Successfully reported this slideshow.
We use your LinkedIn profile and activity data to personalize ads and to show you more relevant ads. You can change your ad preferences anytime.

L’Edat Mitjana: la lírica trobadoresca

4,457 views

Published on

Característiques generals de l'edat mitjana i anàlisi de la primera mostra de poesia culta en llengua romànica, la lírica trobadoresca

Published in: Education
  • Be the first to comment

L’Edat Mitjana: la lírica trobadoresca

  1. 1. L’EDAT MITJANA: LA LÍRICA TROBADORESCA INS PLA DE LES MORERES 1r BATX. CURS: 2014-2015 Professor: Domènec Garrido
  2. 2. CRONOLOGIA  CRONOLOGIA: 476 caiguda Imperi romà d’occident 1453 ocupació Constantinoble pels turcs.  S. V-XII: procés formació llengües romàniques aparició literatures corresponents. ORALITAT s.XII ESCRIPTURA  PRIMERS TEXTOS EN CATALÀ:  Homilies d’Organyà (sermons)  Forum Iudicum (traducció codi lleis visigòtic) s. XII
  3. 3. CARACTERÍSTIQUES GENERALS FEUDALISME: DIVISIÓ SOCIETAT EN ESTAMENTS I VASSALLATGE. ORGANITZACIÓ JERÀRQUICA PODER DE L’ESGLÉSIA CRISTIANA: FIXA ELS VALORS DE LA SOCIETAT TEOCENTRISME, MODEL CAVALLER CRISTIÀ, PRIMACIA DE LA TEOLOGIA RESPECTE DE LA CIÈNCIA. IMPORTÀNCIA MONESTIRS COM A CENTRES DE CULTURA. APARICIÓ NOVA CLASSE SOCIAL (BURGESIA): CREIXEMENT DE LES CIUTATS, NOVA CONCEPCIÓ REALITAT, MÉS MODERNA LLIGAMS ENTRE CATALUNYA-OCCITÀNIA: S. XI-XII LLUITA CONTRA ELS SARRAÏNS: POLÍTICA DELS COMTATS CATALANS CONSTITUCIÓ CORONA D’ARAGÓ: PRINCIPAT, BALEARS, REGNE D’ARAGÓ, REGNE DE VALÈNCIA
  4. 4. CARACTERÍSTIQUES GENERALS PROMOCIÓ ACTIVITAT CULTURAL DES DE LA CANCELLERIA REIAL. CREACIÓ D’UN MODEL DE LLENGUA ESCRITA, PRIMER MODEL DE LLENGUA ESTÀNDARD EN CATALÀ. PACTE DE VASSALLATGE ENTRE EL SENYOR FEUDAL I EL SEU SÚBDIT
  5. 5. ESTRUCTURA SOCIETAT FEUDAL SOCIETAT FEUDAL, JERARQUITZADA, IMMOBILISTA, ESTAMENTAL
  6. 6. ESCRIURE A L’EDAT MITJANA Manuscrits en pergamí. Cada foli suposa la pell d’una ovella i el treball d’un artesà especialitzat. Una Bíblia necessitava un ramat de 300 o 400 ovelles L’escriptor redacta la seva obra en tauletes de cera. Després el copista passa als pergamins el text definitiu
  7. 7. ESCRIURE A L’EDAT MITJANA  Revolució amb la divulgació i aplicació del PAPER (finals s.XII-mitjan s. XIII) SUPORT AMPLI, CLAR I CÒMODE. OCUPA POC ESPAI, PERMET ESCRIURE OBRES EXTENSES: INFLUEIX EN EL DESENVOLUPAMENT DE LA NOVEL.LA
  8. 8. UNA NOVA MIRADA A LA VIDA Figura de sant Mateu escrivint. L’autor no ens vol comunicar una imatge bella de la realitat, sinó mostrar- nos un home inspirat, que posa per escrit la paraula de Déu. Fixem- nos en els ulls desorbitats que mostra i en les seves mans enormes Gombrich: “Els egipcis van plasmar allò que sabien que existia; els grecs, allò que veien; els artistes de l’edat mitjana van aprendre a expressar el que sentien “
  9. 9. VISIÓ CLÀSSICA  COMPARACIÓ: sant Mateu (s. IX) Aquest sant Mateu amb l’aurèola daurada té un posat escultòric que recorda les representacions clàssiques (gregues o romanes). Sembla realitzat amb la preocupació bàsica d’imitar una tradició anterior
  10. 10. LES CULTURES DE LA SOCIETAT MEDIEVAL LA CULTURA CORTESANA ALS CASTELLS (S. XII- XIII) LA CULTURA ALS MONESTIRS (S. XII- XIII) LA CULTURA POPULAR NOBLESA (Bellatores) CLERGAT (Oratores) PAGESIA (Laboratores) LITERATURA CORTESANA: POESIA TROBADORESCA En llengua vulgar (OCCITÀ) LITERATURA RELIGIOSA I MORAL (LLATÍ) LITERATURA ORAL En llengua vulgar (CATALÀ)
  11. 11. LA LÍRICA MEDIEVAL  POESIA LÍRICA POESIA CANTADA  AUTOR: MÚSIC I POETA  ORÍGENS:  POESIA MEDIEVAL: S’APARTA DEL MÓN ROMÀ 1. MÓN ROMÀ(POETES COM VIRGILI I OVIDI) 2. PRESÈNCIA MÚSICA, CANT I BALL TANT EN LA VIDA PÚBLICA COM EN LA PRIVADA • EL RELIGIÓS: SOCIETAT CRISTIANITZADA • EL PROFÀ: ORIGINAT AL S.XI AL SI DE LA SOCIETAT FEUDAL
  12. 12. “TRES ACTORS IMPORTANTS” EN LA POESIA MEDIEVAL TROBADOR: COMPOSICIONS EN LLENGUA VULGAR (OCCITÀ), TEMÀTICA PROFANA, DESTINATS A UN PUBLIC CORTESÀ (ARISTOCRÀTIC) JOGLAR:INTÈRPRET,GRAN PREPARACIÓ. GRANS VIATGERS POETA: COMPOSICIONS EN LLATÍ, TEMÀTICA RELIGIOSA, DESTINATS A LA LECTURA INDIVIDUAL
  13. 13. MARC GEOGRÀFIC DE LA LÍRICA TROBADORESCA  LA LÍRICA TROBADORESCA: 1ªmostra de poesia culta en llengua vulgar OCCITÀ (llengua romànica)
  14. 14. LÍRICA TROBADORESCA  L’ART DE TROBAR ART DE CREAR CANÇONS • ELS AUTORS PERTANYEN EN GENERAL A LA NOBLESA DE LES CORTS FEUDALS S.XII- XIII (DESTINADA A L’ARISTOCRÀCIA) • GRAN PREPARACIÓ TÈCNICA DELS TROBADORS: SEGUIR UNES REGLES FIXES (SEGUIR EL CÀNON MARCAT)
  15. 15. AMOR CORTÈS/ORGANITZACIÓ SOCIAL I POLÍTICA FEUDAL (RELACIÓ ÍNTIMA)  L’AMOR CORTÈS: RELACIÓ DE VASSALLATGE SENYOR NOBLE SÚBDITS RELACIÓ AMOROSA DONA NOBLE (MIDONS) TROBADOR
  16. 16. CARACTERÍSTIQUES POESIA TROBADORESCA DAMA CASADA, RELACIÓ ADÚLTERA PRESÈNCIA EN LA POESIA DEL MARIT GILÓS I DELS ENVEJOSOS (LAUSENGIERS) DONA INABASTABLE, ÉSSER SUPERIOR, FORA DE L’ABAST DEL TROBADOR DARRERE LA FINA AMOR HI HA UN REFORÇAMENT DE LA SOCIETAT FEUDAL: L’OBJECTIU DEL CAVALLER HA DE SER SERVIR LA DONA DEL SEU SENYOR FINA AMOR: CODI AMORÓS REFERIT A UN AMOR ESPIRITUALITZAT
  17. 17. RESUM POESIA TROBADORESCA 1. CREACIÓ MUSICAL I LITERÀRIA, REALITZADA PEL TROBADOR I INTERPRETADA PEL JOGLAR. 2. EN LLENGUA PROVENÇAL: KOINÉ 3. FOMENTADA I ACOLLIDA EN LES CORTS FEUDALS DELS S. XII-XIII. LÍRICA FEUDAL. VASSALLATGE AMORÓS. 4. PROJECCIÓ DE L’AMOR CORTÈS 5. GÈNERES BÀSICS: CANÇÓ, ALBA, PASTOREL.LA, SIRVENTÈS, PLANY, VIADEIRA. 6. TROBADORS DE RENOM: GUILHEM DE PEITEU, GUILLEM DE BERGADÀ, CERVERÍ DE GIRONA Gràcies als cançoners medievals, avui coneixem les més de 2.000 composicions poètiques que constitueixen la literatura provençal trobadoresca
  18. 18. IMATGES TAPÍS CONEGUT AMB EL NOM D’OFRENA DEL COR, QUE ES CONSERVA AL MUSEU DE CLUNY. S’HI REPRESENTA UNA ESCENA D’AMOR CORTÈS, EN QUÈ EL CAVALLER OFEREIX EL SEU COR A UNA DAMA, TEMA LITERARI D’ORIGEN TROBADORESC
  19. 19. LA LÍRICA TROBADORESCA  MAPA CONCEPTUAL DE LA LÍRICA TROBADORESCA (PRINCIPALS GÈNERES) http://cmapspublic.ihmc.us/rid=1HRJ54YH 3-1243Y2Q-7T/lirica%20trobadoresca.cmap

×