SlideShare a Scribd company logo
1 of 8
PEC
Definició: Un document públic, marc de referència de la identitat, l’organització i el funcionament del centre, que en defineix les seves
característiques, finalitats i els propòsits generals així com els principis i les bases de funcionament.
Aquestes definicions s’han de concretar, desplegar i operativitzar mitjançant plans, projectes i reglaments.
Característiques: Document senzill, concís que, de forma sintètica, informa d’on es troba el centre, quin tipus de població escolaritza,
quines són les seves necessitats i les seves aspiracions, i que s’organitza en funció d’aquestes premisses i les que determina el marc normatiu
propi dels ensenyaments que imparteix.
1
Continguts:
1. Trets d’identitat del centre
Característiques socials i culturals del centre i del seu entorn
Característiques essencials de l’educació que s’imparteix
a. Ensenyaments que s’imparteixen
b. Principis educatius (atenció a la diversitat, igualtat d’oportunitats, bases per a
l’acció tutorial, bases per a la convivència, la no discriminació i la inclusió
educativa, bases per al tractament de les llengües)
c. Bases organitzatives i de funcionament tendents a la millora dels processos i
dels resultats. Principis de participació i col.laboració dels diferents sectors
d. Avaluació dels processos d’aprenentatge i dels resultats acadèmics.
e. Mesures alternatives a l’ensenyament de les religions
2. Objectius i valors del centre. Bases pedagògiques
3. Indicadors per a l’avaluació del centre
4. Continguts documentals:
• DESPLEGAMENT CURRICULAR
• PLA D’ACCIÓ TUTORIAL
• PLA D’ATENCIÓ A LA DIVERSITAT
• PROJECTE LINGÜÍSTIC DE
CENTRE
• PLA D’ACOLLIMENT
• REGLAMENT D’ORGANITZACIÓ I
FUNCIONAMENT
• PLA DE CONVIVÈNCIA
• PLA D’EMERGÈNCIA I
D’EVACUACIÓ
2
PEC (Projecte Educatiu de Centre)
Definició: Un document públic, marc de referència de la identitat,
l’organització i el funcionament del centre, que en defineix les seves
característiques, finalitats i els propòsits generals així com els principis i les
bases de funcionament.
Aquestes definicions s’han de concretar, desplegar i dur a terme mitjançant
plans, projectes i reglaments.
Característiques: Document senzill, concís que, de forma sintètica, informa
on es troba el centre, quin tipus de població escolaritza, quines són les seves
necessitats i les seves aspiracions, i que s’organitza en funció d’aquestes
premisses i les que determina el marc normatiu propi dels ensenyaments que
imparteix.
Continguts:
1. Trets d’identitat del centre
El principal tret del nostre centre és la seva recent creació. Va ser creat el
curs 2009/10 dins unes aules prefabricades amb 4 grups (dos d’infantil i dos
de primària). El centre va canviar d’ubicació en el curs 2011/12 cap a un
edifici de pedra. Cada any van augmentant el número de grups. L’objectiu
final és que es converteixi en un centre de tres línies d’educació infantil i
primària.
Característiques socials i culturals del centre i del seu entorn
El nostre centre té alumnes de molt diverses característiques culturals,
predominant la pròpia del nostre territori, però també amb una important
representació d’alumnes d’origen magrebí, una altra d’origen sud-americà i
finalment, d’ètnia gitana.
El nivell sociocultural mitjà de les famílies és el que predomina, encara que
també hi ha casos de nivell sociocultural baix. Com per tot, la crisi també ha
afectat a famílies del nostre centre. Aquest fet té un caire negatiu en quant a
les possibilitats econòmiques de les famílies, però a la vegada té el caire
positiu que les famílies tenen més possibilitat d’apropar-se al centre en
moments que aquest demana la seva col·laboració.
Pel que fa a l’entorn físic, el centre es troba situat a la perifèria de Manacor,
molt a prop de l’avinguda del Ferrocarril i a la vegada amb contacte directe
amb el camp. De fet, el nom del centre té el seu origen en el molí fariner
que hi ha en el camp de la part posterior del centre. L’edifici està al costat
del parc del Molí d’en Beió (Escola de Mallorquí) i del centre concertat La
Salle de Manacor.
3
Característiques essencials de l’educació que s’imparteix
La característica principal que defineix l’educació en el nostre centre és la
metodologia de feina que es basa en l’aprenentatge significatiu.
L’aprenentatge significatiu implica:
• Partir dels coneixements previs de cada infant a les diferents situacions
que se li plantegen.
• L’error ha de ser un punt de partida per a nous aprenentatges.
• Els alumnes han de saber què estan fent en tot moment , per què ho fan
i com se’ls avaluarà.
• Els aprenentatges es duen a terme a partir de situacions i/o moments
quotidians, això fa que els alumnes puguin emprar els seus aprenentatges dins
la vida real.
• S’ha de donar molta importància al procés de l’aprenentatge en sí lligat a
les diferents àrees perquè adquireixin estratègies generals per aprendre en
qualsevol situació.
El centre s'ha guiat en models d'organització i d'aprenentatge basats en l'escola
activa per començar un projecte d'escola que es diferencia per emprar una
metodologia global basada en diferents mètodes:
• ambients d'aprenentatge
• projectes de treball
• centres d'interés
• filosofia 3/18
• joc estructurat
• racons
Tota aquesta manera de fer feina parteix de no treballar amb material imprès
d’editorials. Això implica dur a terme projectes de treball, programar a partir del
currículum, molta coordinació entre els mestres i conèixer molt els alumnes per
motivar-los a aprendre.
a. Ensenyaments que s’imparteixen
El centre s’ha creat com a centre públic d’educació infantil i primària de 3 línies.
L’etapa d’educació infantil s’ha consolidat com tres línies durant el curs
2012/13. L’etapa d’educació primària arribarà a sisè en el curs 2014/15, però
no es consolidarà com a tres línies fins haver passat encara més cursos.
4
b. Principis educatius
Els principis educatius que regeixen la nostra tasca són:
• Escola pública i, com a tal, laica i aconfessional, oberta i plural en la qual
ningú pot esser discriminat per cap raó.
• Escola integrada en el seu entorn. El coneixement de la nostra realitat i
la nostra cultura és un objectiu prioritari, per tal de fomentar-ne el
respecte i aconseguir la inserció de l’alumnat en la realitat geogràfica i
social on viuen, i d’aquesta manera es converteixi en una font
d’integració per a tots els alumnes.
La llengua vehicular és la catalana. Les llengües d’aprenentatge són la
catalana, la castellana i l’anglesa.
• L’infant és el protagonista del seu propi aprenentatge i aquest
aprenentatge s’orienta cap al desenvolupament de les seves capacitats.
En l’etapa d’educació infantil i primària s’aborda la realitat des de tots els
àmbits i àrees, integrant i relacionant els nous coneixements amb els
preexistents.
• L’equip docent, ha de treballar de forma conjunta amb l’avaluació,
reflexió i anàlisi de les diferents situacions educatives que es generen a
l’escola.
• Fomentar les actuacions de tutoria amb els nostres alumnes.
• Es fomentarà una actitud de participació de tota la comunitat educativa,
en distints nivells i situacions en un clima de comunicació, i de relació
positiva, tot seguint uns criteris educatius comuns.
• Fomentar l’actitud de respecte cap el medi ambient.
c. Bases organitzatives i de funcionament tendents a la millora
dels processos i resultats. Principis de participació i
col·laboració dels diferents sectors
L’equip directiu és l’encarregat d’organitzar l’assignació de les tutories als
mestres del nostre centre, sempre tenint en compte els criteris establerts a les
instruccions donades des de la Conselleria d’Educació i altres de propis,
adaptats a la realitat dels recursos humans dels quals disposam:
- Mantenir una mateixa tutoria durant tot un cicle o com a mínim dos
cursos lectius.
- Un tutor amb plaça definitiva en el centre a cada nivell de les dues
etapes.
- Valorar les especialitats dels mestres a l’hora d’assignar les tutories i
poder cobrir millor els alumnes NEE d’aquell grup.
- Valorar les situacions personals a l’hora d’assignar tutories (embarassos,
reduccions de jornada, baixes...).
5
L’equip directiu juntament amb la coordinadora de l’equip de suport, són les
encarregades de fer els grups d’alumnes de 3 anys. Els criteris per a la seva
distribució són els següents:
- Repartiment equitatiu dels alumnes NEE.
- Repartiment equitatiu de nins i nines.
- Repartiment equitatiu d’alumnes sense escolaritzar.
- Respectar els alumnes procedents de les escoletes de 0-3 anys i les
aportacions de les seves educadores.
- Repartiment dels alumnes segons el mes de naixement.
- Tenir en compte la llengua materna.
El centre té establerts uns mecanismes de coordinació entre els mateixos
mestres, ja que per a nosaltres és fonamental el treball conjunt i la presa
d’acords que impliquin a tots els mestres:
- Claustres, un claustre ordinari cada mes i els extraordinaris necessaris.
- Reunions de cicles, hi participen tots els mestres tutors del cicle. Tots els
mestres que no són tutors estan repartits entre els diferents cicles.
- Comissions de coordinadors, en aquestes coordinacions es tracten
temes organitzatius del centre. Hi assisteix el coordinador de cada cicle i
com a mínim una persona de l’equip directiu.
- Reunions intercicles, es duran a terme reunions entre els nivells que
acaben un cicle (5anys i primer, segon i tercer, quart i cinquè) i en
comencen un altre. En aquestes reunions es farà el traspàs d’informació
del grup d’alumnes.
- Claustres pedagògics, on es tracten diferents temes que afecten
directament al nostre centre. Utilitzam la paraula claustre perquè
d’aquesta manera implicam a tot el professorat per treballar diversos
temes que ens interessa ampliar, millorar, conèixer...
- CCP, aquesta comissió revisa les programacions anuals, les
programacions didàctiques i els documents de centre abans de
presentar-los al claustre.
- Equip de suport , que es reuneix periòdicament com a tal i una vegada a
la setmana es dedica a fer rodes de tutors per tractar de forma més
concreta els casos de determinats alumnes.
- Reunions entre els tutors del mateix nivell, de manera setmanal.
- Reunions amb els especialistes, sempre que els especialistes o els
tutors ho considerin necessari.
6
La relació amb els altres sectors de la comunitat educativa o de les
institucions del nostre municipi o illa es duen a terme de molt diverses
maneres. Per tal que hi hagi relació entre l’entorn i l’escola, cal que aquesta
estigui oberta i receptiva al que succeeix al seu entorn, facilitant que hi entrin
les famílies i la diversitat cultural propera:
- Mostrar a les famílies la tasca duta a terme a l’aula, com a mínim una vegada
per trimestre.
- Convidar les famílies a participar en diferents activitats: sortides, tallers,
ambients...
- Difondre les activitats que es duen a terme a través del bloc de centre i d’aula.
- Programar reunions periòdiques de coordinació amb membres de la junta de
l’APIMA
- Participar en activitats ofertes per l’ajuntament i entitats del nostre municipi.
- Fomentar i facilitar les sortides del centre per visitar i gaudir dels espais de la
nostra ciutat.
d. Avaluació dels processos d’aprenentatge i dels resultats
acadèmics
L’avaluació del procés d’aprenentatge es fa tenint en compte diferents
aspectes:
• A l’etapa d’educació infantil:
- es donen 2 informes escrits a les famílies.
- La valoració dels resultats es fa amb valors com: sempre, quasi sempre,
a vegades... consensuats a tot el cicle. No s’utilitzen valors numèrics.
• A l’etapa d’educació primària.
- es donen 3 informes escrits a les famílies.
- La valoració dels resultats es fa de diferents maneres: utilitzant valors de
sempre, quasi sempre, bé, regular... i excel·lent, notable, bé... Mai no
s’utilitza valors numèrics.
A les dues etapes, els informes d’avaluació sempre van acompanyats
d’observacions generals o específiques, depenent del que el mestre vulgui
comentar.
e. Mesures alternatives a l’ensenyament de les religions
El nostre centre és públic, i seguint el que marca la Constitució, assumeix la
condició d’ aconfessionalitat.
L’escola ofereix l’àrea de religió catòlica dins els seus ensenyaments i, de
forma paral·lela, per a tot l’alumnat que no la vulgui cursar hi ha l’àrea
d’alternativa.
Els aspectes que es treballen a les sessions d’alternativa fan referència a jocs
cooperatius i a l’educació en valors.
Els pares i mares són els que elegeixen religió catòlica o alternativa sempre en
el primer curs de cada cicle d’educació primària (1r, 3r i 5è). Aquesta elecció és
per a tot el cicle.
7
2. Objectius i valors del centre. Bases pedagògiques.
Objectius i prioritats del centre
- Mantenir la línia metodològica iniciada des de la creació del centre. S'ha
d'aconseguir un aprenetatge el més significatiu possible pels alumnes.
Decret 71/2009 de 24 de Juny pel qual s'estableix el currículum de les
Illes Balears, en el qual entre d'altres coses, parla del procés
d'ensenyament i aprenentatge que s'ha d'orientar cap el
desenvolupament de les capacitats que permetran assolir les
competències bàsiques per l'alumnat al llarg de la vida i la socialització.
- Fomentar la convivència basada en el respecte. Fomentar les actuacions
tutorials amb el nostres alumnes, les seves famílies i la resta de mestres
i dur a terme el pla de convivència i mediació.
- Obrir la nostra escola a la comunitat educativa i al seu entorn. Convidar
a les famílies a participar en activitats dins el centre, mostra a les
famílies les tasques fetes entrant dins l’aula i a través del bloc, participar
d’activitats oferides per l’’Ajuntament i altres entitats del nostre municipi...
- Treballar de manera cooperativa i coordinada entre els mestres. Dur a
terme els mecanismes de coordinació i donar a conèixer el treball que
s’està realitzant dins l’aula.
- Revisar i elaborar els documents de centre. Els documents propis d’un
centre PEC, CC, PAT, PAD, PLC (TIL), ROF, pla de convivència, pla
d’emergència i d’evacuació...i altres que el centre considera necessaris
pel seu bon funcionament s’han de revisar i acabar d’elaborar tal i com
està establert dins cada un d’ells. Aquesta tasca està contemplada a la
PGA i memòria de cada curs on hi ha els objectius a treballar i els
aspectes a millorar.
- Respectar els acords presos als diferents òrgans de coordinació i de
govern (claustre i consell escolar) i els aspectes reflectits en els
documents de centre. La comunitat educativa (alumnes, mestres i
famílies) han de tenir coneixement dels documents de centre que
orienten i ajuden en la tasca diària del nostre centre.
3. Indicadors per a l’avaluació del centre
DATA D’APROVACIÓ JUNY 2013
8

More Related Content

What's hot

Pga 15 16
Pga 15 16Pga 15 16
Pga 15 16rafmsm
 
Metodologia Molí d'en Xema
Metodologia Molí d'en XemaMetodologia Molí d'en Xema
Metodologia Molí d'en Xemaefsauba
 
PROGRAMA DE REFORÇ PER A ALUMNAT QUE ES QUEDA UN CURS ADDICIONAL EN EL MATEIX...
PROGRAMA DE REFORÇ PER A ALUMNAT QUE ES QUEDA UN CURS ADDICIONAL EN EL MATEIX...PROGRAMA DE REFORÇ PER A ALUMNAT QUE ES QUEDA UN CURS ADDICIONAL EN EL MATEIX...
PROGRAMA DE REFORÇ PER A ALUMNAT QUE ES QUEDA UN CURS ADDICIONAL EN EL MATEIX...cepmolidenxema
 
Pla d'atenció a la diversitat
Pla d'atenció a la diversitatPla d'atenció a la diversitat
Pla d'atenció a la diversitatrfito1
 
L’ATENCIÓ A LA DIVERSITAT
L’ATENCIÓ A LA DIVERSITATL’ATENCIÓ A LA DIVERSITAT
L’ATENCIÓ A LA DIVERSITATMari Nuñez
 
Projecte de direcció 2013-17
Projecte de direcció 2013-17Projecte de direcció 2013-17
Projecte de direcció 2013-17mitjadms
 
Els Xiprers - Projecte Direcció Escola 2015-2019
Els Xiprers - Projecte Direcció Escola 2015-2019Els Xiprers - Projecte Direcció Escola 2015-2019
Els Xiprers - Projecte Direcció Escola 2015-2019xiprersampa
 
DAFO de centre i d'aula
DAFO de centre i d'aulaDAFO de centre i d'aula
DAFO de centre i d'aulaErika
 
Punt 3
Punt 3Punt 3
Punt 3lensil
 
Projecte de direcció 2015 2019
Projecte de direcció 2015 2019Projecte de direcció 2015 2019
Projecte de direcció 2015 2019xiprersampa
 
Projecte de convivència
Projecte de convivènciaProjecte de convivència
Projecte de convivènciazerlaparellada
 
Consens de l'acolliment a les famílies
Consens de l'acolliment a les famíliesConsens de l'acolliment a les famílies
Consens de l'acolliment a les famíliesMargalida Gili Alou
 
Nof zer la parellada 2020 revisat consell direccio
Nof zer la parellada 2020 revisat consell direccioNof zer la parellada 2020 revisat consell direccio
Nof zer la parellada 2020 revisat consell direcciozerlaparellada
 

What's hot (20)

Pga 15 16
Pga 15 16Pga 15 16
Pga 15 16
 
Metodologia Molí d'en Xema
Metodologia Molí d'en XemaMetodologia Molí d'en Xema
Metodologia Molí d'en Xema
 
PROGRAMA DE REFORÇ PER A ALUMNAT QUE ES QUEDA UN CURS ADDICIONAL EN EL MATEIX...
PROGRAMA DE REFORÇ PER A ALUMNAT QUE ES QUEDA UN CURS ADDICIONAL EN EL MATEIX...PROGRAMA DE REFORÇ PER A ALUMNAT QUE ES QUEDA UN CURS ADDICIONAL EN EL MATEIX...
PROGRAMA DE REFORÇ PER A ALUMNAT QUE ES QUEDA UN CURS ADDICIONAL EN EL MATEIX...
 
Portes obertes 20 21
Portes obertes 20 21Portes obertes 20 21
Portes obertes 20 21
 
ROF
ROFROF
ROF
 
Síntesi Dafo
Síntesi DafoSíntesi Dafo
Síntesi Dafo
 
Pla d'atenció a la diversitat
Pla d'atenció a la diversitatPla d'atenció a la diversitat
Pla d'atenció a la diversitat
 
Diversitat
DiversitatDiversitat
Diversitat
 
L’ATENCIÓ A LA DIVERSITAT
L’ATENCIÓ A LA DIVERSITATL’ATENCIÓ A LA DIVERSITAT
L’ATENCIÓ A LA DIVERSITAT
 
Projecte de direcció 2013-17
Projecte de direcció 2013-17Projecte de direcció 2013-17
Projecte de direcció 2013-17
 
Els Xiprers - Projecte Direcció Escola 2015-2019
Els Xiprers - Projecte Direcció Escola 2015-2019Els Xiprers - Projecte Direcció Escola 2015-2019
Els Xiprers - Projecte Direcció Escola 2015-2019
 
Projecte de direcció 2012 2016
Projecte de direcció 2012 2016Projecte de direcció 2012 2016
Projecte de direcció 2012 2016
 
DAFO de centre i d'aula
DAFO de centre i d'aulaDAFO de centre i d'aula
DAFO de centre i d'aula
 
Punt 3
Punt 3Punt 3
Punt 3
 
Projecte de direcció 4
Projecte de direcció 4Projecte de direcció 4
Projecte de direcció 4
 
Escola FELIU i VEGUÉS
Escola FELIU i VEGUÉS Escola FELIU i VEGUÉS
Escola FELIU i VEGUÉS
 
Projecte de direcció 2015 2019
Projecte de direcció 2015 2019Projecte de direcció 2015 2019
Projecte de direcció 2015 2019
 
Projecte de convivència
Projecte de convivènciaProjecte de convivència
Projecte de convivència
 
Consens de l'acolliment a les famílies
Consens de l'acolliment a les famíliesConsens de l'acolliment a les famílies
Consens de l'acolliment a les famílies
 
Nof zer la parellada 2020 revisat consell direccio
Nof zer la parellada 2020 revisat consell direccioNof zer la parellada 2020 revisat consell direccio
Nof zer la parellada 2020 revisat consell direccio
 

Similar to PROJECTE EDUCATIU DE CENTRE

Caracteristiques del centre[1]
Caracteristiques del centre[1]Caracteristiques del centre[1]
Caracteristiques del centre[1]Carla
 
PEC Institut Torre-Romeu
PEC Institut Torre-RomeuPEC Institut Torre-Romeu
PEC Institut Torre-RomeuAdri Ga
 
Memoria pràcum i
Memoria pràcum  iMemoria pràcum  i
Memoria pràcum inana314
 
Projecte Educatiu de Centre
Projecte Educatiu de CentreProjecte Educatiu de Centre
Projecte Educatiu de CentreEscola Cervetó
 
Trets identitat i objectius generals de l'escola folch i torres
Trets identitat i objectius generals de l'escola folch i torresTrets identitat i objectius generals de l'escola folch i torres
Trets identitat i objectius generals de l'escola folch i torresescolafolchitorres
 
Pla convivencia curs_20-21_(1)
Pla convivencia curs_20-21_(1)Pla convivencia curs_20-21_(1)
Pla convivencia curs_20-21_(1)MaribelPocoviMas
 
PEC - Escola Anselm Clavé
PEC - Escola Anselm ClavéPEC - Escola Anselm Clavé
PEC - Escola Anselm Clavéa8023566
 
PEC - Escola Anselm Clavé
PEC - Escola Anselm ClavéPEC - Escola Anselm Clavé
PEC - Escola Anselm Clavéa8023566
 
Projecte de direcció 2013
Projecte  de direcció 2013Projecte  de direcció 2013
Projecte de direcció 2013jvidalialcover
 
Competències i EpD
Competències i EpDCompetències i EpD
Competències i EpDEdualter
 
Ptil 2014 2015-ceip_maria lluïsa serra_07015021
Ptil 2014 2015-ceip_maria lluïsa serra_07015021Ptil 2014 2015-ceip_maria lluïsa serra_07015021
Ptil 2014 2015-ceip_maria lluïsa serra_07015021antonisociaspons
 

Similar to PROJECTE EDUCATIU DE CENTRE (20)

Pec escola les arrels setembre 2017
Pec escola les arrels setembre 2017Pec escola les arrels setembre 2017
Pec escola les arrels setembre 2017
 
PEC_ Escola Les Arrels_Setembre 2017
PEC_ Escola Les Arrels_Setembre 2017 PEC_ Escola Les Arrels_Setembre 2017
PEC_ Escola Les Arrels_Setembre 2017
 
PdD ZER La Parellada
PdD ZER La ParelladaPdD ZER La Parellada
PdD ZER La Parellada
 
Caracteristiques del centre[1]
Caracteristiques del centre[1]Caracteristiques del centre[1]
Caracteristiques del centre[1]
 
PEC Institut Torre-Romeu
PEC Institut Torre-RomeuPEC Institut Torre-Romeu
PEC Institut Torre-Romeu
 
Memoria pràcum i
Memoria pràcum  iMemoria pràcum  i
Memoria pràcum i
 
PdD
PdDPdD
PdD
 
Pla de convivència
Pla de convivènciaPla de convivència
Pla de convivència
 
Pla de Convivència
Pla de ConvivènciaPla de Convivència
Pla de Convivència
 
Pec definitiu ce
Pec definitiu cePec definitiu ce
Pec definitiu ce
 
Pec definitiu ce gen 2019
Pec definitiu ce gen 2019Pec definitiu ce gen 2019
Pec definitiu ce gen 2019
 
Projecte Educatiu de Centre
Projecte Educatiu de CentreProjecte Educatiu de Centre
Projecte Educatiu de Centre
 
Projecte de direcció 4
Projecte de direcció 4Projecte de direcció 4
Projecte de direcció 4
 
Trets identitat i objectius generals de l'escola folch i torres
Trets identitat i objectius generals de l'escola folch i torresTrets identitat i objectius generals de l'escola folch i torres
Trets identitat i objectius generals de l'escola folch i torres
 
Pla convivencia curs_20-21_(1)
Pla convivencia curs_20-21_(1)Pla convivencia curs_20-21_(1)
Pla convivencia curs_20-21_(1)
 
PEC - Escola Anselm Clavé
PEC - Escola Anselm ClavéPEC - Escola Anselm Clavé
PEC - Escola Anselm Clavé
 
PEC - Escola Anselm Clavé
PEC - Escola Anselm ClavéPEC - Escola Anselm Clavé
PEC - Escola Anselm Clavé
 
Projecte de direcció 2013
Projecte  de direcció 2013Projecte  de direcció 2013
Projecte de direcció 2013
 
Competències i EpD
Competències i EpDCompetències i EpD
Competències i EpD
 
Ptil 2014 2015-ceip_maria lluïsa serra_07015021
Ptil 2014 2015-ceip_maria lluïsa serra_07015021Ptil 2014 2015-ceip_maria lluïsa serra_07015021
Ptil 2014 2015-ceip_maria lluïsa serra_07015021
 

More from efsauba

Questionnaire Molí d'en Xema 15 february 2015
Questionnaire Molí d'en Xema 15 february  2015Questionnaire Molí d'en Xema 15 february  2015
Questionnaire Molí d'en Xema 15 february 2015efsauba
 
Pga 14 15
Pga 14 15Pga 14 15
Pga 14 15efsauba
 
Normes d'educació física
Normes d'educació físicaNormes d'educació física
Normes d'educació físicaefsauba
 
Horari i material d'educació física
Horari i material d'educació físicaHorari i material d'educació física
Horari i material d'educació físicaefsauba
 
Til Moli d'en Xema
Til Moli d'en XemaTil Moli d'en Xema
Til Moli d'en Xemaefsauba
 
Organigrama 1
Organigrama 1Organigrama 1
Organigrama 1efsauba
 
Rof moli d'en xema
Rof moli d'en xemaRof moli d'en xema
Rof moli d'en xemaefsauba
 
Pla d'emergència molí d'en xema
Pla d'emergència molí d'en xemaPla d'emergència molí d'en xema
Pla d'emergència molí d'en xemaefsauba
 
Til moli d'en xema
Til moli d'en xemaTil moli d'en xema
Til moli d'en xemaefsauba
 
Coneixem el nostre cos
Coneixem el nostre cosConeixem el nostre cos
Coneixem el nostre cosefsauba
 
AMBIENT ENS MOVEM 1ER TRIMESTRE: NATACIÓ
AMBIENT ENS MOVEM 1ER TRIMESTRE: NATACIÓAMBIENT ENS MOVEM 1ER TRIMESTRE: NATACIÓ
AMBIENT ENS MOVEM 1ER TRIMESTRE: NATACIÓefsauba
 
Seminari aplicacions did. de les imatges presentació (1a sessió)
Seminari aplicacions did. de les imatges presentació (1a sessió)Seminari aplicacions did. de les imatges presentació (1a sessió)
Seminari aplicacions did. de les imatges presentació (1a sessió)efsauba
 

More from efsauba (12)

Questionnaire Molí d'en Xema 15 february 2015
Questionnaire Molí d'en Xema 15 february  2015Questionnaire Molí d'en Xema 15 february  2015
Questionnaire Molí d'en Xema 15 february 2015
 
Pga 14 15
Pga 14 15Pga 14 15
Pga 14 15
 
Normes d'educació física
Normes d'educació físicaNormes d'educació física
Normes d'educació física
 
Horari i material d'educació física
Horari i material d'educació físicaHorari i material d'educació física
Horari i material d'educació física
 
Til Moli d'en Xema
Til Moli d'en XemaTil Moli d'en Xema
Til Moli d'en Xema
 
Organigrama 1
Organigrama 1Organigrama 1
Organigrama 1
 
Rof moli d'en xema
Rof moli d'en xemaRof moli d'en xema
Rof moli d'en xema
 
Pla d'emergència molí d'en xema
Pla d'emergència molí d'en xemaPla d'emergència molí d'en xema
Pla d'emergència molí d'en xema
 
Til moli d'en xema
Til moli d'en xemaTil moli d'en xema
Til moli d'en xema
 
Coneixem el nostre cos
Coneixem el nostre cosConeixem el nostre cos
Coneixem el nostre cos
 
AMBIENT ENS MOVEM 1ER TRIMESTRE: NATACIÓ
AMBIENT ENS MOVEM 1ER TRIMESTRE: NATACIÓAMBIENT ENS MOVEM 1ER TRIMESTRE: NATACIÓ
AMBIENT ENS MOVEM 1ER TRIMESTRE: NATACIÓ
 
Seminari aplicacions did. de les imatges presentació (1a sessió)
Seminari aplicacions did. de les imatges presentació (1a sessió)Seminari aplicacions did. de les imatges presentació (1a sessió)
Seminari aplicacions did. de les imatges presentació (1a sessió)
 

Recently uploaded

feedback.pdf55555555555555555555555555555
feedback.pdf55555555555555555555555555555feedback.pdf55555555555555555555555555555
feedback.pdf55555555555555555555555555555twunt
 
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.Lasilviatecno
 
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERSSuperAdmin9
 
LES CONJUNCIONS EN CATALÀ: GRAMÀTICA CATALANA
LES CONJUNCIONS EN CATALÀ: GRAMÀTICA CATALANALES CONJUNCIONS EN CATALÀ: GRAMÀTICA CATALANA
LES CONJUNCIONS EN CATALÀ: GRAMÀTICA CATALANAAnaBallesteros29
 
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes Sa
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes SaPrograma Dansa Ara Garraf Les Roquetes Sa
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes SaISMAELALVAREZCABRERA
 
Presentació bloc 3 Perspectiva gènere.pptx
Presentació bloc 3 Perspectiva gènere.pptxPresentació bloc 3 Perspectiva gènere.pptx
Presentació bloc 3 Perspectiva gènere.pptxRosabel UA
 
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdf
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdfINFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdf
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdfErnest Lluch
 
II BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR PROGRAMACIO I DIGITALITZACIÓ
II BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR PROGRAMACIO I DIGITALITZACIÓII BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR PROGRAMACIO I DIGITALITZACIÓ
II BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR PROGRAMACIO I DIGITALITZACIÓLasilviatecno
 

Recently uploaded (8)

feedback.pdf55555555555555555555555555555
feedback.pdf55555555555555555555555555555feedback.pdf55555555555555555555555555555
feedback.pdf55555555555555555555555555555
 
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.
 
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS
 
LES CONJUNCIONS EN CATALÀ: GRAMÀTICA CATALANA
LES CONJUNCIONS EN CATALÀ: GRAMÀTICA CATALANALES CONJUNCIONS EN CATALÀ: GRAMÀTICA CATALANA
LES CONJUNCIONS EN CATALÀ: GRAMÀTICA CATALANA
 
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes Sa
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes SaPrograma Dansa Ara Garraf Les Roquetes Sa
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes Sa
 
Presentació bloc 3 Perspectiva gènere.pptx
Presentació bloc 3 Perspectiva gènere.pptxPresentació bloc 3 Perspectiva gènere.pptx
Presentació bloc 3 Perspectiva gènere.pptx
 
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdf
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdfINFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdf
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdf
 
II BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR PROGRAMACIO I DIGITALITZACIÓ
II BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR PROGRAMACIO I DIGITALITZACIÓII BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR PROGRAMACIO I DIGITALITZACIÓ
II BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR PROGRAMACIO I DIGITALITZACIÓ
 

PROJECTE EDUCATIU DE CENTRE

  • 1. PEC Definició: Un document públic, marc de referència de la identitat, l’organització i el funcionament del centre, que en defineix les seves característiques, finalitats i els propòsits generals així com els principis i les bases de funcionament. Aquestes definicions s’han de concretar, desplegar i operativitzar mitjançant plans, projectes i reglaments. Característiques: Document senzill, concís que, de forma sintètica, informa d’on es troba el centre, quin tipus de població escolaritza, quines són les seves necessitats i les seves aspiracions, i que s’organitza en funció d’aquestes premisses i les que determina el marc normatiu propi dels ensenyaments que imparteix. 1
  • 2. Continguts: 1. Trets d’identitat del centre Característiques socials i culturals del centre i del seu entorn Característiques essencials de l’educació que s’imparteix a. Ensenyaments que s’imparteixen b. Principis educatius (atenció a la diversitat, igualtat d’oportunitats, bases per a l’acció tutorial, bases per a la convivència, la no discriminació i la inclusió educativa, bases per al tractament de les llengües) c. Bases organitzatives i de funcionament tendents a la millora dels processos i dels resultats. Principis de participació i col.laboració dels diferents sectors d. Avaluació dels processos d’aprenentatge i dels resultats acadèmics. e. Mesures alternatives a l’ensenyament de les religions 2. Objectius i valors del centre. Bases pedagògiques 3. Indicadors per a l’avaluació del centre 4. Continguts documentals: • DESPLEGAMENT CURRICULAR • PLA D’ACCIÓ TUTORIAL • PLA D’ATENCIÓ A LA DIVERSITAT • PROJECTE LINGÜÍSTIC DE CENTRE • PLA D’ACOLLIMENT • REGLAMENT D’ORGANITZACIÓ I FUNCIONAMENT • PLA DE CONVIVÈNCIA • PLA D’EMERGÈNCIA I D’EVACUACIÓ 2
  • 3. PEC (Projecte Educatiu de Centre) Definició: Un document públic, marc de referència de la identitat, l’organització i el funcionament del centre, que en defineix les seves característiques, finalitats i els propòsits generals així com els principis i les bases de funcionament. Aquestes definicions s’han de concretar, desplegar i dur a terme mitjançant plans, projectes i reglaments. Característiques: Document senzill, concís que, de forma sintètica, informa on es troba el centre, quin tipus de població escolaritza, quines són les seves necessitats i les seves aspiracions, i que s’organitza en funció d’aquestes premisses i les que determina el marc normatiu propi dels ensenyaments que imparteix. Continguts: 1. Trets d’identitat del centre El principal tret del nostre centre és la seva recent creació. Va ser creat el curs 2009/10 dins unes aules prefabricades amb 4 grups (dos d’infantil i dos de primària). El centre va canviar d’ubicació en el curs 2011/12 cap a un edifici de pedra. Cada any van augmentant el número de grups. L’objectiu final és que es converteixi en un centre de tres línies d’educació infantil i primària. Característiques socials i culturals del centre i del seu entorn El nostre centre té alumnes de molt diverses característiques culturals, predominant la pròpia del nostre territori, però també amb una important representació d’alumnes d’origen magrebí, una altra d’origen sud-americà i finalment, d’ètnia gitana. El nivell sociocultural mitjà de les famílies és el que predomina, encara que també hi ha casos de nivell sociocultural baix. Com per tot, la crisi també ha afectat a famílies del nostre centre. Aquest fet té un caire negatiu en quant a les possibilitats econòmiques de les famílies, però a la vegada té el caire positiu que les famílies tenen més possibilitat d’apropar-se al centre en moments que aquest demana la seva col·laboració. Pel que fa a l’entorn físic, el centre es troba situat a la perifèria de Manacor, molt a prop de l’avinguda del Ferrocarril i a la vegada amb contacte directe amb el camp. De fet, el nom del centre té el seu origen en el molí fariner que hi ha en el camp de la part posterior del centre. L’edifici està al costat del parc del Molí d’en Beió (Escola de Mallorquí) i del centre concertat La Salle de Manacor. 3
  • 4. Característiques essencials de l’educació que s’imparteix La característica principal que defineix l’educació en el nostre centre és la metodologia de feina que es basa en l’aprenentatge significatiu. L’aprenentatge significatiu implica: • Partir dels coneixements previs de cada infant a les diferents situacions que se li plantegen. • L’error ha de ser un punt de partida per a nous aprenentatges. • Els alumnes han de saber què estan fent en tot moment , per què ho fan i com se’ls avaluarà. • Els aprenentatges es duen a terme a partir de situacions i/o moments quotidians, això fa que els alumnes puguin emprar els seus aprenentatges dins la vida real. • S’ha de donar molta importància al procés de l’aprenentatge en sí lligat a les diferents àrees perquè adquireixin estratègies generals per aprendre en qualsevol situació. El centre s'ha guiat en models d'organització i d'aprenentatge basats en l'escola activa per començar un projecte d'escola que es diferencia per emprar una metodologia global basada en diferents mètodes: • ambients d'aprenentatge • projectes de treball • centres d'interés • filosofia 3/18 • joc estructurat • racons Tota aquesta manera de fer feina parteix de no treballar amb material imprès d’editorials. Això implica dur a terme projectes de treball, programar a partir del currículum, molta coordinació entre els mestres i conèixer molt els alumnes per motivar-los a aprendre. a. Ensenyaments que s’imparteixen El centre s’ha creat com a centre públic d’educació infantil i primària de 3 línies. L’etapa d’educació infantil s’ha consolidat com tres línies durant el curs 2012/13. L’etapa d’educació primària arribarà a sisè en el curs 2014/15, però no es consolidarà com a tres línies fins haver passat encara més cursos. 4
  • 5. b. Principis educatius Els principis educatius que regeixen la nostra tasca són: • Escola pública i, com a tal, laica i aconfessional, oberta i plural en la qual ningú pot esser discriminat per cap raó. • Escola integrada en el seu entorn. El coneixement de la nostra realitat i la nostra cultura és un objectiu prioritari, per tal de fomentar-ne el respecte i aconseguir la inserció de l’alumnat en la realitat geogràfica i social on viuen, i d’aquesta manera es converteixi en una font d’integració per a tots els alumnes. La llengua vehicular és la catalana. Les llengües d’aprenentatge són la catalana, la castellana i l’anglesa. • L’infant és el protagonista del seu propi aprenentatge i aquest aprenentatge s’orienta cap al desenvolupament de les seves capacitats. En l’etapa d’educació infantil i primària s’aborda la realitat des de tots els àmbits i àrees, integrant i relacionant els nous coneixements amb els preexistents. • L’equip docent, ha de treballar de forma conjunta amb l’avaluació, reflexió i anàlisi de les diferents situacions educatives que es generen a l’escola. • Fomentar les actuacions de tutoria amb els nostres alumnes. • Es fomentarà una actitud de participació de tota la comunitat educativa, en distints nivells i situacions en un clima de comunicació, i de relació positiva, tot seguint uns criteris educatius comuns. • Fomentar l’actitud de respecte cap el medi ambient. c. Bases organitzatives i de funcionament tendents a la millora dels processos i resultats. Principis de participació i col·laboració dels diferents sectors L’equip directiu és l’encarregat d’organitzar l’assignació de les tutories als mestres del nostre centre, sempre tenint en compte els criteris establerts a les instruccions donades des de la Conselleria d’Educació i altres de propis, adaptats a la realitat dels recursos humans dels quals disposam: - Mantenir una mateixa tutoria durant tot un cicle o com a mínim dos cursos lectius. - Un tutor amb plaça definitiva en el centre a cada nivell de les dues etapes. - Valorar les especialitats dels mestres a l’hora d’assignar les tutories i poder cobrir millor els alumnes NEE d’aquell grup. - Valorar les situacions personals a l’hora d’assignar tutories (embarassos, reduccions de jornada, baixes...). 5
  • 6. L’equip directiu juntament amb la coordinadora de l’equip de suport, són les encarregades de fer els grups d’alumnes de 3 anys. Els criteris per a la seva distribució són els següents: - Repartiment equitatiu dels alumnes NEE. - Repartiment equitatiu de nins i nines. - Repartiment equitatiu d’alumnes sense escolaritzar. - Respectar els alumnes procedents de les escoletes de 0-3 anys i les aportacions de les seves educadores. - Repartiment dels alumnes segons el mes de naixement. - Tenir en compte la llengua materna. El centre té establerts uns mecanismes de coordinació entre els mateixos mestres, ja que per a nosaltres és fonamental el treball conjunt i la presa d’acords que impliquin a tots els mestres: - Claustres, un claustre ordinari cada mes i els extraordinaris necessaris. - Reunions de cicles, hi participen tots els mestres tutors del cicle. Tots els mestres que no són tutors estan repartits entre els diferents cicles. - Comissions de coordinadors, en aquestes coordinacions es tracten temes organitzatius del centre. Hi assisteix el coordinador de cada cicle i com a mínim una persona de l’equip directiu. - Reunions intercicles, es duran a terme reunions entre els nivells que acaben un cicle (5anys i primer, segon i tercer, quart i cinquè) i en comencen un altre. En aquestes reunions es farà el traspàs d’informació del grup d’alumnes. - Claustres pedagògics, on es tracten diferents temes que afecten directament al nostre centre. Utilitzam la paraula claustre perquè d’aquesta manera implicam a tot el professorat per treballar diversos temes que ens interessa ampliar, millorar, conèixer... - CCP, aquesta comissió revisa les programacions anuals, les programacions didàctiques i els documents de centre abans de presentar-los al claustre. - Equip de suport , que es reuneix periòdicament com a tal i una vegada a la setmana es dedica a fer rodes de tutors per tractar de forma més concreta els casos de determinats alumnes. - Reunions entre els tutors del mateix nivell, de manera setmanal. - Reunions amb els especialistes, sempre que els especialistes o els tutors ho considerin necessari. 6
  • 7. La relació amb els altres sectors de la comunitat educativa o de les institucions del nostre municipi o illa es duen a terme de molt diverses maneres. Per tal que hi hagi relació entre l’entorn i l’escola, cal que aquesta estigui oberta i receptiva al que succeeix al seu entorn, facilitant que hi entrin les famílies i la diversitat cultural propera: - Mostrar a les famílies la tasca duta a terme a l’aula, com a mínim una vegada per trimestre. - Convidar les famílies a participar en diferents activitats: sortides, tallers, ambients... - Difondre les activitats que es duen a terme a través del bloc de centre i d’aula. - Programar reunions periòdiques de coordinació amb membres de la junta de l’APIMA - Participar en activitats ofertes per l’ajuntament i entitats del nostre municipi. - Fomentar i facilitar les sortides del centre per visitar i gaudir dels espais de la nostra ciutat. d. Avaluació dels processos d’aprenentatge i dels resultats acadèmics L’avaluació del procés d’aprenentatge es fa tenint en compte diferents aspectes: • A l’etapa d’educació infantil: - es donen 2 informes escrits a les famílies. - La valoració dels resultats es fa amb valors com: sempre, quasi sempre, a vegades... consensuats a tot el cicle. No s’utilitzen valors numèrics. • A l’etapa d’educació primària. - es donen 3 informes escrits a les famílies. - La valoració dels resultats es fa de diferents maneres: utilitzant valors de sempre, quasi sempre, bé, regular... i excel·lent, notable, bé... Mai no s’utilitza valors numèrics. A les dues etapes, els informes d’avaluació sempre van acompanyats d’observacions generals o específiques, depenent del que el mestre vulgui comentar. e. Mesures alternatives a l’ensenyament de les religions El nostre centre és públic, i seguint el que marca la Constitució, assumeix la condició d’ aconfessionalitat. L’escola ofereix l’àrea de religió catòlica dins els seus ensenyaments i, de forma paral·lela, per a tot l’alumnat que no la vulgui cursar hi ha l’àrea d’alternativa. Els aspectes que es treballen a les sessions d’alternativa fan referència a jocs cooperatius i a l’educació en valors. Els pares i mares són els que elegeixen religió catòlica o alternativa sempre en el primer curs de cada cicle d’educació primària (1r, 3r i 5è). Aquesta elecció és per a tot el cicle. 7
  • 8. 2. Objectius i valors del centre. Bases pedagògiques. Objectius i prioritats del centre - Mantenir la línia metodològica iniciada des de la creació del centre. S'ha d'aconseguir un aprenetatge el més significatiu possible pels alumnes. Decret 71/2009 de 24 de Juny pel qual s'estableix el currículum de les Illes Balears, en el qual entre d'altres coses, parla del procés d'ensenyament i aprenentatge que s'ha d'orientar cap el desenvolupament de les capacitats que permetran assolir les competències bàsiques per l'alumnat al llarg de la vida i la socialització. - Fomentar la convivència basada en el respecte. Fomentar les actuacions tutorials amb el nostres alumnes, les seves famílies i la resta de mestres i dur a terme el pla de convivència i mediació. - Obrir la nostra escola a la comunitat educativa i al seu entorn. Convidar a les famílies a participar en activitats dins el centre, mostra a les famílies les tasques fetes entrant dins l’aula i a través del bloc, participar d’activitats oferides per l’’Ajuntament i altres entitats del nostre municipi... - Treballar de manera cooperativa i coordinada entre els mestres. Dur a terme els mecanismes de coordinació i donar a conèixer el treball que s’està realitzant dins l’aula. - Revisar i elaborar els documents de centre. Els documents propis d’un centre PEC, CC, PAT, PAD, PLC (TIL), ROF, pla de convivència, pla d’emergència i d’evacuació...i altres que el centre considera necessaris pel seu bon funcionament s’han de revisar i acabar d’elaborar tal i com està establert dins cada un d’ells. Aquesta tasca està contemplada a la PGA i memòria de cada curs on hi ha els objectius a treballar i els aspectes a millorar. - Respectar els acords presos als diferents òrgans de coordinació i de govern (claustre i consell escolar) i els aspectes reflectits en els documents de centre. La comunitat educativa (alumnes, mestres i famílies) han de tenir coneixement dels documents de centre que orienten i ajuden en la tasca diària del nostre centre. 3. Indicadors per a l’avaluació del centre DATA D’APROVACIÓ JUNY 2013 8