Avaluació de la formació professional reglada

906 views

Published on

Published in: Travel, Entertainment & Humor
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
906
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
16
Actions
Shares
0
Downloads
3
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Avaluació de la formació professional reglada

  1. 1. Avaluació de la Formació Professional Reglada (FPR) (2001- 2008) 25 de maig de 2010 Els continguts d’aquesta presentació estan subjectes a una llicència de Reconeixement-No comercial-Compartir 3.0 de Creative Commons. Se’n permet còpia, distribució i comunicació pública sense ús comercial, sempre que se’n citi l’autoria i la distribució de les possibles obres derivades es faci amb una llicència igual a la que regula l’obra original. La llicència completa es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/deed.ca.
  2. 2. Fitxa tècnica És l’estudi més exhaustiu que s’ha fet entorn l’avaluació de l’FP • Seguiment personal de 6.706 graduats al llarg de 4/8 anys: •3.900 graduats d’FP en el curs 2004-2005, mitjançant trucades telefòniques durant 4 anys per conèixer la seva trajectòria •891 graduats d’ESO i 425 graduats de Batxillerat al curs 2004-2005 que posteriorment no han continuat estudiant •1.490 graduats en ESO durant el curs 2000-2001 mitjançant trucades telefòniques durant 8 anys • Enquestes a 8.737 membres de comunitat educativa: •3.325 alumnes de Formació Professional durant el curs 2008-2009 •988 membres d’equips directius de centres de secundària durant el curs 2009-2010 •4.024 professors de Formació Professional durant el curs 2009-2010 •400 empresaris que van contractar graduats en FP durant el curs 2004-2005 • Realització de 6 estudis de cas en 6 centres que imparteixen FPR (escollits segons titularitat, territori i grandària) 1. IESM Bonanova (Barcelona) 2. IES Deltebre (Deltebre) 3. IES-SEP Esteve Terrades i Illa (Cornellà de Llobregat) 4. ETP Clot (Barcelona) 5. IES Guissona (Guissona) 6. IES-SEP La Garrotxa (Olot)
  3. 3. Evolució de l'alumnat d’FPR (1999 – 2009) Font: Elaboració pròpia a partir de l’Estadística del Departament d’Educació
  4. 4. Motius per a cursar FPR Tendència creixent a escollir la Formació Professional Reglada com una decisió pròpia i no com a resultat d’un mal currículum Motiu d’estudiar Formació Professional Reglada % Per vocació. M’agrada la professió i vull treballar en aquest sector 58,5% No tenia nota per accedir als estudis universitaris. Ara crec que hi podré arribar per 14,1% aquesta via No em van deixar continuar els estudis de batxillerat/universitat 8,9% Per necessitat: he de començar a treballar tan aviat com pugui 8,4% No ho sé 10,2% (*) Mostra de 3.900 estudiants d’FP durant el curs 2008-2009
  5. 5. Inserció professional dels graduats La inserció laboral és entre un 11% i un 20% més alta entre els graduats d’FP que entre els que no han continuat estudis Última etapa educativa finalitzada Situació laboral actual ESO CFGM Batxillerat CFGS Ocupat 50,2% 72,7% 71,6% 83,2% Atur 35,5% 21,8% 19,1% 13,6% Inactiu 14,3% 5,5% 9,3% 3,1% (*) Dades extretes durant els primers mesos de l’any 2010 a partir d’entrevistes als graduats durant el curs 2004-2005
  6. 6. Inserció professional dels graduats Els ingressos dels graduats d’FP són entre un 23% i un 28% superiors que entre els que no han continuat estudis Ingressos mensuals Última etapa educativa finalitzada nets ESO CFGM Batxillerat CFGS Menys de 1.000€ 67,3% 43,6% 56,9% 28,4% 1.000€ o més 32,7% 56,4% 43,1% 71,6% (*) Dades extretes durant els primers mesos de l’any 2010 a partir d’entrevistes als graduats durant el curs 2004-2005
  7. 7. Inserció professional dels graduats Més del 80% dels graduats es mostren satisfets amb la formació rebuda Nivell de satisfacció amb la formació adquirida per CFGM CFGS accedir al mercat laboral Satisfet o moderadament satisfet 82,2% 85,3% Ni satisfet ni insatisfet 11,8% 7,9% Insatisfet o moderadament insatisfet 6,0% 6,8% (*) Dades extretes durant els primers mesos de l’any 2010 a partir d’entrevistes als graduats durant el curs 2004-2005
  8. 8. Inserció professional dels graduats El 87,6% de les empreses consideren la formació rebuda pels graduats entre “adequada” i “relativament adequada” Grandària de les empreses Valoració de les qualificacions proporcionades per l'FPR 50 treballadors o Més de 50 Total menys treballadors Són adequades 43,3% 63,4% 49,9% Són relativament adequades 39,5% 33,9% 37,7% Gairebé no són adequades 17,2% 2,7% 12,4% (*) Dades extretes durant els primers mesos de l’any 2010 a partir d’enquestes als empresaris
  9. 9. Inserció professional dels graduats Les grans empreses prefereixen contractar graduats en FPR, les petites prefereixen treballadors autoformats i amb experiència Grandària de les empreses Perfil de treballador preferit 50 Més de 50 treballadors Total treballadors o menys Titulat en FPR 39,9% 73,1% 50,6% Amb certificat de professionalitat 10,3% 4,5% 8,4% Format a si mateix i/o amb experiència 49,8% 22,4% 41,0% (*) Dades extretes durant els primers mesos de l’any 2010 a partir d’enquestes als empresaris
  10. 10. Inserció professional dels graduats Alta correspondència entre la formació rebuda i el lloc de treball que desenvolupen els graduats cinc anys després Correspondència entre la formació rebuda i les CFGM CFGS competències requerides a la feina Alt grau d'ajustament 68,0% 74,1% Relatiu grau d'ajustament 28,7% 23,6% Gairebé gens d'ajustament 3,3% 2,3% (*) Dades extretes durant els primers mesos de l’any 2010 a partir d’entrevistes als graduats durant el curs 2004-2005
  11. 11. Evolució de la població ocupada Les noves competències laborals no estan substituint els sectors tradicionals Sector productiu 2000 2007 Categoria professional 2000 2007 Agricultura, ramaderia, silv. Directius administració i 2,63 2,18 8,03 7,77 i pesca empresa Energia, química, cautxú i Tècnics i prof. científics i 8,84 7,37 11,12 12,12 metal—lúrgia intel—lectuals Alimentació, tèxtil, fusta, Tècnics i professionals de 10,33 6,82 10,79 10,80 paper i edició suport Maquinària, mat. elèctric i 8,57 7,52 Empleats administratius 12,92 13,19 de transport Treb. serv. restauració, Construcció 9,77 12,52 14,59 14,22 personals, comerç Comerç, hoteleria i Treb. qualificats agraris i 21,31 20,61 2,29 1,64 reparacions pesquers Transports i Treb. qual. manufactures i 6,02 6,47 16,81 15,85 telecomunicacions construcció Serveis financers, a Operadors d'instal—lacions i 11,75 13,68 11,99 11,38 empreses i lloguers maquinària Adm. pública, educació i 14,25 15,21 Treballadors no qualificats 11,40 13,01 sanitat Altres serveis col—lectius 6,53 7,62 Forces armades 0,05 0,02 Total 100 100 Total 100 100 (absoluts en milers) (2765,7) (3510,6) (absolut en milers) (2765,7) (3510,6) (*) Idescat a partir de dades de l’EPA
  12. 12. Evolució de l’alumnat d’FP La meitat dels alumnes continuen concentrant-se en les famílies tradicionals CFGM 2000-01 2006-07 CFGS 2000-01 2006-07 Administració i gestió 21,1 15,6 Administració i gestió 17,4 14,6 Electricitat i electrònica 18,1 12,7 Informàtica 13,7 9,9 Sanitat 11,3 12,0 Electricitat i electrònica 12,7 9,4 Automoció 10,5 10,2 Serveis socioculturals comunitat 12,0 14,1 Subtotal 61% 50,5% Subtotal 56% 48% Manteniment i serveis 6,3 5,4 9,1 10,5 producció Sanitat Fabricació mecànica 6,8 3,9 Comerç i màrqueting 5,2 5,4 Comerç i màrqueting 6,2 4,0 Hoteleria i turisme 5,5 5,7 Imatge personal 4,0 6,3 Subtotal 90% 76% Subtotal 70% 64% Resta 10% 24% Resta 30% 36% Total 100 100 Total 100 100 (absoluts en milers) (27989) (36209) (absoluts en milers) (30927) (34783) (*) Dades del Departament d’Educació
  13. 13. Situació de l’FP a Catalunya • S'està construint un marc comú de directrius i polítiques educatives de la FPR que contribueixen a la cohesió d’aquests estudis i col·laboren a l'assoliment dels seus objectius (Llei d’Educació de Catalunya, Acord estratègic per a la internacionalització, la qualitat de l’ocupació i la competitivitat catalana, Llei orgànica de Qualificacions i Formació Professional...) • El concepte de formació al llarg de la vida és present a les normatives i les actuacions més recents d’acord amb els objectius del programa europeu "Educació i formació 2020" (Catàleg de qualificacions professionals i possibilitat d’acreditar les competències adquirides per l'experiència laboral i la formació no formal, Programa Qualifica’t, FP.cat...) • Eficàcia en el desenvolupament de les funcions dels centres educatius i capacitat de resposta a les necessitats actuals del mercat (es duen a terme correctament els processos de gestió i administració) • Eficiència millorable en les funcions dels centres (s’inverteixen massa esforços -materials, personals i financers – que podrien reduir-se amb millores en la gestió) • Poca capacitat de modificar continguts i recursos a mesura que evoluciona l’entorn del centre (La informació que els centres fan arribar a l’Administració passa per massa instàncies per actuar-hi amb rapidesa, i els centres tenen recursos i competències limitades tant per poder informar dels canvis en el seu entorn com per prendre decisions per poder-s’hi adaptar)
  14. 14. Situació en altres països País/Àrea Trets idiosincràtics França -Fomenta l’establiment de passarel—les entre el món educatiu i el laboral, amb la creació del CAP (similar al PQPI català), i el BEP (similar al GM) -Ofereix atenció personalitzada i adaptacions del currículum per als estudiants d’FP -Adopció del Projecte Pluridisciplinar de Caràcter Professional (PPCP): les pràctiques es conceben en diferents disciplines escolars i es demana un major compromís dels professors i equips pedagògics. Anglaterra - Els alumnes de 16-18 anys poden convalidar les experiències laborals per mòduls de la Formació Professional reglada, per tal que sigui més atractiva per a ells. - Indicadors de qualitat orientats a la competició entre els centres de FP. - Major protagonisme de l’empresari: participa en el diagnòstic de les qualificacions professionals i en el disseny del Marc Nacional de Qualificacions (NQF). Alemanya - Esdevé el model per excel—lència: sistema d’aprenentatge dual. - Existència de centres de formació supraempresarials, sorgits a partir de l’esforç de diverses empreses. - Diverses fórmules de FP, heterogènies, flexibles i d’oferta equilibrada. Québec - Ofereix formació en línia amb el sector més demandat de cada província (branca técnico-professional en els CEPEG). - Elevat pressupost dedicat a investigació i innovació de la FP. - Cada alumnes rep una molt important orientació a partir del seu currículum per saber quina és l’oferta formativa més adient segons les seves característiques. Suècia - Varietat d’opcions per estudiar FP I (existència de programes a mida). - Importància de les pràctiques professionals: també són cursades pels alumnes universitaris. - Punt d’unió entre la FP post-obligatòria i superior i la formació professional per a l’ocupació; que s’anomena “FP avançada” i s’emmarca dins les universitats. - Inversió en la formació de l’aprenent: inici de projectes pilots.
  15. 15. Comparativa per CC.AA. CCAA Trets idiosincràtics Andalusia - Implantació de mesures i iniciatives per fomentar la mobilitat estudiantil i la flexibilització del sistema de FP. - Establiment de programes que permeten que els alumnes puguin fer pràctiques a l’estranger. - Adopció de cicles formatius de modalitat bilingüe. - Seguiment de les estratègies de millora a l’hora d’implantar cicles formatius que segueixen una modalitat a distància i semipresencial. Castella i Lleó - Esforç per reconèixer la FP contínua mitjançant un sistema de competències i coneixements. - Premiar anualment les millors experiències de qualitat realitzades pels centres educatius. Galícia - Elaboració d’un Pla d’Orientació Professional on es concreten els serveis d’informació i orientació oferts de manera descentralitzada (equips dels centres educatius i d’àmbit provincial). - Adopció de les mesures i els passos seguits a l’hora d’implantar els centres integrats. - FP ocupacional i contínua amb NNTT: sistema informàtic de FPO (Programa SIFO), i portal E-learning per la FPO i FPC. País Basc - Consideració social de la FP. - Centres de FP com a vivers d’empreses per fomentar l'esperit emprenedor dels joves. - Xarxes de centres integrats. Model propi de qualitat: Hobbide - Gestió unificada de la FP: Viceconselleria de la FP i Aprenentatge Permanent.
  16. 16. Recomanacions 1. Estudiar l’encaix de la Formació Professional dins l’organigrama del Departament perquè tingui més capacitat de reacció davant els canvis sòcioeconòmics 2. Definir canals de participació dels centres a l’hora de planificar la Formació Professional, i també per fixar els objectius de cada institut a curt i llarg termini 3. Millorar la relació entre responsables d’FP i l’entorn socioeconòmic i laboral
  17. 17. Recomanacions 4. Organització i gestió integral dels centres: • Inspectors: Incorporar eines per al seguiment qualitatiu dels centres • Professionalitzar la figura del coordinador de la FP als centres (incentius vinculats a la carrera professional i formació contínua) • Reforçar la gestió econòmica-financera als centres i donar formació a un responsable per centre • Potenciar la formació dels equips directius en la gestió i administració dels centres • Els recursos i materials didàctics dels centres s’han de gestionar des d’una única base de dades per part del Departament • Impulsar un únic programa de gestió de la qualitat als centres, en substitució dels dos actualment existents
  18. 18. Recomanacions 5. Ajust dels perfils professionals dels docents: •Crear una carrera professional que contempli la valoració qualitativa del professional • Introduir figures contractuals flexibles que permetin incorporar docents amb experiència professional a jornada parcial o per a mòduls específics • Incorporar les competències adquirides amb la pràctica professional en els perfils dels docents i estructurar proves que les valorin per accedir al lloc de treball • Donar més importància a la formació especialitzada de cara a la millora de la carrera professional i fomentar les estades en centres de treball • Treballar per a l’actualització dels continguts didàctics
  19. 19. Normativa 1. Objectius per al 2020 (Declaració de Copenhaguen): • Taxa d’abandonament dels ensenyaments postobligatoris: 10% • Població de 22 anys amb estudis secundaris superiors: 85% • Població adulta que cursa formació al llarg de la vida: 12,5% 2. Sistema europeu de transferència de crèdits (es reconeix l’estudi de determinades assignatures sense necessitat de fer el cicle sencer i es poden acreditar mitjançant l’experiència professional) 3. Llei Orgànica de Qualificacions i Formació Professional (integració dels tres subsistemes de la formació professional – FPR, FO, FC-) 4. Dret a l’educació al llarg de la vida (explicitació a l’Estatut d’Autonomia de Catalunya i al Tractat de Lisboa de la UE) 5. Llei d’educació de Catalunya 6. Acord estratègic per a la internacionalització, la qualitat de l’ocupació i la competitivitat de l’economia catalana (2008- 2011) (adequació del sistema català d’FP al sistema europeu de transferència de crèdits)
  20. 20. Avaluació de la Formació Professional Reglada (FPR) (2001- 2008) 25 de maig de 2010 Els continguts d’aquesta presentació estan subjectes a una llicència de Reconeixement-No comercial-Compartir 3.0 de Creative Commons. Se’n permet còpia, distribució i comunicació pública sense ús comercial, sempre que se’n citi l’autoria i la distribució de les possibles obres derivades es faci amb una llicència igual a la que regula l’obra original. La llicència completa es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/deed.ca.

×