Minerals i roques

1,006 views

Published on

0 Comments
1 Like
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

No Downloads
Views
Total views
1,006
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
183
Actions
Shares
0
Downloads
40
Comments
0
Likes
1
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Minerals i roques

  1. 1. Tema 2: MaterialsTema 2: Materials terrestres: mineralsterrestres: minerals i roquesi roques
  2. 2. ÍNDEX 1. Els minerals. 1.1. Propietats. 1.2. Grups. 1.3. Jaciments. 2. Les roques. 2.1. Ígnies. 2.2. Metamòrfiques. 2.3. Magmàtiques. 3. Usos dels minerals i les roques.
  3. 3. 1. Els minerals Materials sòlids, inorgànics i d’origen natural que tenen una composició química ordenada i una estructura atòmica ordenada. Formen estructures cristal lines: -· cristalls; quan la forma és regular. - mineraloides: estructura amorfa. Ex. òpal
  4. 4. Formació dels minerals  Cristal lització a partir· de fluïds: - Evaporació del solvent. Ex. Halita o guix. - Refredament del magma. Ex. quars - Sublimació de vapors. Ex. sofre  Transferència en estat sòlid. Canvis en les condicions ambientals, de pressió I temperatura.
  5. 5. Halita Quars Sofre
  6. 6. 1.1. Propietats
  7. 7. Duresa: És la resistència que presenta la superfície d'un mineral a ser ratllada. Es determina per comparació amb els minerals de l'escala de Mohs:
  8. 8. Tenacitat: És la resistència que presenta un mineral a trencar-se o a deformar-se. Segons la seva tenacitat, en aplicar-los un esforç.
  9. 9. Fractura: És l'aspecte que té un mineral en trencar-se de forma irregular. Exfoliació: És la propietat que tenen alguns minerals en trencar-se en superfícies planes o làmines. Pot ser laminar, prismàtica, cúbica...
  10. 10. Color: No és del tot fiable (minerals tenen una gamma de colors molt variable, impureses, inclusions d'altres minerals,..). Millor utilitzar la ratlla de color, que és el color del mineral polvoritzat, i que sòbté ratllant el mineral sobre porcellana. Brillantor: És una propietat que depèn de la incidència de la llum i la seva reflexió sobre la superfície del mineral. Principals tipus són: metàl lica,· vítria, nacrada,... Birefringència: defineix el desdoblament de la llum en travessar el mineral.
  11. 11. 1.2. Grups
  12. 12. - TECTOSILICATS: quars, feldspats, ortosa… - FILOSILICATS: biotita, moscovita… - INOSILICATS: piroxens i amfíbols. - CICLOSILICATS. - SOROSILICATS: epidota. - NEOSILICATS: oliví
  13. 13. 1.3. Jaciments minerals  Agregat de substàncies d’origen mineral que es troba a l’escorça terrestre I pot ser explotat econòmicament.  Quan hi ha una quantitat de mineral però no és rendible, es parla de mineralització. Ex: A Mont-ras hi ha filons de galena associats a baritina i altres minerals encaixats als granits. Són mineralitzacions que poden esdevenir en un futur jaciments minerals si passen a ser rendibles.  Minerals de mena són els que tenen interès econòmic. Minerals de ganga els que no són explotables. A l'alta Ribagorça la galena es la mena i la baritina es la ganga. SEGONS EL PROCÉS GEOLÒGIC QUE ELS HA ORIGINAT:
  14. 14. Jaciments filonians: són estructures planes, relacionades en fractures. Es formen per l'ascensió de solucions hidrotermals procedents de les últimes fases de solidificació d'un magma. Jaciments de concentració magmàtica: en les primeres etapes de solidificació d'un magma es poden formar roques bàsiques que se segreguen i se separen del magna i poden contenir concentracions de minerals com la cromita, magnetita. Es tracta de jaciments de segregació magmàtica.
  15. 15. Jaciments de metamorfisme de contacte: es formen a partir del contacte entre intrusions plutòniques i roques sedimentàries. Quan les roques sedimentàries són calcàries es parla de skarn.
  16. 16. Jaciments de metamorfisme regional: concentracions minerals que es veuen afectades per un augment de T i P. Jaciments sedimentaris estratiformes: són tubulars i concordants amb els estrats. Un grup especial són el jaciments estratiformes de tipus red-bed que es troben entre estrats de conglomerats i gresos vermells. Es formen a partir de la lixiviació d'elements metàl lics que son transportats en forma de sulfats· dissolts , a través dels rius, fins a la conca sedimentària on precipiten i s'incorporen a les roques detrítiques.
  17. 17. 2. Les roques  Agregats d’un o més minerals en proporcions determinades. Segons el seu origen, hi ha tres tipus de roques, totes relacionades entre si, ja que, en variar les condicions a les quals troben sotmeses, es transformen i es reciclen
  18. 18. 2.1. Roques ígnies Les roques ígnies, o magmàtiques, es formen a partir del refredament i la solidificació del material fos a l’interior de l’escorça, o del mantell superior, anomenat magma. A mesura que la T i P del magma disminueix, comencen a cristal litzar els components minerals. E·
  19. 19. La textura fa referència a la forma, mida i distribució dels diferents minerals i ens dona informació sobre els procés de solidificació del magma.
  20. 20. Classificació de les roques ígnies segons el seu origen:
  21. 21. 2.2. Roques metamòrfiques  Metamorfisme és la transformació estructural i mineralògica de les roques que té lloc en estat sòlid (sense fusió) degut a l'augment de T i/o P .  Quan el que predomina és el factor temperatura parlem de metamorfisme de contacte i quan predomina la pressió, metamorfisme regional.  A causa de la pressió, els minerals de les roques metamòrfiques poden orientar-se i donar lloc a la foliació. (la roca es pot trencar en superfícies planes)
  22. 22. Roques sense foliació. Metamorfisme de contacte Els seus minerals han recristalitzat i han augmentat de volum Marbre: provenen del metamorfisme de calcàries i , respectivament. Textura granular Quarsita: provenen del metamorfisme de gresos rics en quars.Textura granular Cornubianites: formades a partir de roques argiloses, amb composició molt variable. Amfibolites: procedents de roques ígnies bàsiques, són riques en amfíbols. Migmatites: són roques de metamorfisme de contacte de grau alt, que han experimentat fusió parcial. Roques amb foliació. Metamorfisme regional Quan més alt és el grau de metamorfisme presenta: cristalls més grans i foliació menys marcada Pissarres: roques amb minerals invisibles a simple vista i amb marcada foliació Fil lites· : són el pas intermedi entre les pissarres i els esquists. Brillen més. Esquists: són roques amb cristalls grans i foliació molt evident, on s’alternen bandes clares i fosques de minerals visibles a simple vista. Gneis: són roques de metamorfisme de grau alt en argiles, gresos o conglomerats, així com en granits. CLASSIFICACIÓ
  23. 23. 2.3. Roques sedimentàries Clasts Fragaments de roca que han estat erosionats I transportats Cristalls Formats per precipitació química en medi aquós Bioclasts (fòssils) Restes esquelètiques d’éssers vius Aquests components se sedimenten i formen capes (estrats) al llarg de les extenses conques sedimentàries. Aquestes capes de sediments, per un procés anomenat diagènesi, es transformen en roques sedimentàries
  24. 24. Etapes de la diagènesi:
  25. 25. Generalment a més de 6 km de profunditat i a més de 200 ºC es parla ja de metamorfisme.
  26. 26. Les roques sedimentàries es classifiquen segons la naturalesa dels seus components. - ROQUES DETRÍTIQUES: constituïts per clasts, envoltats i cimentats per una matriu fina.
  27. 27. - ROQUES NO DETRÍTIQUES: formades com a resultat de la precipitació de diferents ions minerals dissolts a l'aigua, o bé de restes procedents d'organismes.
  28. 28. Les roques salines són molt plàstiques i poden fluir con a conseqüència de les diferències de pes de les roques que tenen al damunt. Aquest flux pot provocar un ascens i formar una estructura: DIAPIR.
  29. 29. ROQUES CARBONOSES El CARBÓ es forma en ambients pantanosos o deltaics anaeròbics a partir des restes de vegetals que durant el procés de carbonització s'ha enriquit de carboni i eliminat els altres compostos bioquímics. La carbonització comporta 2 fases: 1.Fase biològica, les restes vegetals s'acumulen al fons d'una zona pantanosa amb aigües quietes i manca d'oxigen. Els bacteris anaerobis descomponen les restes orgàniques i provoquen un enriquiment en carboni a causa de l'eliminació d'oxigen, nitrogen i hidrogen. Es forma la torba una massa de color marronós 2.Fase fisicoquímica, l'enterrament i les altes P i T faran que la torba s'aixafi i s'eliminen els volàtils, cosa que provoca un major enriquiment en carboni
  30. 30. EL PETROLI És una barreja d'hidrocarburs sòlids, líquids i gasosos, i d'una gran quantitat de substàncies orgàniques i inorgàniques. Es forma en la plataforma continental. Fase biològica Un dipòsit de matèria orgànica (plàncton) es barreja amb sediments i es produeix una descomposició anaeròbica per bactèries, donant lloc a la formació d'una pasta, querogen (es forma per eliminació de l'oxigen i el nitrogen, concentrant-se el Ci H) Fase fisicoquímica L’enterrament i l'augment de P i T entre una 2 i 7 Km de profunditat fins a 150ºC, provoca una maduració fisicoquímica, trencant enllaços en els hidrocarburs i fent- los més lleugers.Aquesta barreja d'hidrocarburs sòlids, líquids i gasosos és el petroli. La seva mobilitat i baixa densitat fa que ascendeixi cap a la superfície i pugui acumular-se i donar lloc a jaciments.

×