Anàlisi de la creació d’una obra literària

218 views

Published on

X Fòrum TRiCS
Aida Roca Redondo
Humanístic i Ciències Socials
Literatura catalana
Ins Els Pallaresos
Els Pallaresos

Published in: Education
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
218
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
3
Actions
Shares
0
Downloads
1
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide
  • Objectius del treball (intencions de portar a la pràctica l'elaboració d’obres literàries; conèixer millor el procediment inicial amb noves referències i aprofundir en el funcionament del món editorial). Així doncs, el treball consta de dues grans parts: el procediment de creació en mans de l’autor i la publicació de l’obra.
  • Abans d’entrar en matèria, lligarem els punts en comú més destacables de tots els autors entrevistats.
  • Esquema punts en comú dels 4 autors.
  • Recomanacions escriptors: llegir i escriure molt.
  • Dividit en ds camps segons el gènere.
  • Idea errònia que sol tenir la gent del que fan els novel·listes. La poesia la tractarem de forma ràpida més endavant.
  • Idea errònia que sol tenir la gent del que fan els escriptors.
  • Resultat de no fer-ho bé.
  • Encara que no sigui tan estètic, el procediment correcte es correspon més amb aquesta imatge.
  • Encara que no sigui tan estètic, el procediment correcte es correspon més amb aquesta imatge. Així doncs, cal seguir un esquema que veurem a continuació.
  • Inspiració. Sentits. Difícil ser original. No cal ser original per truimfar (Plaute). És difícil fer quelcom que no s’hagi inventat, o fer quelcom nou que no s’assembli a res ja existent.
  • Pot néixer la idea en tu exclusivament (més complaent) o pot ser fruit d’una proposta externa (directa o indirecta) que sens que pots arribar a construir a la teva mida.
  • Fer-la a la teva mida perquè pugui arribar a més gent.
  • Treball mental: adaptes la idea a tu i prens la decisió de seguir explorant-la i treballant amb ella o la descartes i li prens la possibilitat de cobrar vida en el món dels mortals.
  • Tres coses importants que ha d’incloure:
    - Un petit resum de cada capítol: quatre idees soltes que permetran que l’autor s’hi remunti.
    - Els noms dels personatges, una petita descripció identificadora junt amb els seus trets principals i línies o símbols que indiquen les seves respectives relacions.
    Plànols o mapes dels espais que acullen les accions de la trama.
    Comença la documentació.
  • Esquema relacions personatges; dir significat colors.
  • Documentació si l’escenari de l’obra és real. Si a més està basat en uns fets reals cal realitzar un estudi detallat per aconseguir el nivell més alt possible. En el cas de Maia...
  • Silenci, concentració, salut postural... No s’ha de perdre el fil. La noel·la et persegueix constantment.
  • La Noemí, per exemple, escriu durant l’estiu per no permetre l’aparició de masses interrupcions en l’exercici d’escriure. Però aquesta no és exactament la idea d’estiu per un novel·lista...
  • Per la idea de concentració, jo trio la nit, quan tothom dorm o no es fa escoltar.
  • Les presentacions i introduccions que li faran de base a la trama ja estan completes. Anar seguint l’esquema.
  • Esquema dels punts en comú dels autors. (taula)
  • 1. Rellegida de l’esquema.
    2. Comparació amb el text ja redactat.
    3. Modificació, si es precisa, dels punts que cal tractar, l’ordre que han de seguir, etc. A vegades, sobre la marxa, creiem convenient extreure alguns temes de la seva posició inicial per adherir-los a capítols anteriors o posteriors. Aquests canvis, a vegades, suposen l’eliminació de capítols sencers.
    4. Redacció del capítol cenyida a l’esquema sempre constant.
    5. Un cop acabat, cal fer una lectura d’aquest per identificar errors gramaticals, ortogràfics, estructurals i estètics. Sempre se’n troben!
    6. Revisió de l’esquema: tatxar tots els aspectes tractats fins que no en quedi cap. En el cas de que no sigui així, cal rellegir el capítol de nou i afegir la informació que manca, o bé fer-li lloc en un nou capítol; com ja he anomenat, si la informació no resulta essencial, també es pot suprimir.
  • Sensacions: vencedor, nostàlgia. La novel·la cobra vida pròpia.
  • S’ha de revisar molts cops fins que a la darrera llegida no hi trobem cap error. Llavors podem donar la correcció com a finalitzada).
  • Dir que la posada en marxa de la imaginació, el sorgiment de la idea i l’esbós mental coincideixen d’una manera molt equiparable amb la creació d’una novel·la. El fet de dissenyar un esquema, però, és molt menys propi de la poesia.
    (les tres maneres, definides al treball, de com fer-la)
  • Les editorials també poden impulsar projectes i demanar als autors que hi treballin.
    *Explicar, de la impressió, que sol ser competència d’una empresa d'impremta.
    *Difusió: explicar com funciona la gestió econòmica.
  • En tots aquests processos, editor i autor col·laboren plegats.
  • Ho gestiones tot tu des de la teva economia. Has d’esdevenir una editorial.
  • El recurs més recurrent és la publicació en electrònic, perquè també és el més econòmic.
  • Amb tot, aquí tenim un exemple del cost de impressió per la via personal.
  • Els quatre autors que he entrevistat...
  • Conclusió: via més fàcil: premis.
  • Anàlisi de la creació d’una obra literària

    1. 1. Anàlisi de la creació d’una obra literària
    2. 2. INTROD UCCIÓ
    3. 3. Roser Guasch Bea Noemi Bagés Miquel Pujadó Josep Tomàs Cabot
    4. 4. Miquel Pujadó Noemi Bagés JosepTomàs Cabot Roser Guasch Bea Gènere Cançó i novel·la Novel·la Novel·la Poesia Llengua CATALÀ CATALÀ CATALÀ CATALÀ Per ser escriptor cal... Talent i molta dedicació Talent i molta dedicació Talent i molta dedicació Talent i molta dedicació Primer premi Premi Lola Anglada Premi anual de Barcanova Premi Sésamo Premi Miquel Martí i Pol Perquè escriu? “Perquè no puc deixar d’escriure” “Perquè vaig ser una addicta a la lectura, i vaig començar a somniar en crear històries (...)” “(...) Tot això, en certa manera m’omplia” “(...) també pel joc viscut amb les paraules, com a repte de força expressiva.“
    5. 5. La práctica hace al maestro.
    6. 6. Procediment I Novel ·la
    7. 7. No s’ha de començar la casa per la teulada.
    8. 8. 1.Posada en marxa de la imaginació 2. Sorgiment de la idea 3. Ordenació de les idees: esbós mental 4. Extracció d’un esquema més definit 5. Inici de l’obra: primer capítol 6. Finalització de la introducció i començament del nus 7. Formalització del cos de l’obra 8. Desenllaç 9. Rellegida: correcció
    9. 9. Inspiració Sentits
    10. 10. 1. Posada en marxa de la imaginació 2.Sorgiment de la idea 3. Ordenació de les idees: esbós mental 4. Extracció d’un esquema més definit 5. Inici de l’obra: primer capítol 6. Finalització de la introducció i començament del nus 7. Formalització del cos de l’obra 8. Desenllaç 9. Rellegida: correcció
    11. 11. 1. Posada en marxa de la imaginació 2. Sorgiment de la idea 3.Ordenació de les idees: esbós mental 4. Extracció d’un esquema més definit 5. Inici de l’obra: primer capítol 6. Finalització de la introducció i començament del nus 7. Formalització del cos de l’obra 8. Desenllaç 9. Rellegida: correcció
    12. 12. 1. Posada en marxa de la imaginació 2. Sorgiment de la idea 3. Ordenació de les idees: esbós mental 4.Extracció d’un esquema més definit 5. Inici de l’obra: primer capítol 6. Finalització de la introducció i començament del nus 7. Formalització del cos de l’obra 8. Desenllaç 9. Rellegida: correcció
    13. 13. Sol incloure: • Petit resum de cada capítol. • Esquema dels personatges. • Plànols o mapes.
    14. 14. Ronald (avi) Conchita (àvia) MAIA Alberto (germà més gran, hi té més confiança) Centre acollida DGAIA Tiffany (orfe de pares): la gran Riley (cas semblant a la Maia): mateixa edat que la Maia Companyes d’habitació Colla Montejo Ballet Guijuelo Família Barcelona Jorge (germà petit) Sergio (la protegeix al bus, quan tothom riu d’ella) Sara* (millor amiga; es de Montejo; companya de classe) Veïns de la Maia, germans entre ells Kevin (el “pijo”: estiueja a Montejo, però es de Salamanca) Família Montejo Àngela (germana, la mitjana) Arnau (germà, el més petit) Daniela (arrogant i egoista) Inés (la gran; festera) Guillermo (tiet, germà de la seva mare) Eduardo (o Edu, el petit; viciat als videojocs) Germans Tiets Cosinastres Nayara (la gran contrincant) Cara (entrenadora) Dúniamare Santi Rafa Mauro Família Tarragona Olímpia (mare) Rítmica Guijuelo
    15. 15. Montejo
    16. 16. Guijuelo
    17. 17. 1. Posada en marxa de la imaginació 2. Sorgiment de la idea 3. Ordenació de les idees: esbós mental 4. Extracció d’un esquema més definit 5.Inici de l’obra: primer capítol 6. Finalització de la introducció i començament del nus 7. Formalització del cos de l’obra 8. Desenllaç 9. Rellegida: correcció
    18. 18. 1. Posada en marxa de la imaginació 2. Sorgiment de la idea 3. Ordenació de les idees: esbós mental 4. Extracció d’un esquema més definit 5. Inici de l’obra: primer capítol 6.Finalització de la introducció i començament del nus 7. Formalització del cos de l’obra 8. Desenllaç 9. Rellegida: correcció
    19. 19. 1. Posada en marxa de la imaginació 2. Sorgiment de la idea 3. Ordenació de les idees: esbós mental 4. Extracció d’un esquema més definit 5. Inici de l’obra: primer capítol 6. Finalització de la introducció i començament del nus 7.Formalització del cos de l’obra 8. Desenllaç 9. Rellegida: correcció
    20. 20. Passos per escriure un capítol: 1. Rellegida de l’esquema. 2. Comparació amb el text ja redactat. 3. Modificació, si es precisa, dels punts que cal tractar, l’ordre que han de seguir, etc. 4. Redacció del capítol cenyida a l’esquema. 5. Un cop acabat, cal fer una lectura d’aquest per identificar errors gramaticals, ortogràfics, estructurals i estètics. 6. Revisió de l’esquema: tatxar tots els aspectes tractats fins que no en quedi cap.
    21. 21. 1. Posada en marxa de la imaginació 2. Sorgiment de la idea 3. Ordenació de les idees: esbós mental 4. Extracció d’un esquema més definit 5. Inici de l’obra: primer capítol 6. Finalització de la introducció i començament del nus 7. Formalització del cos de l’obra 8.Desenllaç 9. Rellegida: correcció
    22. 22. 1. Posada en marxa de la imaginació 2. Sorgiment de la idea 3. Ordenació de les idees: esbós mental 4. Extracció d’un esquema més definit 5. Inici de l’obra: primer capítol 6. Finalització de la introducció i començament del nus 7. Formalització del cos de l’obra 8. Desenllaç 9.Rellegida: correcció
    23. 23. Procediment II Poesi a
    24. 24. Publicació
    25. 25. Editorials  Producció personal  Premis
    26. 26. 1. L’autor es posa en contacte amb l’editorial. 2. L’editorial decideix si accepta l’obra presentada per mitjà d’un comitè. 3. Es signa un contracte segons els requisits legals. 4. Correcció i revisió de l’obra. 5. Elaboració d’una premaqueta: pel que fa a l’interior i al disseny de la coberta (portada i contraportada). 6. Revisió i correcció (si cal) de la premaqueta. 7. Maquetació. 8. Vistiplau de l’autor i l’editorial. 9. Impressió. 10. Difusió.
    27. 27.  Editorials Producció personal  Premis
    28. 28. 0 500 1000 1500 2000 2500 3000 3500 4000 0 2 4 6 8 10 12 0 200 400 600 800 €total €/llibre Quantitat llibres Preu per llibre (€) Inversió (€)
    29. 29.  Editorials  Producció personal Premis
    30. 30. Noemi Bagés Roser Guasch Bea Miquel Pujadó Josep Tomàs Cabot
    31. 31. Conclusi ons

    ×