Successfully reported this slideshow.
We use your LinkedIn profile and activity data to personalize ads and to show you more relevant ads. You can change your ad preferences anytime.

Prova d'aranès. Avaluació d'educació primàr

413 views

Published on

  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

Prova d'aranès. Avaluació d'educació primàr

  1. 1. avaluació educació primària curs 2009-2010 competència lingüística: aranès
  2. 2. instruccions Entà hèr aguesta pròva eth materiau qu’as de besonh ei un boligraf. Prumèr escotaràs un dictat e auràs de completar es espacis en blanc. Ara seguida auràs de liéger atentamente uns tèxtes e respóner a ues qüestions sus çò qu’as liejut. Fin fianu auràs d’escríuer un tèxte sus eth tèma que se te demane. Traparàs diferenti tipes de qüestions entà respóner. Era màger part les responerás en tot mercar tamb ua X eth quadre que penses qu’ei corrècte. En d’autes, auràs de marcar tanben tamb ua X s’era frasa ei vertadèra o faussa e en bèra ua aurás d’escríuer ua paraula. Respon tan ben coma sapigues cada qüestion. S’ac as de besonh, pòs tornar a liéger es tèxtes e es qüestions. EXEmPlE 1 Eth solei ei: a. Ua planeta b. Un satélite c. Ua estela d. Ua asteroide planeta EXEmPlE 2 Segon eth tèxte: ¿en quin orde corrècte se succedissen es hèts? A. B. C. D. Se desvelhèc tard e se Arribèc a tiemps Encara non auien daurit En casa, non prenec lheuèc rapidament. entà cuélher eth bús. era pòrta dera escòla. arren entà esdejoar. a. D C B A b. A B C D c. A D B C d. D A B C Sonque i a ua responsa corrècta entà cada qüestion. Se t’enganhes pòs tachar-la e mercar tamb claretat era naua responsa. As 45 menutes entà hèr era pròva. lieg atentiuament es tèxtes e es qüestions entà respóner çò de mielhor possible.
  3. 3. competència lingüística: aranès DICTAT I FELIÇA Ara escotaratz un tèxte dus còps. Eth prumèr ei entà entener-lo ben e eth segon ei entà completar es espacis en blanc. 0-1 Dempús de tres dies de mau , entath torn de a 0-1 0-1 eth cèu comencèc a . b c 0-1 0-1 Feliça seiguda ath deth tamb eth cap d e 0-1 0-1 baish e era perduda, trinchaue entàs f g 0-1 0-1 . Tot d’un còp ua claror que trauessèc h i 0-1 0-1 pera dera codina, es cornèrs j k 0-1 dera . l avaluació educació primària 3
  4. 4. TÈXTE 1 lieg aguest tèxte tamb atencion: ETH PETIT PRINCE Pensi que, entà evadir-se, profitèc d’ua L’estonèc era abséncia de repròches. Ère migracion d’audèths sauvatges. Ath aquiu tot desconcertat, damb eth glòbe maitin dera partida metec era sua pla- ena man. Non comprenie aquera doçor. neta ben en orde. –Òc que t’estimi, li diguec era flor. Non Escampèc ben era soja des volcans en n’as sabut arren per culpa mia. Aquerò activitat. N’auie dus de volcans en acti- non a cap d’importància. Mès tu as estat vitat. E li hègen un bon servici ath mai- tan pèc com jo. Saja d’èster erós… Dèis- tin entà hèr cauhar er esdejoar. Tanben ha estar aqueth glòbe. Non le voi mès. auie un volcan escandit. Mès, com eth –E eth vent… didie: «Jamès se sap!» Essogèc tanben igualment eth volcan escandit. Se son –Non sò pas tan costipada qu’aquerò. Er ben essojadi, es volcans cremen doça- aire fresc dera net me harà ben. Sò ua ment e regularament, sense erupcions. flor. Es erupcions volcaquines son com es huecs dera humenèja. Ja se sap qu’ena –E es bèsties… nòsta tèrra èm massa massa petits entà –Be me cau suportar dues o tres auru- poder escampar es volcans. Per aquerò gues se voi conéisher es parpalhòles. mos pòrten tanti desgusti. Diden qu’ei tan polit. Se non qui me Eth petit prince arrinquèc tanben, damb vierà a veir? Tu seràs luenh. E pes bèsti- un shinhau de tristor, es darrèri brots de es gròsses non è bric de pòur. È es mies baobabs. Pensaue non auer-i de tornar urpes. jamès. Mès toti aqueri trabalhs familiars E hège a veir ingenuament es sues quate aqueth maitin li semblèren, ben leugèri. espies. Dempús diguec: E quan arrosèc per darrèr còp era flor e se premanie entà meter-la dejós deth glòbe –Non romes mès, ei agaçant. S’as decidit arrecès, sentec qu’auie ganes de plorar. d’anar-te’n . Vè-te’n. –Adiu, —li diguec ara flor. Non volie qu’eth la vedesse plorar. Ère ua flor tant orgulhosa. Mès era non li responec pas. –Adiu, —tornèc a díder. Era flor tossic. Mès non ère pas peth costipat. Antoine de Saint-Exupéry, –È estat pèga, —li diguec era finaument—. Eth petit prince. Te demani perdon. Saja d’èster erós. Revirat ar aranés: Verònica Barès 4 avaluació educació primària
  5. 5. competència lingüística: aranès TÈXTE 1 1. ¿Qué signifique “evadir-se”? a. Esvitar es obligacions b. Húger d’un lòc c. Hèr eth trabalh 0-1 d. Marchar d’un endret m 2. ¿Qué son es planetes? a. Lòc abitat per personatges petiti b. Destin des persones c. Còs celeste que non a lum pròpia 0-1 d. Un glòbe petit n 3. ¿Quines dimensions penses qu’auie era planeta? a. Grana b. Petita c. Mejana 0-1 d. Plan grana o 4. “Es trabalhs d’aqueth maitin li semblauen lajuèri”, ¿qué vòu díder? a. Que non li cansauen b. Que òc li cansauen c. Que non les volie hèr 0-1 d. Que les hège malament p 5. Segon eth tèxte, ¿qué signifique “escandir”? a. Alugats es volcans b. Amortats es volcans c. Actius ed volcans 0-1 d. Treir huec es volcans q avaluació educació primària 5
  6. 6. TÈXTE 1 6. ¿I auie fòrça parpalhòles en aquera planeta? a. Ua o dues b. Dues o tres c. Tres o quate 0-1 d. Quate o cinc r 7. Eth tèxte parle d’un “bon servici ath maitin”, ¿qué vòu díder? a. Qu’es volcans èren essojats b. Qu’es volcans èren escandits c. Qu’es volcans èren en actiu 0-1 d. Qu’es volcans èren amortats s 8. Segon eth tèxte, ¿en quin orde son corrècti es hèts? A. B. C. D. Descripcion de Metec era planeta Descripcion de Descripcion de petiti trabalhs en orde. coma se despedís coma escampèc familhars. dera flor. es volcans. a. B D C A b. B C D A c. D C A B 0-1 d. B D A C t 9. Era flor parle des sues urpes, ¿que vòu didèr? a. Qu’auie quate espies b. Qu’auie es ungles longues c. Qu’auie un pè corbat 0-1 d. Qu’auie un animau laguens u 6 avaluació educació primària
  7. 7. competència lingüística: aranès TÈXTE 1 10. ¿Quina des següentes paraules NON signifique ‘banhar’? a. Arrosar b. Adaiguar c. Ashugar 0-1 d. Anegar v 11. Es següentes paraules vien dera paraula “audèth” mens ua. ¿Quina? a. Auderonh b. Audible c. Auderàs 0-1 d. Auderet w 12. Era expresion “meter-la a arrecès”, ¿vòu díder çò madeish qué? a. Lòc protegit b. Lòc proïbit c. Lòc escur 0-1 d. Lòc subergessen x 13. met ena frasa següenta en tot emplegar DUS des signes de puntuacion. Escríuer-les. ¡ ! ¿ ? 0-1 Tanben auie un volcan escandit. Mès, com eth didec: Jamès se sap y 14. ¿Quina des següentes frases penses qu’ei ben puntuada? a. Eth petit prince, arrinquèc tanben, es darrèri baobabs. b. Eth petit prince arrinquèc tanben, es darrèri baobabs. c. Eth petit prince, arrinquèc tanben es darrèri baobabs. 0-1 d. Eth petit prince arrinquèc, tanben es darrèri baobabs. z avaluació educació primària 7
  8. 8. TÈXTE 2 lieg aguest tèxte tamb atencion: JoENESSA. EN ToT REIVINDICAR ETH FUTUR D’ARAN Eth concèpte de joenessa non a existit tos- e era edat adulta” mès en cap moment i temp a despiet que tostemp i a auut joeni. apareish eth numerò. Totun, es definici- Era modificacion enes estructures econo- ons restacades damb era joenessa pòden miques, politiques, sociaus e culturaus des èster d’un aute tipe, Oscar Wilde citaue per societats an anat en tot modificar e crear exemple, qu’”era tragedia dera vielhessa concèptes naui e cambis enes costums des non ère cap èster vielh, senon èster joen” e persones. Era definicion des joeni que i a era dita populara ditz qu’ “un ei joen s’eth mès propèra ara sua classificacion, entre sòn esperit tanben n’ei”. d’autes, ei era que se caracterize peth hèt Eth concèpte de joenessa serie dificil deli- d’apertier a ua edat determinada, ua edat mitar-lo en ua edat e donc serie basicament qu’a anat en tot variar ath long deth temps. ua construccion sociau subjècte as diuerses Atau, aué se considère joena ara poblacion societats. qu’oscille entre es 15 e es 29 ans, mès era carta des Nacions Unides deth 1985 defi- Eth joen d’aué en dia dera Val, possedís nís as joeni coma eth grop poblacionau diuèrses aufèrtes formatives, laboraus, cul- que va des 14 enquiàs 24 ans. turaus e de léser, que s’encarten en un cor- rop non guaire extens de papèrs mès, plan Ua edat que quedarà ath sòn torn sosdespar- mès variada qu’era aufèrta qu’a auut ath tida entre es adolescants (des 13 as 19 ans) e long de toti es tempsi, donc es possibilitats es nomentadi adults joeni (des 20 as 24 ans). qu’auie enquia hè ben pòc temps se basaue D’un aute costat, era definición que mos bal- ena economia agrària familhara que deter- he eth diccionari dera Reau Academia dera minau eth sòn futur laborau e sociau. Lengua española descriu era joenessa com aquera “edat que se trape entre era enfantesa Article d’Anna Geli ena revista Aran ath Dia 1. mèrca tamb ua X s’es frases següentes son verdadères (V) o fausses (F). 0-1 V F aa a. Se considère joena era poblacion compresa entre es 15 e es 29 ans 0-1 b. Se considère joena era poblacion que se trape ab ena edat entre era enfantesa e era edat adulta 0-1 c. Se nomenten adults joeni es que se trapen entre es 19 e es 29 ans ac 2. Era definición de joenessa, ¿a on l’auríem de cercar? a. Ena carta des Nacions Unides b. Enes citacions d’Oscar Wilde c. En diccionari dera Reau Academia 0-1 d. Ei era autora der article qui la definís ad 8 avaluació educació primària
  9. 9. competència lingüística: aranès TÈXTE 2 3. Segon eth tèxte podem dedusir qu’un ei joen a compdar dera edat de… a. abantes des 13 ans b. entàs 12 ans c. a compdar des 15 ans 0-1 d. a compdar des 13 ans ae 4. Segon er article, a existit tostemp eth concèpte de joenessa? a. Òc, pr’amor que s’an creat concèptes naui b. Non, pr’amor que i a auut concèptes qu’an cambiat c. Non, pr’amor que non existie eth concèpte de joenessa 0-1 d. Òc, pr’amor que tostemp i a auut joeni af 5. ¿Perqué penses qu’es possibilitats laboraus enquia non hè pas guaire temps èren limitades? a. Pr’amor que se basauen ena economia agrària familhar b. Pr’amor qu’es joeni partien dera Val c. Pr’amor qu’es aufèrtes èren plan extenses 0-1 d. Pr’amor que de tostemp era aufèrta a estat variada ag 6. mèrca tamb ua X s’es frases següentes son un avantatge (A) o un inconvenent (I). 0-1 A I ah a. Aué era aufèrta laborau ena Val ei diuèrsa 0-1 b. Era aufèrta culturau e de léser encara ei limitada ai c. Es joeni sonque an va aufèrta laborau basada ena economia 0-1 agrària familhar aj 7. S’auesses de hèr un resumit deth tèxte, ¿quina frasa escuelheries? a. Es joeni d’Aran entren a diferenta edat ena joenessa b. Es joeni d’Aran pòden escuélher eth sòn futur c. Es joeni d’Aran son trabalhadors 0-1 d. Es joeni d’Aran vòlen trabalhar ena pagesia ak avaluació educació primària 9
  10. 10. TÈXTE 2 8. Eth hèt d’auer aufèrtes de léser en Aran, signifique… a. auer un espaci ara nòsta disposicion tostemp b. auer eth temps limitat c. auer mens activitats ena escòla 0-1 d. auer lòcs entà trapar-mos tamb es companhs/es al 9. Eth tèxte mos definís era joenessa com “aquera edat que se trape entre era enfantesa e era edat adulta”. Açò signifique que… a. cadun ac decidís, depen d’eth b. cadun escuelh quan vòu c. cadun campe quan ei mielhor 0-1 d. cadun pòt arribar-i a diferenta edat am 10. mèrca un SINONIm dera paraula “víuer”: a. Estar b. èster c. Demorar 0-1 d. Compartir an 11. mèrca era forma verbau corrècta entà completar era frasa. Es gojates e gojats de 12 ans es futurs joeni d’Aran. a. son b. siguen c. seràn 0-1 d. an estat ao 12. mèrca era paraula que complète era frasa que siguís: Era joenessa realize es sòns estudis 18 ans en Aran. a. enquiàs b. pr’amor des c. lèu 0-1 d. donc ap 10 avaluació educació primària
  11. 11. competència lingüística: aranès rEDACCION Escriu un mínim de 10 linhes. S’escriues mens linhes non se te corregirà era redaccion e repercutirà ena tua puntuacion. Fíxa-te ben en çò qu’escriues. Un còp ages acabat, tornar-lo a liéger e corregís çò que sigue de besonh. S’ac as de besonh, pòs tier era huelha de darrèr entà hèr un esquèma. ETH mÈN mIElHOR AmIC O ERA mIA mIElHOR AmIGA Explica qui ei, coma se ditz, coma ei, qué hè, qué hètz amassa, etc. 0-1-2 CA 0-1-2 L 0-1-2 O 0-1-2 M 0-1-2 AF avaluació educació primària 11

×