SlideShare a Scribd company logo
1 of 26
EL PETROLI El petroli és actualment la principal font d’energia  i la matèria primera més important objecte de comerç entre els països.
EL PETROLI El petroli és actualment la principal font d’energia  i la matèria primera més important objecte de comerç entre els països.  Més de la meitat de l’energia que manté en activitat la nostra civilització prové d’aquesta font energètica no renovable.
EL PETROLI El petroli és actualment la principal font d’energia  i la matèria primera més important objecte de comerç entre els països.  Més de la meitat de l’energia que manté en activitat la nostra civilització prové d’aquesta font energètica no renovable. Es tracta, doncs, d’un recurs  estratègic, la mancança del qual provocaria el daltabaix de l’economia mundial.
QUÈ ÉS EL PETROLI El petroli és un líquid viscós de color variable, des del terrós fins al negre. Està constituït per diferents  hidrocarburs  (àtoms de carboni i hidrogen) en quantitats variables. El petroli brut no té aplicació directa, se n’han de separar els components.
ORÍGEN DEL PETROLI Quan aquests microorganismes morien queien al fons de les grans masses d’aigua, on capes successives de sediments inorgànics es dipositaven al seu damunt enterrant-los cada cop més profundament. Té el seu origen en la descomposició dels minúsculs organismes animals i vegetals que vivien als antics mars de la Terra fa milions d’anys.
ORÍGEN DEL PETROLI Té el seu origen en la descomposició dels minúsculs organismes animals i vegetals que vivien als antics mars de la Terra fa milions d’anys. Quan aquests microorganismes morien queien al fons de les grans masses d’aigua, on capes successives de sediments inorgànics es dipositaven al seu damunt enterrant-los cada cop més profundament. L’elevada pressió de les capes de terra, les altes temperatures i l’acció dels bacteris en absència d’oxigen van anar transformant lentament les restes orgàniques en el que avui coneixem com a petroli cru. El seu estat líquid va permetre’n el desplaçament a través de les roques poroses, fins a arribar a roques impermeables que el deixaven atrapat formant bosses de petroli.
ORÍGEN DEL PETROLI Té el seu origen en la descomposició dels minúsculs organismes animals i vegetals que vivien als antics mars de la Terra fa milions d’anys. Quan aquests microorganismes morien queien al fons de les grans masses d’aigua, on capes successives de sediments inorgànics es dipositaven al seu damunt enterrant-los cada cop més profundament. L’elevada pressió de les capes de terra, les altes temperatures i l’acció dels bacteris en absència d’oxigen van anar transformant lentament les restes orgàniques en el que avui coneixem com a petroli cru.
EL CICLE DEL PETROLI
LOCALITZACIÓ DELS JACIMENTS La prospecció es fa sempre en regions amb roques sedimentàries, les úniques amb possibilitats de contenir petroli. Després, els geòlegs estudien les estructures tectòniques i els estrats del terreny per localitzar les possibles trampes de petroli.
LOCALITZACIÓ DELS JACIMENTS Un dels mètodes més utilitzats és l’estudi mitjançant ones sísmiques provocades de manera artificial.  Aquest sistema es basa en l’estudi  del comportament d’una ona sonora quan travessa o rebota en els estrats del subsòl. Les ones són recollides  per sismògrafs molt sensibles situats en la superfície i les dades són analitzades en un ordinador.  La velocitat de propagació de les  ones permet determinar l’estructura del terreny, l’existència de capes  dures i la seva profunditat.  L’operació es repeteix diverses vegades des de diferents llocs per elaborar un mapa detallat de les profunditats.
EXTRACCIÓ Un cop acabada la fase de prospecció, es fa un sondeig per esbrinar si un pou conté prou petroli com perquè la seva explotació sigui rendible.  Aquest sondatge es realitza amb una barrina molt potent instal·lada en una torre de perforació que forada lentament el sòl fins arribar al punt on hi ha el jaciment.  A mesura que la broca avança, es van col·locant tubs a travès dels quals el petroli serà conduït fins a la superfície.
EXTRACCIÓ Únicament un  0,2%  dels jaciments són prou rics com per ser explotats de forma rendible. Al arribar la broca de perforació, la ruptura de la roca impermeable provoca que la pressió interna de la bossa s’alliberi i el petroli puja tot sol.  Si bé la major part del petroli es troba entre els 900 i els 5.000 m de profunditat, les perforacions poden ser de fins a 8.000 m, de manera que tot l’equip de perforació arriba a tenir un pes superior a les 350 tones. El diàmetre del pou és d’uns 45 cm,  i en el fons s’aprima fins als 15 cm.
EXTRACCIÓ Arriba un moment en què la pressió interna de la bossa disminueix fins a un punt en que el petroli deixa d’ascendir tot sol, per la qual cosa s’ha de forçar mitjançant bombes per que puji. Aquest bombeig es realitza fins el moment en que el cost del sistema d’extracció és superior a la rentabilitat que s’obté del petroli. Aleshores és abandonat. Una bossa de petroli només pot ser aprofitada entre un 25 i un 50 % de la seva capacitat total.
EMMAGATZEMATGE Aquest petroli, que s’anomena  cru , es condueix mitjançant canonades a uns dipòsits on queda emmagatzemat. Els gasos que porta diluïts són cremats  in situ .
EXTRACCIÓ AL MAR Quan el jaciment està sota el mar, les torres s’instal·len en plataformes que són com petites ciutats en les quals els treballadors tenen serveis sanitaris, àrees d’esbarjo, circuits tancats de televisió, etc. i que són proveïdes mitjançant vaixells especials  o helicòpters.
TRANSPORT
TRANSPORT
TRANSPORT
VAIXELLS PETROLIERS
VAIXELLS PETROLIERS
TRANSPORT. Oleoductes Canonades per al transport del cru des dels jaciments fins al port més proper o bé fins a les refineries.
REFINATGE El petroli cru no té aplicació directa. A les refineries es separen els diferents components.
REFINATGE
L’ESGOTAMENT DE LES RESERVES
EVOLUCIÓ DEL CONSUM
EL BARRI DE PETROLI La unitat emprada per la indústria i el mercat del petroli per mesurar la quantitat de cru és el barril de petroli, que equival a 158,988 litres. Una tona de petroli equival, aproximadament, a 7 - 8 barrils. El nom de la unitat té el seu orígen en els barrils en els quals es transportava antigament el petroli.

More Related Content

What's hot

What's hot (20)

Carbó
CarbóCarbó
Carbó
 
Ossos del cos. 4
Ossos del cos. 4Ossos del cos. 4
Ossos del cos. 4
 
Propietats matèria
Propietats matèriaPropietats matèria
Propietats matèria
 
Diapos HistòRia
Diapos HistòRiaDiapos HistòRia
Diapos HistòRia
 
Fonamentació de la Metafísica del Costums (La bona voluntad i la felicitat)
Fonamentació de la Metafísica del Costums (La bona voluntad i la felicitat)Fonamentació de la Metafísica del Costums (La bona voluntad i la felicitat)
Fonamentació de la Metafísica del Costums (La bona voluntad i la felicitat)
 
Massa volum-densitat
Massa volum-densitatMassa volum-densitat
Massa volum-densitat
 
Característiques dels éssers vius
Característiques dels éssers viusCaracterístiques dels éssers vius
Característiques dels éssers vius
 
2 La Cel Lula
2 La Cel Lula2 La Cel Lula
2 La Cel Lula
 
50. El nucli cel·lular
50. El nucli cel·lular50. El nucli cel·lular
50. El nucli cel·lular
 
Els recursos energètics
Els recursos energèticsEls recursos energètics
Els recursos energètics
 
Energies no renovables i renovables
Energies no renovables i renovablesEnergies no renovables i renovables
Energies no renovables i renovables
 
Electricitat 1er ESO
Electricitat 1er ESOElectricitat 1er ESO
Electricitat 1er ESO
 
El Neolític i l'Edat dels Metalls
El Neolític i l'Edat dels MetallsEl Neolític i l'Edat dels Metalls
El Neolític i l'Edat dels Metalls
 
El petroli
El petroliEl petroli
El petroli
 
L'energia
L'energiaL'energia
L'energia
 
Els 5 regnes
Els 5 regnesEls 5 regnes
Els 5 regnes
 
Energia, Treball i Potència
Energia, Treball i PotènciaEnergia, Treball i Potència
Energia, Treball i Potència
 
Tasca 4.4.el lamarckisme
Tasca 4.4.el lamarckismeTasca 4.4.el lamarckisme
Tasca 4.4.el lamarckisme
 
2n BATXILLERAT: CAMP MAGNÈTIC
2n BATXILLERAT: CAMP MAGNÈTIC2n BATXILLERAT: CAMP MAGNÈTIC
2n BATXILLERAT: CAMP MAGNÈTIC
 
El petroli
El petroliEl petroli
El petroli
 

Viewers also liked

Treball socials
Treball socialsTreball socials
Treball socialsnnneus
 
Actividad Petrolera en Venezuela
Actividad Petrolera en VenezuelaActividad Petrolera en Venezuela
Actividad Petrolera en Venezuelaamppp
 
La economía de venezuela antes y después del petróleo
La economía de venezuela antes y después del petróleoLa economía de venezuela antes y después del petróleo
La economía de venezuela antes y después del petróleoPedro Colina
 
Crecimiento economicomedioambiente
Crecimiento economicomedioambienteCrecimiento economicomedioambiente
Crecimiento economicomedioambienteJuan Pérez Ventura
 

Viewers also liked (6)

Energies renovables
Energies renovablesEnergies renovables
Energies renovables
 
Treball socials
Treball socialsTreball socials
Treball socials
 
Actividad Petrolera en Venezuela
Actividad Petrolera en VenezuelaActividad Petrolera en Venezuela
Actividad Petrolera en Venezuela
 
La economía de venezuela antes y después del petróleo
La economía de venezuela antes y después del petróleoLa economía de venezuela antes y después del petróleo
La economía de venezuela antes y después del petróleo
 
Petroleo jgn
Petroleo jgnPetroleo jgn
Petroleo jgn
 
Crecimiento economicomedioambiente
Crecimiento economicomedioambienteCrecimiento economicomedioambiente
Crecimiento economicomedioambiente
 

Similar to Petroli

El petroli
El petroliEl petroli
El petrolimaria
 
03 2-el petroli hanan i martí
03 2-el petroli hanan i martí03 2-el petroli hanan i martí
03 2-el petroli hanan i martícimioms
 
La contaminació dels mars
La contaminació dels marsLa contaminació dels mars
La contaminació dels marsaquitawin
 
Recursosiimpactesambientals (fil eminimizer)
Recursosiimpactesambientals (fil eminimizer)Recursosiimpactesambientals (fil eminimizer)
Recursosiimpactesambientals (fil eminimizer)pallfu
 
Recursosiimpactesambientals (fil eminimizer)
Recursosiimpactesambientals (fil eminimizer)Recursosiimpactesambientals (fil eminimizer)
Recursosiimpactesambientals (fil eminimizer)pallfu
 
Recursosiimpactesambientals (fil eminimizer)
Recursosiimpactesambientals (fil eminimizer)Recursosiimpactesambientals (fil eminimizer)
Recursosiimpactesambientals (fil eminimizer)pallfu
 
Recursosiimpactesambientals (fil eminimizer)
Recursosiimpactesambientals (fil eminimizer)Recursosiimpactesambientals (fil eminimizer)
Recursosiimpactesambientals (fil eminimizer)pallfu
 
Recursos i impactes ambientals
Recursos i impactes ambientalsRecursos i impactes ambientals
Recursos i impactes ambientalsCC NN
 
03 1-3-el petroli 2 adam i arnau
03 1-3-el petroli 2 adam i arnau03 1-3-el petroli 2 adam i arnau
03 1-3-el petroli 2 adam i arnaucimioms
 
Tema 3. El medi físic de la Terra (I) [1r ESO]
Tema 3. El medi físic de la Terra (I) [1r ESO]Tema 3. El medi físic de la Terra (I) [1r ESO]
Tema 3. El medi físic de la Terra (I) [1r ESO]Raül Pons Chust
 
Powerpoint tema 4 (grup classe)
Powerpoint tema 4 (grup classe)Powerpoint tema 4 (grup classe)
Powerpoint tema 4 (grup classe)amayans
 
Powerpoint tema 4 (grup classe)
Powerpoint tema 4 (grup classe)Powerpoint tema 4 (grup classe)
Powerpoint tema 4 (grup classe)amayans
 
L' estructura de la terra
L' estructura de la terraL' estructura de la terra
L' estructura de la terrafarcadi
 
Principis de la geodinàmica interna
Principis de la geodinàmica internaPrincipis de la geodinàmica interna
Principis de la geodinàmica internanataliamegi-96
 

Similar to Petroli (20)

El petroli
El petroliEl petroli
El petroli
 
03 2-el petroli hanan i martí
03 2-el petroli hanan i martí03 2-el petroli hanan i martí
03 2-el petroli hanan i martí
 
La contaminació dels mars
La contaminació dels marsLa contaminació dels mars
La contaminació dels mars
 
Posidonia
PosidoniaPosidonia
Posidonia
 
Carbó
CarbóCarbó
Carbó
 
Recursosiimpactesambientals (fil eminimizer)
Recursosiimpactesambientals (fil eminimizer)Recursosiimpactesambientals (fil eminimizer)
Recursosiimpactesambientals (fil eminimizer)
 
Recursosiimpactesambientals (fil eminimizer)
Recursosiimpactesambientals (fil eminimizer)Recursosiimpactesambientals (fil eminimizer)
Recursosiimpactesambientals (fil eminimizer)
 
Recursosiimpactesambientals (fil eminimizer)
Recursosiimpactesambientals (fil eminimizer)Recursosiimpactesambientals (fil eminimizer)
Recursosiimpactesambientals (fil eminimizer)
 
Recursosiimpactesambientals (fil eminimizer)
Recursosiimpactesambientals (fil eminimizer)Recursosiimpactesambientals (fil eminimizer)
Recursosiimpactesambientals (fil eminimizer)
 
La Mar Font De Riquesa.Pps
La Mar Font De Riquesa.PpsLa Mar Font De Riquesa.Pps
La Mar Font De Riquesa.Pps
 
La mar
La marLa mar
La mar
 
Recursos i impactes ambientals
Recursos i impactes ambientalsRecursos i impactes ambientals
Recursos i impactes ambientals
 
03 1-3-el petroli 2 adam i arnau
03 1-3-el petroli 2 adam i arnau03 1-3-el petroli 2 adam i arnau
03 1-3-el petroli 2 adam i arnau
 
Tema 3. El medi físic de la Terra (I) [1r ESO]
Tema 3. El medi físic de la Terra (I) [1r ESO]Tema 3. El medi físic de la Terra (I) [1r ESO]
Tema 3. El medi físic de la Terra (I) [1r ESO]
 
L'escorça canvia
L'escorça canviaL'escorça canvia
L'escorça canvia
 
Powerpoint tema 4 (grup classe)
Powerpoint tema 4 (grup classe)Powerpoint tema 4 (grup classe)
Powerpoint tema 4 (grup classe)
 
Powerpoint tema 4 (grup classe)
Powerpoint tema 4 (grup classe)Powerpoint tema 4 (grup classe)
Powerpoint tema 4 (grup classe)
 
L’univers
L’universL’univers
L’univers
 
L' estructura de la terra
L' estructura de la terraL' estructura de la terra
L' estructura de la terra
 
Principis de la geodinàmica interna
Principis de la geodinàmica internaPrincipis de la geodinàmica interna
Principis de la geodinàmica interna
 

More from ccrespo62

Assaigs de materials
Assaigs de materialsAssaigs de materials
Assaigs de materialsccrespo62
 
Propietats Mecaniques dels materials
Propietats Mecaniques dels materialsPropietats Mecaniques dels materials
Propietats Mecaniques dels materialsccrespo62
 
Màquines Tèrmiques
Màquines TèrmiquesMàquines Tèrmiques
Màquines Tèrmiquesccrespo62
 
Màquines Tèrmiques
Màquines TèrmiquesMàquines Tèrmiques
Màquines Tèrmiquesccrespo62
 
Centrals Tèrmiques
Centrals TèrmiquesCentrals Tèrmiques
Centrals Tèrmiquesccrespo62
 
Hidroelectriques
HidroelectriquesHidroelectriques
Hidroelectriquesccrespo62
 
Energia Electrica. Producció
Energia Electrica. ProduccióEnergia Electrica. Producció
Energia Electrica. Produccióccrespo62
 
Energia. Conceptes previs
Energia. Conceptes previsEnergia. Conceptes previs
Energia. Conceptes previsccrespo62
 
Kovenhavn 2009 Ambientas
Kovenhavn 2009 AmbientasKovenhavn 2009 Ambientas
Kovenhavn 2009 Ambientasccrespo62
 
Kovenhavn 2009. Ambientàs
Kovenhavn 2009. AmbientàsKovenhavn 2009. Ambientàs
Kovenhavn 2009. Ambientàsccrespo62
 
Kovenhavn 2009. Equips
Kovenhavn 2009. EquipsKovenhavn 2009. Equips
Kovenhavn 2009. Equipsccrespo62
 
Ies Bellvitge Jctlh
Ies Bellvitge JctlhIes Bellvitge Jctlh
Ies Bellvitge Jctlhccrespo62
 
A21E IES Bellvitge 2008
A21E IES Bellvitge 2008A21E IES Bellvitge 2008
A21E IES Bellvitge 2008ccrespo62
 
Detalls Peça2
Detalls Peça2Detalls Peça2
Detalls Peça2ccrespo62
 

More from ccrespo62 (15)

Assaigs de materials
Assaigs de materialsAssaigs de materials
Assaigs de materials
 
Propietats Mecaniques dels materials
Propietats Mecaniques dels materialsPropietats Mecaniques dels materials
Propietats Mecaniques dels materials
 
Màquines Tèrmiques
Màquines TèrmiquesMàquines Tèrmiques
Màquines Tèrmiques
 
Màquines Tèrmiques
Màquines TèrmiquesMàquines Tèrmiques
Màquines Tèrmiques
 
Centrals Tèrmiques
Centrals TèrmiquesCentrals Tèrmiques
Centrals Tèrmiques
 
Hidroelectriques
HidroelectriquesHidroelectriques
Hidroelectriques
 
Energia Electrica. Producció
Energia Electrica. ProduccióEnergia Electrica. Producció
Energia Electrica. Producció
 
Energia. Conceptes previs
Energia. Conceptes previsEnergia. Conceptes previs
Energia. Conceptes previs
 
Kovenhavn 2009 Ambientas
Kovenhavn 2009 AmbientasKovenhavn 2009 Ambientas
Kovenhavn 2009 Ambientas
 
Kovenhavn 2009. Ambientàs
Kovenhavn 2009. AmbientàsKovenhavn 2009. Ambientàs
Kovenhavn 2009. Ambientàs
 
Kovenhavn 2009. Equips
Kovenhavn 2009. EquipsKovenhavn 2009. Equips
Kovenhavn 2009. Equips
 
Ies Bellvitge Jctlh
Ies Bellvitge JctlhIes Bellvitge Jctlh
Ies Bellvitge Jctlh
 
A21E IES Bellvitge 2008
A21E IES Bellvitge 2008A21E IES Bellvitge 2008
A21E IES Bellvitge 2008
 
Detalls Peça2
Detalls Peça2Detalls Peça2
Detalls Peça2
 
Renovables
RenovablesRenovables
Renovables
 

Petroli

  • 1. EL PETROLI El petroli és actualment la principal font d’energia i la matèria primera més important objecte de comerç entre els països.
  • 2. EL PETROLI El petroli és actualment la principal font d’energia i la matèria primera més important objecte de comerç entre els països. Més de la meitat de l’energia que manté en activitat la nostra civilització prové d’aquesta font energètica no renovable.
  • 3. EL PETROLI El petroli és actualment la principal font d’energia i la matèria primera més important objecte de comerç entre els països. Més de la meitat de l’energia que manté en activitat la nostra civilització prové d’aquesta font energètica no renovable. Es tracta, doncs, d’un recurs estratègic, la mancança del qual provocaria el daltabaix de l’economia mundial.
  • 4. QUÈ ÉS EL PETROLI El petroli és un líquid viscós de color variable, des del terrós fins al negre. Està constituït per diferents hidrocarburs (àtoms de carboni i hidrogen) en quantitats variables. El petroli brut no té aplicació directa, se n’han de separar els components.
  • 5. ORÍGEN DEL PETROLI Quan aquests microorganismes morien queien al fons de les grans masses d’aigua, on capes successives de sediments inorgànics es dipositaven al seu damunt enterrant-los cada cop més profundament. Té el seu origen en la descomposició dels minúsculs organismes animals i vegetals que vivien als antics mars de la Terra fa milions d’anys.
  • 6. ORÍGEN DEL PETROLI Té el seu origen en la descomposició dels minúsculs organismes animals i vegetals que vivien als antics mars de la Terra fa milions d’anys. Quan aquests microorganismes morien queien al fons de les grans masses d’aigua, on capes successives de sediments inorgànics es dipositaven al seu damunt enterrant-los cada cop més profundament. L’elevada pressió de les capes de terra, les altes temperatures i l’acció dels bacteris en absència d’oxigen van anar transformant lentament les restes orgàniques en el que avui coneixem com a petroli cru. El seu estat líquid va permetre’n el desplaçament a través de les roques poroses, fins a arribar a roques impermeables que el deixaven atrapat formant bosses de petroli.
  • 7. ORÍGEN DEL PETROLI Té el seu origen en la descomposició dels minúsculs organismes animals i vegetals que vivien als antics mars de la Terra fa milions d’anys. Quan aquests microorganismes morien queien al fons de les grans masses d’aigua, on capes successives de sediments inorgànics es dipositaven al seu damunt enterrant-los cada cop més profundament. L’elevada pressió de les capes de terra, les altes temperatures i l’acció dels bacteris en absència d’oxigen van anar transformant lentament les restes orgàniques en el que avui coneixem com a petroli cru.
  • 8. EL CICLE DEL PETROLI
  • 9. LOCALITZACIÓ DELS JACIMENTS La prospecció es fa sempre en regions amb roques sedimentàries, les úniques amb possibilitats de contenir petroli. Després, els geòlegs estudien les estructures tectòniques i els estrats del terreny per localitzar les possibles trampes de petroli.
  • 10. LOCALITZACIÓ DELS JACIMENTS Un dels mètodes més utilitzats és l’estudi mitjançant ones sísmiques provocades de manera artificial. Aquest sistema es basa en l’estudi del comportament d’una ona sonora quan travessa o rebota en els estrats del subsòl. Les ones són recollides per sismògrafs molt sensibles situats en la superfície i les dades són analitzades en un ordinador. La velocitat de propagació de les ones permet determinar l’estructura del terreny, l’existència de capes dures i la seva profunditat. L’operació es repeteix diverses vegades des de diferents llocs per elaborar un mapa detallat de les profunditats.
  • 11. EXTRACCIÓ Un cop acabada la fase de prospecció, es fa un sondeig per esbrinar si un pou conté prou petroli com perquè la seva explotació sigui rendible. Aquest sondatge es realitza amb una barrina molt potent instal·lada en una torre de perforació que forada lentament el sòl fins arribar al punt on hi ha el jaciment. A mesura que la broca avança, es van col·locant tubs a travès dels quals el petroli serà conduït fins a la superfície.
  • 12. EXTRACCIÓ Únicament un 0,2% dels jaciments són prou rics com per ser explotats de forma rendible. Al arribar la broca de perforació, la ruptura de la roca impermeable provoca que la pressió interna de la bossa s’alliberi i el petroli puja tot sol. Si bé la major part del petroli es troba entre els 900 i els 5.000 m de profunditat, les perforacions poden ser de fins a 8.000 m, de manera que tot l’equip de perforació arriba a tenir un pes superior a les 350 tones. El diàmetre del pou és d’uns 45 cm, i en el fons s’aprima fins als 15 cm.
  • 13. EXTRACCIÓ Arriba un moment en què la pressió interna de la bossa disminueix fins a un punt en que el petroli deixa d’ascendir tot sol, per la qual cosa s’ha de forçar mitjançant bombes per que puji. Aquest bombeig es realitza fins el moment en que el cost del sistema d’extracció és superior a la rentabilitat que s’obté del petroli. Aleshores és abandonat. Una bossa de petroli només pot ser aprofitada entre un 25 i un 50 % de la seva capacitat total.
  • 14. EMMAGATZEMATGE Aquest petroli, que s’anomena cru , es condueix mitjançant canonades a uns dipòsits on queda emmagatzemat. Els gasos que porta diluïts són cremats in situ .
  • 15. EXTRACCIÓ AL MAR Quan el jaciment està sota el mar, les torres s’instal·len en plataformes que són com petites ciutats en les quals els treballadors tenen serveis sanitaris, àrees d’esbarjo, circuits tancats de televisió, etc. i que són proveïdes mitjançant vaixells especials o helicòpters.
  • 21. TRANSPORT. Oleoductes Canonades per al transport del cru des dels jaciments fins al port més proper o bé fins a les refineries.
  • 22. REFINATGE El petroli cru no té aplicació directa. A les refineries es separen els diferents components.
  • 26. EL BARRI DE PETROLI La unitat emprada per la indústria i el mercat del petroli per mesurar la quantitat de cru és el barril de petroli, que equival a 158,988 litres. Una tona de petroli equival, aproximadament, a 7 - 8 barrils. El nom de la unitat té el seu orígen en els barrils en els quals es transportava antigament el petroli.