Successfully reported this slideshow.
We use your LinkedIn profile and activity data to personalize ads and to show you more relevant ads. You can change your ad preferences anytime.

of

T3 e6 1_planasviladomscarme Slide 1 T3 e6 1_planasviladomscarme Slide 2 T3 e6 1_planasviladomscarme Slide 3 T3 e6 1_planasviladomscarme Slide 4 T3 e6 1_planasviladomscarme Slide 5 T3 e6 1_planasviladomscarme Slide 6 T3 e6 1_planasviladomscarme Slide 7 T3 e6 1_planasviladomscarme Slide 8 T3 e6 1_planasviladomscarme Slide 9 T3 e6 1_planasviladomscarme Slide 10 T3 e6 1_planasviladomscarme Slide 11 T3 e6 1_planasviladomscarme Slide 12 T3 e6 1_planasviladomscarme Slide 13
Upcoming SlideShare
Les cheveux
Next
Download to read offline and view in fullscreen.

0 Likes

Share

Download to read offline

T3 e6 1_planasviladomscarme

Download to read offline

Related Audiobooks

Free with a 30 day trial from Scribd

See all
  • Be the first to like this

T3 e6 1_planasviladomscarme

  1. 1. JO PELL
  2. 2. He intentat descriure com és la pell, amb tot el significat simbòlic que li donem, que mostra veladament la seva funció d’identitat; i, aprofundir en la gènesi de la identitat profunda del jo i dels mecanismes que hi intervenen socials culturals psicològics, biològics, filosòfics. Testimoniar sobre la fragilitat d’aquesta situació existencial *Totes les obres revelen una pell que no tanca, porosa, lloc d’intercanvi, EL JO ES A LA PERSONA COM LA PELL ÉS AL COS UN configuradora d’identitat, oberta, sense protecció, en algun cas susceptible EMBOLCALL. de ser víctima d’una possible brutalitat per desconeixement de la seva DARRERA CADA PELL HI HA EL TRESOR D’UN JO QUE importància en la funció de formació del jo. ES CONFIGURA GRACIES A ELLA En el procés he descobert que més enllà dels límits físics, la pròpia pell TOT EL QUE FEM A UN COS LI FEM A UNA PERSONA. s’estén en tots aquells que ens coneixen i no revelen qui som, respecten el EL COS ÉS LA PERSONA, QUALSEVOL INTENT DE nostre misteri de ser i no ens tracten com a cosa sinó com a persona, per que SEPARAR EL COS DE LA PERSONA, ÉS UNA OFENSA. ells també embolcallen el nostre propi cos i ens fan de frontera, ampliarà la nostre gràcies a la seva relació amb un exterior més expandit. Això és aplicable també, als escriptors, als artistes i a tots aquells que entren en contacte amb nosaltres a través de la seva obra, nosaltres la CUSTODIEM EN EL SEU SIGNIFICAT. Ens convertim llavors en la seva pell...també.
  3. 3. A l’acariciar acariciem la persona, no la pell, l’òrgan 1_2 de la pell, si fos així, protestaríem, ens sentiríem ofesos (desposseïts )* La pell i el sistema nerviós tenen el mateix origen, l’ectoderm. Aquesta capa de cèl•lules dona la cresta neural i entra a dins pel solc neural del fetus donant el sistema nerviós. És el límit de membrana que no, muralla, de contacte, contenidor i relacionador: la majoria de receptors -La vulnerabilitat per la ferida: tots els teixits de les ferides, de reparació són sensorials estan situats en ell. El jo de la persona s’hi situa, és a on es vincula la memòria de les interrelacions des del vistosos. La sang és interessant, la intercomunicació interna, en líquid, de tot els teixits bebé a fins a l’adult, quan hi manquen aquestes, de forma del cos d’una persona, la part més profunda, que neix al moll de l’os i l’identifica satisfactòria, la paraula teixeix un tel de discurs per tornar completament. La pell també com a identificador extern. -Les mucoses, més sensibles, més protegides per líquids, voregen les obertures a protegir, contenir, interrelacionar i identificar l’individu. És el JO-PELL del llibre Yo-piel, d’anàlisi lacanià. El naturals que no són ferides: boca, nas, ulls, orelles, vagina, uretra… discurs contra l’oblit personal del pres aïllat de la màfia, n’és un exemple. La figura de M.J. als cartells un altre, la paraula, el jo, a la pell. M.J. és també un exemple de voler ser acceptat i estimat pel canvi de pell. Les mitologies de desprendre’s de la pell i col•locar-se la pell d’algú altre, a l’Amèrica antiga, també ho són.
  4. 4. -La transparència de la pell: +*blau -de sang 3_4 venosa,+*vermell- sang oxigenada,+*groc -quan hi ha detritus en sang: bilirrubina = * verd,* lila,* taronja: i tots els colors de la paleta per combinació. - Els contorns més difícils i bonics: a l’orella per darrera, a l’engonal, on hi ha fàscia entre cama i ventre per davant: grandíssima vulnerabilitat, no hi ha múscul. -El múscul protegeix, dona forma i consistència i dota de FORÇA. expressar l’agressivitat- com la boca- o bé, la violència, fins i tot. -L’os dona el contorn fi, marcat, bell, transparentat -Porus, suor: obertura... pèls encrespats pels músculs capil•lars, la típica “carn de al genoll, colzes, cara: pòmuls, front…, canell, peu, gallina”... tors: caixa toràcica, cadera: espines ilíaques anteriors, -Vasodilatacions, “posar-se vermell”. Canviar de color com fan els POPS, les SÈPIES lumbars… Transparències d’os, forma dura, fixa. per comunicar-se entre si, i es sincronitzen, per exemple, en un ritme comunicatiu. -Les parpelles de l’ull: obertura especial, aquí hi ha Vasoconstriccions, quedar-se pàl•lid. múscul a la vista: l’ IRIS, bell, pigmentat, fins i tot en blau, -Sistema vegetatiu, nerviós no central consta del simpàtic- reacció d’alarma, defensa, recessiu genèticament. lluita, fugida i del parasimpàtic- relax digestiu, sexualitat, etc. i la combinació entre si dels dos, sobre tot, en la tan complexa resposta sexual, per exemple. Memòria -Uns dels llocs de més sensibilitat són les mans i els peus: condicionada (Pavlov), reflexes apresos= instint+ història+ pensament. -El sistema limfàtic i el sistema circulatori: l’acumulació, la deformació en els edemes. màxima sensibilitat i relació, a les mans, de coneixement. El tema de la mà-boca en la psicologia originària: lloc on conèixer. “Arribar a les mans”, també pot ser el lloc on
  5. 5. -La pell i les defenses formen “la pell defensada” per a les 5 al•lèrgies, que són del jo, les petèquies o l’ increment del ritme de creixement de capes, l’expulsió enfora, l’engruixi- ment..., etc. - Als peus sovint es dona la queratosi. La queratina com a crosta, semblant a l’exoesquelet primari dels insectes: la closca, com la dels mol•luscos, tan tous. Les proteccions exteriors rígides. Cuirasses de la guerra, curioses, les psicològiques també. El moviment: el gest, l’expressió les zones cobertes del cap, s’ha perdut la funció per l’ús de la gorra, substituta de davant la immobilitat com a cuirassa, deguda, potser, a la protecció del cap cobert de pèl, sí que resta al pubis, les aixelles, etc i afegeix l’aparença d’exoesquelet. versemblança a la hipòtesi de l’antiga vida a prop de l’aigua i la pèrdua evolutiva de -El pèl és una queratina semblant al “caparazón”, closca, pèl corporal pel pas freqüent per llacs i pantans, a l’igual que la bradicàrdia dels però fina, retallada… defensiva a la seva manera… que nadons en contacte facial amb l’aigua) permet la llibertat de moviments, com una closca trinxada -La melanina i la protecció del sol. A les mans i els peus no cal: la sorra enganxada els i acaba sent expressiva. Als ulls: les celles, protecció dels protexeix. ulls i bellesa, a la forma del cap: el cabell, saviesa, edat, història i la pèrdua de pigment a l’ igual que els goril•les grisos amb la zona de pèl blanc a la esquena, platejat, que confereix categoria i dona respecte. El cabell mostra, també, la vitalitat i els atributs reproductius desitjables conferits per les vitamines, la fisiologia que trasllueix la capacitat d’alimentació atorgada per la cultura... A
  6. 6. -La pell amb les seves marques de grup,tribals, els forats, 6_7 les escares i els seus dissenys, els tatuatges, afegits també com les pintures corporals que varien segons la situació de conflicte, festa... indis americans, el maquillatge, avui dia, i les deformacions: identificacions estranyes. Els referents grupals visuals avui són als MEDIA com la “delgadez”de la no fecunditat reproductora. A més del múscul, l’os, la sang, les defenses, els receptors..., el greix té molta importància. com els perfums, o de la dieta, o comunicatives i evolutives: de l’estil de les feromones o - Reflexa la cultura de l’inútil: un cos de dona, d’altres reaccions més puntuals - són com aquella reacció de protecció que es produeix reproductiu però prim. L’elevació de la cultura, del poder en “ l’armadillo”, com el pop que expulsa tinta per confondre i poder fugir, per atontar, del mascle que aportarà tot el que a ella, ja no li caldrà per camuflar l’autèntic olor... portar a sobre, en el cos per la criança, per sobre de la -La sal, el mar: origen de tots els essers vius. biologia. Com a exemple paradigmàtic i de gran difusió -La superfície del mar que és suau, o encrespat afecta la llum. El reflex de la llum mediàtica tenim el cas del president de la República francesa. -A les classes senzilles l’estereotip de les dones valora sobre el cos: segons la pell en la que va reflectida, dona la idea de lluïssor. Llum i aire, vent; salinitat. Ones -Ones de transmissió d’un efecte: sonor, tàctil, residu d’una descàrrega emocional... el ser més grasses. Els sofisticats admiraran a dones “filferrades”. En el cas de l’obra de G. la dona és estable, ritualitzada, i els homes són “homes destí”. -L’escalfor, la humitat – l’aigua o vapor d’aigua que se’n desprèn-, les olors produïdes pels bacteris o bé culturals
  7. 7. -El pas del temps: memòria i línies (o cicatrius ) a la pell. 8_9 ( Ulisses, el reconeixement per les seves cicatrius, o bé la vellesa amb les seves arrugues o línies d’expressió o d’ús com en diem ara. -Món propi, a part són els llavis. Són la primera pell d’unió, comunió, de relació, averiguació de la pell de la mare: com a pell nutritiva de la que surt aliment. -El moviment i per tant l’expressió, la força, el contingut -Les venetes petites, o no tant petites al dors de les mans, a les temples, que es perfilen, de relació, la informació de tantes coses està en la carícia, que toca i es mou, la pell quieta. ajudades per la pell, sota la pell. -El pols de les artèries –petit moviment de la superfície de la pell- TOCA. QUE TOCA? L’ÀNIMA. -Receptors –empremta –disseny –símbol –signe ( que -L’ancoratge de la pell a través de la dermis al teixit conjuntiu que embolcalla el remet al codi, alfabet ). Marca i senyal. Memòria: història. cos ( d’on neixen moltes de les arrugues, no totes, hi ha dilatacions i encongiments, Assenyala una realitat viscuda: l’alfabet del somni. - En l’itinerari la carícia confereix, va conferint realitat distorsions de la pell) -El ritme de moviment de la respiració i el ritme del suposat moviment de la limfa, i el (realitat d’objecte, també per la mirada en el retrat ), ritme de moviment del líquid cefalorraquidi que segueix i estudia l’osteopatia cranial. -Venetes, trama de línies d’ús, arrugues d’expressió, de funció, les pigues - intimitat, l’altre del contacte es va introduint dintre, igual que durant la invaginació el solc neural, entra a dins i atzarosament distribuïdes- , les ungles com les de les aus que les utilitzen per prensió, es fa sistema nerviós: cervell, medul•la espinal, cervellet, ajut per no deformar els “pulpejos”. -El moviment de la pell quan es tensen ( activament ) els tendons. I quan la gravetat bulb, ulls... -Es va configurant un altre com a objecte de relació: actua sobre el quasi líquid que és el greix. fantasmagories de l’inconscient.
  8. 8. -El nen no nat i el seu patró de distribució del “vello” tan 10_11 característic en espirals, sobre tot al front: “els remolins” del cabell. -Les durícies, els “callos”, del treballar, el caminar (la tallem, serrem, arranquem ) -La gent que es mossega les ungles, les pells dels dits, dels llavis: agressivitat, control, possessió de si mateix, apropiació. En patologia M.L. que es mossega quan l’altre -A la originària “sopa marítima” a l’origen de tot: la micel•la, doble capa a la pell de la està pressent, verbalitza: me gusta, s’infringeix dolor i llavors parla. -La pell i la roca: dilatacions i contraccions que cèl•lula, passatges, porus, oberts amb despesa d’energia: d’ATP, clau de la VIDA i dels missatges biològics. -Pell frontera: litigi de fronteres: China, Afganistan, India, Tibet, Mongòlia...guerres produeixen esquerdes, el clima fa erosió dels minerals, la sequedat, també i inclemències del temps a la pell i conflictes, vs PAU. Com són les fronteres a la pell de la ciutat, dels països, pobles, descoberta fa escletxes, erosió, la pell distesa i recuperada. -El vestit és la segona pell, i tot el que hi afegim, el que ètnies, dels estats, de les fronteres naturals, del mar... Més intercanvi, legal de comerç i il•legal de contraban i les seves màfies. subjectem, el que no ensenyem i per què... a d’altres cultures hi ha d’altres patrons. -El dolor ( és al jo ), la resistència al calor, al fred, a la pressió... al pas de la electricitat, la carbonització, som combustible que pot alimentar el foc. Us nazi de la identitat tatuada de un número, i els objectes industrials fets amb pell humana com a escarni.
  9. 9. -A la boca la pell s’introdueix per la funció interna 12_13 a l’estómac i als budells, veritable lloc d’intercanvi unidireccional, de fora a dintre, de dins a fora canviat, transformat ( endoderm absorció, secreció ), anus. Defecar i tot el que comporta: detritus ( olor, color, un món... que fecunda la terra com a ADOB) -Fetus corbat. Tub. Genealogia de la forma. -El cos fet de cèl•lules que es mouen, en un principi més, -Injerts que funcionen, la pell s’agafa, creix, s’escampa... Punt de costura. Cicatrius després ja no tant, reparen i de vegades ho compliquen tot com en el càncer. Afinitats selectives : reordenen, també, ús de metalls nobles, estables per les nanopeces, de poc intercanvi. Igual que el reorganitzen...El mesènquima es mou sempre, acompanya metall, pel calor es desfà la seva estructura, pel foc la pell esdevé barroca... -La superfície del cos a l’obra de G.(relació interpersonal, dificultat per la relació la vascularització etc... -El blastoporus, la imatge de front ens fa pànic: por de ser d’amor: tu i jo) pell rugosa, cremada o no pell. No pot posar pell a l’escultura, fa afegits. devorats per una boca. -Creixement seqüencial fractal a la segmentació, En pintura l’essència de la persona s’escampa; és més fàcil: ja hi ha una de pell, el llenç. Genera en l’espai una pell rugosa per tant doblement sensible, capta la llum i el tacte, fractalitat de la pell: de la cèl•lula al cos, autorefència i però té quelcom de ferida. -B. En fa forats (a les dones) i als homes la carn es “desparrama”, es vessa, incontinent, repetició de funcions. com l’ombra fora del cos. -Ús simbòlic de la pell en diferents pintors, escultors... Recordo el llibre el cos de pedra, sobre l’arquitectura de Roma, la ciutat com a cos, el seu ús i el cos.
  10. 10. -Per què folrem els llibres amb pell? Fem farcits de pell 14_15 lligada? Embotits de la pell interior del budell? -Amb la pell, el cuir, ens vestim, amb pells ostentoses de guineu, d’ós ens recubrim. Als guepards, als tigres, els dissimulen a la natura, els seus disenys, que tenen funció de comunicació: camuflatge, desorientació: oblit i atac. -CONSCIENCIA -Quan tanques els ulls vibra un món a dins, endins. On -Mecanisme de marcar, a la psoriasi, per exemple. Gratar: augmentar la circulació per els records es fragüen. A la nineta, la “niña”, la pupil•la, la nina. El pictograma que designa a la dona, al que és diluir la noxa: inflamar, reacció defensiva: amb la mà, les ungles obtenim la vasodilata- femení en xinés descriu l’escoltar als peus d’algú dins la ció... i la pell s’aproxima a la mucosa. -“Salvar la pell” ( pot ser obtenir una mort menys cruel ): als assassinats per que intimitat de casa. -Les iniciacions es basen en això: quan les fan sí, trets que es disparen sense més, sense consciència, sense sang a les venes (sense acompanyar de dolor ho fan per afavorir aquest interior interior profund, sense possibilitat de diàleg interior: atròfia d’aquest espai; massa del RECORD: la segregació d’adrenalina el fixa. Però dolor, massa soledat, poca estimulació, poca PARAULA, poques paraules : poc tacte, desconcentra, desconnecta del detall exterior, esborra la poc olfacte, gust, poques mirades que es troben que és el que més alimenta) -Una mirada, una pupil•la fa vibrar l’altre a l’uníson. La mirada guarda: és l’esguard. mirada externa, TOT queda ENDINS com a emoció. Això és útil als accidents sinó no tornaríem a donar un pas mai Blindar (de blind a l’alemany) és la ceguesa que tanca. I ha altre vibració la de la més per no donar un pas en fals... El sistema límbic roba violència: molt odi que és amor contrariat, que s’encomana. del còrtex aquesta informació i així oblidem els detalls.
  11. 11. -Fronteres sobreinfectades d’acusació i de retret. Totes les 16_17 emocions són la mateixa en el nivell fisiològic, la mateixa experiència corporal significada de manera diferent. -La mà prènsil és com la boca que pren, s’’adapta a tot, per tocar-ho, també ho fa el cap per mitjà del pensament, ”aprehende”, fa una “hendidura”, mossegar amb les dents “hincar”, “hiato” vol dir, captar, agafar, incorporar és a dir, mossegar, tragar, digerir.. NO EXPULSAR, SÍ GENERAR. important cobrint-se el cap. Fet masculí: la gestió de la religió: cap cobert encara ara, -Els nens i el cos, el dibuix dels nens i nenes és i a demés justament les fontanel•les que són tan útils a l’osteopatia cranial. Segons significatiu en les seves parts. Cobrir protegir, desvelar el pensament a l’Àfrica als pits de la dona reina s’hi retenien els secrets reials del descobrir. Els vels tema tant propi de l’imaginari masculí, seu espòs que trametia a la següent generació juntament amb la llet en el període “l’ hi és” o “no hi és” concret, tan propi de l’imaginari d’alletament del nadó . Quan l’altre reté els teus secrets, es converteix també en la teva femení. Complementarietat en nombrar-se mútuament, pell. vol dir néixer, començar a ser de forma sexuada. -La pèrdua d’elasticitat de la pell discórrer paral•lela a la pèrdua d’adaptabilitat del pensament. “Fer-se gran”. Cal resoldre els conflictes al moment, després la CAPA d’experiència ha fraguat, sedimentat i és de difícil accés. S’ha edificat sobre ella. -Segons el pensament a les cultures americanes els pels del cap retenien l’energia (del Tonalli), per això és
  12. 12. 1-ITINERARI D’UNA CARÍCIA 9-DETALLS 2-MÀXIMA DESPROTECCIÓ * 10-LA PELL QUE ANEM PERDENT AL LLARG DE LA 3-FORMA VIDA 4- REACCIÓ: EMOCIÓ, AGRESSIVITAT 11-LA MICEL•LA, LA FRONTERA 5-LA PELL DEFENSADA 12-EMBRIOLOGIA 6-MARQUES. 13-ART 14-SOCIAL 7-SUPERFÍCIE DEL MAR/PELL DEL COS 15-CONSCIENCIA (TROÇET DE MAR EVOLUCIONAT) 16-UN RESORT IMPERATIU 8-LA PELL LÍQUIDA, L’ESTEL D’UNA 17-QUE LA GARANTIA DE LA TEVA SEGURETAT CARÍCIA SIGUI QUE L’ALTRE ÉS PERSONA
  13. 13. _ UNA PORTA DE VIDRE TRANSPARENT. LA INFORMACIÓ PASSA A TRAVÉS D’ELLA , ES _EL COTÓ CONFORMA LES SUPERFICIES DEL COS. MÀXIMA VULNERABILITAT POT OBRIR I PASSAR TAMBÉ FISICAMENT A DEL JO ES MOLT DELICAT .PLANTA DEL PEU O PLÀ VENTRAL. L’INTERIOR, POSA EN CONTACTE AMB LA PERSONA _COMBINAR: LALLUM I L’AIGUA, LA LLUM I EL VIDRE, LA LLUM I EL COTÓ... AIGUA QUE DISCORRE: CAPA FINA O RIU (AMB MOTOR) O SOLS VIBRACIÓ _UN PAL ON REPOSEN PLATES DE SENTIT MECÀNICA O PROVOCADA(MOTOR) GIRATORI ON COL•LOCAR CARTES PLENES D’ESCRITS D’IDENTITAT. LA PELL: _FORMES DE FER ARRIBAR LLUM: LA RETÍCULA DE LA CEL•LOSÍA: MARCAR I LLOC D’INTERCANVI ON LA IDENTITAT ES FORADAR PER A QUE PASSI, REFLEXAR-LA TROBA, EN TOTS ELS SENTITS, A CUATRE VENTS _VESTITS: DEL MEU PARE FORADAT D’ESTIU QUE DEIXA PASSAR LLUM, DE LA MEVA MARE SEMBLANT A CARNAL (BATA ACOTXADA) / L’ABRIC MENJAT _LA LLUM REFLEXADA QUE CONFORMA UN PER LES ARNES... COS NU: L’ABDOMEN, EL PUBIS, EL MELIC... LA INFORMACIÓ QUE DISCURREIX SUBTIL INCORPÒRIA, DELICADA. _L’AIGUA DEIXA ENTREVEURE UNA FORMA D’OS DE PELVIS I RODONA DONA FORMA A LA PANXA. LA PELL LÍQUIDA QUE DE TAN VULNERABLE DEIXA PENETRAR

Views

Total views

468

On Slideshare

0

From embeds

0

Number of embeds

34

Actions

Downloads

6

Shares

0

Comments

0

Likes

0

×