobre Innovació
P...
nombroses activitats educatives fetes pel grup de recerca GR-
SETAD i ha iniciat la seva activitat el present curs lectiu
...
seqüència d’instruccions amb el lector de codi de barres al cos
del robot i el KIBO es mou d'acord al programa realitzat. ...
en els qüestionaris després de les sessions (3/5), i amb una certa
dificultat per respondre mitjans virtuals (3/5). La coo...
Els resultats de l'avaluació així com la observació personal i
de les professores, indiquen una millora de l'aprenentatge ...
Upcoming SlideShare
Loading in …5
×

Aprenentatge STEAM social en edats primerenques amb plataformes robòtiques

117 views

Published on

Jurado, E. (2017) Aprenentatge STEAM social en edats primerenques amb plataformes robòtiques. II Simposi sobre Innovació Pedagògica i Noves Tecnologies. La Salle Campus Barcelona (URL) pàg. 39-43. ISBN: 978-84-697-4182-5.

Published in: Education
  • Be the first to comment

Aprenentatge STEAM social en edats primerenques amb plataformes robòtiques

  1. 1. Jurado, E. (2017) Aprenentatge STEAM social en edats primerenques amb plataformes robòtiques. II Simposi sobre Innovació Pedagògica i Noves Tecnologies. La Salle Campus Barcelona (URL) pàg. 39-43. ISBN: 978-84-697-4182-5. Aprenentatge STEAM social en edats primerenques amb plataformes robòtiques Acompanyament del Campus La Salle Barcelona a P5 de La Salle Bonanova durant el curs lectiu 2016/2017 Elena Jurado Campus La Salle Barcelona (Universitat Ramon Llull ) EduEnginy Barcelona, Espanya ejurado@salleurl.edu Resum — Tot i la necessitat fonamentada de currículums ben proveïts de STEAM social, molts currículums escolars són deficitaris en un aprenentatge holístic i autèntic d'aquestes matèries. La robòtica educativa constitueix una eina molt útil per fomentar l'aprenentatge manipulatiu i interdisciplinari de STEAM social i per fomentar el pensament computacional i enginyeril, a més de tenir un clar component motivador. Tot i així, el professorat de centres escolars, i especialment en les etapes educatives d'infantil i primària, sovint presenta dificultats per incorporar eines robòtiques a l'aula i per incorporar-les de forma transversal entre diferents matèries. Amb l'objectiu de transferència de coneixement i de foment de vocacions científico- tecnològiques, Campus La Salle Barcelona està desenvolupant una metodologia d'acompanyament a professorat per introduir robòtica en a l'aula, així com unitats didàctiques que cerquen desenvolupar competències en l'àmbit STEAM social mitjançant robòtica. Presentem i analitzem les actuacions realitzades a un centre escolar el curs lectiu 2016/2017, amb una mirada crítica i constructiva per poder estendre l'experiència a altres centres educatius. Paraules Clau - Robòtica educativa; Formació professorat; Educació Infantil; STEM; STEAM; KIBO. I. INTRODUCCIÓ Al 1990 es va utilitzar per primera vegada l’acrònim STEM en educació, amb l'objectiu de promoure l'aprenentatge de Ciència, Tecnologia, Enginyeria i Matemàtiques de manera interdisciplinària. Aquesta necessitat va ser promoguda per una manca important de professionals en aquestes àrees en el mercat del treball, mancança molt vigent actualment [1, 2]. Més tard, a l'acrònim STEM s'ha afegit una A que correspon a Art, convertint-se en STEAM i donant un pes especial al foment de la creativitat. Quan es parla de STEAM social s'està emfatitzant la vessant social d'aquestes activitats, és a dir, la necessitat de promoure l'aprenentatge cooperatiu i la interacció social, així com el desenvolupament de projectes que dissenyen solucions a problemàtiques socials de l'entorn [3]. Les plataformes robòtiques han demostrat ser un mitjà molt eficaç per ensenyar conceptes de STEAM social a través del disseny, construcció o interacció amb dispositius tecnològics que incorporen sensors i actuadors i programació [4, 5]. Aquestes, presenten nombroses avantatges a nivell educatiu: en primer lloc perquè el robot és un element tangible amb alt potencial motivador que millora la immersió en l'activitat [5]; en segon lloc perquè la programació i muntatge de robots estan associats a processos cognitius complexos molt valuosos [6] com pensament computacional (organitzar i analitzar la informació, establir una sèrie de passos per arribar a una solució, generalitzar aquest procés i aplicar-lo en situacions semblants), el pensament lògico-matemàtic, el desenvolupament de la resiliència front els errors i el desenvolupament de la creativitat; en tercer lloc, tal com s'ha subratllat anteriorment, perquè la robòtica és porta d’entrada a l’aprenentatge STEAM, especialment T i E (Tecnologia i Enginyeria) [4, 5] i en quart lloc, i no menys important, perquè convida a interaccions socials i a l'aprenentatge cooperatiu [3]. Així doncs, és decisiu que la robòtica educativa formi part del paisatge d'eines i metodologies docents que té lloc als centres escolars, i que aquesta esdevingui una peça clau en la unió i articulació d'aprenentatges interdisciplinaris. A Catalunya, malgrat que hi ha nombrosos exemples d'aplicació de la robòtica a nivell extra-escolar, la robòtica no està de forma sistemàtica ni obligatòria al llarg del recorregut escolar. En educació infantil i primària, l'aprenentatge de tecnologia i enginyeria és deficitari especialment en edats primerenques [7] i les matèries STEAM sovint s'aprenen en compartiments desconnectats. El professorat, engolit amb el dia a dia escolar, amb el repte de ser coneixedor de moltes matèries, rep tallers de formació de robòtica puntuals, sovint sense un aprenentatge autèntic de l'eina [8, 9]. És necessari un assessorament extern de qualitat i a llarg termini, connectat amb recerca, que guiï els centres educatius en la incorporació de la robòtica en el seu currículum escolar. El Campus La Salle Barcelona ha iniciat recentment un projecte de transferència de coneixement, EduEnginy [10], per fomentar l'aprenentatge de STEAM social a escoles mitjançant robòtica educativa. Parteix de l'experiència adquirida en
  2. 2. nombroses activitats educatives fetes pel grup de recerca GR- SETAD i ha iniciat la seva activitat el present curs lectiu 2016/2017 a l'escola La Salle Bonanova, una escola de 5 línies, concertada, a Barcelona. Els objectius d'aquest estudi són: i) presentar i analitzar les actuacions per fomentar l'aprenentatge STEAM social amb plataformes robòtiques en edats primerenques, basant-nos en l'actuació del Campus La Salle a La Salle Bonanova a P5 el curs 2016/2017, i extreure resultats en un context més ampli, és a dir, ii) avaluar com aquest exemple es pot replicar a altres escoles. II. METODOLOGIA A. Acompanyament al centre educatiu S’ha dissenyat un acompanyament a professors progressiu al llarg del curs lectiu 2016/2017 a La Salle Bonanova, estructurat segons les fases proposades a la Fig. 1. Figure 1. Fases de l’acompanyament d'EduEnginy - Campus La Salle Barcelona a P5 La Salle Bonanova Després d’un taller de 2h de presentació de la proposta i del robot, i de cocreació de sessions amb el professorat, s’han impartit vuit sessions de robòtica, validades prèviament amb la coordinadora d'etapa. Cadascuna d'aquestes sessions s'ha impartit primer a l'aula amb el professor i EduEnginy i amb un grup reduït d'alumnes, i després el professor ha replicat sol la sessió a la resta d'alumnes. En el transcurs de les sessions s’ha entregat al professorat documentació escrita amb la seqüència d’activitats d’ensenyament-aprenentatge realitzades [12] i s'ha donat un suport en línia post-classe. Al final del curs lectiu s'ha realitzat una reunió de socialització de les activitats fetes entre el professorat. Aquesta manera d'introduir robòtica educativa en un centre escolar defuig dels tradicionals tallers de formació a professorat, sovint puntuals i allunyats de la realitat de l'aula. S'ha previst una introducció progressiva de les eines robòtiques al professorat sessió a sessió, i estones de pràctica amb i sense acompanyament d'EduEnginy. És precisament quan el professor està sol a l'aula que s'enfronta a dificultats tecnològiques i comprèn les eines tecnològiques en profunditat. S'ha previst una cocreació i validació de les activitats, amb la idea de fer el professorat més partícip amb l'acompanyament i de fomentar sessions didàctiques lligades a la realitat de les seves aules. Així mateix, s'ha entregat un registre de totes les activitats didàctiques plantejades [12], facilitant la rèplica en altres cursos lectius. B. Unitat didàctica desenvolupada La unitat didàctica desenvolupada consta de 8 sessions de 1 h i s'ha ofert durant l'hora setmanal de robòtica de P5, un cop al mes, en grups de 7 alumnes. Cadascuna de les vuit sessions té un component educatiu relacionat amb l'aprenentatge interdisciplinari STEAM, a més de treballar el pensament computacional, l’enginyeril, i les interaccions socials, i s'ha inspirat en diversos treballs de recerca [4, 5, 6, 7]. # Sessió Tema 1 Presentació amb KIBO, Què és un robot? 2 El robot ballarí. Què és un programa? 3 Procés de disseny enginyeril I. Què és un enginyer? Com planegem un aparcament pel KIBO? 4 Procés de disseny enginyeril II. Com creem un aparcament pel KIBO? Quina programació donem al KIBO per aparcar-lo? 5 Conduïm el KIBO fins l'aparcament. Què és la iteració (repeticions)? 6 Practiquem la repetició. Un tomb pel món. 7 Què són els sensors? (sensors i repeticions). 8 * Què són els sensors? (sensors i condicionals). Què són els condicionals (if)? *Aquesta sessió no es va poder per baixa de professorat al centre educatiu TABLE I. SESSIONS DE LA UNITAT DIDÀCTICA DESENVOLUPADA Les sessions amb robòtica educativa s’han impartit a l'aula seguint a grans trets els següents blocs de temps: 1) introducció o reforç de conceptes, 2) repte/s amb el robot, 3) cercle de tecnologia per reflexionar sobre l’aprenentatge rebut, 4) exploració lliure. Els reptes amb el robot s'han realitzat dividint l'alumnat en grups 3 o 4 alumnes, amb rols intercanviables com a constructors o programadors. L'estructura de les sessions, la seqüència d'activitats d'ensenyament-aprenentatge, junt amb els objectius d'aprenentatge es poden visualitzar al següent link: goo.gl/mbsP6Q [12]. C. Kits robòtics emprats A la intervenció al centre educatiu s’ha emprat el robot KIBO (http://kinderlabrobotics.com/KIBO/). KIBO (Fig. 2) és el resultat de 15 anys de recerca de KinderLab Robòtics de Tufts University, i és un kit robòtic dissenyat per nens de 4 a 7 anys que permet programació tangible, sense ordinador, i sense necessitat de comprensió lectora. Els nens realitzen programes mitjançant la concatenació de cubs de fusta, cadascun representant una instrucció i amb pictogrames marcats amb codis de barres a les cares. Posteriorment, els nens escanegen la
  3. 3. seqüència d’instruccions amb el lector de codi de barres al cos del robot i el KIBO es mou d'acord al programa realitzat. KIBO, permet també la incorporació de diversos tipus de sensors i actuadors. Figure 2. Cercle de tecnologia amb el robot KIBO, La Salle Bonanova gener 2017 El fonament científic darrera d’aquesta eina [7], així com la seva robustesa, i el gran ventall d’activitats pedagògiques al voltant de l’aprenentatge de STEAM social que permet, han estat decisius per apostar per ella en Educació Infantil. Així mateix, veiem el benefici de no exposar a pantalles a edats primerenques, que farien el KIBO elegible front a tauletes i altres eines robòtiques a educació infantil. D. Seguiment de l'Aprenentatge Hem avaluat la intervenció a La Salle Bonanova amb els següents descriptors: • Apreciacions personals dels professors i EduEnginy, així com qüestionari a final del curs, en relació amb l'aprenentatge del professorat durant l'acompanyament. • Qüestionaris a professors després de cada sessió per assessorar l'adequació a l'aula de les unitats didàctiques dissenyades. • Avaluació de l'aprenentatge dels alumnes durant l'acompanyament mitjançant un llistat d’observacions basat en el PTD (Positive Technological development Engagement Checklist) [7]. El PTD és una eina molt valuosa en el disseny i avaluació d'experiències educatives basades en la tecnologia i que resulta de la integració de components ètics i psico-socials als components cognitius que tradicionalment s'han emprat en l'avaluació de l'aprenentatge en àrees de ciències de la computació i tecnologia. Consta de les següents competències, descrites a la Taula 2. TABLE II. LLISTAT D'OBSERVACIONS PER AVALUAR L’APRENENTATGE D’ALUMNES, BASAT EN PTD (POSITIVE TECHNOLOGICAL DEVELOPMENT ENGAGEMENT CHECKLIST) Hem avaluat l’aprenentatge dels alumnes (i hem dissenyat les sessions) també tenint en consideració les capacitats descrites pel Departament d’Ensenyament i que són les que finalment han de permetre que els alumnes siguin competents quan la seva maduresa. Són: aprendre a ser i actuar de forma cada vegada més autònoma, aprendre a pensar i comunicar, aprendre a descobrir i tenir iniciativa, aprendre a conviure i habitar el món. III. RESULTATS Presentem el material fotogràfic i audiovisual de les diverses actuacions realitzades a La Salle Bonanova al següent link: https://vimeo.com/220637499 [13]. A. Aprenentatge dels Professors Prenent com a referència les observacions dutes a terme a l'escola, així com el nombre de respostes del professorat en el suport en línia i qüestionaris post-classe, les professores s'han mostrat molt receptives en la comunicació i en l'entusiasme per nous aprenentatges (5 professores de les 5 avaluades), força col·laboradores durant les classes (4/5), sovint col·laboradores CA1 CA11 CA12 CA2 CA21 CA22 CA23 CA24 CA3 CA31 CA32 CA33 CA34 CA35 CA4 CA41 CA42 CA43 CA44 CA5 CA51 CA52 CA53 CA54 CA55 CA56 Creació de Contingut Creativitat Comunicació Intercanvia idees amb els altres. Col.laboració Ajuda als companys a entendre els materials. Rep ajuda dels altres i ho aprecia. Se sent còmode demanant ajuda i preguntant al professor i companys. Demana o deixa materials als altres. Treballa conjuntament amb els altres per assolir un objectiu comú. Sap com revisar (depurar) el seu programa. Està interessat i entusiasmat amb el seu projecte. Es mostra persistent davant les dificultats sorgides durant les activitats. S'ho passa bé realitzant el seu projecte. Sap com utilitzar la tecnologia per assolir els reptes plantejats pel professor. (Bon procés de disseny enginyeril i muntatge) Pot fer un programa que funcioni correctament. (Bon desenvolupament pensament computacional) Segueix les normes de la classe. És conscient que les seves accions amb la tecnologia tindran un impacte en els altres. Fa servir els materials de forma responsable Es mostra respectuós amb els seus companys i el professor El projecte de l'alumne té característiques úniques comparades amb la resta. Se sent segur de si mateix i pot iniciar i completar una tasca amb supervisió limitada. Fa servir recursos diferents als que ha realitzat en activitats anteriors. Fa servir recursos de forma inesperada, fora del seu ús normal. Conducta a l'alula Està focalitzat i concentrat en l'activitat
  4. 4. en els qüestionaris després de les sessions (3/5), i amb una certa dificultat per respondre mitjans virtuals (3/5). La coordinadora d'etapa ha mostrat una actitud també propera, contribuint a la validació de les diferents sessions realitzades i intervenint activament a la difusió de l'actuació en diferents mitjans [10,11]. En termes generals, s'ha acompanyat als professors a l'aula d'acord a la planificació prevista inicialment, exceptuant el darrer trimestre. Durant els darrers tres mesos de curs només es va poder efectuar una sessió a causa de raons alienes a l'acompanyament, i com a conseqüència només es van poder fer set sessions enlloc de les vuit previstes inicialment. D'altra banda, tampoc es va poder fer el taller final de socialització d'experiències i formació, previst a finals de curs lectiu. Aquests fets van incidir negativament en l'avanç de l'acompanyament, observant-se una menor implicació i interès del professorat en els darrers mesos. També cal notar que inicialment s'havia previst una estona per validar cadascuna de les sessions amb el professorat abans d'impartir-les a classe, i aprofitar aquesta estona perquè el professorat explorés el robot. Tot i així, aquesta validació va ser dificultosa de fer, pel temps limitat del professorat, i es va acabar fent amb la coordinadora d'etapa. En base al qüestionari realitzat a finals del curs lectiu 2016/2017 (Fig. 3), el professorat ha sentit que ha après de forma molt satisfactòria l'ús del robot KIBO (90%), així com la seva aplicació en el disseny d'unitats didàctiques (82%). El professorat també ha sentit l'acompanyament proper (76%) i molt útil (100%). Com a punt de millora se suggereix una exploració inicial de l'eina major al taller inicial, ja que molts professors van sentir que no van tenir suficient temps de jugar amb el robot abans d'iniciar amb les classes de robòtica. També s'ha observat la necessitat de qüestionaris inicials al professorat que ens permetin valorar de forma més quantitativa el nivell en coneixements tecnològics inicials de cada professor, i la necessitat d'un coordinador de robòtica a l'etapa educativa, que sigui competent en possibles incidències tècniques del robot. Aquest coordinador de robòtica també podria agafar el rol de comunicador amb EduEnginy i que supleixi la manca de temps del professorat per respondre qüestionaris o per validar les sessions. Figure 3. Resultats del qüestionari final d’acompanyament a La Salle Bonanova, on es demanava puntuar de l’1 al 5 cadascuna de les afirmacions presentades. El professorat, doncs, ha valorat molt tenir un suport del d'EduEnginy - Campus La Salle i ha integrat tecnologies robòtiques en la seva pràctica educativa de forma permeable i progressiva. La metodologia d’acompanyament emprada dista de molts tallers de formació a professorat, on el professor rep una càpsula de formació a finals de curs, i on és més aviat un receptacle passiu. L'acompanyament desenvolupat cerca l’empoderament del professor en eines robòtiques i cerca que el professor es torni autònom en major mesura. B. Aprenentatge dels Alumnes Les activitats d'ensenyament i aprenentatge efectuades han estat dissenyades per cobrir les competències proposades pel PTD, completant components ètics i psico-socials als components cognitius que tradicionalment s'han emprat en l'aprenentatge en àrees de ciències de la computació i tecnologia. També s'han cobert les capacitats del currículum d'educació infantil del Departament d'Ensenyament, especialment la d'aprendre a pensar i comunicar i la d'aprendre a descobrir i tenir iniciativa, i una gran varietat d'intel·ligències múltiples, especialment la lògic-matemàtica i la intrapersonal. S'ha fomentat, doncs, un aprenentatge holístic i integral de l'alumnat, en línia amb el Caràcter Propi de La Salle. A més, s'ha emprat la robòtica per un aprenentatge interdisciplinari de totes les matèries STEAM: Ciència (sessió 6), Tecnologia (sessions 1 a 7), Engiyeria (sessions 3 i 4), Matemàtiques (sessions 1 a 7) i foment de la creativitat (sessions 1, 3 i 4). L'avaluació als alumnes s'ha basat en les dades recollides en dos grups de set alumnes de classes diferents, avaluats en dos períodes: en la sessió 4 amb un Diari de Disseny Enginyeril, i en la sessió 7 amb un llistat d'observacions basat en el PTD. Les dades han estat força limitades, en part perquè era difícil estar pendent tant de l'aprenentatge dels alumnes com de l'aprenentatge dels professors durant la sessió. La manca d'una avaluació detallada de la robòtica en els resultats entregats a les famílies també ha dificultat aquesta tasca, ja que no hi havia una intencionalitat clara dels professors en efectuar l'avaluació. Els resultats (Taula 3), mostren que en totes les competències ha tingut lloc una certa millora. El major increment ha estat en la competència de creació de contingut (increment percentual del 3,9%), seguida de la competència de creativitat (3,2%). On s'ha vist un menor canvi és en la conducta de l'aula (1,1%). Els resultats mostren també una diferència important en la mitjana i dispersió de notes entre una classe i l'altra, posant de relleu la necessitat d'incorporar ítems d'avaluació més objectius, amb un menor pes dels components observacionals. TABLE III. RESULTAT DE L’AVALUACIÓ DE L’APRENENTATGE DELS ALUMNES A LES CLASSES P5B I P5C EN DUES SESSIONS I EN FUNCIÓ DE LES COMPETÈNCIES CA1-CA5 MOSTRADES A LA TAULA 2
  5. 5. Els resultats de l'avaluació així com la observació personal i de les professores, indiquen una millora de l'aprenentatge de la major part d'alumnes. En canvi, els alumnes amb importants dificultats matemàtiques (lateralitat creuada) o amb menor etapa madurativa, no han fet una progressió destacable. Aquests veien la robòtica massa abstracta, i es mostraven més passius en les activitats grupals, tot i que aquestes funcionaven amb rols. Hem vist molt bona acceptació i bons resultats en tots els alumnes en les activitats que implicaven psico-motricitat (p.e. Joc del Programador), en el procés de disseny enginyeril de l'aparcament, i en les activitats que implicaven muntatge de robots o peces modulars. També hem pogut observar que una mateixa sessió on el robot va ser inoperatiu durant tota la sessió, l'atenció dels alumnes va ser molt menor, recalcant el rol del robot com a element motivador. D'altra banda, una gran proporció d'alumnes ha presentat dificultats clares en la detecció de patrons de repetició i en el disseny i depuració de programes que empraven la repetició. Per solucionar les diverses mancances descrites referents a l'aprenentatge dels alumnes es proposen les següents mesures: i) condensar les sessions temporalment; ii) fomentar més activitats relacionades amb els patrons i la repetició a altres matèries; iii) emprar amb més rigorositat eines per fomentar l'aprenentatge cooperatiu, com parelles de bessons, es a dir treball per parelles amb nivells semblants. També es proposa iv) dissenyar ítems avaluables en un major nombre de sessions, agafar més grups de control i cooperar més amb el professorat per avaluar els alumnes, ja que aquests tenen molta informació que era difícil observar durant les sessions. C. La Salle Bonanova, Pilot per Escoles La Salle Catalunya L'experiència de La Salle Bonanova, constitueix un bon primer exemple per reproduir a altres escoles. De fet, La Salle Catalunya ha proposat reproduir l'experiència a la resta de 17 escoles que incorporen educació infantil en els propers cursos lectius 2017-2018 i 2018-2019. Es cerca caminar com a grup d'escoles amb una mateixa visió, fomentant la robòtica com a eina per l'aprenentatge interdisciplinari STEAM i fomentant la vessant social de la robòtica. IV. DISCUSSIÓ I CONCLUSIONS En base a l'anàlisi observacional durant el curs, i a les respostes dels diferents qüestionaris enviats en línia, l'acceptació i utilitat de l'acompanyament per part del professorat ha estat positiva. Els professors senten que han après sobre el robot i se senten competents per crear unitats didàctiques relacionades. La metodologia d’acompanyament emprada és innovadora i dista de molts tallers puntuals de formació a professorat, on el professor rep tallers de formació puntuals, i on és més aviat un receptacle passiu i no actiu. Les activitats d'ensenyament i aprenentatge dissenyades han cobert components ètics i psico-socials als components cognitius que tradicionalment s'han emprat en l'avaluació de l'aprenentatge en àrees de ciències de la computació i tecnologia. Fomenten una formació integral i holística de l’alumnat, i fomenten l'aprenentatge interdisciplinari en STEAM social. Destaquem l’èxit de les activitats psico-motrius i de muntatge. En canvi, les activitats que implicaven un ús abstracte de conceptes computacionals (dissenyar programes), presentaven una dificultat important a alumnes amb menor grau maduratiu amb dificultats en matemàtiques, fet que els desmotivava molt. L'aprenentatge del concepte de patrons de repetició també ha estat difícil per una gran part d'alumnes. L'experiència de La Salle Bonanova, constitueix un excel·lent exemple pilot d’acompanyament de cara a reproduir- lo a altres escoles. Cal realitzar petits canvis com canviar el taller inicial a professorat, augmentar la freqüència de sessions, fomentar i formar un coordinador de robòtica, millorar l'aprenentatge cooperatiu dels alumnes, incorporar més ítems objectius per avaluar els alumnes. És fascinant observar com la robòtica pot incidir en l’aprenentatge dels alumnes en edats primerenques, tant com element motivador, com element articulador per fomentar l’aprenentatge STEAM social. AGRAÏMENTS Donem un especial agraïment a les professores i l'equip directiu de La Salle Bonanova, que han mostrat sempre una actitud col·laborativa i a en Jordi Albó, impulsor i gran idòleg d'aquest projecte. També agraïm el suport i a confiança dipositada per l'equip de pedagogia de La Salle Catalunya. REFERÈNCIES [1] DOGC (2017). ACORD GOV/19/2017, de 28 de febrer, pel qual es crea el grup de treball interdepartamental STEMcat, de les vocacions científiques, tecnològiques, en enginyeria i matemàtiques.. [2] Microsoft. (2017). Why Europe’s girls aren’t studying STEM. [3] Albo-Canals, J. et al. (2013). Comparing two LEGO Robotics-based interventions for social skills training with children with ASD. In 2013 IEEE RO-MAN (pp. 638–643). [4] Benitti, F. B. V. (2012). Exploring the educational potential of robotics in schools: A systematic review. Computers and Education, 58(3), 978–988. [5] Mubin, O., Stevens, C. J., Shahid, S., Mahmud, A. Al, & Dong, J.-J. (2013). A Review of the Applicability of Robots in Education. Technology for Education and Learning, 1(1). [6] Papert, S. (1980). Mindstorms: Children, computers and powerful ideas. New Ideas in Psychology (Vol. 1). [7] Bers, M. U. (2005). The TangibleK Robotics Program : Applied Computational Thinking for Young Children. Early Childhood Research & Practice, 12(2), 1–20. [8] Jurado, E., Campos, E. (2014). Selección de experiencias científicas en aulas de Primaria, bajo un modelo de apoyo externo. TED: Tecné Episteme y Didaxis. Memorias VI Congreso Internacional Sobre Formación de Profesores de Ciencias. ISSN 0121-3814. [9] Kim, C. et al. (2015). Robotics to promote elementary education pre- service teachers’ STEM engagement, learning, and teaching. Computers and Education, 91, 14-31. [10] EduEnginy (2016). Entrevista a BTV radio "EduEnginy: la transferència de coneixements de les universitats a les e-escoles" recuperat de https://soundcloud.com/beteve91fm/eduenginy-la-transferencia-de- coneixements-de-les-universitats-a-les-e-escoles. [11] BTV Televisió (2016) Reportatge Deuwatts Robots Socials, a 22 de novembre de 2016 http://beteve.cat/clip/deuwatts-robots-socials/ LINKS RELACIONATS [12] Seqüència d'activitats d'ensenyament aprenentatge, junt amb els objectius d'aprenentatge de l'acompanyament a La Salle Bonanova curs lectiu 2016/2017: goo.gl/mbsP6Q [13] Material fotogràfic i audiovisual de l'acompanyament a La Salle Bonanova curs lectiu 2016/2017: https://vimeo.com/220637499

×