Successfully reported this slideshow.
We use your LinkedIn profile and activity data to personalize ads and to show you more relevant ads. You can change your ad preferences anytime.

Biogeo Apunts U D5

1,287 views

Published on

Published in: Technology, Business
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

Biogeo Apunts U D5

  1. 1.   T‐5 5  EL RELLE EU I EL MODELAT  D T    
  2. 2. 4. E Els processos geològics exter rns. Transport i sed dimentació ó  Trannsport: tras sllat dels ma aterials mitjjançant els agents geològics exter rns ( pluja, a aigües  salv vatges, onattge, correntts marins i e el vent).  4.1 Paràme etres que caracteritzen n el transpoort  4.1.1 Energia: 1 : capacitat d d’un agent g geològic per transporta ar els fragm ments  de roca o clast. Una a alta energgia transporta clast de m mida més g gran. EX:  curs alt d d’un riu (hi ha més ene ergia potencial)  4.1.2 Selecció 2 ó: a més ene ergia, menys selecció d dels clasts quan a mida.  Porten mmés lluny m materials d’uuna mida mé és petita.  4.1.3 Maduració: al llarg del transpo 3 ort, els clast ts estan sotmesos a cops i  meteorit tzació quím mica. Hi ha aalteració en els seus minerals i can nvis en  la seva m mida. Rius i onatge pro odueixen sed diment molt madur.  4.2  Formees de transpport  4.2.1 Contacte 1 e amb el foons: El fluid no manté e els clasts en suspensió:  ‐ Rod dament: par rtícules més s grans  ‐ Arro ossegament t: fer mouree partículess sense aixecar‐les del t terra  ‐ Salt tació: arrodoniment de e formes. Ai ixequen i to ornen a caure  4.2.2 Sense co 2 ontacte amb el fons: clast fins, solubles.   ‐ Suspensió: mat terials més fins (arcille es) que ente erboleixen le es  aigü ües. No es d dipositen al terra  ‐ Flot tació: materrials que es  mantenen a la superfí ície d’un flu uid  ‐ Diss solució: sup posa un tran nsport a ma ajor distànci ia (carbonat ts,  sulf fats) de mat terial dissolt t en aigua.  
  3. 3. Sedimentació: acumulació de materials que han estat transportats per una agent  geològic extern, a unes zones baixes o deprimides de l’escorça terrestre. Aquestes zones  reben el nom de conques sedimentàries.  Un clast sedimenta perquè l’agent geològic ha perdut energia per transportar‐lo.  4.3 Segons on es dipositin els materials podem distingir:  4.3.1 Zones en procés d’aixecament. Sotmeses a erosió i tornaran a ser  transportades. Són zones situades a gran alçada.  4.3.2 Zones de subsidència o d’enfonsament: conques sedimentàries  4.4 Acumulació dels sediments  4.4.1 Decantació: procés mitjançant el qual precipiten els clasts quan hi ha  un aturament del transport o bé, quan les partícules s’han format en el  fluid en repòs (Ex: esquelets calcaris, plàncton).  4.4.2 Acreció cinètica: procés d’acumulació dels sediments mitjançant el xoc  amb un obstacle que els atura. L’acumulació dels sediments es dona  els uns sobre els altres.  4.5 Ordenació dels clasts . Les estructures sedimentàries  Estrat: capes horitzontals d’espessor uniforme en les que es disposen els sediments.  L’ordenació dels clasts origina estructures sedimentàries que permeten conèixer l’agent  geològic que els va formar.  4.5.1 Estratificació: disposició sediments en capes.  4.5.2 Laminació: disposició en capes de pocs mm. Es dona en corrents de  poca energia que han acumulat sediments per decantació.  4.5.3 Sedimentació graduada: ordenació dels clasts segons la mida. Els  clasts més grans es disposen a sota i els més petits a sobre. Es dona en  corrents turbulents i en sedimentació per decantació. 
  4. 4.     4.5.4 Laminac 4 ció encreuada: disposicció en estraats que canv vien de dire ecció i  que talle en els uns amb els altre es. Ex: aigüe es profundees delta,dun nes, es  veuen els canvis dee direcció de e l’aigua.  5 Les conques i els a ambients sedimentaris  DEF F:  zona de la superfície e terrestre m més enfonsa ada on s’acumulen els sediments. .  Si a la zona hi h ha subsidèn ncia, encara que s’acum mulin els seddiments, la superfície  continuarà més enfonsada a, però si la zona deixa a d’enfonsar r‐se o ser su ubsident, els  sediments acab ben reblint‐ ‐la, igualant t en alçada la superfície e a la de les s parts contigües.  Ambients sedimentaris  DEF F: És la zona a concreta d de la superfí ície terrestr re on un age ent geològic c acumula e els  sediments.  5.1 Ambients s sedimentaris continent tals.  ‐ Fluv vials  ‐ Torrrencials  ‐ Glac cials  ‐ Eòlics  ‐ Càrsstic   
  5. 5. 5.2 Ambients sedimentaris marins.  ‐ Litorals. Costa, acció onatge  ‐ Escullosos: esculls de coralls, esponges, bivalves. Es troben a la zona fòtica on  arriba la llum solar (50m)  ‐ Plataforma continental  ‐ Talús continental: zona de pendent entre plataforma continental i escorça  oceànica. Materials fins.  ‐ Corrents terbolesa: sedimentació encreuada.  5.3 Ambients sedimentaris de transició (entre mar i continent)  ‐ Platges: hi ha influència de l’onatge i el vent. S’acumula sorra i grava  (material rocós i grans de sorra)  ‐ Deltes: formacions sedimentàries de llims i arcilles a la desembocadura d’un  riu, sempre i quan hi hagi poc oleatge i existeixen corrents dèbils i d’escassa  profunditat. Forma triangular.  ‐ Estuari: desembocadura oberta als rius, en las que no es forma un delta pel  fort oleatge. No deixa sedimentar el material riu, només en baixamar.  6 Els rius. Modelat fluvial    6.1 Valls en forma de V  Trams del curs alt dels rius on hi ha molta pendent. L’aigua circula a gran velocitat i hi ha  una forta erosió en el fons del llit, donant un relleu en forma de V. Si la llera del riu  passa per una zona de roques dures, s’encaixa profundament. Ex: canyons, congost  (desfiladero)  obertura estreta i allargada  6.2 Valls de fons pla  Zones amb menys pendent, baixa velocitat. Augmenta l’amplada de la llera (“cauce”) i  del cabal. La funció principal és del transport. Disminueix la velocitat, l’aigua origina  Meandres (corbes) que provoquen que l’aigua erosioni la zona més oberta de la cova i  sedimenti a la més tancada.   
  6. 6. ‐ corb ba interna: sedimentac ció (disminu ueix velocita at)    ‐ corb ba externa: erosió (aug gmenta velo ocitat)    6.3 Penepl lans: Planes s de gran ex xtensió prod duïdes per ll’ampliació de les valls com a  conseq qüència de l la unió de le es unes amb les altres (pàg. 105). Valls flu uvials: llit ex xcavat pel riu des del n naixement fins la desem mbocadura  L’erosió ó fluvial pro ovoca una reedistribució ó de les massses contineentals. El riu u  eros siona en pro ofunditat i een les corbe es externes i sedimenta a les corbbes internes s. És per  aquest motiu qque el relleu u ascendeix als costats de la llera i i el pendent t es fa majo or.  1. El ri iu erosiona en profund ditat i s’enca aixa en la va all, part alta a, molta ene ergia 
  7. 7. 2. El ri iu perd velo ocitat i crea una vall am mpla  3. El re elleu ascenddeix pels dipòsits de se ediments i p per l’erosió 4. El ri iu torna a encaixar‐se, hi ha més ppendent, més energia, més velocit tat,  més s erosió.  L’alç çament amb erosió ori igina:  6.4 Pujols testimoni: rrelleus resid duals aïllats s que repres senten un fr ragment dee plana  antiga que estava disposada a aquella alçada  6.5 Terrassses: relleus en forma dd’esglaó que e posen de manifest su uccessius  aixecam ments i amp pliacions dee la vall  Ex: un riu que p portava més quantitat de sorra qu ue la que po odia arrosse egar. Erosio onava  les rribes, fent‐s se més amp ple. Despréss no porta tant materia al. L’aigua e erosionava eel seu  llit i el riu s’aixe ecava en la seva vall, deixant una terrassa flu uvial. En les crescudes, el riu  eixa amplava la s seva vall i portava méss sediments.  El riu tornava a a portar poc ca sorra i s’e encaixava d de nou, deix xant una seg gona terrassa.    7. Els torrents i i les aigüe es salvatge es. Model l torrencia al    7.1 Caracte erístiques d del modelat t  ‐ Age ent: aigües c continentals s (torrents) 
  8. 8. ‐ Met teorització mecànica  ‐ Clim ma: tempera atura suau o o elevada  ‐ Pluj ja poc freqü üent però vi iolenta  7.2 Formes de relleu q que origina  ‐ Xara agalls: solcss que forma a l’aigua de la pluja en escorre’s per un terreny  inclinat. Hi ha mmés possibi ilitat que es s formi sin N No hi ha veggetació, si el  penndent és ele evat i si els m materials sóón fràgils. Normalment t es desenvo olupa  en c conques de recepció de torrents. ‐ Barrancs: excavació profu unda de vessants abrup ptes que fan n les aigües de la  pluj ja, un riu, to orrent, en e el sòl. Són va alls en formma de V típiq ques de zon nes  alte es amb pend dent pronun nciada. Con nstitueixen eel canal de desguàs.  ‐ Ram mbles: llera per on corr ren les aigües pluvials fformant rieerada de for rma  inte ermitent. De epenen de l les pluges. E Es desenvol lupen més a avall del conn de  deje ecció i pode en recollir aigua de torr rents difere ents.    Connques de reecepció:  reben les aigüües de  plu uja que despprés circular ran pel canaal de  dessguàs. Predomina l’eroosió. És la zo ona  d’alimentació del torrent.   Cannal de desg guàs: és el to orrent pròp piament  dit. . Predominaa el transpo ort i l’erosió ó. Es  car racteritza pe er un alt pendent.  Conn de dejecc ció: s’acumuulen els dep pòsits  transportats p pel canal de desguàs.  Pre edomina la ssedimentac ció.             7.3. Tra ansport i sed dimentació torrencials  ‐ Transpoort: ràpid, c curt i poc se electiu, sens se maduració del sedim ment  ‐ Sedimeentació: violenta i sense ordenació ó (clasts bar rrejats, de  diferents mides)  Depòsit ts sediment taris:  ‐ Ven ntalls al∙luvials: materials del con de dejecció ó d’un torre ent.  Mat terials de mmides variad des barrejats. 
  9. 9. ‐ Cons de dejecció: acumulacions de sediments dipositades a la  sortida dels torrents. Es caracteritza per tenir pendent fort.  ‐ Pediments: unió de ventalls al∙luvials.    8. El vent. El modelat eòlic  No és un agent molt erosiu però és important en zones seques i de poca vegetació.  Meteorització tèrmica (diferent temperatura entre el dia i la nit. Al dia hi ha dilatació de  les roques i a la nit contracció). Es redueixen les roques fins a grans de sorra.  8.1 Mecanismes d’erosió que produeix el vent  8.1.1 Deflació: consisteix en l’acció de l’arrossegament i transport de  partícules petites, deixant les d’una mida més gran . S’origina un desert  pedregós que rep el nom de REG.  8.1.2 Abrasió eòlica: desgast que sofreix una roca pel xoc amb les partícules  que transporta el vent. Ex: roques en forma de bolet (vent bufa en  diferents direccions). A la zona inferior, el vent està carregat de més  sorra i l’erosió és més forta.  8.2 Transport i sedimentació eòlica  8.2.1  Transport: grans volums a llargues distàncies  8.2.2  Sedimentació:    ‐ Dipòsits de loess: acumulacions de pols transportats pel vent. Són zones  molt fèrtils    ‐ Dunes: acumulacions de sorra. Apareixen quan les partícules  arrossegades pel vent xoquen amb un obstacle, al voltant del qual s’acumulen, creant  una muntanya de sorra en forma de mitja lluna, cresta recta o cresta sinuosa. Si tenen  vegetació no es mouen, sinó es van desplaçant amb el temps.  9. Les aigües marines. Modelat litoral  Abrasió: desgast de les roques per fricció d’elements que actuen com a agents  abrasius (sorra, grava).  9.1 Mecanismes d’erosió en aigües marines  9.1.1 Retrocés del penya‐segat  Plataforma d’abrasió: superfície d’erosió produïda per l’onatge al peu d’un  penya‐segat  Consisteix en una excavació de la base del penya‐segat que acaba comportant la  caiguda dels blocs superiors i el retrocés del penya‐segat.  
  10. 10.     9.1.2 Trituració ó i rentat dels materials s  Els fragments de rooques  més fins es tran nsporten en n profundita at i la sorra i les  grav ves es deixe en a la costa a  9.2 Transpport i sedime entació litoral  9.2.1 Platges: acumulació d de sorra en zones de b baixa pende ent.  9.2.2 Tómbols: illes unides s a terra per r una barra de sorra  9.2.3 Fletxes: dipòsit de so orra allargat t unit a la co osta per un extrem  9.2.4 Barra de s sorra: fletxa a que no s’uuneix a la coosta i és par ral∙lela a ella a  10.Les gla aceres. Mo odelat gla acial    ‐ Glac cera: acumulació de glaç que flueix  lenttament com m un líquid v viscós.  ‐ Circc: zona alta on s’acumu ula el glaç  ‐ Llenngua glacial l: “riu de gla aç” que llisc ca  vess sant a baix  ‐ Morrenes: frag gments de r roca que  arroossega la lle engua glacia al (tils). Aquests  tils erosionen eel relleu  Formes s erosives:  ‐ Vallls en forma a de U: amples i profun ndes.  Es v veuen quan es retira el glaç 
  11. 11. ‐ Zones de sobreexcavació: donen llocs als llacs glacials  11.Modelat càrstic  És característic de zones amb roques CALCÀRIES. Les aigües superficials i  subterrànies actuen dissolvent aquestes roques quan reaccionen amb el diòxid de  carboni de l’atmosfera.  11.1 Erosió:    ‐Nivell superficial:      ‐ Origina Dolines (enfonsament del sostre de cavitats  subterrànies)     ‐ Lapiaz (solcs exteriors)    ‐ Nivell subterrani: origina coves, galeries, túnels, avencs  11.2 Sedimentació:  ‐ Acumulació d’argila  ‐ Precipitació del carbonat de calci que forma travertins (estalactites i  estalagmites)   

×