1
“Los museos me aburren, de pequeño fuí a uno de ellos”                                                                    ...
ÍndexÍndex ..................................................................................................................
Espai 4.- Qui sap llegir i escriure?: Escriptura i lectura ..................................................................
5
Introducció              6
Origen del projecte                                                                                          "Le haré una ...
Acostumat com estic a treballar per objectius no mhavia de ser complicat submergir-me en aquesta necessitat del Museu de S...
Com és de suposar bastants punts dels objectius inicials han quedat fora de lloc en el desenvolupament global del projecte...
10
El Museu de Sant Cugat                                      "Cuando yo era pequeño mi madre me decía: Si te haces soldado ...
Activitat escolar relacionada amb la identificació dels motius dels capitells                  A gairebé totes les activit...
L’espai                                                                          "Un topólogo es una persona incapaz de di...
Dimensions de l’espai:     L’espai útil de treball que disposem pel desenvolupament del projecte són 20 metres de llarg pe...
Imatges de l’espai:A l’esquerra veiem l’entrada a Pere Ferrer              Al fons d’aquest passadís està tancat amb caten...
Imatges de la maqueta:Vista de la planta de l’espai a treballar    Vista de l’entrada a l’espai. Al fons queda la sortida,...
17
Objectius i públics                      18
Objectius                                                                      “Si no saps a on vas, acabaràs a un altre l...
Públics                                                                                                          “Tengo mi...
Públic familiar que porta a joves de 8 a 15 anys            En la meva experiència en museus només mhe trobat un sol cas e...
22
23
Guió museològic                  24
Conceptes                         "Els metges tapen els seus errors amb terra, els advocats amb papers i els arquitectes a...
Ritme      La dinàmica de la vida al monestir ve donada pel ritme i pel silenci. Semblen conceptes contraris però són pern...
Disciplina           La disciplina és el bon comportament: fer les coses com cal i quan cal. Al monestir les coses i les a...
Jerarquia      Dintre del monestir labat és qui aplica les regles de Sant Benet a la Sala Capitular, l’espai on es prenen ...
Devoció                  Per què els monjos viuen i actuen així? Per què resen tant? Per què llegeixen sempre textos relig...
30
Set espais per circular lliurement entre ells                                                                             ...
Sentits      "El mercat dels ordinadors personals és mort. La innovació ha cessat, virtualment. Microsoft domina amb molt ...
Monjos endins!     "The way is clear, / The light is good, / I have no fear, / Nor no one should. / The woods are just tre...
La proposta que presento és una mica diferent: parlarem de conceptes abstractes enormement relacionats amb la vida monàsti...
35
Guió museogràfic                   36
Introducció al guió museogràfic                                                                                           ...
Característiques: Taula amb les característiques conceptuals del mòdul.          Anàlisi DAFO: Quan es fa qualsevol cosa, ...
Espai 0.-L’exposició en conjunt     Una visió general de l’exposició ens permetrà veure el volum que ocupa cada mòdul i l’...
Imatge de l’entrada de l’exposició, sense la paret que fa de límit. Es veu la           Perspectiva veient la banda A de l...
Portalada d’accés a l’exposició vista des de dins. Permet l’entrada sense cap           Imatge del centre de l’exposició o...
Planta de l’exposició amb la disposició dels set àmbits                                                          42
Textos explicatius generals de l’exposicióTítol: Monjos endins!Subtítol: “Tu, doncs, siguis qui siguis, que tafanyes per a...
Textos explicatius generals de l’exposicióSimulació de l’entrada amb la ubicació dels textos explicatius i imatges de supo...
Textos explicatius generals de l’exposicióSimulació de l’entrada amb la ubicació dels textos explicatius i l’esquema conce...
Textos explicatius generals de l’exposicióSimulació de l’entrada amb la ubicació dels textos explicatius i l’esquema conce...
47
Espai 1.- Cada cosa al seu lloc: Ordre i organitzacióUbicat a l’entrada de l’espai a la banda esquerra trobem l’àmbit rela...
Cada objecte al seu espai                                                                                          “Cada l...
Característiques:    Tipologia:                                       Mòdul de base mecànica               Tipus d’aprenen...
Benchmarking:                                                                         Materials per la construcció del mòd...
Esquemes gràfics:                                                                                                      Esq...
Textos explicatius del mòdulTítol: Cada objecte al seu espaiSubtítol: “És cosa sabuda que hi ha quatre menes de monjos. La...
Imatges detall del mòdul:                                                                                                 ...
La maquinària monàstica                                                                                   “No soy el único...
Característiques:    Tipologia:                                        Mòdul de base mecànica             Tipus d’aprenent...
Benchmarking:                                                                        Materials per la construcció del mòdu...
Esquemes gràfics:                                                                                         Esquema en plant...
Textos explicatius del mòdulTítol: La maquinària monàstica.Subtítol: “Per això nosaltres ens hem adonat que per al manteni...
Imatges detall del mòdul:                                                              Peça corresponent a les figures del...
Detall del mecanisme reductor de velocitat del mòdul.Detall de la maneta i la connexió amb el reductor.      Imatge de det...
62
63
Espai 2.- Obediència absoluta: Obediència.Ubicat a la banda esquerra de l’exposició trobem l’àmbit relacionat amb la obedi...
Segueix la Regla!                                   “The roof, the roof, the roof is on fire!! / Follow the lider, lider, ...
Característiques:    Tipologia:                                        Mòdul de base audiovisual                  Tipus d’...
Benchmarking:                                                                       Materials per la construcció del mòdul...
Esquemes gràfics:                                                                                                 Esquema ...
Textos explicatius del mòdulTítol: Segueix la regla!Subtítol: “El bé de lobediència, no sols lhan de prestar tots a labat,...
"Monjos endins!" Projecte museogràfic pel Museu de SantCugat
"Monjos endins!" Projecte museogràfic pel Museu de SantCugat
"Monjos endins!" Projecte museogràfic pel Museu de SantCugat
"Monjos endins!" Projecte museogràfic pel Museu de SantCugat
"Monjos endins!" Projecte museogràfic pel Museu de SantCugat
"Monjos endins!" Projecte museogràfic pel Museu de SantCugat
"Monjos endins!" Projecte museogràfic pel Museu de SantCugat
"Monjos endins!" Projecte museogràfic pel Museu de SantCugat
"Monjos endins!" Projecte museogràfic pel Museu de SantCugat
"Monjos endins!" Projecte museogràfic pel Museu de SantCugat
"Monjos endins!" Projecte museogràfic pel Museu de SantCugat
"Monjos endins!" Projecte museogràfic pel Museu de SantCugat
"Monjos endins!" Projecte museogràfic pel Museu de SantCugat
"Monjos endins!" Projecte museogràfic pel Museu de SantCugat
"Monjos endins!" Projecte museogràfic pel Museu de SantCugat
"Monjos endins!" Projecte museogràfic pel Museu de SantCugat
"Monjos endins!" Projecte museogràfic pel Museu de SantCugat
"Monjos endins!" Projecte museogràfic pel Museu de SantCugat
"Monjos endins!" Projecte museogràfic pel Museu de SantCugat
"Monjos endins!" Projecte museogràfic pel Museu de SantCugat
"Monjos endins!" Projecte museogràfic pel Museu de SantCugat
"Monjos endins!" Projecte museogràfic pel Museu de SantCugat
"Monjos endins!" Projecte museogràfic pel Museu de SantCugat
"Monjos endins!" Projecte museogràfic pel Museu de SantCugat
"Monjos endins!" Projecte museogràfic pel Museu de SantCugat
"Monjos endins!" Projecte museogràfic pel Museu de SantCugat
"Monjos endins!" Projecte museogràfic pel Museu de SantCugat
"Monjos endins!" Projecte museogràfic pel Museu de SantCugat
"Monjos endins!" Projecte museogràfic pel Museu de SantCugat
"Monjos endins!" Projecte museogràfic pel Museu de SantCugat
"Monjos endins!" Projecte museogràfic pel Museu de SantCugat
"Monjos endins!" Projecte museogràfic pel Museu de SantCugat
"Monjos endins!" Projecte museogràfic pel Museu de SantCugat
"Monjos endins!" Projecte museogràfic pel Museu de SantCugat
"Monjos endins!" Projecte museogràfic pel Museu de SantCugat
"Monjos endins!" Projecte museogràfic pel Museu de SantCugat
"Monjos endins!" Projecte museogràfic pel Museu de SantCugat
"Monjos endins!" Projecte museogràfic pel Museu de SantCugat
"Monjos endins!" Projecte museogràfic pel Museu de SantCugat
"Monjos endins!" Projecte museogràfic pel Museu de SantCugat
"Monjos endins!" Projecte museogràfic pel Museu de SantCugat
"Monjos endins!" Projecte museogràfic pel Museu de SantCugat
"Monjos endins!" Projecte museogràfic pel Museu de SantCugat
"Monjos endins!" Projecte museogràfic pel Museu de SantCugat
"Monjos endins!" Projecte museogràfic pel Museu de SantCugat
"Monjos endins!" Projecte museogràfic pel Museu de SantCugat
"Monjos endins!" Projecte museogràfic pel Museu de SantCugat
"Monjos endins!" Projecte museogràfic pel Museu de SantCugat
"Monjos endins!" Projecte museogràfic pel Museu de SantCugat
"Monjos endins!" Projecte museogràfic pel Museu de SantCugat
"Monjos endins!" Projecte museogràfic pel Museu de SantCugat
"Monjos endins!" Projecte museogràfic pel Museu de SantCugat
"Monjos endins!" Projecte museogràfic pel Museu de SantCugat
"Monjos endins!" Projecte museogràfic pel Museu de SantCugat
"Monjos endins!" Projecte museogràfic pel Museu de SantCugat
"Monjos endins!" Projecte museogràfic pel Museu de SantCugat
"Monjos endins!" Projecte museogràfic pel Museu de SantCugat
"Monjos endins!" Projecte museogràfic pel Museu de SantCugat
"Monjos endins!" Projecte museogràfic pel Museu de SantCugat
"Monjos endins!" Projecte museogràfic pel Museu de SantCugat
"Monjos endins!" Projecte museogràfic pel Museu de SantCugat
"Monjos endins!" Projecte museogràfic pel Museu de SantCugat
"Monjos endins!" Projecte museogràfic pel Museu de SantCugat
"Monjos endins!" Projecte museogràfic pel Museu de SantCugat
"Monjos endins!" Projecte museogràfic pel Museu de SantCugat
"Monjos endins!" Projecte museogràfic pel Museu de SantCugat
"Monjos endins!" Projecte museogràfic pel Museu de SantCugat
"Monjos endins!" Projecte museogràfic pel Museu de SantCugat
"Monjos endins!" Projecte museogràfic pel Museu de SantCugat
"Monjos endins!" Projecte museogràfic pel Museu de SantCugat
"Monjos endins!" Projecte museogràfic pel Museu de SantCugat
"Monjos endins!" Projecte museogràfic pel Museu de SantCugat
"Monjos endins!" Projecte museogràfic pel Museu de SantCugat
"Monjos endins!" Projecte museogràfic pel Museu de SantCugat
"Monjos endins!" Projecte museogràfic pel Museu de SantCugat
"Monjos endins!" Projecte museogràfic pel Museu de SantCugat
"Monjos endins!" Projecte museogràfic pel Museu de SantCugat
"Monjos endins!" Projecte museogràfic pel Museu de SantCugat
"Monjos endins!" Projecte museogràfic pel Museu de SantCugat
"Monjos endins!" Projecte museogràfic pel Museu de SantCugat
"Monjos endins!" Projecte museogràfic pel Museu de SantCugat
"Monjos endins!" Projecte museogràfic pel Museu de SantCugat
"Monjos endins!" Projecte museogràfic pel Museu de SantCugat
"Monjos endins!" Projecte museogràfic pel Museu de SantCugat
"Monjos endins!" Projecte museogràfic pel Museu de SantCugat
"Monjos endins!" Projecte museogràfic pel Museu de SantCugat
"Monjos endins!" Projecte museogràfic pel Museu de SantCugat
"Monjos endins!" Projecte museogràfic pel Museu de SantCugat
"Monjos endins!" Projecte museogràfic pel Museu de SantCugat
"Monjos endins!" Projecte museogràfic pel Museu de SantCugat
"Monjos endins!" Projecte museogràfic pel Museu de SantCugat
"Monjos endins!" Projecte museogràfic pel Museu de SantCugat
"Monjos endins!" Projecte museogràfic pel Museu de SantCugat
"Monjos endins!" Projecte museogràfic pel Museu de SantCugat
"Monjos endins!" Projecte museogràfic pel Museu de SantCugat
"Monjos endins!" Projecte museogràfic pel Museu de SantCugat
"Monjos endins!" Projecte museogràfic pel Museu de SantCugat
"Monjos endins!" Projecte museogràfic pel Museu de SantCugat
"Monjos endins!" Projecte museogràfic pel Museu de SantCugat
"Monjos endins!" Projecte museogràfic pel Museu de SantCugat
"Monjos endins!" Projecte museogràfic pel Museu de SantCugat
"Monjos endins!" Projecte museogràfic pel Museu de SantCugat
"Monjos endins!" Projecte museogràfic pel Museu de SantCugat
"Monjos endins!" Projecte museogràfic pel Museu de SantCugat
Upcoming SlideShare
Loading in …5
×

"Monjos endins!" Projecte museogràfic pel Museu de SantCugat

1,234 views

Published on

Projecte museogràfic complet "Monjos Endins" pel Museu de SantCugat del Màster de Museografia Interactiva i Didàctica.
Setembre de 2011 Autor: Daniel Mateu Lengo. Tutora: Maria Feliu Torruella

Published in: Education
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
1,234
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
10
Actions
Shares
0
Downloads
0
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

"Monjos endins!" Projecte museogràfic pel Museu de SantCugat

  1. 1. 1
  2. 2. “Los museos me aburren, de pequeño fuí a uno de ellos” Anónimo“Los museos me aburren, de joven trabajé durante 10 años en uno de ellos” Daniel Mateu Dedico aquest projecte a la Sonia, que ha patit estoicament els meus dos anys de màster “¡Sonia, que ya está! ¡Que ya he terminado!” Agraïments: A la Maria Feliu per ser una gran tutora de màster Al Lluís Campins per ser un gran director de museu Al Bruno Mateu per portar-se tan bé amb el seu pare i deixar-li fer aquest projecte 2
  3. 3. ÍndexÍndex ...........................................................................................................................................................................................3Introducció ..................................................................................................................................................................................6 Origen del projecte ............................................................................................................................................................................................................................................. 7 El Museu de Sant Cugat .................................................................................................................................................................................................................................... 11 L’espai ................................................................................................................................................................................................................................................................ 13Objectius i públics ..................................................................................................................................................................... 18 Objectius ............................................................................................................................................................................................................................................................19 Públics ............................................................................................................................................................................................................................................................... 20Guió museològic ........................................................................................................................................................................ 24 Conceptes .......................................................................................................................................................................................................................................................... 25 Set espais per circular lliurement entre ells ..................................................................................................................................................................................................... 31 Sentits ............................................................................................................................................................................................................................................................... 32 Monjos endins! ................................................................................................................................................................................................................................................. 33Guió museogràfic ...................................................................................................................................................................... 36 Introducció al guió museogràfic ...................................................................................................................................................................................................................... 37 Espai 0.-L’exposició en conjunt ....................................................................................................................................................................................................................... 39 Espai 1.- Cada cosa al seu lloc: Ordre i organització ....................................................................................................................................................................................... 48 Cada objecte al seu espai .......................................................................................................................................................................................................................................................... 49 La maquinària monàstica ......................................................................................................................................................................................................................................................... 55 Espai 2.- Obediència absoluta: Obediència. .................................................................................................................................................................................................... 64 Segueix la Regla! ....................................................................................................................................................................................................................................................................... 65 Espai 3.- Tot per Déu: Devoció ........................................................................................................................................................................................................................ 74 Que no t’enganyin els ulls! ....................................................................................................................................................................................................................................................... 753
  4. 4. Espai 4.- Qui sap llegir i escriure?: Escriptura i lectura ................................................................................................................................................................................. 84 Escriptura calcada .................................................................................................................................................................................................................................................................... 85 El missatge secret ..................................................................................................................................................................................................................................................................... 93 Transformador d’oïdes ........................................................................................................................................................................................................................................................... 101 Espai 5.- El rellotge del monestir: Ritme i silenci .......................................................................................................................................................................................... 110 Les hores monàstiques ............................................................................................................................................................................................................................................................ 111 Això em sona ............................................................................................................................................................................................................................................................................ 119 Espai 6.- L’esforç ............................................................................................................................................................................................................................................ 128 El pes de les coses ................................................................................................................................................................................................................................................................... 129 Espai de temptació ................................................................................................................................................................................................................................................................. 135 Espai 7.- Un grup, una identitat: comunitat ................................................................................................................................................................................................. 144 Monjosdoscopi ........................................................................................................................................................................................................................................................................ 145Pressupost ............................................................................................................................................................................... 152 Pressupost Material .........................................................................................................................................................................................................................................153 Pressupost força de treball ..............................................................................................................................................................................................................................159 Pressupost total ............................................................................................................................................................................................................................................... 161Pla d’actuació .......................................................................................................................................................................... 164 Pla d’actuació ...................................................................................................................................................................................................................................................165Notes de producció final .......................................................................................................................................................... 170 Notes de producció final ................................................................................................................................................................................................................................. 171 4
  5. 5. 5
  6. 6. Introducció 6
  7. 7. Origen del projecte "Le haré una oferta que no podrá rechazar" -Vito Corleone a Johnny Fontane La cita que encapçala aquest apartat de la pel·lícula “El Padrino”, de Francis Ford Coppola, és lamateixa que li vaig dir a Lluís Campins, director del Museu de Sant Cugat el desembre de 2009 quan hivaig anar a parlar al seu despatx. Per motius professionals conec en Lluís Campins i hem treballat en diferents projectes relacionatsamb la institució museogràfica que dirigeix des de 2003. En aquest sentit sempre hem mantingut una comunicació directa que m’ha facilitat molt la feinatenint a la meva disposició els mitjans tècnics i dassessorament del Museu de Sant Cugat per a poderrealitzar-la. A l’hora de matricular-me al Màster de Museografia Interactiva y Didàctica i en saber ques’havia de realitzar un projecte final tenia clar que en el cas de desenvolupar un treball intel·lectual comaquest no volia que fos un exercici estèril únicament vàlid per fer una avaluació. Si es fa un projecte és per realitzar-lo o, si més no, que hi hagi la voluntat de materialitzar-lo. És per això que a la primera entrevista per parlar del tema vaig plantejar el meu treball final desde les necessitats de la institució i el seu director. La meva oferta era: “El Museu de Sant Cugat és el client, què necessita?” La resposta va ser immediata per part de Lluís Campins, el Museu de Sant Cugat necessitava: unlloc web amb continguts adaptats a públic infantil juvenil sobre el museu, el monestir i Sant Cugat o unespai lúdic per a visitants de 8-15 anys fer més accessibles els aspectes més abstractes de l’exposiciópermanent on es tracta el monestir com a institució feudal. La tria va ser també immediata perquè l’espai web general del museu necessita una renovació absoluta i no té sentit desenvolupar un espai web específic adaptat perjoves i infants si el web matriu no està corregit i actualitzat. Així doncs el títol provisional del projecte que vaig proposar per fer la proposta a la direcció del màster vas ser: La realització dun Espai Lúdic per a visitants de 8 a 15 anys per concretar i fer més accessibles els aspectes més abstractes de lexposició permanent del Museu de Sant Cugat on es tracta el Monestir com a institució feudal.7
  8. 8. Acostumat com estic a treballar per objectius no mhavia de ser complicat submergir-me en aquesta necessitat del Museu de Sant Cugat i trobar les solucions mésadequades. Aquest plantejament del projecte de màster no només em motivava personalment sinó que suposava un repte professional excepcional. Els objectius a assolir inicialment eren: • Elaboració d’un espai expositiu permanent que formi part del discurs del Museu de Sant Cugat i que en complementi els continguts. • Aproximar conceptes abstractes com a comunitat monacal, normes benedictines, formes delecció de labat, càrrecs del monestir, vida monacal, etc a un públic infantil i juvenil a través dexperiències interactives. • Propostes de mòduls interactius sensorials per transmetre sensacions sobre uns conceptes que a priori semblen abstractes. Sons, olors, tàctils del monestir i la vida monàstica. Desenvolupar a través dels sentits (cosa molt comprensible per a aquest sector de públic) unes experiències que transcendeixen més que labstracte. • Donar voltes doncs a una idea de càpsula dels sentits monàstics. • Proposta dun joc de taula per comprendre els següents conceptes: territoris de monestir, gestors econòmics del monestir i funcions a què es destinen els diners del monestir. (Tot a través de fonts documentades) • Acotar un espai per a joves amb unes experiències més personalitzades per aquest sector de públic determinat. La metodologia a aplicar a aquest projecte finalment ha estat: • Fer un anàlisi de lexposició permanent • Determinar els requisits de lespai i necessitats del museu • Guió museològic • Fer una proposta dorganització de lespai i mòduls i experiències propostes • Fer una recerca de material (gràfic, sonor, didàctic, etc.) per a la realització de lespai. • Realitzar el disseny, maqueta, programari, maquinària necessaris. • Fer maquetes i demostracions (virtuals o tangibles) • Elaborar un pressupost. Global i específic dels mòduls, espai, disseny, manteniment. • Fer un simulacre de pla d’actuació per la construcció de l’espai i execució de l’obra. • Tenir en compte el manteniment de lespai per evitar la seva obsolescència. 8
  9. 9. Com és de suposar bastants punts dels objectius inicials han quedat fora de lloc en el desenvolupament global del projecte. Per exemple el desenvolupament d’un joc de taula sobre la vida al monestir, tot i que s’ha estat treballant en un principi com a possible font d’inspiració del guiómuseològic, ha caigut for de projecte per ser en si mateix d’una entitat important a desenvolupar a part. (Per exemple hem fet servir jocs com el Carcassonne o Cayluscom a jocs de taula ambientats a l’edat mitjana on apareixen personatges relacionats amb el món monàstic). També han anat definint-se els continguts del guió museològic en base a uns conceptes que es van anar desgranant en diverses entrevistes amb el director delMuseu. És per això que opcions conceptuals com comunitat monacal, normes benedictines, formes delecció de labat, càrrecs del monestir... Han quedat relegades, o simés no han canviat radicalment de com les havíem percebut en un inici. El cas de fer el desenvolupament d’experiències que fossin molt sensitives s’ha pogut mantenir ja que era una de les essències principals del projecte. Era moltimportant mantenir l’acció directa del visitant sobre els diferents interactius. Però el cas de fer una càpsula dels sentits, on entrar i sentir, requeria d’una sofisticaciófora de l’abast d’una institució com el Museu de Sant Cugat. L’ajut de la tutora de projecte, Maria Feliu, ha estat cabdal per desencallar diverses vegades la cataracta de conceptes, desordre, creativitat, propostes que s’anavenacumulant als apunts de la proposta expositiva. Ella m’ha ajudat a La feina que s’ha realitzat és la mateixa que va fer Arnau Cadell amb els blocs de pedra que després configuraren els capitells del claustre del monestir: S’ha triatla pedra ideal, s’ha fet un esbós, s’ha picat la pedra, s’ha donat forma i finalment s’ha anat a omplir-la de detalls.9
  10. 10. 10
  11. 11. El Museu de Sant Cugat "Cuando yo era pequeño mi madre me decía: Si te haces soldado llegarás a general, si te haces cura, llegarás a ser Papa. En cambio de todo eso decidí ser pintor y me convertí en Picasso." Pablo Ruiz Picasso El Museu de Sant Cugat, situat al claustre del Monestir de Sant Cugat, és un centredinterpretació dividit en dos grans àrees: • L’àmbit de descripció arquitectònica del monestir, explicació de les característiques del romànic català i l’evolució de l’edifici en el temps des de el seu origen a l’actualitat (planta baixa) • L’àmbit en el que s’explica el concepte monestir com a institució clau del món feudal (primera planta) La filosofia del museu és la de centre dinterpretació tant dels aspectes tècnics arquitectònics com de la vida monàstica i la seva repercussió a la història de laciutat de Sant Cugat. El museu vol promoure a més la recerca, la conservació i la difusió del patrimoni històric, artístic i cultural de Sant Cugat, des dun punt de vista molt obert. Elmuseu, de manera descentralitzada, consta de diferents seus: • El Monestir de Sant Cugat, totalment rehabilitat, és la seu central i més emblemàtica del Museu de Sant Cugat. Disposa dun conjunt dinstal·lacions com sala dexposicions permanents i temporals, auditori, aules taller per a les activitats pedagògiques i un espai reservat per a les col·leccions. • La Casa Aymat conté habitualment la col·lecció de tapís contemporani català realitzat a lantiga manufactura del mateix nom que la seu. També disposa duna sala dexposicions temporals per acollir art contemporani. • Altres seus pendents de rehabilitació i museïtzació són el Celler modernista de Cèsar Martinell, on una exposició permanent explicarà el pas duna vila agrícola a una ciutat de serveis i la vila romana de Can Cabassa, important centre dexplotació agrícola, ocupat entre segle I aC fins al segle VII dC. Com dades a destacar del Museu de Sant Cugat podem dir que: • És el 5è Museu més visitat de la Xarxa de Museus Locals de la província de Barcelona (darrere de Capellades, Cercs, Gavà i Sitges) per davant de Terrassa, Sabadell o Rubí: és el més visitat de la comarca • Ocupa l’onzena posició pel que fa a visites escolars de tots els museus de la Xarxa (el 21,3% del públic total)11
  12. 12. Activitat escolar relacionada amb la identificació dels motius dels capitells A gairebé totes les activitats escolars els usuaris vesteixen hàbitsDes del 2008 es realitza el taller Scriptorium sobre la grafia i tècnica d’escriptura gòtica Les activitats de grup es desenvolupen principalment a un aula o al claustre inferior 12
  13. 13. L’espai "Un topólogo es una persona incapaz de distinguir una taza de una rosquilla." Anónimo L’espai destinat a aquesta exposició està acotat a “l’espai que resta” de l’exposiciópermanent del Museu de Sant Cugat i del desenvolupament de la segona part del projectemuseogràfic original. Aquest espai té les següent característiques: • Actualment és un lloc de pas. • És a la segona planta del claustre. • És un espai allargat i petit. • Transcorre paral·lel a la sala d’exposició audiovisual tancada sobre Pere Ferrer. • Hi ha una màquina condensadora amb el control d’il·luminació i aire condicionat calefacció de l’espai. • Actualment només es pot accedir per una de les dues puntes del passadís del claustre. No s’accedeix a través d’una ruta circular. • És també un lloc de pas per arribar als lavabos de la segona planta. Aquest espai necessitarà de moltes modificacions tant de recorregut com de infraestructuraper la seva correcta aplicació. Tal i com es pot comprovar a la imatge de la dreta en la que es veu la planta del segon pisdel claustre del monestir, l’espai de color vermell correspon a l’espai on s’hauria d’encabirl’exposició. L’anarquia d’entrades i sortides a espais tancats, Pere Ferrer, cul-de-sac que actualment tél’exposició permanent que obliga a l’usuari sortir per on s’ha entrat... Són handicaps amb els ques’ha de conviure i que poden comprometre part del projecte. Actualment aquest espai en vermell es fa servir entre d’altres coses per exposicionstemporals.13
  14. 14. Dimensions de l’espai: L’espai útil de treball que disposem pel desenvolupament del projecte són 20 metres de llarg per 3’90 d’ample. Un total de 79’50 metres quadrats de superfície. L’alçada més baixa de l’espai són 3’90 m, l’alçada màxima arriba als 6 metres aproximadament. Un accident insalvable és la condensadora que hi ha a una punta del passadís, les dimensions de la qual són 2’60 m de llarg per 1’15 m d’ample. S’ha buscat lamanera de dissimular aquest entrebanc a l’exposició. 14
  15. 15. Imatges de l’espai:A l’esquerra veiem l’entrada a Pere Ferrer Al fons d’aquest passadís està tancat amb catenària A l’esquerra veiem la màquina condensadoraEn cas de necessitat, queda garantida la llum natural A la dreta, al front de la màquina, la sortida de Pere Ferrer Les maquetes es mouen segons les necessitats d’ús de l’espai15
  16. 16. Imatges de la maqueta:Vista de la planta de l’espai a treballar Vista de l’entrada a l’espai. Al fons queda la sortida, on hi ha la màquinaVista general estructura sostre i exterior Vista de la sortida de l’espai. Al fons del passadís queda la l’entrada 16
  17. 17. 17
  18. 18. Objectius i públics 18
  19. 19. Objectius “Si no saps a on vas, acabaràs a un altre lloc.” Laurence J. Peter, poeta i pedagog canadenc Lobjectiu principal de lexposició és presentar a l’usuari uns jocs amb els conceptes bàsics a lentorn de la vida al monestir.És important remarcar com a objectius que amb aquesta exposició es pretén: • Atrapar a lusuari des de linici, des de la primera experiència • Ser un espai diferenciat de la resta dexposició del museu en quant a forma, presentació de continguts i aspecte • Presentar de manera lúdica la vida al monestir • Ser un espai dacció i de relaxació mental a la vegada • Cobrir un buit en el discurs museogràfic que deixa una part de públic fora daquest discurs més formal i avorrit • Ser una novetat museogràfica en el conjunt de lexposició permanent i cridar latenció del públic i els mitjans • Donar suport i ampliar la oferta dels tallers i programes pedagògics orientat a un públic infantil juvenil19
  20. 20. Públics “Tengo mi público y no quiero defraudarle”, Federico Moccia La idea del director del Museu de Sant Cugat era cobrir lespectre dedat 8 a 15 anys aproximadament i apropar-los un discurs museogràfic modern, divertit i lúdic. Aquest sector de públic és molt exigent, amb una cultura multimèdia i interactiva molt elevada, amb un poder de concentració mínim i que no donarà una segonaoportunitat a l’espai o a les experiències. No hi ha possibilitat derror Val a dir que el museu/monestir és un entorn hostil per aquest tipus de públic. Hostil en el sentit que el monestir no deixa de ser un indret anacrònic dins de la sevavida quotidiana. Això ho dic perquè és vist com un monument, com una excepció a la ciutat. Una visita el centre comercial, al gimnàs municipal, fins i tot a la biblioteca, seria un entorn més amigable per el nostre target dedat. No pretenem que aquesta exposició sigui el "non plus ultra" i que els nostres visitants es converteixin en assidus de les institucions museològiques del continent. Noserà el cas. Però sí que pretenem el donar una sèrie dexperiències que els permetin ocupar útilment uns quants bytes de la seva matèria grisa. "Útilment" significa relacionar un concepte, fer una descoberta, desxifrar un enigma, mirar dos vegades la mateixa cosa, fer un somriure, caure a la trampa,comentar la jugada amb un altre company... Uns quants bytes de memòria, poquets. Públic escolar de 8 a 15 anys En un alt percentatge de proporció, els nostres joves visitants venen "per obligació". És a dir, que els han agafat per les orelles i els han plantat al Museu de Sant Cugat. És per això que lusuari escolar vindrà amb una actitud bastant desfavorable. Igualment, acostumen a venir en grups bastant nombrosos que no ajuda molt a la contemplació o a lacció intel·lectual. "Acció intel·lectual" significa accionar una palanca, observar una reacció i treure una petita conclusió (segurament inconscient i invisible per lusuari) Depenent del volum de gent i lactitud del professorat i alumnat una visita podrà ser un èxit o un simple "toca-toca" amunt i avall per la sala, com un ramat de pollastres sense cap. Aquesta actitud sescapa un mica del contingut i forma de lexposició. 20
  21. 21. Públic familiar que porta a joves de 8 a 15 anys En la meva experiència en museus només mhe trobat un sol cas en que dos joves de 12 anys anaven sols a una institució per visitar-la, de motu propio, aprofitant lentrada gratuïta del Club Super 3 (Que comporta el que han danar adults perquè els menors hi accedeixin) Evidentment es va fer una excepció i sels va deixar entrar sols gratuïtament. Els joves de 8 a 15 anys van acompanyats dadults als museus. I lacompanyament per part dels adults haria de ser una palanca dimpuls per entrar a la nostra exposició i compartir lexperiència. Aprofitar la visita acompanyat dun adult és una molt bona oportunitat de descobrir conceptes complexes pel públic infantil i fer-los duna manera guiada molt interessant. Públic adult Lexposició no és un territori vedat al públic adult. El visitant turístic espontani pot trobar divertides les diferents experiències i fins i tot veure pintoresc un espai tan poc corrent en un museu de les característiques del Museu de Sant Cugat. El visitant purista i més avesat als grans discursos museològics i plantejament museogràfics conservadors es trobarà amb un espai absolutament lúdic plantejant experiències sensorials sobre uns conceptes "poc museografiats". Encara que el nostre target dedat és de 8 a 15 anys no descartem en cap cas públic de més edat o de menys edat pels continguts i experiències de lexposició. Evidentment si parlem de llegir i escriure no podrem plantar a un nen de 4 anys davant de lexperiència de calcar el seu nom en lletra gòtica! Com tampoc pretenem que el sènior de 70 anys senti delit per la darrera llaminadura que es pot agafar en un mòdul que fa olor a gominoles. No es pot fer content a tothom!21
  22. 22. 22
  23. 23. 23
  24. 24. Guió museològic 24
  25. 25. Conceptes "Els metges tapen els seus errors amb terra, els advocats amb papers i els arquitectes aconsellen posar plantes." Frank Lloyd Wright En una de les primeres entrevistes que vaig mantenir amb el director del Museu de Sant Cugat, Lluís Campins, vàrem plantejar un gran brainstorming de conceptesmonàstics. Amb una lucidesa i una pedagogia impressionant Lluís Campins va anar desgranant els conceptes bàsics de la vida a un monestir fent-me veure que aquellapluja de paraules, conceptes, termes, eren els que definien al 100% el que era la vida al monestir. Volia arribar a lessència del tema evitant perdrem en lanècdota arquitectònica o en lefectisme sensorial. Vaig plantejar-li la recerca de conceptes com en un concurs televisiu. El presentador li van llençant paraules al concursant i aquest ha de donar la respostaencertada, i la resposta clau: "La vida al monestir"Els ítems que es van anar desgranant un a un van ser: • Silenci • Ordre • Cultura • Ritme • Organització • Comunitat • Austeritat • Poder • Devoció • Disciplina • Jerarquia • Almoina • Contenció • Lectoescriptura • Dogma Aquests 15 conceptes defineixen lessència de la vida a un monestir. A partir daquesta base ja es podia començar a construir un guió museològic coherent. Anem a explicar com a base del guió museològic en paraules planeres i en un discurs naturalment infantil/juvenil cada concepte.25
  26. 26. Ritme La dinàmica de la vida al monestir ve donada pel ritme i pel silenci. Semblen conceptes contraris però són pernosaltres més aviat complementaris.Això què vol dir? Doncs que el ritme ve donat per la repetició de les coses que es fan. Com si fos un metrònom desprésdel tic ve el tac. Després d’un peu es mou l’altra peu... Com a una cançó cada toc de metrònom és el toc de les campanes –que indiquen quan s’ha de fer alguna cosa-. Ientre toc i toc: el silenci, perquè una de les normes que va deixar Sant Benet als monjos era la de fer les coses en silenci. Si diem en veu alta què fan els monjos a cada toc de campana tindrem una cançó com aquesta:Despertar-se/ding – Silenci – Resar/dong – Silenci – Esmorzar/ding – Silenci – Resar/dong – Silenci – Llegir/ding...Silenci El silenci del monestir és el Silenci en majúscula. És el mateix tipus de silenci que trobem a una biblioteca, però una biblioteca de les de veritat. Quan a unabiblioteca a l’altra banda de la sala cau un llapis a terra, o un lector tus, o es tanca un llibre de cop, o es passa una pàgina d’un atlas, o s’obre la cremallera d’unplumier... tot això fa un soroll terrible. És per això que l’absència de soroll fa que les remors més petites siguin amplificades com si fossin trons. Silenci no és nomésabsència de so, sinó que és lamplificació de les remors. Austeritat En un món com el nostre on l’excés i tenir-ho tot és la norma, l’austeritat no l’acabem d’entendre del tot. Austeritat és tenir el just i necessari per viure. Treure el que sobra: No tenir res en propietat perquè no ens cal i no desitjar coses que no es tenen. Relacionem austeritat al sentit del tacte quan al llit de fusta on dormim és dur, com són durs el matalàs i el coixí (que és la caputxa dels monjos rebregada), com els bancs, les cadires i la pedra on seure. Fan la seva funció perquè serveixen per dormir i seure, però no són especialment còmodes o luxosos. També fem servir, per veure els límits del Monestir i l’esforç que demana ser monjo, el sentit del gust. El menjar del monestir també és auster: no té molt de gust ni és condimentat. Com menjar un plat d’arròs bullit sense sal: alimenta, però és insípid. Contrari a l’excés que tots nosaltres coneixem i hem patit davant d’un aparador de joguines està la contenció, que és controlar i refrenar els impulsos del nostre cos i pensament. Quan veiem una bossa plena de llaminadures, quan veiem un plat de pernil ben saborós, quan veiem un got de refresc... i hem de fer dieta i no podem menjar rés més que amanida, verdureta bullida i beure un got d’aigua. Quan ens menjaríem un altra plat del nostre menjar favorit fins atipar-nos tant que ens faria mal... Quan anem amb els pares i veiem un aparador ple a vessar de joguines i les voldríem totes, enlloc de cridar i posar-nos a plorar que és una reacció molt humana, sospirem i passem de llarg. El pensament de refrenar questa ànsia és la contenció. 26
  27. 27. Disciplina La disciplina és el bon comportament: fer les coses com cal i quan cal. Al monestir les coses i les activitats que fan els monjos han d’estar molt ben ordenades perquè tota la gent que hi viu convisqui en harmonia. És molt important que tothom faci les coses correctament per evitar problemes amb els altres. Ordre Cada cosa ha d’estar al seu lloc perquè tot funcioni correctament, com en un joc de peces geomètriques que han d’encaixar als seus forats. Els espais del Monestir (Refectori, Sala Capitular, Dormitoris, Celler) tenen una finalitat i les persones que hi habiten (Abat, Cellerer, Pabordes) desenvolupen unes funcions i no unes altres. Els espais, els objectes i les persones no poden ser a dos llocs diferents a l’hora. Cada cosa ha d’estar al seu lloc, com les sabates al sabater, les eines a la caixa de les eines i la brossa a les escombraries. És com si fossin els containers de les deixalles: al groc van els envasos, al blau els papers, al marró la brossa orgànica, al verd el vidre i al gris el rebuig. L’ordre és a tot el monestir: a l’església, per exemple, com a una piràmide cada cosa està ordenada de dalt a la punta a baix a la base. Com en una torre de cubs a dalt de tot hi ha l’abat, al vèrtex, després vénen els monjos i a la base a baix de tot, la peça més gran que aguanta tot el pes, la gent del poble. Si canviem d’ordre les peces la torre de cubs cau i es desordena. Organització Podem dir que el monestir és com una maquinaria de rellotge, què passaria si una rodeta de rellotge no volgués girar? Doncs que el rellotge no funcionaria! És per això que cada rodeta que conforma el mecanisme del Monestir ha al moment adequat i de manera adequada. Les figures geomètriques preferides del monestir serien: el triangle com a piràmide -que es pot relacionar amb el concepte jerarquia- i qualsevol altra figura geomètrica a on tot es disposi al voltant d’un espai obert al centre. D’aquesta manera tot està organitzat a partir d’un centre, s’aprofita encara més l’espai, i les distàncies entre les diferents part del monestir més curtes. Tot el que és simètric i perfecte té encaix a l’estructura del monestir, el que és boterut no hi entra. Poder El monestir era com un castell però enlloc de rei hi havia un abat amb els seus monjos. Igual que un castell els veïns que viuen a les terres del monestir estaven sota les ordres de l’abat i li havien de pagar per poder estar-hi. A diferència dels reis, enlloc de guerrejar, conquerir i tenir soldats, labat i els monjos resaven, llegien i no sortien gairebé mai. En el cas del rei i el castell el seu poder prové de la força i les armes, en el cas de labat i el monestir el seu poder ve de la fe i Déu.27
  28. 28. Jerarquia Dintre del monestir labat és qui aplica les regles de Sant Benet a la Sala Capitular, l’espai on es prenen les decisionsque afecten a la vida dels monjos. Com és ell el màxim representant és la punta de la piràmide, és el primer de tots elsmonjos i és qui pren les decisions del monestir, després per ordre dimportància vénen els altres. Aquesta organització esdiu jerarquia, el més important és qui més mana. A una escola també tenim jerarquia: director, responsable departament,professor, delegat de classe, alumnat...Lectoescriptura A l’època dels monestirs només sabien llegir i escriure (reduint una mica la idea) els monjos i quatre més. Imagineuque us posen davant d’un llibre i mai no n’heu vist un. El sabíeu llegir? Tan sols obrir? Què sentiríeu al veure aquelleslletres? Es la mateixa sensació que tindríem davant d’un codi secret! Sentiríem impotència o indiferència si no el sabéssimdesxifrar (depèn de la sensibilitat i inquietud de cadascú) i sabríem el seu contingut en cas de saber llegir-lo. El llatí era també l’idioma que es feia servir a l’església. La gent del poble no entenia el que li deia l’abat, però sabienque era la llengua de Déu. (Què estrany que Déu parli en una llengua que no entén la gent!) És per això que la gent del poble, amb unes orelles sense coneixements, no entenien el llatí. En canvi els monjostenien unes orelles que sí entenien el llatí. Cultura Els llibres eren molt estranys i no era habitual, com ara, tenir-ne a casa. Eren grossos, pesats, escrits i dibuixats a mà i en idioma llatí. I una altra cosa, n’hi havien molt pocs! A aquesta acumulació de llibres al monestir, recopilació de coneixement, li podíem dir cultura. Comunitat La vida en comú dels monjos es manifesta especialment als espais on fan les coses plegats: El menjador, la Sala Capitular o el dormitori són espais de vida que comparteixen. Comunitat és un grup que comparteixen una manera de pensar, una manera de vestir, de relacionar-se, de viure que els diferencia d’altres persones. Dun grup de persones podríem reconèixer per la seva indumentària i pentinat als monjos del monestir? Com si fos un “On és en Wally?” Segur que sí. A priori és més fàcil reconèixer laspecte físic i indumentària que daltres aspectes més abstractes. 28
  29. 29. Devoció Per què els monjos viuen i actuen així? Per què resen tant? Per què llegeixen sempre textos religiosos? Per què els capitells mostren passatges bíblics? És l’amor que senten els monjos i la seva dedicació total a Déu i, en el cas del monestir, a Sant Cugat. És un sentiment irresistible que fa que tot ho facin per aquesta idea, la devoció. A tot el monestir es manifesta aquesta dedicació a Sant Cugat, però en especial la trobem a l’església i al claustre. El culte diari a l’església i les escultures dels capitells estan dedicades i són una ofrena artística i d’amor a Déu i a Sant Cugat. Aquesta base de guió museològic conceptual era la fulla de ruta de tota lexposició. En el desenvolupament posterior hi ha conceptes que han caigut i altres que han canviat per afinar encara més el guió museològic i posterior execució deldesenvolupament museogràfic. Per exemple els conceptes almoina i dogma van ser ben aviat retirats de la cursa museològica en ser conceptes molt específics i poc materialitzablesmuseogràficament. En el cas del dogma era fins i tot, potser, entrar en contradicció amb les creences personals de lusuari. Un altre concepte que va canviar quan ja sestava desenvolupant la proposta museogràfica va ser el de poder, que va canviar pel dobediència. Aquesta afinaciósuggerida pel director del museu va ajudar a arrodonir la proposta museogràfica i relacionar-la amb la omnipresent Regla de Sant Benet i la ferrera disciplina que regnavaal monestir. Conceptes com disciplina, jerarquia i cultura han quedat perfectament inserits en altres conceptes i agrupacions superiors que les abracen i que les relacionenproperament sense mòduls exclusivament dedicats a ells. Lespai vital i el temps van obligar a aquestes mutacions conceptuals.29
  30. 30. 30
  31. 31. Set espais per circular lliurement entre ells “Anda, alégrame el día.” Harry el sucio He dividit en set “espais o agrupacions” els conceptes desenvolupats inicialment que defineixen el “què és un monestir”. Jugant sempre amb els elements sensorialsi dacció directa shan agrupat conceptes aïllats en idees una mica més elaborades. A partir d’aquestes set agrupacions he pogut definir una mica millor espais i elements. Els set grups són: • El rellotge del monestir: Ritme i silenci • L’esforç dels monjos: Austeritat i contenció • Cada cosa al seu lloc: Ordre i organització • Obediència absoluta: Obediència • Qui sap llegir i escriure?: Lectura i escriptura • Un grup, una identitat: Comunitat • Tot per Déu: Devoció Aquests àmbits són els que shan desenvolupat amb les diferents experiències museogràfiques i també han ajudat arelacionar entre sí els diferents conceptes que shavien desenvolupat en un principi dotant de consistència el discursmuseològic. Estem parlant que no es tracta dun "toca-toca" o un "interactúa-interactúa" sense solta ni volta -malgrat quequalsevol usuari pot relacionar-se amb lexposició daquesta manera-. Aquests set espais permeten una visita de circulació lliure, no hi ha un mòdul que bàsicament depengui d’unaltre. No hi ha cap tipus de separació física sinó que anem passant d’un espai a l’altre relacionant els conceptes bàsics a lavida al monestir. Encara que hi ha una entrada i una sortida, l’ordre dels factors no alterarà el producte.31
  32. 32. Sentits "El mercat dels ordinadors personals és mort. La innovació ha cessat, virtualment. Microsoft domina amb molt poca innovació. S’ha acabat. Apple ha perdut. Aquest mercat ha entrat a lEdat Fosca, i estarà en aquesta Edat Fosca durant els propers deu anys. " Steve Jobs, entrevista a Wired (1996) En un principi preteníem jugar a cada espai amb el fet que l’usuari s’hagués de posar a la pell d’un monjo del monestir en una situació determinada. Amb aquest jocde rol preteníem que un usuari passés del seu “estat original” a un “estat monjo”. Calia llavors que els elements de l’espai li generin algun tipus de transformació ometamorfosi (física i sensorial) perquè pogués deduir una idea, una sensació... Evidentment no podem fer una transformació del visitant en monjo del monestir, ni aquesta és la funció del nostre espai, sinó que volem fer petits experimentsperquè l’usuari s’endugui píndoles mentals i sensorials. Una de les característiques de l’espai és que ha de convidar al joc i ha de ser molt intuïtiu. No han de caldre gransexplicacions per interactuar amb els diferents elements de l’espai. D’aquesta manera hem d’evitar l’estrès que pot suposar per un usuari tipus el seguir unes instruccions complicades orecepta d’ús d’algun mecanisme. Normalment els jocs es poden seguir –com a molt- amb un senzill assaig error i amb unesmínimes pautes. El millor sistema, per aprendre un joc amb normes, és jugant. El que sí que hem volgut és relacionar conscientment el joc i la interacció de lusuari amb el concepte clausobre la vida al monestir que desenvoluparà cada mòdul. En ser un espai pensat per nois i noies de 8 a 15 anys hem de preveure que no es tracta d’un públic ingenu ni infantil.Estem davant d’un públic molt exigent, dispers, heterogeni i amb un poder de concentració i atenció mínim. Tornem a insistir que no donaran una segona oportunitat a les experiències. Pensem que l’espai ha de ser accessible i usable tant per grups com per públic familiar o individual. 32
  33. 33. Monjos endins! "The way is clear, / The light is good, / I have no fear, / Nor no one should. / The woods are just trees, / The trees are just wood. / I sort of hate to ask it, / But do you have a basket?” La Captutxeta vermella al musical “In to the woods” de Stephen Sondheim Hi ha un aspecte a destacar d’aquesta proposta exposició: la originalitat dels continguts. Fent una recerca a posteriori del que existeix sobre la vida als monestirs tant a museus locals com a institucions internacionals he trobat exemples d’exposicions iactivitats sobre la vida als monestirs. Al mateix monestir de Sant Cugat hi ha un muntatge audiovisual (paret amb paret amb l’espai que he projectat) sobre la vida de Pere Ferrer (monjo entre 1174 i el1231), un oblat que va entrar al monestir com a nen, va ser ordenat com a monjo i va escriure el Costumari de Sant Cugat que ens explica la vida quotidiana al monestir afinals del segle XII i principis del XIII. També es realitza al Museu de Sant Cugat l’activitat anomenada Scriptorium per a tothom. Taller d’escriptura medieval des del 2008. Aquest és un tallerper a jovs a partir dels 8 anys per a introduir-los a la vida monàstica en l’Edat Mitjana tot realitzant una de les tasques quotidianes en aquesta: l’escriptura medieval. Elconeixement de la història es vehicula a través de l’experimentació pròpia amb els estris emprats en aquesta època per a dur a terme els manuscrits. El Museo del Convento de Santa Clara de Zafra, el Museo de León exposició itinerant “La vida de la orden cisterciense”, al Monestir deMontserrat “Montserrat portes endins” o “Scriptorium” del Monestir de Ripoll, el “Athos - Monastic Life on the Holy Mountain” al Tennis PalastMuseum de Helsinki basen el seu guió museològic en uns aspectes que resulten llocs comuns i evidents museològicament i museogràficament parlant: • La història de l’ordre (benedictí, cistercenc, ortodox o budista) o • Impacte del monestir a la zona geogràfica on està ubicat (política, poder, economia) o • L’arquitectura i l’art del monestir (espais, pintura, escultura, joieria, escriptura, biblioteca) o • La vida diària dels monjos (present més proper o passat llunyà)33
  34. 34. La proposta que presento és una mica diferent: parlarem de conceptes abstractes enormement relacionats amb la vida monàstica i d’una execuciómuseogràfica complexa i poc evident. No estem parlant del dia a dia a la vida al monestir, encara que aquests conceptes són el motor en sí de la vida al monestir, el que farem serà ficar-nos dins del cos iànima dels monjos. Entrarem de ple dins dels monjos i mirarem amb els seus ulls, sentirem amb les seves oïdes i pensarem amb el seu cervell. El títol de l’exposició és “Monjos endins!” No hem plagiat deliberadament el nom de l’exposició de “Montserrat portesendins”, perquè no entrem dins del monestir de Sant Cugat sinó que ens submergim,amb aquest títol, dins dels monjos. He agafat com a idea de nom el títol del magnífic musical “Into the woods”(traduït com a “Boscos endins” en català) perquè ens endinsarem amb aquestaexposició a l’interior d’aquests misteriosos personatges com si fos una aventura. Quasi ens arribarem a sentir com ells i patirem les seves debilitats, habilitats ipercepcions. Una de les possibles crítiques que pot rebre l’exposició és que hi molt poquesactivitats que puguin ser desenvolupades en grup. Val a dir que moltes lesexperiències suposen una actuació personal i intransferible: una experimentacióprivada. Introspecció. Moltes de les activitats poden tenir com a usuari un únic participant i diversosacompanyants espectadors, però no deixa de ser una metàfora de la vida monàstica:Una comunitat de monjos solitaris. Finalment apuntar que l’equívoc que pot comportar el títol també és premeditat:no estem dient “Monjos, endins!” com a convit als possibles candidats a monjo aentrar de cap a l’exposició però podem acceptar també aquesta “errada” accepció. Nohi ha coma al títol... Estem a un trampolí i ens llencem de cap a la piscina. Anem al moll de l’os de la vida monàstica. Us hi atreviu? 34
  35. 35. 35
  36. 36. Guió museogràfic 36
  37. 37. Introducció al guió museogràfic “No vaig a demostrar res. Vaig a mostra-ho.” Federico Fellini Una vegada desenvolupat en contingut conceptual era el moment de posar fil a lagulla i concretar cada concepte clau i la seva relació amb la vida monàstica ambuna experiència concreta. Set agrupacions, onze conceptes i dotze mòduls interactius. Molta tela per tallar en un espai de 80 metres quadrats. Lanàlisi de cada mòdul segueix el següent esquema de treball, amb variacions segons el tipus de mòdul que es tracti: Títol del mòdul: No té perquè ser un títol descriptiu obvi, pot ser una referència elaborada o amb sentit de l’humor. Cita: Cita relacionada amb el caràcter del mòdul. Considero les cites com lessència, el tast, la olor del mòdul. Una frase contextualitzada punyent i concreta també amb humor. Imatge del mòdul: Imatge en perspectiva del mòdul amb simulació de persones al costat per veure la relació de mides amb els usuaris. Repte, solució i resultats previstos: Aquest és un esquema de treball a lhora de treballar per projectes concrets que necessita duna solució concreta. Els reptes bàsicament acostumen a ser lapropar i fer entenedors conceptes duna complexitat bastant gran. La solució és el mòdul en sí mateix i la metàfora que conté, la relació directa, o la idea subjacent. Els resultats previstos es poden preveure fent servir la lògica, malgrat que poden sorprendre per encertar molt o molt poc. Temps de realització mitjà: Podem preveure quan dura cada experiència per fer una idea general de la duració total de visita a lexposició. Malgrat tot els usuaris poden repetir una i na altra vegada lexperiència segons l’interès que li desperti. Objectiu del mòdul: El que volem aconseguir que passi quan lusuari interactuï amb el mòdul. Descripció i funcionament del mòdul: Descripció formal del que passa quan lusuari interactua amb el mòdul.37
  38. 38. Característiques: Taula amb les característiques conceptuals del mòdul. Anàlisi DAFO: Quan es fa qualsevol cosa, o quan la planegem, podem preveure quines son les seves febleses i les seves fortaleses. Aquest quadre mostra de forma resumida questa punts forts i febles. Benchmarking: Tot està inventat. El que és diferent és l’aplicació de coses conegudes i comunes als mòduls. Les fonts d’inspiració i les adaptacions poden donar molts pistes del funcionament i rendibilitat interactiva i didàctica dels mòduls. Imatges de Benchmarking: Un parell d’imatges valen més que mil paraules, un parell d’imatges suggerents de cada idea de mòdul. Plànol d’ubicació a l’exposició: Ubicació exacta en un plànol planta de tota l’exposició. Materials per la construcció del mòdul: Llistat de components del mòdul i dels fungibles necessaris. Pressupost del mòdul: Una xifra total del cost del mòdul, la ma d’obra la desglossarem a posteriori. Esquemes gràfics: Imatge del mòdul amb les mides i cotes clau per la seva construcció. Inclou també imatges de esquema en planta, esquema frontal i esquema perspectiva. Textos explicatius del mòdul: Que conté els ítems títol, subtítol (sempre es tracta d’una cita traduïda al català de la Regla de Sant Benet relacionada amb el concepte clau del mòdul), text, instruccions d’ús i en cas necessari una coda per deixar el mòdul preparat pel següent usuari. Simulació de l’espai amb la ubicació dels textos explicatius i imatges de suport: Esquema gràfic. Imatges detall del mòdul: Interiors, peces, mecanismes... Tot el necessari per la correcta interpretació dels mòduls. A partir d’aquest punt cada mòdul pot presentar unes característiques particulars que demanden més esquemes, quadres de programació informàtica, guiód’audiovisual, etc. 38
  39. 39. Espai 0.-L’exposició en conjunt Una visió general de l’exposició ens permetrà veure el volum que ocupa cada mòdul i l’espai de circulació que tenim pel seu desenvolupament. Imatge de la banda A de l’exposició on es veu la disposició dels mòduls i la separació física entre ells. Els mòduls 3 i 5a fan de barrera natural al mig de l’exposició. Imatge de la banda B de l’exposició on es veu la disposició dels mòduls i la separació física entre ells. Els mòduls 3 i 5a fan de barrera natural al mig de l’exposició.39
  40. 40. Imatge de l’entrada de l’exposició, sense la paret que fa de límit. Es veu la Perspectiva veient la banda A de l’exposició on es veu semi-planta els elementsdisposició dels mòduls i el volum que ocupen. disposats a l’espai.Imatge de la sortida de l’exposició, sense la paret que fa de límit extern. Es veu la Perspectiva veient la banda B de l’exposició on es veu semi-planta els elementsdisposició dels mòduls i el volum que ocupen. disposats a l’espai. 40
  41. 41. Portalada d’accés a l’exposició vista des de dins. Permet l’entrada sense cap Imatge del centre de l’exposició on es veu el pas deixat a cada banda dels mòdulsdificultat i és prou ample per deixar veure l’interior de l’exposició si es vol. que fan de separació. Acompleixen els estàndards i normatives d’accés.Sortida de l’exposició vista des de dins. Permet la sortida sense cap dificultat i ésprou ample per deixar veure l’interior de l’exposició si es vol.41
  42. 42. Planta de l’exposició amb la disposició dels set àmbits 42
  43. 43. Textos explicatius generals de l’exposicióTítol: Monjos endins!Subtítol: “Tu, doncs, siguis qui siguis, que tafanyes per arribar a la pàtria celestial, compleix bé amb lajut del Crist aquesta mínima Regla que hem redactat com uncomençament, i aleshores arribaràs, amb la protecció de Déu, als cims més elevats de doctrina i de virtuts que ara recordàvem. Amén”.Text: Com ja heu vist al museu, el Monestir de Sant Cugat va ser una institució molt important. Va anar creixent amb el pas dels anys i va ser cabdal peldesenvolupament de la regió.Però qui eren els monjos? Què feien? Què movia a una persona per tancar-se a una comunitat com aquesta? Què havien de fer per formar-ne part? Què sentien? Comvivien?No és fàcil explicar-ho a les persones d’avui en dia, però en la següent exposició trobareu la clau a aquestes preguntes! Us trobareu una sèrie d’experiments amb elsconceptes bàsics a lentorn de la vida al monestir i podreu posar-vos a la pell d’un monjo medieval.La vida al monestir girava entorn les següents idees: • El rellotge del monestir: Ritme i silenci • L’esforç dels monjos: Austeritat i contenció • Cada cosa al seu lloc: Ordre i organització • Obediència absoluta: Obediència • Qui sap llegir i escriure?: Lectura i escriptura • Un grup, una identitat: Comunitat • Tot per Déu: DevocióTotes aquestes idees conformaven el dia a dia al monestir i la manera que tenien de viure els monjos. Us hi atreviu?43
  44. 44. Textos explicatius generals de l’exposicióSimulació de l’entrada amb la ubicació dels textos explicatius i imatges de suport. 44
  45. 45. Textos explicatius generals de l’exposicióSimulació de l’entrada amb la ubicació dels textos explicatius i l’esquema conceptual.45
  46. 46. Textos explicatius generals de l’exposicióSimulació de l’entrada amb la ubicació dels textos explicatius i l’esquema conceptual. 46
  47. 47. 47
  48. 48. Espai 1.- Cada cosa al seu lloc: Ordre i organitzacióUbicat a l’entrada de l’espai a la banda esquerra trobem l’àmbit relacionat amb l’ordre i la organització als monestirs. Aquest àmbit conté dos mòduls de base mecànica. Imatge general de l’àrea reservada als conceptes ordre i organització. Ubicació de l’àrea i els mòduls respecte el conjunt de l’exposició. 48
  49. 49. Cada objecte al seu espai “Cada loco con su tema, contra gustos no hay disputas” Joan Manel Serrat Objectiu del mòdul: Entendre d’una manera senzilla el que significa ordre en el sentit més ampli de la paraula. Cada cosa a la vida té el seu lloc i no un altre, com exemple els objectes als espais del monestir. Repte: Explicar el concepte abstracte ordre com element clau de la vida en general i extrapolar-lo al cas concret del Monestir. Ordre en el sentit d’ordre mental, físic, matemàtic, arquitectònic... Explicar que cada cosa té el seu lloc concret i no un altre en el món. Solució: Jugar amb els objectes quotidians del monestir: llibres, menjar, ganivet, cullera, calze... i ubicar-los a l’espai que li correspondria dintre del monestir. Resultats previstos: Que el visitant trobi l’espai adequat per cada objecte i el posi al seu lloc. La realització de l’experiència es pot fer de manera individual o col·lectiva, es pot d’aquesta manera fomentar el debat entre els participants. S’estimula la psicomotricitat bàsica, el raonament lògic i la distribució dels elements. Temps de realització no superior a tres/quatre minuts.Descripció/funcionament del mòdul: Una taula/calaix en la que es representa a la part superior el plànol en planta del monestir de Sant Cugat.M’he pres la llicència didàctica d’ubicar espais que a dia d’avui no han estat del tot ben definits o localitzats(escriptori i armari). A cada estança definida amb el seu nom hi ha uns forats de formes irregulars per ubicar elsobjectes que hi encaixin. Un calaix amb els objectes mòbils per encaixar. Cada objecte, realitzat en bloc de fusta massissa, té unaforma que només encaixarà a un forat/espai determinat i no en un altre. Així el sac de farina anirà al celler, elsplats al refectori, i la regla de Sant Benet a la Sala Capitular.49
  50. 50. Característiques: Tipologia: Mòdul de base mecànica Tipus d’aprenentatge: Visual, espaial i lògic Categoria temàtica: Cada cosa al seu lloc Tipus de coneixement: Experimental Tipus de públic: A partir de 7 anys Grau d’interacció: Alt Tipus d’interacció: Física i lògica Estratègia participativa: Individual, parcialment grupal Tipus de procés: Físic Nivell informatiu: ConcretAnàlisi DAFO: Fortaleses: Debilitats: És un mòdul molt fàcil de fer servir sense necessitat de gaires instruccions. Les peces amb el pas del temps es poden perdre o deteriorar. La idea d’ordre queda ben representada Cal una revisió diària de la totalitat de les peces i del seu òptim estat. Oportunitats: Amenaces: A priori és un mòdul obert a qualsevol tipus de públic i edat. En ser un mòdul senzill pot arribar a ser poc atractiu per l’usuari. Malgrat tot és una picada d’un als més petits. No és gens sofisticat. Ubicació del mòdul respecte el conjunt de l’exposició 50
  51. 51. Benchmarking: Materials per la construcció del mòdul: Després d’haver rebutjat altres propostes –en concret dues de ben Per la realització del mòdul seran necessaris:diferents- poc encertades per la comprensió i la finalitat del joc, m’he decantatper aquesta més senzilla i entenedora. • Taulers d’OSB / o de densitat mitjana per la base del moble • Pintura acrílica / laca i vernís aïllant Dels possibles productes existents que hi ha al mercat m’he emmirallat amb • Vinil amb imatge de la planta del monestirels puzles de fusta siluetes que s’han d’encaixar. El mecanisme de funcionamentdel mòdul és molt similar. Per les peces mòbils: El joc de les parelles en el que has de relacionar dos conceptes per • Blocs de fusta massissaproximitat (un animal amb la seva cria) seria l’altra font d’inspiració pel mòdul a • Vinils amb imatges i textosnivell conceptual de relacionar objecte i espai per agrupar-los. Pressupost global del mòdul: 670 €51
  52. 52. Esquemes gràfics: Esquema en planta Esquema frontalUna única peça cuboide d’alçada 70cm x ample 100cm x llarg 100cm que permet ser rodejadaper l’usuari per tres costats i veure la part superior a on hi ha dibuixada la planta del monestir.S’ha de pensar en un espai per deixar les peces mòbils, encastat al mateix mòdul a mode decalaix. Esquema perspectiva 52
  53. 53. Textos explicatius del mòdulTítol: Cada objecte al seu espaiSubtítol: “És cosa sabuda que hi ha quatre menes de monjos. La primera és la dels cenobites, o sigui la dels monestirs, que militen sota una regla i un abat”.Text: Sempre organitzem les coses d’una forma ordenada. Des de la caixa de les eines del mecànic, l’armari dels plats i gots de taula o els llibres de la biblioteca.Igualment, la forma de pensar s’organitza dins del nostre cap en calaixos i armaris: el llenguatge a un costat, la lògica a un altra, la memòria més enllà… Tot té el seu lloc.Als monestirs passa el mateix. Arquitectònicament s’organitzen al voltant d’un claustre o pati interior. Totes les estances s’organitzen ordenadament al seu voltant. L’abatocupa una habitació determinada i els monjos unes altres. El cellerer treballa al celler i el refetorer al refectori. Tothom té el seu lloc.Instruccions: Fixa’t en el plànol del monestir i les estances que hi havien. Troba l’espai que ocupa cada objecte del monestir tenint en compte que cada peça ocupa unlloc i no un altre.Coda: Recorda recollir després totes les peces perquè ho puguin provar de fer altres visitants. Simulació de l’espai amb la ubicació dels textos explicatius i imatges de suport.53
  54. 54. Imatges detall del mòdul: Solucionari del mòdul (objectes i correspondència als espais del vinil) Espais Objectes Sala Capitular Regla de Sant benet Església Calze Safata Estola Casulla Armari Llibres Cambra de l’Abat Llit de l’Abat Taula i cadira Celler Bota de vi Sac de farina Cuina Olla Refectori Plats Culleres Infermeria Herbes remeieres Escriptori Puntes de canya Dormitori dels monjos Llits dels monjos Latrines Un seient amb un foratDetall del vinil que correspon a la part superior del mòdul. Planta del monestir al segla XII amb les principalsestances per ubicar els objectes. 54
  55. 55. La maquinària monàstica “No soy el único de mi equipo, pero en mi equipo soy único.” Dr. Gregory House Objectiu del mòdul: Fer entendre que la organització és clau en la vida al monestir amb una metàfora mecanicista molt evident. Repte: Explicar el concepte abstracte organització com element clau de la vida monàstica. Explicar que totes les peces que configuren la comunitat tenen un espai i una funció concreta (malgrat que algunes són més determinants que d’altres) i que pel bon funcionament del mecanisme cal que vagin totes a l’uníson i compassades. Solució: Un mecanisme d’engranatges gegants amb rodes de diferents mides. La roda central representa l’Abat. Cada peça té inscrites el nom d’un membre de la comunitat i estan enllaçades entre elles segons la seva jerarquia i dependència. Es fa girar la una maneta i tot el mecanisme girarà a l’uníson. La importància no és discriminar què fa cada peça en concret al Monestir (no volem explicar les funcionalitats) sinó la seva dependència unes de les altres. Resultats previstos: En accionar la maneta l’usuari veurà com tot el mecanismees mou. Es pot veure les dependències de les diferents peces, unes amb les altres. És una metàforamecanicista il·lustrativa del concepte organització.Temps de realització de l’activitat un minut.Descripció/funcionament del mòdul: Quan s’acciona la maneta del mecanisme tot l’engranatge gegant funciona i gira a l’uníson. Cada peçadel mecanisme té el nom de a qui correspon, d’aquesta manera la més gran és l’Abat i una de les més petitesés l’oblat o el monjo sense altres funcions. Un mecanisme reductor de velocitat evita que les peces girin moltràpidament tot i que es faci girar la manera de manera exagerada.55
  56. 56. Característiques: Tipologia: Mòdul de base mecànica Tipus d’aprenentatge: Visual i lògic Categoria temàtica: Cada cosa al seu lloc Tipus de coneixement: Experimental Tipus de públic: A partir de 7 anys Grau d’interacció: Alt Tipus d’interacció: Física i lògica Estratègia participativa: Individual, parcialment grupal Tipus de procés: Físic Nivell informatiu: ConcretAnàlisi DAFO: Fortaleses: Debilitats: Aquest mòdul no necessita gaires instruccions per saber com s’ha d’accionar. Les peces amb el pas del temps es poden desgastar i el mecanisme pot quedar inutilitzat. La metàfora queda molt ben explicada amb la imatge de les rodes dentades. Dins del conjunt de l’exposició queda bastant espectacular. Cal fer un seguiment del manteniment acurat. Oportunitats: Amenaces: L’usuari es pot quedar només amb l’anècdota de les rodes girant sense relacionar-ho amb el Mòdul obert a qualsevol tipus de públic i edat. concepte organització. Ubicació del mòdul respecte el conjunt de l’exposició 56
  57. 57. Benchmarking: Materials per la construcció del mòdul: La base de la idea va ser la imatge de maquinària de rellotge com a clau Per la realització del mòdul seran necessaris:d’organització • Taulers d’OSB / o de densitat mitjana per la base del moble Vaig trobar els Gears Georello de la marca italiana Quercetti. La casualitat • Pintura acrílica / laca i vernís aïllantha fet que a posteriori la casa Imaginarium hagi inclòs al seu actual catàleg el • Vinils de retall amb noms de les peces d’engranatgemateix joc Georello en la versió més bàsica. • Fusta /escuma dura /plàstic per les peces engranatge. Al Summerlee Heritage Museum hi ha un mòdul amb engranatges de • Eixos i rodants d’acer galvanitzatfoam/escuma per muntar mecanismes propis i veure com funcionen i cap a on • Mecanisme reductor de velocitat per la manetagiren les combinacions de peces. • Maneta d’accionament ergonòmica • Metacrilat antiratllades de 10mm de gruix i els seus ancoratges al tauler Pressupost global del mòdul: 3.850 €57
  58. 58. Esquemes gràfics: Esquema en planta Esquema frontalUna única peça encastada a la paret d’alçada 340cm x ample 30cm x llarg 250cm de formarectangular que s’acciona a través d’una maneta a 85 cm d’alçada de terra.Les dimensions de les peces i mecanisme les mostrem en detall posterior. Esquema perspectiva 58
  59. 59. Textos explicatius del mòdulTítol: La maquinària monàstica.Subtítol: “Per això nosaltres ens hem adonat que per al manteniment de la pau i de la caritat convé que estigui a lalbir de labat lorganització del seu monestir”.Text: Un monestir és com la maquinària d’un rellotge: Hi ha un munt de peces que fan que tot funcioni a la perfecció. Malgrat que algunes peces són més grans que altrescadascuna té la seva importància i empeny a unes altres perquè totes estan connectades. Unes peces s’ocupen de la formació dels monjos, altres de recaptar fons permantenir la comunitat, altres que sempre estigui el menjar preparat per tothom... Si una de les peces fallés el rellotge s’aturaria o no donaria l’hora correctament.Instruccions: Gira la maneta del monestir i mira com unes peces empenyen les altres perquè tot funcioni a la perfecció. Simulació de l’espai amb la ubicació dels textos explicatius, noms de les peces d’engranatge i imatges de suport.59
  60. 60. Imatges detall del mòdul: Peça corresponent a les figures del Sagristà Menor, Mestre Detall on s’especifiquen l’ample de totes les pecesPeça corresponent a la figura de l’Abat d’escola, Xantre, Paborde del Palau, Paborde del Penedès, d’engranatge (30 mm) i diàmetre del forat de l’eix Paborde del Llobregat, Prior Claustral, Obrer, cambrer, (80mm) infermer, cellerer, reboster, cellerer del vi, i refetorer Peça corresponent a les figures del cuiner, forner, cellerer Detall on s’especifica el diàmetre dels eixos (80mm)Peça corresponent a les figures del Sagristà Major, Paborde laic, hostaler, cambrer de l’Abat, escuder major, almoiner, de tot el mecanismeMajor i Prior. porter, saig, carceller, monjos i oblats. 60
  61. 61. Detall del mecanisme reductor de velocitat del mòdul.Detall de la maneta i la connexió amb el reductor. Imatge de detall amb els noms i ordre que correspon a cada peça d’engranatge.61
  62. 62. 62
  63. 63. 63
  64. 64. Espai 2.- Obediència absoluta: Obediència.Ubicat a la banda esquerra de l’exposició trobem l’àmbit relacionat amb la obediència. Aquest àmbit conté un únic mòdul de base multimèdia. Imatge general de l’àrea reservada al concepte obediència. Ubicació de l’àrea i els mòduls respecte el conjunt de l’exposició. 64
  65. 65. Segueix la Regla! “The roof, the roof, the roof is on fire!! / Follow the lider, lider, lider, follow the lider, / ¡sígueme!.” Cançò de The Soca Boys Objectiu del mòdul: Discernir el que està ben fet del que està mal fet (segons la Regla de Sant Benet). Repte: Explicar el concepte obediència com a base de la vida dels monjos del monestir. Discernir el que està bé i el que no ho està, el que està ben fet i el que està mal fet. La Regla de Sant Benet com a clau per ser un bon monjo, com a base de la norma i convivència al monestir. Solució: Sistema audiovisual on es mostra una escena de vídeo (de curta durada). En acabar aquesta escena cal discernir si està bé o no està bé el que s’ha vist, segons les regles de Sant Benet. Resultats previstos: Que els usuaris s’adonin de la severitat i captin els preceptes bàsics de la regla de Sant Benet. Temps de realització no superior a cinc/sis minuts.Descripció/funcionament del mòdul: Una pantalla multimèdia de format gran. Ens farà una fotografia inicial de manera automàtica i lavalidarem. S’anirà mostrant una sèrie de vídeos de curta durada on es mostraran escenes de la vidaquotidiana al monestir. Quan acaba cada escena de curta durada a la pantalla es preguntarà si està ben fet omal fet. L’usuari ha d’accionar una les opcions per continuar a l’escena següent. Al final de la sèrie de vídeos es dóna el rànking per veure si s’és un bon o mal monjo, amb la cara del’usuari com a exemple. Podem posar un correu electrònic per enviar a l’usuari la imatge. La sèrie de vídeosque es mostri cada vegada (uns sis o set) serà aleatori del total de vídeos enregistrats.65
  66. 66. Característiques: Tipologia: Mòdul de base audiovisual Tipus d’aprenentatge: Lògic Categoria temàtica: Obediència absoluta Tipus de coneixement: Conceptual Tipus de públic: A partir de 7 anys Grau d’interacció: Alt Tipus d’interacció: Física i visual Estratègia participativa: Individual, parcialment grupal Tipus de procés: Visual, lògic i físic Nivell informatiu: ConcretAnàlisi DAFO: Fortaleses: Debilitats: El fet d’agafar una imatge de l’usuari pot fer gràcia . Que la seqüència avorreixi i es deixi el joc a mitges. És pot veure com un repte a superar amb un premi al final: ser reconegut com a bon Que es faci un ús indegut de la pantalla: cops, manotades... monjo. Oportunitats: Amenaces: El mòdul es basa en una pantalla tàctil de gran format amb els problemes que comporta de És una forma lúdica de fer conèixer les regles estrictes dels monestirs, que d’altra posada en marxa i manteniment. manera serien molt eixutes. Que el sistema de captació d’imatge i d’enviament no funcioni. Pots enviar la foto teva com a bon o mal monjo a casa. Cal garantir la llei de protecció d’imatge. Ubicació del mòdul respecte el conjunt de l’exposició 66
  67. 67. Benchmarking: Materials per la construcció del mòdul: La base de la pantalla ha vinguts dels videoràpids instal·lats a Sant Cugat Per la realització del mòdul seran necessaris:les campanyes de Nadal i Estiu l’any 2009. L’usuari interactuava amb la màquinadesprés de veure uns vídeos. • Taulers d’OSB / o de densitat mitjana per la base del moble • Pintura acrílica / laca i vernís aïllant Un altre exemple serien els quiz que es poden fer amb qualsevol pantalla • Pantalla LCD touch screen LG de 47" (M4716T)tàctil i que donen opcions alternatives o teclats virtuals per introduir dades. • Webcam Logitech (HD Pro C910) -cal preveure la necessitat d’una doble També hem tirat de veta dels actuals programes informàtics de webcam-reconeixement facial, com les càmeres fotogràfiques digitals, que • Mini CPU exclusiva per la gestió del mòdul amb sortida de dadesautomàticament prenen la imatge del rostre de l’usuari a través d’un algoritme. Per la realització dels vídeos caldrà: • Producció i postproducció audiovisual • Actors i direcció • Vestuari, maquillatge i atrezzo Pressupost global del mòdul: 3.030 €67
  68. 68. Esquemes gràfics: Esquema en planta Esquema frontalPantalla amb marc de respecte encastada a la paret d’alçada 88 cm x ample 133cm. El sistemade captació d’imatge queda a la part superior central amb prou marge per captar els rostres deles persones que passin per davant.La pantalla està a una alçada 100 cm de terra, sent l’alçada total del mòdul de 188 cm. Esquema perspectiva 68
  69. 69. Textos explicatius del mòdulTítol: Segueix la regla!Subtítol: “El bé de lobediència, no sols lhan de prestar tots a labat, sinó que també els germans shan dobeir els uns als altres”Text: La regla de Sant Benet era una norma que explicava com s’havien de comportar els monjos al monestir. Des del matí quan es llevaven fins al vespre abans d’anar adormir. Qui no seguia la norma se’l castigava! Per ser un bon monjo cal ser obedient i seguir la regla de Sant Benet sense discutir-la. L’abat és la màxima autoritat delmonestir: és com un pare pels membres de la comunitat i és qui marca millor el pas de la regla de Sant benet .Instruccions: La pantalla us mostrarem una sèrie d’escenes quotidianes a la vida dels monjos. Ens heu de dir si està ben fet o mal fet i veurem si vosaltres seríeu o nouns bons monjos. Simulació de l’espai amb la ubicació dels textos explicatius i imatges de suport.69

×