Llibre Blanc CMS

2,218 views

Published on

Document elaborat per l'empresa CometaTech SmileGroup

Published in: Technology
  • Be the first to comment

Llibre Blanc CMS

  1. 1. Llibre blanc: Gestió de continguts Solucions obertes C/ Sancho de Àvila, 52, 6. 3. · 08018 - Barcelona Tel. 902 88 77 71 | www.cometatech.com ·
  2. 2. ÍNDEX 1 PREÀMBUL _______________________________________________________________________________ 3 1.1 Cometa Technologies __________________________________________________________________________________________ 3 1.2 Smile _______________________________________________________________________________________________________ 4 1.3 Aquest llibre blanc _____________________________________________________________________________________________ 5 1.4 Algunes referències de Cometa __________________________________________________________________________________ 6 1.5 Algunes referències de Smile____________________________________________________________________________________ 7 1.6 Versió 2.1 ___________________________________________________________________________________________________ 8 1.7 Versió 3.0 ___________________________________________________________________________________________________ 8 1.8 Els CMS_____________________________________________________________________________________________________ 9 1.9 Els CMS open source _________________________________________________________________________________________ 10 1.10 Durabilitat, suport ___________________________________________________________________________________________ 10 2 ELS CMS DE SOLUCIONS OBERTES _________________________________________________________ 12 2.1 Mambo, Joomla, Zope _________________________________________________________________________________________ 12 2.2 Spip _______________________________________________________________________________________________________ 13 2.3 Typo3______________________________________________________________________________________________________ 14 2.4 OpenCms __________________________________________________________________________________________________ 14 2.5 eZ publish __________________________________________________________________________________________________ 15 2.6 Jahia ______________________________________________________________________________________________________ 16 2.7 Apache Lenya _______________________________________________________________________________________________ 17 2.8 InfoGlue ____________________________________________________________________________________________________ 18 2.9 Joomla _____________________________________________________________________________________________________ 18 2.10 Drupal ____________________________________________________________________________________________________ 19 3 CONCEPTES FONAMENTALS DE LA GESTIÓ DE CONTINGUTS __________________________________ 20 3.1 Gestió de continguts i gestió de publicació _________________________________________________________________________ 20 3.2 Framework o llest per a utilitzar-se? ______________________________________________________________________________ 21 3.3 Separació de la forma i el fons __________________________________________________________________________________ 23 3.4 Estructura d’articles ___________________________________________________________________________________________ 25 3.5 Pàgines i continguts __________________________________________________________________________________________ 28 3.6 Organització de continguts _____________________________________________________________________________________ 29 3.7 Edició de continguts __________________________________________________________________________________________ 32 3.8 Workflow de validació _________________________________________________________________________________________ 34 3.9 Webdav ____________________________________________________________________________________________________ 36 3.10 Gestió de versions ___________________________________________________________________________________________ 37 3.11 Cicle de vida dels articles _____________________________________________________________________________________ 39 3.12 Publicació _________________________________________________________________________________________________ 40 3.13 Selecció de continguts________________________________________________________________________________________ 41 3.14 Presentació i plantilles ________________________________________________________________________________________ 42 3.15 Personalizació de la presentació________________________________________________________________________________ 45 3.16 Intercanvi de continguts i sindicació _____________________________________________________________________________ 46 3.17 Mesura i seguiment de l’audiència ______________________________________________________________________________ 47 3.18 Indexació i motor de recerca ___________________________________________________________________________________ 49 3.19 Gestió d’url ________________________________________________________________________________________________ 51 4 SÍNTESI _________________________________________________________________________________ 53 Títol Gestió de Continguts – Solucions Obertes Pàgina Pàgina 2 de 53
  3. 3. 1 PREÀMBUL 1.1 COMETA TECHNOLOGIES La missió de Cometa és ser el partner referent dels nostres clients per a projectes de comunicació i gestió empresarial basats en eines Open Source i tecnologies estàndards. Cometa neix l'any 2000 fruit d'un spin-off del Centre de Serveis Informàtics de la Universitat La Salle, de Barcelona. Durant 9 anys Cometa s'ha anat especialitzant en diferents àmbits de negoci basats en eines i tecnologies molt diverses, totes basades Open Source i estàndards. Els directius de Cometa sempre han participat en diverses iniciatives no lucratives orientades a impulsar el teixit empresarial mitjançant l'aplicació de tecnologies obertes i estàndards. L'any 2005 Cometa s’instal·la al 22 @, districte d'innovació tecnològica impulsada per l'Ajuntament de Barcelona. L'any 2007 Cometa participa en el projecte de consultoria "RoadMap de programari lliure» de la Generalitat de Catalunya, permetent assessorar al govern en termes de què metodologies de treball adoptar i amb quines eines treballar en l'àmbit Open Source. L'any 2009, totalment consolidats en el mercat nacional, Cometa arriba a un acord per integrar-se al grup Smile, líder a Europa en integració d'eines Open Source. Amb aquest acord Cometa consolida definitivament el seu projecte empresarial i dóna un important impuls al seu pla de creixement i millora dels serveis. Títol Gestió de Continguts – Solucions Obertes Pàgina Pàgina 3 de 53
  4. 4. 1.2 SMILE El grup Smile, nascut l'any 1991 i amb una facturació anual de 20M €, és líder a Europa en projectes que giren al voltant d'eines Open Source i estàndards. Durant la dècada dels 90 es va posicionar com un actor destacat en arquitectures, tecnologies i eines per la construcció de grans plataformes a internet. A partir de l'any 2001 el core business de Smile passa a ser la construcció de sistemes d'informació, web i plataformes basades en les millors solucions Open Source del mercat. Això implica invertir fortament en identificar les solucions Open Source que juntament amb ser madures, estables i segures, aportin un benefici real a les empreses. Una mostra d'aquesta inversió són els Llibres Blancs de Smile, estudis objectius i neutrals sobre diferents àmbits del món Open Source i que s'han convertit en un punt de referència per als decisors tecnològics Europeus. Amb oficines centrals a París, Smile és present en cinc països i té com a objectiu obrir mercat en quatre més en els propers 3 anys. Està format per un equip de 340 persones, dedicades a prestar serveis en les diferents capes de valor d'un projecte tecnològic basat en Open Source: Consultoria, Creativitat i Disseny Gràfic, Integració i Desenvolupament d'Eines, Allotjament i Manteniment d'Aplicacions. Les seves principals referències són: Bureau Veritas, Christian Dior, JC Decaux, Renault; Lagardere, Mondadori, Nestlé, Via Michelin, Laboratoris Merck, Lafarge, Avis, Le Figaro, Eurosport, Yves Rocher, Seat, i molts altres. Des d’ aproximadament l'any 2000, Smile porta a terme una activa vigilància tecnològica que li permet descobrir els productes més prometedors de solucions obertes, de qualificar-los i avaluar-los, amb l'objectiu de proposar als seus clients els productes més adequats, més robustos i els més perennes . Aquesta iniciativa ha donat origen a tota una gamma de llibres blancs que cobreixen diferents camps d'aplicació. La gestió de continguts (2004), els portals (2005), Business Intelligence (2006), els Frameworks PHP (2007), la virtualització (2007), la gestió electrònica de documents (2008), i els ERPs (2008). Cadascuna d'aquestes obres presenta una selecció de les millors solucions de continguts oberts en un camp específic, les seves qualitats respectives, així com comentaris i reaccions a partir de l'experiència d'ús. A mesura que vagin sorgint i consolidant-se solucions obertes sòlides i guanyin nous terrenys, Cometa proposarà als seus clients beneficiar-se d'elles sense cap risc. Amb el grup Smile, Cometa es posiciona com el proveïdor d'elecció per acompanyar a les empreses més grans en l'adopció de les millors solucions obertes. Títol Gestió de Continguts – Solucions Obertes Pàgina Pàgina 4 de 53
  5. 5. 1.3 AQUEST LLIBRE BLANC Aquest document no és una simple comparació entre les solucions obertes CMS que hem seleccionat. Ens esforcem també en fer una introducció als conceptes fonamentals dels CMS i a la seva aplicació. La gestió de continguts no és només un problema d'eines, abans d'escollir un instrument, és necessari haver analitzat bé els objectius del projecte. Per aquesta raó proposem, per a cada un dels conceptes més importants, la nostra anàlisi dels reptes i opcions que diferencien les eines del mercat. Després d'aquesta anàlisi, intentem posicionar cada un dels CMS dins de l'estudi. Títol Gestió de Continguts – Solucions Obertes Pàgina Pàgina 5 de 53
  6. 6. 1.4 ALGUNES REFERÈNCIES DE COMETA Títol Gestió de Continguts – Solucions Obertes Pàgina Pàgina 6 de 53
  7. 7. 1.5 ALGUNES REFERÈNCIES DE SMILE • Intranets - Extranets o Société Générale - Caisse d'Épargne - Bureau Veritas - Commissariat à l'Energie Atomique o Visual - Vega Finance - Camif - Lynxial - RATP - AMEC-SPIE - Sonacotra - Faceo - CNRS o AmecSpie - Château de Versailles - Banque PSA Finance - Groupe Moniteur - CIDJ - CIRAD o Bureau Veritas - Ministère de l’Environnement - JCDecaux - Ministère du Tourisme o DIREN PACA - SAS - Institut National de l’Audiovisuel - Cogedim - Ecureuil Gestion o IRP-Auto - AFNOR - Conseil Régional Ile de France - Verspieren - Zodiac – OSEO - Prolea o Conseil Général de la Côte d’Or - IPSOS - Bouygues Telecom - Pimkie Diramode o Prisma Presse - SANEF - INRA – HEC • Internet, Portades informàtiques i de e-Commerce o cadremploi.fr - chocolat.nestle.fr - creditlyonnais.fr - explorimmo.com - meilleurtaux.com o cogedim.fr - capem.fr - editions-cigale.com - hotels-exclusive.com - souriau.com - pci.fr o gdf.fr/presse - dsv-cea.fr - egide.asso.fr - osmoz.com - spie.fr - nec.fr - sogeposte.fr o metro.fr - stein-heurtey-services.fr - bipm.org - buitoni.fr - aviation-register.com - cci.fr o schneider-electric.com - calypso.tm.fr - inra.fr - cnil.fr - longchamp.com - aesn.fr o Dassault Systemes 3ds.com - croix-rouge.fr - worldwatercouncil.org - projectif.fr o editionsbussiere.com - glamour.com - fratel.org - tiru.fr - faurecia.com - cidil.fr - prolea.fr o ETS Europe - ecofi.fr - credit-cooperatif.fr - odit-france.fr - pompiersdefrance.org o watermonitoringaliance.net - bloom.com - meddispar.com - nmmedical.fr - medistore.fr o Yves Rocher - jcdecaux.com - cg21.fr - Bureau Veritas veristar.com - voyages-sncf.fr o eurostar.com - AON conseil - OSEO - cea.fr - eaufrance.fr - banquepsafinance.com o nationalgeographic.fr - idtgv.fr - prismapub.com - Bouygues Construction o Hachette Filipacchi Media - ELLE.fr - femmeactuelle.fr - AnnoncesJaunes.fr • Aplicacions de negocis, sistemes documentals, intel·ligència de negocis o Renault - Le Figaro - Sucden - Capri - Libération - Société Générale - Ministère de l’Emploi o CNOUS - Neopost Industries - ARC - Laboratoires Merck - Egide - Bureau Veritas o ATEL-Hotels - Exclusive Hotels - Ministère du Tourisme - Groupe Moniteur - Verspieren o Caisse d’Epargne - AFNOR - Souriau - MTV - Capem - Institut Mutualiste Montsouris o Dassault Systemes - Gaz de France - CFRT - Zodiac - Croix-Rouge Française o Centre d’Information de la Jeunesse (CIDJ) - Pierre Audoin Consultants - EDF R&D Títol Gestió de Continguts – Solucions Obertes Pàgina Pàgina 7 de 53
  8. 8. 1.6 VERSIÓ 2.1 Amb més de 10.000 descàrregues, la versió 1 d'aquest llibre blanc es remunta al 2004 en francès. La versió 2.1 suposa una revisió important respecte a versions anteriors. Per començar, es va eliminar del panell la solució Redhat CMS, per diferents raons: Redhat s'havia convertit en Byline, sota la responsabilitat del consorci ObjectWeb, però la transferència estava lluny de ser finalitzada i el desenvolupament semblava detingut. A més, ObjectWeb tenia ja una solució de portals i de gestió de continguts, amb la integració de eXoplatform, un projecte molt més dinàmic. En aquest context ens semblaria difícil creure que una solució tan poc present perdurés. No obstant això, es va integrar Apache Leny i InfoGlue, dos productes de l'entorn Java, que responen a necessitats completament diferents. Aquestes dues solucions són de qualitat i tenen ja diverses referències al seu favor, el que permet completar l'oferta de solucions obertes J2EE, actualment relativament reduïda. Finalment, actualitzem els nostres comentaris amb les evolucions importants de diferents solucions. Typo3 havia evolucionat considerablement, amb les extensions TemplaVoila per a les estructures de continguts, i les extensions de gestió de versions i de flux de treball que fins aleshores faltaven. OpenCMS també va aprofitar la seva última versió per fer-se amb una estructura de continguts, mentre que eZ publish aporta un sense nombre de millores impressionants en les seves versions 3.6 i 3.7 1.7 VERSIÓ 3.0 Després de 25.000 descàrregues en Francès, ja és aquí una major actualització d'aquest llibre, per primera vegada en català. Vam voler afegir dues eines al panell ja extens de solucions: Joomla i Drupal, eines prou generalitzades i amb semblances actives i fèrtils. Aquestes dues eines gaudeixen d'una simplicitat d'integració, de configuració i d'utilització, el que ha permès crear una gran base de referències en el medi associatiu, personal i de petites empreses. Aquestes eines han demostrat la seva estabilitat i la seva maduresa. La seva simplicitat, de vegades amb funcionalitats avançades, pot constituir una elecció alternativa a la utilització d'eines més completes però també complexes de portar a terme. No obstant això, hem retirat els CMS Cofax, i PHPNuke, que ja no es mantenen actius i les seves funcionalitats són actualment menys completes que les propostes per altres solucions. Altres eines també han incorporat nombroses millores des de la versió anterior d'aquest Llibre Blanc. Alguns exemples són: Títol Gestió de Continguts – Solucions Obertes Pàgina Pàgina 8 de 53
  9. 9. • eZ Publish 3.9: suport de clustering, gestió multilingüe avançada, Single Sign-On ... Actualment la última versió estable és la 4.2, que encara que no es compara en aquest estudi, millora de forma substancial el rendiment i afegeix importants prestacions com eZ Flow (gestor de portades dinàmiques), eZ Find (cercador corporatiu basat en Solre i Lucene) i amplia la gestió de fluxos de treball i els estats dels objectes de contingut. • Typo3 4.1: espais de treball, control d'accés front office, … • I InfoGlue 2.5: Editor d'imatges, serveis de xarxa, nous mòduls d'autenticació … • Jahia 5: Back-office Ajax, nous portals, Import Export XML, fluxos de treball específics multi nivells, compatibilitat JSR168, detadatos, editor FCKEditor, hibernate, cache ESI, clustering, … 1.8 ELS CMS Actualment un lloc web, ja sigui Intranet o Internet, ha de ser administrat d'una manera interactiva, és a dir, ha d'oferir una interfície per permetre als seus responsables definir noves pàgines, noves opcions així com l'actualització i reorganització de la informació. Però més enllà de les necessitats específiques d'un lloc web, algunes empreses identifiquen la necessitat d'establir i administrar un marc referencial de continguts, sobre el qual es recolzaran diferents publicacions, tant en la xarxa com en altres mitjans de comunicació. Per descomptat, són nombroses les eines disponibles per satisfer aquesta necessitat. En la gamma de productes CMS (Content Management Systems) es poden distingir: D'una banda els productes orientats només per a la gestió de llocs web, simples, llestos per utilitzar, amb possibilitats d'extensió generalment limitades, per una altra, els productes de més alta qualitat, que permeten construir un veritable marc de referència de continguts en una empresa , definir processos de gestió associats, i distribuir aquests continguts sobre una varietat de mitjans de comunicació. Actualment, el primer camp constituït pels CMS integrats, està totalment conquerit pels productes derivats de les solucions obertes com Mambo, Joomla, Typo3, Drupal o Spip. Aquests productes són de tal qualitat i de tal dinamisme, per a necessitats concretes, que cap proposició comercial pot competir amb ells. Per contra, la millor qualitat pel que fa als CMS era fins fa poc el domini de productes comercials com ara Documentum, Vignette o Interwoven. Però solucions com Jahia, eZ publish i Infoglue, aporten alternatives de pes en el camp del Content Management Empresarial. Des de l'any 2001 fins ara, Cometa i el grup Smile ha construït una experiència única en l'àmbit de la gestió de continguts i en particular un fort coneixement de les millors solucions obertes. Aquesta és la raó per la qual proposem aquest llibre blanc, que correspon a una mostra d'aquesta experiència. Títol Gestió de Continguts – Solucions Obertes Pàgina Pàgina 9 de 53
  10. 10. Diverses solucions de codi obert prou diferents són esmentades a manera d'exemple per il·lustrar la manera com són tractats els principals conceptes de la gestió de continguts. Tingueu en compte que primer hem realitzat una estricta selecció, de manera que els productes presentats aquí, constitueixen cadascun d'ells una solució de qualitat. Seran posteriorment les especificitats de cada projecte que ens orientaran cap a una o altra d'aquestes solucions. 1.9 ELS CMS OPEN SOURCE Un analista de Gartner Group va assenyalar que en la gestió de continguts, "la gent actualment no veu cap benefici de pagar els preus elevats dels productes comercials més importants, i estan a la recerca d'alternatives de més baix cost.” Però com subratlla l'analista John McGrath: «els avantatges de les solucions obertes no es limiten a l'aspecte econòmic. La gestió de continguts, per la seva mateixa naturalesa, requereix una part important d'adaptacions específiques i tenint accés al codi font, es poden realitzar noves funcions com definir un nou tipus de continguts, directament en el codi, cosa que no és possible amb altres eines pròpies..» Des de fa alguns anys, els CMS de codi obert han estat adoptats i estesos per les grans comptes, així com ho demostren les referències del grup Smile. Sovint, a causa de la revisió d'un projecte o la renovació d'un contracte de suport d'un producte propi en servei després d'alguns anys, es consideren les alternatives basades en solucions obertes, i els avantatges econòmics, es deixen veure de manera indiscutible. 1.10 DURABILITAT, SUPORT Al triar un producte sobre el qual es construirà la totalitat o una part del seu sistema d'informació, la qüestió de la durabilitat és a vegades més important que la llista de prestacions. En aquest sentit, les solucions obertes ofereixen dos avantatges importants: En primer lloc, la seva supervivència no depèn de la seva rendibilitat, o consideracions de màrqueting. Mentre el públic s'interessi, el producte viurà... A continuació, la lliure disposició de fonts és una garantia fonamental de la durabilitat, tot i que -cal destacar- no és necessari que el client les domini. Cal tenir en compte que un editor de solucions CMS com REEF, que havia estat una de les principals empreses del mercat, es va enfonsar un dia, deixant als seus antics clients despullats, sense tenir un altre remei que reconstruir amb urgència els seus llocs web, amb altres eines. Hi ha nombrosos exemples similars en els darrers Títol Gestió de Continguts – Solucions Obertes Pàgina Pàgina 10 de 53
  11. 11. anys: un nom, un fabricant, una llicència, fins i tot referències ... no són garanties de la durabilitat. La fi anunciada del pioner NetPortal és un nou testimoni. És cert que el fet de ser una solució oberta no és una garantia en si mateixa d'eterna joventut, certes solucions poden perdre lentament la seva comunitat i dinamisme. Però una cosa és segura: una solució oberta no s'acaba mai d'aquesta manera, d'un dia per l'altre, i més una empresa que s'ha construït en base a una solució oberta conserva sempre, juntament amb les fonts, el coneixement per fer que el seu sistema perduri com a mínim alguns anys.. Pel que fa al suport, les especificitats de les solucions obertes són actualment ben conegudes. Ofereixen un suport a dos nivells: d'una banda una comunitat amb una activitat que es recolza en un lloc de referència, on estan disponibles les descàrregues o downloads i les fonts, per descomptat, però també el pla d'evolucions, els errors reportats, els mailing-lists de suport. Aquest suport comunitari no és contractual, però és molt fort. Pot ser complementat per un suport d'una empresa com Cometa, que sí que pot fer-ho contractual. Al costat de les solucions obertes veritablement comunitàries existeixen també les solucions que provenen dels fabricants, empreses comercials amb finalitats lucratives, que han optat per una difusió sota llicència de solucions obertes. La distribució gratuïta de productes permet als fabricants donar a conèixer els seus productes el més àmpliament possible. Aquest model de negoci es recolza sobre una prestació de suport i d'assessoria. Títol Gestió de Continguts – Solucions Obertes Pàgina Pàgina 11 de 53
  12. 12. 2 ELS CMS DE SOLUCIONS OBERTES 2.1 MAMBO, JOOMLA, ZOPE Hi ha una oferta interessant de CMS d'entrada a la gamma de l'entorn PHP. Productes com Spip, Mambo o Joomla responen a les funcions de base de la gestió de continguts i han de considerar-se per a la construcció de certs llocs. Mambo i Joomla són eines per a la gestió de llocs Web molt eficients i de molt fàcil accés. Igual que altres eines d'aquest tipus, tenen molts mòduls llestos per al consum, i pràctics per als llocs de comunitat: llibre de visites, fòrum, galeria de fotos, bloc, etc. La seva simplicitat d'ús permet a més crear llocs gràficament exitosos, fin i tot pels que no pertanyen al sector informàtic. En termes de pura gestió de continguts, SPIP, Mambo i Joomla són, però, limitats, especialment en l'estructuració del contingut, la classificació i la transversalitat de la informació, la multi-ubicació dels continguts, els canals de la validació. .. en poques paraules, tot el que fa que una eina de gestió de continguts sigui considerada professional. Tot i així, aquestes eines PHP mereixen consideració, i són solucions apropiades per a determinats llocs. Hem fet una selecció i conservat només aquelles que tenen un posicionament únic, és a dir que cada una d'elles és la millor resposta a una categoria de necessitat. Així és com vam retenir Spip, Joomla, Drupal, Typo3 i eZ publish en la classificació que tractem aquí, deixant també un lloc a les solucions del món de servidors Java. Finalment, no podem parlar de CMS sense esmentar Zope, almenys per evitar atraure la ira de molts fans d'aquest producte. Zope és un servidor d'aplicacions molt complet, que va més enllà de la funció CMS. Tothom està d'acord a pensar que pràcticament el seu únic defecte és haver estat construït en un entorn Python. És cert que les competències són escasses per al desenvolupament o manteniment en Python, i això probablement no millorarà. És la raó per la que vam decidir no mantenir Zope entre les solucions CMS privilegiades, ja que volem estar en disposició de completar o d'adaptar les funcions originals de l'eina quan sigui necessari. Addicionalment, el fet que Zope CPS hagi estat interromput pel seu principal promotor Nuxeo va confirmar l'abandonament progressiu d'aquest entorn. Títol Gestió de Continguts – Solucions Obertes Pàgina Pàgina 12 de 53
  13. 13. 2.2 SPIP Spip és un veritable CMS, amb les principals funcionalitats que es poden esperar. Originalment, Spip era principalment utilitzat pels internautes per gestionar el seu lloc web personal, o pels llocs d'associacions, però Spip va créixer i ara és utilitzat per organismes privats o públics, per gestionar els seus llocs web professionals. Spip és un projecte francès de codi obert, i la seva comunitat pot ser qualificada d'activa, té diverses versions per any i centenars - o més aviat milers - de membres. Spip és un dels pocs CMS que disposa de diversos milers de referències al món. Aquest èxit s'explica per la simplicitat del producte: simplicitat d'ús, però també simplicitat de desenvolupament i adaptació. En contrapartida a aquesta simplicitat, Spip presenta algunes limitacions pel que fa a les funcionalitats de gestió de continguts, el que indiscutiblement el limita al món de les eines de gestió de continguts no corporatius. Hem de tenir en compte també que Spip compta amb una interfície d'administració completament multilingüe, traduïda en més de vint idiomes, incloent àrab, esperanto, rus i fins i tot xinès. Paral·lelament a Spip, el projecte Spip-Agora es va desenvolupar, esponsoritzat per un projecte del govern francès, amb la intenció d'afegir noves funcionalitats al projecte Spip pel seu ús dins de l'administració de projectes més complexos. Les funcionalitats addicionals, com ara l'arborescència de paraules o la personalització del front-office, són molt interessants. El projecte Àgora és ara un projecte de codi obert diferent de Spip (un fork), ja que les decisions tècniques d'Àgora impedeixen la fusió dels dos projectes. Àgora està disponible per a la seva descàrrega sota llicència GPL. La comunitat Spip s'assegura de la durabilitat del producte, però Spip-Agora mai ha pogut construir una comunitat similar, i per tant, perd posicions. Smile ha construït diversos llocs amb Spip, particularment un generador de llocs Spip per a les delegacions de la Creu Roja Francesa, o pel lloc de Fratel, una xarxa de parla francesa per a la regulació de les telecomunicacions. Títol Gestió de Continguts – Solucions Obertes Pàgina Pàgina 13 de 53
  14. 14. 2.3 TYPO3 Typo3 és el fruit de diversos anys de treball d'un guru danès de nom Kasper Skårhøj. El producte va néixer a finals del 2000, i des d'aleshores s'ha desenvolupat una comunitat molt activa, en particular en els països germànics. En termes de funcionalitats incloses en el producte, Typo3 és una de les eines més riques que hem trobat avui en dia. Proposa gairebé tot el que podríem desitjar i amb un nivell d'acabat excepcional. Gestió de drets i de contribucions, plantilles, etc. tot això, amb poques limitacions. Entre les funcionalitats que ofereix Typo3 podem citar la manipulació d'imatges, que li permet canviar la mida de les imatges, crear vinyetes i també generar dinàmicament els títols de les mateixes. Un dels punts forts de Typo3 és la seva extensibilitat a través de mòduls. Un mòdul pot afegir un conjunt de funcionalitats, però també pot modificar una funcionalitat ja existent, sense modificar el codi de Typo3, i per tant, pot ser compatible amb versions futures de Typo3. Al lloc del producte es poden trobar milers de referències. Smile ha desenvolupat més de 40 llocs amb Typo3, i ha realitzat un gran nombre de sessions de capacitació i de traspàs de coneixement per ajudar a altres integradors. Typo3 va ser seleccionat per Dassault Systèmes per construir la seva intranet. En aquesta ocasió, un treballador de Smile va tenir el privilegi de treballar al costat de Kasper en aquest ambiciós i apassionant projecte. Smile ha utilitzat Typo3 per al lloc Internet de la CNIL, l'intranet del Castell de Versalles, l'Institut Nacional de l'Audiovisual, PROLEA, AmecSpie, Glamour.com, Face, PSA Peugeot Citroën, IPSOS, le3 Crédit Coopératif, Dassault Systèmes, SAS, l'AESN, CIDIL, ETS, amue, la Regió Ile de France, Jaccede.com, ODIT France, etc. 2.4 OPENCMS OpenCms és l'eina CMS de l'agència web sueca Framfab, i en particular de la seva filial alemanya. És un producte de gran importància, sòlid, que representa un important esforç de desenvolupament. A causa dels problemes de Framfab, el producte semblava no funcionar, però les últimes versions demostren que la dinàmica de desenvolupament continua, amb un suport de JSP i taglibs JSTL, i sobretot, amb el fet d'haver tingut en compte continguts estructurats, en format XML. Un llibre publicat en anglès està disponible i mostra la relativa vivacitat d'aquesta eina. Títol Gestió de Continguts – Solucions Obertes Pàgina Pàgina 14 de 53
  15. 15. OpenCms està construït en un marc de treball Java específic, amb la perspectiva d'extensió. Així, encara que les funcions de base estan preparades per a utilitzar-.se, qualsevol tipus de desenvolupament sofisticat hauria de realitzar-se basant-se en l'extensió de tipus Java. Una de les característiques de l'eina és un back-office en què el grafisme reprodueix pràcticament una interfície Windows: estructura d'arbre, menús contextuals, finestres de diàleg, etc. Molt seductor des del pla estètic, la interfície és una mica pesada en l'ús. Des de la versió 6, la eina permet també editar els continguts en front-office, sense passar pel back-office. Però aquesta funcionalitat queda reservada a casos molt simples, i no per l'administració completa de continguts. O OpenCms posseeix algunes excel·lents referències de llocs 'corporatius', majoritàriament a Alemanya. Anomenen particularment el lloc de Essilor Alemanya: www.essilor.de, el lloc d'un fabricant d'equips per a automòbils: www.newtron.net, el lloc de Sumitomo Canadà: www.sumitomocanada.com, el lloc de l'Unicef a Holanda : www.unicef.nl … Smile va integrar OpenCms per a UDF, i per a les Ediciones Francis Lefebvre. 2.5 EZ PUBLISH eZ publish es distingeix d'altres CMS de solucions obertes per les seves possibilitats de configuració i d'extensió: es presenta com una eina llista per a utilitzar-se però també com un marc de treball de desenvolupament per aconseguir noves aplicacions de negocis. Pel que fa als punts fonamentals per a la gestió de continguts, eZ publish és una de les eines més poderoses disponibles en codi obert: continguts estructurats, workflow, categorització, gestió de versions. eZ publish permet crear tipus de continguts en línia. En uns quants clics i formularis, és possible crear el tipus de contingut 'Acta de reunió "o" Actualitat "o" Fitxa bibliogràfica. El primer contingut serà compost d'un títol, un número de projecte, data, llista de participants, cos del text ... El segon contindrà només un títol i un petit text. El tercer, serà més complex. eZ publish afavoreix l'orientació a objectes al màxim, fent de cada contingut un objecte i aplicant-li tots els mètodes disponibles: multi-ubicació, diversitat de versions, multilingüisme, drets d'accés, workflow. Aquesta noció fa que sigui un CMS altament personalitzable. En quant a l'aspecte tècnic, eZ publish està desenvolupat en PHP, funciona sobre Apache i MySql (també PostgreSql), així com Oracle i Microsoft SqlServer), implementa el protocol WebDAV, permet tres vistes diferents en els arxius i separa completament contingut i presentació. Títol Gestió de Continguts – Solucions Obertes Pàgina Pàgina 15 de 53
  16. 16. Cometa és el principal integrador d'eZ publish en el mercat Espanyol, amb desenes de referències entre les quals destaquen: Institut Cartogràfic de Catalunya, Random House Mondadori, RBA Editores, Tecnocasa, MC Ediciones, Teyco, Madaus, Flumotion, Comunicalia, Ajuntament de Molins de Rei, RESA, Cidob, WPA, Col·lectiu Ronda,… A la vegada, Smile França ha utilitzat eZ publish en més de 50 projectes, incloent Bouygues Telecom, Voyages- Sncf.com, NationalGeographic.fr, Eurostar.com, l'INRA, le CIRAD, Zodiac, ossi, Hospital Saint-Camille, De Dietrich, Prisma Presse, Prisma Pub, Femme Actuelle, Elle, le Groupe Moniteur, Gîtes de France, CEA, Altavia, Hachette Filipacchi, GPdis, AEP, Degrémont, DxO, UCANSS, l'UDF, Merkur, CNDP, Ecureuil Gestion, Institut de l'élevage, Suez environnement, Air Pays de Loire, Amnesty International, Come and Stay, Jour du Seigneur, Souriau, Institut Français du pétrole, National Geographic, Motorpress, GS1, Cnopos, Sport24, … 2.6 JAHIA Jahia és un producte franco-suís, que té un posicionament particular en el món dels portals i dels CMS J2EE. Això té dos motius: Primerament, en termes de llicència. Hi ha una versió «Community», genuïna solució oberta, però que no és freqüentment utilitzada. Per a les versions comercials, les fonts es distribueixen, però la llicència no és veritablement una solució oberta (a partir de 5M € per servidor). La llicència es diu «col·laborativa», en el sentit que el client final pot demanar noves funcionalitats i deduir el cost del desenvolupament del preu de la llicència. Els nous desenvolupaments són integrats llavors en les noves versions del producte. En segon lloc, en termes de posicionament, ja que Jahia és una de les poques solucions que reuneix un portal J2EE i la gestió de continguts en un producte únic, perfectament integrat i a un preu molt raonable. Vam voler fer figurar Jahia en la nostra comparativa CMS de codi obert, ja que constitueix una excel·lent alternativa a les solucions de portals de grans fabricants. La possibilitat de veure i de modificar el codi font de Jahia assegura la durabilitat i l'adequació d'aquesta eina a les necessitats particulars. Una de les forces de Jahia és reunir CMS i portal a un tot perfectament empaquetat fàcil d'administrar. El compliment d'estàndards tècnics, principalment de la norma JSR 168, assegura una perfecta compatibilitat i sobretot la capacitat d'integrar «portlets" que donin accés a les aplicacions internes de l'empresa. Jahia està llest per a utilitzar-se i generalment no necessita cap desenvolupament en la seva integració. És lliurement descarregable, Jahia té un nivell d'acabat impressionant: s'instal·la en alguns minuts, llest per a funcionar. Això demostra el nivell d'acabat de l'eina, a més de la seva riquesa funcional. Jahia es distingeix d'altres CMS per la seva interfície d'administració de continguts, incorporada al propi lloc. Un cop identificat, s'obté l'accés a les funcions de valor afegit, modificació i eliminació, directament sobre el lloc, a Títol Gestió de Continguts – Solucions Obertes Pàgina Pàgina 16 de 53
  17. 17. l'interior de les pàgines i els menús. Aquesta manera de gestió aporta una veritable simplicitat per a l'usuari, que veu i entén directament on ha de modificar la informació. El grup Smile ha utilitzat el portal Jahia per Bouygues Immobilier, Valorissimo, Arjowiggins, Eutelsat, Beauté Prestige International, Veolia Eau, Académie de Rennes, Conseil Régional d’Ile de France, SANEF, Groupe COLAS, Fondation d’Auteuil, Académie de Créteil, IRP Auto, Pimkie-Diramode, AFNOR, OCP, Conseil Général de la Côte d’Or, Diagnostica Stago, Conseil Régional du Centre, Adoma, Chambre des Notaires de France… 2.7 APACHE LENYA Apache Lenya és una eina a part en el món de la gestió de continguts. Integrat a la fundació Apache, és un producte de Wyona CMS, d'origen suís, i compta amb molts llocs (www.nzz.ch, www.unipublic.unizh.ch, www.computerworld.ch, ...). La fase d'incubació prèvia a la integració a Apache va permetre comprovar el dinamisme i la serietat de la comunitat al voltant de Lenya. Lenya és un programari de gestió de continguts o de documents, desenvolupat en Java, basat en el marc de treball Cocoon i que manipula continguts XML. Una de les particularitats de Lenya és que totes les dades que utilitza són emmagatzemats en fitxers XML, fins i tot les informacions relatives a l'estructura com els grups i els usuaris. Lenya no necessita d'una base de dades per funcionar. Els fitxers XML estan organitzats en arbre i es despleguen en HTML - o en un altre format - mitjançant fulls d'estil XSL. Un simple navegador n'hi ha prou per poder crear, modificar, suprimir documents XML. Un cop identificat, es pot navegar en l'estructura de documents, fer una recerca per trobar el document desitjat, i realitzar les accions administratives necessàries. Lenya permet definir diverses estructures de documents XML mitjançant la utilització d'esquemes XSD o RelaxNG. Es pot definir un model estricte per a una notícia (títol, data i text), o bé, un model més ampli per a un document genèric (un document Word) permetent fer paràgrafs, títols 1, títols 2, separacions, o per definir un model XHTML... La modificació de continguts XML es fa mitjançant els editors wysiwyg integrats a la interfície, resultants de projectes separats de codi obert: BXE, que es recolza en un esquema RNG de definició XML, o Kupu per XHTML únicament. El grup Smile ha posat en marxa Apache Lenya en tres projectes de bases documentals Xml, per a Pierre Audoin Consultants, le CIDJ et EDF. El sistema permet generar documents estructurats, complexos, associats a circuits de validació complexos, i s'utilitza per a substituir eines com Microsoft Word. Cal tenir en compte que Michael Wechner, el creador de Lenya, va col·laborar amb Smile en la realització d'un d'aquests projectes. Títol Gestió de Continguts – Solucions Obertes Pàgina Pàgina 17 de 53
  18. 18. 2.8 INFOGLUE InfoGlue és una eina d'origen suec, que compta amb nombrosos avantatges: • Avantatges tecnològiques: InfoGlue està desenvolupat en Java, i pot utilitzar indistintament bases de dades MySql, Oracle, Microsoft Sql Server, PostgreSQL o DB2. InfoGlue integra l'eina de codi obert anomenada Pluto, el que li permet acceptar mòduls d'extensió. I InfoGlue integra l'eina de flux de treball de codi obert OpenSymphony, el que li permet també configurar qualsevol flux de treball en XML. • Avantatges funcionals: InfoGlue permet configurar sense desenvolupar nous tipus de continguts i de categories, dues funcions essencials de la gestió de continguts d'alta qualitat. Les altres funcionalitats estan també resoltes de forma satisfactòria. El desenvolupament al voltant d'aquesta eina és dinàmic i amb diverses actualitzacions importants per any. La versió 2.5, que va sortir el 2007 millora el back office, la interoperabilitat i les prestacions. Tot i que el projecte s’hagi iniciat el 2003, és poc conegut, però la seva implementació en les solucions de portals, afavoreix la seva promoció. En el món Java, InfoGlue és la solució que faltava en la gamma de solucions obertes. D'instal·lació i utilització simples, gratuïta, configurable i extensible, InfoGlue respon a necessitats diverses, per a llocs a la xarxa, però també per utilitzar contingut d'empreses. 2.9 JOOMLA Joomla és un CMS desenvolupat a partir del CMS «Mambo». Va ser creat com a resultat a les diferències entre els programadors principals i l'empresa coordinadora del desenvolupament. Actualment, la majoria de programadors i de la comunitat, es concentren a Joomla, el que inclina la balança a favor seu. Aquesta eina es diferencia principalment per la usabilitat de la seva interfície d'administració. El lema és "donar el control total del producte a una persona no tècnica". Creació de pàgines, categorització, cerca, accés a estadístiques, url significatives així com nombrosos mòduls que estan directament integrats i no requereixen coneixements específics per a la seva aplicació. No obstant això, Joomla no permet utilitzar diferents tipus de continguts, i no podrà ser utilitzat quan es tingui una forta necessitat de re-estructurar-los. Títol Gestió de Continguts – Solucions Obertes Pàgina Pàgina 18 de 53
  19. 19. Aquest CMS s'ajusta perfectament a llocs personals encara que també pot respondre a les necessitats d'alguns llocs professionals. 2.10 DRUPAL Drupal és un CMS amb múltiples facetes. Creat per formar part d'un bloc col·lectiu, actualment té aplicacions més variades: pot ser un portal comunitari o un lloc corporatiu, utilitzar-se en intranet o en llocs d'e-commerce. La força d'aquest CMS és la seva extensibilitat. Hi ha molts mòduls fàcilment (fòrum, galeria, formulari d'enquesta, butlletí de notícies, correu electrònic, xat, enquestes, pagament en línia, calendari compartit, etc.). Pel que fa a la gestió de continguts, Drupal se situa entre Joomla i eZ Publish. El seu punt fort: la interfície d'administració li permet crear fàcilment nous tipus de contingut estructurats. Drupal integra un sistema de plantilles PHP (molt flexible), la gestió de drets dels usuaris, el multi posicionament dels continguts, i altres funcionalitats com la recerca i les estadístiques. Títol Gestió de Continguts – Solucions Obertes Pàgina Pàgina 19 de 53
  20. 20. 3 CONCEPTES FONAMENTALS DE LA GESTIÓ DE CONTINGUTS 3.1 GESTIÓ DE CONTINGUTS I GESTIÓ DE PUBLICACIÓ La majoria de les vegades es reuneix en una mateixa eina la gestió de continguts i la gestió del lliurament d'aquests continguts. En anglès, es refereix a les nocions de Content Management per una banda, i Content Delivery per l'altre. Les eines CMS més simples, combinen voluntàriament aquestes dues funcions: el seu objectiu específic és utilitzar els continguts destinats a formar un lloc a la xarxa, i el seu funcionament és considerablement simple gràcies a aquesta associació. En el sentit més estricte, però, convé distingir la gestió de continguts i la publicació: la gestió de continguts consisteix a construir i administrar una base de continguts, sense presagiar la utilització d'aquest contingut. Aquests continguts poden servir per construir un lloc a la xarxa, o més llocs diferents alimentats per la mateixa base però presentant seleccions de continguts diferents. O bé diferents llocs responent a línies gràfiques diferents. Però aquests continguts podrien també ser estructurats sobre altres mitjans: en la construcció d'un catàleg sobre paper, per exemple. O bé, la mateixa estructura de continguts pot ser construïda amb la perspectiva de gestió del coneixement però sense propòsit de publicació. Pel que fa a la publicació, aquesta consisteix en reproduir una selecció de continguts provinents d'un origen en algun mitjà en particular, com per exemple per elaborar un lloc web. Detallarem les modalitats d'aquesta funció més endavant. Títol Gestió de Continguts – Solucions Obertes Pàgina Pàgina 20 de 53
  21. 21. 3.2 FRAMEWORK O LLEST PER A UTILITZAR-SE? En l'univers J2EE, alguns CMS d'alta qualitat tenen dos nivells d'implementació: d'una banda, un conjunt de components Java especialitzats en la gestió de continguts, i per altra, una sèrie d'eines construïdes per donar suport a aquests components. específiques Aquest enfocament ofereix una alta extensibilitat, en la mesura que els Eines Content Eines Content Management Eines Delivery components d'un marc de referència (framework) estan perfectament documentats, i poden ser utilitzats per construir eines específiques, tant per a la funció gestió com per a la funció lliurament. A més, i en això resideix la força de l'entorn Java, aquests marcs de Eines framework referència són igualment concebuts perquè els components d'aquesta Framework Java base ja inclosa puguin ser estesos i enriquits. orientat CMS Content Repository Spip està llest per a la utilització. La interfície d'administració tracta i engloba totes les manipulacions necessàries per a l'administració i l'explotació d'un lloc. Joomla i Drupal estan també a punt per a la utilització. No constitueixen un frameword, però posseeixen un sistema de mòduls que permet estendre les funcionalitats si es desitja. Els nombrosos mòduls disponibles permeten adaptar aquests CMS a la majoria de les necessitats. Encara que també està llest per a usar, Typo3 es caracteritza també per una arquitectura prevista per posseir mòduls d'extensió. Els mòduls existents van més enllà de les funcionalitats de CMS. Cal destacar que el grup Smile ha realitzat alguns d'aquests mòduls. eZ publish és més freqüentment utilitzat amb una instal·lació automàtica disponible que funciona amb diverses plataformes. Disposa també d'un sistema d'extensions, així com un framework en PHP. Jahia està llest a la utilització, amb una excepcional qualitat d'embalatge: es pot descarregar i funciona automàticament en qüestió de minuts. No obstant això, presenta bones capacitats d'extensió mitjançant els mecanismes de portades. OpenCms és un CMS orientat a marc de referència, de manera que les vies d'extensió estan ja estudiades i marcades. Cal tenir en compte que el domini d'un marc de referència Java, encara que ben concebut i ben documentat, és una inversió important. Els enginyers de Smile dotats d'una forta experiència J2EE van necessitar Títol Gestió de Continguts – Solucions Obertes Pàgina Pàgina 21 de 53
  22. 22. més de tres setmanes per dominar els conceptes i l'aplicació d'aquests marcs de referència per poder construir extensions. Apache Lenya està llest per a la utilització, però la seva aplicació és més tècnica i relativament més complexa. Lenya no està fet per acceptar extensions, tot i que és possible d'estendre el producte modificant el codi del nucli. InfoGlue està llest per a la utilització, però és extensible per mòduls. No està orientat a ser un marc de referència, però pot acceptar altres mòduls o aplicacions, per la seva funcionalitat de portal. Cal tenir en compte que una de les extensions clàssiques consisteix a específiques Eines Content Eines Content Management ampliar objectes 'Articles' estàndard, per definir un objecte corresponent a Eines Delivery un tipus de contingut específic. La programació consistirà aleshores a definir la capa persistent del nou objecte, en referència a les taules de la base de continguts, i a definir un kit d'edició (kit d'autoria), que manegi una interfície d'actualització específica per a aquest nou contingut. Però Eines framework haurem de fer servir el framework pel desenvolupament d'extensions, o considerar cicles de vida específics, o integrar el CMS amb aplicacions a la Framework Java mesura. orientat CMS La nostra anàlisi és que l'enfocament a marc de referència que Content Repository predominava fins fa uns quants anys per als projectes de més alta qualitat, està ara superat. Les necessitats de gestió i lliurament de continguts s'han estabilitzat el suficient per que les eines puguin cobrir-la per simple configuració o parametrització. L'enfocament a marc de referència o extensible segueix sent interessant per funcionalitats annexes a la gestió de continguts que són específiques a cada projecte. Aquestes funcionalitats s'han de desenvolupar sense tocar al codi font de l'eina en els mòduls basats en aquest marc de referència. Títol Gestió de Continguts – Solucions Obertes Pàgina Pàgina 22 de 53
  23. 23. 3.3 SEPARACIÓ DE LA FORMA I EL FONS Un dels principals objectius d'un CMS és delimitar una frontera entre el contenidor i el contingut, entre la forma i el fons, entre la presentació gràfica i el text dels articles. Existeixen innombrables bones raons per preservar aquesta separació. En primer lloc la presentació i el contingut són integrats per diferents equips: el disseny és desenvolupat per un dissenyador gràfic, mentre que el contingut és integrat per un programador tècnic. En segon lloc, presentació i contingut han d'evolucionar de manera independent. Ha de ser possible, en particular, modificar el disseny d'un lloc sense haver d'intervenir en el contingut i al inrevés, afegir o canviar un text sense preocupar-se per el format. Finalment, un format únic és compartit per diversos continguts: és el que constituirà l'homogeneïtat del lloc. Seria impossible aconseguir-ho si cada vegada que s’afegís o canviés un contingut s’hagués també de redefinir el disseny. Cal afegir també que la maquetació es defineix sempre en referència a un mitjà de publicació, de manera que barrejar forma i contingut implica reduir les possibilitats de publicació a un sol mitjà. Queda clar llavors: d'una banda la forma i l'altre el fons. De manera pràctica, els textos integrats en l'estructura de continguts no han d'incloure cap maquetació. Aquesta limitació és de vegades massa forta, i ha de llavors permetre algunes excepcions: negretes, cursives, subratllades. És a dir, el nivell del format que seria acceptat en un article de diari. Però no més: tipus i mida de lletra, colors, marges, columnes, ... tot això forma part del model i no s’ha de permetre en el contingut. Per respondre a la necessitat de format, els CMS inclouen en general una eina d'edició HTML, un tipus de «mini- word», que permet no només formatejar els textos, sinó afegir enllaços i imatges. La integració d'aquesta eina pot ser més o menys completa, segons prengui en compte o no els estils CSS definits per al lloc, que la inserció de l'enllaç permeti seleccionar un contingut del lloc o que la inserció d'una imatge es faci a partir d'una imatge d'una mediateca. Títol Gestió de Continguts – Solucions Obertes Pàgina Pàgina 23 de 53
  24. 24. Joomla ofereix d'entrada l'editor HTML de codi obert TinyMCE, editor wysiwyg de bon nivell, que genera un codi html de qualitat. Drupal no integra d'entrada el mini-word, però els mòduls complementaris permeten afegir fàcilment aquesta funcionalitat, utilitzant els editors de codi obert més comuns i corrents. La integració de l'editor extern és més simple, sense la gestió d'enllaços cap als continguts. OpenCms té d'entrada una solució d'edició HTML, ben integrada en l'eina. Fins ara Typo3 havia optat per una solució VBscript que només funcionava amb Internet Explorer. En la versió 4, Typo3 integra l'editor wysiwyg HtmlArea, obrint així la compatibilitat als navegadors Firefox. Aquest editor està perfectament integrat en Typo3, amb una gestió d'imatges i la possibilitat de personalització de l'editor d'acord amb els usuaris. Pel que fa a Spip, no té editor HTML wysiwyg, és reemplaçat per marques específiques que l'usuari ha de conèixer. Això limita molt les possibilitats d'edició de pàgines, per exemple, per incloure imatges en el text, o una taula o una estructura més complexa. És possible però, integrar a Spip un editor wysiwyg com Fckeditor. És important observar que l'absència d'editor imposa formats simplificats, fàcilment separables del contingut, sobretot quan s'exporten en format Xml. Jahia integra diversos editors web, el que permet un funcionament per a tot tipus de plataformes. eZ publish integra des de fa poc el seu propi editor "Online editor", recentment convertit en solució oberta sota llicència GPL. Aquest editor wysiwyg escriu de fet en llenguatge XML en lloc de html, el que implica algunes limitacions en el format, però garanteix una sepacián perfecta de la forma i del fons. A més, perfectament integrat en el CMS, aquest editor permet inserir fitxers provinents de la mediateca ezPublish, o pujar un arxiu directament com a arxiu adjunt de contingut. Apache Lenya proposa d'entrada dos editors wysiwyg. Kupu que permet fer xhtml, i BXE que permet modificar continguts Xml. BXE va més enllà del simple format. BXE permet crear un contingut visual, treballant al mateix temps en el format, segons els límits imposats per l'esquema RNG. Per necessitats dels projectes, Smile ha integrat l'editor Xml Xopus, eina de pagament i que es recolza sobre els esquemes XSD. InfoGlue integra d'entrada un mini-word, basat en FCKEditor, molt ben integrat en el CMS, i que permet crear un enllaç cap a un contingut seleccionant-lo de la mateixa manera que les imatges. La bona separació de la forma i el fons és més una qüestió de política que d'eines. Títol Gestió de Continguts – Solucions Obertes Pàgina Pàgina 24 de 53
  25. 25. En un CMS integrat com Spip, Joomla, Drupal, OpenCMS o Typo3, és raonable permetre als participants definir el format més enllà de la utilització de negretes o de lletres cursives. La limitació de multi-canal sol ser més petita, i podem comptar amb el procés de validació per al control d'aquestes contribucions i assegurar la uniformitat de les pàgines. Inversament, en l'òptica de CMS corporatiu, com són eZ publish, InfoGlue, Lenya o Jahia, aquesta limitació ha de ser respectada rigorosament. Cal assenyalar que les possibilitats d'estructuració dels tipus específics d'articles limiten significativament la necessitat d'inserir format en els articles, ja que per a cada camp de l'article podria definir-se un format a nivell de les plantilles com veurem posteriorment. 3.4 ESTRUCTURA D’ARTICLES Un article és un element de contingut. Segons el cas, pot tractar un tema específic amb una extensió entre algunes línies i algunes pàgines de text. Un article, però, no és la unitat més petita de l'estructuració de continguts: generalment, un article es descompon en camps elementals, que poden ser per exemple el títol, el subtítol, una imatge o el cos del text. Així, es poden diferenciar dues maneres d'estructurar els articles: una estructuració funcional i una estructuració semàntica. L'estructuració funcional va a descompondre l'article basant-se en el rol i la funció de cada document, títol, subtítol, resum. Aquesta estructura és independent del subjecte que tracti, del tema de l'article: ja sigui una recepta de cuina o un partit de futbol, es pot identificar un camp títol per a cada camp resum. L'estructuració semàntica descompon l'article segons el significat de cada document. Per a una recepta de cuina, es poden distingir els camps ingredients, temps de cocció, temperatura del forn, nivell de dificultat, etc. Per als equips de futbol: equips, estadi, data i hora, etc. Com observem, l'estructuració semàntica depèn estretament del tema de l'article, de manera que dins d'una mateixa gestió de contingut, podem definir diferents estructures o tipus d'articles. Cada contingut serà d'un tipus o d'un altre, i no sempre serà possible substituir un article A, on esperàvem tenir un article de tipus B. En realitat, estructurar bé cada article de manera específica presenta els següents avantatges importants: • D'una banda permet l'entrada de dades dels articles a partir d'un formulari adaptat, i per tant assegurar-se que tots estan inclosos dins del motlle corresponent al seu tipus. Per tant, és un factor que ajuda a la qualitat del contingut. Títol Gestió de Continguts – Solucions Obertes Pàgina Pàgina 25 de 53
  26. 26. • També permet distingir, en el moment de la publicació, cada un dels components de l'article, i per tant separar perfectament bé la forma del fons, com ho evoquem anteriorment. És possible definir a la maqueta de representació de l'article, que el camp ingredients es presenti en lletra cursiva, mentre que el camp temps de cocció estigui en lletra negreta. I per descomptat podrem modificar aquesta representació sense tocar les receptes de cuina. En absència d'estructura de l'article, hauria estat necessari renunciar a aquests efectes en les lletres sobre els ingredients o el temps de cocció, i haguessin tingut el mateix format que la resta del cos de l'article. • Finalment, és el que dóna sentit als continguts. Els continguts ja no són camps de text, són atributs que qualifiquen un objecte: país, ciutat, preu, data, etc. ... I es desglossen totes les possibilitats d'utilització d'aquests continguts. Comprenem llavors l'interès que existeix en aquesta forma de gestionar les estructures d'un article. Però s'ha de ser conscient que aquests avantatges s'obtenen a costa de certa complexitat. El CMS es converteix en un veritable SGBD: es defineixen noves entitats, els atributs d'aquestes entitats, els controls a efectuar per a un dels camps, les relacions entre les entitats, etc. ... No obstant això, el fet que una declaració d'un tipus de contingut estructurat es pugui fer-se sense programació informàtica és una de les funcionalitats més importants d'un CMS. A la imatge precedent, a l'esquerra observem la recepta de la «Charlotte aux pommes» en versió no estructurada, i a la dreta, la mateixa recepta, en versió estructurada. Es comprèn perfectament que la possibilitat de representació i de la utilització dels continguts, és molt més gran en el cas de continguts ben estructurats. Joomla i Spip no permeten definir tipus de continguts específics. Això implica algunes limitacions, però també una gran senzillesa, en la gestió i l'organització d'un lloc. Tots els articles es tracten en el mateix formulari, tots els articles poden ser representats amb una mateixa plantilla. Títol Gestió de Continguts – Solucions Obertes Pàgina Pàgina 26 de 53
  27. 27. Drupal suporta tipus de continguts estructurats, però no proporciona mecanismes per a gestionar directament la seva edició. Un mòdul opcional afegeix aquesta possibilitat i permet crear simplement nous tipus de continguts amb l'ajuda de formularis integrats en el back office. El mòdul TemplaVoila de Typo3 permet definir noves estructures de continguts, amb formularis d'entrada adaptats. Encara que la creació és encara una mica tècnica, es veu el resultat. Podem crear nous tipus de continguts i utilitzar-los fàcilment en qualsevol part en el lloc. Els continguts estructurats són emmagatzemats en Xml en un nou camp de la taula de continguts. Des de la versió 6, OpenCms permet definir tipus d'articles específics, basats en els esquemes XSD. Les estructures possibles continuen sent simples i no utilitzen tot el potencial d'Xml, però és possible simplement crear noves estructures de continguts. Els continguts estructurats són després emmagatzemats en Xml, en un camp de la base de dades. eZ publish destaca en aquest àmbit respecte a la resta. És l'eina que permet definir els tipus de continguts desitjats, simplement a través d'una interfície web. D'entrada, els nous tipus de contingut tindran una plantilla estàndard que mostrarà tots els atributs de contingut. Després, per a cada tipus de contingut, és possible definir una plantilla de visualització prèvia en la interfície d'administració i una altra per a la interfície pública. Jahia permet definir nous tipus de contingut mitjançant els fitxers JSP en els quals només n'hi ha prou amb definir l'estructura del contingut. No hi ha interfície gràfica per a crear nous tipus de continguts, però la creació segueix sent senzilla. InfoGlue permet crear noves estructures de contingut a través de la seva interfície, sense cap coneixement tècnic necessari. InfoGlue va encara més enllà, és l'únic CMS amb regles de validació per a cada camp, utilitzant expressions regulars. Una expressió regular, ens permet per exemple imposar que la lletra inicial sigui en majúscula, o que no hi hagi espais, o que un camp sencer aparegui amb un caràcter al final … Lenya, al estar completament basat en XML, permet definir estructures de contingut complexes. Si bé la definició d'aquestes estructures es fa mitjançant un esquema XSD o RNG, és a dir, per usuaris tècnics, la utilització d'aquests esquemes permet anar més enllà en les estructures possibles. El format XML permet incloure llistes d'elements estructurats en un contingut, cosa que no permet l'estructuració més simple d'altres CMS. Títol Gestió de Continguts – Solucions Obertes Pàgina Pàgina 27 de 53
  28. 28. 3.5 PÀGINES I CONTINGUTS Un CMS manipula els continguts, sovint anomenats articles. Aquests continguts estan publicats en pàgines. Una pàgina pot contenir diferents articles, i un mateix article pot aparèixer en diferents pàgines. Per a alguns CMS, un contingut és sempre creat en una pàgina específica, fins i tot, en una posició específica en la pàgina. Per a altres, la creació d'un contingut, la seva validació, les seves versions, són independents del concepte de pàgina. Una vegada que el contingut ha estat creat i validat es pot col·locar en una o diverses pàgines. Aquest enfocament segueix el principi de separació de la gestió, prèvia i posterior a la publicació. Tot i que un contingut està situat en primer lloc en una pàgina, és important que pugui ser posicionat en altres pàgines sense duplicar-lo Així, una actualització del contingut tindrà un impacte automàtic en les diferents pàgines en què sigui publicat. Aquesta publicació múltiple d'un mateix contingut, anomenada també multi posicionament d'articles, pot ser operada per seguir un comportament específic: el gestor posiciona l'article en tal i tal pàgina, o bé el pot establir a través de regles que regeixen la publicació. Normalment la presentació de les cinc últimes notícies a la pàgina principal, o en els marges d'algunes seccions és un exemple de la publicació basada en normes. No cal que una nova notícia sigui publicada en aquest o tal pàgina, per tal que aparegui en actualitat, el simple fet de ser recent farà que aparegui automàticament. S'observa una gran diferència entre els productes pel que fa al procés de publicació. Si aquest procés es fa a nivell de cada contingut, llavors el CMS estarà orientat al 'contingut'. Si aquest procediment es fa a cada pàgina, aquesta mateixa incloent a la vegada un o diversos continguts, llavors el CMS estarà orientat a 'pàgines', permetent en general un millor domini gràfic de la pàgina. Títol Gestió de Continguts – Solucions Obertes Pàgina Pàgina 28 de 53
  29. 29. Spip, Drupal i Joomla estan orientats als 'continguts', i cada contingut (article, resum, secció, ...) forma una pàgina, amb la seva url. Després, les paraules clau permeten mostrar els continguts de diverses pàgines relacionades Typo3 està orientat a les 'pàgines'. Una pàgina conté una o diverses columnes, i cada columna conté un o més continguts o mòduls, el que dóna una gran flexibilitat per a la maquetació. La publicació i el seguiment de les versions es fan a nivell de la pàgina en un conjunt. Jahia està també orientat a 'pàgines', deixant veure així el seu aspecte més fàcilment. La maquetació de les pàgines és flexible i depèn de les plantilles realitzades. La categorització ben implantada - o l'anomenat 'mestre de continguts' - permet ubicar els continguts en diverses pàgines. La validació i el seguiment de les versions són realitzades a nivell de pàgina, però des de la versió 4.5 la validació es gestiona també a nivell de cada contingut. eZ publish és més orientat a 'continguts'. Els continguts segueixen el procés de validació, s'emmagatzemen les seves versions, s'afegeixen a diferents contenidors, que són a la vegada continguts. Un contingut té la seva pròpia URL. La gestió de les pàgines es fa a través de plantilles, o d'una pestanya 'disseny', que permet inserir els mòduls en espais específics de la pàgina. InfoGlue està orientat als 'continguts'. Els continguts són validats, seguits en versions i multi-posicionats. La gestió de pàgines correspon a la gestió de plantilles, parametritzables en WYSIWYG. Apache Lenya té una orientació només de 'continguts'. Aquesta és la seva funció, en un model de 'gestió documental' o de 'producció documental', el contingut és primordial i la presentació es considera secundària. 3.6 ORGANITZACIÓ DE CONTINGUTS El model clàssic d'organització és per descomptat el d'una estructura jeràrquica arborescent, semblant a una estructura de directoris jerarquitzats d'un sistema d’arxius. Cada nivell de la jerarquia, té una classificació en relació al significat de cada punt, per exemple, en referència als temes que tracta. Así Així per exemple podrem organitzar el contingut d'un lloc de comunicació en esports, cultura, internacional, ... i després tornar a dividir la secció esports a bàsquet, futbol,…. En aquest exemple, l'organització de continguts està en correspondència amb l'organització de la pròpia publicació. No és obligatori, però entenem que aquesta correspondència entre organització interna i organització externa simplifica considerablement el treball d'un redactor. Títol Gestió de Continguts – Solucions Obertes Pàgina Pàgina 29 de 53
  30. 30. No obstant això, quan s'analitza la gestió de continguts a nivell d'empresa com la suma de diverses publicacions o diversos llocs web, és molt possible que l'organització dels llocs web no es correspongui amb l'organització de l'estructura de continguts del CMS. En aquest cas, hem de definir com els elements entren en l'estructura de cadascuna de les publicacions, ja sigui explícitament, mitjançant la definició en cada contingut, ja sigui a través de normes de gestió. Aún Encara dins d'un mateix lloc, l'organització jeràrquica pura no sempre és satisfactòria. Hi ha alternatives. Podem per exemple, associar un article de diferents temes, cosa que crea una organització més racional, o de conjunts, més que jeràrquica. Correspon al que de vegades anomenem categorització de continguts, que és una funcionalitat important de la gestió de continguts. L'article que tracta un partit de futbol de l'equip local es poden trobar a la secció 'esportiva' i en la secció 'd'informacions locals'. La possibilitat de trobar un article en diferents punts de la jerarquia permet satisfer als visitants que tenen lògiques diferents. Efectivament, aquest és un punt fonamental, no n'hi ha prou amb presentar el seu contingut de manera lògica i organitzada, cal que aquesta lògica sigui també la del visitant. No obstant això, no tots els visitants raonen de manera idèntica, per la qual cosa es necessita també permetre trobar un contingut seguint diferents tipus de lògica. Títol Gestió de Continguts – Solucions Obertes Pàgina Pàgina 30 de 53
  31. 31. Per Spip, un article pertany només a una secció. Però li podem associar diferents paraules clau, i l'organització per paraules clau permet definir altres jerarquies, limitades a un sub- nivell. L'estructuració del lloc és possible i prou flexible. No obstant això la qüestió de la classificació (de seccions, d'articles) a la interfície d'administració, no s'aborda a excepció de la classificació automàtica per data. En Joomla, el lloc es descompon en seccions, que són possibles d'assolir mitjançant el menú principal. Les seccions tenen cert nombre de categories, a les que un article pot ser associat. No és possible multi posicionar un contingut ja que un article que posseeix una sola categoria. Drupal utilitza un sistema de categories per organitzar els continguts en el lloc. Aquestes poden ser multi ubicades fent pertànyer el contingut a diverses categories al mateix temps. Typo3 barreja una mica l'estructura de publicació i d'organització de continguts. Així un article es defineix dins d'una pàgina. Per descomptat una pàgina pot contenir diversos articles, i podrà associar-se eventualment a diversos punts del lloc, però un article, no pot estar ubicat en diferents seccions. És possible mostrar un mateix article en una altra pàgina, però sempre s'ha de definir explícitament, article per article. Per aquesta raó Smile ha realitzat una extensió «Categorització», que enriqueix el producte en aquest punt. Jahia disposa d'un sistema de classificació transversal, que permet definir tantes estructures arborescents com es vulgui. Un contingut està associat a una o diverses classificacions, que no tenen límit de profunditat.. eZ publish permet posar un contingut en diversos llocs d'un lloc, guardant una única referència. Aquestes multiposicions són possibles per a tots els continguts, i per a totes les seccions, el que permet posar una secció sencera i tota la sub-jerarquia en diferents llocs d'un lloc. InfoGlue proposa dos mètodes d'ordenació: o s'utilitza el multi posicionament, que permet posar un contingut en diversos llocs, i fins i tot re utilitzar-lo en diferents llocs, o s'utilitza un arbre de categorització que aplicat a continguts, permet definir noves formes de navegació per el lloc.. Apache Lenya no proposa de base cap mètode de classificació. Per Lenya, tota la informació està en el document Xml, igual que la seva categorització. Seguint la mateixa lògica, un document Xml no pot estar en dos llocs simultàniament. Per organitzar, cal definir la possible classificació en l'esquema XSD o RNG, el que després permetrà classificar el document en el moment de l'entrada de dades, i reutilitzar aquestes categories en les plantilles. Títol Gestió de Continguts – Solucions Obertes Pàgina Pàgina 31 de 53
  32. 32. 3.7 EDICIÓ DE CONTINGUTS Els llocs de petita o mitjana activitat tenen freqüentment un editor o redactor únic, el webmaster. Ell mateix redacta els continguts, o més comunament, els recull dels diferents departaments de l'empresa, i és generalment l'únic a introduir-los en el lloc. Per descomptat ell té permisos per entrar dades o modificar els continguts en qualsevol part del lloc. Per als llocs de grans empreses, no és possible que una sola persona tingui la responsabilitat de capturar tots els continguts. A més quan els continguts es redacten fora del CMS, aquests han de ser corregits, revisats, o aplicats mitjançant copiar/enganxar, pel mateix webmaster, el que representa una etapa inútil. Per totes aquestes raons, pot ser útil fer interactuar directament a alguns participants en el CMS, oferint una interfície per a la captura i la modificació dels seus articles. A més, en el context d'una intranet, la contribució dels col·laboradors és un factor clau per a la participació i adhesió: una intranet no és una eina de comunicació 'descendent', ha de ser una eina d'intercanvi. En aquest context, és sovint necessari donar als participants drets limitats a certes parts del lloc. Aquests drets són per descomptat definits d'acord a l'organització jeràrquica dels continguts. Definim així per exemple, una secció 'Recursos Humans', que pot ser el punt de partida d'una jerarquia ¿Dónde? de continguts, i els donem a alguns participants el dret d'afegir articles a l'àrea de Recursos Humans. Els Crear una sección mateixos participants no podran entrar articles que Suprimir una sección modifiquin la secció 'Productes i Serveis'. ¿Qué? (...) Proponer un contenido Validar un contenido Definim així per exemple, una secció 'Recursos Poner en línea un contenido Humans', que pot ser el punt de partida d'una jerarquia (...) de continguts, i els donem a alguns participants el dret d'afegir articles a l'àrea de Recursos Humans. Els mateixos participants no podran entrar articles que modifiquin la secció 'Productes i Serveis'. Els CMS han d'oferir una gestió de privilegis amb dos eixos: el primer eix és el dels continguts i la seva organització, el segon és el de les operacions lligades a la gestió d'aquests continguts: consultar, actualitzar, validar, publicar, etc … Títol Gestió de Continguts – Solucions Obertes Pàgina Pàgina 32 de 53
  33. 33. Spip permet a diversos col·laboradors tenir drets diferents per treballar en un lloc. Per Spip, es tracta d'<autors>, ja siguin redactors o administradors i que accedeixen a totes les seccions o una de sola. Spip permet a qualsevol internauta participar a un fòrum al voltant d'un article. Aquesta funcionalitat, sovint posada en marxa en els llocs web "socials", permet fer viure un lloc a través dels internautes, i aporta un 'veritable valor' a un lloc editorial. La moderació del fòrum es pot fer a priori o a posteriori. Joomla proposa 3 grans nivells de contribució: "autor", "editor" i "publicador» que permeten respectivament modificar, crear i publicar el contingut. Cada article pot estar associat a un autor. En el cas d'un simple lloc a la xarxa, aquest sistema és suficient. Drupal disposa d'una gestió molt detallada de drets. És possible crear un gran nombre de rols i aplicar-lis drets per a cada funcionalitat de cada mòdul. Aquest model permet a Drupal adaptar-se a qualsevol necessitat. Typo3 té una gestió de drets més completa que Spip. Igual que OpenCms, està inspirada en un model Unix, amb nocions de propietari, grup, altres. Spip i Typo3 ofereixen tant l'un com l'altre, una combinació de navegació com a visitant o com a participant: a partir del moment en què un visitant s'identifica com a participant, pot navegar en el lloc i cada pàgina s'acompanya d'enllaços que permeten la seva actualització. És una manera molt amigable de fer servir l'actualització del lloc. OpenCms proposa una gestió de drets inspirada en Unix: cada secció de la jerarquia es veu com un dipòsit, i els drets de llegir, escriure esborrar s'atribueixen acord amb paràmetres de forma acumulativa: propietari, grup, altres, és a dir el que va escriure el article, els del seu grup i els altres. eZ publish permet definir els rols, els grups i els usuaris. Els rols comprenen un conjunt de drets autoritzats, per a cada mòdul, de lectura o escriptura. Aquest mateix sistema permet restringir els drets de consulta en el lloc, o d'escriptura en el fòrum. També permet la contribució «in-site», és a dir, integrada en el lloc, el que és generalment valorat pels participants ocasionals. Jahia permet definir els perfils i els drets necessaris per a una gestió descentralitzada, amb nocions de grups i usuaris manipulables en tots els sentits. La gestió de drets s'aplica també als mòduls de portada, el que permet tenir una identificació única per a cada grup d'aplicacions posades en marxa. InfoGlue permet definir els grups i els rols, associats als usuaris que poden només tenir accés a certs mòduls, certs continguts i certes accions. Lenya utilitza també de manera molt detallada els drets de contribució, amb un avantatge a nivell del circuit de validació i dels rols dels usuaris. Títol Gestió de Continguts – Solucions Obertes Pàgina Pàgina 33 de 53
  34. 34. 3.8 WORKFLOW DE VALIDACIÓ Sovint hi ha la necessitat de poder separar les etapes de redacció i de validació. Aquest és particularment el cas en els contextos on la redacció és descentralitzada o delegada a un nombre important de persones. Si tot i això es vol desar el control respecte als continguts, el que és fonamental, és que un article sigui primer redactat, en un segon temps validat i eventualment posat en línia. Això és encara més important si els participants no són sempre especialistes ni de la comunicació ni del món web. En alguns contextos, hi ha fins i tot diversos graus de validació que són necessaris: un participant escriu, el seu cap de servei valida al seu nivell i el responsable de comunicació vàlida una segona vegada. La validació s'ha de posar en marxa per el CMS amb totes les característiques d'un veritable workflow: els participants han de ser avisats per mail de les accions que els incumbeixen, i han de poder consultar amb un simple clic la llista d'articles en espera de validació. Però això no és tot, un cop creat el contingut, validat i publicat seguint el circuit de validació, ha de poder ser modificat, després validat i publicat de nou, mentre que el contingut en línia continua sent el mateix. S'ha de poder associar a un circuit de validació, una gestió avançada de versions, permetent tenir diversos estats simultanis per a un mateix contingut. Títol Gestió de Continguts – Solucions Obertes Pàgina Pàgina 34 de 53
  35. 35. Amb Spip, un article pot estar en estat d'esborrany, validat, publicat, denegat i suprimit. Segons el seu estatus de redactor o d'administrador, podrem o no posar en línia un article. El workflow que es dugui a terme és limitat, però suficient en la majoria dels casos. Podem modificar un article en línia, però serà necessari duplicar per a passar de seguida al circuit de validació. Un contingut Spip no pot tenir més que un estat a la vegada. Per Joomla i Drupal, la gestió de la validació és molt simple. Un contingut està en un estat "no publicat" o "publicat". Només un usuari que tingui els drets podrà passar un document a un estat publicat. Drupal compta amb un mòdul que implementa un workflow clàssic (esborrany, validació, publicació). Typo3 integra des de la seva versió 4 la noció d'espais de treball que permet treballar en diversos entorns (una "producció prèvia", una versió 2008, una recepta ,...) i després passar una pàgina a producció o un sub-arbre de pàgines. Per a cada espai de treball, definim tres grups: participants, revisors i validadors, corresponents a un workflow de publicació a tres nivells específics a l'espai de treball. Al final, el validador decideix la publicació en l'espai de treball "live". OpenCms, per la seva banda, ofereix un dispositiu de workflow que és extremadament genèric i pràcticament sense relació al procés de validació pròpiament dit: permet construir qualsevol tipus de seqüència de tasques, però no hi ha cap relació precisa entre aquestes tasques i la gestió del contingut. L'avantatge és que podem construir un flux de treball en el qual demanem a un participant completar un article, o arreglar el seu escriptori. L'inconvenient és que el valor afegit de l'eina és baix en relació a un simple intercanvi de mails. eZ publish permet definir workflows associats a seccions, aplicats o no segons els usuaris i els grups. Aquesta funcionalitat permet posar en marxa workflows a un o diversos nivells de validació. Un sistema de notificació envia automàticament missatges d'alerta i demandes de validació als interessats. A més, eZ permet tenir simultàniament tantes versions com es vulgui en un mateix contingut: 3 esborranys, 1 en curs de validació, 1 publicat, 5 arxivats ... el que evita qualsevol conflicte en les actualitzacions per als diferents participants. Jahia, des de la seva versió 5.0, permet posar en marxa workflows a diversos nivells i aplicar-los als continguts segons una lògica d'herència. Un nou flux de treball pot definir-se de manera interactiva en el back-office. InfoGlue integra l'eina de workflow codi obert OpenSymphony, que permet definir fluxos de treball complexos en Xml. Aquests fluxos de treball parametritzables poden aplicar-se als continguts, però també poden associar-se a altres aplicacions de Títol Gestió de Continguts – Solucions Obertes Pàgina Pàgina 35 de 53
  36. 36. l'empresa a través de Web Services. La gestió de versions està ben resolta d'una banda, amb la possibilitat de modificar un contingut i continuar el flux de treball deixant el contingut en línia sense canvis, i d'altra banda, la possibilitat de publicar els continguts per paquets, el que permet obtenir versions coherents de llocs, publicables o no en la seva totalitat En Lenya, és possible definir un flux de treball en Xml, amb tantes etapes com es desitgi, i que es pot enriquir amb etapes de transició condicionals. La sintaxi utilitzada és relativament simple. Lenya servir dos espais: authoring i live, el que permet treballar en la versió en authoring, sense modificar la versió en live, fins a la validació, que actualitza el contingut en live. 3.9 WEBDAV El protocol HTTP es va enriquir amb una subcapa que permet fer un servidor web, un servidor d'arxius. WebDAV (Web-based Distributed Authoring and Versioning) permet als usuaris accedir i modificar arxius sobre els servidors de xarxa remots. Pel que fa al molt conegut FTP, WebDAV permet, a més de bloquejar els arxius quan són modificats per un usuari, evita fer una còpia local de l'arxiu abans de modificar-lo. Els usuaris poden treballar en equip en els arxius del servidor remot, com si es tractés d'un simple dipòsit compartit en xarxa. Els equips dels usuaris han d'estar equipats amb un client webdav que els permeti accedir. L'explorador d'arxius de Windows en tingui, així com Microsoft Word, i hi ha diversos clients disponibles (i gratuïts) per a Linux o Mac. La integració de webdav a les eines de gestió de continguts obre noves funcionalitats, particularment per a l'accés als arxius publicats, així com al procés de publicació. Observem que l'accés webdav a un CMS ha de disposar de la mateixa seguretat que l'accés d'interfície web, amb els mateixos usuaris i drets. Títol Gestió de Continguts – Solucions Obertes Pàgina Pàgina 36 de 53
  37. 37. Spip, Joomla i Drupal no disposen d'un accés webdav. Typo3 inclou el suport webdav per la seva futura versió 5.0, per accedir al repositori fileadmin. El suport de webdav està restringit ja que només els arxius de la mediateca es faran servir a partir de webdav i sense gestió de versions. OpenCms no integra ni preveu funcionalitats webdav. eZ publish posa en marxa webdav de forma expressa. Efectivament, eZ publish dóna accés a la jerarquia de continguts en webdav, amb una estructura de carpetes i de fitxers reproduint la jerarquia dels continguts. Si un contingut és de tipus arxiu en eZ, serà accessible directament com un arxiu a través d'un client webdav. Aquesta representació webdav dels continguts, permet a més una manera simple d'incorporar o extreure nombrosos continguts, per mitjà de la maniobra d'arrossegar-deixar un subarbre complet d'arxius. Jahia integra el protocol webdav per accedir als recursos d'arxius associats als continguts, i permet gravar arxius simples en el repositori de recursos, per enllaçar després als continguts. InfoGlue no proposa cap funcionalitat lligada a webdav. Lenya dóna accés als continguts en webdav, per a ser modificats amb un editor Xml o XHTML local. Les operacions de publicació es fan sobre la interfície web. 3.10 GESTIÓ DE VERSIONS La gestió d'una versió i la capacitat de conservar les versions anteriors d'un mateix article, formen part de les prestacions mínimes d'un CMS. S'aplica tant per a les versions antigues com a versions futures. Un mateix article pot així tenir una versió en línia, una versió N +1, validada però encara no publicada i una versió N +2 en estat d'esborrany. Com observem anteriorment, la possibilitat de tenir diferents versions simultànies d'un mateix contingut és necessària per al funcionament de fluxos de treball de validació. És el que ens permetrà seguir els circuits de validació per a cada modificació, i per tant assegurar sempre la qualitat de les publicacions a un responsable. La gestió de versions es pot fer a nivell de cada contingut, però també a nivell de les pàgines - una pàgina amb un o diversos continguts organitzats -, o a nivell d'un lloc complet. La gestió d'una versió d'un lloc sencer és complexa de manipular, però és interessant per a enviar grups de continguts repartits per tot el lloc. Qui parla de gestió de versions, parla també de gestió de conflictes. També, l'eina ha d'evitar tota pèrdua de treball sobre els continguts, prohibint l'accés a dues persones simultàniament a un mateix document, o creant dues versions diferents, una per cada persona. Títol Gestió de Continguts – Solucions Obertes Pàgina Pàgina 37 de 53
  38. 38. Per garantir la traçabilitat, els participants necessiten saber qui va modificar què en el lloc, i també han de conèixer les diferències entre dues versions, ja sigui a nivell de contingut, d'una pàgina, o d'un lloc complet. Una diferència entre les eines, és la capacitat d’utilitzar les versions d'arxius adjunts, com els arxius PDF, però també les imatges. Quan un participant modifica un comunicat de premsa amb un arxiu Pdf annex, substituint el text però també l'arxiu Pdf, necessita que l'eina diferenciï les dues versions Pdf, per al circuit de validació i en cas necessari que pugui fer marxa enrere. Joomla i Drupal no integren un sistema de gestió de versions. Joomla tanca els articles en curs per a l'edició per evitar conflictes. Spip conserva les versions dels articles, i pot mostrar les diferències entre dues versions. Spip tanca els articles fins que un usuari els modifiqui, el que evita qualsevol conflicte. El punt feble de Spip és que no permet modificar un article independentment de la versió en línia. Typo3 és l'únic CMS que gestiona les gestions de sub-arbres complets. Des de la versió 3.7, el mòdul de versionning permet crear noves versions de pàgines, però també de sub-arbres complets, treballar-los, i després posar-los en línia. És en aquest mòdul que es recolza el flux de treball desenvolupat per Smile i publicat en codi obert. La diferència està a nivell de cada contingut.. OpenCms controla versions de continguts, i la separació d'espais de treball i de publicació permet treballar una jerarquia o un contingut o un fitxer sense tenir impacte sobre la versió en línia. eZ publish sap utilitzar les versions de continguts, incloent-hi les versions de fitxers associats als continguts. eZ publish associa una versió a un estat en el circuit de validació, el que permet gestionar perfectament els continguts, la modificació i el seguiment. Jahia disposa d'un mòdul de seguiment de versions. La modificació d'una pàgina o d'un dels seus continguts, i la seva validació es fan paral·lelament a la versió en línia amb una visualització prèvia de tot el lloc, en la versió de treball. InfoGlue utilitza versions a nivell de continguts, i permet tenir per a un mateix contingut un estat publicat i un estat en forma d'esborrany. Lenya utilitza jerarquies de continguts. Un sub-arbre 'live' i un 'authoring', que permeten treballar un grup de continguts, visualitzar-los prèviament i posar-los en línia seguint el flux de treball. S'integra un seguiment detallat de les versions i de les seves modificacions. Títol Gestió de Continguts – Solucions Obertes Pàgina Pàgina 38 de 53

×