LITERATURA LLATINA EL TEATRE LLATÍ.   LA COMÈDIA.PLAUTE I TERENCI.
1. GÈNERES DRAMÀTICS LLATINS             TRAGÈDIA                             COMÈDIA● Obres extenses en vers.            ...
2. LA COMÈDIAA Roma no es podia realitzar una comèdia crítica, per això els comediògrafsromans es van inspirar en les obre...
Estructura: Començaven amb un pròleg que contenia l’argument i unspassatges amb els quals es volia guanyar la benevolència...
Personatges:Els autors treballaven amb un repertori de caràcters que solien repetir en totes lescomèdies:●   Ladulescens: ...
PLAUTEVida:Titus Macci Plaute va néixer a Sarsina, un poble d’Úmbria, cap al 254 aC.Sembla que va exercir diferents profes...
Obres:A lantiguitat se li van atribuir un total de 130 obres, però no totes eren autèntiques;ens molts casos es tractaven ...
Estil:Tots els seus arguments són presos de la Comèdia Nova grega i tracten en la sevamajoria d’un esclau astut que ajuda ...
El seu estil és d’una gran vivesa i naturalitat. Plaute coneixia molt bé els gustos delseu públic, cosa que li va permetre...
TERENCIVida:No coneixem gaire bé la seva vida. Publi Terenci Àfer no era romà de naixement;va néixer cap al 185 aC a Carta...
Obres:Va escriure sis comèdies amb títols grecs que s’han conservat totes:   ●   La noia d’Andros (Andria): La seva primer...
Estil:A diferència de Plaute que vivia de l’èxit de les seves obres, Terenci disposava dela protecció de mecenes per als q...
Upcoming SlideShare
Loading in …5
×

Teatre

446 views

Published on

Published in: Education
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
446
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
2
Actions
Shares
0
Downloads
0
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Teatre

  1. 1. LITERATURA LLATINA EL TEATRE LLATÍ. LA COMÈDIA.PLAUTE I TERENCI.
  2. 2. 1. GÈNERES DRAMÀTICS LLATINS TRAGÈDIA COMÈDIA● Obres extenses en vers. ● Obres extenses en vers.● Llenguatge solemne. ● Llenguatge poc acurat.● Situacions tràgiques. ● Situacions quotidianes.● Els personatges són déus i herois. ● Protagonitzada per gent corrent. ATEL·LANA MIMObres curtes. Obres breus en prosa.Llenguatge groller. Llenguatge poc acurat.Situacions buslesques. Escenes amoroses.Els personatges són fixes. Personatges: gent corrent i del mite.
  3. 3. 2. LA COMÈDIAA Roma no es podia realitzar una comèdia crítica, per això els comediògrafsromans es van inspirar en les obres de la comèdia nova grega, de temàticaromàntico-burlesca. Moltes comèdies llatines són imitacions de comèdies greguesd’autors com Menandre. Dífil i Filemó.La comèdia romana podia ser palliata (de palliumindumentària grega) o togata (de toga, peça de vestirromana). Les palliates eren adaptacions de comèdiesgregues i presentaven personatges i situacions pura-mentgregues, vistes des d’una òptica humorística. Les obresde Plaute i de Terenci eren palliates.
  4. 4. Estructura: Començaven amb un pròleg que contenia l’argument i unspassatges amb els quals es volia guanyar la benevolència dels espectadors; unapart dialogada, i una part lírica, recitada per un cantor mentre un actor feia lamímica d’allò que recitava. El cor o bé no existia o bé quedava reduït a funcionsaccessòries.Temes: Eren copiats de les comèdies gregues i han estat molt habituals en lescomèdies de totes les èpoques: l’amor entre dos joves, l’adulteri d’un marit, laconfusió de personalitats, etc.
  5. 5. Personatges:Els autors treballaven amb un repertori de caràcters que solien repetir en totes lescomèdies:● Ladulescens: Un jove enamoradís, no gaire valent ni llest, que necessita ajuda per aconseguir la seva estimada (és incapaç de fer-ho sol).● El senex: Pot ser el sever pare del noi o un vell verd enamorat de la noia.● La virgo: Lamor de ladulescens; bonica i amb poca personalitat.● Els servi: Esclaus encarregats de resoldre els embolics dels seus amos; solen ser més espabilats que aquests i molt sarcàstics.● El miles gloriosus: Un soldat fanfarró; presumeix de ser valent i admirat, però en realitat és estupid, covard i tothom sen riu dell damagat.● El leno: Tractant de dones immoral i amant dels diners; és lamo de la noia.● El paràsitus: Un vividor que viu de gorrejar menjar als altres.
  6. 6. PLAUTEVida:Titus Macci Plaute va néixer a Sarsina, un poble d’Úmbria, cap al 254 aC.Sembla que va exercir diferents professions a Roma, entres elles la d’actor,fins que va muntar un negoci de moliner que va acabar en fallida. Aleshores, ia una edat ja avançada, va començar a escriure obres per a teatre amb les qualsva obtenir un gran èxit i no pocs beneficis.
  7. 7. Obres:A lantiguitat se li van atribuir un total de 130 obres, però no totes eren autèntiques;ens molts casos es tractaven dobres daltres autors que les havien signat com aPlaute perquè el seu nom assegurava lèxit de públic. Shan conservat 21 que elfilòleg Varró (s I aC) va donar com a autèntiques. Entre els títols més important trobem: ● El soldat fanfarró ● Amfitrió ● Pseudolus ● La comèdia del fantasma ● Els germans Menecme
  8. 8. Estil:Tots els seus arguments són presos de la Comèdia Nova grega i tracten en la sevamajoria d’un esclau astut que ajuda el seu jove amo a reunir-se amb una xicota; peraconseguir-ho ha d’enganyar un rival, un alcavot o el pare del jove. Els personatgessón convencionals i es repeteixen a totes les obres: esclaus enginyosos, soldatsfanfarrons que són ridiculitzats, noietes que només pensen en l’amor i en elmatrimoni, etc.Una excepció a aquesta norma la trobem enlAmfitrió, que tracta un tema mitològic (lengen-drament de lheroi Hèrcules) i per Júpiter que esfa passar pel rei Amfitrió per seduir-li lesposa.
  9. 9. El seu estil és d’una gran vivesa i naturalitat. Plaute coneixia molt bé els gustos delseu públic, cosa que li va permetre de crear situacions i embolics de desenllaçimprevisible. El mateix Juli Cèsar va reconèixer que les obres de Plaute posseïenuna gran vis comica (força còmica).El seu llenguatge estava més a prop del llenguatge dels romans del carrer que nodel llatí culte dels poetes i dels oradors, fins al punt de ser sovint groller, però senseperdre qualitat literària; a més sap crear noves paraules i jocs de paraules per ferriure l’auditori.
  10. 10. TERENCIVida:No coneixem gaire bé la seva vida. Publi Terenci Àfer no era romà de naixement;va néixer cap al 185 aC a Cartago, des d’on va passar a Roma com a esclau deTerenci Lucà, del qual va prendre el nom.Va gaudir del mecenatge de romans impor-tants com Escipió Emilià i Gai Leli. Vamorir en un viatge a Grècia als 25 anys.
  11. 11. Obres:Va escriure sis comèdies amb títols grecs que s’han conservat totes: ● La noia d’Andros (Andria): La seva primera obra. ● La sogra (Hecyra): Va ser la seva obra de major èxit. ● Lautocastigador (Heaton timoroumenos). ● Formió (Phormio). ● Leunuc (Eunuchus). ● Els germans (Adelphoe).
  12. 12. Estil:A diferència de Plaute que vivia de l’èxit de les seves obres, Terenci disposava dela protecció de mecenes per als quals escrivia. Per això no va haver de recórrer atemes i llenguatge vulgars, el seu estil és més delicat, els arguments de les obresmés desenvolupats i la psicologia dels personatges més treballada.Les seves palliates són adaptacions doriginalsgrecs (especialment de Menandre); Terenci eramés fidel als originals que Plaute i en conser-vava escenes i elements grecs. Sovint fusio-nava els arguments de dues obres en una.Pel seu estil més refinat i la seva fidelitat a lesfonts gregues no va gaudir mai del favor delpúblic romà ni va aconseguir lèxit de Plaute.

×