Concurs 2012 sandra

547 views

Published on

0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
547
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
313
Actions
Shares
0
Downloads
3
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Concurs 2012 sandra

  1. 1. rodamón...memòries d’un rodamón...
  2. 2. Amb el cap cot, passejo. Trobo un escuradents, el recullo, me’l guardo. Troboun botó dins duna sabata, me’l guardo. Trobo un paper arrugat a terra, lagafo,l’estiro, el llegeixo i me’l guardo. Trobo una pinta a la butxaca dun abric vell ime la guardo. Trobo el teu somriure. Ara, dubto. Què haig de fer? Me’l guardo?El teu somriure és plomall que escombra la meva ànima però, encara que eltrobés en un desert de somriures, no sé si me l’hauria de quedar. Si ho faig, noel tornaré a veure al teu rostre. No veure mai més com juganer sestira,sencongeix, es torça, sobre, mensenya les dents, es mou dun costat a unaltre, tremola i es tanca.Però, si no te’l torno, què podria fer?Podria provar a caçar papallones amb ell, o jugar a fet i amagar. Posar-lo a latauleta de nit perquè il·lumini la meva foscor. O el podria fondre amb el meusomriure perquè no sigui un somriure a mitges.També podria regalar el teu somriure a algú que mai hagi tingut un, o a unaorganització caritativa perquè el doni a qui més el necessiti. Emmarcar-lo ipenjar-lo al passadís pel qual, entre ombres, passejo. Esprémer la seva màgia itreure un conill dels seus plecs. També el puc buidar d’amargor i seria llavorsun somriure de sucre. O... el puc pintar de vermell passió!Quina sort he tingut. He trobat el teu somriure sota aquesta escala. Me’lguardo. Encara que, si ho faig, què serà de tu? Deixar-.te sense somriure seriabuidar-te l’ànima.A més, és probable que les teves llàgrimes, sense somriures que les esvaeixin,ja no vulguin relliscar per les teves galtes privades del plaer subversiu d’ofegarla mitja lluna dels teus llavis amb la seva aigua salada. I el teu plor es posarà
  3. 3. trist. Potser, fins i tot mor de tristesa. O s’evapora. I sense plors ni somriures, lavida se’t tornarà insípida i freda.Però es que..., jo vull el teu somriure! Me lhe trobat i em pertany. No cada diaet trobes un somriure al carrer. Mira com enlluerna, quina esplendor, què gràcil,què tendre, què contorn tan distingit. Fins i tot, olora a menta! Quan s’obresembla que acabarà glaçant-me les pupil·les. Quin alè. Quina frescor! El teusomriure sencomana. Incita. Em dóna. Em fa ple.L’agafo, doncs? Tot i que, si me’l quedo, tu ni tan sols seràs la teva ombra. Etposaràs nerviosa quan et mirin perquè ja no tindràs el salvavides que dissimulael desconcert. No aniràs al teatre, perquè les emocions de la interpretacióestaran vedades per al teu semblant auster. No voldràs complir somnis perquè,com mostraràs la felicitat que sents al aconseguir-los? Seràs un fosc túneldapatia.No hi haurà en els teus ulls ironia perquè la ironia necessita del mig somriure,somriure prepotent, segur de si mateix. No hi haurà en els teus ulls timidesaperquè la timidesa necessita del somriure innocent, discret, somriureadolescent. No hi haurà en el teu horitzó por, perquè la por necessita delsomriure desencaixat, exagerat, extrem. No hi haurà en tu bogeria, riure debojos. Ni amargor, somriure amarg. Ni saviesa, somriure arcà. Ni dolçor,somriure ensucrat. No hi haurà en tu amor, somriure enamorat. Ni tan sols etmoriràs de riure.No. Definitivament no em puc quedar aquest somriure.—El deixo sota l’escala i segueixo caminant—.Trobo el coll trencat duna ampolla de cava i me’l guardo. Trobo una cinta depèl blau marí i me la guardo. Trobo una goma desborrar esmicolada i me la
  4. 4. guardo. Torno a trobar el teu somriure. L’oloro. L’acosto als meus llavis, el lleposuaument. Sembla que em mira, me l’hauria de quedar?Potser és que ja no el necessites. O tal vegada ja no el vols, per això està aquítirat. Potser tu mateixa el vas llançar a l’aire. O..., tal volta l’has perdut? No empuc imaginar l’abissal tristor que sha de sentir en perdre el somriure.Un dia, mirant la televisió, potser es va quedar adormit a la teva galta i et varelliscar al marxar. Ell et devia buscar per tot arreu amb la desesperació de quies creu abandonat però no et devia trobar i defallit va quedar-se adormit sotaaquesta escala.O, potser que, mentre llegies un llibre, el vas forçar tant que, es va despendrede tu, com una goma elàstica quan un dels extrems que sestira, de sobtecedeix i la goma vola i sencongeix. Devies notar que es desprenia de tu, segurque el vas buscar amb afany, però és difícil trobar un somriure perdut.També pot ser que el prestessis a algú i en lloc de tornar-te’l se’l deixessinoblidat al carrer. Oblidem amb tanta freqüència els somriures que ens donen.I si s’està morint de desamor? Quan estimes i t’estimen somrius a tota horaperò, quan no estimes ni t’estimen, el somriure s’arracona i va morint. Lasolemnitat del rostre el consumeix i la fosquedat dels ulls fa que s’apagui, comquan deixes un espelma als peus duna finestra. És possible que sigui això, iestigui agonitzant en aquest racó.Sense dubte, he de trobar-te i tornar-te el teu somriure perquè us fongueu enuna riallada. És urgent. Ara sí, l’embolico en la meva bufanda, busco unabutxaca buida al meu abric, vora el meu pit, i me’l guardo.Et busco. Et trobo.
  5. 5. A mida que em vaig acostant a tu, una tristor sense definició em colpeix. Veigcom al teu voltant moren el margalló i les alzines. La farigola, enredada a lesteves ulleres no fa olor de primavera.Puc notar com el teu somriure et reconeix i es remou nerviós. Vol sortir correntsi enganxar-se als teus llavis. Però poso la mà a la butxaca i el retinc. Espera.Em veus arribar, aixeques les pestanyes, vols arquejar les celles però el buit ésenorme. Sense somriure no hi ha missatge de benvinguda, ni la incertesatremola als teus llavis. El teu rostre és amarg, com el suc sense sucre d’unallima.Estic tan a prop teu que ja pots olorar-me.— Tinc el teu somriure.— Què dius?— Que tinc el teu somriure. L’he trobat al terra, sota una escala i l’he agafatper tornar-te’l.— ...el meu somriure.Sembla que els teus ulls s’obren i el teu nas s’eixampla.— Sí, i també tinc un botó, una pell de plàtan i les llavors duna síndria. Les volsveure? I el cordó dunes sabates i una goma desborrar de col·legi, i...— Està aquí, amb tu?— Sí, a la meva butxaca.— Dóna-me’l.— És teu.— Gràcies.
  6. 6. — De res.I el teu somriure torna amb tu.— Un altre somriure feliç — em dic.—Segueixo passejant—Trobo unes xancles de bany, me les guardo. Trobo un llapis amb la puntatrencada i me’l guardo. Trobo una caixa de mocadors de paper i me la guardo.Trobo una bossa amb molles de pa, me la guardo. Trobo la ploma dun pardal ime la guardo. Trobo una llauna buida de conserves i me la guardo.

×