Tema 14 absencia_

433 views

Published on

0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
433
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
1
Actions
Shares
0
Downloads
5
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Tema 14 absencia_

  1. 1. Lliçó 14. L’absència.1. La defensa del desaparegut.2. L’absència legalment declarada i el seu règim jurídic.3. La declaració de defunció.El títol VIII del llibre I del CCE, sota el títol de labsència, regula tres situacions diferents(la desaparició, l’absència legalment declarada i la declaració de defunció) amb efectesdiversos:1. La desaparició: la seva finalitat és atendre les mesures urgents de conservació dunpatrimoni que acaba de ser abandonat.2. Labsència declarada: suposa una situació prolongada dabsència d’una persona, per laqual cosa sha datendre de manera estable a ladministració del patrimoni de labsent: amés, com que hi ha algun dubte sobre la seva existència, pel que sobliga el representantde labsent a fer indagacions sobre la seva persona (art. 184 CCE)3. La declaració de defunció: sentén que labsent ha mort i sobre la seva successió, ambcertes cauteles.Es pot declarar directament la situació 2. (absència legal declarada), o 3. (declaració dedefunció), sense passar necessàriament per les anteriors.La LEC 1881 també regula labsència al seu llibre III, de la jurisdicció voluntària, títolXII, articles 2.031 a 2.044, vigents mentre no es promulgui la Llei de JurisdiccióVoluntària.1. La defensa del desaparegutTres factors provoquen la situació jurídica del desaparegut:1) La mera desaparició duna persona, sense necessitat que transcorri un termini de tempsdeterminat (desapareguda una persona, sense haver-se tingut més notícies, diu lart. 181,par. 1r, primera part CCE); [segons un sector doctrinal, encara que hi hagi notícies, peròno possibilitat de comunicar-se i rebre instruccions, existeix desaparició a aquests efectes]2) Que hi hagi assumptes urgents per atendre; la llei qualifica el judici dassumpte urgent(art. 181, par. 1r a la meitat CCE).3) A més, és necessari que no estigui representat legalment o voluntàriament mitjançantun apoderat general de tots els seus béns (art. 181, par. 1r, al final en relació amb el 183CCE), ja que si ho està, aquest atendrà els assumptes urgents. Potser per evitar laplicaciódel 181 CCE nhi ha prou apoderat amb facultats per atendre els assumptes urgents, encaraque no sigui general.La conseqüència de la situació jurídica del desaparegut és el nomenament judicial dundefensor que atengui els seus assumptes urgents. Pot demanar aquest nomenament deldefensor:1. la part interessada o
  2. 2. 2. el Ministeri Fiscal (art. 181, párr. 1r), a través del procediment de jurisdicció voluntària previst en la LEC.El Jutge nomenarà defensor del desaparegut a1. al cònjuge present (no significa presència física, sinó que no estigui en situació jurídica de desaparegut o absent declarat) no separat legalment (art. 181, par. 2n CCE).2. En el seu defecte, continua el CCE, el parent més pròxim fins al quart grau, major dedat.3. A falta dels anteriors el Jutge nomenarà persona solvent de bons antecedents, amb audiència del Ministeri Fiscal (art. 181, par. 2n, al final).Sembla que el defensor només podrà intervenir en els assumptes assenyalats pel Jutge irespecte d’actes de naturalesa conservativa, circumstància que, tot i no estar explicitat en elCCE, es desprèn de la naturalesa de la institució. Que només pot realitzar actes denaturalesa conservativa es desprèn de lart. 181 CCE, al final, quan li permet adoptar lesprovidències necessàries per a la conservació del patrimoni.Si el defensor no és ni el cònjuge ni descendent ni ascendent, necessita autorització prèviadel jutge per a qualsevol acte que realitzi, del qual ha de donar compte després, encara queel Jutge pot dispensar o modificar aquesta obligació (art. 2033 LEC, par. 2n, al final i par.3r). El cònjuge o parent defensor no té aquesta obligació, però lògicament hauran de retrecomptes al jutge en extingir-se el seu càrrec, encara que no ho digui expressament la LEC.Tot defensor, abans dexercir el seu càrrec, ha de fer inventari dels mobles i descripció delsimmobles, encara que el Jutge li pot autoritzar que realitzi una actuació determinada abansde complir aquesta obligació si no admet demora (art. 2037 LEC). No haurà de prestarfiança, ja que la llei no li imposa aquesta obligació.El CCE silencia laspecte remuneratiu del càrrec. En favor de què se li ha de concedir unaremuneració, serviria el criteri de lanalogia amb el representant de labsent declarat.També sargumenta que el jutge podria assenyalar-la en qualitat de providència necessàriaa la conservació del patrimoni.El CCE no preveu res sobre la recerca del desaparegut, però sí que ho fa lart. 2031 LEC,que estableix que el jutge podrà adoptar dofici, amb intervenció del ministeri fiscal, lesmesures dinvestigació que estimi procedents. Aquest article es refereix a totes lesactuacions que motivi el tit. VIII de llibre I del CC, de lAbsència, dins del qual hi ha lasituació del desaparegut.Cessa la situació jurídica de desaparegut, quan apareix, sel declara absent o mort, o cessael negoci urgent que havia datendre.2. Labsència legalment declaradaPerquè es doni aquesta situació, segons lart. 183 CCE, és necessari el transcurs duntermini sense tenir notícies de labsent:
  3. 3. 1. dun any, si no hagués deixat apoderat amb facultat dadministrar tots els béns o2. 3 anys, si lhagués deixat.Amb aquests requisits es pot obtenir una declaració judicial dabsència lobjecte de la qualés la representació de labsent en els seus assumptes; el representant també està obligat arealitzar indagacions sobre la seva persona.Qui pot demanar la declaració d’absència?Estan legitimats per demanar la declaració dabsència legal (art. 182 CCE) (sense ordre):1. el cònjuge de labsent no separat (legalment o de fet),2. els parents consanguinis fins al quart grau,3. el ministeri fiscal dofici o en virtut de denúncia i4. qualsevol persona que estimi tenir sobre els béns del desaparegut algun dret exercitable en vida del mateix o dependent de la seva mort.Se segueixen els tràmits de procediment de jurisdicció voluntària. El jutge ha de donarpublicitat a la incoació del procediment mitjançant la seva publicació en el BOE i en diarisde gran circulació i anuncis a Radio Nacional (art. 2038 LEC).La interlocutòria declarant labsència sinscriu en el Registre Civil (art. 46.1 º LRC) i en elRegistre de la Propietat (art. 2-4t LH)Sobre qui recau el càrrec de representant de l’absent?Segons lart. 184 del CCE recaurà:1. en primer lloc, sobre el cònjuge present gran dedat no separat legalment o de fet;2. a falta de lanterior, correspon al fill major dedat; si nhi ha més d’un, es prefereixen alsque convisquessin amb labsent i dins daquests al major sobre el menor;3. a falta dels anteriors lascendent més pròxim, de menys edat duna o una altra línia;4. a falta dels anteriors, els germans més grans dedat que haguessin conviscut amblabsent, amb preferència del major sobre el menor.5. I a falta dels anteriors, la persona solvent que el Jutge, sentit el ministeri fiscal, designial seu prudent arbitri.Els parents es denominen representants legítims i dins daquests es distingeix el cònjuge,fills i ascendents que són representants legítims privilegiats i els germans, representantslegítims no privilegiats. I la persona solvent es denomina representant dativa.Lúltim paràgraf de lart. 185 CCE diu que saplicarà als representants datius els preceptesque regulen lexercici de la tutela i les causes dinhabilitat remoció i excusa dels tutors.Encara que la llei només preveu aquesta aplicació per als representants datius sembla quetambé es donarà quant als altres representants.Facultats i obligacions del representantI) Representants legítims privilegiatsa) tenen les més àmplies facultats per realitzar els actes dadministració sobre els béns delabsent sense haver de comptar amb llicència judicial prèvia per realitzar un acte ni haver
  4. 4. de donar compte després de realitzar cada acte o periòdicament (art. 2046 LEC, párr. 1r). Sihauran de retre comptes al final de lacompliment del càrrec.b) Si requereixen autorització judicial per als actes dalienació i gravamen (art. 2046 LECpar. 1r). Lart. 186 CC últim paràgraf que aquests actes de disposició sol es donaran en casde necessitat o utilitat evident reconeguda pel Jutge, el qual determinarà lús de la quantitatobtinguda.c) Han dinventariar els béns mobles i descriure els immobles (art. 185.1 º CC), però no hande deixar garantia (art. 185, párr. 2n CCE i art. 2046 párr. 2n LEC).d) Tenen la possessió temporal dels béns de labsent (art. 186 pàg.-arr. 1º).e) Farà seus els productes líquids del patrimoni de labsent en la quantia que el jutgeassenyali. Amb aquests productes atendrà les obligacions de labsent.f) I amb aquests productes també es cobrarà una remuneració en la quantia assenyalada peljutge.Efectes de la declaració dabsència en lordre familiar.La pàtria potestat recau exclusivament sobre laltre progenitor. Si labsent queda vidu lapàtria potestat daquest queda en suspens i shaurà de constituir la tutela dels fills. Si hi haun règim econòmic matrimonial de comunitat, el cònjuge de labsent pot demanar laseparació de béns (art. 189 CC)Fi de labsència declarada1) Quan es presenta labsent o es tenen notícies de la seva presència en parador conegut.Ha de seguir-se un nou procediment judicial (art. 2043 LEC) que acaba per interlocutòriadeixant sense efecte la declaració dabsència.2) Es prova la mort de labsent que obre la seva successió (art. 188 CC, parr. 1r CCE).3) La declaració de mort de labsent (art. 195 CE: per la declaració de mort cessa lasituació dabsència legal...)Efectes de la fi de labsència legala) cessa la representació de labsent. Aquest acabament és automàtic una vegada reapareixlabsent o sacredita la seva existència o parador, sense necessitat desperar que es dicti lainterlocutòria que posa fi a labsència legal.b) Restitució del patrimoni de labsent a aquest, si es presenta, o als seus hereus, si esprova la seva mort o té lloc la declaració de mort. Si el representant de labsent era debona fe ens diu lart. 187, párr. 2n CCE que no ha de tornar els fruits percebuts enconcepte de retribució, però sí si era de mala fe ha de tornar els fruits percebuts.c) Rendició de comptes de la seva gestió, excepte els representants legítims privilegiats siel jutge els ha concedit, que facin seu la totalitat dels productes líquids.
  5. 5. Qüestió particular article 190 CCE vs. Article 195 CCEDuna banda, lart. 190 CCE estableix que per reclamar un dret en nom de la personaconstituïda en absència cal provar que aquesta persona existia en el temps en què eranecessària la seva existència per adquirir-lo. És a dir que si, per exemple, se li defereixuna herència, labsent no adquirirà els drets hereditaris, ja que hauria de provar la sevaexistència. D’una altra banda, lart. 195 CCE presumeix que labsent ha viscut fins altemps en què se li declari mort.Per tant, mentre que lart. 190 CCE presumeix que labsent no viu, en canvi, l’article 195CCE sembla que presumeix l’absent sí que viu. Semblen, doncs, articles contradictoris.En realitat, ni el 190 CCE ni el 195 CCE estableixen cap mena de presumpció. Ambdóspreceptes parteixen duna situació dincertesa sobre la vida duna persona i, segons quinsigui el problema que es planteja, donen una solució o una altra. Si es tracta dadquirirdrets, que depenen de lexistència, el declarat absent no els podrà adquirir, ja que sha deprovar una cosa que no consta, que és la seva vida. Si es tracta dobrir la seva successiótampoc no es podrà fer, perquè per a això sha de provar una cosa que no consta, la mortde labsent.En conclusió, l’article 190 i 195 CCE no són, doncs, contradictoris; ambdós preceptesestableixen uns efectes jurídics que es fan dependre dun fet: no podran produir-se mentrees provi lexistència daquest fet.3. Declaració de defuncióLa declaració de defunció té lloc per un daquests dos motius:1. per la desaparició duna persona sense notícies durant un llarg termini de temps o2. per desaparició duna persona en una situació de risc imminent de mort; en aquest últimcas també sexigeix que transcorri un període de temps, més breu, sense tenir notícies.1. Quant al primer motiu, procedirà la declaració de mort transcorreguts:a. deu anys des de les últimes notícies hagudes de labsent (art. 193.1r CCE).b. Però es redueix aquest termini de deu a cinc anys, quan en expirar els cinc anys labsenthagués complert 75 anys (art. 193.2n CCE). Els terminis expressats diu el par. 2n de lart.193.2n CCE es computaran des de lexpiració de lany natural que es tinguessin les últimesnotícies. No són deu anys de data a data, sinó deu anys més els dies que quedin entre lesúltimes notícies i el fi de lany natural, el 31 de desembre pròxim.2. Dins dels supòsits de desaparició duna persona en situació de risc imminent podemdistingir entre situació actual de risc i situació habitual de risc. A) Situació actual de risc: a) qualsevol situació de violència contra la vida en la qual una persona es trobés sense tenir després notícies seves: complert un any de data a data del risc procedeix la declaració de mort (art. 193.3r CCE ).
  6. 6. b) desaparició en un sinistre sense tenir després del sinistre notícies: procedeix la declaració de mort als tres mesos (art. 193.3r, al final, CCE). Exemples de sinistres donats en lexposició de motius de la llei 4/2000 que va modificar el CC en aquesta matèria: accidents laborals, explosions, o catàstrofes naturals (inundacions, o tempestes de muntanya). c) desapareguts que es troben a bord duna nau naufragada o desapareguts per immersió al mar (estaria inclòs el que cau del vaixell), procedeix la declaració de mort transcorreguts tres mesos des de la comprovació del naufragi o la desaparició sense haver tingut notícies (art. 194. 2n CCE). d) Desapareguts que es trobin a bord duna aeronau sinistrada, sense tenir notícies d’ells o si les restes no s’han pogut identificar: procedeix la declaració de mort transcorreguts tres mesos sense notícies. En cas de naus i aeronaus es presumeix el naufragi o el sinistre: 1. transcorreguts sis mesos des de les últimes notícies rebudes o 2. a falta de notícies, des de la data de linici del viatge. En aquests casos es podria dubtar de si transcorreguts sis mesos sentén produït laccident i a partir dels sis mesos hauria que comptar-ne uns altres tres per a la declaració de mort o el termini de tres pot quedar inclòs en el de sis i estimar la declaració de mort als sis mesos des de les últimes notícies del vaixell o avió. Des del punt de vista de la protecció del desaparegut sembla preferible sumar els dos terminis, tenint en compte, a més, que no són gaire llargs. B) Situació “habitual” de risc a) desaparició en una subversió dordre polític o social sense tenir notícies seves durant el termini dun any procedeix la declaració de mort sempre que hagin passat sis mesos des de laturada de la subversió (art. 193, últim paràgraf, CCE). b) desaparició dels que pertanyen a un contingent armat o hi ha units a ell i han pres part en operacions de campanya i desaparegut en elles, procedeix la declaració de mort una vegada que hagin transcorregut dos anys de la data del tractat de pau o de la declaració oficial de fi de la guerra (art. 194.1r CCE).Poden sol·licitar la declaració de defunció:Qualsevol interessat o el Ministeri Fiscal (art. 2042, par. 1r LEC). El Tribunal ordenarà lapublicació del procediment mitjançant edictes en el BOE, diaris de gran circulació i anuncisen Radi Nacional.Segons lart. 195 par. 2n CCE, la interlocutòria de declaració de mort expressarà la data enla qual sentén succeïda la mort dacord amb lexpressat als articles precedents. Per al casque la declaració de mort es basi en el transcurs del temps sense tenir notícies de labsentsembla que la data de la mort haurà de ser la dacabament del termini. Així es pronunciavala jurisprudència posterior a la publicació del Codi per a la redacció originària daquest,criteri que es pot continuar mantenint, ja que les diferències introduïdes no són essencials.
  7. 7. Però per al cas que la declaració de mort es basi en la desaparició en una situació de risc demort és lògic entendre que la mort shaurà produït quan es va produir la situació de risc itranscorregut el termini a partir de lesmentada situació que la llei estableix perquè es puguideclarar la mort. La jurisprudència és escassa però sha pronunciat en aquest sentit: SSTSde 19 maig 1945 i 7 febrer 1966.Efectes de la declaració de defuncióEn principi tendeixen a aproximar-se als mateixos efectes que la mort de la persona. Aixísextingeixen les relacions jurídiques patrimonials que sextingeixen amb la mort del difunt(usdefruit, ús habitació, extinció del contracte de mandat...); sobre la successió del declaratmort (art. 196 par. 1r CCE) i es dissol el seu matrimoni (article 85 CCE) [abans de lareforma del CCE de 1981, sestablia que amb la declaració de mort no nhi havia prou per sisola perquè el cònjuge present pogués contreure ulterior matrimoni].Però els efectes no són exactament els mateixos. Així encara que sobre la successió deldeclarat mort sadopten determinades cauteles per si el declarat mort apareix: els hereus nopodran disposar a títol gratuït fins i tot passats cinc anys de la declaració de mort (art. 196,par. 2n, CCE). També durant aquest termini no seran lliurats els llegats (art. 196, par. 3rCCE). Els hereus hauran de fer un inventari detallat dels béns mobles i descriure elsimmobles (art. 196, par. 3r, CCE).Fi de la declaració de defunció.En dos supòsits: quan es provi la mort de la persona o es provi la seva existència.a) Quan es provi la seva mort, cessen les cauteles imposades als hereus per lart. 196 CCE.Una altra conseqüència és que segons sigui la data en la qual es provi la seva mort, elsveritables hereus poden ser daltres.b) Quan es provi la seva existència el jutge dictarà la interlocutòria deixant sense efecte ladeclaració de defunció.Efectes de la fi de la declaració de defuncióPel que fa als aspectes patrimonials, segons lart. 197 CCE, el declarat difunt recuperarà elsseus béns en lestat en el qual es trobin i tindrà dret al preu dels que shaguessin venut o alsbéns que amb aquest preu shagin adquirit, però no tindrà dret als fruits, ni als rendimentsdels béns, sinó des del dia de la seva presència o de la declaració de no haver mort. Peraplicació analògica de lart. 187, par. 2n, CCE si els successors eren de mala fe (coneixienque el declarat mort estava amb vida) sí que aleshores podrà reclamar els fruits percebuts.Cal destacar que aquest precepte no posa límits temporals a la reclamació dels béns i nosembla que els successors puguin oposar-se a la devolució al·legant que han adquirit elsbéns per usucapió.
  8. 8. Pel que fa a les relacions personals, si el cònjuge de la persona que ha estat declaradadifunta contrau nou matrimoni i després, el declarat difunt reapareix, el nou matrimoniprevaldria atès que la declaració de defunció va extingir el matrimoni amb la persona queva ser declarada difunta (art. 85 CCE) i, per tant, podia contraure noves núpcies.Ni la declaració dabsència ni la declaració de mort no influeixen per a res en la capacitatdobrar de labsent o declarat mort si realment viu, els quals, per tant, podran realitzar actesvàlids sobre el seu patrimoni. En conseqüència lart. 188, par. 2n, CCE preveu que si espresentés un tercer acreditant per document fefaent haver adquirit per compra o un altretítol béns de labsent, cessarà la representació respecte dels esmentats béns que quedaran adisposició dels seus legítims titulars. El problema es presentarà si sobre els mateixos bénshan disposat duna banda labsent o declarat mort i per un altre el representant de labsent oels successors del declarat mort. El manual sinclina per donar preferència als actesrealitzats pel representant de labsent o als successors del declarat mort.

×