Successfully reported this slideshow.
We use your LinkedIn profile and activity data to personalize ads and to show you more relevant ads. You can change your ad preferences anytime.
c12
aracriatures DISSABTE, 21 DE MAIG DEL 2011 ara
Lleure/
Escola
Ser monitor
Una filosofia de vida
XAVIER TEDÓ
E
nMarcana...
13
caracriaturesara DISSABTE, 21 DE MAIG DEL 2011
Lasetena hora
L
abellísimanarraciód’Emmaúsquetrobemal’Evangelisegons
Llu...
Upcoming SlideShare
Loading in …5
×

Ser monitor

346 views

Published on

Article interessant sobre el què és ser monitor/a

Published in: Education
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

Ser monitor

  1. 1. c12 aracriatures DISSABTE, 21 DE MAIG DEL 2011 ara Lleure/ Escola Ser monitor Una filosofia de vida XAVIER TEDÓ E nMarcanavaper biòlegoquímiciha acabatsentprofes- sord’educació especial.Nohapatitcap fenomenparanormal. Tampochohafetperasse- gurar-seunasortidalabo- ralveientqueCatalunya encaranoéscappotència eninnovació.Hovadeci- dirtanbonpuntesvacon- vertirenmonitord’esplai. Lasevahaestatunavida vinculadaal’Esplai Espurnesd’Espluguesde Llobregat.Vacomençar quanteniacincanysijano hohadeixat.Vaserpre- monitor,desdefadeu anysésmonitoriaraésun delsresponsablesde l’esplai.“Etsnen,després passesalgrupdejovesial finalsemblaquetotplegat etportiaferdemonitor –assenyala–.Hepassat méshoresal’esplaiquea l’escolaoamblafamília”. Quanvacomençaraferde premonitor,amb16i17 anys,vaserquanvatenir clarqueesvoliadedicara ladocència:“Elcontacte ambelsnensvaferqueem decantésperlacarrerade magisteri”.Iaixòqueel seudebutcomapremoni- tornovasernimolt menysplàcid.Erenenun albergjuvenildeComa- rugaquanesvaproduirun avísdebomba.Encinc minutsesvanpresentar nombrosesdotacionsdels MossosidelsBombers, quevandesallotjarlacasa. EnMarcil’altramonitora esvanendurlacanallaal centredelpobleivantru- caralesfamíliesperquè elsvinguessinabuscar. “Totiqueeraunbroma d’algunjovedelpobleem vaigestressarmoltperquè ningúnot’ensenyaagesti- onaraquestessituacions –explicaenMarc–.Aquell diaemvaigadonardela responsabilitatquetens comamonitor”.Aquest primerensurtnoelvafer defallir.Nitansolsquan unsanysméstardesva perdreambungrupper Montserrat.Leshores passaveniesfeiafosc. “Alsnoisnoelsvamdirres perquènos’espantessin”. Tampocfeiafalta,jaque “estavenmoltcontents perquècaminardenitper aellseraunaaventura”. Lamillorexperièncialava viurel’estiupassatquanva anarderutaperlaCosta Bravaambungrupde jovesenquèhihaviaun noiambsíndromede Down.“Cadadiacaminà- vemunsquinzequilòme- tresiveurequeell,mal- gratelsproblemesqueté percaminar,hoaconse- guiavaserunexemplede superacióqueensvaemo- cionaratots”.Especial- menteldiaquevananar deCadaquésaRosesimés d’unjadeliravaperla calor:“Isobretotperquè vèiemlaciutatperònohi arribàvemmai”.Elsseus companysl’ajudaven constantment,totiquede vegadeselscostava. Desprésdedeuanys fentdemonitor,enMarcté claraunacosa:“Notothom serveixperferdemoni- tor”.L’empatiaésunfactor essencial.“Costadedefinir quiéselmonitorperquèté unpaperúnic,elsnens diuenquesomcomels mestresperòmésdiver- tits”.Síqueconsideraque larelacióésmoltméspro- peraquelaquetéunpro- fessorperquè“elsesplais sóncompetitesfamílieson fasunseguimentdelsnens desdebenpetits,elsveus créixerit’expliquencoses quenodirienmaialspares oalsmestres”.Assegura queelméscomplicatés gestionareltemps:“Hihas dededicarmolteshoresde maneravoluntària,cada dissabtetensactivitatsi t’hasdesaberorganitzar”. Ambtot,deixaclarque“si hiposespassiótotvarodat perquèquihofaésper ganes”.Parlatambéd’ell: “Lafilosofiadevidaque tincvamoltlligadaa l’esplai”. Quanvedenou ElcasdelaGraciéscom- pletamentdiferent.“No haviaestatmainena d’esplai”.Unaamigaque eraal’EsplaiLaGrescade Cerdanyolalavaanimara entrar-hi:“Alfinalellava marxarijom’hequedat”. Vacomençarcomavolun- tàriaiarajafadotzeanys queésmonitora.Esmos- trataxativaquanafirma: “Éslamillorexperiència quehetingutmai,ésun estildevida,sóccomsóc perl’esplai”. Recordaque abansdeferelpaserauna personamésreservada, ambmenysiniciativa: “Durantaquestsanyshe canviatmolt,arasempre tincganesdefercoses”.La formacióqueharebutila relacióques’estableixamb lesfamíliesielsnenssón dosdelsfactorsquedes- taca.Ellatambéhacreatla sevapròpiafamília:“Els monitorsacabensentels teusamics,latevacolla”. Avenir-seamblarestade monitorsés,aparerseu, clauperquèsino“l’esplai nofunciona”.Sipoguésfer marxaenreredemanaria alsseusparesquel’apun- tessinaunesplai.“Ésun espaidinamitzadorque duramoltperquèquanels nenscreixenveusels resultats,aflorentots aquellsvalorsquehas transmès”. Esplaisiagrupaments Quitambéesvaestrenar directamentsensepassar- hidenenvaserenManel. Enelseucas,però,coma capdel’Agrupament EscoltaiGuia(AEiG) XalocdeTarragona.Tam- Monitors d’esplai i caps d’agrupament coincideixen: un esplai és una petita gran família d’on és difícil sortir perquè t’atrapa “Elsesplaissón competites famíliesonfas unseguiment delsnensdesde benpetits” “Éslamillor experiènciaque hetingutmai, ésunestilde vida,sóccomsóc perl’esplai” LLEURE EDUCATIU. Un cap d’agrupament d’un esplai d’escoltes i guies amb un grup de nens. AEIG
  2. 2. 13 caracriaturesara DISSABTE, 21 DE MAIG DEL 2011 Lasetena hora L abellísimanarraciód’Emmaúsquetrobemal’Evangelisegons Llucensfapensarenlesrelacionsentremestreideixebles.Els doshomesquefancamíestrobenambJesúsiells’afegeixala ruta.Desprésd’unabonaestonadecaminarjunts,queJesúsapro- fitaperanardesplegantunconeixementquesemblaquehanobli- dat,arribenalseudestíi,comqueeldiadeclina,elconvidenarepo- sar.S’asseuenataula,llavorsJesúsrepeteixelmisteridel’eucaristia i aleshores “se’ls obriren els ulls i el van reconèixer”. Després, un copJesúshafetelgestquel’identifica,japotdesaparèixer.Repro- duïm les paraules que es diuen els dos homes perquè tenen caràc- terdidàctic:“Noésveritatqueelnostrecors’abrusavadinsnostre mentreensparlavapelcamíiensobriaelsentitdelesEscriptures?” Elméssorprenentdelrelatésquesabenquiésaquellestranycom- panydeviatgeperungest.Aixòensfapensarquealsqueensdedi- quemaeducarse’nsconeix,mésqueperlesparaules,queendiem moltes cada dia, pel gest, un gest que el deixeble reconeix i li dóna sentit,ungestqueintuïamoltabansquearribésqualsevolaltrafor- ma de coneixement. El mestre converteix el més profund de la re- lació educativa en un gest que obra i emociona. Un cop el gest s’ha fet viu i s’ha convertit en memòria, el mestre pot desaparèixer sa- bentquealgunacosad’ellperduraràfinsalafidelstemps. Aquestanarraciótambéenspotajudaraentendreaquellaacti- vitatqueconeixemenl’argotdelesescolescom“ferinformes”,una mena de càstig bíblic justament per la dificultat que té reduir la persona a qui estem avaluant a un comentari, a unes quantes pa- raules que sovint no fan gaire cosa més que descriure un instant d’unprocés,d’unanarjuntscaminantcomelsdeixeblesd’Emma- ús. Potser hauríem de mirar de fer informes on féssim visibleselsgestosquepermetenqueeldeixebleens reconeguicomelsseusmestres. El camí d’Emmaús Jaume Cela & Juli Palou Gregorio Luri és doctor en filosofia i educador La cua de Quiró Gregori Luri E stemassistimenlesúltimesdècadesaunvertiginósdesenvo- lupamentdelesneurociènciesi,comsemblainevitable,lape- dagogiaintentadeduir-neaplicacionsimmediatesal’aula,do- nantpersuposatquelaconnexióentreelfuncionamentdelcervell i el comportament és obvi. Però el cervell és una unitat funcional i,pertant,lesconseqüènciesdelcanvienunazonaconcretanoes manifestendirectamentenuncomportamentespecífic. Elpontentreneurociènciaicomportamentésmoltsubtil.John Bruer va demostrar-ho al seu llibre A bridge too far (1997). Cal, doncs,serprudents,perquèperhaverconstruïtpontsfantasmes hem donat forma a mites molt estesos a les escoles que trigarem molt de temps a desmuntar. Penso ara en el mite de la lateralitat creuada o en el que afirma que hi ha diferències significatives en elfuncionamentdelshemisferis.Sabemdesdefatrentaanysque això que un hemisferi és lògic i analític i l’altre emocional i crea- tiu és, tot plegat, una ofensa a la ciència. Tampoc no hi ha cap fo- nament, al meu parer, en les teories dels estils d’aprenentatge o delesintel·ligènciesmúltiples,ielfetquelidoninelpríncepd’As- túriesd’humanitatsaHowardGardnernolesfaméscientífiques, encara que alguna cosa aporta sobre la concepció que alguns te- nen de la ciència. Si de veritat es volen aprofitar les aportacions de les neuro- ciències, cal prendre’s al peu de la lletra la necessitat d’evitar ele- mentstòxicsalcervell.L’elementtòxicméshabitualdels nostresalumnesnoésnieltabacnil’alcohol,nicapal- tradroga,sinólafaltad’horesdeson. Pedagogia, neurologia i toxicologia Jaume Cela és mestre i escriptor i Juli Palou és doctor en filosofia i educador Què cal fer per ser monitor? e La titulació de base que es demana per treballar en el sector del lleure és la de monitor d’activitats de lleure infantil i juve- nil, que permet obtenir el diploma homologat ator- gat per la secretaria de Joventut de la Generali- tat. Aquesta titulació permet treballar com a monitors en entitats d’esplai, casals d’estiu, menjadors escolars o colònies. La formació consta de 108 hores teo- ricotècniques, on es tre- ballen continguts relaci- onats amb la pedagogia del lleure, el desenvolu- pament psicològic en la infància i l’adolescència, metodologies educatives, recursos tècnics per dinamitzar els grups, expressió plàstica, expressió musical, pri- mers auxilis i educació per a la salut i educació ambiental. Després cal fer 150 hores de pràcti- ques en un projecte de lliure elecció que es fina- litza lliurant una memò- ria amb el recull de l’experiència pràctica. UN REFERENT. Per fer de monitor cal tenir empatia amb els nens. Ells el veuen com una referència, com un mestre però més divertit. FCE poclasevainiciaciócoma capvaserbufariferampo- lles.Enelssegonscampa- mentsd’estiuquevafera Àgervolienferbivacperò vacomençaraploureies vanficarenunrefugi.No hihaviallitsivanhaver d’encabirvint-i-quatre nensenunasalabenpetita. Tretd’aquellincident inicial,enelsvuitanysque faqueéscapd’agrupament haviscutunmuntd’expe- riènciesinoblidables.El mésimportantéselcom- promísqueelsjovesadqui- reixenambl’agrupamenti sobretotamblasocietat: “Fomentemquesiguincrí- ticspertransformari millorarlarealitat”.En Manellamentaque,comli vapassaraellquaneraun infant,nose’lsacabide conèixerniesreconeguila sevatasca.EnSergi,moni- tordel’AEiGSantMiquel deGirona,síquehaviscut totelprocés.“M’hovaig passarbéenelsdeuanys quehivaigpassarcoma neniperaixòheseguit”. Araéscapdejovesde14a 17anysitotiqueremarca que“ésunaedatcompli- cada,se’lspottreuremolt suc”.“Nohihalaseparació queexisteixentremestrei nen,aquílarelacióés d’amics”.Lamillorrecom- pensaésveure“comvan creixentcomapersonesi esfanmésciutadans”.e

×