La interacció entre filosofia i neurociència

556 views

Published on

Published in: Education
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
556
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
2
Actions
Shares
0
Downloads
0
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

La interacció entre filosofia i neurociència

  1. 1. De què som conscients? La interacció entre filosofia i neurociència cognitiva. Olga Fernández Prat Universitat Autònoma de Barcelona Citilab, Cornellà, 22 d’abril de 2009
  2. 2. Què fa la filosofia de la ment? <ul><li>L’explicació de la consciència o com s’ho fa el cervell per pensar? </li></ul><ul><li>Per tal de resoldre el problema la filosofia necessita les neurociències cognitives i les neurociències cognitives necessiten la filosofia. </li></ul>
  3. 3. El cervell humà conté més de un trilió de neurones. Aquestes cel·lules nervioses estan interconnectades i transmeten impulsos elèctrics —i informació— a d’altres neurones.
  4. 6. L’estudi dels processaments cerebrals incideix més i més sobre l’estudi de la ment, pero encara hi ha processos mentals que semblen estar més enllà de qualsevol fisiologia del cervell. Quan dirigeixo la meva mirada cap el cel i veig la cúpula del cel, el disc brillant del Sol i altres cents de coses visibles per sota d’ell em pregunto: quines són les passes que donen lloc a això? Un minúscul raig de Sol entra a l’ull i estimula la retina. Això dóna lloc a un canvi, que a la seva vegada viatge cap a la part més alta del meu cervell, és física. Cada passa és una reacció elèctrica. Però de sobte sorgeix un canvi completament inexplicable per a nosaltres. Una escena visual es presenta davant la ment. Jo puc veure la cúpula del cel i el Sol en ella i a cent d’altres coses visibles al seu voltant. De fet, percebo una escena del món davant meu. [...] És massa salt per a que des d’una reacció elèctrica en el cervell es passi de sobte a veure el món al meu voltant amb totes les seves distàncies, els seus colors i els seus clar-obscurs. [...] Aristòtil, fa dos mil anys, es preguntava com la ment estava unida al cos. [...] Encara ens seguim preguntant el mateix. Charles Sherrington, premi nobel de Fisiologia i Medicina 1932.
  5. 8. Kandinsky
  6. 9. <ul><li>En descriure la ‘Composició VIII, 1923’ de Kandinsky un sinesteta va declarar: </li></ul><ul><li>“ la intricada massa de línees dóna lloc a diversos tons que canvien mentre els meus ulls es desplacen pel quadre. Quan miro el cercle a l’esquerra percebo un to molt contundent de tal manera que per alleujar la meva ment retorno a la cacofonia de línees i figures. Aquesta pintura és un bon balanç de sons que és una delícia de veure. Com més el miro més aprecio la imatge i m’agrada la ‘música’” </li></ul>
  7. 10. Sinestèsia <ul><li>Sensacions unides. </li></ul><ul><li>És un fenomen real amb base biològica que es troba en una minoria de gent. No és una disfunció. </li></ul><ul><li>De fet és una condició que molta gent aspira a tenir. Els artistes la volen recrear i moltes cultures usen plantes ‘màgiques’ per adquirir il·luminació espiritual. </li></ul><ul><li>Els sinestetes també poden tenir beneficis en la vida diària, tals com l’ajuda a memoritzar. </li></ul>
  8. 11. Sinestèsia <ul><li>La sinestèsia es pot no descobrir. </li></ul><ul><li>Les paraules i les idees tenen colors. Les lletres A i E són vermelles ; la I blanca... Etc. </li></ul><ul><li>Els sons musicals també tenen colors i a l’inrevés. </li></ul>
  9. 12. Sinestèsia Els casos dels sinestetes incideixen en la reconsideració de la definició del que són els sentits i les seves possibles relacions. La reconsideració de quina informació ens és accessible a través dels sentits i quin paper tenen en la obtenció del coneixement. Finalment indica coses sobre què és la consciència, la naturalesa de la realitat i la relació entre l’emoció i la raó.
  10. 13. La relació entre atenció i consciència
  11. 14. El problema del lliure albir
  12. 15. Els experiments de Libet <ul><li>Aquests famosos experiments intenten provar la relació entre voluntat conscient i activitat del cervell. </li></ul><ul><li>Alguns científics van concloure que l’experiment mostra que no tenim lliure albir: </li></ul><ul><li>Ens sembla que conscientment iniciem una acció però l’evidència suggereix que estem equivocats: hi ha processos inconscients al cervell que comencen abans que decidim actuar. </li></ul><ul><li>Així doncs, el lliure albir és una il·lusió. </li></ul>
  13. 16. <ul><li>Als subjectes se’ls demanava seure i fer un simple moviment amb la mà a voluntat : quan ells sentissin el desig de fer el moviment. </li></ul><ul><li>A la vegada miraven un rellotge on una llum (i no una maneta) indicava l’hora. </li></ul><ul><li>Als subjectes se’ls demanava que recordessin la posició de la llum precisament quan sentissin el desig conscient de fer el moviment. </li></ul>
  14. 17. RP: subject’s readiness potential W. Subject’s first awareness Electromyogram: the with no preplanning of the intention to act time of subject’s act (muscle activation) ________________________________________________________________________ -500 msec -200 msec 0 msec
  15. 18. Lliure albir: és una il·lusió? <ul><li>Libet sembla que va descobrir que les senyals cerebrals associades a les accions es produien mig segon abans de que el subjecte fos conscient de la decisió de portar-les a terme. L’ordre de les activitats cerebrals semblen ser percepció del moviment i llavors decisió, i no a la inversa. </li></ul><ul><li>En resum: el cervell conscient només intentava posar-se al nivell del que ja s’estava fent el cervell insconscient. </li></ul><ul><li>La decisió d’actuar era una il·lusió. </li></ul>
  16. 19. <ul><li>L’experiment ha rebut moltíssima atenció per part de la neurociència i per part també del periodisme de divulgació científica. </li></ul><ul><li>Ex. The Guardian a l’article ‘Mind over Matter?’ </li></ul><ul><li>“ Many philosophers and scientists have argued that free will is an illusion. Unlike all of them, Benjamin Libet found a way to test it.” (by Susan Blackmore) </li></ul>
  17. 20. El lliure albir no existeix, sinó que és una percepció, i no un poder o força impulsora. La gent experimenta el lliure albir. Té la sensació de ser lliure. Com més ho examines, més te n’adones que no el tens. Mark Hallet. Investigador en Neurologia
  18. 21. <ul><ul><ul><li>Què fa la filosofia davant d’això? </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Ex.Es fan afirmacions com les següents: </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>“ Els experiments de Libet mostren que el processos inconscients del cervell decideixen actuar abans que un mateix” </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Com a mínim es pot assenyalar manca de rigor conceptual. Libet no distingeix entre “desig”, “impuls”, “decisió”, “intenció”. Quan s’hagi sistematitzat bé conceptualment l’experiment llavors seren capacos d’establir-ne el seu abast. </li></ul></ul></ul>
  19. 22. Aquest també és un problema que hem de tenir en compte a l’hora d’explicar de què som conscients i quin paper té la consciència. Estem legitimats a extreure la conclusió que la la consciència és només un subproducte del nostre cervell que ha estat útil evolutivament però que, en contra del que pensem, no té cap incidència en el nostre comportament?

×