El pèsol Negre. Nº 23. Agost-setembre 2005

1,016 views

Published on

El pèsol Negre. Nº 23. Agost-setembre 2005

0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
1,016
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
77
Actions
Shares
0
Downloads
1
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

El pèsol Negre. Nº 23. Agost-setembre 2005

  1. 1. Publicació llibertària de l’Alt Llobregat i Cardener GRATISAtur i precarietat Berguedà 6000 exemplars II època núm. 23 Agost-setembre 2005Iberpotach segueix acomiadant treballa- 120 miners. Al mateix temps sampliendors abans de negociar el conveni i els les places de policia i és que, elsMossos dEsquadra agradeixen elsobrers que defensant els seus drets privilegiats volen estar protegits per poder seguir explotant i robant. L’Ajuntament de Berga i lavolien portar una carta a lempresa aSúria. És el final definitiu de les mines i el tèx- seva política cultural i de til al Bages i al Berguedà, però sobretot participació ciutadana /pàg 5Lempresa Grup Bloc 41, de Navarcles, és la continuació de la davallada impara- L’Institut Municipal de Cultura, ladeixa al carrer 90 persones de la fàbrica ble de drets laborals i socials. Sinó pre- regidoria de joventut i la campanyaMABSA, dun total de 120 treballadors. nem consciència del que ens estan fent quan vulguem posar-hi remei serà per la participació ciutadana deCarbons Pedraforca pot deixar al carrer massa tard. l’Ajuntament de Berga, no és res més /pàg 20-21 que bruta política barata. Bages Cremat sobre cremat: incendis a la Catalunya Central /pàg 3 Els incendis d’aquest estiu han cremat gran part del Bages, especialment Sallent, Balsareny, Navarcles... Ineptituds, responsabilitats i més enllà d’això l’autor ens proposa una reflexió important. Abús d’autoritat dels mossos a Manresa /pàg 4 Un altre abús d’autoritat per part dels Mossos d’Esquadra de la senyoraMiners tallant l’eix del Llobregat en el seu conflicte amb Iberpotash Tura, aquesta vegada a ManresaArxivada la denúncia Esdeveniments després de Altres llocs Repressió als companys l’assassinat de l’Isantade tortures al jove de Carta a la senyora Tura anarquistes italians /pàg 8Torà Violència per a nosaltres Plataforma per a la convivència Muntages i repressió contra anarquis- tes italians a Italia i aquí. Solidaritat activa amb els anarquistes presos!pàg 8 El pueblo, eterna alegria golpeada Carta a Roser Farràs Altres /pàg 15-19 Transgènics, alimentació i alterna- tives de consum
  2. 2. Aquí estem de nou, treballant per fer realitat aquest projecte de denúncia i comunicació Sumari horitzontal. Pàgina 4 A LA TURA SE LI INDIGESTA EL SOPAR Aquests darrers mesos han passat moltes coses al nostre voltant, greus esdeveniments que ens recorden la misèria de la societat actual. Ara i aquí veiem un nou tancament duna Pàgina 5 LA MARXA-HOMENATGE ALS MAQUIS ARRIBA A L’ALT LLO- empresa, fent-se visible una vegada més un moment en què el potencial crític de les clas- BREGAT I EL CARDENER ses treballadores segueix adormit. Ens deixem el cos per una merda de sou tot lany i no som capaces encara (o ja no som capaces) de lesforç per mobilitzar el rebuig a aquesta Pàgina 7 UNA ALTRE AGRESSIÓ DELS PORTERS DE LA GENERAL situació. Lexplotació, malgrat tots els auguris postmoderns, persisteix. Paradoxes de la vida. Potser és al postmodernisme a qui li devem: no va aconseguir acabar amb lexplota- Pàgina 7 NOTÍCIES BREUS ció capitalista però si amb el seu moviment de rebuig. Pàgina 7 L’AJUNTAMENT DE LA ROCA DEL VALLÉS CONTRA LA CUL- Segueix lexplotació, senforteix lespeculació, sactualitza la repressió. Els buròcrates da- TURA POPULAR quí llancen una nova onada repressiva vers les persones crítiques. I per si fos poc els atacs ja no vénen només des de dalt, i recordem aquell vell lema: pau entre pobles, guerra entre Pàgina 9 MULTES PER CRITICAR SHARON A BARCELONA classes. A Berga la fractura social és quasi un fet als carrers, i ens hauríem de preguntar quin paper hi juga cadascuna i quines confidències i condescendències trobem; potser més Pàgina 9 UN MAÑO I UN BERGUEDÀ A LA CONTRACIMERA DEL G-8 duna sestiraria dels cabells. Hi ha amistats perilloses. Conseqüència: que cadascuna en tre- gui la seva. El poble de Berga sap el que va succeir la passada tardor i la passada Patum, Pàgina 10 PER COMUNICAR-TE AMB UNA PERSONA PRESA sap en quina versió confia i així es va demostrar en les manifestacions que van acabar a la porta del zoo dels mossos, aquella espècie danimals, recordant les paraules de Joan PÀG 15-19 ESDEVENIMENTS DESPRÉS DE L’ASSASSINAT Rigol, demòcrata i cristià, pronunciades al Parlament de Catalunya mentre el presidia. Els DE L’ISANTA fets de Patum encara ens dolen. I ens subleven. Del que ha passat després i el paper de la PÀG 15 SOBRE LA PLATAFORMA PER LA CONVIVÈNCIA Tura ja en parlem prou. Els funcionaris sempre shan protegit mútuament i PÀG 16 CARTA A LA SENYORA TURA nosaltres...nosaltres així estem. A Manresa, policies i jutges prevariquen per tal de prote- PÀG 16 CARTA A ROSER FARRÀS gir especuladors, per si la llei no els protegeix ja prou (okupa i resisteix!). I daquesta PÀG 17 CARTA OBERTA A ROSER FARRÀS manera, altres companys són greument represaliats per lexercici de persones sense escrú- PÀG 18 VIOLÈNCIA PER A NOSALTRES pols. I tres quarts del mateix a Sallent, on la incompetència institucional i judicial es fa PÀG 19 EL PUEBLO, ETERNA ALEGRIA GOLPEADA represàlia i les mines agonitzen, no sense reproduir-se els històrics episodis de dignitat obrera i violència patronal i estatal. Per tancar la quadratura, a la presó del Bages hi haurà PÀG 22 DE LA MANCHESTER CATALANA AL SOHO BARCELONÈS lloc per qualsevol de nosaltres. PASSANT PEL FÒRUM DE LES CULTURES Tot plegat, delirant tragicomèdia de mentires necessàries. Definitivament, el sistema es PÀG 22 PRESONS, L’ALTERNATIVA FÀCIL DE LA LLEI comporta com un imbècil egoista pres de patologies incurables. El poder és un corredor de fons. Hauríem de tornar a recordar amb qui creu aquest poble i assenyalar a qui men- PÀG 23 RESSENYES I POESIA teix: la necessària reforma democràtica vindrà del carrer o no vindrà. PÀG 24 ENTREVISTA Aquest mateix carrer que veu com segresten la cultura popular (a la Patum de Berga ja li preparen el cementiri, altrament dit museu). La festa, com el paisatge, tal com lhem cone- gut sacaba, amb la cautela i silenci amb que les seves ments solen dissenyar, entre les fla- mes de la infàmia. La cantarella de sempre: el diner abans que el poble. I així lespecula- ció passeja triomfant per les seves noves autopistes, segones residències i maleïts eixos del Llobregat -fins i tot els seus noms es retorcen de cinisme-. Malgrat tot , aquí estem i aquí estarem, no vagin a pensar que ja està tot fet. Salut! I bons aliments!I recorda... Directori *BERGA: Ateneu Llibertari del Berguedà: c/Edita: Col·lectiu Pèsol Negre. El Pèsol Negre no és el portaveu de cap associació ni entitat. El col·lectiu Pinsania núm. 7 bxos, Berga 08600. AdreçaPèsol Negre és obert i canviant i no representa a ningú, solament a qui en forma part a cada moment. electrònica: alliberga@hotmail.com iDaltra banda, com a col·lectiu només intentem assumir leditorial i les grans línies de la publicació, la ateneullibertari@berguedallibertari.orgresta de textos són responsabilitat dels irresponsables dels seus autors. A qui li piqui que es rasqui. Associació Cultural Columna Terra i Llibertat (col·lectiu difusor del pen- sament i la pràctica anarquistes): c/ del Balç núm. 4 baixos, Berga. AdreçaTancament daquesta edició: 30/08/05 postal: apartat de correus 16 Berga 08600. Adreça electrònica: actll@berguedallibertari.org www.berguedallibertari.org (Portal llibertari delEn aquest Pèsol Negre han participat: Berguedà on trobareu les pàgines web dels col·lectius llibertaris Marta, Pep i tu, M., Col·lectiu la lluna Negre, Cirne, Hiram Gascoine, Gbx, Barrikada, Milicianu, berguedans). Centre dEstudis Josep Ester Borràs (centre de docu-Plataforma per la convivència, zuma, turalparedón!, Fulanito, Karatepunk, Akgalavia, Boicot preventiu, mentació, recerca i difusió de la història social de la comarca): c/ del BalçH.A.T.E, La pantera negre, Els tenebres, Marcel·li Isach Boixader, Otro, Yoko ono, Faust, La Hija, núm. 4 baixos, Berga. Adreça postal: apartat de correus 16 Berga 08600.Mineros, Balcebú, F i Secció Sindical CGT-correus Manresa, Milicianu. Adreça electrònica: cejeb@berguedallibertari.org Pèsol Negre (publicació llibertària de l’Alt Llobregat i Cardener): pesolnegre@berguedallibertari.org *GIRONELLA: Associació Cultural La Fona. *MANRESA: CGT (anarcosindi- Atenció: La premsa anarquista pot erradicar la ignorància i la sub- cat): c/ Circunvalació núm. 77, 2on, 08240 - Manresa (Barcelona). Telf. : missió al poder. 93 874 72 60 - Fax : 93 874 75 59. Adreça electrònica: manre@cgt.es Aquesta revista la fem entre totes i tots i per això és important que Coordinadora antirepressiva de Manresa: http://www.nodo50.org/cam/ ens feu arribar els vostres articles de denuncia, pensaments, poemes, (en construcció) Na Bastardes (centre social okupat): c/ Bastardes núm. etcètera. Intentem publicar-ho tot, tingueu paciència. 13, Manresa. *MONISTROL DE MONTSERRAT: CNT-AIT (anarcosindicat): c/ Sant Pere núm. 35, 08691 Monistrol de Montserrat. Adreça electrònica: cnt_ait_monistrol@yahoo.es. *NAVARCLES: Cal Carrasclet: carrasclet@gmail.com. Masia okupada Ca nEscaiola: canescaiola@gmail.com. *OLVAN: Ateneu Popular Olvanès *SALLENT: Amics dAgustín Rueda Adressa electrònica: amicsagustin@berguedallib- ertari.org, CGT (anarcosindicat): c/ Clos núm. 5, 08650 - Sallent (Barcelona). Telf. : 93 837 07 24 - Fax : 93 820 63 61. Adreça electrònica: sallent@cgt.es. Pàgina Web: http://www.cgt.es/sallent *SÚRIA: LAlternativa (col·lectiu polític): c/ Magí Fàbrega, 3, 2n, 08260 Súria. Telf. 93 869 64 26. Pàgina web: www.surialternat.tk Adreça electrònica: surial- ternat@latinmail.com
  3. 3. Incendi prop de Navarcles de Guadalajara), tirar una colilla des de la carretera (cas del de Cardona) o fumigar abelles (cas del de Rocafort). Des daquest punt de vista els incendis són el resultat de lús negligent dels espais forestals com a espais de lleure per part de la població urbana o bé com a espais que són atravessats per connectar espais urbans (carreteres i línies elèctriques). És clar que aques- tes pràctiques poden causar o no incendis (voluntàriament o involuntàriament), però per mitjà de la seva criminalització saconsegueix tant fer recaure el conjunt de la responsabilitat en una persona com oferir al poder lexcusa perfecta per restringir i controlar laccés de les persones en els boscos i, en un sentit purità, criminalitzar loci i el gaudí de la natura. Aquest discurs, doncs, posa lac- cent en les causes immediatesCremat sobre cremat: incendis de lincendi, oblidant aquelles de fons. Conseqüentment la solució als incendis és la seva extinció, on la prevenció sentén com aa la Catalunya Central part del procés dextinció; fixem- nos sinó en el lema de la cam- panya de la Generalitat daquest estiu: "la millor manera dapagar un incendi, és no encendrel". LaNavarcles, Agost 2005 ticant, possiblement amb injustí- de poder (entre persones i entre els incendis a la Catalunya veneració de lextinció, en cia, a aquelles persones que llui- lespècie humana i la natura) i Central són la coincidència espa- aquest sentit, comporta una feHiram gascoigne ten contra el foc. Una altra cosa lautolegitimació daquest siste- cio-temporal daltes temperatu- cega en la tècnica (contrafocs,N hi ha que diuen que "llue- són els errors polítics de la clas- ma es produeix a costa del terri- res, baixa humitat i sequera, cremes deixamplament, confi- ve sobre mojado", però se governant que, tot i no tenir tori: tant de les comunitats vege- vegetació amb una gran capaci- nament,...) i en la tecnologia aquí podríem dir que tampoc la menor idea sobre tals i animals (inclosa la humana) tat dencendres (piròfila), forts (avions, camions, programes de "crema sobre cremat". incendis forestals, pretenen con- com dels seus respectius hàbi- pendents i boscos extensos. simulació,...). Aquesta fe es basa Aquesta és la percepció vertir-se en el centre datenció. I tats. A curt termini, només és Aquest any, sens dubte, el factor en el mite de què "la tecnologiaque es té a lAlt Llobregat i no obstant això, no penso insul- qüestió dapagar incendis, espe- estrella és la sequera: en alguns ens salvarà", és a dir que tard oCardener després que cada estiu tar o desacreditar a ningú inútil- rar la regeneració dels boscos i diaris sha pogut llegir que si no dhora algun científic (els nousles comarques més afectades ment sobre aquest tema, repe- les indemnitzacions als afectats, fos per la sequera no hi hauria sacerdots) inventarà alguna cosapels incendis forestals (en tint les mateixes frases queixo- però a llarg termini les con- incendis, com si els altres estius o desenvoluparà alguna tècnicasuperfície cremada, no per nom- ses, però conformistes, de sem- seqüències poden ser desastro- no nhi hagués hagut (encara per resoldre els problemes, enbre dincendis) sempre siguin les pre ("els polítics no fan res" o ses. No vull entrar en un discurs que és cert que la daquest any aquest cas els incendis. Aquestamateixes: el Bages, el Berguedà i "els bombers no hi eren quan catastrofista, però cal tenir en és la pitjor en 60 anys). Però, el fe cega es mostra, per exemple,el Solsonès. Aquest estiu, fins a tocava", i daltres frases per les- compte que el "control de la que realment està de moda és en les declaracions dels GRAFfinals de juliol, hi ha hagut tres til que poden llegir-se o sentir-se natura" per part de les persones culpabilitzar al canvi climàtic: en (Grups de Recolzamentgrans incendis en aquesta regió, als mitjans de comunicació quan és només un mite, com tantes alguns llibres de divulgació dActuacions Forestals) delsiniciats a Rocafort, Balsareny i els incendis són la notícia princi- vegades sha demostrat. científica sel responsabilitza Bombers de la Generalitat, enCardona, que en conjunt sumen pal). No hi penso dedicar el sobradament; és cert que està considerar els incendis demés de 3000 hectàrees de temps, ni fer perdre el temps Aquesta visió del territori és prò- succeint, però el canvi climàtic Balsareny i Cardona com asuperfície. A aquests cal sumar- alxs lectorxs daquesta publica- pia de lètica de natura que gran només té implicacions directes "incendis impossibles" (Regió 7,hi, a més, la infinitat de petits ció llibertària. part de la població daquest país en les condicions climàtiques, 25-7-05), ja que els simuladorsincendis (Pont de Cabrianes, té (tant els explotadors com els que poden afavorir o no als matemàtics no van poder predirAvinyó, St.Vicenç de Castellet,...) El que tinc clar és que, i com explotats). En la visió occidental incendis. No és que aquest dis- el seu comportament (velocitatque, encara que mediàticament mostren casos com el de la es concep la natura (només cal curs sigui fals, sinó que oculta o de propagació, salts de focusno tenen interès (precisament Catalunya Central, per molt que llegir la Gènesi, en la Bíblia) com nega un dels factors principals secundaris,...).per ser petits pel que fa a exten- es millorin les mesures de pre- a recurs per a ús i benefici dels incendis per mitjà dunasió i efectius utilitzats), en el seu venció, coordinació i extinció (i exclusiu de la humanitat. A visió fatalista, a lestil de: "si Quina és doncs la causa de fonsconjunt representen unes 2000 no en tinc cap dubte que es aquesta visió shi ha dafegir le- aquestes comarques són pro- dels incendis forestals? On radi-hectàrees més. Si bé és cert que milloren) per part dels bombers, conomicisme que ha introduït el penses als incendis forestals, quen les solucions radicals? En laaquestes superfícies no tenen ADFs, agents rurals,..., els incen- capitalisme, pel qual el benefici que hi farem". Daquí sha passat pròpia història recent dels bos-res a veure amb les cremades en dis continuaran produint-se, ja ha de ser valoritzable política- fàcilment a una visió mística, cos de Catalunya. El sistemaels anys 1986 (el primer gran que les solucions i millores que ment i econòmicament. com va demostrar lalcaldessa de capitalista, entre daltres con-incendi al Bages), 1994 i 1998, es plantegen no van a larrel del Navarcles durant lincendi de seqüències, ha comportat la-és significatiu que després problema (no són radicals), són La manca de radicalitat pot veu- Rocafort (que també va afectar bandó de la major part de lesdanys encara es cremin pràcti- simplement parcials que perme- res en com el discurs hegemò- Navarcles) amb frases com: "sha terres agrícoles daquesta regió.cament els mateixos llocs. La ten a les classes dirigents, per nic desenvolupat pel complex aconseguit apagar el foc gràcies Labandó sha traduït en la rege-qüestió no està, doncs, en les una banda, mantenir lstatu quo format per les classes informati- a que tots els navarclins hem neració de les masses forestals, ixifres, sinó en els fets. donant la sensació que es fa va, política i científica justifica resat a Sant Valentí [el patró del actualment a Catalunya hi ha alguna cosa i, de laltra, autolegi- els incendis forestals. Aquests poble]". tanta superfície forestal com laEn la qüestió de la prevenció, timant-se davant el conjunt de la sens venen de dues formes dife- que hi havia abans de la colonit-coordinació i extinció dels incen- població. El fet indicatiu daixò rents, però complementàries. La segona forma amb la que es zació romana; és a dir feia mésdis de ben segur que es cometen és, com deia, que cremi sobre Per una banda, els incendis es justifiquen els incendis és a de 2000 anys que no hi haviaerrors, però no hi entenc gaire, cremat. justifiquen per mitjà de les con- través de comportaments indivi- tant bosc. La diferència entre elsaixí que en aquestes línies no dicions físiques. Les més duals o col·lectius, com ara fercelebraré la meva ignorància cri- El manteniment de les relacions comuns utilitzades per explicar una costellada (cas de lincendi continúa a pàgina 4
  4. 4. 4 Abús de poder dels mossosve de la pàgina 3boscos de llavors i els dara rauen el seu desenvolupament: els d’esquadra a Manresaboscos actuals tenen de mitjanauns 50 anys, de manera queestan deficientment estructuratsinternament: la major part delsexemplars tenen la mateixaedat, hi ha una gran abundànciade sotabosc que competeix Manresa, 09/08/2005 te pasa algo? I seguidament va nar a comprovar-ho amb el jove de Torà. A veure què pas-directament amb els arbres Zuma propinar tres cops de puny a la número correcte van desaparèi- sarà amb aquest cas. Seguirem Ejoves,... fets que afavoreixen la cara dun dels nois (un a lull, un xer sense dir res més. informant en el proper pèsol.combustió massiva de les mas- l primer cap de setmana a la galta i un al nas del qual va A finals del mes de juny lagre- Si no donem resposta a aquestsses forestals. de juny, dos joves man- començar a rajar sang abun- dit va ser citat a declarar als jut- fets, es tornaran a repetir, i pot- resans sortien desmor- dantment). A darrera del cotxe jats pel tema de les lesions, ser nosaltres serem els/les afec-Labandó de les terres també zar a les 7h del matí del en qüestió es trobava aparcat però curiosament al jutjat no tats/des!!!sha traduït en una manca de Bar Marcos (situat al carrer del un altre cotxe del qual va sortir havia arribat la denúncia feta agestió daquest territori. Per una Bruc, davant de lescola un individu que va córrer a la comissaria i va haver dinter-banda, la visió economicista la Renaixença) després duna nit separar el conductor del noi posar una nova denúnciarebutja perquè no en treu cap de festa. A davant de lescola hi agredit. A continuació, els va dir (aquest cop, als jutjats).benefici econòmic a curt termini havia un cotxe aparcat amb la als del cotxe que marxéssin Aquests fets corroboren unai, de laltra, la visió ecologista la porta del copilot oberta amb (fent-los senyals, tot intentant vegada més que els abusos derebutja emparada en un laissez una noia que tenia mig cos a que els agredits no ho veiéssin). poder per part de les forcesfaire natural, que des de que fora i que anava jugant amb una Instants després, els va ensen- policials no són mers casosexisteix lespècie humana placa policial dirigint-se a ells. yar una placa dels Mossos puntuals, sinó que entren aaquest ja no existeix. Totes dues Els dos joves li van demanar si dEsquadra i els va recomanar lordre del nostre dia aperspectives neguen que la natu- havien fet alguna cosa perquè que anessin a lhospital a fer un dia. Demostren un cor-ra interactuï amb la població els ensenyés la placa i la dona informe mèdic i a comissaria a porativisme i un enco-humana, quan és ben cert que la es va fer enrere i va optar per interposar una denúncia. Però briment mutu entremajor part de les urbanitzacions amagar-la i dir que era de men- ell mateix, que havia presenciat els membres delde cases aïllades es troben tida. els fets, es va negar a acompan- Mossos dEsquadra,enmig dels boscos, que cada tar- Els dos nois li van dir yar-los. cosa que els dónador els boscos del Berguedà tranquil·lament que què feien Quan van anar a denúnciar-ho a una impunitat totalsomplen de boletaires, que els jugant amb una placa dels la comissaria dels Mossos, la- vers els reiteratsespais naturals protegits shan Mossos dEsquadra, que si no gent que els prenia declaració, casos de prepotèn-convertit en un important destí en tenien prou amb el què havia veient la gravetat dels fets, va cia policial.turístic, que els domingueros fan passat a Berga que a sobre fer cridar el sargent. Els dos Normalment elscostellades i arrossades,... Tot i haguéssin de provocar així a la nois havien apuntat la matrícula jutjats també sónque alhora les criminalitzen. Una gent. del cotxe i els Mossos la van còmplices daquestcontradicció en sí mateixa: com A dins del cotxe, a part de la comprovar dient que no corres- encobriment compoden negar i criminalitzar alho- noia hi havia tres persones més, ponia a cap dels seus cotxes. ho demostra el casra que la gent usi la natura? i en aquell moment va sortir el Però shavien "equivocat" a la- arxivat per les tor- conductor cridant: Que te pasa? puntar el número i quan van tor- tures inflingides alLes panacees no existeixen, així A la Tura se li indigesta elque no proposaré cap solucióimmediata als incendis. Però síque és necessària una gestiódels boscos, que impliqui analit- soparzar el forest i els incendis desduna nova perspectiva, abando-nant la visió economicista, eco-logista liberal, tecnològica i fata-lista emparada en el capitalismei el paternalisme de lEstat. una vintena de persones davantMentrestant, les experiències lli- Manresa 09/08/2005 del restaurant. Gràcies a lesbertàries estan demostrant que, Turalparedon! poques mesures de seguretat Edavant dels incendis forestals, (fet que no ens esperàvem) vamtenen moltes coses a dir. Les ini- l dia 4 de juliol va sortir poder pujar fins el menjador onciatives individuals i col·lectives una notícia al Regió 7 estava la Tura. La Montserrat node molts voluntaris (aportació de que explicava que el dia estava sola, sopava amb la cremmitjans tècnics, coneixement del següent la consellera de la crem: amb lalcalde Valls, Pintada en solidaritat amb Na bastardes enterritori, ajuda als bombers, rea- Tura visitaria la ciutat de amb en Josep Huguet, amb el perill de desallotjamentlització dentrepans,...) desenvo- Manresa. La Montserrat Tura regidor Ramon Fontdevila, amblupades al marge de ladminis- havia estat convidada per les la gent de la Cambra, … i unestració estatal i de gran efectivitat "bellíssimes" persones de la quantes televisions. Ens vam(encara que no sels reconegui) o Cambra de Comerç, per partici- quedar mitja hora amb una pan-el fet que durant lincendi de par a un sopar-col·loqui al carta que recriminava les últi-Rocafort-Talamanca-Navarcles, Restaurant del Club de Tennis mes actuacions de la Tura, totlokupació rural de Ca nEscaiola Manresa. Tot i que hi havia poc cridant i expressant el rebuig ai el bosc circumdant no fos afec- temps per preparar-ho i que hi totes les responsables políti-tat justament perquè part de la havia convocat un acte al ques daquella sala. Durant lac-seva activitat implica la gestió mateix dia i hora, les actuacions ció només van aparèixer dosdel bosc, són alguns exemples i declaracions fetes per la Tura cotxes dels Mossos i vam poderque shaurien de mereixien una resposta. Volíem marxar sense ser oficialmenttenir presents. mostrar la nostra ràbia i indig- identificades. nació en front els últims desa-Per més informació: llotjaments, les detencions en No creiem que ni a la Tura ni a Comunicado manifestacions, la manipulació la resta de la púrria que hi haviasobre el incendio de Guadalajara en el cas de Berga, etc. en aquell sopar li fes cap gràciay los incendios, de Los Amigos de Ludd la nostra presència. Però…http://www.alasbarricadas.org/info/arti- El dimarts 5 de juliol cap a les algun cop també ens toca riure cle.php3?id_article=1426 22h del vespre, ens vam reunir a nosaltres!
  5. 5. 5L’Ajuntament de Berga i la seva políticacultural i de participació ciutadanaBerga, Agost 2005 les esmentades característi-Pep i Tu ques. A la pràctica això que vol dir? Doncs que de fet, un copL Ajuntament de Berga, superada la por que els va fer no com la majoria dajunta- tenir les normes desenvolupa- ments, mai ha tingut cap des (ja que han continuat fent el interès per la cultura més que feia CiU), por de què esenllà de lestríctament necessà- depurin responsabilitats per laria per fer-se propaganda. Les seva incompetència que va por-úniques activitats, produccions i tar els tràgics resultats que totsexpressions culturals que ha sabem, por en definitiva de per-potenciat i fins i tot subvencio- dre el seient. Doncs bé, un copnat àmpliament han estat aque- superada aquesta por i desenvo-lles que poden ser considerades lupades les normatives munici-com propaganda política (explí- pals que calguin, podran seguircitament o implícitament), aque- actuant com fins ara però amblles expressions dun malano- la llei de la seva part. Podranmenat folklore i sobretot les que prohibir, sense prohibir-hofeien els seus amics, parents o explícitament, qualsevol acte alalgun altre berguedà il·lustre. carrer que no els interessi queTot plegat la màxima expressió es faci. Les normatives són sim-de la Catalunya rància. Durant la ples impediments econòmics allarga tirania de CiU, en Farguell la lliure creació cultural i ells hodonava els diners per fer la cul- saben molt bé i ho fan servirtura que ell volia de manera conscientment.totalment arbitrària i sense quese sàpigues quan i què es dona- Davant daixò cal seguir creant iva, al marge de linterès cultural fer tanta cultura i lluita socialo social que tingués lactuació com sigui possible, legal oen qüestió. No tothom tenia els il·legalment, tant és. Si les lleismateixos drets alhora de fer ser- i les normes són simples instru-vir els pocs equipaments i ments de coerció i dimpedi-infrastructures públiques de ment camuflat de la lliure asso-què disposa lAjuntament, les ciació i la lliure expressió, caldràsubvencions mai van ser clares sia. Ja que la poca activitat nhas de tenir per fer segons nostre i no és dells. Cal fer la sens dubte desobeir i ensenyarni responien a necessitats ni les municipal en el terreny de la quines activitats públiques. nostra activitat social i cultural a desobeir. Visca la desobedièn-despeses eren justificades, etc. participació ciutadana va just Doncs és esgotador, decepcio- al marge dells i si ho volen cia! Fora polítics i fora la medio-Els de CiU sempre han estat uns encaminada a evitar-la, ometre- nant i fins i tot repugnant. impedir que ens tanquin a tots, critat dels berguedans il·lus-cacics, fins aquí dacord. Ara bé, la, no escoltar-la i aixafar-la a Durant anys i panys (al marge el conflicte el crearan ells per- tres! Visca la llibertat!amb lentrada dERC a tota costa. És a dir com sempre, de qui governi) ens han posat què la cultura popular no potlAjuntament, primer de la mà però a sobre tenen el morro de pals a les rodes, tots els que han ser aturada per quatre mama-de Badia (CiU) i més tard de parlar de la conveniència de la pogut i a tots els nivells, mentre rratxos que viuen de la políticaCamps (PSC) es va fer molta participació ciutadana quan no la "cultura" rància o la domesti- o que són addictes al poder.propaganda de que les coses fan res més que evitar-la a tota cada o la daparador o la del fol-canviarien, ara es democratitza- costa. klore mal entès ha seguit gau- A PARTIR DE LASSASSINAT DELria laccés als recursos munici- dint de totes les avantatges. Un COMPANY ISANTApals, la gestió econòmica cultu- Res no ha canviat. Fer plans exemple per acabar: si vols ferral seria transparent i el tracte dacció cultural o plans per a la ús dun equipament públic (que Més enllà del fàstic que ha fetamb les entitats seria igualitari, participació ciutadana és com paguem entre tots) un ciutadà o lactuació de tots els grupsdemocràtic. El caciquisme sha- fer una comissió dinvestigació i col·lectiu anònim haurà de fer municipals, ja que el poc quevia dacabar. I això ho garantia només buscar allò que deia una instància, possiblement no han fet o han fet tard i forçatsel Pla dAcció Cultural que havia Lampedusa: "Cal que tot canvïi la responguin i si ho fan potser per la realitat social (presentar-de culminar amb la creació de per tal que pugui seguir igual". que la deixin o no, i si la deixen se com acusació particular i lalInstitut Municipal de Cultura, la La resta es cantarella política i li ho diran a darrera hora i reprovació de la conselleragran aposta de Josep Xoy (ERC). només se la creu qui li convé posant tants impediments tèc- Tura), ara es torna a veure elDoncs si algú es pensa que res creure-se-la pels interessos que nics i legals com puguin. Si això poc que els interessa lassocia-ha canviat va molt i molt equi- hi té en joc, o bé aquell que és mateix o vol fer alguna altra cionisme de la comarca i és quevocat. Ni durant la legislatura en absolutament estúpid. entitat (Penya Boletaire, Àmbit com va dir la seva amiga Tura ésque manaven Badia i Xoy ni amb de Recerques, Patum o alguna preocupant que existeixi teixitaquesta que manen Camps i Xoy Tot això que explico ho faig altra pocasoltada) no cal presen- associatiu no depenent ni con-(se suposa que ara ja haurien amb coneixement de causa, tar res, amb una trucada a lamic trolat per lAjuntament.hagut de tenir temps dacabar amb més de vuit anys de tracte de torn tot va sobre rodes.amb les males costums ante- constant amb lAjuntament he Des lassassinat del nostre com-riors i desenvolupar la democra- pogut comprovar tot això i més. No hi ha res a fer, és definitiu. pany shan derivat diverses con-tització de la gestió municipal). I és que clar, si vols fer ús duna Lactivitat social i cultural ha de seqüències. LAjuntament estàObviament no ha canviat res, i si infrastructura pública, demanar ser efectivament autogestiona- desenvolupant normatives queno ho ha fet ja és perquè no ha un permís per fer alguna cosa al da i per evitar els pals a les mai ha tingut i que a la pràcticafarà mai. carrer..., has dacabar parlant rodes dels politicutxus locals cal fan impossible la celebració de amb ells per força. Els col·lec- que es faci al marge de les seves cap acte legal al carrer si no ésPel que fa al foment de la parti- tius que tenim vocació autoges- lleis i normes, ja que només les que es compta amb la sevacipació ciutadana (darrera tionària i dautofinançament fan servir quan volen i només col·laboració, ja que amb lesinvenció de lAjuntament del volem el mínim tracte amb les apliquen a qui volen, per tant exigències municipals és econò-PSC) és el colmo de la hipocre- lAjuntament però poc o molt cal ocupar el carrer perquè és micament impossible fer res de
  6. 6. 6 La Marxa-Homenatge als Maquis arriba a l’Alt Llobregat i el CardenerLa marxa al BerguedàBerga, Agost 2005 que lany passat en vam posarM. una de pedra, però així i tot en el seu moment la van recobrir deC om cada any -i ja en fa ciment i la vam haver de restau- vuit- la Marxa Homenatge rar. Una bona mostra que hi ha als Maquis ha tornat al gent que no li agrada que es Berguedà la penúltima recordi segons què. Els actes van setmana de juliol. I cada continuar el mateix divendres alany, des que va començar, la vespre a lAteneu Columna TerraMarxa ha anat creixent i cada i Llibertat, on es va passar elcop hi ha més gent, més col·lec- documental “Francisco Ponzan,tius i més indrets implicats. el resistent oblidat”, sobre elAquest any vam començar els paper tan actiu i crucial daquestactes al Berguedà amb una con- llibertari aragonès en la resistèn-centració a la carretera vella de cia francesa, al capdavant dunVilada, on els darrers anys grup on van participar, entre dal-havíem col·locat una placa en tres, el berguedà Josep Esterrecord i homenatge als tres de Borràs i tota la seva família.Vilada: Bertobillo, Puertas iVilella, assassinats per la Guàrdia Lendemà, dissabte, ens vam reu-Civil el 1949. Cada any que nir a la llar natal de dos maquis Concert de Manolito’s Band a la plaça de la Riberahavíem posat la placa, ens lha- llibertaris berguedans il·lustres:vien arrencada al cap de pocs Marcel·lí Massana, al migdia, a rriller. De nou a Berga, vam aca- de gent i un ambient festiu i tran- de Santa Eugínia, i un dinardies i shavia de reposar en la Berga; i Ramon Vila Capdevila, a bar la jornada a la plaça de la quil. popular, van posar fi als actessegüent edició de la Marxa. Peguera, on vam dinar i vam pen- Ribera, on es va aconseguir orga- denguany al Berguedà.Aquest any és el primer que no jar una bandera llibertària a la nitzar un concert que va ser molt Diumenge, una caminada popu-sha hagut de reposar la placa, ja roca, sobre la casa natal del gue- exitós, amb una gran afluència lar per la vall de Pedret i el MasLa marxa a Navarcles alhora ingènues a nivell estratè- cions fetes durant la xerrada. pel veí municipi de Calders o béNavarcles, Agost 2005 En la xerrada-col·loqui va con- gic Això ens anima de cara a lany les passes duna partida de gue-Hiram Gascoigne textualitzar-se la guerrilla anar- - la manipulació informa- que bé, i esperem poder tornar a rrillers que va amagar-se a propE quista, primer, en el si del movi- tiva duta a terme pel règim fran- organitzar un altre acte, en el de Navarcles. n el marc de la VIII Marxa- ment anarquista espanyol i, quista envers a la guerrilla, des que, per exemple, podria seguir- Homenatge als Maquis, el després, en el marc de la lluita de no atorgar-li espai en els mit- se els passos den Caracremada passat 9 de juliol Cal anti-franquista i, a través de la jans de comunicació fins a pre- Carrasclet va organitzar Resistència francesa, amb la llui- sentar-los com a delinqüents Xerrada al casal Carrascletun acte dedicat a Ramon Vila ta contra el nazisme durant laCapdevila "Caracremada", consi- Segona Guerra Mundial. A través Daltra banda, actes com aderat el darrer maqui català en de la interessant i didàctica aquests posen de manifest fins amantenir-se actiu. Lacte va con- xerrada duta a terme per lhisto- quin punt les classes dirigentssistir en el passi del vídeo riador i les següents preguntes (tant del règim franquista com"Ramon Vila Capdevila: lúltim es va destacar sobretot: democràtic) han provocat loblit imaqui català", duna mitja hora la tergiversació de la història delde durada, seguit duna xerrada- - el compromís i lesforç moviment anarquista català icol·loqui dirigida per un historia- (físic i mental) personal den espanyol.dor local especialitzat, entre dal- Caracremada amb el movimenttres temes, en la lluita anti-fran- obrer i anarquista al llarg de la Per últim des de Cal Carrascletquista, i finalment en un sopar a seva vida valorem positivament lassistèn-base de pa amb tomàquet i trui- - les seves benintenciona- cia a lacte (més de la que ensta, formatge, croquetes,... des accions guerrilleres, però esperàvem), com de les interven- les diferents entitats a sota anunciades no tenen perquè compartir les ideologies dels diferents articles de la publicació Bi.cilindrics, s.c.p. C/ Raval, s/n 08272 Sant Fruitós de Bages Telèfon i fax: 93 876 03 09 Especialitat en Moto Guzzi Fanàtics de les OSSA i DUCATI Servei DERBI i KAWASAKI Mòbil: 639 11 25 58 web: http://personal2.redestb.es/bi.cilindrics C/ Mossen Jacint Verdaguer, 46 Persona de contacte: Pep. Manresa e-mail:bi.cilindrics@retemail.es tel. 93873 13 50
  7. 7. 7 Una altre agressió noticies breus dels porters de la LA BERGUEDANA DE JAZZ ESTRENA PÀGINA WEB General www.bdejazz.net Pep i tu (Berga) Una de les entitats berguedanes més actives i amb un treball més seriós, la Berguedana de Jazz, estrena pàgina web. Tot i que encara està acabant-se delaborar ja pot ser visitada. Agrairàn els comenta-Berga, 10/08/2005 hagi trencat res, el segurata contusions generals, etcètera. ris que pugueu fer a través del seu correu electrònic: laberguedana- diu que està gravat al vídeo, el dejazz@hotmail.comFulanito noi com que no ha trencat res Lendemà el noi va denunciarI és que per desgràcia, insisteix en defensar la seva lagressió als Mossos com ja saben els lectors innocència. Aleshores el segu- dEsquadra de Berga tot i que AIGUA del Pèsol i molts bergue- rata li du que fa pudor a aquests, es van "descuidar" Gbx (Berga) dans, aquests abusos moro, aleshores el noi li diu d’incloure-hi entre altres comencen a ser habituals. que marxa perquè estant allà coses els insults racistes que Ja fa vora un mes els habitants de Berga patim talls intermitents dai- amb ell troba que potser sí va rebre el noi just abans de gua. Sembla ser que els aqüífers dels que històricament es proveïaLa matinada del passat 22 de que fa pudor. És aleshores ser agredit. les llars de Berga estan esgotats i ja fa cosa dun any bevem aiguajuliol un jove berguedà de 19 després dels insults racistes i del Canal Industrial, infraestructura del segle passat amb tots elsanys després de ser insultat va després que el noi no es callés Cal denunciar els abusos dau- seus problemes estructurals. Ja fa temps, per tant, que consumimrebre una brutal agressió. El que surt un altre segurata i es toritat tant dels micos que aigües tèrboles quan plou una mica Llobregat amunt -és a la vista-noi es trobava amb dos amics tira a sobre del nostre com- depenen de lEstat com la dels fins que els filtres ja no poden més, llavors, tall. Entre tanta infraes-a la Placeta situada a uns vint pany i és apallissat de mala que depenen dempreses pri- tructura salvatge que creix a les nostres contrades no estaria de mésmetres de la General, quan un manera. vades com ara la discoteca La prioritzar urgentment aquesta necessitat primària. Mentrestantporter daquesta discoteca se General, la qual és reincident esperem que lempresa responsable, Sorea, o lAgència Catalana deli va adreçar tot dient que El resultat segons els informes en aquests actes violents. lAigua, ens descomptin els danys causats a la propera tarifa.havia trencat un vidre de la mèdics és de traumatismeporta de lestabliment i que facial, a lull, al genoll, un La Montserrat Tura parla dels grups llibertarislacompanyés. El noi nega que queixal trencat, rascades i Hiram Gascoigne (Navarcles) L’ajuntament de la En una entrevista a la benvolguda (per uns) i malvolguda (per uns altres) consellera Tura (publicada al diari Avui, el diumenge 5 de juny), en relació als "incidents de Berga", aquesta va dedicar una calorosa referència al moviment anarquista: "Hi ha molts grups di- Roca en contra de deologia llibertària, antisistema, radical que creuen que aquest món és injust, jo també ho crec, però a mi no mhan demostrat que el seu món sigui millor." Cal felicitar-la per fer propaganda de lanarquis- me: Gràcies, sra. Tura!. Però magradaria dir-li que, no sé si per la cultura popular ignorància o per voluntat de tergiversar lideari llibertari (sincera- ment, crec que per les dues alhora), no estic gens dacord amb ella. En primer lloc, el món no és injust, bàsicament perquè el món no és cap subjecte i no pot ser el responsable de la injustícia. Són vostès, la classe que ostenten el poder, els responsables de lopressió, lex- plotació, la repressió,... En segon lloc, no crec en les injustícies,La Roca del Vallès, Agost 2005 ma en uns equipaments que correu electrònic. Aquí us bàsicament per que la injustícia no és una qüestió de fe en la queKaratepunk són de tothom. passo la seva web: s’hi pot creure o no; és un fet real que es perpetua o es combat. I,L http://www.laroca.org/ o l’e- per últim, els grups llibertaris no han de demostrar cap món millor. Ajuntament de La Per part de la Internacional mail: roca (at) laroca.org Lanarquisme, a diferència de lestatisme i el capitalisme, no té la Roca, un dels més Karate Punk ens agradaria UNA SALUTACIO KARATE- voluntat de presentar un producte al qual les persones shi han da- especuladors, més lla- que aquest missatge arribés PUNK I GRACIES PER TOT, mollar, sinó que està en un procés continu de formació dacord amb dres, amb menys polí- al major nombre de gent TORNAREM SEGUR!!! la voluntat de les persones; és contrari a presentar una alternativa,tica social i cultural del possible, és a dir, si voleu http://personales.ya.com/es però presenta eines per a la seva construcció. Espero, sra. Tura, queVallès Oriental, amb el camp propagar-lo per tot arreu ens pitregat/ li hagi quedat clar.de golf més gran i amb rec seria de gran ajuda, i al http://usuarios.lycos.es/pepmés il·legal, es dedica a no mateix temps, ens agradaria etmerda/deixar els seus equipaments que féssiu arribar les vostres Absolent els companys detinguts arrel dels fets del 12 dOctubrea una associació que porta mostres de solidaritat amb de 2001més de 200 concerts de nosaltres a lAjuntament depunk i hardcore fets sense la Roca, en contra de la seva Els companys de Ponent detinguts el 12 doctubre de 2001 han estatcap incident, sense cap ànim decisió de tancar la nau, ja absolts. Viscade lucre i sense cap proble- sigui per carta o bé per la resistència Anarquista! les diferents entitats a sota anunciades no tenen perquè compartir les ideologies dels diferents articles de la publicacióPINTURES I DECORACIÓPRODUCTES DE RESTAURACIÓ RESTAURACIÓPRODUCTES QUÍMICSATENCIÓ PERSONALITZADAPlaça d’Anselm i Clavé 4 Baixos08240 Manresa C/ passeig, 7Tel. 938722516 i Fax 938720581Web. www.ladrogueriamanresa.com telf· 8321164E-mail: info@ladrogueriamanresa.com Santpedor
  8. 8. 8Repressió als companysanarquistes italiansManresa 30/07/2005 guides en aquest moment.Akgalavia Diferents casos repressius con-A rrel de la intensificació tra lanarquisme que hi ha hagut de la onada repressiva a Itàlia recentment: sobre companys anar- quistes italians, hem vist El 1996 començà una operació necessari realitzar un policial ordenada pel procura-article explicant els motius pels dor substitut de la República ,quals es desencadena aquesta Antonio Marini, en la qual hirepressió, resumir en què han havia imputades 54 personesconsistit cada un dels casos i acusades dassociació subversi-descriure algunes de les mos- va, banda armada, atemptats atres solidàries que hi ha hagut a infraestructures, atracaments,Catalunya. tinença il·lícita darmes i explo-Ja portem uns anys que els anar- sius, participació en segrests iquistes i altres sectors vinculats homicidis. 44 daquestes perso-als moviments socials estem en nes han sigut absoltes i les deuel punt de mira de la policia i restants han estat condemnadesdels seus serveis dinvestigació. a penes que van des dels 3 anysLa creació duna secció especia- de presó a cadena perpètua.litzada dinvestigació per fer Durant els mesos de juny i defront a lanomenat "terrorisme juliol del 2004 es realitzen unaanarquista" a lEuropol no fa sèrie de detencions al voltant pera del judici que en principi maig del 2005: 5 detencions i tema, diverses concentracions imés que corroborar aquesta del grup ecologista pisà de "Il sha de celebrar el desembre 25 registres a Lecce, 7 deten- manifestacions. Una daquestesvisió. Es vol criminalitzar i aca- Silvestre". 2 dels companys aca- daquest any. cions i 50 registres a Cagliari, 5 es realitzà el 25 de Juny, passatbar sobretot amb algunes for- ben sent posats en presó pre- El més de juliol de 2004 també detencions i 25 registres a al barri de Gràcia de Barcelonames de lluita i dorganització ventiva, la resta en arrest domi- es desencadenà una nova opera- Pescara, Viterbo, Roma, 7 deten- que fou àmpliament controladaque fan ús de lacció directa com ciliari i un últim optà per fugar- ció policial a gran escala anome- cions i 80 registres i el segrest i finalment reprimida per la poli-a forma doposar-se a lordre se. El fiscal els acusa de formar nada "Operació Cervantes" de la pàgina web de la Cruz cia amb el resultat de 7 deten-establert. La clara voluntat de part de les C.O.R. (Cèl·lules sobre companys anarco-insu- Negra Anarquista de Bologna. cions (un dels quals sha hagutdividir la dissidència entre bons dOfensiva Revolucionària) i del rreccionalistes que comportà Pel què fa aquí a Catalunya, de passar prop dun mes eni dolents, pacifistes i violents, delicte dassociació subversiva més de 100 registres, 34 avisos també hi ha hagut diverses mos- presó preventiva) i varis ferits.incívics i tolerants és una amb finalitats terroristes (art. de garantia (document notifica- tres de solidaritat amb els com- Pretenen acabar amb tota formaestratègia que el què busca és 270 i 270 bis.). Després de pas- dor de lobertura duna investi- panys anarquistes italians. A de solidaritat, però no ho tin-aïllar i desestructurar els grups i sar-se varis mesos en presó pre- gació sobre la teva persona) i 4 més a més de la molt coneguda dran tant fàcil.persones que els fan nosa. De ventiva els dos companys han detencions. Les 38 persones col·locació dun artefacte explo-totes les perspectives denten- sigut alliberats i el company investigades són acusades siu a lInstitut de Cultura Italià i Solidaritat activa amb els anar-dre lanarquisme, de totes les fugat ha estat detingut el maig també dels articles 270 i 270 duna acció contundent contra quistes presos!formes dorganitzar-se i dac- passat a Barcelona, trobant-se bis. un concessionari de la Fiat,tuar, linsurreccionalisme és actualment a la presó de Soto A tot això hi podem afegir les shan anat realitzant diversesuna de les formes més perse- del Real. Tots i totes estan a les- últimes detencions del més de xerrades informatives sobre el Arxiven la querella per tortures del jove de ToràExtret de indymedia Bcn Ja fa més de dos anys, l1 dAbril dells se li van detectar amfeta- presentar la corresponent comissaries.E del 2003, en Jordi va ser detingut mines a lorina; això era el 5 denúncia per tortures. La quere- Per aquest motiu sha engegat l 26 de Maig passat la jut- sota la Llei Antiterrorista. Tres dAbril. Segons tots els estudis lla avançava correctament, fins una campanya per impedir que gessa del jutjat nº2 de dies després, va tenir que ser científics aquesta droga pot per- que al Setembre passat el jutge es tanqui definitivament el Lleida va arxivar la quere- ingressat a lUCI (a lhospital) durar a lorina un màxim de 72 que portava el cas va ser substi- procés judicial i per denunciar les lla presentada per en Jordi sense respondre a estímuls dolo- hores, per tant, va ser introduïda tuït per la jutgessa, que només a tortures. El silenci afavoreix laVilaseca contra els Mossos rosos i amb taquicàrdies. al seu cos estant a comissaria. fet que tancar la porta i permetre tortura.dEsquadra. Se li van realitzar anàlisis, i en un Davant aquestes proves, es va que es segueixi torturant a les les diferents entitats a sota anunciades no tenen perquè compartir les ideologies dels diferents articles de la publicació Barri Antic c/ Sta Maria 28 Manr esa
  9. 9. 9Multes per criticar Sharon a Barcelona il·legal pel Tribunal per lAssemblea General de fet que puguin molestar algú, ment criminalitzada. En aquestManresa juliol 2005 Internacional de la Haia) i a un lONU, a part de nombroses seria impossible tota crítica i cas, la Delegació del GovernBoicot preventiu altre que va saltar a la pista ONG i altres organismes huma- un debat lliure. Si recordar la considera equivalent "una críti-E amb una bandera palestina i va nitaris. No consta que la situació en què es troba el ca a la política del líder israelí, l dia del partit de bàs- interrompre el joc durant uns Delegació del Govern també els poble palestí molesta algú, la Ariel Sharón" a "un acto que quet entre el Barça i el segons. En total, 18.000 euros hagi multat. No deixa de ser solució no és silenciar-ho, sinó incite, fomente o ayude a los Maccabi de Tel Aviv, 10 en sancions. divertit que pretengui multar a ajudar a canviar-la. A més, les comportamientos violentos, de febrer de 2005, qui demana que es compleixi la octavetes estaven escrites en xenófobos, racistas o terroris-membres del moviment de soli- El text de les banderoles feia llei. català, i resulta difícil entendre tas".daritat amb Palestina van repar- referència a fets objectius i com el públic israelià va podertir banderoles amb la bandera indiscutits (incompliments de Les banderoles es van repartir valorar-ne el redactat. Per tant, Però no ens aturaran. Elspalestina i octavetes denun- resolucions de lONU, locupa- abans del partit a fora del les "molèsties" dels seguidors equips i esportistes israeliansciant la política dAriel Sharon ció i colonització dels territoris, pavelló, al carrer. És a dir, es va israelians shaurien datribuir haurien de ser boicotejats ientre la gent que acudia al la sentència contra el mur del impedir i es vol castigar el fet més aviat a la simbologia de la exclosos de les competicionsPalau Blaugrana de Barcelona. Tribunal de la Haia...) i no con- de repartir octavetes a lespai bandera oficial de Palestina. internacionals, com una mesu-La Policia Nacional va retenir i tenia cap difamació ni calúm- públic, la qual cosa és una vul- Ara bé, si la bandera palestina ra per obligar Israel a respectaridentificar aquestes persones i nia, ni cap incitació o apologia neració del dret a la llibertat pot ser un element a prohibir els drets humans i la legislacióels va prendre el material. de la violència. Per tant, no es dexpressió. Censura pura i en un esdeveniment esportiu internacional, de la mateixaAquests fets, segons la podia considerar, com indica la dura. No sols no es va permetre com una simbologia incitadora manera que es va fer amb laDelegació del Govern, consti- Llei de lesport, "un acto que lexercici daquest dret fona- a la violència, per què no ho ha Sud-àfrica de lApartheid. Lanytueixen una infracció adminis- incite, fomente o ayude a los mental, sinó que es pretén désser també la israeliana? No que ve tornarem al Palau atrativa greu, i ha sancionat amb comportamientos violentos, imposar una sanció per inten- consta que es fes un tracte donar la benvinguda aluna multa de 3.001 euros a xenófobos, racistas o terroris- tar exercir-lo. paral·lel prohibint lentrada al Maccabi.cadascun dels activistes. La tas, o como un acto de mani- recinte de les banderes dIsrael.mateixa sanció ha estat impo- fiesto desprecio deportivo a los Largument de la Delegació éssada a un altre activista per participantes en el espectáculo que criticar Sharon va provocar Des que lanomenada "Guerramostrar una pancarta amb el deportivo". A més, els fets "una reacción de profundo contra el Terrorisme" ha nor-lema "Stop the wall" (en denunciats a les banderoles rechazo por parte del público malitzat un clima repressiu i Per més informació:referència al mur que aixeca han estat denunciats reiterada- israelí". Si lexpressió de les inquisitorial, qualsevol crítica a www.boicotpreventiu.orgIsrael a Palestina, declarat ment pel Parlament Europeu i idees estés condicionada pel lEstat dIsrael és automàtica-Un maño i un Berguedà a lacontra-cimera del G8Berga, 30/08/2005 posen les bases de les accions trobem amb un campament de formaren desenes de grups da- feien el mateix. que es duràn a terme els dies de 5000 persones, totalment orga- finitat que discutien les seves Els bloquejos solien consistir enBarrikada la cimera. nitzat de baix cap a dalt on lúnic accions a emprendre mentre que barricades improvisades cons-A rribàvem a Escòcia a En aquesta hi participen unes òrgan de decisió és lassemblea. a lassemblea general es discu- truïdes amb material de lentorn, finals de juny tot que la 400 persones i després de varies Dividits en diferents assemblees tien les accions que portaríem pedres, vallats per a vaques cimera no començava hores de debat es decideix din- de barri fèiem portar les nostres en comú. etc... fins el dia 6 de juliol. tentar bloquejar les carreteres i opinions a lassemblea general Finalment es sortí la nit abans Finalment la M9 fou tallada tot Després de passar pels autopistes per evitar que els per delegats revocables en qual- del dia 6 en 3 blocs dunes 400 el matí, però la A9 només escampament dactivistes de diferents delegats arribessin a sevol moment. Allà es prenien persones en direcció a la M9, a pogué bloquejar alguns minuts.Glasgow i Edimburg (aquest on es feia la cimera. les decisions que implicaven el pocs quilometres del campa- Quant ho vam considerar oportúúltim preparat per lestat contro- La cimera es feia a Gleneagles, conjunt del campament. Deixant ment. Per altre banda sesperava ens vam retirar i un dels minibu-lat amb cameres de videovigilan- una petita ciutat custodiada per els problemes de barri que els que la A9 fos tallada per dife- sos del Barri de Manchester (eracia) decidim arribar-nos al cam- 10000 policies, 2000 soldats decidís les seves corresponents rents grups dafinitat. el barri de la ecoaldea que con-pament dStirling, una ecoaldea nord-americans i 8 km de tanca assemblees. Cada barri tenia un Després de diferents enfronta- trolava els transports) ens vaconstruïda especialment per a que impedien laccés a la ciutat, menjador popular que es porta- ments i moltes detencions sa- acostar fins el campament.locasió per la xarxa Dissident. a més els accessos per carretera va col·lectivament. conseguí tallar la M9 per dos I aquí sacabà el primer dia deUna xarxa dassociacions antiau- eren tallats i la única estació de El manteniment del campament i punts mentre que diferents cimera, en vindrien més i tambétoritàries que representen la tren era presa militarment per la les feines també es feien de grups dafinitat anàven fent molt intensos.oposició escocesa a la cimera del policia. manera col·lectiva. barricades entre aquests dos.G8. Davant de tot això es decidí que En resum un esbós de la societat Bloquejàvem i ens amagàvem al En resum una experiència dePerò abans, a la universitat el més efectiu serien els bloque- en la que ens agradaria viure. bosc, vam repetir loperació tan- lluita molt enriquidora que espe-dEdimburg assistim a una jos. Allà es decidir continuar amb els tes vegades com vam poguer, rem poguer repetir.assemblea anarquista on es Ens desplacem a Stirling, allà ens bloquejos. Immediatament es mentre altres grups dafinitat les diferents entitats a sota anunciades no tenen perquè compartir les ideologies dels diferents articles de la publicació
  10. 10. 10Per comunicar-te amb un persona presa gui, a no ser que tingui el correu seu advocat (qui porta la causa Les comunicacions especials han cació es permet a familiars i aManresa, Juliol 2005 intervingut. Aquesta intervenció penitenciària del pres) només de ser sol·licitades per la per- amics íntims.H.A.T.E ha destar motivada (per raons poden ser intervingudes per sona presa mitjançant unaE A lEstat Espanyol exis- de seguretat, del bon ordre de ordre del jutge. instància dirigida al director de c) De convivència: es concedeix- teixen legalment 4 lestabliment o de linterès del la presó. En principi, tots els pre- en una vegada al més. Son formes de comunicar-se tractament) i sha de notificar al Pel què fa a les comunicacions sos (fins i tot els què estan en aquelles que es realitzen per què amb les persones preses: pres, que si vol, pot interposar telefòniques has de saber que règim tancat) tenen dret a aque- la persona presa es comuniqui de forma escrita, oral, un recurs. En cas dintervenció el com a norma general no pots st tipus de comunicacions. En amb la seva parella de fet i ambtelefònica o especial. pres només podrà enviar un trucar directament a la presó per cas de què es vegi restringit els seus fills de menys de 14Per comunicar oralment, i en cas màxim de dues cartes per set- parlar amb la persona presa aquest dret es pot recórrer anys. La duració màxima de lade què siguis un familiar de la mana. (només ho podrem fer en casos davant del Jutjat de Vigilància comunicació serà de 6 hores.persona en qüestió, hauràs da- Si vols comunicar amb una per- excepcionals i amb lautorització penitenciari.creditar el teu parentesc mit- sona presa has de saber que del director). Els presos només Hi ha tres tipus de comunica- Hem de saber també que les per-jançant el llibre de família. Si ets totes les cartes que senvien i poden trucar a les persones que cions especials: sones que realitzen algun tipusla parella del pres, ho podràs fer que es reben es recullen en un els hi està permès en cas de què de comunicació especial podena través dun certificat de con- llibre de registres on hi con- resideixin lluny de la presó o a) Intimes: es concedeixen com ser sotmeses a un escorcollvivència que expedeix staran les teves dades personals. quan hagin de comunicar algun a mínim un cop al mes. Es real- amb nu integral sempre que hilAjuntament (utilitzant només Ves amb compte amb el què assumpte important a familiars, itzaran en locals habilitats i la hagin raons contrastades (noun certificat dempadronament escrius per què moltes vegades advocats o a altres persones seva duració no serà superior a 3 meres sospites) que facin pensarpot ser que et posin traves). Si els carcellers llegeixen el con- (ingrés o canvi de presó,...). En hores ni inferior a 1. Els familiars que poden ocultar al seu cosets un amic de la persona presa tingut de les cartes. Has de cas de què el pres es trobi lluny que realitzin aquesta comuni- algun objecte o substància queserà el pres el què haurà de saber també que si el pres amb del seu domicili, podrà substituir cació no podran portar ni boss- pot causar dany a la salut osol·licitar la visita oral mit- el què et comuniques està con- les comunicacions orals per les es, ni paquets, ni tampoc anar-hi integritat física de les persones ojançant una instància al director siderat un pres FIES, el contingut telefòniques, que en cap cas amb fills menors. Les comunica- que pot alterar la seguretat oen la què hi haurà de constar el de les teves cartes serà fotocopi- podran superar les 5 comunica- cions íntimes es realitzen amb convivència ordenada deteu nom complert i el teu DNI. at i arxivat. Les cartes que cions per setmana. Les comuni- familiars o amb parelles de fet o lestabliment. En cas de què ensPer saber si estàs acreditat per escrius poden ser retornades: a) cacions telefòniques no poden de dret, exigint en aquest últim neguem a aquest tipus de reg-realitzar la visita i per concretar si no estàs autoritzat a comu- sobrepassar els 5 minuts. cas, una relació destabilitat de 6 istre, la nostra visita pot serel dia i hora daquesta, hauràs de nicar-te amb la persona presa b) Limport de la trucada va a càrrec mesos de duració. cancel·lada.trucar a la presó. Normalment si la carta sobrepassa el pes o el de lintern, a no ser que aquestatan sols tofereixen un parell de volum normal i/o indueix a sigui per avisar a la família i a b) Familiars: es concedeixen una També hem de saber que perdies per poder realitzar-la. En sospita c) en cas de què dubtin ladvocat de lingrés a la presó o vegada al més com a mínim i poder entrar paquets a la presóprincipi, les persones preses de la identitat del remitent. Les del trasllat a una altra. han de ser duna durada de una han de ser entregats personal-tenen dret a dues comunica- cartes entre la persona presa i el a tres hores. Aquesta comuni- ment a les dependènciescions orals per setmana de 20 daquesta. Les persones presesminuts de durada, tot i que amb poden rebre un màxim de dosuna mica de sort, es pot acumu- paquets al mes; un en cas delar el temps de les dues visites què estiguin en règim tancat. Persetmanals en una sola de 40 al còmput daquests límits no esminuts. Poden arribar a comu- tindran en compte llibres,nicar-se juntes un màxim de 4 revistes, roba o diaris. Els paque-persones per visita. En cas de ts poden tenir un pes màxim dequè arribis tard a una visita con- 5 kgs. Quan es porti un paquetcertada, i en cas de què quedi lli- per entrar-lo a la presó, lobriràure algun locutori en un dels un funcionari que serà el quèsegüents torns, legalment decidirà quines coses podenpodràs comunicar-te igualment entrar i quines no, sempre enamb la persona presa. Els presos presència del destinatari. Única-classificats en tercer grau es ment es podrà denegar lentradapoden comunicar tantes veg- dun paquet quan aquest puguiades com els hi permeti el seu posar en perill la seguretat inter-horari de treball. na de la presó. Tot i així, a la pràctica lentrada o no entradaEn principi la persona presa pot dun determinat objecte és total-comunicar de forma escrita (mit- ment aleatòria depenent de lhu-jançant una carta) amb person- mor del funcionari de torn.es, organitzacions, institu-cions,... tantes vegades com vul- les diferents entitats a sota anunciades no tenen perquè compartir les ideologies dels diferents articles de la publicació Ateneu difussor de les idees Centre C./ Pinsania s/n. Berga anarquistes C./ del Balç, 4 baixos esquerre. d’Estudis Berga. Josep Ester i Borràs Distri de material alternatiu Llibreria i Arxiu Històric C./ del Balç, 4. Berga

×