PALAU

1. Ca n'Olivar (Palau De Olivar)
ella (anomenda, La Catedral), al notari Pax, per construir la seva residència.
Amb un exterior sencill de pedra vista que és de gran severitat, desplega la seva noblesa a l'interior
qi1633
De la mateixa manera que altres palaus de Ciutadella, la Casa Olivar es va formar a partir de
l'enderroc d'un grup de cases més petites, projectant-se un casal que, juntament amb el
Palau de Torre-Saura, ocupa pràcticament tota l’illa entre la Catedral i es Born.
Concretament, els seus orígens es remunten al moment en què Bernat Olives va adquirir
diverses cases de davant l'església major de Ciutadella al notari Pax, per a construir la seva
casa.
Les dependències de la planta noble es reparteixen entorn a la gran sala vestides amb
mobles comprats a Anglaterra i França i posteriorment, amb mobles isabelins del segle XIX.
La successió de sales, amb sostres pintats i il•luminació concedida per aranyes de vidre,
segueix al llarg del carrer des Mirador,on es forma una gran terrassa .Destaquen el vell
menjador, amb dues valuoses taules italianes de marbre; la sala del rellotge que conté
cadiratge Chippendale de rica talla i un piano-òrgan anglès Logmann; la sala dels miralls amb
cadiratge Lluís XV; la sala gran amb una important pintura de la Visita de la Verge a Santa
Elisabet, i els retrats familiars entre els quals destaquen els del Paborde Marc Martí
(germà d'Onofre Martí, que el 1594 inicià la dinastia nobiliària De Olivar) i el del cavaller
viatger, Bernat Josep d'Olivar.
La façana sembla que es va refer posteriorment ja que aporta elements típics de finals del
XVIII i una composició clàssica: l'obra de pedra de marès vista i la gran cornisa.
La posició del palau enfrontat a la façana principal de la Seu li dóna un gran protagonisme,
doncs delimita l'espai urbà de la plaça de la Catedral pel seu costat sud.
La casa és habitada pels propietaris.ntendre algus elements propis del neoclàssic. La façana està
dividida en tres cossos, amb una solució molt endevinada, en haver-se d'adaptar al tirat d'un carrer
estret, sense perdre l'èmfasi d'una llarga façana arrenglerada. Els cossos queden delimitats per pilastres
encoixinades que sostenen una cornisa adornada amb dentellons i en el cos central acaba amb uulart