Successfully reported this slideshow.
We use your LinkedIn profile and activity data to personalize ads and to show you more relevant ads. You can change your ad preferences anytime.
Lliçó 25                Els anomenats elements accidentals del negoci jurídic1. La condició. Concepte i classes. Règim jur...
Aquest darrer requisit ens recorda que la condició és un element accidental del negocijurídic (és a dir, només concorre si...
generalment admissibles) depenen en part de la voluntat i en part d’altrescircumstàncies (per exemple, esdevenir enginyer ...
L’art. 1122 regula els supòsits en què la cosa es perdi, es deteriori o es millori durant lapendència de la condició estab...
e) En benefici del creditor/del deutor: l’art. 1127 CCE entén que el termini      beneficia totes dues parts, tret que res...
Equival al compliment del mode l’incompliment causat per l’interessat en quès’incompleixi (art. 798 CCE) i s’admet la conv...
Upcoming SlideShare
Loading in …5
×

Llico 25 elements_accidentals_

413 views

Published on

Published in: Business, Real Estate
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

Llico 25 elements_accidentals_

  1. 1. Lliçó 25 Els anomenats elements accidentals del negoci jurídic1. La condició. Concepte i classes. Règim jurídic.2. El termini. Concepte i classes. Règim jurídic.3. El mode. Concepte i naturalesa jurídica. La seva relació amb altres figures afins.Classes i efectes.1. La condició. Concepte i classes. Règim jurídic.La condició fa dependre l’eficàcia d’un negoci jurídic d’un fet incert. Si la condició éssuspensiva, el negoci només produirà efectes quan es produeixi el fet del qual es fadependre. Si és resolutòria, el negoci serà eficaç des del moment de la celebració, peròla perdrà si es realitza l’esdeveniment contemplat com a condició.Els contractes, en general, admeten tot tipus de condicions (arts. 1113 i 1255 CCE). Lesdisposicions testamentàries també es poden subjectar a condició (arts. 790 CCE i 423-12 i ss CCCat), però en dret català la institució d’hereu no es pot subjectar a condicióresolutòria, en virtut del principi semel heres, semper heres (“qui és hereu, ho éssempre”). En general, en els negocis de família no s’admet la condició (així, perexemple, en el matrimoni o en l’emancipació). També hi ha altres negocis en què el dretno admet la condició; així, l’acceptació i la repudiació de l’herència (arts. 990 CCE i461-2.1 CCCat), que són sempre pures (és a dir, no es poden subjectar ni a condició ni atermini). Quan no s’admet la condició, el dret pot reaccionar considerant el negociinvàlid o bé considerant-lo vàlid i entenent per no posada la condició. Per al matrimoni(art. 45.II CCE) i per a la institució d’hereu sota condició resolutòria en el Dret català(art. 423-12.1 CCCat), el legislador opta expressament per aquesta segona solució. Elproblema sorgeix quan no hi ha previsió expressa; en aquests casos, la doctrina s’inclinaper entendre que el respecte a la voluntat negocial condueix a la nul·litat del negoci(la/les part/s només el volia/en sotmès a condició i això no és possible). En aquestsentit, se sol entendre que l’acceptació i la repudiació de l’herència condicionades sónnul·les.Hi ha dos requisits per a considerar que hi ha condició: a) La incertesa: aquest requisit se sol connectar amb la idea que el fet posat com a condició ha de ser futur; el que importa, però, és que hi hagi realment dubte sobre si el fet tindrà lloc o no. Per això l’art. 1113 CCE considera condiciones els esdeveniments futurs i els passats i present quan les parts els ignoressin; si el fet en què consisteix la condició és passat o present, podríem dir que no hi ha pròpiament condició (el negoci produiria efectes des de la celebració), però mentre no s’esvaeixi la incertesa, la situació és similar a la del negoci condicional. Tampoc no és condició, sinó termini, l’esdeveniment futur però necessari (vegeu, però, l’art. 423-13.2 CCCat) i l’esdeveniment impossible té el mateix tractament que la condició il·lícita. b) L’arbitrarietat o voluntarietat: les anomenades condicions legals (conditio iuris), és a dir, les circumstàncies que la llei exigeix a fi que un determinat negoci tingui eficàcia, no són condicions per falta de voluntarietat o arbitrarietat. Així, la celebració del matrimoni és una conditio iuris per a l’eficàcia dels capítols matrimonials.
  2. 2. Aquest darrer requisit ens recorda que la condició és un element accidental del negocijurídic (és a dir, només concorre si les parts així ho han pactat), de manera que la sevavalidesa es recolza en el principi general d’autonomia privada. No obstant, també enaquest àmbit hi ha límits a l’autonomia de la voluntat. Així, l’art. 1116 CCE prohibeixles condicions contràries als bons costums i a les lleis, de manera que, si s’estableixen,anul·len l’obligació; per la seva banda, l’art. 792 CCE té per no posades les condicionsil·lícites en testament i en trobem un exemple a l’art. 793 CCE que prohibeix, també enels testaments, la condició absoluta de no contraure matrimoni, tret que s’hagi imposatal cònjuge vidu. De manera més genèrica, l’art. 423-17 CCCat estableix que es tenenper no formulades les condicions il·lícites, tret que haguessin estat motiu determinant dela institució, cas en el qual l’anul·len. La diferència de tractament de les condicionsil·lícites segons que s’hagin imposat en negocis entre vius o mortis causa s’explicaperquè en els segons no és possible tornar a atorgar el negoci i, en els primers, almenysquan la condició és suspensiva, sembla que la nul·litat s’adiu més bé amb la voluntatnegocial. El mateix regeix, mutatis mutandi, per a les condicions impossibles (vegeu,per exemple, l’art. 423-16 CCCat).Si ens trobéssim davant d’una condició suspensiva de no fer una cosa impossible, lasolució més adequada és tenir-la per no formulada (art. 1116 CCE). En canvi, si ésresolutòria, té més sentit entendre que no s’ha volgut el negoci (perquè la condició escomplirà necessàriament).Cal tenir present que en el negoci condicionat, hi ha una sola voluntat negocial (queintegra la condició) i no dues. La condició s’ha d’establir en celebrar-se el negoci; si esfes després, hi hauria un nou negoci o, almenys, una modificació substancial del’inicial.Classes de condició:a) Condicions suspensives i condicions resolutòries: segons que l’eficàcia del negoci esprodueixi només quan s’esdevingui el fet futur i incert o bé tingui lloc des de lacelebració del negoci i la perdi quan es produeixi el fet en què consisteix la condició.b) Condicions positives i condicions negatives: són positives les condicions consistentsen què s’esdevingui algun fet (art. 1117 CCE) i negatives, les que consisteixen en quèno es produeixi el fet (art. 1118 CCE).c) Condicions potestatives, casuals i mixtes: classificació basada en la relació entre lavoluntat de l’afectat per la condició i la producció de l’esdeveniment. En lespotestatives, l’esdeveniment depèn de la voluntat de l’afectat per la condició. Es potdistingir entre condicions potestatives, que depenen de la voluntat de l’interessat, però lirequereixen determinat esforç (per exemple, fer un viatge) i les purament potestatives,que depenen només de la voluntat o bé no li exigeixen cap mena d’esforç. La condiciópotestativa s’admet sempre, però no així la merament potestativa. Aquesta darreras’admet en la institució d’hereu o legatari, però en seu de contractes, l’art. 1115 CCEestableix que quan el compliment de la condició depengui exclusivament de la voluntatdel deutor, l’obligació condicional és nul·la (per tant, sí que s’admetria si depengués dela voluntat del creditor). Les condicions casuals (que s’admeten sempre) són les quedepenen de l’atzar o de la voluntat d’un tercer. Les condicions mixtes (també
  3. 3. generalment admissibles) depenen en part de la voluntat i en part d’altrescircumstàncies (per exemple, esdevenir enginyer de telecomunicacions).Règim jurídic: les fases del negoci condicionala) Condició pendentSi la condició és suspensiva, el negoci jurídic no produeix efectes fins que no escompleixi la condició, però en l’ínterim hi ha una expectativa protegida perl’ordenament, de manera que el seu titular pot dur a terme les accions necessàries per talque no es frustri l’adquisició de drets que li correspondrà quan la condició es compleixi(art. 1121 CCE). Si l’expectativa es refereix a un dret real, la condició podrà constar enel Registre de la propietat (arts. 9 LH i 51 RH). Si el negoci jurídic condicional és unnegoci inter vivos, l’expectativa és transmissible tant entre vius com per causa de mort(art. 1257 CCE). En canvi, si el negoci és mortis causa, l’hereu o legatari que moriabans del compliment de la condició no transmet res als seus hereus (art. 759 CCE i423-13.1 i 427-12.1 CCCat). Atès que el negoci ha generat només una expectativa i noencara un dret, el pagament de l’obligació condicional en aquest període de pendènciaes pot repetir (art. 1121 CCE).Si la condició és resolutòria, el negoci ja ha produït efectes, però també existeixl’expectativa que es resolguin, a la qual és aplicable, amb les degudes adequacions, elrègim de l’expectativa en la condició suspensiva.b) Incompliment de la condicióQuan el compliment de la condició ja no pot tenir lloc, la fase de pendència acaba is’extingeixen les expectatives que la caracteritzaven. Si la condició era suspensiva, elnegoci no arribarà a produir efectes; si era resolutòria, no deixarà de produir-los.S’entén incomplerta la condició si les parts han establert un termini per al compliment i,arribat aquest termini, no s’ha produït el fet en què consistia la condició (arts. 1117 i1118 CCE). Si no s’ha fixat un termini per al compliment, queda a criteri dels tribunals(art. 1118 CCE).c) Compliment de la condicióTé lloc quan s’esdevé l’esdeveniment incert (condició positiva) o no s’esdevé (condiciónegativa) en el temps assenyalat. D’acord amb l’art. 119 CCE, s’entén complerta lacondició quan l’obligat n’impedeix el compliment. En ocasions, es parla de complimentper equivalència en supòsits en què no es dóna exactament el fet contemplat com acondició, sinó un altre anàleg, però aquesta és més aviat una qüestió d’interpretació dela voluntat negocial.El negoci jurídic produeix efectes, si la condició era suspensiva, o deixa de produir-los,si era resolutòria.
  4. 4. L’art. 1122 regula els supòsits en què la cosa es perdi, es deteriori o es millori durant lapendència de la condició establerta amb la finalitat de suspendre l’eficàcia del’obligació de lliurar una cosa.Se sol entendre que el compliment de la condició té efectes retroactius, tant si lacondició és suspensiva (art. 1120 CCE, que remet a la seva apreciació pels tribunals sies tracta d’obligacions de fer o de no fer) com si és resolutòria (art. 1123 CCE). En elprimer cas, es considera que el negoci ha estat eficaç des de la seva celebració i, en elsegon, que mai no ha produït efectes. Així, per exemple, com a conseqüència de laretroactivitat, poden quedar sense efecte transmissions o constitucions de drets reals queel propietari de la cosa hagi fet durant la fase en què el compliment de la condicióestava pendent. Cal tenir en compte, però, que la retroactivitat té límits (tercers de bonafe, fruits, etc.).2. El termini. Concepte i classes. Règim jurídic.El termini és un moment futur, però cert (en el sentit que sabem que arribarà, tot i queno sapiguem quan), al qual les parts sotmeten l’eficàcia o l’execució del negoci jurídic.Si el termini és d’eficàcia, el negoci no produeix efectes fins que arribi el termini(termini inicial o suspensiu) o bé les produeix des de la celebració i fins el moment quearribi el termini (termini final o resolutori). En el termini d’exercici o d’execució, elnegoci produeix efectes des de la seva celebració, però no s’ha d’executar fins que escompleixi el termini (per exemple, una compravenda amb preu ajornat).Es poden subjectar a termini d’eficàcia tant els contractes i altres negocis jurídics entrevius, com els celebrats per causa de mort, però en Dret català la institució d’hereu noadmet el termini inicial ni final (art. 423-12.1 CCCat), que es tenen per no posats. Eltermini d’exercici o d’execució es pot establir en contractes i, de fet, si es dubta entre eltermini d’eficàcia i el d’execució en aquest context, cal optar pel segon (que és eltermini al qual es refereixen els arts. 1125 i ss CCE). Els negocis de família no es podensubjectar a termini (vegeu el que ja s’ha dit en seu de condició). A continuaciól’explicació gira al voltant del termini d’eficàciaClasses de termini: a) Inicial/final: segons que l’eficàcia no es produeixi fins que arribi el termini o bé a partir d’aquest moment. b) Essencial/accidental: segons que el propi negoci requereixi un termini o no. El més freqüent és el segon. Com a exemple del primer, podríem referir-nos a la impossibilitat d’obligar-se a prestar serveis de manera perpètua, tot i que aquesta prohibició es pot salvar no només establint un termini, sinó també permetent que les parts es deslliguin d’un contracte indefinit. c) Certus an, certus quando/certus an, incertus quando: en el primer cas, sabem quan arribarà; en el segon, sabem que arribarà, però no quan. L’exemple típic d’això darrer és la mort d’una persona (vegeu, però, que l’art. 423-12.2 CCCat l’equipara a la condició, però per raons de política legislativa). d) Exprés/tàcit: l’art. 1128 CCE preveu que l’existència de termini pugui deduir-se la naturalesa o circumstàncies del negoci.
  5. 5. e) En benefici del creditor/del deutor: l’art. 1127 CCE entén que el termini beneficia totes dues parts, tret que resulti de les circumstàncies del cas que s’ha establert en benefici d’una o altra part.Segons alguns autors, si el termini és impossible i inicial, el negoci serà invàlid, atèsque realment el subjecte declarant no ha volgut que fos eficaç. En canvi, si el termini ésimpossible i final, el negoci és vàlid, atès que les parts realment han volgut que elnegoci no deixi de produir efectes.Règim jurídicAbans de l’arribada del termini inicial, es creen unes expectatives que permeten alsinteressats prendre mesures conservatives (per exemple, art. 805 CCE, on s’admet eltermini inicial tant per a la institució de legatari com per la d’hereu). Aquestesexpectatives són transmissibles tant entre vius com per causa de mort i també si derivend’un negoci mortis causa (art. 799 CCE; art. 427-12.2 CCCat).Tot i que hi ha discussió al respecte, sembla que preceptes com els arts. 1126.1 i 1129CCE només són aplicables al termini d’exercici o execució, però no al d’eficàcia.3. El mode. Concepte i naturalesa jurídica. La seva relació amb altres figures afins.Classes i efectes.Se sol definir el mode com una obligació accessòria que s’imposa al beneficiari d’unnegoci a títol gratuït o d’una atribució successòria i que opera com a límit de laliberalitat. En el negoci modal hi ha dues voluntats: una principal, que vol els efectestípics del negoci, i una altra d’accessòria, que persegueix altres efectes atípics.Cal distingir el mode del termini i la condició. Quan hi ha termini o condició, els efectesdel negoci només es volen si la condició es compleix (o no) o bé quan el termini arribi(o fins que el termini arribi): hi ha una sola voluntat, per bé que autolimitada. En canvi,en el mode es volen els efectes del negoci i, pressuposant-ne l’eficàcia, s’afegeix lavoluntat que sorgeixin uns altres efectes accessoris, en forma d’obligació del beneficiaride fer o no fer alguna cosa. La distinció entre condició i mode és clara si es comparenels arts. 1114 i 797 CCE. D’acord amb aquest segon precepte, el beneficiari adquireixels drets que se li concedeixen sense haver d’esperar el compliment del mode i, sil’incompleix, el negoci no esdevé ineficaç de manera automàtica, sinó prèvia petició depart interessada. La sanció per al mode en les disposicions testamentàries és encaramenys severa, perquè no permet la revocació en tot cas, en l’art. 428-4 CCCat. Entermes clàssics, se sol dir que: “el mode obliga, però no suspèn”; de manera equivalent:“la condició suspèn, però no obliga”.En el dubte entre el mode i la condició, es prefereix el primer (art. 797 CCE i art.428.1.3 CCCat); entre el mode i la recomanació, s’opta pel segon (art. 428-1.3 CCCat).És a dir, es prefereix sempre l’efecte més dèbil.En general, el mode impossible o il·lícit es té per no posat (art. 428-5.1 CCCat), tret quehagi estat motiu determinant de l’atribució gratuïta.
  6. 6. Equival al compliment del mode l’incompliment causat per l’interessat en quès’incompleixi (art. 798 CCE) i s’admet la conversió o commutació del mode quan nopot ser complert en els termes exactes que hagi ordenat el disponent (art. 428-5.2 a 4CCCat).Es discuteix si al mode li són aplicables les regles pròpies de les obligacions, quepermeten al creditor exigir el compliment forçós. La doctrina es troba molt dividida alrespecte. D’una banda, tractant-se d’una obligació, sembla que no hauria d’excloure’s lapossibilitat d’exigir el compliment; de l’altra, es diu que el mode no és pròpiament unaobligació, sinó una càrrega, que troba sanció específica en seu de revocació. Segonsaquesta darrera postura, l’únic que podria fer el disponent en cas d’incompliment delbeneficiari gravat amb el mode seria revocar l’atribució (arts. 647 CCE i 531-15CCCat). El problema s’agreuja, però, si pensem en modes testamentaris, atès que en elmoment en què s’hauria de complir el mode, el causant ja ha mort. Per això els arts.428-1 i -2 CCCat estableixen una relació de legitimats per a demanar-ne el compliment.Les mesures que es preveuen per al cas de l’incompliment es troben recollides a l’art.428-4 CCCat.

×