L'ECONÒMIC 15DEL 24 AL 30 DE MAIG DEL 2014
a creació de la Unió Eco-
nòmicaiMonetàriailain-
troducció dels bitllets en
eur...
Upcoming SlideShare
Loading in …5
×

Els instruments de cobrament europeus. Nuevo artículo de Pere Brachfield, profesor de EAE, en L'Econòmic

121 views

Published on

Pere Brachfield es profesor de EAE Business School y uno de los mayores expertos en morosidad del país. Pere colabora en L'econòmic con artículos de opinión sobre esta temática habitualmente.

Más información:
www.eae.es

Published in: Education
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
121
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
1
Actions
Shares
0
Downloads
1
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Els instruments de cobrament europeus. Nuevo artículo de Pere Brachfield, profesor de EAE, en L'Econòmic

  1. 1. L'ECONÒMIC 15DEL 24 AL 30 DE MAIG DEL 2014 a creació de la Unió Eco- nòmicaiMonetàriailain- troducció dels bitllets en euros han estat fites deci- sives per a l’existència d’un mercat únic en la Unió Europea. Des de la introducció de l’euro, al ge- ner del 2002, en tots els països de la zona euro és possible fer pagaments en efectiu en la mateixa moneda. No obstant això, en l’àmbit dels paga- ments que no es fan en efectiu, hi ro- mania una situació de fragmentació en els processos de pagament mino- ristes de la UE que, en última instàn- cia, dificultava en la pràctica la cul- minació d’aquest objectiu, ja que a Europa existien fronteres bancàries entreelspaïsosperallliureintercanvi dels pagaments en euros. Per contri- buirapal·liaraquestasituació,lesau- toritats bancàries i els estats de la UE van promoure, el 2002, la creació de la Zona Única de Pagaments en Euros (en anglès, Single Euro Payments Area, SEPA). L’1 de febrer del 2014 era la data lí- mitteòricaperquèelssistemesnacio- nals de deutors i transferències es re- emplacessin pels instruments de co- braments i pagaments europeus de la SEPA i s’acabés la migració. A partir d’aquest dia, els mitjans de pagament en format de SEPA haurien de substi- tuir definitivament els tradicionals, tant per a les operacions estatals com per a les transfrontereres intraeuro- pees. L’objectiu és que les operacions de transferència o de deutors es facin d’un compte bancari a un altre en el si L del’espaiSEPAenlesmateixescondi- cions que les transaccions bancàries nacionals. De manera que una vegada finalitzadalamigració,lesoperacions de pagament que no estiguessin adaptades a la normativa SEPA serien rebutjades pels bancs. A més a més, els nous instruments europeus re- quereixen l’adopció d’un conjunt d’estàndards oberts XML UNIFI ISO 20022. LaSEPAsuposaunaltrepasenlain- tegració europea en eliminar les bar- reres i diferències de tracte entre pa- ïsos i propiciar el desenvolupament d’una oferta de serveis de pagament més competitiva, innovadora, segura i eficient. PAGAMENTS PANEUROPEUS. Els instru- ments de pagament SEPA ofereixen als usuaris de serveis bancaris un sis- tema de cobraments i pagaments pa- neuropeus i interoperable ja que és idèntic en 34 països europeus. Arabé,tenintencomptelaimpossi- bilitatmaterialdecomplirelcalenda- ridemigració,l’1defebrerdel2014,al gener la Comissió Europea va adoptar una proposta per atorgar un període transitori, addicional i voluntari, de sis mesos que permeti que els instru- mentsdepagamentnoSEPAesconti- nuïn acceptant en els circuits banca- ris.Estractad’unamesuradecaràcter excepcional amb què es vol evitar perjudicis l’operació de cobraments i pagaments i permetre que aquells agents que no poguessin haver com- pletatlasevatransicióatempsdema- nera satisfactòria puguin, temporal- ment, continuar processant les seves operacions pels canals tradicionals. La CE ha recalcat que aquest termini extraordinari no suposa cap canvi en ladatalímitdel’1defebrerdel2014en què s’acaba oficialment el període de migració i que obliga a adoptar els es- tàndards SEPA per als deutors domi- ciliats i les transferències. Consegüentment,aquestterminide sis mesos perquè els usuaris puguin adaptar-se als instruments homolo- gatsperlaSEPAésúnicamentpermi- nimitzar el risc d’interrupció de les transaccions de pagament per a con- sumidors i empreses. La Comissió de Seguiment de la Migració a la SEPA, tenint en compte la proposta de la CE de permetre un període addicional peralprocésdedeutorsusantformats estatals, ha fixat un nou calendari d’adaptació més restrictiu que s’aca- barà el 10 de juny del 2014. Conse- güentment, a partir del juny d’aquest any elSNCEnoprocessaràoperacions de deutors domiciliats presentats en fitxers tradicionals del Fullet 19 AEB. Encanvi,elsrebutselectrònicsenFu- llet 58 AEB es podran presentar fins a l’1defebrerdel2016,dataenquè des- apareixeran definitivament. D’altra banda, la data final per aca- bar la migració a la SEPA està fixada, de moment, per al 31 d’octubre del 2016, data límit que ha establert la CE per acabar l’adaptació a les transfe- rències i deutors SEPA en la zona de països que no tenen l’euro. Es pot ob- servar, per tant, que la migració que vacomençarel2002–sinohihaescap altre ajornament– tindrà una durada decatorzeanys,perlaqualcosaespot qualificar d’història interminable. Elsinstrumentsde cobramenteuropeus PERE BRACHFIELD Professor de l’EAE Business School L’1defebrerdel2014erala datalímitperquèels sistemesestatalsde deutorsitransferènciesse substituïssinper instrumentsdepagaments europeusdelaSEPA SANTIAGO FISAS CANDIDAT DEL PP AL PARLAMENT EUROPEU JOSEP MARIA TERRICABRAS CANDIDAT D’ERC AL PARLAMENT EUROPEU RAMON TREMOSA CANDIDAT DE CIU AL PARLAMENT EUROPEU JAVI LÓPEZ CANDIDAT DEL PSC AL PARLAMENT EUROPEU ES DIU, ES COMENTA CATALUNYA EN EL DEBAT DE LES EUROPEES Estem totalment en contra del dret a decidir, i l’únic que pot aturar-lo és el Partit Popular. Tothom ha de tenir ben clar que si no som espanyols, llavors es- tem fora d’Europa En tot aquest procés del dret a decidir, el president de la Generalitat exerceix només el paper d’acompanyant, que cal consi- derar molt bo, però només és d’acompanyant Votaré a favor del dret a de- cidir quan es pugui parlar que es tracta d’una consulta que sigui realment viable, que sigui fruit de l’acord entre el govern cen- tral i la Generalitat Als catalans només ens res- pectaran si omplim les ur- nes, i si Espanya bloqueja la consulta, és clar que el que haurem de fer és de- manar l’empara a la Unió EuropeaL’ENQUESTA DE LECONOMIC.CAT CONFIANÇA EN LA SEGURETAT SOCIAL CATALANA Sí 82,3% Depèn 3,2% No 14,6% Aquestasetmanahem preguntat Creu que si Catalunya fos independent estaria garantit el sistema de la Seguretat Social? Japotrespondrea www.leconomic.cat/enquesta I la setmana vinent Creu que Messi cobra massa diners després de la temporada que ha fet?

×