Successfully reported this slideshow.
We use your LinkedIn profile and activity data to personalize ads and to show you more relevant ads. You can change your ad preferences anytime.

Castanyada 2012 Institut Castellarnau

637 views

Published on

Published in: Education
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

Castanyada 2012 Institut Castellarnau

  1. 1. CASTANYES Carlos Ruiz Sara Guillén Alimentació Equilibrada
  2. 2. HISTÒRIA:- Antigament, havent sopat, se celebravala castanyada, menjar familiar dedicat alsmorts i que era record dels anticsmenjars funeraris.- Es feia el sopar habitual i seguidamentes menjaven les castanyes rostides alfoc de la llar, així com els panellets oaltres dolços propis i es bevia vi quehavia de ser dolç o blanc.- Les castanyes sabocaven damunt de lataula i tothom anava agafant.- Aquest costum de menjar castanyes escomplementa amb la de consumir untubercle anomenat boniato.
  3. 3. CASTANYAEl fruit es presenta en una càpsula espinosa que té entre 5i 11 centímetres de diàmetre que consta de 2 a 7castanyes.La castanya és una espècie que creix de forma natural alspaïsos mediterranis dEuropa i Àsia menor. Requereix declimes temperats i sense gelades tardanes.Les dates de brotació i floració podenvariar entre 15 i 20 dies segons lestemperatures, sent 8ºC lòptima per labrotació i 13.5ºC per a la floració;temperatures més baixes retarden i lesmajors les avancen.
  4. 4. VALOR NUTRITIU: Les castanyes són riques en hidrats de carboni. La quantitat de greix present en elles és bastant similar a la dels cereals i per tant notablement inferior a la qual contenen la fruita seca. Gràcies a aquestes propietats i al fet que el seu contingut en aigua és proper al 50 per cent, la castanya és un de la fruita seca de menor contingut calòric. Taula de composició (100 grams de porció comestible) Hidrats de Proteínes Fibra Greixos Calci Fósfor Magnesi FolatsCaloríes carboni (g) (g) (g) (g) (mg) (mg) (mg) (mcg) 165 36,6 2 5.5 2.2 145 256 234 141
  5. 5. CARACTERÍSTIQUES NUTRICIONALS Recomanat:Les Castanyes contenen un 50%daigua, Hidrats de - Estrès.Carboni, molta Fibra i gairebé - Depressió.gens de calories. - Durant la lactància. - Durant lembaràs: ajuda a laLes Castanyes contenen: bona formació fetus.-Vitamines: B3, I. - Trànsit intestinal.-Minerals: - És antiinflamatori.Fòsfor, Magnesi, Calci, Potassi, i - Problemes cardiovasculars iFerro. degeneratius (pipes sense sal)-Uns altres: Acidifico Fólic. - Bones per a la memòria.Antioxidant. - Pròstata. - Anèmia. - És tònic i reconstituent. - Desgast físic. - Varius. - Anticancerígens.
  6. 6. COM ENS AJUDA:Amb el sobrepès Per als ossos i les dents sanes• Aporta molt menys calories. • Pel seu alt contingut en fòsfor• Per aquesta raó és una temptació • Igualment contribueix apermesa fins i tot per a les persones mantenir els ossosamb problemes de sobrepès. forts, especialment en el cas de osteoporosis.Amb lestrès Per a linsomni• Contenen vitamines del grupb i fòsfor. • També contenen triptòfan, un aminoàcid a• El consum regular resulta agafar el son.molt recomanable en cas • Prendre dues o tresdestrès i tensió. castanyes abans de ficar-se al llit, ajuda a dormir.
  7. 7. IES CASTELLARNAU Castanyada 2012
  8. 8. 1r CFGS Dietètica i Nutriciópresenta… ELS PANELLETS
  9. 9. Tots Sants, 1 de novembre, és una festa dedicada alrecord dels avantpassats. Un dels costums d’aquestacelebració és la visita als cementiris, la menja decastanyes, moniatos, el vi dolç i les postres típiquesd’aquesta diada: els panellets, anomenats “migetes” enterres lleidatanes.
  10. 10. Tots Sants i el dia de difunts s. XV dC - s. XXI dC Per Tots Sants moltes localitats organitzen rifes i concursos de panellets. Els participants porten els panellets fets a casa seva i es sortegen per rifa o bé un jurat en valora els millors. Antigament, les rifes es feien en els cafès; a la tarda la gent anava a seguir cafès. A Reus aquest costum encara és vigent.
  11. 11. La diada s’escau en un temps de transició.Els hàbits de les persones canvien i espreparen per als mesos de fred;les fulles dels arbres cauen…Els panellets són apropiat pel temps fred imolt adequats pels nens per la sevaelevada concentració de nutrients.
  12. 12. Els panelletshabitualment es fanamb una massa desucre, rovells dou iametlla (a vegadestambé s’hi afegeixpatata o moniato) quees decora i comple-menta amb daltreselements (coco, fruitesconfitades, pinyons, xocolata, etc).
  13. 13. La combinació dels ingredients dels panellets fa que sobtinguiun producte amb un alt valor nutritiu i energètic, ja que lesametlles són riques en greixos i el sucre i els ous aportenhidrats de carboni i proteïnes.
  14. 14. Els panelletes són dolços i calconsumir-los amb moderació.Ara bé, el seu valor nutritiu és més interessant que els delsdolços corrents gràcies al seu ingredient fonamental: EL MASSAPÀ que s’obté per la cocció d’ametlles crues mòltes amb sucre i, si es vol, també amb rovell d’ou.
  15. 15. PROPORCIÓ DE NUTRIENTSDE LA MASSA DE MASSAPÀ D’UNPANELLET LÍPIDS 12% ametlles 31% PROTEÏNES ametlles i ou 57% GLÚCIDS moniato o patata, ametlles i sucre
  16. 16. VALORACIÓ NUTRICIONAL Cada afegit que hi incorporem (pinyons, ametlles, coco, codony at, etc) fa variar la valoració nutricional del panellet. Els de pinyons, d’ametlla o coco augmenten en greixos i kilocalories Panellets de xocolata o codonyat augmenten en glúcids i kilocalories tot i que en menor quantitat que en els anteriors.
  17. 17. 1 PANELLET (25 grams)APORTA… 75 KCAL! 12% 31% PROTEÏNES (g) GLÚCIDS (g) LÍPIDS (g) 57%
  18. 18. VALOR NUTRICIONAL100 g de PANELLETS 25.00 20.00 15.00 10.00 5.00 0.00 AMETLLA SUCRE PATATA PINYONS GREIXOS (g) 13.50 0.00 0.01 7.50 HIDRATS DE CARBONI (g) 4.25 18.66 2.11 1.88 PROTEÏNES (g) 5.00 0.00 0.22 1.88
  19. 19. I ara que apreta la gana… anem a preparar-ne!
  20. 20. Els panellets són unamenja ben senzilla depreparar i de fer a casaamb els productes amb quèla terra ens proveeix, enaquesta zona del món, enaquesta època de l’any: lesametlles i els pinyons. Peraixò, quan algú empregunta quin és l’origendels panellets sempre elscontesto el mateix: lesmans de la persona que elsha elaborat.
  21. 21. Fet per: Joan Esther Pia Galí Duch Clanxet CRÈDIT 2: ALIMENTACIÓ EQUILIBRADA IMPARTIDA PER CARME FITÓ
  22. 22. MONIATO Rosa Invernot Marga Hereza Cristina Ruiz
  23. 23. IntroduccióEl moniato , batata o patata de Málaga (Ipomoea batatas) ésuna planta de la família de les convolvulaceae, conreada perla seva arrel tuberosa comestible.Originària de Llatinoamèrica, on fa part des de lèpocaprecolombina de la dieta local, va arribar a Europa al segleXVI i sha difós àmpliament per tot el món.Aquesta planta es va originar a laselva del Perú, a Centreamericà i a Mèxic.
  24. 24. Valor nutricionalEls valors nutritius de la batata o moniatosón similars al de la patata, però amb méshidrats de carbonis, compost per midonscomplexos i sucres, en absorció ràpida elsquals li proporcionen el seu característicsabor dolç.Els nutrients que aporten, són molt adequatsper a introduir a la dieta delsnens, esportistes o d’aquelles persones quetenen un elevat desgast energètic.Per contra, les persones diabètiques han decontrolar el seu consum, igual que ho fanamb altres aliments rics en carbohidrats.Conté un alt contingut de Betacoroté(precursors de vitamina A) depenen del tipusde moniatos, el que conté més quantitat esel de color taronja.Es molt ric en fibra, doblegant el contingutde la patata
  25. 25. Valor nutricional Nutrients: Carbohidrats: Ferro:0,66 mg.  Magnesi:18 mg. Proteïnes:1,63 g.  Sodi: 19 mg. Calci :22 mg.  Vitamina B1: 0,17 mg. Fibra:3,14 g.  Vitamina B2: 0,06 mg. Vitamina B3:de, 0,97 mg. Potasi: 300 mg.  Vitamina B5: 0,59 mg. Diode: 2,40 mg.  Vitamina B6: 0,27 mg. Zinc:0,39 mg.  Vitamina B7: 4,30 mg.  Vitamina B9: 17 mg.  Vitamina C: 25 mg.  vitamina I: 4,56 mg.  vitamina K: 1,80 mg.  Fòsfor50 mg. Localització en la piràmide alimentaria.
  26. 26. Beneficis i propietats dels moniatos Anticancerígen i antioxidant Asma. Problemes digestius Durant lembaràs: ajuda a la bona formació de l’emrbió. Insuficiència renal. Sistema immunològic: formació d’ anticossos, producció de glòbuls vermells i blancs. Visió, cabell, ungles, pell, mucoses, ossos, dents. Baixada de les defenses. Problemes cardiovasculars i degeneratius (arteriosclerosis). Trànsit intestinal. Creixement dels nens. Mares a la lactància Alt contingut en Betacaroté ( Antioxidant) Sistema nerviós. Alt contingut en fibra
  27. 27. Formes de conservació:Al comprar-los no han d’estar arrugats han d’estarfermes i han de tenir la pell llisa i sense marques.Per conservar-los han d’estar ben ventilats, sensellum directa i sense posar-los uns a sobres delsaltres.Poden aguantar com a màxim una setmana a casa.No s’han de deixar en bosses de plàsticsA la nevera afectarà a la seva textura, espatllant lacarn, per lo que en cru tampoc dona bons resultats
  28. 28. PROPIETATS ORGANOLÈPTIQUES Es molt versàtil i el seu sabor s’adapta ala perfecció a qualsevol recepta. Es potcuinar com la patata i al igual queaquesta no s’ha de menjar crua. Es solcuinar sencer i amb la pell Si el tallem abans de preparar-lo, s’had’utilitzar ràpidament o s’ha desubmergir en aigua per evitar oxidacionsi que canvï el color.
  29. 29. RECEPTES
  30. 30. Triangle de moniato i pinyonsIngredients: Racions: 4 Preparació: 15 min. Cocció: 20 min o 350 g de moniato cuit· o 150 g de mel per al bany· 50 ml de té verd, fort i o 100 g de pinyons sencers sense sucre, canyella, nou o50 g de nous picades· moscada i sèsam, oliaper fregir. o 1 cullerada d’oli de girasol· o 1 cullerada d’aigua d’ atzahar· o 30 g de mel clara· o 10 de fulles de pasta filo· 1 rovell de ou.
  31. 31. PREPARACIÓEs tritura el moniato, s’afegeixen els pinyons, les nous, l’oli degirasol, l’aigua d’azahar, la mel i les espècies i es treballa bé.Apart s’afegeixen la mel el té verd, es calenta i es reserva.Es tallen les fulles de pasta en rectangles. S’omplen amb lamassa i es formen triangles de varies capes. Es freigeixen opinzellen amb oli i posen al forn a 200ºc fins que estiguisdaurats. Quan els traíem es decoren amb el sèsam.Valor nutricional:Valor nutricional per racióCalories: 477Proteïnes: 7gHidrats de carboni: 12gLípids: 28 g
  32. 32. Bonacastanyada!
  33. 33. MONIATOS CRÈDIT 2: ALIMENTACIÓ EQUILIBRADA CARME FITOFET PER MARC MORA I RUBEN DELGADO
  34. 34. ORIGEN Aquesta planta es va originar a la selva del Perú, a Centreamérica i a Mèxic .Perú Mèxic Centreamérica
  35. 35. CARACTERISTIQUESLa planta no suporta les glaçades i necessita una temperatura mitjana de 24 Cper vegetar amb normalitat a més de suficient humitat. La reproducció ésvegetativa, es fa un planter fent brotar les arrels dins una cambra amb condicionsadequades de temperatura i humitat i després es planten els esqueixos quesobtenen que arrelen fàcilment a la terra. La planta del moniato una vegada hacrescut prou es comporta com a planta invasora i ofega les males herbes. A latardor sarrenquen les arrels. La planta no floreix fora dels tròpics perquè a leslatituds temperades a lestiu el dia és massa llarg per això només es fan servir lesllavors per crear noves varietats.Les condicions climàtiques per fer créixer els moniatos es donen només a lestiuen els climes mediterranis però aquí necessiten el regadiu. A lEuropa central i delnord no fa prou calor a lestiu. Les millors condicions es donen en els païsostropicals humits.
  36. 36. PROPIETATSEl moniato constitueix una excel · lent font de carbohidrats complexos, fibradietètica, ferro i molibdè. També aporta una notòria quantitat de vitamina C ipotassi. No obstant això, el seu notable valor nutricional està donatfonamentalment per la presència de betacarotens, de gran acció antioxidantper a la prevenció de múltiples malalties. El seu índex de greix és molt baix iel seu nivell de calories també. De gran profit alimentari és el consum de lesseves fulles, que contenen significatives dosi de nutrients importants. Per lacomposició nutricional de les seves fulles en 100 grams de producte crusobtenen 44 kcal denergia, 3,3 g de proteïnes, 95 mg de calci, 3,0 mg deferro i 332 ug ER de vitamina A.
  37. 37. Desirée AcedoSara LópezC2 Carme Fitó
  38. 38. La moniateraPlanta herbàcia perenne i enfiladissa. Originaria de: la selva, de Perú, a Centreamèrica i a Mèxic. Té fulles en forma de cor i palmades. Cada flor té els pètals soldats.
  39. 39. EL MONIATO És comesti ble. Té un gust dolç degut a la sacarosa, g lucosa i fructosa. Arrel tuberosa de la moniatera.
  40. 40. VALORNUTRICIONALProporciona unes 100 calories per cada 100gr. Això es degut a:  Alt contingut d’aigua (70%).  Baix contingut de lípids.
  41. 41. beneficisAjuda a prevenir moltes malalties: Ceguesa. Anticancerigen. Asma. Diabetis. Digestives. Cardíaques i degeneratives.
  42. 42. BENEFICIS Ajuda a: Sistema immunològic. Embaràs: formació del fetus. La lactància. Creixement dels nens. Produir sacietat.
  43. 43. beneficis Accelerar el trànsit intestinal. Controlar el nivell de glucosa. Reduir el nivell de colesterol.
  44. 44. curiositatsLa seva fulla es pot utilitzar d’aliment per animals i vegetals, degut a l’alt contingut de: vitamines, ferro i fibra. Conté tanta vitamina A que per cada 100gr s’ingereix la quantitat suficient.
  45. 45. CONCLUSIÓ El moniato és un aliment reconegut com eficaç en la lluita contra la desnutrició a causa de les seves característiques nutritives, facilitat de cultiu i productivitat.
  46. 46. Bonacastanyada!!!!
  47. 47. La Magrana Oscar Montesinos, Cristina Uroz Pere Martinez C5 Alimentació equilibrada Carme Fitó
  48. 48. -Prové del magraner iés una fruita de latardor.-Aquest arbre ésoriginari de la regióque va des de Iranfins al nord del’Himàlaia.-Símbold’amor, fertilitat iprosperitat.
  49. 49.  És rica en antioxidants i potassi, calci, magnesi, ferro, manganès, cou re, zinc i vitamines C, B, E.
  50. 50. Valor Nutricional de la magranaComposició (per 100 g.)• Calories 31,8.• Hidrats de carboni 7,5 g.• Fibra 0,2 g.• Vitamina C 5,7 mg.• Provitamina A 3,5 mcg.• Potassi 275 mg.• Magnesi 3 mg.• Calci 8 mg.
  51. 51. CREMA DE MASCARPONE I MAGRANA Ingredients  200 gr de formatge mascarpone  100 ml.de nata per muntar  2 clares dou  Sucre  2 magranes  vi moscatell.
  52. 52. La flor del granado Un doncel enamorado, para tributo de amor, iba a arrancar una flor, la roja flor del granado. En su cáliz coronado, suspiró una voz arcana: "Coge la rosa galana, coge el clavel encendido;mas no la flor que ha nacido para ser fruto mañana". Pensemos, al sonreír el Abril de nuestra vida,que en flores de Abril anida el fruto del porvenir. Joan Alcover i Malpons
  53. 53. BOLETS:ROVELLÓ, LLENEGA IOU DE REIG Lebo Echuaka Jordi Gamon Laura Guerrero C2- Alimentació Equilibrada Carme Fitó 1r curs Dietètica 2012/2013
  54. 54. VALORS NUTRICIONALS DELSBOLETS•Hidrats de carboni: 4% (en forma de glucogen)•Proteïnes : 2 – 5%•Lípids : 0,2 - 0,5 %•Vitamines i minerals: B1, B2, B6, niacina, àcid fòlic.•Aigua: 80 – 90% del seu pes. Els bolets proporcionen poca energia, entre 25 i 35 kcal/100 g.
  55. 55. ROVELLÓPertany a la família de les russulàcies i el podemtrobar als boscos de pins pels voltants de la tardor.És de color ataronjat-vermellós i amb ocasionalspetites taques verdes i el peu és gruixut i buit perdins.Pel que fa al seu sabor, és intens i una mica amarg alfinal i la carn, melosa, desprèn una aroma plaent iboscana.La millor manera de menjar-lo és fer-lo a la llauna o ala brasa, amb una senzilla picada d’all i julivert i unraig d’oli a discreció, encara que accepta altrespreparacions, com guisats de carn.
  56. 56. LLENEGA Pertany a la família de les higroforàcies, amb el barret de color bru i viscós, de 5 a 14 cm, de làmines blanques, espaiades i gruixudes, sostingut per un peu blanc gruixut, afinat cap a la base, amb escames de color avellana.
  57. 57. OU DE REIG Presenta colors vius, blanc i taronja. La seva carn és tendra, dolça, exquisita, i dolor suau. S’ha d’anar molt en compte a l’hora de collir- ne perquè es pot confondre fàcilment amb el reig bord (Amanita Muscaria) molt verinós. Viu a les terres baixes en boscos de planifolis, associat bàsicament amb suros, alzines, roures i castanyers. Fructifica des de la primavera fins a començaments de la tardor, i no és gens amant del fred. Es exquisit cru, tallat en làmines primes i també a la brasa.

×