El so són ones i es propaguen per l'aire fins arribar a l'oïda fluix fort Les freqüències altes (agudes) són molt importan...
Anatomia de l'oïda  Oïda externa  Oïda Mitjana  Oïda Interna
Oïda Externa El so arriba a l’oïda, passa per el conducte auditiu fins arribar al timpà El timpà és una pell fina i es mou...
Oïda Mitjana  Quan el timpà vibra l'esterb es mou i fa que el líquid intern de l'oÏda també es mogui . Esterb, martell i e...
Oïda interna Quan arriba el so a les cèl·lules, es mouen. Les cèl·lules més externes, capten els sons més aguts, i les int...
Com sentim? ES MOUEN ELS OSSOS (MARTELL, ENCLUSA I ESTERB), FINS QUE ARRIBA AL CARGOL I EL CARGOL L'ENVIA AL CERVELL PEL N...
Tipus de pèrdues SEGONS  ON  ES LOCALITZI   CONDUCTIVA: oïda externa i mitjana PERCEPTIVA O NEUROSENSORIAL Oïda interna SE...
La nostra pèrdua auditiva Audiometria normal (sense pèrdua) Audiometria Laia Audiometria Miriam Audiometria  Jordi.
Ajuts tècnics  Audífons Implants   Coclear s Emissora F.M
Audifons retroauricular intrauricular És un aparell que amplifica els sons que sentim menys.  Tot i portan els audífons, n...
Implant Coclear És un aparell que es posa en l'oïda  interna i substitueix al cargol. També portem una part externa i  s'a...
Emissora F.M. És un aparell que funciona com una ràdio que es connecta una part a l'audífon o implant i l'altra a la perso...
<ul><li>Pel·lícules, DVD,... QUE NO TENEN SUBTíTOLS </li></ul><ul><li>Comprensió de la parla </li></ul><ul><li>Comprensió ...
<ul><li>Pel·lícules, DVD,... QUE NO TENEN SUBTíTOLS </li></ul><ul><li>Comprensió de la parla </li></ul><ul><li>Comprensió ...
· A vegades , pensem que els companys s’enfadem amb nosaltres perquè estan parlant i no els entenem i no ens volen explica...
<ul><li>Llegim els llavis </li></ul><ul><li>Hem d’estar molt atents, mirant i escoltant per saber què passa </li></ul><ul>...
Què poden fer els oients per ajudar-nos? <ul><li>Quan no els entenem, repetir-nos més a poc a poc i vocalitzant. </li></ul...
<ul><li>A vegades, en algunes assignatures no podem fer els mateixos controls que vosaltres: </li></ul><ul><ul><li>Fem les...
<ul><li>PER LA VOSTRA COL·LABORACIÓ I PER ESCOLTAR-NOS </li></ul><ul><li>Míriam Canela </li></ul><ul><li>Laia Matabosch </...
Upcoming SlideShare
Loading in …5
×

PresentacióN Sordesatac

281 views

Published on

Published in: Travel, Technology
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
281
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
2
Actions
Shares
0
Downloads
3
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

PresentacióN Sordesatac

  1. 1. El so són ones i es propaguen per l'aire fins arribar a l'oïda fluix fort Les freqüències altes (agudes) són molt importants són les que fem servir en la parla sinò sentim les freqüències altes (que és el nostre cas) no entenem el que ens dieu El So Freqüències: (es medeix en Hz) el so es medeix en volum o intensitat: (es medeix en db) Altes: sons aguts Baixes: sons greus
  2. 2. Anatomia de l'oïda Oïda externa Oïda Mitjana Oïda Interna
  3. 3. Oïda Externa El so arriba a l’oïda, passa per el conducte auditiu fins arribar al timpà El timpà és una pell fina i es mou (vibra) quan li arriba un so (com la pell d'un tambor quan piquem) Quan es produeix cera, no te la pots treure, perquè cada vegada sortirà més. Si tens molta cera has de consultar l’otorrino
  4. 4. Oïda Mitjana Quan el timpà vibra l'esterb es mou i fa que el líquid intern de l'oÏda també es mogui . Esterb, martell i enclusa: els tres ossos més petits del cos. Estrep Enclusa Martell
  5. 5. Oïda interna Quan arriba el so a les cèl·lules, es mouen. Les cèl·lules més externes, capten els sons més aguts, i les internes capten els sons més greus La part vermella, és on arriba els sons aguts i la part blava es on arriba el sons greus Està format per el cargol o coclea i el nervi auditiu.
  6. 6. Com sentim? ES MOUEN ELS OSSOS (MARTELL, ENCLUSA I ESTERB), FINS QUE ARRIBA AL CARGOL I EL CARGOL L'ENVIA AL CERVELL PEL NERVI AUDITIU. EL CERVELL ÉS EL QUE IDENTIFICA EL SO QUE HEM SENTIT
  7. 7. Tipus de pèrdues SEGONS ON ES LOCALITZI CONDUCTIVA: oïda externa i mitjana PERCEPTIVA O NEUROSENSORIAL Oïda interna SEGONS GRAU DE PÉRDUA LLEUGERA: 20 Db fins a 40 Db MITJANA: 40 Db fins a 70 Db SEVERA: 70 Db fins a 90 Db PROFUNDA: superior als 90 Db
  8. 8. La nostra pèrdua auditiva Audiometria normal (sense pèrdua) Audiometria Laia Audiometria Miriam Audiometria Jordi.
  9. 9. Ajuts tècnics Audífons Implants Coclear s Emissora F.M
  10. 10. Audifons retroauricular intrauricular És un aparell que amplifica els sons que sentim menys. Tot i portan els audífons, no sentim com vosaltres, sinò menys i diferent
  11. 11. Implant Coclear És un aparell que es posa en l'oïda interna i substitueix al cargol. També portem una part externa i s'aguanta mitjançant un imant.
  12. 12. Emissora F.M. És un aparell que funciona com una ràdio que es connecta una part a l'audífon o implant i l'altra a la persona que parla. Serveix per poder escoltar la persona que parla encara que estigui lluny o hi hagi soroll L’emissora es un aparell d’ajuda, però no ajuda al 100%
  13. 13. <ul><li>Pel·lícules, DVD,... QUE NO TENEN SUBTíTOLS </li></ul><ul><li>Comprensió de la parla </li></ul><ul><li>Comprensió del vocabulari (hi ha paraules o expressions que </li></ul><ul><li>no entenen. Ex: amargada perquè no les haurà sentit gaire) </li></ul><ul><li>EXPRESSAR-SE CORRECTAMENT: perquè com que no les </li></ul><ul><li>sentim bé, no les sabem dir bé. </li></ul><ul><li>NO FER DUES COSES A LA VEGADA, per exemple escriure mentre el </li></ul><ul><li>professor està parlant, doncs necessitem mirar la boca del que parla. </li></ul><ul><li>NO SENTIM BÉ ENCARA QUE PORTEM ELS APARELLS sobretot: </li></ul><ul><li>carrer, pati, bar, llocs on hi ha molt soroll... </li></ul><ul><li>Ens costa entendre a persones desconegudes </li></ul><ul><li>Ens costa entendre i fer bromes </li></ul>
  14. 14. <ul><li>Pel·lícules, DVD,... QUE NO TENEN SUBTíTOLS </li></ul><ul><li>Comprensió de la parla </li></ul><ul><li>Comprensió del vocabulari (hi ha paraules o expressions que </li></ul><ul><li>no entenen. Ex: amargada perquè no les haurà sentit gaire) </li></ul><ul><li>EXPRESSAR-SE CORRECTAMENT: perquè com que no les </li></ul><ul><li>sentim bé, no les sabem dir bé. </li></ul><ul><li>NO FER DUES COSES A LA VEGADA, per exemple escriure mentre el </li></ul><ul><li>professor està parlant, doncs necessitem mirar la boca del que parla. </li></ul><ul><li>NO SENTIM BÉ ENCARA QUE PORTEM ELS APARELLS sobretot: </li></ul><ul><li>carrer, pati, bar, llocs on hi ha molt soroll... </li></ul><ul><li>Ens costa entendre a persones desconegudes </li></ul><ul><li>Ens costa entendre i fer bromes </li></ul>
  15. 15. · A vegades , pensem que els companys s’enfadem amb nosaltres perquè estan parlant i no els entenem i no ens volen explicar-ho o repetir. I AIXÒ ENS FA SENTIR RÀBIA I TRISTESA QUINES DIFICULTATS TÉ UNA PERSONA SORDA? PERÒ IGUAL QUE ELS OIENTS, TOTS ELS SORDS NO SOM IGUALS! <ul><li>Escoltar missatges per altaveus en llocs públics (metro, aeroport,tren) </li></ul><ul><li>·Tenir converses amb més d’una persona a la vegada </li></ul><ul><li>TENIM DIFICULTATS PER APRENDRE: </li></ul><ul><li>Anglès sobretot la part oral(escoltar i parlar) </li></ul><ul><li>Llegir els mateixos llibres </li></ul><ul><li>Entendre les explicacions dels professors </li></ul><ul><li>Per estudiar, ens costa entendre i memoritzar, i hem de estudiar més hores </li></ul>
  16. 16. <ul><li>Llegim els llavis </li></ul><ul><li>Hem d’estar molt atents, mirant i escoltant per saber què passa </li></ul><ul><li>Portem molts aparells: AUDIFONS, IMPLANT COCLEAR, EMISSORA F.M, que són molt cars </li></ul><ul><li>Tenim logopedes per ajudar-nos amb el llenguatge. </li></ul><ul><li>Venim més hores a treballar a l’institut perquè necessitem més temps per aprendre </li></ul><ul><li>Tot i amb això hi ha sords que no aprenen la llengua oral i es comuniquen amb llengues de signes </li></ul><ul><li>Ex: Nàdia, Nasiha </li></ul>Què fem els sords superar les dificultats?
  17. 17. Què poden fer els oients per ajudar-nos? <ul><li>Quan no els entenem, repetir-nos més a poc a poc i vocalitzant. </li></ul><ul><li>Parlar-li a la cara, no d’esquenes. </li></ul><ul><li>No tapar-se la boca amb la mà, baixant el cap, amb un paper, carpeta... quan un parla </li></ul><ul><li>Quan un professor o un company escriu a la pissarra, que no parli d’esquenes mentre escriu i faci bona lletra </li></ul><ul><li>Per avisar-nos, no ens crideu pel nom, sinò tocant-nos </li></ul><ul><li>Explicar-nos algunes paraules o frases que no entenem </li></ul><ul><li>No som xafarderes!!! Però ens agrada saber de què parleu i què passa a la classe i moltes vegades no ho sabem i necessitem que ens ho expliqueu. </li></ul><ul><li>Tot i que portem l’emissora, necessitem la lectura labial i que escriviu a la pissarra les coses importants </li></ul>
  18. 18. <ul><li>A vegades, en algunes assignatures no podem fer els mateixos controls que vosaltres: </li></ul><ul><ul><li>Fem les mateixes activitats amb els enunciats de les preguntes diferents (per exemple més curts, o amb dibuixos) perquè entenguem què hem de fer </li></ul></ul><ul><ul><li>Fem activitats adaptades al nostre nivell. Per exemple: </li></ul></ul><ul><ul><ul><li>A anglès no fem les activitats de “listening” o les fem amb ajuda </li></ul></ul></ul><ul><ul><li>El que és important, és que estem aprenent i que ens esforcem segons les nostres capacitats i possibilitats. </li></ul></ul>TOT I AMB AIXÒ...
  19. 19. <ul><li>PER LA VOSTRA COL·LABORACIÓ I PER ESCOLTAR-NOS </li></ul><ul><li>Míriam Canela </li></ul><ul><li>Laia Matabosch </li></ul><ul><li>Abril 2009 </li></ul>GRÀCIES

×