Tema 12 nacionalitat_

429 views

Published on

0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
429
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
1
Actions
Shares
0
Downloads
7
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Tema 12 nacionalitat_

  1. 1. Lliçó 12. La nacionalitat.1. Concepte i significat.2. Adquisició, pèrdua i recuperació de la nacionalitat espanyola. La prova.3. La doble nacionalitat.4. L’apatrídia.1. Concepte i significat.La nacionalitat és el vincle jurídic que uneix a lindividu amb lEstat. És una matèria deDret Públic i de Dret Internacional, però també de Dret civil, ja que es considera com undels estats civils de la persona, perquè pot determinar la llei aplicable a la persona enalgunes de les seves relacions jurídiques.Els arts. 13 CE i. 27 CCE atorguen als estrangers iguals drets civils que als espanyols,encara que la igualtat no és absoluta, per la matisació: “llevat del disposat en lleisespecials i Tractats”.Lart. 11 de la Constitució preveu:1. La reserva de llei en matèria d’adquisició, conservació i pèrdua de la nacionalitat;2. Que un espanyol dorigen no pot ser privat de la seva nacionalitat;3. L’existència de supòsits de doble nacionalitat.2. Adquisició, pèrdua i recuperació de la nacionalitat espanyola. La prova.A) ADQUISICIÓTradicionalment es distingeix entre adquisició originària, que ve determinada en elmoment del naixement, i derivativa, que implica que l’adquisició es produeix desprésdel naixement i que, normalment, suposa un canvi de nacionalitat. El nacional dorigenno pot ser privat de la nacionalitat espanyola, però sí el que lha adquirit derivativament(art. 11 CE i art. 25 CCE). A més, ladquisició originària és automàtica, sense capdeclaració de voluntat de lafectat.En la regulació actual, també es consideren espanyols dorigen els que han adquirit lanacionalitat espanyola després del naixement en determinades situacions, amb laconseqüència que tampoc no poden ser privats della. I hi ha supòsits en els qualsladquisició de la nacionalitat espanyola després del naixement es produeix senseintervenir la voluntat de linteressat (v. infra arts. 17.2 a contrari i 19 CCE)..a) Adquisició de la nacionalitat espanyola originària (amb el naixement).Hi ha dos criteris per atribuir la nacionalitat a una persona que neix: 1. L’anomenat ius soli, que comporta atribuir la nacionalitat del lloc del naixement; i, 2. L’anomenat ius sanguinis, que comporta atribuir la nacionalitat dels progenitors.
  2. 2. El CCE segueix el primer criteri i, subsidiàriament, el segon. Així, són espanyolsd’origen, segons l’ art. 17 CCE):1r) Els fills de pare o mare espanyols.2n) Els nascuts a Espanya de progenitors estrangers, si almenys un dells hagués nascuta Espanya (sexceptuen els fills de funcionaris diplomàtics o consulars acreditats aEspanya).3r) Els nascuts a Espanya de progenitors estrangers si cap dels dos té nacionalitat o sicap de les lleis nacionals dels progenitors atribueixen la nacionalitat al fill.4t) Els nascuts a Espanya la filiació dels quals sigui desconeguda (a aquests efectes, espresumeixen nascuts en territori espanyol als menors d’edat el primer lloc conegut delsquals sigui el territori espanyol).b) Adquisició derivativa de la nacionalitat espanyola (després del naixement).Aquí hem de diferenciar segons si és o no és necessària la declaració de voluntat del’interessat:1. Supòsits en els quals no és necessària la declaració de voluntat de linteressat.Sassimilen a la nacionalitat dorigen i no cal que compleixin els requisits de lart. 23CCE. Són els següents: i) Persona respecte a la qual es determina la filiació o el naixement a Espanya amb anterioritat als 18 anys. S’ha de tractar de casos en què, si la filiació o el lloc de naixement s’haguessin determinat en el moment del naixement, haurien comportat l’atribució immediata de la nacionalitat espanyola (art. 17.2, a contrari, CCE); ii) El menor de divuit anys adoptat per un espanyol adquireix la nacionalitat espanyola amb l’adopció (art. 19.1 CCE).2. Supòsits en els quals és necessària la declaració de voluntat de linteressat: i) Dret dopció. El no espanyol té dret a optar, dins del termini legal, per la nacionalitat espanyola. La nacionalitat així adquirida té la consideració dorigen. Hi ha 4 supòsits: - la determinació després dels divuit anys del naixement a Espanya o duna filiació que haurien causat la nacionalitat espanyola, en néixer aquesta persona; ha doptar dins dels dos anys següents a la determinació (art. 17.2 CCE); - ladoptat major de 18 anys en el termini de dos anys a partir de ladopció (art. 19.2 CCE); - les persones que estiguin o hagin estat subjectes a la potestat dun espanyol (art. 20.1. a CCE); - les persones nascudes de pare o mare que hagués estat originàriament espanyol/a i nascut a Espanya (art. 20.1 b) CCE). L’art. 20.2 CCE estableix qui ha de formular la declaració d’opció, depenent de les circumstàncies i en quins terminis. ii) Carta de naturalesa. Atorgament de la nacionalitat espanyola, discrecionalment, pel Govern, per Reial Decret, amb informe previ tramitat pel Ministeri de Justícia, quan en linteressat es presenten circumstàncies
  3. 3. excepcionals (art. 21.1 CCe). Pot ser sol·licitada: 1. pel propi interessat si és major de divuit anys o menor emancipat; 2. Per linteressat major de catorze anys, assistit pel seu representant legal; 3. Pel representant legal del menor de catorze anys i de l’incapacitat (aquest també la podrà sol·licitar per si sol o assistit pel seu representant, segons resulti de la sentència dincapacitació) (art. 21.3 CCE) iii. Adquisició per residència. Atorgada pel Ministeri de Justícia, que podrà denegar-la per motius raonats dordre públic o interès nacional (art. 21.2 CCE). La seva resolució és recurrible en la via contenciós administrativa (art. 22.5 CCE). La poden sol·licitar les mateixes persones que la carta de naturalesa (art. 21.3 CCE). Els terminis de residència varien segons les circumstàncies: a) deu anys, si no hi ha circumstàncies especials (art. 22.1 CCE); b) cinc anys, per a persones que hagin obtingut condició de refugiat (art. 22.1 CCE); c) dos anys, per als nacionals dorigen de països iberoamericans, Andorra, Filipines, Guinea Equatorial, Portugal o sefardites (art. 22.1 CCE). d) Un any per: 1) el nascut en territori espanyol; 2) persones que no hagin exercitat oportunament la facultat d’optar; 3) persones subjectes la tutela, guarda o acolliment dun espanyol o institució espanyola durant dos anys consecutius; 4) persona casada amb un espanyol/a, no separat; 5) vidu o vídua de persona espanyola si no estaven separats al temps de la mort; 6) persones nascudes fora d’Espanya, de mare o pare, avi o àvi,a que originàriament haguessin estat espanyols. (art. 22.2 CCE).Cal que la residència sigui legal, continuada i immediatament anterior a la petició (art.22.3 CCE).Ladquisició per opció, carta de naturalesa i residència requereixen que el major decatorze anys juri o prometi fidelitat al Rei i obediència a la Constitució i a les lleis i querenunciï a la nacionalitat anterior llevat que sigui dun país iberoamericà, Andorra, lesFilipines, Guinea Equatorial o Portugal, i que sinscrigui en el Registre Civil (art. 23CCE)3. Adquisició per possessió destat.Segons lart. 18 CCE, la possessió i utilització continuada de la nacionalitat espanyoladurant deu anys amb bona fe i basada en un títol inscrit en el Registre Civil, és causa deconsolidació de la nacionalitat, encara que sanul·li el títol que la va originar.B) PÈRDUA1. Sense intervenir la voluntat de linteressat, els espanyols no d’origen perden lanacionalitat espanyola quan:
  4. 4. a. durant un període de tres anys utilitzin exclusivament la nacionalitat a què haguessin declarat renunciar en adquirir la nacionalitat espanyola (art. 25. 1. a) CCE).b. serveixen voluntàriament a un Estat estranger mitjançant les armes o exercint un càrrec polític contra la prohibició expressa del Govern (art. 25.1.b) CCE).2. Pèrdua de la nacionalitat espanyola per adquirir una altra nacionalitatEls emancipats que, residint habitualment a lestranger, adquireixin voluntàriament unaaltra nacionalitat o utilitzin exclusivament la nacionalitat estrangera que haguessinadquirit abans de lemancipació perdran la nacionalitat espanyola (art. 24.1 CCE).No nhi ha prou amb tenir una altra nacionalitat per perdre lespanyola, sinó que ésnecessari que es visqui habitualment a lestranger (art. 24.1 CCE) i que transcorrin tresanys des de ladquisició de la nacionalitat estrangera o des de lemancipació siladquisició ha tingut lloc abans (art. 24.1 CCE). Però els interessats podran evitar lapèrdua si dins daquest termini declaren la seva voluntat de conservar la nacionalitatespanyola. Si renuncien expressament a la nacionalitat espanyola no és necessari que escompleixi el requisit de 3 anys de residència a l’estranger, però encara cal que novisquin a Espanya i que tinguin una altra nacionalitat (art. 24.2 CCE).D’altra banda, ladquisició de la nacionalitat dels països units a Espanya per llaçoshistòrics no comporta la pèrdua de la nacionalitat espanyola dorigen (art. 24. 1 segonpár. CCE).D’acord amb l’art. 24.3 CCE, els que, havent nascut i residint a l’estranger tinguin lanacionalitat espanyola per ser fills de progenitors espanyols, també nascuts al’estranger, quan les lleis del país de residència també atribueixin la seva nacionalitat,perdran en tot cas la nacionalitat espanyola si no declaren davant de l’encarregat delRegistre Civil la seva voluntat de conservar-la en el termini de 3 anys, comptats des dela majoria d’edat o des de l’emancipació.No es perd la nacionalitat espanyola si Espanya es troba en guerra (art. 24.4 CCE)C) RECUPERACIÓSi s’ha perdut la nacionalitat espanyola, es pot recuperar complint determinats requisits(art. 26.1 CCE):a) Ser resident legal a Espanya. No cal per a emigrants i fills d’emigrants i el Ministeri de Justícia pot excepcionar aquesta exigència en casos excepcionals;b) Declarar davant l’encarregat del Registre Civil que es vol recuperar la nacionalitat espanyola.c) Inscriure la recuperació en el Registre Civil.Per tal de recuperar la nacionalitat, necessiten una concessió discrecional pel Governels que han estat privats de la nacionalitat espanyola d’acord amb l’art. 25 CCE (art. 26.2 CCE).3. La doble nacionalitat
  5. 5. Es parla de doble nacionalitat quan una mateixa persona té dues nacionalitats. Aquestasituació es pot produir sense que el subjecte ho persegueixi o, al contrari, perquè hobusqui.Hi ha casos de doble nacionalitat no buscada quan altres Estats concedeixen la sevanacionalitat a un individu que el CCE considera nacional espanyol (per exemple, alnascut de pares de nacionalitat diferent). El CCE no obliga que lindividu opti per una oper una altra. Pot renunciar a lespanyola, però si no vol, pot conservar totes dues. Lart.24.1 CCE només diu que perdrà la nacionalitat espanyola quan resideixi habitualment alestranger i usi exclusivament la nacionalitat estrangera que tingués atribuïda abans delemancipació.Hi ha també casos de doble nacionalitat buscada. Així lart. 11.3 de la ConstitucióEspanyola preveu que lEstat podrà firmar tractats de doble nacionalitat amb els païsosiberoamericans o amb aquells que tinguin o hagin tingut particular vinculació ambEspanya, de manera que els espanyols dorigen no perdran la nacionalitat espanyola peradquirir la dun daquests estats. Cal destacar que la Constitució no permet signar tractatde doble nacionalitat amb qualsevol país, sinó només amb els que hagin tingutparticular vinculació a Espanya. Ja abans de la Constitució shavien signat tractats dedoble nacionalitat.Sense necessitat de tractat de doble nacionalitat, lart. 24.1. CCE diu que ambladquisició de la nacionalitat dels països iberoamericans, Andorra, les Filipines, GuineaEquatorial o Portugal no nhi ha prou per perdre lespanyola. Hi ha una doblenacionalitat automàtica. L’ art. 23 b) CCE eximeix als nacionals daquests països queadquireixin la nacionalitat espanyola de la renúncia a la seva anterior nacionalitat. Peròalguns autors entenen que, a fi que els nacionals daquests països que adquireixin lanacionalitat espanyola conservin la seva, és necessari que hi hagi un tractat, perquè,sense Tractat, la Constitució només considera la possibilitat que lespanyol dorigen queadquireixi la daquests països no perdi la nacionalitat espanyola, però no el mantenimentde la seva antiga nacionalitat a lestranger que adquireix la nostra. A més, elmanteniment o no de la nacionalitat estrangera dependria de la seva pròpia regulació.Als convenis de doble nacionalitat es preveu que encara que es tinguin duesnacionalitats només sexerciti la del país de residència, amb suspensió de lexercici delsdrets inherents a l’altra. El trasllat del domicili implica la recuperació de tots els drets ideures inherents a la nacionalitat de què es tracti. Quant a lestatut personal es tindrà encompte la nacionalitat del país de residència o, dit d’una altra, manera, la nacionalitatque efectivament s’utilitza.4. L’apatrídia.Un apàtrida és aquella persona que no és reconeguda per cap país com a ciutadà.Segons ACNUR (Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats), hi hamilions de persones al món atrapades en aquest “limbo” legal, amb un accés mínim a laprotecció legal o internacional o a drets bàsics com la salut i l’educació.Les convencions internacionals sobre apatrídia es van establir el 1954 (Convenciónsobre el Estatuto de los Apátridas) i 1961 (Convención para reducir los casos de
  6. 6. Apatridia). El 1974, l’Assemblea General de les Nacions Unides va sol·licitar al’ACNUR que proporcionés assistència legal limitada i el 1996 va ordenar que ampliésla seva missió a través de la promoció de la reducció dels casos d’apatrídia a nivellmundial.Per a exemples d’apatrídia, vegeu:http://www.acnur.org/paginas/index.php?id_pag=8954

×