Successfully reported this slideshow.
We use your LinkedIn profile and activity data to personalize ads and to show you more relevant ads. You can change your ad preferences anytime.

Conversar per comprendre

1,399 views

Published on

Mostra del treball fet a l'escola amb els nens: aprendre a partir de les converses

Published in: Travel, Business
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

Conversar per comprendre

  1. 2. EXPERIÈNCIA AMB TARONGES CEIP EL SOL I LA LLUNA
  2. 3. <ul><li>VÀREM ASSECAR PELLS DE MANDARI-NES, DE TARONGES I DE LLIMONES. VAM OBSERVAR QUE SUCCEïA. </li></ul>
  3. 4. L’INICI I EL FINAL
  4. 5. <ul><li>Descobrim que l’escalfor del radiador accelera que s’assequin les taronges i ells ho expressen així: </li></ul><ul><li>Javi: taronges </li></ul><ul><li>Laura: i llimones </li></ul><ul><li>Iraia: una llimona </li></ul><ul><li>Maria: està mullada </li></ul><ul><li>Aleix: perquè té suc </li></ul><ul><li>Iván: i agua </li></ul><ul><li>Iraia: Aquesta no està seca </li></ul><ul><li>Sergio: las ponemos allí (assenyala el radiador) </li></ul><ul><li>Masha: no fa soroll </li></ul><ul><li>Javi: porquè no està seca </li></ul><ul><li>Laura: les posem allà i es sequen </li></ul><ul><li>Gerard: si allà </li></ul><ul><li>Javi: (agafa una seca) esta huele poquito </li></ul><ul><li>Max: aquesta també (agafa una taronja nova) </li></ul><ul><li>Javi: Noo! Esta mucho </li></ul><ul><li>Iraia: la llimona s’ha fet petita </li></ul><ul><li>Abigaïl: com pot ser? </li></ul><ul><li>Iraia: perquè estava allà (radiador) </li></ul><ul><li>Abigaïl: i si jo em poso al radiador em faré petita? </li></ul><ul><li>Tots: Nooo! </li></ul>
  5. 6. <ul><li>Els infants busquen les seves explicacions, fan hipòtesis i entre ells intenten resoldre els dubtes. </li></ul><ul><li>Laura: té una punxa darrera </li></ul><ul><li>Sergio: no pincha </li></ul><ul><li>Laura: és un melic </li></ul><ul><li>Sergio: como esto (es puja la samarreta i ensenya el seu melic) </li></ul><ul><li>Maria: és la panxa de la taronja </li></ul><ul><li>Iraia: aquesta fa més olor perquè estava a l’estufa (agafa una taronja que s’està assecant) </li></ul>
  6. 7. TOT MANIPULANT I VERBALITZANT APRENEM FETS COM LA SIMETRIA. <ul><li>Iraia: mira l’he fet petit </li></ul><ul><li>Carla: huele </li></ul><ul><li>Iraia: mira que passa, ara és una sola (ajuntant dues meitats de taronja) </li></ul><ul><li>Javi: yo también </li></ul><ul><li>Iraia: ara tinc dos (separant-les) </li></ul><ul><li>Gerard: esta sa pot apretar, no està seca, ala i fa olor! </li></ul><ul><li>Iraia: si fas així mossega (apretant la llimona) </li></ul><ul><li>Javi: no mossega, no tiene dientes </li></ul><ul><li>Gerard: no fa soroll </li></ul><ul><li>Javi: (apreta la llimona, surt suc i diu...) mira agua!! Agua que huele! </li></ul><ul><li>Ismael: fan música </li></ul>
  7. 8. Gràcies a la manipulació, l’observació i la posterior conversa tots plegats vam aprendre un munt de coses; una de les més importants a escoltar als companys i provar de fer allò que ens proposaven. Cadascú va treure les seves conclusions ni més bones ni més dolentes, les suficients per crear nous coneixements a partir d’aquí.
  8. 9. <ul><li>EL PROJECTE DELS PLANETES </li></ul><ul><li>CONSTRUCCIÓ D’UN COET PER A 22 ASTRONAUTES </li></ul>
  9. 10. VOLEM ANAR A VEURE ELS PLANETES! <ul><li>La visita al Planetari del Museu de la ciència va despertar l’interès dels infants per l’espai i els planetes. A partir d’ells mateixos sorgeix la proposta de construir un coet per viatjar a algun planeta del sistema solar. </li></ul>CONRAD: Jo vull anar al planeta Saturn. PAULA: Jo al planeta Terra. CONRAD: Ja hi hem anat perquè estem a dintre. MARINA: Si no hi “siguessim” mai hauríem nascut. (...) MARINA: Per anar a veure els planetes hem de fer un coet. PAULA: Hi anirem tots? MESTRA: Sí, si voleu anar-hi tots. TOTS: Si! MARIA: El construirem nosaltres sols el coet, vale?!
  10. 11. <ul><li>MESTRA: Molt bé! Doncs necessitem un coet on hi capiguen tots els nens/es d’aquesta classe. Quants som quan hi som tots a l’aula? </li></ul><ul><li>MARIA: Aquests (fa 10 amb els dits). </li></ul><ul><li>GUIDA: No, 20. </li></ul><ul><li>MIQUEL : 49. </li></ul>NADIA: 22. ARNAU: No, 43. NADIA: Jo crec que som 22 perquè ho he pensat perquè mira si agafem els noms de qui ha vingut a l’escola. (Compta amb l’ajuda de tots). TOTS: 22.
  11. 12. <ul><li>CARLES: Primer, abans d’anar, hem </li></ul><ul><li>d’aprendre coses sobre els planetes perquè </li></ul><ul><li>sinó, ens perdrem per l’espai i no sabrem </li></ul><ul><li>tornar al nostre planeta que és la Terra. </li></ul><ul><li>PAULA: Clar! I els pares es posarien tristos! </li></ul>ENS INFORMEM I APRENEM TOT CONVERSANT SOBRE EL SOL, L’ESPAI, LES ESTRELLES, ELS PLANETES,...
  12. 13. CONSTRUIM UN COET <ul><li>ARNAU: La meva mare ha portat aquestes caixes per fer el coet. </li></ul><ul><li>MESTRA: Quantes caixes tenim? </li></ul><ul><li>PAULA: 4. </li></ul><ul><li>OSCAR: No que aquí n’hi ha una altra. </li></ul><ul><li>PAULA: 5. </li></ul><ul><li>CARLES: Mira, uns quants aquí, aquí i aquí. </li></ul><ul><li>GUIDA: 3 coets no, en volem fer un. Ho podem muntar i ajuntar les caixes amb pega o celo. </li></ul><ul><li>ROGER: En aquesta caixa hi caben 2. </li></ul>BENJAMIN: No! Més! ROGER: 22. MIQUEL: Molts però 22 no. PAULA: I perquè no ho provem?!
  13. 14. <ul><li>TOTS: 1,2,3,4,5,6,... </li></ul><ul><li>MARINA: Encara hi caben 2 més. </li></ul><ul><li>TOTS: 7, 8. </li></ul><ul><li>PAULA: Ja està! Conraaad!!!! Que ja no hi caps! </li></ul><ul><li>TOTS: 8! </li></ul><ul><li>GUIDA: No en tindrem prou amb aquesta caixa per fer el coet. </li></ul><ul><li>CARLES: Només hi caben 8 nens! </li></ul><ul><li>MESTRA: I 1 nen que hi cap? </li></ul><ul><li>CARLES: No! 8. </li></ul><ul><li>GUIDA: Si perquè és fins a 8! 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8. </li></ul><ul><li>ARNAU: 9 ja no. </li></ul><ul><li>Amb aquesta experiència els infants conversen i reflexionen al voltant de diferents conceptes científico-matemàtics: </li></ul><ul><li>La vida i la pròpia existència. </li></ul><ul><li>La mesura, la capacitat i l’espai. </li></ul><ul><li>Les relacions lògiques i quantitatives: correspondències, agrupacions (afegint, traient), l’equipotència, la inclusió dels nombres,... </li></ul><ul><li> Les diferents estratègies davant la resolució d’un problema matemàtic. </li></ul>
  14. 15. CARLES: En aquesta caixa hi caben 8 nens. DANI: I en aquesta 8 també, són les mateixes. MESTRA: Què vols dir... PAULA: Que tenen la mateixa mesura. MARINA: A totes hi caben 8. MESTRA: Necessitem fer-les servir totes 5? MARINA: Posem-nos-hi. (8 nens/es en 1 caixa, 8 nens/es en 1 caixa, 6 nens/es en 1 caixa = 3 caixes per construir un coet per 22) ALBERT: Aquí hi falten 2. CARLES: Bueno, tindrem més espai! ARNAU: Tinc una idea! Podem ajuntar aquestes 3. GUIDA: Només necessitem 3. CARLES: 2 sobren.
  15. 17. PROJECTE LA BOA
  16. 18. EL FRANCESC ENS PORTA A LA CLASSE UNA PELL DE SERP I ENS EXPLICA QUE L’HA TROBAT AL BOSC PASSEJANT AMB EL SEU PARE. ARREL DEL QUÈ EXPLICA SORGEIXEN DUBTES : LA SERP ERA VIVA? L’HAN MATAT <ul><li>PELL DE LA SERP </li></ul><ul><li>EL PARE DEL FRANCESC ENS VISITA </li></ul>
  17. 19. VISITA AL TOCA - TOCA <ul><li>Arran de la visita al museu de la ciència a l’Abril se li acut de fer una serp com la de veritat per poder espantar a tothom: </li></ul>ONA: La podem fer amb plastilina ABRIL: La podem fer amb plastilina ADRIÀ: No, es trenca i s’embruta SERGI: Fem un xurro
  18. 20. <ul><li>A partir de la conversa els infants interioritzen conceptes abstractes que en altres situacions d’aprenentatge no sorgirien. </li></ul><ul><li>El Víktor ens ha portat una serp de fusta </li></ul><ul><li>VÍKTOR: això és una anaconda </li></ul><ul><li>ROCÍO: per què? </li></ul><ul><li>VÍKTOR: perquè l’anaconda és molt llarga </li></ul><ul><li>ROCÍO: però la boa també és llarga </li></ul><ul><li>ADRIÀ: Això és una serp reticular </li></ul><ul><li>ROCíO: què vol dir això? </li></ul><ul><li>PAU: que està cargolada </li></ul><ul><li>ANDREA: Aquesta és flexible </li></ul><ul><li>PAU: la fusta no és flexible </li></ul><ul><li>ROGER: sí que ho és </li></ul><ul><li>BERNAT: perquè està tallada en trossets i així es mou la fusta </li></ul><ul><li>La resta de la classe nega rotundament l’afirmació del Bernat. Agafem un llapis i comprovem que la fusta no és flexible </li></ul>
  19. 21. CONVERSAR PERMET ALS INFANTS EXPRESSAR ELS SEUS CONEIXEMENTS SENSE POR <ul><li>MESTRA: Necessitem decidir quina mida ha de tenir la nostra boa. Com ho podem fer? </li></ul><ul><li>( Els nens comencen a dir diferents mides , tots a l’hora i es crea enrenou) saben que existeixen molt més números del que fem a l’escola </li></ul><ul><li>MESTRA: Així no ens entenem. I no podem fer una boa de 223mts com heu dit. Hauríem de a saber quina és la mida que poden fer les boes i si ens cabrà a la classe </li></ul><ul><li>ORIOL: Ho “medim” ( saben que les coses es poden mesurar) </li></ul><ul><li>ABRIL: “ Medim” la classe </li></ul><ul><li>ROCÍO: Però primer hem de decidir quan mesurarà la nostra boa. </li></ul><ul><li>ADRIÀ: ho podem mirar al nostre llibre. ( coneixen diferents fonts d’informació ) </li></ul>
  20. 22. EL COS DE LA BOA: AMB QUIN MATERIAL REVESTIM EL TUB? <ul><li>MESTRA: Hauríem de decidir el material amb què revestim el tub </li></ul><ul><li>ANDREA:Amb plastilina es gastarà molta </li></ul><ul><li>ROCÍO: Carla pots explicar que et va passar a tu? </li></ul><ul><li>CARLA: La plastilina se rompe ( agafa un tub i ho prova) </li></ul><ul><li>DANIEL: Amb la pintura no es trenca </li></ul><ul><li>ANDREA. Quan s’asseca sí. Mira ( agafa el tub i ho prova) </li></ul><ul><li>MESTRA: Mirem bé els tubs. No es veuen les costelles ? </li></ul><ul><li>LAIA: Ha de ser amb roba, perquè amb la pintura es veu </li></ul><ul><li>ÓSCAR: I és flexible </li></ul><ul><li>MESTRA: Es trenca el tub amb roba? </li></ul><ul><li>PAU: Quan la talles sí </li></ul><ul><li>ALBA: Fem-ho amb el celo que no es trenca </li></ul><ul><li>ROGER: Però es veuen les costelles </li></ul><ul><li>FRANCESC: Les he vist quan el giro ( flexionant el tub) </li></ul><ul><li>VÍKTOR: Perquè és transparent </li></ul><ul><li>ORIOL: (Agafa el tub de roba) amb aquest no es veurà </li></ul><ul><li>ORIOL : Agafo el metro per mesurar </li></ul><ul><li>ROGER: El diàmetre? </li></ul><ul><li>MESTRA: quin tub vols mesurar Oriol? </li></ul><ul><li>ORIOL: Per posar-li la roba </li></ul><ul><li>MESTRA: Ah! I posem roba? </li></ul><ul><li>ROGER: sí. </li></ul>
  21. 23. EL CAP DE LA BOA <ul><li>EL FRANCESC ARGUMENTA EL SEU TREBALL : </li></ul><ul><li>“ L’HE FET AIXÍ PERQUE EL CAP DE LA SERP ÉS UN TRIANGLE AMB CORBES” </li></ul>
  22. 24. “ EN LA ESCUELA SE APRENDE HABLANDO, PERO SE HABLA CUANDO SE TIENE ALGO QUE DECIR, CUANDO LAS EXPERIENCIAS CONCRETAS NECESITAN SER DISCUTIDAS, REPRESENTADAS, COMUNICADAS O RESUELTAS MEDIANTE UN TRABAJO COLECTIVO EN CLASE” MARIA ARCÁ

×