1.
Comença el segle XX amb el desig de canvi i de modernitzarla societat. Els artistas en general
se’n fan ressò , des de diferents pressupòsits estètics o ideològics, i dipositen en el nou segle
els anhels de la renovaciò.
• CONTEXT HISTÒRIC
Les tres primeres dècades del segle XX configuren un período convuls en la historia d’Espanya .
Aquestes tensions desembocaren en una guerra civil i en l’inici d’una llarga dictadura.
Herència del segle anterior, la monarquía d’Alfons XII continua la línea de l’alternança entre el
partit conservador i el partit liberal; posaren en relleu la força revindicativa de la burguesía
catalana. A quest sector social dinàmices va organitzar políticament en la liga Regionalista de
Prat de la Riba i va dominar la vida del principat fins a la dictadura de primo de Ribera. A
questa força social va alarmar les clases dirigents a Madrid , que enviaren el republicà
Alejandro Lerroux per a combatre les revindiccions autonomistes i el moviment obrer.
Per a contrarestar l’efecte del lerrouxisme , es fundà la Soliraditat Catalana ( 1906), que
aglutinava els partits catalans principals, i es creà el sindicat anarquista CNT (1911). Com a
conseqüència d’aquesta resistència, es va reconéixer la Mancomunitat de Catalunya ( 1914‐
1925). a les illes Balears, la influència del conservador Antoni Maura dificultà també el
moviment autonomista.
Per a anul.lar fermesa del moviment obrer, la burgesia catalana dóna suport al colp d'estat de
primo de ribera, que conduí a la primera dictadura del segle XX (1923‐1930), suprimí la
mancomunitat i va perseguir al catalanisme polìtic i l'ús públic del català; però la crisi
econòmica del 1929 va fer caure el poder del dictador primo de ribera. D'aquesta
manera el 14 d'abril de 1931, es proclamá a Madrid la II República Espanyola.
Mentrestant,Frances Maclà , líder de d’esquerra republicana de catalunya, declarà la
república catalana integrada en la federació ibèrica. Tanmateix, per la pressió de
Madrid, aquesta república es va transformar en la generalitat de catalunya, i l'any
següent, el 1932, es va aprovar l'estatut d'autonomia de catalunya.
Tania Tornero Marín 1º batxiller A

2. • EL MODERNISME
És un moviment de renovació artística, apareguda a Europa a finals del segle XIX. En el
nostre cas va tenir una incidència especial a catalunya, on el moviment, a més d'una
renovació artística, va representar una transformació i modernització de la cultura i de la
societat.
Així, era una actitud vital de renovació, de canvi. Els modernistes plantejaren que les
normes socials i culturals limitaven l'artista, i que la missió que tenia era la recerca de
l'art total, el qual superava l'encotillament en què es trobava la societat i l'art..
ETAPES DEL MODERNISME
Es diferencien dos: La primera (1890-1900) gira al voltant de la revistaL'avenç.
En esta etapa els autors són mes porós als moviments estètics europeus. En
este moviment es perfilen les actituds modernistes mes importants: l'ideal
regeneracionista, de transformació de la societat i la corrent esteticista o
decadentista, segons la qual l'art entés com una religió,salvaria la societat
d'una vulgaritat.La revita l'avenç va iniciar esta Taverna que va continuar la
publicació en catalonia, la qual va impulsar alhora unes idees nacionalistes.
La segona etapa (1900-1911) perd l'agressivitat de la dècada anterior i s'inicia
amb l'aparició de la revistaJoventut (1900-1906), que també defén el
nacionalisme, valora l'individualisme de l'artista i brama els ideals de la
burgesia.
• LA POESIA: JOAN MARAGALL
La poesia modernista es caracteritza per la introducció del simbolisme i pel
rebuig de l'artificiositat que coartava la inspiració.
Tania Tornero Marín 1º batxiller A

3. Un dels exponents d'esta concepció messlánica de l'art és Joan Maragall
(1860-1911), teòric, assagistay poeta, és una de les figures literàriament i
socialment mes influentes del període , tant que la seua mort significa el fi
del modernisme. Segons la seua teoria de la paraula viva, la poesia ha de
ser esponteneitat, energia vital, i l'oeta ha d'expressar allò que la inspiració li
proporciona en estat de gràcia.
• LA NOVEL.LA:RURALISME, COSTUMISME I
DECADENTISME
Dins de la novel·la modernista distingim tres corrents:
La novel·la decadentista: pesimistay amb un llenguatge sovint carregat de
símbols i subjectivitat,sotàs d'este grup Josafat (1906), etc.
.La novel·la d'inspiració costumista: sovint no aliena la crítica social. Del
costumisme , però d'adopta l'estructura de cuadrode costums, mes que no
el contingut.Pertanyen a este grup l'auca del senyor Esteve (1907), etc.
.La novel·la rualista: és estes novel·les , la natura no és només un escenari,
sinó que a mes simbolitza una força que aclapara a l'individu.A este grup
pertany Raimon casellas, amb Els sots feréstecs (1901)
• EL NOUCENTISME
És un moviment polític i cultural que va conjuminar els interessos
hegemònics de la burgesia catalana amb els dels intel·lectuals i artistes que
s'apartaven d'algunes manifestacions importants del modernisme. Fruit
d'este matrimoni d'interés va anar la creació i la consolidació d'unes
infraestructures culturals que es fan realitat des d'institucions com la
mancomunitat de Catalunya.
Especialment important va anar la creació de l'istituto d'estudis catalans
(1907)que des de la seua funció filològica dugué a terme la normativicaciò
de la llengua. Si Prat de la Riba, va anar el president de la mancomunitat, va
anar el polític del moviment,l'ideòleg va anar Eugeni d'Ors, i el poeta Josep
Carner.
Tania Tornero Marín 1º batxiller A

4. l'eclosiò del moviment es va produir l'any (1906) amb l'inico de la publicació
del glossari d'Eugeni d'Ors.
L'any 1993 es liquida cn el colp d'estat del Primo de Rivera un revés polític
que va evidenciar el fracàs del seu projecte civilista i d'hemogénea social.
A estos conceptes cal afegir l'imperialisme , l'albitralisme , el classicisme.
Este ideari s'acollia perfectament al gènere poètic i, que es rebutjava des
dels pressupostos nocentinistas..
• LA POESIA NOUCENTISTA: JOSEP CARNER
La poesia noucentista propugna la volta del classicisme. Això comporta
un llenguatge exquisit , carregat de metàfores , amb un vocabulari
escollit i selecte.En este sentit treballen els poetes de l'escola
mallorquina, definida per alguns estudiosos com el procedent del
noucentisme .Josep Carns és un dels poetes mes important del segle
XX, la seua obra descansa sobre el classicisme en el sentit que s'allunya
del romanticisme.
Així el seu estil ve definit per la norma , la mesura , l'enginy i la ironia. La
seua obra ,malgrat haver viscut fora del país prop de cinquanta anys, és
una prova d'afecte i de fidelitat.
• L’ESCOLA MALLORQUINA
Encapçalada per Miquel Costa i Llobera (1854-1922), que anticipa l'estètica
noucentista, ja que conjuga els elements romàntics i modernistes amb el
gust per l'harmonia clàssica i el concepte culte i elaborat de la poesia.
• L’AVANTGUARDISME
La crisi següent a la Primera Guerra Mundial ( 1914‐1918) fa que els artistes europeus
s'oposen als pilars tradicionals de la societat burgesa, i per tant, a l'expressió artística
vigent. Al marge de la burgesia que en aquell moment apadrinava l'art va aparéixer
tota una sèrie de moviments iconoclastes i heterodoxos, coneguts genèricament com
avanguardisme, que actuen en tots els camps de l'art, però que són mes revolucionaris
i innovadors en les arts plàstiques.
Tania Tornero Marín 1º batxiller A

5. Questionan els valors culturals i ideològics vigents i llavors critiquen el
sistema social. En contraposició , potencien valors nous com la
irracionalitat , l'absurd, la incoherència, o descomposició.
Estos moviments es caracteritzen per:
a) concebre a l'art com abstracció, experimentació i recerca
Constant.
b) Valorar tot allò nou i original: les màquines, la tècnica, el
Esport.
c)Publicar les seues idees en manifestos subversius.
d) Concedir una gran importància a l'absurd i al món oníric.
• EL NOSTRE AVANTGUARDISME
Les tendències avantguardistes van ser conegudes en les nostres terres
gràcies als contactes que es manteníen per Europa, sobretot per França. En
un primer moment el moviment va connectar amb autors procedents del
modernisme.
De fet els nostres escriptors no podien renunciar d'una manera fulminant a la
mateixa addicció cultural que reivindicaven per arribar a la normalitat,encara
que se sentien atrets des del principi per aquells plantejaments
revolucionaris.
Inicialment, trobem autors com: J.M.Junoy,J.V.Foix i Salvat-papasseit.
• JOAN SALVAT-PAPASSEIT
El representant principal de l'avanguarda en la nostra literatura es Joan
Salvat-papasseit (1894-1924) intel.lectual autodidacta que el mateix es
declara entusiasta , vital i sincer. Es decanta pel futurisme, en llibres
com: poemes en ondes hertzianes (1919) o l'irradiador del port i les
gavines (1921).
• EL PRIMER TEXT DEL SEGLE xx A VALÈNCIA
El modernisme literari valencià de la mateixa manera que el valencianosme
polític i cultural, va ser tardà , superficial i va durar poc.
Els poetes modernistes valencians formen part de la generació de 1909 que
es va identificar per trets següents:renovació de temes, vocabulari i mètrica.
El poeta mes representatiu del modernisme valencià és Miguel Duren de
valència (1883-1947), la poesia del qual es caracteritza per fer servir un
llenguatge fluid per la pressió espontània i emotiva, recollida de Maragall .
Daniel Martinez Ferrando (1887-1953) pel seu costat representa la
decadència del moviment cantant l'aïllament de l'artista. Altres poetes sotàs:
Josep María Bayarri, Jacint María Seme'ls i Maximilià Alloza.
• ERNEST MARTINEZ FERRANDO
Ernest Martinez Ferrando ( València 1891-1965) va superar circustancies
que van impedir el desnvolupament normal d'una prosa valenciana perquè
Tania Tornero Marín 1º batxiller A

6. vivia a Barcelona, entre altres obres té : els llunyanies suggestives (1918),
primavera inquieta (1927) i la novell.La " una dóna s'atura en el camí" (1935).
La seua prosa és mes intimista i cosmopólica.
• LA GENERACIÓ DEL 1930
La maduresa del món literari valencià va arribar amb els components de
l'anomenada generació del 1930, els mas significatius de la qual foren: Enric
Navarro Borràs, Carles Salvador, Maximilià Thous, Francesc Almela i Vivesi
Bernat Artola.
La revista Taula de Lletres Valencianes servix de plataforma i eix
vertebrador del moviment, que tenia unes aspiracions comunes:la creació
d'una infraestructura cultural sòlida, pareguda a la que havien aconseguit els
noucentistes catalans.
• CARLES SALVADOR
Al llarg de la seua vida, Carles Salvador ( Valeéncia ,1893-1955)
diversifica'l seu activisme incessant entre la poesia, la narració, alguna
peça teatral, les col·laboracions en la premsa periòdica, les
conferències, la divulgació gramatical de l'obra fabriana.. etc.
Durant els primers temps fou un seguidor fervorós de Joan Salvat-
papasseit, fins al punt de ser considerat l'avantguardista valencià mes
important. La seua producció inicial- Plástic (1923), Vermell en to major
(1929)o Els bes als llavis (1934)- conjuga la sensualitat de Salvat-
papasseit amb un lèxic futurista abundant, mentres que els llibres finals-
El fang i l'esperit(1952) i Dins l'aire net (1955)- presenten una reflexió
més íntima sobre l'home i l'amor.
Tania Tornero Marín 1º batxiller A