La ciutat i el món urbà

909 views

Published on

  • Be the first to comment

La ciutat i el món urbà

  1. 1. LA CIUTAT I EL MÓN URBÀ
  2. 2. EL CONCEPTE DE CIUTAT• La ciutat és un espai heterogeni on es barregen diversos elementsnaturals, econòmics, socials, polítics i culturals. Hi ha una sèrie decriteris que ajuden a definir què és una ciutat:• El nombre d’habitants. No hi ha unanimitat a l’hora d’establir elnombre mínim d’habitants• La concentració de l’hàbitat, la densitat i la continuïtat.• L’activitat econòmica.. En una ciutat trobem diversitat d’activitats• La influència territorial. A la ciutat s’hi concentren moltes activitats( administratives, polítiques, culturals...), que la converteixen en uncentre de poder, de creativitat, d’oportunitats de tota mena.• L’arquitectura i l’urbanisme. L’arquitectura de les ciutats escaracteritza per edificis alts i amples i llargues avingudes.• L’estil de vida. Les ciutats es caracteritzen per més tolerància idinamisme• La concentració de funcions. Els nuclis urbans concentren una granvarietat de funcions urbanes
  3. 3. ELS AGENTS SOCIALS URBANS• Els agents socials urbans són persones, grups de ciutadans iinstitucions que intervenen en la creació i producció d’espaiurbà. Els agents principals són:• Els propietaris privats de sòl urbà• Els empresaris destaquen en la transformació de les ciutats• Els ciutadans intenten satisfer les seves necessitats bàsiques:habitatge, transport, educació, sanitat, oci...A més volenmaximitzar els aspectes positius ( parcs, equipaments..) iminimitzar els aspectes negatius ( contaminació,aglomeracions...).• Els poders públics : ajuntaments, diputacions i els governsautònoms tenen un paper molt especial en el desenvolupamenturbà. Aquests agents representen el conjunt dels habitants i elsinteressos dels diferents agents socials i han d’acomplir un paperarbitral. Mitjançant els plans d’urbanisme els poders públicss’encarreguen de decidir quins usos s’han d’atribuir a cadaunitat del sòl urbà, com s’ha d’expansionar la ciutat i quinaestructura i morfologia ha de tenir.
  4. 4. L’ESPAI URBÀ: UN VALOR DE CANVI• La ciutat com a mercaderia. La ciutat i els seus elements ( el sòlurbà, edificis, habitatges...) es converteixen en mercaderia ques’intercanvia a un preu lliure fixat per l’oferta i la demanda delmercat.• El valor del sòl. El sòl urbà és una mercaderia que es compra i esven a preu de mercat, però té una limitació, no es pot produirnou sòl urbà perquè la superfície del sòl urbà està delimitada.• El valor del sòl urbà és producte de dos elements: situació iedificabilitat.• La situació es refereix a la localització del sòl dins del conjunturbà. Segons el lloc on està situat ( centre o perifèria, bencomunicat o no, amb equipaments i serveis), el preu del sòl ésmés o menys elevat.• L’edificabilitat. Els ajuntaments a través dels plans urbanísticspoden decidir a què dediquen la superfície del sòl: habitatges,escoles, fàbriques.
  5. 5. URBANISME I ORDENACIÓ DEL TERRITORI• L’urbanisme i l’ordenació del territori són el conjunt deprocediments tècnics i polítics que tenen com a finalitat posarordre en el desenvolupament urbà d’un poble o d’una ciutat.• Els plans urbanístics són documents tècnics que tenen unadimensió política i legal i apleguen totes les disposicions i lespropostes relacionades amb el creixement i l’evolució de la ciutat.El caràcter dels plans pot ser:• Condicionat. Es parteix d’una situació preexistent que no es potignorar• Correctiu. La seva finalitat és pal·liar els dèficits i els problemesexistents• Prospectiu. Es fa una previsió d’inversions i d’actuacions quedibuixen un futur possible i desitjable per a la ciutat.• Normatiu. Es tracta d’una llei el compliment de la qual ésobligatori per a tothom.• Cal diferenciar els plans territorials que afecten comarques,regions o països sencers i acostumen a assenyalar les grans líniesde desenvolupament i de transformació del territori ( protecciónatural, infraestructures, serveis, carreteres...) dels plansurbanístics que acostumen a estar fets a escala municipal osupramunicipal
  6. 6. LA MORFOLOGIA URBANA: EL PLÀNOL DE LACIUTAT• Plànol irregular: Al món occidental correspon a la part antiga de lesciutats i fa referència a la ciutat preindustrial• Plànol radiocèntric. Els carrers parteixen d’un punt central, que potser una plaça, com si fossin els radis d’una circumferència.• Plànol ortogonal. En aquest tipus de plànol, els carrers són rectilinis ies creuen en angle recte, formant quadrícules o plànol reticular• La morfologia urbana al segle XX. Hi ha dos models bàsicsd’arquitectura i d’urbanisme característics de les ciutats del segle XX:• La ciutat jardí: Proposta de l’urbanista anglès Ebenezer Howard quidavant dels problemes de la ciutat industrial, va elaborar un projecteper construir ciutats totalment noves al marge de les que ja hi havia.• La ciutat funcionalista o racionalista: A començaments del S.XX,arquitectes com Le Corbusier i altres urbanistes, gràcies a les novespossibilitats tècniques que oferia el formigó, van proposar construirblocs molt alts de pisos amb l’objectiu d’alliberar s’ol per a zonesverdes obertes.• A Espanya, des de la dècada dels anys seixanta als vuitanta es vamodificar aquest model de ciutat funcionalista o racionalista, demanera que es van construir barris i polígons residencials en formade concentració de blocs de pisos .
  7. 7. Vista aèria Vitòria(traçat radial)
  8. 8. Vista de Burgos(traçat lineal)
  9. 9. LES FUNCIONS URBANES• Funció residencial: Es dóna en totes les ciutats, ja que sónllocs de residència de les persones. La funció residencialinclou tota la ciutat, però pot ser escassa a l’àrea méscentral i pràcticament nul·la a les zones industrials.• Funció comercial: Les ciutats són el centre d’intercanvis deproductes i de serveis• Funció industrial: Les ciutats actuals han crescut paral·lelesal desenvolupament industrial, concentrant la poblacióobrera i augmentant l’espai urbà.• Funció militar: Antigament la funció militar era el motiufundacional de moltes ciutats, perquè servien com a refugio base estratègica• Funció política i administrativa: Es una altra de les funcionsde les ciutats. La capital ( d’un país, regió, província)acostuma a ser un lloc on abunden els funcionaris públics ,la burocràcia i les empreses dedicades al terciari superior.• Funció cultural: Algunes ciutats tenen l’origen en unafunció religiosa com a santuaris o llocs sagrats.• Funció lúdica i turística: Algunes ciutats tenen com a funcióprincipal el turisme
  10. 10. L’ESPAI URBÀ CATALÀ• Les ciutats catalanes mostren una morfologia urbana similar aaltres ciutats d’Espanya: Hi destaca sempre el nucli antic situat enun lloc estratègic ( vora del mar, un riu, cruïlla de camins, castell..).A mitjan del segle XIX es construïren els eixamples de traçatregular i carrers amples. Actualment, moltes ciutats segueixenl’expansió en barris perifèrics a vegades ben diferenciades alplànol.• La problemàtica urbana catalana és la següent:• La segregació social: La forta immigració dels últims anys haprovocat la saturació dels barris vells de Barcelona• La mobilitat residencial: Les famílies benestants es traslladen ahabitatges espaiosos, cases adossades, de ciutats inferiors a100.000 habitants,situades fora de les zones metropolitanes.• L’impacte ambiental. Es manifesta amb nivells de sorolls, densitatde trànsit, emissió de gasos, consum d’aigua, residus....• La política territorial catalana: La política territorial catalana vadestinada a frenar el consum de sòl, a millorar la cohesió social, aprotegir el patrimoni urbanístic,... . L’any 2007 es van crear lesARE ( Arees Residencials Estratègiques) distribuïdes per tot elterritori català per tal de poder-hi intervenir d’una manera ràpidaen la construcció d’habitatges protegits i serveis.

×