Successfully reported this slideshow.
We use your LinkedIn profile and activity data to personalize ads and to show you more relevant ads. You can change your ad preferences anytime.

2 direcció i organització

1,678 views

Published on

Published in: Education
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

2 direcció i organització

  1. 1. Introducció a L’empresa: http://ddaude.blogspot.com 2.Direcció i organització. 2. Direcció i organització. La direcció Funcions directives Coordinar i integrar els diferents factors productius de l’empresa. Les funcions bàsiques són: planificar, organitzar, dirigir i controlar. Nivells directius i tipus de decisions Podem classificar els directius segons el tipus de tasca que tinguin o el nivell en què es trobin. -Segons l’amplitud d’activitats que facin: -Directius de caràcter general: dirigeixen una unitat completa. -Directius funcionals: al capdavant d’una unitat específica. -Segons el nivell directiu: -Alta direcció: dirigir l’empresa, fixar els objectius i les estratègies. Decisions a llarg termini, poc estructurades i solucions per assaig i error. -Directius de primera línea: contacte directa amb els treballadors que fan la feina productiva. Decisions rutinàries i repetitives. -Directius de nivell intermedi: Connexió entre primera línea i direcció. Classificació de les decisions: -Segons el nivell organitzatiu: -Decisions estratègiques: les adopta l’alta direcció. Interacció de l’empres amb l’entorn. Exemple: on es col·loca nova planta productiva, tipus de productes a fabricar, etc.. -Decisions tàctiques: directius intermedis. Com posar en marxa les decisions estratègiques, com s’han de distribuir els recursos disponibles per complir els objectius. Exemple: distribució en planta, distribució del pressupost o planificació de la producció. -Decisions operatives: primera línea. Execució de tasques específiques per mantenir a l’empresa dins dels estàndards determinats. Exemples: tasques als treballadors, inventaris... -Segons el mètode emprat: -Decisions programades: repetitives i rutinàries que tenen associat un procediment per fer-les front. -Decisions no programades: completament noves on no hi ha mètodes establerts. -Segons el tipus de problema que s’afronta i el tipus de solució manejada: -Decisions rutinàries: resolen problemes estàndards i ben coneguts. -Decisions adaptatives: impliquen canvis incrementals sobre la situació actual. -Decisions innovadores: úniques, noves i no estructurades. No hi ha mètode preestablert. Solucions creatives. http://ddaude.blogspot.com David Daudé ( ddaude@gmail.com – ddaude@uoc.cat ) 1
  2. 2. Introducció a L’empresa: http://ddaude.blogspot.com 2.Direcció i organització. Sistemes d’informació per la direcció Els directius necessiten informació interna i externa per prendre decisions, per això s’utilitzen els sistemes d’informació que són un conjunt de procediments que tracten de gestionar la informació d’una organització. -TPS, MIS, DSS, EIS, OAS, expert systems, ERP, CRM, SCM Objectius empresarials Objectiu: Finalitat de l’empresa. Qualitat Estil de direcció centrat en el client, que, mitjançant la planificació, organització i control de la qualitat, persegueix la millora dels béns, serveis i processos de l’empresa. Innovació Qualsevol manera de fer les coses de manera diferent en l’àmbit econòmic (producció, nou producte, nou mercat, noves fonts...). Tipus d’innovacions: -Del producte davant innovació de procés: oferir al mercat un nou producte o millorar el procés productiu. -Innovació radical davant incremental: introduir productes o processos diferents als que hi havia o fer petites modificacions en productes/processos actuals. Estratègies empresarials Nexe entre empresa i entorn. Decidir la manera en que l’empresa utilitza els seus recursos, considerant l’entorn en el qual opera. Estratègies competitives Defineix com ha de competir l’empresa en cada negoci. La tipologia més estesa i acceptada és la de Porter que distingeix tres estratègies competitives: lideratge en costos, diferenciació del producte i segmentació de mercat. Porter defensa que han d’optar per un avantatge competitiu o un altre (costos o diferenciació del producte), sinó la seva posició en la indústria serà pitjor que la dels competidors. Lideratge en costos: Fabricar amb costos inferiors als del competidor un producte o servei similar. Diferenciació del producte: Llançar al mercat un producte similar però amb certes característiques que el facin ser únic. Direccions de desenvolupament empresarial Decisions sobre l’àmbit de les activitats de l’empresa. Hi ha dues direccions de desenvolupament: expansió i diversificació http://ddaude.blogspot.com David Daudé ( ddaude@gmail.com – ddaude@uoc.cat ) 2
  3. 3. Introducció a L’empresa: http://ddaude.blogspot.com 2.Direcció i organització. Productes Tradicionals Nous Expansió Expansió Penetració en el mercat: Desenvolupament del producte: Tradicionals incrementar les ventes en el nous productes en mercats mateix mercat i els mateixos tradicionals. productes. Mercats Expansió Diversificació Desenvolupament de Introduir nous productes a Nous mercats: vendre els mercats nous (ruptura de la productes de sempre en un situació pasada) mercat nou. Mètodes de desenvolupament empresarial Hi ha tres mètodes de desenvolupament empresarial: creixement intern, creixement extern o fusions i adquisicions o acords de cooperació. Organització Conceptes d’organització i de disseny organitzatiu de l’empresa i els models organitzatius bàsics. Estructura organitzativa Tota activitat empresarial s’ha d’organitzar perquè es pugui desenvolupar de forma eficaç i eficient. Segons Mintzberg dins d’una organització, es distingeixen cinc elements bàsics: nucli operatiu, àpex estratègic, línea intermèdia, tecnoestructura i equip de suport. Gràfic extret de: www.12manage.com http://ddaude.blogspot.com David Daudé ( ddaude@gmail.com – ddaude@uoc.cat ) 3
  4. 4. Introducció a L’empresa: http://ddaude.blogspot.com 2.Direcció i organització. -Vèrtex estratègic: persones amb càrrecs de responsabilitat general i directius de caràcter global, incloent els assistents, com secretàries de direcció, adjunts, assessors personals, etc. -Nucli operatiu: persones relacionades directament amb tasques de producció. -Línea intermèdia: directius intermedis. -Tecnoestructura: tècnics que la seva funció és fer més eficaç i eficient la feina d’altres parts de la organització. -Equip de suport: donar suport i serveis a la organització, sense relació directa amb el procés productiu. Models estructurals bàsics Els cinc models bàsics de Mintzberg són els següents: -Estructura simple -Falta d’elaboració a casa de la poca diferenciació de les activitats, tant horitzontalment com verticalment. -Línea intermèdia nul·la: supervisió directe. -Adequada per estructures molt petites. -El teixit industrial de la major part dels països està generada per aquest tipus d’empresa. -Qualsevol que inici un negoci, els inicis solen ser empreses amb una estructura simple. -Burocràcia maquinal http://ddaude.blogspot.com David Daudé ( ddaude@gmail.com – ddaude@uoc.cat ) 4
  5. 5. Introducció a L’empresa: http://ddaude.blogspot.com 2.Direcció i organització. -Coordinació a través de la estandarització del treball. -S’ha de crear tota una estructura administrativa. -Burocràcia professional -Coordinació a través dels coneixements dels empleats. -Es necesiten professionals altament entrenats i molt personal de apoyo. -La estructura, ni la línea mitja no son gaire elaborats. -Estructura divisional -Coordinación -Adhocràcia. http://ddaude.blogspot.com David Daudé ( ddaude@gmail.com – ddaude@uoc.cat ) 5

×