05. experiencia primària. esc l'olivera

161 views

Published on

0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
161
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
2
Actions
Shares
0
Downloads
2
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide
  • El conjunt de llibres es va renovant temporalment. A cada grup hi ha alumnes responsables d’aquest préstec.
  • En el paisatge d’aquest mural hi ha diferents etiquetes sobre les emocions o sensacions que la lectura genera o bé sobre els gèneres: font de l’alegria, far de la tristesa, pantà de l’avorriment, penya-segat de les aventures, muntanyes de la màgia, platja dels poetes, cap misteriós...
  • L’alumnat anota el títol del llibre llegit i en fa una valoració a través del color.
  • Es llança per Sant Jordi. Prèviament, els alumnes de 5è van ser els responsables d’anunciar aquesta activitat per tots els grups del centre.
  • Inicialment, el centre s’havia marcat com a objectiu superar el 75%.
  • 05. experiencia primària. esc l'olivera

    1. 1. ESCOLA L’OLIVERA Vallirana Curs 2012-13
    2. 2. Saber llegir Llegir per gust Llegir per aprendre
    3. 3. OBJECTIUS: Millorar la velocitat lectora Millorar la comprensió lectora Saber llegir
    4. 4. OBJECTIU: Conèixer el funcionament de la biblioteca de centre Llegir per aprendre
    5. 5. OBJECTIU: Desenvolupar el gust per llegir per tal d’incrementar l’activitat lectora Llegir per gust
    6. 6. TALLERS DE LECTURA Aplicació de les estratègies apreses a textos relacionats amb la vida quotidiana: anuncis, factures, etiquetes... Saber llegir Lectura de textos de diferent tipologia: relats, còmics, textos expositius...
    7. 7. TALLER DE LECTURA Text expositiuSaber llegir ELS DESERTS UN ESPAI FASCINANT I SORPRENENT La paraula desert s’acostuma a utilitzar per referir-se a territoris amb climes extrems i, per tant, amb molt pocs éssers vius. Això no obstant, són espais fascinants, dotats d’una bellesa extraordinària. Tot i que la majoria de nosaltres imaginem un desert com una regió molt càlida i seca, coberta de dunes i gairebé sense plantes i animals, hi ha en realitat altres tipus de deserts sorprenents. L’AIGUA La falta d’aigua és, sens dubte, el factor més important. L’aigua no solament és imprescindible per a la vida, sinó que és la substància més abundant en qualsevol ésser viu. Malgrat l’aridesa que caracteritza els deserts, en determinats punts l’aigua subterrània pot arribar a la superfície de la terra i formar-hi una font o un petit estany que permet l’existència de vida al voltant en forma d’oasi. QUÈ DEFINEIX UN DESERT? Els elements més importants que determinen l’existència dels deserts són l’escassetat d’aigua i les temperatures extremes. LA TEMPERATURA Després de l’aigua, és el factor més important. Als deserts càlids, la temperatura diürna pot superar els 50ºC. Curiosament i a causa de l’escassa humitat, les temperatures nocturnes poden ser molt baixes, de fins a 40ºC sota zero als deserts freds. Una altra característica típica dels deserts és la gran variació de les temperatures (amplitud tèrmica) al llarg del dia (i de l’any). Aquesta variació és més pronunciada que en qualsevol altre ecosistema terrestre i es deu també a la baixíssima humitat ambiental. EL VENT I LES TEMPESTES DE SORRA El vent és un altre factor meteorològic típic dels deserts, que depèn de les fortes variacions de la temperatura que escalfen l’aire de manera desigual. Les anomenades tempestes de sorra poden arribar a ser molt perilloses. Nom Extensió Tipus Situació Aràbia 2.300.000 km2 Càlid. Sorrenc. Rocós Península d’Aràbia Atacama 105.000 km2 Càlid. Rocós. Salat Xile Gobi 1.300.000 km2 Fred. Rocós. Sorrenc Mongòlia. Xina Kalahari 712.000 km2 Sorrenc Sud-Àfrica Namíbia 31.000 km2 Temperat. Sorrenc. Rocós Namíbia Patagònia 670.000 km2 Semiàrid. Fred. Rocós Argentina Sàhara 9.000.000 km2 Càlid. Sorrenc. Rocós Nord d’Àfrica Simpson 145.000 km2 Càlid. Sorrenc Austràlia Sonora- Mojave 415.000 km2 Rocós. Sorrenc EUA. Mèxic Tha 446.000 km2 Càlid. Rocós. Sorrenc Índia. Pakistan
    8. 8. TALLER DE LECTURA Saber llegir ESTRATÈGIA QUE ES DESENVOLUPA: Fer-se preguntes TEXT: Els deserts (proves diagnòstiques 5è 2010-11) 1. MINI LLIÇÓ CONNEXIÓ MODELATGE PARTICIPACIÓ ACTIVA ENLLAÇ ANTICIPACIÓ Visió general del text (característiques estètiques de la lectura). Preguntes: - Quin és el títol? - Quin tipus de text és? - Perquè penseu que hi ha imatges i una taula? Estem treballant els éssers vius i, al 1r trimestre, es van treballar els climes. Amb això, activarem els coneixements previs sobre els climes així com establir una vinculació en aspectes més emocionals (“Heu vist algun reportatge sobre els deserts’”) Establiran la connexió a través de l’enunciat de la lectura; llegeix aquest text atentament i, a continuació, contesta les preguntes. - Com ha de ser la lectura per poder contestar les preguntes? També aprendrem a fer-nos preguntes sobre el que llegim per assegurar-nos que entenem bé el text i que estem actius quan llegim. Algunes preguntes ens les contestarà el text directament, altres haurem de pensar el que el text ens diu per poder contestar-les i altres ens faran buscar informació fora del text. Escriurem la tipologia de preguntes que han de buscar a la pissarra. Si al final de la classe us podeu fer preguntes sobre el text vosaltres mateixos, vol dir que heu entès el que avui hem estudiat. Avui parlarem dels deserts i de les seves característiques. El mestre llegeix en veu alta el text “Els deserts” (els dos primers paràgrafs) i va explicitant les preguntes que es planteja com a lector. (veure part Modelatge amb 8 preguntes. Al final) Escriure les preguntes a la pissarra i al final de la lectura valorar si: -Ens les pot contestar el text directament -Cal pensar sobre el que el text diu per poder contestar-les -Hem de buscar informació fora del text El mestre: "Ara m’agradaria llegir-vos el paràgraf del text (l’aigua) i tal i com vaig llegint , mentre escolteu, aneu pensant les preguntes que se us plantegen. Després us girareu i parlareu amb el vostre company de quines són aquestes preguntes”. Es farà per parelles. El mestre: “Algú vol compartir amb nosaltres alguna de les seves preguntes? M’adono que esteu plantejant preguntes molt interessants que us ajuden a entendre el text o a aprendre més sobre el tema. Si llegiu sempre de forma activa i plantejant-vos preguntes veureu com us serà més fàcil entendre els textos i recordar-vos del que han dit. Som-hi, doncs, trobem noves preguntes en els paràgrafs: la temperatura i el vent i les tempestes de sorra. Heu d’escriure, al menys 5 preguntes i decidir de quin tipus són.
    9. 9. TALLER DE LECTURA Saber llegir 2. LECTURA INDEPENDENT (20’/30’) El docent es desplaça per acompanyar els alumnes que ho necessiten durant la lectura independent del text i els dóna l’ajut que necessitin. Interrupció de la lectura independent Després de 15’ aproximadament de lectura independent el docent interromp la lectura, SI CAL, per recordar els tres tipus de preguntes que hem vist, per recordar que s’han d’escriure i per recordar que després es posaran en comú. Si hi ha preguntes generals, aquest també és un bon moment. Es continua el treball. Durant aquesta estona, el mestre ha de tenir molt present el suport que donarà als alumnes que presenten NEE; no cal fer les parelles de forma específica tal i com surtin estan bé (tot i que seria convenient que estigués amb un alumne de nivell mitjà). Només cal que vagi passant per fer el suport amb preguntes tipus: “Hi ha alguna paraula que hagi sortit abans?, Quina pregunta ets pot plantejar”.... Fer-lo reflexionar 3. PARLEM DEL TEXT (COMPARTIR I REFLEXIONAR) Es fan grups de 4 alumnes i cadascú posa en comú la pregunta que li sembli més interessant: UNA DE CADA TIPUS -Ens les pot contestar el text directament -Cal pensar sobre el que el text diu per poder contestar-les -Hem de buscar informació fora del text En el grup classe compartim algunes preguntes, la utilitat i dificultat de la estratègia i cadascú reflexiona internament per autoavaluar-se i escriu una frase sobre que ha après en la classe d’avui i per a què li anirà bé.
    10. 10. TALLER DE LECTURA Graella de suportSaber llegir Preguntes Les contesta el text Cal pensar sobre el que diu el text He de buscar informació ESTRATÈGIA DE LECTURA: FER-SE PREGUNTES
    11. 11. Ús de la biblioteca: els alumnes en coneixen el funcionament i hi ha uns Responsables de préstec per al grup. Llegir per aprendre
    12. 12. Creació de la biblioteca de nivell (5è)Gust per llegir Al llarg del curs es crea la biblioteca de nivell, que s’instal·la al passadís de 5è. Hi ha llibres de diferents cicles i es complementa amb àlbums il·lustrats. D’aquesta biblioteca es proveeixen per a la lectura silenciosa. (Les lleixes són mig buides a causa del préstec.)
    13. 13. Lectura silenciosaGust per llegir Dues tardes a la setmana es comencen les classes fent lectura silenciosa durant 30 minuts. L’activitat s’inicia amb una música suau de fons. L’alumnat llegeix el llibre que vol. El mestre també es dedica a la lectura.
    14. 14. L’illa dels llibresGust per llegir És un mural on es fan les valoracions individuals de la lectura triada i llegida durant els 30 minuts de lectura silenciosa. Es va penjar a les aules i durant 3 setmanes no es va explicar res sobre aquest dibuix. Es va desvetllar un gran interès per esbrinar què era i va generar una bona expectativa sobre la possible activitat a fer.
    15. 15. Cada adhesiu és una lectura. Els colors indiquen el grau de satisfacció. Cada mural correspon a un grup de 5è.
    16. 16. Gust per llegir Bibliopati Dos cops a la setmana, es treuen al pati caixes amb còmics i revistes.
    17. 17. Altres: Lectura d’un conte als alumnes d’EI Gust per llegir
    18. 18. Velocitat lectora
    19. 19. Comprensió lectora
    20. 20. Comprensió lectora

    ×