A La Recerca De La Normalitat LiteràRia 1 Terç Xx

680 views

Published on

Published in: Education, News & Politics
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
680
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
8
Actions
Shares
0
Downloads
5
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

A La Recerca De La Normalitat LiteràRia 1 Terç Xx

  1. 1.       Comença el segle XX amb el desig de canvi i de modernitzarla societat. Els artistas en general  se’n fan ressò , des de diferents pressupòsits estètics o ideològics, i dipositen en el nou segle  els anhels de la renovaciò.    • CONTEXT HISTÒRIC  Les tres primeres dècades del segle XX configuren un período convuls en la historia d’Espanya .  Aquestes tensions desembocaren en una guerra civil i en l’inici d’una llarga dictadura.  Herència del segle anterior, la monarquía d’Alfons XII continua la línea de l’alternança entre el  partit conservador i el partit liberal; posaren en relleu la força revindicativa de la burguesía  catalana. A quest sector social dinàmices va organitzar políticament en la liga  Regionalista de  Prat de la Riba i va dominar la vida del principat fins a la dictadura de primo de Ribera. A  questa força social va alarmar les clases dirigents a Madrid , que enviaren el republicà  Alejandro Lerroux per a combatre les revindiccions autonomistes i el moviment obrer.  Per a contrarestar l’efecte del lerrouxisme , es fundà la Soliraditat Catalana  ( 1906), que  aglutinava els partits catalans principals, i es creà el sindicat anarquista CNT (1911). Com a  conseqüència d’aquesta resistència, es va reconéixer la Mancomunitat de Catalunya ( 1914‐ 1925). a les illes Balears, la influència del conservador Antoni Maura dificultà  també el  moviment autonomista.  Per a anul.lar fermesa del moviment obrer, la burgesia catalana dóna suport al colp d'estat de  primo de ribera, que conduí  a la primera dictadura del segle XX (1923‐1930), suprimí la  mancomunitat i  va perseguir al catalanisme polìtic i l'ús públic del català;  però la crisi econòmica del 1929 va fer caure el poder del dictador primo de ribera. D'aquesta manera el 14 d'abril de 1931, es proclamá a Madrid la II República Espanyola. Mentrestant,Frances Maclà , líder de d’esquerra republicana de catalunya, declarà la república catalana integrada en la federació ibèrica. Tanmateix, per la pressió de Madrid, aquesta república es va transformar en la generalitat de catalunya, i l'any següent, el 1932, es va aprovar l'estatut d'autonomia de catalunya. Tania Tornero Marín  1º batxiller A 
  2. 2. • EL MODERNISME És un moviment de renovació artística, apareguda a Europa a finals del segle XIX. En el nostre cas va tenir una incidència especial a catalunya, on el moviment, a més d'una renovació artística, va representar una transformació i modernització de la cultura i de la societat. Així, era una actitud vital de renovació, de canvi. Els modernistes plantejaren que les normes socials i culturals limitaven l'artista, i que la missió que tenia era la recerca de l'art total, el qual superava l'encotillament en què es trobava la societat i l'art.. ETAPES DEL MODERNISME Es diferencien dos: La primera (1890-1900) gira al voltant de la revistaL'avenç. En esta etapa els autors són mes porós als moviments estètics europeus. En este moviment es perfilen les actituds modernistes mes importants: l'ideal regeneracionista, de transformació de la societat i la corrent esteticista o decadentista, segons la qual l'art entés com una religió,salvaria la societat d'una vulgaritat.La revita l'avenç va iniciar esta Taverna que va continuar la publicació en catalonia, la qual va impulsar alhora unes idees nacionalistes. La segona etapa (1900-1911) perd l'agressivitat de la dècada anterior i s'inicia amb l'aparició de la revistaJoventut (1900-1906), que també defén el nacionalisme, valora l'individualisme de l'artista i brama els ideals de la burgesia.   •  LA POESIA: JOAN MARAGALL  La poesia modernista es caracteritza per la introducció del simbolisme i pel rebuig de l'artificiositat que coartava la inspiració. Tania Tornero Marín  1º batxiller A 
  3. 3. Un dels exponents d'esta concepció messlánica de l'art és Joan Maragall (1860-1911), teòric, assagistay poeta, és una de les figures literàriament i socialment mes influentes del període , tant que la seua mort significa el fi del modernisme. Segons la seua teoria de la paraula viva, la poesia ha de ser esponteneitat, energia vital, i l'oeta ha d'expressar allò que la inspiració li proporciona en estat de gràcia. • LA NOVEL.LA:RURALISME, COSTUMISME I DECADENTISME Dins de la novel·la modernista distingim tres corrents: La novel·la decadentista: pesimistay amb un llenguatge sovint carregat de símbols i subjectivitat,sotàs d'este grup Josafat (1906), etc. .La novel·la d'inspiració costumista: sovint no aliena la crítica social. Del costumisme , però d'adopta l'estructura de cuadrode costums, mes que no el contingut.Pertanyen a este grup l'auca del senyor Esteve (1907), etc. .La novel·la rualista: és estes novel·les , la natura no és només un escenari, sinó que a mes simbolitza una força que aclapara a l'individu.A este grup pertany Raimon casellas, amb Els sots feréstecs (1901) • EL NOUCENTISME És un moviment polític i cultural que va conjuminar els interessos hegemònics de la burgesia catalana amb els dels intel·lectuals i artistes que s'apartaven d'algunes manifestacions importants del modernisme. Fruit d'este matrimoni d'interés va anar la creació i la consolidació d'unes infraestructures culturals que es fan realitat des d'institucions com la mancomunitat de Catalunya. Especialment important va anar la creació de l'istituto d'estudis catalans (1907)que des de la seua funció filològica dugué a terme la normativicaciò de la llengua. Si Prat de la Riba, va anar el president de la mancomunitat, va anar el polític del moviment,l'ideòleg va anar Eugeni d'Ors, i el poeta Josep Carner. Tania Tornero Marín  1º batxiller A 
  4. 4. l'eclosiò del moviment es va produir l'any (1906) amb l'inico de la publicació del glossari d'Eugeni d'Ors. L'any 1993 es liquida cn el colp d'estat del Primo de Rivera un revés polític que va evidenciar el fracàs del seu projecte civilista i d'hemogénea social. A estos conceptes cal afegir l'imperialisme , l'albitralisme , el classicisme. Este ideari s'acollia perfectament al gènere poètic i, que es rebutjava des dels pressupostos nocentinistas.. • LA POESIA NOUCENTISTA: JOSEP CARNER La poesia noucentista propugna la volta del classicisme. Això comporta un llenguatge exquisit , carregat de metàfores , amb un vocabulari escollit i selecte.En este sentit treballen els poetes de l'escola mallorquina, definida per alguns estudiosos com el procedent del noucentisme .Josep Carns és un dels poetes mes important del segle XX, la seua obra descansa sobre el classicisme en el sentit que s'allunya del romanticisme. Així el seu estil ve definit per la norma , la mesura , l'enginy i la ironia. La seua obra ,malgrat haver viscut fora del país prop de cinquanta anys, és una prova d'afecte i de fidelitat. • L’ESCOLA MALLORQUINA Encapçalada per Miquel Costa i Llobera (1854-1922), que anticipa l'estètica noucentista, ja que conjuga els elements romàntics i modernistes amb el gust per l'harmonia clàssica i el concepte culte i elaborat de la poesia. • L’AVANTGUARDISME  La crisi següent a la  Primera Guerra Mundial ( 1914‐1918) fa que els artistes europeus  s'oposen als pilars tradicionals de la societat burgesa, i per tant, a l'expressió artística  vigent. Al marge de la burgesia que en aquell moment apadrinava l'art va aparéixer  tota una sèrie de moviments iconoclastes i  heterodoxos, coneguts genèricament com  avanguardisme, que actuen en tots els camps de l'art, però que són mes revolucionaris  i innovadors en les arts plàstiques.  Tania Tornero Marín  1º batxiller A 
  5. 5. Questionan els valors culturals i ideològics vigents i llavors critiquen el sistema social. En contraposició , potencien valors nous com la irracionalitat , l'absurd, la incoherència, o descomposició. Estos moviments es caracteritzen per: a) concebre a l'art com abstracció, experimentació i recerca Constant. b) Valorar tot allò nou i original: les màquines, la tècnica, el Esport. c)Publicar les seues idees en manifestos subversius. d) Concedir una gran importància a l'absurd i al món oníric. • EL NOSTRE AVANTGUARDISME Les tendències avantguardistes van ser conegudes en les nostres terres gràcies als contactes que es manteníen per Europa, sobretot per França. En un primer moment el moviment va connectar amb autors procedents del modernisme. De fet els nostres escriptors no podien renunciar d'una manera fulminant a la mateixa addicció cultural que reivindicaven per arribar a la normalitat,encara que se sentien atrets des del principi per aquells plantejaments revolucionaris. Inicialment, trobem autors com: J.M.Junoy,J.V.Foix i Salvat-papasseit. • JOAN SALVAT-PAPASSEIT El representant principal de l'avanguarda en la nostra literatura es Joan Salvat-papasseit (1894-1924) intel.lectual autodidacta que el mateix es declara entusiasta , vital i sincer. Es decanta pel futurisme, en llibres com: poemes en ondes hertzianes (1919) o l'irradiador del port i les gavines (1921). • EL PRIMER TEXT DEL SEGLE xx A VALÈNCIA El modernisme literari valencià de la mateixa manera que el valencianosme polític i cultural, va ser tardà , superficial i va durar poc. Els poetes modernistes valencians formen part de la generació de 1909 que es va identificar per trets següents:renovació de temes, vocabulari i mètrica. El poeta mes representatiu del modernisme valencià és Miguel Duren de valència (1883-1947), la poesia del qual es caracteritza per fer servir un llenguatge fluid per la pressió espontània i emotiva, recollida de Maragall . Daniel Martinez Ferrando (1887-1953) pel seu costat representa la decadència del moviment cantant l'aïllament de l'artista. Altres poetes sotàs: Josep María Bayarri, Jacint María Seme'ls i Maximilià Alloza. • ERNEST MARTINEZ FERRANDO Ernest Martinez Ferrando ( València 1891-1965) va superar circustancies que van impedir el desnvolupament normal d'una prosa valenciana perquè Tania Tornero Marín  1º batxiller A 
  6. 6. vivia a Barcelona, entre altres obres té : els llunyanies suggestives (1918), primavera inquieta (1927) i la novell.La " una dóna s'atura en el camí" (1935). La seua prosa és mes intimista i cosmopólica. • LA GENERACIÓ DEL 1930 La maduresa del món literari valencià va arribar amb els components de l'anomenada generació del 1930, els mas significatius de la qual foren: Enric Navarro Borràs, Carles Salvador, Maximilià Thous, Francesc Almela i Vivesi Bernat Artola. La revista Taula de Lletres Valencianes servix de plataforma i eix vertebrador del moviment, que tenia unes aspiracions comunes:la creació d'una infraestructura cultural sòlida, pareguda a la que havien aconseguit els noucentistes catalans. • CARLES SALVADOR Al llarg de la seua vida, Carles Salvador ( Valeéncia ,1893-1955) diversifica'l seu activisme incessant entre la poesia, la narració, alguna peça teatral, les col·laboracions en la premsa periòdica, les conferències, la divulgació gramatical de l'obra fabriana.. etc. Durant els primers temps fou un seguidor fervorós de Joan Salvat- papasseit, fins al punt de ser considerat l'avantguardista valencià mes important. La seua producció inicial- Plástic (1923), Vermell en to major (1929)o Els bes als llavis (1934)- conjuga la sensualitat de Salvat- papasseit amb un lèxic futurista abundant, mentres que els llibres finals- El fang i l'esperit(1952) i Dins l'aire net (1955)- presenten una reflexió més íntima sobre l'home i l'amor.   Tania Tornero Marín  1º batxiller A 

×