Presentació dels esports.

2. • En el seu sentit més ampli, l'esport és qualsevol joc o
activitat de lleure, basada en un reglament estricte i
que procura de millorar el benestar físic i mental de
l'ésser humà.
• L’esport és l’exercici físic dut a terme en un marc
reglamentat i competitiu. Entenem exercici físic com
l’activitat física planificada, estructurada i repetitiva
que té per objectiu la millora o manteniment d’un o
més components de la forma física (capacitats
físiques). I una activitat física s’entén qualsevol
moviment corporal, produït per la musculatura
esquelètica, que té com a resultat una despesa
energètica per sobre del metabolisme basal.

3. Hi ha indicis com utensilis i estructures que suggereixen que els xinesos ja practicaven activitats esportives des
del 4000 aC.[1] La gimnàstica sembla que fou un esport popular a l'antiga Xina. Els monuments als faraons
indiquen que una quantitat considerable d'esports, com la natació i la pesca esportiva, foren dissenyats i
regulats fa milers d'any a l'Antic Egipte.[2] Altres esports egipcis inclouen el llançament de javelina, el salt
d'altura i la lluita. Alguns esport de l'Antiga Pèrsia com l'art marcial iranià de Zourkhaneh es troben lligats a les
habilitats en la batalla.[3] Entre d'altres esports originals de Pèrsia estan el polo i la justa.
Una extensa varietat d'esports ja estaven establert en l'època de l'Antiga Grècia, i la cultura militar i el
desenvolpament dels esports a Grècia s'influïren mútuament. Els esports es convertiren en una part tan
important de la seva cultura que els grecs crearen els Jocs Olímpics que es disputaven, en temps antics, cada
quatre anys en una petita població del Peloponès anomenada Olímpia.[4]
Els esports augmentaren la seva capacitat d'organització i regulació des de l'antiga Grècia fins a l'actualitat. La
industrialització permeté incrementar el temps d'oci dels ciutadans dels països desenvolupats, conduint-los així
a un increment del temps dedicat a veure competicions esportives, una major participació en activitats
esportiives i una major accesibilitat. Aquestes pautes continuaran amb l'arribada dels mitjans de comunicació
de masses.
La professionalitat a l'esport es va convertir en un comú denominador conforme augmentava la popularitat
dels esports i el nombre d'aficionats que seguien les fites dels atletes professionals a través dels mitjans
d'informació, a la vegada que aquests podien disfrutar de l'esport de forma aficionada.

4. • Els esports es poden classificar segons múltiples criteris. Un de bàsic és si es tracta d'esports
individuals (com l'atletisme) o d'equip (com l'hoquei). Igualment es poden dividir segons els
accessoris necessaris per praticar-los. Així hi ha esports on només cal el propi cos, com la
lluita greco-romana, mentre que d'altres necessiten una pilota (com el futbol), patins, cintes
etc. Alguns fins i tot es juguen amb animals (com el polo) o amb transports (com la vela).
• Un altre criteri divisori és l'indret on es practiquen, si és a l'aire lliure, en una pista
determinada o sobre una superfície concreta com la neu (el cas de l'esquí). Això fa que
tradicionalment es parli d'esports d'estiu i esports d'hivern, si bé la majoria es poden dur a
terme tot l'any gràcies als avenços tecnològics en climatització i construcció. Segons
l'objectiu de l'esport, és a dir, de com s'obté la victòria, es parla d'esports de tir o de
lliscament, per exemple, amb termes que descriuen l'activitat que practica la persona.
• Per últim es pot classificar l'esport segons el grau d'implicació dels practicants (i així hi ha
esportistes professionals i amateurs) o del públic (parlant d'esports de masses o minoritaris).
A cada època hi ha certs esports que predominen, com el futbol, que comporta una major
presència mediàtica, econòmica i d'equips que hi juguen.

6. • El Jocs Olímpics és una competició internacional d'una sèrie d'esports seleccionats. Per tant,
és possible classificar els esports en base als que formen part dels programes dels Jocs
Olímpics, els anomenats "esports olímpics" i els que no ho són. A més, entre els que no són
olímpics hi ha alguns que són reconegudes pel Comitè Olímpic Internacional (COI).[5]
• Esports olímpics d'estiu: Atletisme, Bàdminton, Basquetbol, Beisbol, Boxa, Ciclisme – BMX,
Ciclisme de muntanya, Ciclisme en pista, Ciclisme en ruta, Esgrima, Futbol, Gimnàstica
artística, Gimnàstica rítmica, Gimnàstica – Trampolí, Halterofília, Handbol, Hípica, Hoquei
herba, Judo, Lluita, Natació, Natació sincronitzada, Pentatló modern, Piragüisme, Piragüisme
en aigües braves, Rem, Salts, Softbol, Taekwondo, Tennis, Tennis taula, Tir amb arc, Tir
olímpic, Triatló, Vela, Voleibol, Voleibol platja, Waterpolo
• Esports olímpics d'hivern: Biatló, Bobsleigh, Combinada nòrdica, Curling, Esquí acrobàtic,
Esquí alpí, Esquí de fons, Hoquei gel, Luge, Patinatge artístic sobre gel, Patinatge de velocitat
en pista curta, Patinatge de velocitat sobre gel, Salts d'esquí, Skeleton, Snowboard
• Esports reconeguts pel COI (podrien esdevenir olímpics): Esports aeris, Bandy, Billar, Petanca,
Bitlles, Bridge, Escacs, Ball esportiu, Golf, Karate, Corfbol, Salvament, Motociclisme,
Muntanyisme i Escalada, Netball, Orientació, Joc de pilota, Polo, Motonàutica, Raquetbol,
Patinatge sobre rodes, Rugbi, Esquaix, Sumo, Surf, Estira i afluixa, Submarinisme,
Esquí aquàtic, Wushu

7. • La pràctica equilibrada d'esport ajuda a mantenir una bona salut física i
mental, en canvi, la manca total d'exercici o la seva pràctica en excés són
dolents per la salut.
• La pràctica de l'esport consta de tres tipus d'activitat: l'entrenament, la
competició i la recuperació. L'entrenament té com a objectiu formar i
entrenar el practicant per tal de garantir l'augment del seu rendiment. Per
ser beneficiós, l'entrenament s'ha de repartir en una sèrie de sessions
periòdiques, progressives i complementàries entre si. La competició té
com a objectiu comparar els esportistes i recompensar els millors, per a
molts esportistes, la competició és el moment més important i el més
agradable. Finalment, la pràctica d'un esport ha d'incloure unes fases de
recuperació i relaxació. L'objectiu d'aquestes sessions és el de
proporcionar al cos de l'esportista el temps i el descans que necessita per
tornar a estar en condicions de generar els millors esforços.

8. • Cada disciplina esportiva potencia una sèrie d'habilitats particulars en els seus practicants.
• L'equilibri, la força, la motricitat, la velocitat, la resistència, la concentració, els reflexos o la destresa són
les habilitats més comunes. Algunes disciplines només aporten una única habilitat, mentre que d'altres
n'aporten de diverses. A més de les habilitats esportives, hi ha uns condicionants físics que condicionen el
rendiment esportiu, aquests factors són la força, la velocitat, la resistència, la flexibilitat i la coordinació de
les unitats motores (intra i intermuscular + propiocepció).
• L'èxit en la pràctica d'una disciplina esportiva depèn de la capacitat de l'esportista per realitzar uns
moviments específics. Alguns esports consisteixen a executar el moviment de la manera més precisa
possible tot disposant de tot el temps necessari per preparar-lo. El tir amb arc és un exemple d'aquest
tipus de disciplines. Altres, en canvi, deixen poc temps per a la preparació i l'esportista ha de realitzar els
moviments de manera espontània. El karate és un exemple d'aquestes disciplines.
• La pràctica de l'esport fa treballar el sistemes cardiovascular i respiratori i diversos músculs. Ajuda a
cremar greix i, per tant, a prevenir l'obesitat, incita a practicar una alimentació correcta i equilibrada,
facilita l'alliberament de la tensió nerviosa acumulada durant el dia, permet el descobriment del cos i de
les seves limitacions. Facilita l'adquisició del sentit d'equilibri, ja sigui en situacions previstes, com a la
gimnàstica o en situacions inesperades, com en els jocs de pilota o les arts marcials. També permet al
practicant de crear una metodologia de treball reutilitzable per a d'altres disciplines.
• Es recomana practicar un esport d'intensitat mitjana o simplement fer una activitat física durant un temps
d'entre 50 minuts i 1,5 hores si es vol aconseguir un efecte sobre el manteniment o la reducció del pes,
com a mínim tres vegades a la setmana. Caminar és l'activitat més popular per un gran nombre d'adults i
ancians.

9. • La pràctica esportiva també té els seus riscos, l'esportista pot lesionar-se a causa d'un moviment en fals, caient (esquinç,
elongació muscular, fractura, traumatisme) o rebre un cop, però també pot ser víctima d'un accident cardiovascular (
infart miocardíac).
• La pràctica d'alguns esports presenta un risc real de lesions greus, com per exemple el traumatisme cranial o l'ofegament, i
la seva pràctica només està permesa amb l'equip adequat, com les armilles salvavides en el cas del piragüisme, el casc en el
cas del descens en bicicleta tot terreny, o la protecció completa en el cas dels porters d'hoquei sobre gel. Alguns esports,
anomenats extrems poden suposar fins i tot risc d'accidents mortals i la seva pràctica pot estar prohibida.
• L'activitat esportiva intensa és una font de ferides greus que pot obligar a l'esportista a deixar la pràctica i deixar-li
seqüeles. La pràctica d'un esport s'ha d'adaptat a l'edat del practicant i el seu estat de fatiga. Una persona pot restar
marcada durant tota la seva vida a causa d'un esport massa intens practicat durant la seva infància. Un esportista pot ser
obligat a deixar la pràctica del seu esport després de sessions d'entrenament o de competicions massa dures i massa
freqüents. La gimnàstica artística és un exemple d'un esport on els joves atletes són sotmesos a exercicis perillosos per a la
seva salut.
• La millor prevenció contra els accidents consisteix a practicar un esport seguint les regles que en siguin d'aplicació:
d'aprenentatge tècnic, aprenentatge de les regles par a la seva pràctica correcta i de seguretat, l'entrenament regular,
l'escalfament abans dels exercicis violents, l'ús de les proteccions recomanades, una alimentació adequada abans, durant i
després de l'exercici, respectar la recuperació entre les sessions d'entrenament i entre les competicions, el compliment de
les prohibicions relacionades amb la meteorologia, la pràctica en grup, etc.
• Les pràctiques esportives de compensació són molt recomanades dins del concepte d'ergomotricitat als llocs de treball per
lluitar contra els accidents. La visita mèdica anual al començament de la temporada proporciona assessorament
especialitzat sobre la capacitat d'un individu per a practicar un esport individual. La negativa a prosseguir un esforç que
sembla massa difícil de suportar és un acte per a protegir la seva salut.

10. • En l'etapa d'infantil, l'objectiu fonamental de l'esport és què
puguin desenvolupar les seves habilitats bàsiques (saber
agafar una pilota, xutar-la, córrer, saltar...). S'ha d'educar des
de l'educació i la cultura esportiva, es a dir, centrar-se en els
valors que ha de rebre el nen i valorar les actituds positives
vers una activitat o acció.
• Una bona educació i cultura esportiva a d'ensenyar als infants
a no sentir-se superiors quan guanyen ni inferiors si perden.
D'aquesta manera, es podran evitar baralles, violència i veure
la resta de companys com a enemics.
• Els infants, juguen de forma lliure i són més feliços si juguen
sense la supervisió constant d'un adult.

11. http://www.youtube.com/edit?video_id=r2qZpRbpuCY&ns=1Esports col·lectius : FUTBOL SALA
Esports individuals de raqueta : TENIS http://www.youtube.com/watch?v=zpLaMBBWzzI
Esports d´aigua : NATACIÓ
Esports de neu: ESQUÍ
Esports de motor: MOTOCICLISME
Esports individuals : ATLETISME http://www.youtube.com/watch?v=qhwxbtYnZ7Q
http://www.youtube.com/watch?v=xTXZ81uB96M
http://www.youtube.com/watch?v=8NAIR6-9Phs
http://www.youtube.com/watch?v=G_SnPPkum1k
http://www.youtube.com/watch?v=5T7tg62eSrIESPORT ESCOLAR:
http://www.youtube.com/watch?v=4_QGMfoNr5k