Successfully reported this slideshow.
EXPERIMENTS      A CICLE MITJÀ
ÍNDEXEl cicle d’un ésser viu : plantem llentiesFabricació d’una brúixolaObservació d’una cuixa de pollastreEl sentit del t...
La dilatació dels líquidsLa dilatació dels gasosCanvis d’estat de la mantegaPunt d’ebullició de l’aiguaEl telèfonLa lupaL’...
El cicle dun ésser viu. Plantem llentiesMaterial  • Got de plàstic                                                        ...
Fabricació duna brúixolaMaterial  • Agulla de cap                                                     •   Pot de vidre  • ...
Observació d’una cuixa de pollastreMaterial  • Cuixa de pollastre (millor sense pell)  • Safata  • Tisores   •  Guants de ...
El sentit del tacteMaterial  • 6 agulles de cap   •   2 o 3 taps de suro   •  Bena o mocador per tapar els ullsProcediment...
Abans de començar hem convingut amb tot el grup que en aquest joc tothom havia de dir la veritat si volíem que sortísbé. N...
Material  • Bastonets esterilitzats                                                                        •   Sal   •   V...
7. Al final es posen en comú les sensacions que shan tingut.ObservacionsSabor salat: no es nota ni a la part interior de l...
Material  • Fonendoscopi   •  Rellotge o cronòmetreProcediment   1. Cadascun de nosaltres ens busquem el pols al canell, a...
Material   • 1 globus petit   • 1 globus granMaterial   • Tisores      Aigua                             • 2 o 3 bosses de...
La conservació dels aliments
El termòmetreMaterial  • 3 termòmetres                                                            •   Aigua temperada   • ...
La dilatació dels líquidsMaterial   •   Aigua temperada (de laixeta)                          •   Pot de vidre ample PYREX...
Material   •   Aigua calenta                                        •   Matràs erlemmeier   •   Un globus                 ...
Material  • Vas de precipitats                                     •   Mantega  • Aigua calenta                           ...
Material  • Vas de precipitats                                                             •   Aigua destil·lada  • Fogone...
Al principi laigua puja de temperatura a poc a poc i després més ràpidament.Als 99º C laigua comença a bullir i no puja mé...
tempsTemperatura   tempsTemperatura    0 s.    21º6 min. 30 s.    85º   30 s.   22º   7 min.    89º   1 min.    24º7 min. ...
Amb les dades hem fet una gràfica temps - Temperatura                      El telèfon
Material   •   2 gots de plàstic                                     •   Espelma   •   4 o 5 metres de cordill            ...
La lupa                                         Labsorció de laigua en la sorra i la terraMaterial  • Sorra               ...
Observacions                              Grup 1                                                       Grup 2Sorra: han pa...
Upcoming SlideShare
Loading in …5
×

experiments cicle mitjà

329 views

Published on

Published in: Education
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

experiments cicle mitjà

  1. 1. EXPERIMENTS A CICLE MITJÀ
  2. 2. ÍNDEXEl cicle d’un ésser viu : plantem llentiesFabricació d’una brúixolaObservació d’una cuixa de pollastreEl sentit del tacteEl sentit del gust : salat i dolçSón frescos aquests ous ?Les pulsacions del corConstrucció d’un model de tòraxLa conservació dels alimentsEl termòmetreEquilibri tèrmic
  3. 3. La dilatació dels líquidsLa dilatació dels gasosCanvis d’estat de la mantegaPunt d’ebullició de l’aiguaEl telèfonLa lupaL’absorció de l’aigua en la sorra i en la terra
  4. 4. El cicle dun ésser viu. Plantem llentiesMaterial • Got de plàstic • Aigua • Cotó • Etiquetes • Llavors de llenties, mongetes...Procediment 1. Posem una mica de cotó al fons dun got de plàstic. 2. Hi col·loquem dues o tres llavors. 3. Reguem les llavors amb una mica daigua i esperem uns quants dies.ObservacionsAl cap duns 5-7 dies comença a créixer una o més duna plantes de llenties. La closca de les llavors sha esquerdat i dedins hi creix la planteta. Això es diu germinar.Al cap duns 3-5 dies la planta ha crescut una mica més. Si mirem dara hi podem distingir les seves parts: arrel, tija,branques i fulles.Al cap duna setmana aproximadament la planteta canvia de color i deixa de créixer: sha mort.
  5. 5. Fabricació duna brúixolaMaterial • Agulla de cap • Pot de vidre • Suro • Aigua • Imant • Brúixola • GanivetProcediment 1. Omplim el pot daigua fins a la meitat. 2. Amb el ganivet tallem una rodanxa del tap de suro d1 cm aproximadament. 3. Afagem lagulla i limant i els freguem amunt i avall, sempre en la mateixa direcció. 4. Posem lagulla sobre el suro i amb compte ho deixem a laigua, al mig del pot. Es pot enganxar amb una mica de cel·lo perquè no caigui a laigua. 5. Col·loquem la brúixola al costat del pot i esperem una mica. Comparem la brúixola amb lagulla que sura a laigua.ObservacionsEl suro es mou per laigua fins que lagulla queda orientada cap al nord i cap al sud, de la mateixamanera que la brúixola. Les dues agulles queden paral·leles.Això passa perquè la Terra és un gran imant i té propietats magnètiques. Els dos extrems de limant dela Terra són al Pol Nord i al Pol Sud.
  6. 6. Observació d’una cuixa de pollastreMaterial • Cuixa de pollastre (millor sense pell) • Safata • Tisores • Guants de làtexProcediment 1. Observem els músculs de la cuixa de pollastre. 2. Tallem els músculs de dalt a baix fins que quedi los a la vista. 3. Observem linterior de la cuixa i separem un múscul estirant-lo.ObservacionsLa cuixa de pollastre és la part superior de la cama del pollastre.Qualsevol carn que ens mengem, sigui de pollastre, de vedella o dun altre animal són els músculs dalguna part delanimal.Podem veure que tots els músculs de la cuixa de pollastre es troben dins una mena de funda transparent que els cobreixtotalment.Un cop hem tallat els músculs de la cuixa es pot veure los. Aquest os és el fèmur.Quan estirem un múscul per separar-lo veiem que està unit a los per una tireta blanca que és molt dura: és el tendó.A lextrem del fèmur trobem el genoll. En aquest lloc los està cobert duna capa blanca que omple tota la punta i que estàfeta de cartílag, com linterior del nas o de lorella. Aquesta capa es troba als extrems de tots els ossos. Serveix perprotegir els ossos a les articulacions per tal que la fricció entre ells no provoqui desgast i dolor.
  7. 7. El sentit del tacteMaterial • 6 agulles de cap • 2 o 3 taps de suro • Bena o mocador per tapar els ullsProcediment 1. Clavem una agulla a un extrem del tap de suro, dues agulles a un altre tap i tres agulles a un altre. 2. Ens distribuïm per parelles i embenem els ulls dun persona amb el mocador. 3. Laltre membre de la parella clava suaument el cap o caps de lagulla o agulles de forma que laltra persona ha dendevinar si se li està fent pressió amb una, dues o tres agulles. Aquesta operació es repeteix diverses vegades i de forma aletatòria. 4. Es comença endevinant quan es claven les agulles a les puntes dels dits. 5. Després cal endevinar-ho clavant les agulles a algun punt de lesquena. 6. Al cap duna estona de proves es canvia el rol de les dues persones.Observacions
  8. 8. Abans de començar hem convingut amb tot el grup que en aquest joc tothom havia de dir la veritat si volíem que sortísbé. No es podien dir mentides.Hem fet lexperiència de dos en dos, primer una persona sembena els ulls i laltre clava les agulles. Al cap de cinc minutsel mestre fa canviar de lloc els dos membres.Després de parlar-ne entre tota la classe hem descobert que a les puntes dels dits de la mà és molt fàcil descobrir si ensclaven un, dos o tres agulles. Sempre sendevina.També hem descobert que quan ens claven agulles a lesquena és molt difícil endevinar-ho. Gairebé sempre creiem queens claven una o dues agulles. Nomes dues persones de la classe nhan endevinat algunes vegades, les altres vint-i-trespersones no ho endevinaven quan eren dues o tres agulles a lesquena, en aquests casos creien que només els punxavenamb una sola agulla.El sentit del tacte està format per fins a sis tipus de receptors diferents: sensors de calor, sensors de fred, sensors depressió, sensors de la textura i la pressió, sensors de les vibracions i la pressió, terminacions nervioses del dolor... Aquestsreceptors estan distribuïts pel cos de forma irregular. Per exemple, tenim més sensors de calor i fred a lesquena que a lapanxa o al pit (per això no entrem a la dutxa desquena).Amb aquesta experiència queda demostrat que tenim més receptors de pressió a les puntes dels dits que a lesquena. El sentit del gust. Sabor salat i dolç
  9. 9. Material • Bastonets esterilitzats • Sal • Vasos de plàstic • Sucre • Cullereta • Aigua • Tovallons de paperProcediment 1. En un got de plàstic posem dos o tres dits daigua i dues cullerades de sal. Remenem bé. 2. En un altre got de plàstic posem dos o tres dits daigua i dues cullerades de sucre. Remenem bé. 3. Distribuïm la classe per parelles i a cada parella té un got amb aigua i sal i un altre amb aigua i sucre. Cada alumne/a té un altre got ple amb aigua sola. 4. Un/a alumne/a suca una punta del bastonet amb laigua amb sal i després, poc a poc, va tocant en diversos punts de la llengua del company/a i preguntant-li si nota el sabor salat. Quan sacaba lexploració lalumne/a que ha ofert la llengua fa un glop daigua ordinària per netejar-se la boca de laigua amb sal. 5. Tot seguit es repeteix loperació amb laigua amb sucre tot aprofitant laltre extrem del bastonet. 6. Es recomana que lalumne que ofereix la llengua la tregui tant com pugui i qSue prèviament tingui la boca seca empassant-se la mica de saliva que pugui tenir.
  10. 10. 7. Al final es posen en comú les sensacions que shan tingut.ObservacionsSabor salat: no es nota ni a la part interior de la llengua, ni als costats, ni al mig... Només es nota a la punta de la llengua.Sabor dolç: no es nota ni a la part interior de la llengua, ni als costats, ni al mig... Només es nota a la punta de la llengua ials dos costats del davant.Es fa estrany que hi hagi llocs de la llengua que no es notin alguns sabors. Són frescos aquests ous? Les pulsacions del cor
  11. 11. Material • Fonendoscopi • Rellotge o cronòmetreProcediment 1. Cadascun de nosaltres ens busquem el pols al canell, al coll, al pit... 2. De dos en dos ens auscultem el cor amb el fonendoscopi. 3. Durant un minut comptem les nostres pulsacions. 4. Saltem a classe durant dos minuts i ens tornem a comptar les pulsacions.ObservacionsEns hem posat per parelles i amb el fonendoscopi hem pogut escoltar el so del cor. Fa així: bum-bum, bum-bum, bum-bum...Quan hem comptat les pulsacions tothom tenia entre 80 i 100 pulsacions en un minut.Després de saltar hem tornat a comptar les pulsacions i tothom tenia entre 150 i 200 pulsacions en un minut. Construcció dun model de tòrax
  12. 12. Material • 1 globus petit • 1 globus granMaterial • Tisores Aigua • 2 o 3 bosses de plàstic • Sal • 5 gomes elàstiques • Una ampolla de plàstic llisa de cola o de gasosa Oli • 5 gots de plàstic transparents Vinagre • tallada pel mig • 5 etiquetes • SucreProcediment • 20 o 25 trossos de mongetes perona congelades 1. Posem el globus petit a la boca de lampolla, per dins. • Cullereta • Escuradents 2. Fem un nus al globus gran i li fem un tall al costat oposat.Procediment 3. Col·loquem el globus meitat la tres gots. de lampolla de forma que quedi ben agafat. 1. Posem aigua fins a la gran a a part de sota 2. A un dels gots afegim sal i remenem, a un altre posem sucre i remenem, i laltre el deixem amb aigua sola. 4. Estirem el globus gran cap a baix (enfora) i cap a dalt (endins) i veiem què passa. 3. Un altre got lomplim fins a la meitat doli i laltre també lomplim fins a la meitat amb vinagre.Observacions 4. Etiquetem els cinc gots anotant el líquid que hi ha.Quan estirem el globus gran cap a baix el globus petit sinfla. Quan pugem el globus gran cap a dalt el globus petit es 5. Posem quatre o cinc mongetes a cada got de forma que quedin ben submergides. Els escuradents hidesinfla. poden ajudar en cas que les mongetes surin.El globus petitcada got amb una mica deglobus gran representa el diafragma. Quan el diafragma sestira el pulmó 6. Tapem representa un pulmó i el plàstic i una goma elàstica per evitar les males olors.inspiraEsperem una setmana. contreu el pulmó espira. 7. i quan el diafragma esObservacionsLes mongetes que estaven en aigua i amb aigua i sucre shan fet malbé: fan mala olor i laigua sha tornat fosca.Les mongetes que estaven en oli, vinagre i aigua amb sal shan conservat. Algunes mongetes han canviat decolor però no fan mala olor ni el líquid ha canviat.Per tant, la sal, loli i el vinagre conserven els aliments.Aliments que conservem en sal: bacallà, anxoves, pernil salat...Aliments que conservem en oli: tonyina de llauna, sardines de llauna, tacos de formatge...Aliments que conservem en vinagre: olives, cogombres, cebetes, seitons (boquerons)...
  13. 13. La conservació dels aliments
  14. 14. El termòmetreMaterial • 3 termòmetres • Aigua temperada • 3 vasos de precipitats • Aigua calenta • 2 glaçonsProcediment 1. Observem el termòmetre i les seves parts. 2. Omplim els tres vasos de precipitats: un amb aigua calenta, laltre amb aigua temperada (aigua tal i com surt de laixeta) i aigua temperada amb dos glaçons. 3. Posem els termòmetres de forma que no toquin les parets ni el fons. 4. Tota la classe mesurem les temperatures dels termòmetres en secret i després ho posem en comú.ObservacionsEl vas 1 (aigua calenta) marca 33º.El vas 2 (aigua amb glaçons) marca 1,5º.El vas 3 (aigua temperada) marca 17º. Equilibri tèrmic
  15. 15. La dilatació dels líquidsMaterial • Aigua temperada (de laixeta) • Pot de vidre ample PYREX • Aigua molt calenta • Tap de goma foradat • Tub de vidre • Matràs erlemmeier • Termòmetre • Témpera vermellaProcediment 1. Al matràs posem una mica de pintura vermella i aigua temperada. Remenem. 2. Tapem el matràs amb el tap i el tub de vidre de manera que laigua pugi una mica pel tub. 3. Aboquem laigua calenta en el pot de vidre. 4. Posem el matràs dins de laigua calenta i esperem 4 o 5 minuts.ObservacionsLaigua vermella de dins del matràs sha anat escalfant i ha pujat pel tub de vidre.Quan un líquid sescalfa es dilata, és a dir, augmenta de volum.Al cap dunes hores laigua vermella del matràs sha refredat i baixa de nivell.Quan un líquid es refreda es contreu, és a dir, disminueix de volum.Aquesta propietat dels líquids saprofita per fabricar termòmetres. La dilatació dels gasos
  16. 16. Material • Aigua calenta • Matràs erlemmeier • Un globus • Pot ample de vidre PYREXProcediment 1. Posem el globus a la boca del matràs de forma que caigui per fora. 2. Aboquem laigua calenta al pot ample de vidre. 3. Introduïm el matràs dins laigua calenta tot aguantant-lo. Perquè es mantingui enfonsat shi pot posar a dins algun objecte pesant, com per exemple una maquineta de metall. 4. Esperem uns minuts. 5. Treiem el matràs de laigua calenta i el deixem refredar-se uns minuts.ObservacionsVeiem que al cap de poc temps el globus sinfla a poc a poc a poc fins quedar-se dret.El globus sinfla perquè laigua calenta ha escalfat laire de dins del matràs i ha augmentat de volum, és a dir, sha dilatat.Al cap duna estona el globus es desinfla perquè laire que té a dins es va refredant i es contreu.Quan un gas sescalfa es dilata i quan un gas es refreda es contreu. Canvis destat de la mantega
  17. 17. Material • Vas de precipitats • Mantega • Aigua calenta • Nevera o congelador • Pot ample de vidre Pyrex • GanivetProcediment 1. Tallem un tros de mantega i el posem dins el vas de precipitats. 2. Aboquem laigua calenta dins el pot ample fins a la meitat. 3. A dins del pot hi posem el vas de precipitats. Pot ser que el vas vulgui surar i calgui aguantar-lo per dalt o bé posar- hi un pes a sobre, com per exemple un llibre gruixut. 4. Esperem una estona i observem què ha passat. 5. Tot seguit posem el vas al congelador durant uns 20 minuts. 6. Treiem el vas i observem què ha passat.ObservacionsLa mantega quan la comprem és en estat sòlid.Quan escalfem el vas la mantega es fon, passa destat sòlid a líquid. Aquest canvi es diu Fusió.Quan hem refredat el vas al congelador la mantega líquida sendureix, passa destat líquid a sòlid. Aquest canvi es diuSolidificació.Punt debullició de laigua
  18. 18. Material • Vas de precipitats • Aigua destil·lada • Fogonet de gas • Cronòmetre • Reixeta • Paper mil·limetrat • TermòmetreProcediment 1. Muntem el fogonet, la reixeta, el vas de precipitats amb 150 ml daigua i el termòmetre sense que toqui la paret de vidre del vas de precipitats. 2. Triem entre lalumnat una persona que llegeixi la temperatura inicial de laigua. 3. Triem una altra persona que anirà anotant els resultats a la pissarra. 4. Triem una tercera persona que comptarà amb el cronòmetre i cada 30 segons avisarà la que llegeix el termòmetre perquè en doni la mesura. Es recomana que entre 5 a 3 segons abans avisi qui fa les lectures per tal que estigui alerta. 5. Anem prenent mesures fins uns 3 minuts després que laigua bulli. 6. Escrivim els resultats en una taula de valors. 7. En paper mil·limetrat es dibuixa una gràfica temps - Temperatura. 8. Es comenten i sinterpreten els resultats.Nota: Es recomana que abans lalumnat hagi dibuixat gràfiques lineals a Matemàtiques, a la part dEstadística. En cas queno sigui així valdria la pena deixar aquesta pràctica per a cursos superiors. Una altra opció per a Cicle Superior ésrepresentar els resultats en una gràfica lineal feta amb full de càlcul (Excel o Calc).Observacions
  19. 19. Al principi laigua puja de temperatura a poc a poc i després més ràpidament.Als 99º C laigua comença a bullir i no puja més encara que la tinguem escalfant-se uns minuts més. Hi ha hagut unamesura que la temperatura ha arribat a 100 º, però ha baixat de seguida a 99º un altre cop.Això és així perquè el termòmetre que tenim per fer la mesura no té una construcció perfecta. A més la temperaturadebullició pot variar segons lalçada i la pressió atmosfèrica del moment.La temperatura en la qual un líquid bull es diu Punt dEbullició.Quan hem apagat el foc hem vist que ja hi ha menys aigua que la que hem posat. La temperatura no passava del puntdebullició perquè la calor es feia servir per transformar lagua de lestat líquid a lestat gasós (vapor daigua).El vapor daigua no lhem vist, és un gas incolor i transparent. És el que habitualment sanomena Humitat.
  20. 20. tempsTemperatura tempsTemperatura 0 s. 21º6 min. 30 s. 85º 30 s. 22º 7 min. 89º 1 min. 24º7 min. 30 s. 93º1 min. 30 s.
  21. 21. Amb les dades hem fet una gràfica temps - Temperatura El telèfon
  22. 22. Material • 2 gots de plàstic • Espelma • 4 o 5 metres de cordill • PunxóProcediment 1. Amb lespelma escalfem el punxó i foradem el cul dels dos gots de plàstic. 2. Passem el cordill pel forat del got i fem un nus per la part de dins. 3. Passem el telèfon a algun company o companya i hi parlem tot mantenint el fil ben tibant.ObservacionsQuan el cordill està tibat es pot parlar i escoltar com si fos un telèfon.El so es transmet a través del cordill.
  23. 23. La lupa Labsorció de laigua en la sorra i la terraMaterial • Sorra • Aigua • Terra • Balança • Paper de filtre • 2 ampolles de plàstic • 2 embuts de plàstic • ProvetaProcediment 1. Amb el paper de filtre fabriquem dos embuts de paper. 2. Posem els embuts de paper dins els de plàstic i els mullem una mica perquè shi enganxin. 3. Col·loquem els embuts dins les ampolles. 4. Amb la balança mesurem 300 g. de sorra i laboquem dins un embut. 5. Fem el mateix amb 300 g. de terra. 6. Amb la proveta mesurem 300 ml. daigua i els aboquem a la sorra. 7. També aboquem 300 ml. daigua a la terra. 8. Esperem una o dues hores. 9. Amb la proveta mesurem laigua que ha travessat la sorra i laigua que ha travessat la terra i ho anotem a la llibreta.
  24. 24. Observacions Grup 1 Grup 2Sorra: han passat 244 ml. Sorra: han passat 246 ml.Fem la resta: 300 - 244 = 56 ml. Fem la resta: 300 - 246 = 54ml.La sorra ha absorbit 56 ml. La sorra ha absorbit 54 ml.Terra: han passat 180 ml. Terra: han passat 128 ml.Fem la resta: 300 - 180 = 120 ml. Fem la resta: 300 - 128 = 172 ml.La terra ha absorbit 120 ml. La terra ha absorbit 172 ml.Els resultats són molt semblants amb la sorra. En canvi en el grup 2 la terra ha absorbit més aigua que en el grup 1.De tota manera es pot veure que en els dos casos la terra ha absorbit més del doble o triple aigua que la sorra.

×