2. Consciència nacional
El despertar d’una nació.
S.XVIII
Pròsper de Bofarull publica estudis històrics que cerquen les arrels catalanes a l’època medieval.
Recuperació de la identitat en castellà degut a la forta castellanització de l’educació i la cultura.
L’ús del català arriba mitjançant la poesia. Aquest català és fortament medievalitzat i arcaic, precursor de la
Renaixença.
Qui pensaria que no
fóra ma pretensió vana
dir la glòria catalana
Zelant de son pit lo ardor,
en esta constel.lació,
sols recreo és lo que ostenta,
quan se mira la nació
i en la glòria de l’amor
més esclava i ultratjada,
va gosant del que es sustenta,
la més vilipendiada
sens que s’estenga en la flor.
que al món se puga trobar,
encara que açò ho apar
Romaguera, Josep.
a la gent que és abovada?
Fra Agustí Eura.
3. La Renaixença
Moviment cultural lligat al romanticisme que es desenvolupà a Catalunya entre 1830 i 1880.
Bonaventura Carles Aribau: l’any
1833 publica al diari El Vapor l’oda a 1859. Reinstauració dels Jocs
La Pàtria. Primer poema que Florals:
identifica pàtria i llengua. Festa poètica amb premis a la Flor
natural, Englantina i Viola.
Català arcaic i romàntic aliè a la
Joaquim Rubió i Ors: l’any 1841
realitat social i instrumentalitzat per
reivindica la recuperació del català
la burgesia.
com a llengua literària i de prestigi
social en el pròleg del recull de
poemes de 1841 sota el pseudònim
de Lo Gaiter del Llobregat.
4. Renaixença i cultura popular
Importantíssima connotació social de la llengua
Català: ús popular a nivell quotidià i Castellà: ús entre les classes altes i
en algunes publicacions cultes. Edició de diaris, novel·la de
fulletó, ...
La renaixença haurà de buscar
Es popularitzen símbols com la barretina, la sardana i cançons
l’acostament entre la cultura elitista i
emblemàtiques: El cant de la senyera i Els segadors (tant l’oficial
la popular. com el romanç).
5. Modernisme
Moviment literari i artístic de finals del segle XIX que pretenia modernitzar la cultura catalana
enfront la cultura tradicional defensada per la Renaixença. Voluntat renovadora i oberta a les
innovacions del nord.
Autors literaris com Joan Normativització lingüística Inclou l’art en general:
Maragall o Santiago de Pompeu Fabra. pintura: Ramon Casas,
Rusiñol escultura: Antoni Gaudí,
música: Isaac Albéniz,...
Neix un nacionalisme cultural que reivindica
el fet català com una cultura autònoma i
diferenciada.
Serà aprofitat pel creixent catalanisme polític per a
justificar Catalunya com a nació.
6. El catalanisme entre 1874 i 1898
Nacionalisme català. Corrent polític contrari a l’Estat centralista que reivindicava l’autogovern per a Catalunya .
Regionalisme federalista Conservador
Valentí Almirall “Lo catalanisme” Josep Torras i Bages “La
Diari català. Mitjà de difusió de les idees federalistes. tradició catalana”
Memorial de Greuges. Mostra el malestar de la societat La veu de Montserrat. Mitjà de difusió de les idees del
catalana i fou lliurat a Alfons XII el 1885 . vigatanisme (grup de Vic).
Bases de Manresa. 1892. Document que proposa un
projecte d’autonomia de Catalunya.
Critica el centralisme i la corrupció del sistema de la Nacionalisme de base conservadora i catòlica.
Restauració. Proposa una autonomia regionalista.
La regeneració de Catalunya portarà a la Base burgesa poc democràtica (negaven el sufragi
regeneració d’Espanya. Demana l’absoluta universal).
autonomia de Catalunya. Personatges com Enric Prat de la Riba, Josep Puig
i Cadafalch,...
No té gaire acollida entre la gent del poble ja que A principis del segle XX va esdevenir una força
les classes populars preferien opcions més radicals electoral molt important a Catalunya.
com el republicanisme o l’anarquisme.
7. El catalanisme polític de principis de segle XX.
1900/1931.
Bases de Manresa. Projecte
Articulació del catalanisme 1899. Tancament de
d’autonomia basada en les
mitjançant els partits polítics i caixes. Protesta de la
constitucions catalanes anteriors al
intervenció en la política de burgesia catalana
1714 que establia unes Corts
l’Estat. Catalunya busca tenir davant la ineficàcia de
pròpies, el català com a llengua
veu pròpia. la regeneració de l’Estat
única i la definició de les relacions
espanyol. Va consistir
amb l’Estat espanyol.
en la negativa de pagar
nous impostos i va
impulsar definitivament
el catalanisme polític.
La burgesia catalana articula la defensa dels
1901. Es presenta la candidatura electoral dels seus interessos fundant la Lliga Regionalista
quatre presidents i va superar les altres candidatures, inaugurant
l’hegemonia del catalanisme conservador fins a la 1923. Dirigents destacats:
Comença una etapa de plantejament polític (fins ara teòric) Enric Prat de la Riba,
d’una autonomia administrativa i política de Catalunya. Francesc Cambó i
Josep Puig i Cadafalch.
1905. Segona victòria electoral. Fa créixer la por als
regionalismes separatistes. L’exèrcit assalta les
redaccions del Cu-cut! i La Veu de Catalunya.
Aquest fet provoca l’agrupament de totes les forces
polítiques catalanes en la coalició Solidaritat Catalana.
8. El catalanisme polític de principis de segle XX.
La tensa situació entre Espanya i Catalunya generalitza l’expressió nacionalisme per fer
referència al catalanisme polític.
Enric Prat de la Riba publica La nacionalitat catalana al 1906, considerada l’obra teòrica
culminant del catalanisme.
1907. La victòria electoral no serveix per evitar el trencament de Solidaritat Catalana, degut a les
diferències ideològiques de la coalició. Perdrà el domini de la política catalana en mans de
l’esquerra durant uns anys.
1911. Enric Prat de la Riba presideix la Diputació de Barcelona i redacta un avantprojecte de
Mancomunitat que presenten al govern liberal de Canalejas.
18 de desembre de 1913, s’aprova el Decret de Mancomunitats Provincials.
9. Mancomunitat
1914-1925
6 d’abril de 1914 es constitueix la Mancomunitat de
Catalunya (l’única que es constitueix a tot l’Estat).
Enric Prat de la Riba (1914-1917) i Josep Puig i
Cadafalch (1917-1924) van ser-ne els dos presidents.
Organització: Presidència, Consell Permanent i Assemblea General.
No dóna autogovern, però permet gestionar conjuntament les atribucions de les Diputacions.
Sistema de finançament insuficient.
Tasca:
Construcció d’infraestructures.
Assistència social.
Reforma de l’administració local.
Obra cultural: IEC, Biblioteca de Catalunya...
Reforma educativa: fer davallar els nivells d’analfabetisme i dignificar l’escola, per tal de
construir un país modern.
12 de març de 1925. Queda suprimida definitivament .
DBC
10. Catalanisme d’esquerres
A principis del segle XX estava poc estructurat i cohesionat. Múltiples opcions sense gaire força.
1910. Apareix la Unió Federal Nacionalista Republicana (UFNR) dels sectors més esquerrans de Solidaritat
Catalana. Malgrat cert èxit electoral no pot fer front a l’hegemonia del Partit Republicà Radical de Lerroux.
La manca de suport a l’esquerra catalanista era degut a la forta influència de l’anarcosindicalisme obrer.
1917. Es funda el Partit Republicà Català en un intent d’unir catalanisme i obrerisme. Malgrat els esforços de
Lluis Companys, Francesc Layret i Marcel·lí Domingo, no tindrà èxit.
1922. Acció Catalana. Neix un nou partit que intenta aglutinar dissidents de la Lliga, dissidents de la UFNR i
intel·lectuals independents.
L’esquerra catalanista no té un discurs coherent per a
la classe mitjana, i per això no triomfa.
1922. Es funda Estat Català. Els seus plantejaments independentistes davant
la lentitud del procés autonomista el converteixen en l’articulador del discurs
catalanista.
Francesc Macià irromp en l’escenari polític poc abans de la dictadura de Primo
de Rivera.
Des de l’exili a França, Macià organitza la Conspiració de Prats de Molló (1926).
Malgrat el fracàs, l’intent d’invasió es convertirà en un referent independentista.
La participació de Macià en la creació d’Esquerra Republicana de Catalunya
al 1931, arrossega bona part del vot catalanista d’esquerres i es converteix en
el partit hegemònic del catalanisme.