Successfully reported this slideshow.
We use your LinkedIn profile and activity data to personalize ads and to show you more relevant ads. You can change your ad preferences anytime.

Història del fenomen de les drogues a Catalunya i a Espanya.

80 views

Published on

«Història de les drogues a Catalunya». Curs de promoció de la Salut. Organitza: Fundació Autònoma Solidària. Lloc: Universitat Autònoma de Barcelona. 3 hores. 25 de març de 2013.

Published in: Health & Medicine
  • Login to see the comments

  • Be the first to like this

Història del fenomen de les drogues a Catalunya i a Espanya.

  1. 1. Història del fenomen de les droguesHistòria del fenomen de les drogues a Catalunya i Espanyaa Catalunya i Espanya Curs sobre drogues. Fundació Autònoma SolidàriaCurs sobre drogues. Fundació Autònoma Solidària UAB, 25 de març de 2013UAB, 25 de març de 2013 David Pere Martínez OroDavid Pere Martínez Oro Universitat Autònoma de BarcelonaUniversitat Autònoma de Barcelona
  2. 2.  Perspectiva històrica. Punts dPerspectiva històrica. Punts d’’inflexióinflexió  Marc jurídic i legislatiu. Estatal i internacionalMarc jurídic i legislatiu. Estatal i internacional  Transformació social i culturalTransformació social i cultural  Joves, substàncies i contextsJoves, substàncies i contexts  Resposta professional i administrativaResposta professional i administrativa  Els discursos sobre les droguesEls discursos sobre les drogues  Consumidors i posició socialConsumidors i posició social EINES DEINES D’’ANÀLISIANÀLISI
  3. 3.  Droga, medicament i veríDroga, medicament i verí  Pobles tradicionals i usos culturalsPobles tradicionals i usos culturals  Ritualització i efectes socialsRitualització i efectes socials  Efectes del cristianismeEfectes del cristianisme  MMooral judeo-cristiana i plaerral judeo-cristiana i plaer LES DROGUES ABANS DE LA REVOLUCIÓ INDUSTRIALLES DROGUES ABANS DE LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
  4. 4.  Desenvolupament de la medicina intervencionistaDesenvolupament de la medicina intervencionista  Emergència de la indústria fàrmaco-químicaEmergència de la indústria fàrmaco-química  Eclosió del sistema capitalista: comerç, transport...Eclosió del sistema capitalista: comerç, transport...  Pugna pel control del comerç capitalistaPugna pel control del comerç capitalista  Explotació dels treballadorsExplotació dels treballadors  Mobilitzacions contra el sistema capitalistaMobilitzacions contra el sistema capitalista  ““NerviositatNerviositat”” de lde l’’home contemporanihome contemporani MODERNITAT, CAPITALISME I DIFUSIÓMODERNITAT, CAPITALISME I DIFUSIÓ
  5. 5.  Construcció de dos models de definició i intervencióConstrucció de dos models de definició i intervenció  Església (pecat)  Medicina-psiquiatria (malalts)  Delicte (policia)  Substitució del model tradicional pel consumistaSubstitució del model tradicional pel consumista CONSEQÜÈNCIES DE LES DROGUES EN LES SOCIETATS INDUSTRIALS
  6. 6.  Pressió dels WASP per imposar el seu ordre moralPressió dels WASP per imposar el seu ordre moral  Les drogues per combatre les minories (boc expiatori)Les drogues per combatre les minories (boc expiatori)  Substàncies: immorals, perilloses i patologia socialSubstàncies: immorals, perilloses i patologia social  De creuada moral al règim de fiscalitzacióDe creuada moral al règim de fiscalització LL’’ADVENIMENT DEL PROHIBICIONISMEADVENIMENT DEL PROHIBICIONISME
  7. 7.  Signatura de Convenis i Convencions internacionalsSignatura de Convenis i Convencions internacionals Antecedents:Antecedents:  Conferencia Shangai (1909), La Haya (1912), Tractat de VersallesConferencia Shangai (1909), La Haya (1912), Tractat de Versalles (1919), Ginebra (1924, 1931, 1936)(1919), Ginebra (1924, 1931, 1936)  Convenció Única de 1961 sobre Estupefaents (Nova York, 1961)Convenció Única de 1961 sobre Estupefaents (Nova York, 1961)  Conveni sobre substàncies psicotròpiques (Viena, 1971)Conveni sobre substàncies psicotròpiques (Viena, 1971)  Convenció de Nacions Unides contra el tràfic il·lícit de estupefaentsConvenció de Nacions Unides contra el tràfic il·lícit de estupefaents i substàncies psicotròpiques (Viena, 1988)i substàncies psicotròpiques (Viena, 1988) LA IMPLEMENTACIÓ DEL RÈGIM DE FISCALITZACIÓLA IMPLEMENTACIÓ DEL RÈGIM DE FISCALITZACIÓ
  8. 8. Abans de 1918:Abans de 1918:  Venda lliure en farmàcies i drogueriesVenda lliure en farmàcies i drogueries  Ambients decadents i bohemisAmbients decadents i bohemis  Campanyes mediàtiques (lliga abstèmia, Germinal, El Diluvio)Campanyes mediàtiques (lliga abstèmia, Germinal, El Diluvio) Després de 1918. Aplicació del Conveni de La Haya (1912)Després de 1918. Aplicació del Conveni de La Haya (1912)  Obligatòria ReceptaObligatòria Recepta  ““Bases per a la restricció de lBases per a la restricció de l’’Estat en la distribució i venda dEstat en la distribució i venda d’’estupefaentsestupefaents”” (1928). Reforma codi penal (1928).(1928). Reforma codi penal (1928).  Ley de vagos y maleantes (1932)Ley de vagos y maleantes (1932)  Realitat social: Difusió en cercles selectes (símbol de modernitat)Realitat social: Difusió en cercles selectes (símbol de modernitat)  ““Documento especial de garantiaDocumento especial de garantia”” (carnet extradosis).(carnet extradosis). EL CONTEXT ESPANYOL ABANS DEL FRANQUISMEEL CONTEXT ESPANYOL ABANS DEL FRANQUISME
  9. 9. AUTARQUIA I PAU FARMACRÀTICA (1939-1959)  Aïllament política i cultural  Ús amfetamines i barbitúrics (droga espanyola)  Ús de derivats dels cànnabis en ambients marginals  Morfinòmans institucionalitzats (iatrogènics)  Ús de cocaïna entre els privilegiats del Règim
  10. 10. CONTRACULTURA I ANTIFRANQUISME  Aparició de l’oci juvenil. Allargament de la joventut.  Efectes de modernitat no previstos pel Règim  Moviment contracultural (beatniks, frikis i hippis)  Els consums de drogues simbolitzen  Trencament societat tradicionalTrencament societat tradicional  Qüestionament dels valors tradicionals. Nous valors.Qüestionament dels valors tradicionals. Nous valors.  Resposta al tancament externResposta al tancament extern  Identificació subcultural i ruptura política (transgressió iIdentificació subcultural i ruptura política (transgressió i anticonsumisme).anticonsumisme).
  11. 11. SUBSTÀNCIES. ANYS 60 I 70  1961. Convenció Única sobre Estupefaents. Ratificada per Espanya al 1967.  1969. Brigada Especial d’Investigació Policia. Apareix discurs alarmista drogues il·legals.  Hegemonia de l’alcohol, el tabac i fàrmacs  Cannabis: dels grifotas a símbol antifranquista  LSD: Viatges a la porta de la percepció  Heroïna: intel·lectuals de classe alta. Pre-difusió
  12. 12. CANVIS EN LA SOCIETAT DELS ANYS 80CANVIS EN LA SOCIETAT DELS ANYS 80  Modernització d’Espanya  Consolidació democràtica  Integració comunitat internacional (CEE i OTAN)  Crisis del model fordista i keynesia (atur juvenil)  Reconversió industrial (tercerització de la societat)  Cultura de l’especulació  Dinàmiques integració (yuppie) i exclusió (ionqui)  Dualització i segmentació social.  Crisi del contracte social  Implementació de la Societat de Consum
  13. 13. JOVES, OCI I DROGUESJOVES, OCI I DROGUES  Dificultats per els joves: efecte “baby-boom”  Eclosió de la indústria de l’oci nocturn  Tribus urbanes i moviments musico-culturals  Alcohol, cannabis, amfetamines...  Cocaïna: exclusivitat i exclusió.  Desvinculació política dels consums
  14. 14. ““MONOPOLI” DE L’HEROÏNAMONOPOLI” DE L’HEROÏNA  1976 primera mort per sobredosis  Desvinculació de les elits i difusió classe baixa  Subcultura ionqui ¿addicció o estil de vida?  Element de autotenció producte de l’exclusió social  Alarma social i paper dels mass-media (La Droga)  Imaginaris simbòlics (delinqüents, malalts, marginals)  1985 creació del Plan Nacional sobre Drogues (Espanya)  1986 Òrgan tècnic de Drogodependències (Catalunya)  Del programes lliures de drogues a la reducció de danys
  15. 15. IMPLEMENTACIÓ DEL MODEL GLOCAL: 1994-2008  Simbologia del 92  Crisi del 93 i nova etapa de desenvolupament  Desregularització del mercat laboral  De la precarietat a la falsa riquesa  Camuflatge de la desigualtat en el consumisme  Consums improductius, disipatius i amnèsics
  16. 16. LA JOVENTUT COM A ÈPOCA D’ESTADA  Dificultats en l’emancipació  Liquiditat de les institucions  Ingressos suficients per l’oci i el consum  ¿Ritual de pas? Via morta, “parc temàtic” i contracte social
  17. 17. FESTA I DROGESFESTA I DROGES  Barcelona, Sevilla, Madrid i ¿València?  Música techno, raves i festivals  Irrupció dels derivats amfetamínics  Compensació simbòlica per les dificultats socials  ¿Consum de drogues o drogues de Consum?  Normalització social dels consums  Cronificació dels més exclosos
  18. 18. NORMALITZACIÓ DE LES SUBSTÀNCIESNORMALITZACIÓ DE LES SUBSTÀNCIES  Canvi en els discursos de les drogues  Reducció de danys i riscs  Noves orientacions terapèutiques  Tolerància social vs control administratiu
  19. 19. LL’’EXEMPLE DE LEXEMPLE DE L’’ALCOHOL, CANNABIS I COCAÍNAALCOHOL, CANNABIS I COCAÍNA  Alcohol: De la tolerància a la massificació  Cannabis: Ambivalència jurídica i social (CSC)  Cocaïna: Consums simbòlics, crisi i dependència
  20. 20. IMPLEMENTACIÓ NOU MODEL I CONSUMS DE DROGUESIMPLEMENTACIÓ NOU MODEL I CONSUMS DE DROGUES  Discursos de la “crisi”  Oci, joves i consums de productes simbòlics  Deepweb: Internet i drogues (legal highs)  Anabolitzants i ansiolítics.
  21. 21. Gràcies, david@dpmo.cat

×