SlideShare a Scribd company logo
1 of 10
Download to read offline
TEMA 2                         (U. 5)


  El   catalanisme polític.
Consciència nacional
                                                        El despertar d’una nació.

S.XVIII
Pròsper de Bofarull publica estudis històrics que cerquen les arrels catalanes a l’època medieval.

Recuperació de la identitat en castellà degut a la forta castellanització de l’educació i la cultura.

L’ús del català arriba mitjançant la poesia. Aquest català és fortament medievalitzat i arcaic, precursor de la
Renaixença.


                                                                              Qui pensaria que no
                                                                              fóra ma pretensió vana
                                                                              dir la glòria catalana
                                   Zelant de son pit lo ardor,
                                                                              en esta constel.lació,
                                   sols recreo és lo que ostenta,
                                                                              quan se mira la nació
                                   i en la glòria de l’amor
                                                                              més esclava i ultratjada,
                                   va gosant del que es sustenta,
                                                                              la més vilipendiada
                                   sens que s’estenga en la flor.
                                                                              que al món se puga trobar,
                                                                              encara que açò ho apar
                                   Romaguera, Josep.
                                                                              a la gent que és abovada?

                                                                              Fra Agustí Eura.
La Renaixença
   Moviment cultural lligat al romanticisme que es desenvolupà a Catalunya entre 1830 i 1880.




Bonaventura Carles Aribau: l’any
1833 publica al diari El Vapor l’oda a                                1859. Reinstauració dels Jocs
La Pàtria. Primer poema que                                           Florals:
identifica pàtria i llengua.                                          Festa poètica amb premis a la Flor
                                                                      natural, Englantina i Viola.
                                                                      Català arcaic i romàntic aliè a la
                              Joaquim Rubió i Ors: l’any 1841
                                                                      realitat social i instrumentalitzat per
                              reivindica la recuperació del català
                                                                      la burgesia.
                              com a llengua literària i de prestigi
                              social en el pròleg del recull de
                              poemes de 1841 sota el pseudònim
                              de Lo Gaiter del Llobregat.
Renaixença i cultura popular
                            Importantíssima connotació social de la llengua

                               Català: ús popular a nivell quotidià i       Castellà: ús entre les classes altes i
                               en algunes publicacions                      cultes. Edició de diaris, novel·la de
                                                                            fulletó, ...
La renaixença haurà de buscar
                                                     Es popularitzen símbols com la barretina, la sardana i cançons
l’acostament entre la cultura elitista i
                                                     emblemàtiques: El cant de la senyera i Els segadors (tant l’oficial
la popular.                                          com el romanç).
Modernisme
Moviment literari i artístic de finals del segle XIX que pretenia modernitzar la cultura catalana
enfront la cultura tradicional defensada per la Renaixença. Voluntat renovadora i oberta a les
innovacions del nord.



Autors literaris com Joan     Normativització lingüística   Inclou l’art en general:
Maragall o Santiago           de Pompeu Fabra.              pintura: Ramon Casas,
Rusiñol                                                     escultura: Antoni Gaudí,
                                                            música: Isaac Albéniz,...


  Neix un nacionalisme cultural que reivindica
  el fet català com una cultura autònoma i
  diferenciada.


 Serà aprofitat pel creixent catalanisme polític per a
 justificar Catalunya com a nació.
El catalanisme entre 1874 i 1898
Nacionalisme català. Corrent polític contrari a l’Estat centralista que reivindicava l’autogovern per a Catalunya .
               Regionalisme federalista                                                Conservador
Valentí Almirall                              “Lo catalanisme”   Josep Torras i Bages                           “La
Diari català. Mitjà de difusió de les idees federalistes.        tradició catalana”
Memorial de Greuges. Mostra el malestar de la societat           La veu de Montserrat. Mitjà de difusió de les idees del
catalana i fou lliurat a Alfons XII el 1885 .                    vigatanisme (grup de Vic).
                                                                 Bases de Manresa. 1892. Document que proposa un
                                                                 projecte d’autonomia de Catalunya.

Critica el centralisme i la corrupció del sistema de la          Nacionalisme de base conservadora i catòlica.
Restauració.                                                     Proposa una autonomia regionalista.
La regeneració de Catalunya portarà a la                         Base burgesa poc democràtica (negaven el sufragi
regeneració d’Espanya. Demana l’absoluta                         universal).
autonomia de Catalunya.                                          Personatges com Enric Prat de la Riba, Josep Puig
                                                                 i Cadafalch,...
No té gaire acollida entre la gent del poble ja que              A principis del segle XX va esdevenir una força
les classes populars preferien opcions més radicals              electoral molt important a Catalunya.
com el republicanisme o l’anarquisme.
El catalanisme polític de principis de segle XX.
           1900/1931.
                                            Bases de Manresa. Projecte
   Articulació del catalanisme                                                          1899. Tancament de
                                            d’autonomia basada en les
 mitjançant els partits polítics i                                                      caixes. Protesta de la
                                            constitucions catalanes anteriors al
  intervenció en la política de                                                         burgesia catalana
                                            1714 que establia unes Corts
l’Estat. Catalunya busca tenir                                                          davant la ineficàcia de
                                            pròpies, el català com a llengua
           veu pròpia.                                                                  la regeneració de l’Estat
                                            única i la definició de les relacions
                                                                                        espanyol. Va consistir
                                            amb l’Estat espanyol.
                                                                                        en la negativa de pagar
                                                                                        nous impostos i va
                                                                                        impulsar definitivament
                                                                                        el catalanisme polític.



                                                      La burgesia catalana articula la defensa dels
      1901. Es presenta la candidatura electoral dels seus interessos fundant la Lliga Regionalista
      quatre presidents i va superar les altres candidatures, inaugurant
      l’hegemonia del catalanisme conservador fins a la 1923.                       Dirigents destacats:
      Comença una etapa de plantejament polític (fins ara teòric)                         Enric Prat de la Riba,
      d’una autonomia administrativa i política de Catalunya.                             Francesc Cambó i
                                                                                          Josep Puig i Cadafalch.

                      1905. Segona victòria electoral. Fa créixer la por als
                      regionalismes separatistes. L’exèrcit assalta les
                      redaccions del Cu-cut! i La Veu de Catalunya.
                      Aquest fet provoca l’agrupament de totes les forces
                      polítiques catalanes en la coalició Solidaritat Catalana.
El catalanisme polític de principis de segle XX.
La tensa situació entre Espanya i Catalunya generalitza l’expressió nacionalisme per fer
referència al catalanisme polític.

Enric Prat de la Riba publica La nacionalitat catalana al 1906, considerada l’obra teòrica
culminant del catalanisme.

1907. La victòria electoral no serveix per evitar el trencament de Solidaritat Catalana, degut a les
diferències ideològiques de la coalició. Perdrà el domini de la política catalana en mans de
l’esquerra durant uns anys.

1911. Enric Prat de la Riba presideix la Diputació de Barcelona i redacta un avantprojecte de
Mancomunitat que presenten al govern liberal de Canalejas.

18 de desembre de 1913, s’aprova el Decret de Mancomunitats Provincials.
Mancomunitat
     1914-1925
    6 d’abril de 1914 es constitueix la Mancomunitat de
    Catalunya (l’única que es constitueix a tot l’Estat).
    Enric Prat de la Riba (1914-1917) i Josep Puig i
    Cadafalch (1917-1924) van ser-ne els dos presidents.


    Organització: Presidència, Consell Permanent i Assemblea General.
    No dóna autogovern, però permet gestionar conjuntament les atribucions de les Diputacions.
    Sistema de finançament insuficient.
    Tasca:
       Construcció d’infraestructures.
       Assistència social.
       Reforma de l’administració local.
       Obra cultural: IEC, Biblioteca de Catalunya...
       Reforma educativa: fer davallar els nivells d’analfabetisme i dignificar l’escola, per tal de
          construir un país modern.


                                                      12 de març de 1925. Queda suprimida definitivament .
                                                                                                DBC
Catalanisme d’esquerres
  A principis del segle XX estava poc estructurat i cohesionat. Múltiples opcions sense gaire força.
  1910. Apareix la Unió Federal Nacionalista Republicana (UFNR) dels sectors més esquerrans de Solidaritat
  Catalana. Malgrat cert èxit electoral no pot fer front a l’hegemonia del Partit Republicà Radical de Lerroux.


  La manca de suport a l’esquerra catalanista era degut a la forta influència de l’anarcosindicalisme obrer.
  1917. Es funda el Partit Republicà Català en un intent d’unir catalanisme i obrerisme. Malgrat els esforços de
  Lluis Companys, Francesc Layret i Marcel·lí Domingo, no tindrà èxit.
  1922. Acció Catalana. Neix un nou partit que intenta aglutinar dissidents de la Lliga, dissidents de la UFNR i
  intel·lectuals independents.



  L’esquerra catalanista no té un discurs coherent per a
   la classe mitjana, i per això no triomfa.


1922. Es funda Estat Català. Els seus plantejaments independentistes davant
la lentitud del procés autonomista el converteixen en l’articulador del discurs
catalanista.
Francesc Macià irromp en l’escenari polític poc abans de la dictadura de Primo
 de Rivera.
Des de l’exili a França, Macià organitza la Conspiració de Prats de Molló (1926).

Malgrat el fracàs, l’intent d’invasió es convertirà en un referent independentista.
La participació de Macià en la creació d’Esquerra Republicana de Catalunya
al 1931, arrossega bona part del vot catalanista d’esquerres i es converteix en
el partit hegemònic del catalanisme.

More Related Content

What's hot

8 ORÍGENS I CONSOLIDACIÓ DEL CATALANISME 1833-1901 2BAT. 2014-15
8 ORÍGENS I CONSOLIDACIÓ DEL CATALANISME 1833-1901 2BAT. 2014-158 ORÍGENS I CONSOLIDACIÓ DEL CATALANISME 1833-1901 2BAT. 2014-15
8 ORÍGENS I CONSOLIDACIÓ DEL CATALANISME 1833-1901 2BAT. 2014-15martav57
 
Origens i consolidació del catalanisme
Origens i consolidació del catalanismeOrigens i consolidació del catalanisme
Origens i consolidació del catalanismeGemma Ajenjo Rodriguez
 
Esquema catalanisme
Esquema catalanismeEsquema catalanisme
Esquema catalanismeMarcel Duran
 
ORÍGENS I CONSOLIDACIÓ DEL CATALANISME (1833-1901)
ORÍGENS I CONSOLIDACIÓ DEL CATALANISME (1833-1901)ORÍGENS I CONSOLIDACIÓ DEL CATALANISME (1833-1901)
ORÍGENS I CONSOLIDACIÓ DEL CATALANISME (1833-1901)histgeo345
 
El programa del Tívoli by Andrea Bagan.
El programa del Tívoli by Andrea Bagan.El programa del Tívoli by Andrea Bagan.
El programa del Tívoli by Andrea Bagan.Marcel Duran
 
08. CATALANISME
08. CATALANISME08. CATALANISME
08. CATALANISMEjcorbala
 
Unitat 8. els orígens i la consolidació del catalanisme (1833 1901) Actualit...
Unitat 8.  els orígens i la consolidació del catalanisme (1833 1901) Actualit...Unitat 8.  els orígens i la consolidació del catalanisme (1833 1901) Actualit...
Unitat 8. els orígens i la consolidació del catalanisme (1833 1901) Actualit...Julia Valera
 
El catalanisme polític
El catalanisme políticEl catalanisme polític
El catalanisme políticJulen95
 
El catalanisme polític (1898-1931).
El catalanisme polític (1898-1931).El catalanisme polític (1898-1931).
El catalanisme polític (1898-1931).Marcel Duran
 
11 LA SEGONA REPÚBLICA I LA CATALUNYA AUTÒNOMA 2 BAT.2013-2014
11 LA SEGONA REPÚBLICA I LA CATALUNYA AUTÒNOMA 2 BAT.2013-201411 LA SEGONA REPÚBLICA I LA CATALUNYA AUTÒNOMA 2 BAT.2013-2014
11 LA SEGONA REPÚBLICA I LA CATALUNYA AUTÒNOMA 2 BAT.2013-2014martav57
 
9 la generalitat_republicana
9 la generalitat_republicana9 la generalitat_republicana
9 la generalitat_republicanaArmand Figuera
 
Els fets d'octubre de 1934
Els fets d'octubre de 1934Els fets d'octubre de 1934
Els fets d'octubre de 1934imanhistoria
 
Unitat 11. la segona república i la catalunya autònoma (1931 1936)
Unitat 11.  la segona república i la catalunya autònoma (1931 1936)Unitat 11.  la segona república i la catalunya autònoma (1931 1936)
Unitat 11. la segona república i la catalunya autònoma (1931 1936)Julia Valera
 
Origens del catalanisme XIX
Origens del catalanisme XIXOrigens del catalanisme XIX
Origens del catalanisme XIXArmand Figuera
 
Unitat 15. transició, democràcia i autonomia
Unitat 15. transició, democràcia i autonomiaUnitat 15. transició, democràcia i autonomia
Unitat 15. transició, democràcia i autonomiaJulia Valera
 

What's hot (19)

8 ORÍGENS I CONSOLIDACIÓ DEL CATALANISME 1833-1901 2BAT. 2014-15
8 ORÍGENS I CONSOLIDACIÓ DEL CATALANISME 1833-1901 2BAT. 2014-158 ORÍGENS I CONSOLIDACIÓ DEL CATALANISME 1833-1901 2BAT. 2014-15
8 ORÍGENS I CONSOLIDACIÓ DEL CATALANISME 1833-1901 2BAT. 2014-15
 
Origens i consolidació del catalanisme
Origens i consolidació del catalanismeOrigens i consolidació del catalanisme
Origens i consolidació del catalanisme
 
3 catalanisme xix
3 catalanisme xix3 catalanisme xix
3 catalanisme xix
 
Esquema catalanisme
Esquema catalanismeEsquema catalanisme
Esquema catalanisme
 
ORÍGENS I CONSOLIDACIÓ DEL CATALANISME (1833-1901)
ORÍGENS I CONSOLIDACIÓ DEL CATALANISME (1833-1901)ORÍGENS I CONSOLIDACIÓ DEL CATALANISME (1833-1901)
ORÍGENS I CONSOLIDACIÓ DEL CATALANISME (1833-1901)
 
El programa del Tívoli by Andrea Bagan.
El programa del Tívoli by Andrea Bagan.El programa del Tívoli by Andrea Bagan.
El programa del Tívoli by Andrea Bagan.
 
08. CATALANISME
08. CATALANISME08. CATALANISME
08. CATALANISME
 
Unitat 8. els orígens i la consolidació del catalanisme (1833 1901) Actualit...
Unitat 8.  els orígens i la consolidació del catalanisme (1833 1901) Actualit...Unitat 8.  els orígens i la consolidació del catalanisme (1833 1901) Actualit...
Unitat 8. els orígens i la consolidació del catalanisme (1833 1901) Actualit...
 
El catalanisme polític
El catalanisme políticEl catalanisme polític
El catalanisme polític
 
Unitat8 catalanisme
Unitat8 catalanismeUnitat8 catalanisme
Unitat8 catalanisme
 
Catalanisme 15-xx
Catalanisme 15-xxCatalanisme 15-xx
Catalanisme 15-xx
 
El catalanisme polític (1898-1931).
El catalanisme polític (1898-1931).El catalanisme polític (1898-1931).
El catalanisme polític (1898-1931).
 
11 LA SEGONA REPÚBLICA I LA CATALUNYA AUTÒNOMA 2 BAT.2013-2014
11 LA SEGONA REPÚBLICA I LA CATALUNYA AUTÒNOMA 2 BAT.2013-201411 LA SEGONA REPÚBLICA I LA CATALUNYA AUTÒNOMA 2 BAT.2013-2014
11 LA SEGONA REPÚBLICA I LA CATALUNYA AUTÒNOMA 2 BAT.2013-2014
 
9 la generalitat_republicana
9 la generalitat_republicana9 la generalitat_republicana
9 la generalitat_republicana
 
Els fets d'octubre de 1934
Els fets d'octubre de 1934Els fets d'octubre de 1934
Els fets d'octubre de 1934
 
Unitat 11. la segona república i la catalunya autònoma (1931 1936)
Unitat 11.  la segona república i la catalunya autònoma (1931 1936)Unitat 11.  la segona república i la catalunya autònoma (1931 1936)
Unitat 11. la segona república i la catalunya autònoma (1931 1936)
 
Catalanisme
CatalanismeCatalanisme
Catalanisme
 
Origens del catalanisme XIX
Origens del catalanisme XIXOrigens del catalanisme XIX
Origens del catalanisme XIX
 
Unitat 15. transició, democràcia i autonomia
Unitat 15. transició, democràcia i autonomiaUnitat 15. transició, democràcia i autonomia
Unitat 15. transició, democràcia i autonomia
 

Viewers also liked

El Catalanisme polític (1833-1898). Primera part.
El Catalanisme polític (1833-1898). Primera part.El Catalanisme polític (1833-1898). Primera part.
El Catalanisme polític (1833-1898). Primera part.Marcel Duran
 
Tema 9 transformacions econòmiques i socials al primer terç del segle xix 2 BAT.
Tema 9 transformacions econòmiques i socials al primer terç del segle xix 2 BAT.Tema 9 transformacions econòmiques i socials al primer terç del segle xix 2 BAT.
Tema 9 transformacions econòmiques i socials al primer terç del segle xix 2 BAT.martav57
 
Unitat 9. transformacions econòmiques i socials al primer terç del segle xx
Unitat 9. transformacions econòmiques i socials al primer terç del segle xxUnitat 9. transformacions econòmiques i socials al primer terç del segle xx
Unitat 9. transformacions econòmiques i socials al primer terç del segle xxJulia Valera
 
6.3r ESO.Origens i expansió de la Corona de Castella
6.3r ESO.Origens i expansió de la Corona de Castella6.3r ESO.Origens i expansió de la Corona de Castella
6.3r ESO.Origens i expansió de la Corona de CastellaCarme Aranda- Mònica Navarro
 
La construction de l'état libéral en Espagne (1833-68).
La construction de l'état libéral en Espagne (1833-68).La construction de l'état libéral en Espagne (1833-68).
La construction de l'état libéral en Espagne (1833-68).Marcel Duran
 
Art Gòtic
Art GòticArt Gòtic
Art GòticOriol
 
Unitat 12. la guerra civil (1936 1939)
Unitat 12. la guerra civil (1936 1939)Unitat 12. la guerra civil (1936 1939)
Unitat 12. la guerra civil (1936 1939)Julia Valera
 
11. LA SEGONA REPÚBLICA
11. LA SEGONA REPÚBLICA11. LA SEGONA REPÚBLICA
11. LA SEGONA REPÚBLICAjcorbala
 

Viewers also liked (12)

El Catalanisme polític (1833-1898). Primera part.
El Catalanisme polític (1833-1898). Primera part.El Catalanisme polític (1833-1898). Primera part.
El Catalanisme polític (1833-1898). Primera part.
 
Catalanisme polític
Catalanisme políticCatalanisme polític
Catalanisme polític
 
Tema 9 transformacions econòmiques i socials al primer terç del segle xix 2 BAT.
Tema 9 transformacions econòmiques i socials al primer terç del segle xix 2 BAT.Tema 9 transformacions econòmiques i socials al primer terç del segle xix 2 BAT.
Tema 9 transformacions econòmiques i socials al primer terç del segle xix 2 BAT.
 
Unitat 9. transformacions econòmiques i socials al primer terç del segle xx
Unitat 9. transformacions econòmiques i socials al primer terç del segle xxUnitat 9. transformacions econòmiques i socials al primer terç del segle xx
Unitat 9. transformacions econòmiques i socials al primer terç del segle xx
 
6.3r ESO.Origens i expansió de la Corona de Castella
6.3r ESO.Origens i expansió de la Corona de Castella6.3r ESO.Origens i expansió de la Corona de Castella
6.3r ESO.Origens i expansió de la Corona de Castella
 
La construction de l'état libéral en Espagne (1833-68).
La construction de l'état libéral en Espagne (1833-68).La construction de l'état libéral en Espagne (1833-68).
La construction de l'état libéral en Espagne (1833-68).
 
Art Gòtic
Art GòticArt Gòtic
Art Gòtic
 
Unitat 12. la guerra civil (1936 1939)
Unitat 12. la guerra civil (1936 1939)Unitat 12. la guerra civil (1936 1939)
Unitat 12. la guerra civil (1936 1939)
 
4.Orígens de Catalunya
4.Orígens de Catalunya4.Orígens de Catalunya
4.Orígens de Catalunya
 
11. LA SEGONA REPÚBLICA
11. LA SEGONA REPÚBLICA11. LA SEGONA REPÚBLICA
11. LA SEGONA REPÚBLICA
 
Arquitectura del Renaixement
Arquitectura del RenaixementArquitectura del Renaixement
Arquitectura del Renaixement
 
Art gòtic
Art gòticArt gòtic
Art gòtic
 

Similar to Tema 2. catalanisme polític

La renaixença
La renaixençaLa renaixença
La renaixençadolors
 
60 cultura cat karima a
60 cultura cat karima a60 cultura cat karima a
60 cultura cat karima arafelsegui
 
Decadència catalana
Decadència catalanaDecadència catalana
Decadència catalanaefevide
 
Lit. s.xvi xviii
Lit. s.xvi xviiiLit. s.xvi xviii
Lit. s.xvi xviiiestnom
 
Preguntes resoltes Tema 2 El Catalanisme Polític (Català).pdf
Preguntes resoltes Tema 2 El Catalanisme Polític (Català).pdfPreguntes resoltes Tema 2 El Catalanisme Polític (Català).pdf
Preguntes resoltes Tema 2 El Catalanisme Polític (Català).pdfSelepedia.com .
 
Modernisme vs noucentisme.definitiu
Modernisme vs noucentisme.definitiuModernisme vs noucentisme.definitiu
Modernisme vs noucentisme.definitiuFerranet74
 
Presentació II Origen i consolidació del catalanisme
Presentació II Origen i consolidació del catalanismePresentació II Origen i consolidació del catalanisme
Presentació II Origen i consolidació del catalanismeimanhistoria
 
literatura XVI-XVII-XVIII vella
literatura XVI-XVII-XVIII vellaliteratura XVI-XVII-XVIII vella
literatura XVI-XVII-XVIII vellatresines
 
literatura XVI-XVII-XVIII vella
literatura XVI-XVII-XVIII vellaliteratura XVI-XVII-XVIII vella
literatura XVI-XVII-XVIII vellatresines
 
literaturaa vella
literaturaa vellaliteraturaa vella
literaturaa vellatresines
 
trabajo sobre la renaixença
trabajo sobre la renaixençatrabajo sobre la renaixença
trabajo sobre la renaixençaLaura Pla Marzo
 
El Romanticisme i la Reinaixença
El Romanticisme i la Reinaixença El Romanticisme i la Reinaixença
El Romanticisme i la Reinaixença irenitaa13tl
 
LITERATURA CATALANA SEGLES XIX I XX
LITERATURA CATALANA SEGLES XIX I XXLITERATURA CATALANA SEGLES XIX I XX
LITERATURA CATALANA SEGLES XIX I XXjoanpol
 
La literatura al segle XIX
La literatura al segle XIXLa literatura al segle XIX
La literatura al segle XIXieslt
 
Decadència2
Decadència2Decadència2
Decadència2KathyM_
 

Similar to Tema 2. catalanisme polític (20)

La renaixença
La renaixençaLa renaixença
La renaixença
 
60 cultura cat karima a
60 cultura cat karima a60 cultura cat karima a
60 cultura cat karima a
 
Decadència catalana
Decadència catalanaDecadència catalana
Decadència catalana
 
La renaixença
La renaixençaLa renaixença
La renaixença
 
Lit. s.xvi xviii
Lit. s.xvi xviiiLit. s.xvi xviii
Lit. s.xvi xviii
 
Renaixença_iescavanilles
Renaixença_iescavanillesRenaixença_iescavanilles
Renaixença_iescavanilles
 
La decadència..
La decadència..La decadència..
La decadència..
 
Joel cuellar literatura
Joel cuellar literatura Joel cuellar literatura
Joel cuellar literatura
 
Preguntes resoltes Tema 2 El Catalanisme Polític (Català).pdf
Preguntes resoltes Tema 2 El Catalanisme Polític (Català).pdfPreguntes resoltes Tema 2 El Catalanisme Polític (Català).pdf
Preguntes resoltes Tema 2 El Catalanisme Polític (Català).pdf
 
Modernisme vs noucentisme.definitiu
Modernisme vs noucentisme.definitiuModernisme vs noucentisme.definitiu
Modernisme vs noucentisme.definitiu
 
Presentació II Origen i consolidació del catalanisme
Presentació II Origen i consolidació del catalanismePresentació II Origen i consolidació del catalanisme
Presentació II Origen i consolidació del catalanisme
 
Renaixenca
RenaixencaRenaixenca
Renaixenca
 
literatura XVI-XVII-XVIII vella
literatura XVI-XVII-XVIII vellaliteratura XVI-XVII-XVIII vella
literatura XVI-XVII-XVIII vella
 
literatura XVI-XVII-XVIII vella
literatura XVI-XVII-XVIII vellaliteratura XVI-XVII-XVIII vella
literatura XVI-XVII-XVIII vella
 
literaturaa vella
literaturaa vellaliteraturaa vella
literaturaa vella
 
trabajo sobre la renaixença
trabajo sobre la renaixençatrabajo sobre la renaixença
trabajo sobre la renaixença
 
El Romanticisme i la Reinaixença
El Romanticisme i la Reinaixença El Romanticisme i la Reinaixença
El Romanticisme i la Reinaixença
 
LITERATURA CATALANA SEGLES XIX I XX
LITERATURA CATALANA SEGLES XIX I XXLITERATURA CATALANA SEGLES XIX I XX
LITERATURA CATALANA SEGLES XIX I XX
 
La literatura al segle XIX
La literatura al segle XIXLa literatura al segle XIX
La literatura al segle XIX
 
Decadència2
Decadència2Decadència2
Decadència2
 

More from David Busquets

Unitat 5 Revolució industrial
Unitat 5 Revolució industrialUnitat 5 Revolució industrial
Unitat 5 Revolució industrialDavid Busquets
 
Unitat 4 liberalisme i revolucions
Unitat 4 liberalisme i revolucionsUnitat 4 liberalisme i revolucions
Unitat 4 liberalisme i revolucionsDavid Busquets
 
Unitat 3 L'Antic Règim
Unitat 3 L'Antic RègimUnitat 3 L'Antic Règim
Unitat 3 L'Antic RègimDavid Busquets
 
Unitat 2 Fets i fonts de la història
Unitat 2 Fets i fonts de la històriaUnitat 2 Fets i fonts de la història
Unitat 2 Fets i fonts de la històriaDavid Busquets
 
11. relacions econòmiques internacionals.
11. relacions econòmiques internacionals. 11. relacions econòmiques internacionals.
11. relacions econòmiques internacionals. David Busquets
 
10. Economia internacional.
10. Economia internacional.10. Economia internacional.
10. Economia internacional.David Busquets
 
Tema 3b. ii república a catalunya
Tema 3b. ii república a catalunyaTema 3b. ii república a catalunya
Tema 3b. ii república a catalunyaDavid Busquets
 
Unitat 16 terciarització
Unitat 16   terciaritzacióUnitat 16   terciarització
Unitat 16 terciaritzacióDavid Busquets
 
Unitat 15 sector secundari
Unitat 15   sector secundariUnitat 15   sector secundari
Unitat 15 sector secundariDavid Busquets
 

More from David Busquets (20)

Unitat 6 Nacionalisme
Unitat 6 NacionalismeUnitat 6 Nacionalisme
Unitat 6 Nacionalisme
 
Unitat 5 Revolució industrial
Unitat 5 Revolució industrialUnitat 5 Revolució industrial
Unitat 5 Revolució industrial
 
Unitat 4 liberalisme i revolucions
Unitat 4 liberalisme i revolucionsUnitat 4 liberalisme i revolucions
Unitat 4 liberalisme i revolucions
 
Unitat 3 L'Antic Règim
Unitat 3 L'Antic RègimUnitat 3 L'Antic Règim
Unitat 3 L'Antic Règim
 
Unitat 2 Fets i fonts de la història
Unitat 2 Fets i fonts de la històriaUnitat 2 Fets i fonts de la història
Unitat 2 Fets i fonts de la història
 
Unitat 1 Cronologia
Unitat 1 CronologiaUnitat 1 Cronologia
Unitat 1 Cronologia
 
11. relacions econòmiques internacionals.
11. relacions econòmiques internacionals. 11. relacions econòmiques internacionals.
11. relacions econòmiques internacionals.
 
10. Economia internacional.
10. Economia internacional.10. Economia internacional.
10. Economia internacional.
 
12. unió europea.
12. unió europea.12. unió europea.
12. unió europea.
 
Tema 6. transició
Tema 6. transicióTema 6. transició
Tema 6. transició
 
Tema 5b. franquisme
Tema 5b. franquismeTema 5b. franquisme
Tema 5b. franquisme
 
Tema 5a. franquisme
Tema 5a. franquismeTema 5a. franquisme
Tema 5a. franquisme
 
Tema 4. guerra civil
Tema 4. guerra civilTema 4. guerra civil
Tema 4. guerra civil
 
Tema 3b. ii república a catalunya
Tema 3b. ii república a catalunyaTema 3b. ii república a catalunya
Tema 3b. ii república a catalunya
 
Tema 3. ii república
Tema 3. ii repúblicaTema 3. ii república
Tema 3. ii república
 
Unitat 19 cultura
Unitat 19   culturaUnitat 19   cultura
Unitat 19 cultura
 
Unitat 18 turisme
Unitat 18   turismeUnitat 18   turisme
Unitat 18 turisme
 
Unitat 17 transports
Unitat 17   transportsUnitat 17   transports
Unitat 17 transports
 
Unitat 16 terciarització
Unitat 16   terciaritzacióUnitat 16   terciarització
Unitat 16 terciarització
 
Unitat 15 sector secundari
Unitat 15   sector secundariUnitat 15   sector secundari
Unitat 15 sector secundari
 

Tema 2. catalanisme polític

  • 1. TEMA 2 (U. 5)  El catalanisme polític.
  • 2. Consciència nacional El despertar d’una nació. S.XVIII Pròsper de Bofarull publica estudis històrics que cerquen les arrels catalanes a l’època medieval. Recuperació de la identitat en castellà degut a la forta castellanització de l’educació i la cultura. L’ús del català arriba mitjançant la poesia. Aquest català és fortament medievalitzat i arcaic, precursor de la Renaixença. Qui pensaria que no fóra ma pretensió vana dir la glòria catalana Zelant de son pit lo ardor, en esta constel.lació, sols recreo és lo que ostenta, quan se mira la nació i en la glòria de l’amor més esclava i ultratjada, va gosant del que es sustenta, la més vilipendiada sens que s’estenga en la flor. que al món se puga trobar, encara que açò ho apar Romaguera, Josep. a la gent que és abovada? Fra Agustí Eura.
  • 3. La Renaixença Moviment cultural lligat al romanticisme que es desenvolupà a Catalunya entre 1830 i 1880. Bonaventura Carles Aribau: l’any 1833 publica al diari El Vapor l’oda a 1859. Reinstauració dels Jocs La Pàtria. Primer poema que Florals: identifica pàtria i llengua. Festa poètica amb premis a la Flor natural, Englantina i Viola. Català arcaic i romàntic aliè a la Joaquim Rubió i Ors: l’any 1841 realitat social i instrumentalitzat per reivindica la recuperació del català la burgesia. com a llengua literària i de prestigi social en el pròleg del recull de poemes de 1841 sota el pseudònim de Lo Gaiter del Llobregat.
  • 4. Renaixença i cultura popular Importantíssima connotació social de la llengua Català: ús popular a nivell quotidià i Castellà: ús entre les classes altes i en algunes publicacions cultes. Edició de diaris, novel·la de fulletó, ... La renaixença haurà de buscar Es popularitzen símbols com la barretina, la sardana i cançons l’acostament entre la cultura elitista i emblemàtiques: El cant de la senyera i Els segadors (tant l’oficial la popular. com el romanç).
  • 5. Modernisme Moviment literari i artístic de finals del segle XIX que pretenia modernitzar la cultura catalana enfront la cultura tradicional defensada per la Renaixença. Voluntat renovadora i oberta a les innovacions del nord. Autors literaris com Joan Normativització lingüística Inclou l’art en general: Maragall o Santiago de Pompeu Fabra. pintura: Ramon Casas, Rusiñol escultura: Antoni Gaudí, música: Isaac Albéniz,... Neix un nacionalisme cultural que reivindica el fet català com una cultura autònoma i diferenciada. Serà aprofitat pel creixent catalanisme polític per a justificar Catalunya com a nació.
  • 6. El catalanisme entre 1874 i 1898 Nacionalisme català. Corrent polític contrari a l’Estat centralista que reivindicava l’autogovern per a Catalunya . Regionalisme federalista Conservador Valentí Almirall “Lo catalanisme” Josep Torras i Bages “La Diari català. Mitjà de difusió de les idees federalistes. tradició catalana” Memorial de Greuges. Mostra el malestar de la societat La veu de Montserrat. Mitjà de difusió de les idees del catalana i fou lliurat a Alfons XII el 1885 . vigatanisme (grup de Vic). Bases de Manresa. 1892. Document que proposa un projecte d’autonomia de Catalunya. Critica el centralisme i la corrupció del sistema de la Nacionalisme de base conservadora i catòlica. Restauració. Proposa una autonomia regionalista. La regeneració de Catalunya portarà a la Base burgesa poc democràtica (negaven el sufragi regeneració d’Espanya. Demana l’absoluta universal). autonomia de Catalunya. Personatges com Enric Prat de la Riba, Josep Puig i Cadafalch,... No té gaire acollida entre la gent del poble ja que A principis del segle XX va esdevenir una força les classes populars preferien opcions més radicals electoral molt important a Catalunya. com el republicanisme o l’anarquisme.
  • 7. El catalanisme polític de principis de segle XX. 1900/1931. Bases de Manresa. Projecte Articulació del catalanisme 1899. Tancament de d’autonomia basada en les mitjançant els partits polítics i caixes. Protesta de la constitucions catalanes anteriors al intervenció en la política de burgesia catalana 1714 que establia unes Corts l’Estat. Catalunya busca tenir davant la ineficàcia de pròpies, el català com a llengua veu pròpia. la regeneració de l’Estat única i la definició de les relacions espanyol. Va consistir amb l’Estat espanyol. en la negativa de pagar nous impostos i va impulsar definitivament el catalanisme polític. La burgesia catalana articula la defensa dels 1901. Es presenta la candidatura electoral dels seus interessos fundant la Lliga Regionalista quatre presidents i va superar les altres candidatures, inaugurant l’hegemonia del catalanisme conservador fins a la 1923. Dirigents destacats: Comença una etapa de plantejament polític (fins ara teòric) Enric Prat de la Riba, d’una autonomia administrativa i política de Catalunya. Francesc Cambó i Josep Puig i Cadafalch. 1905. Segona victòria electoral. Fa créixer la por als regionalismes separatistes. L’exèrcit assalta les redaccions del Cu-cut! i La Veu de Catalunya. Aquest fet provoca l’agrupament de totes les forces polítiques catalanes en la coalició Solidaritat Catalana.
  • 8. El catalanisme polític de principis de segle XX. La tensa situació entre Espanya i Catalunya generalitza l’expressió nacionalisme per fer referència al catalanisme polític. Enric Prat de la Riba publica La nacionalitat catalana al 1906, considerada l’obra teòrica culminant del catalanisme. 1907. La victòria electoral no serveix per evitar el trencament de Solidaritat Catalana, degut a les diferències ideològiques de la coalició. Perdrà el domini de la política catalana en mans de l’esquerra durant uns anys. 1911. Enric Prat de la Riba presideix la Diputació de Barcelona i redacta un avantprojecte de Mancomunitat que presenten al govern liberal de Canalejas. 18 de desembre de 1913, s’aprova el Decret de Mancomunitats Provincials.
  • 9. Mancomunitat 1914-1925 6 d’abril de 1914 es constitueix la Mancomunitat de Catalunya (l’única que es constitueix a tot l’Estat). Enric Prat de la Riba (1914-1917) i Josep Puig i Cadafalch (1917-1924) van ser-ne els dos presidents.  Organització: Presidència, Consell Permanent i Assemblea General.  No dóna autogovern, però permet gestionar conjuntament les atribucions de les Diputacions.  Sistema de finançament insuficient.  Tasca:  Construcció d’infraestructures.  Assistència social.  Reforma de l’administració local.  Obra cultural: IEC, Biblioteca de Catalunya...  Reforma educativa: fer davallar els nivells d’analfabetisme i dignificar l’escola, per tal de construir un país modern. 12 de març de 1925. Queda suprimida definitivament . DBC
  • 10. Catalanisme d’esquerres A principis del segle XX estava poc estructurat i cohesionat. Múltiples opcions sense gaire força. 1910. Apareix la Unió Federal Nacionalista Republicana (UFNR) dels sectors més esquerrans de Solidaritat Catalana. Malgrat cert èxit electoral no pot fer front a l’hegemonia del Partit Republicà Radical de Lerroux. La manca de suport a l’esquerra catalanista era degut a la forta influència de l’anarcosindicalisme obrer. 1917. Es funda el Partit Republicà Català en un intent d’unir catalanisme i obrerisme. Malgrat els esforços de Lluis Companys, Francesc Layret i Marcel·lí Domingo, no tindrà èxit. 1922. Acció Catalana. Neix un nou partit que intenta aglutinar dissidents de la Lliga, dissidents de la UFNR i intel·lectuals independents. L’esquerra catalanista no té un discurs coherent per a la classe mitjana, i per això no triomfa. 1922. Es funda Estat Català. Els seus plantejaments independentistes davant la lentitud del procés autonomista el converteixen en l’articulador del discurs catalanista. Francesc Macià irromp en l’escenari polític poc abans de la dictadura de Primo de Rivera. Des de l’exili a França, Macià organitza la Conspiració de Prats de Molló (1926). Malgrat el fracàs, l’intent d’invasió es convertirà en un referent independentista. La participació de Macià en la creació d’Esquerra Republicana de Catalunya al 1931, arrossega bona part del vot catalanista d’esquerres i es converteix en el partit hegemònic del catalanisme.