Successfully reported this slideshow.
We use your LinkedIn profile and activity data to personalize ads and to show you more relevant ads. You can change your ad preferences anytime.
PER QUÈ NECESSITEM EL BOSC? CARLES ARNAL. Comissió forestal D´ACCIÓ ECOLOGISTA-AGRÓ. BOSC VIU: http://boscviu.blogspot/
1. QUÈ ÉS UN BOSC?
Un bosc és  més que arbres .
Necessitem  el bosc: Funcions  vitals
Però  no tots  els boscos fan les  funcions ecològiques amb la mateixa eficàcia.
El  matoll també  és  valuós.
2. Quins boscs teníem …  i quins tenim?
Els boscos origi naris.
Predominaven les  carrasques
La  Vege tació actual
3. Què hem fet  nosaltres  per merèixer  açò ?
La ra ma deria
Agricul tura de muntanya
TALES
Ve d´antic Quedan todavía en el reyno más de 200 leguas quadradas, que són los montes, incapaces de cultivo; los quales  a...
NOVES AGRESSIONS: Urbanisme  salvatge …
Incendis  forestals
4. LES CONSEQÜÈNCIES:  l´Erosió.
El sòl és la base "...se puede hacer propia para la Comunidad Valenciana la conclusi ó n  " La erosi ó n y la de...
La relació entre  sòl , vegetació i  cicle hídric.
El sòl es forma  lentament … i es perd  molt de pressa
Les dades sobre  pèrdua de sòl   són greus
Sense el sòl,… ve el  desert
 
Una mala gestió forestal  incrementa l´erosió .
5. ELS INCENDIS I LA SEUA PREVENCIÓ MAGNITUD DELS INCENDIS FORESTALS AL PAÍS VALENCIÀ  ALS DARRERS ANYS. (* dades provissi...
Les  causes  del foc: No són natu rals CAUSAS DE LOS INCENDIOS FORESTALES EN EL PAÍS VALENCIANO. (FUENTE: CONSELLERIA DE A...
"Las formaciones de  resinosas  constituyen una clase especial, dado que es sabido que en todo lugar y en todo moment...
SILVICULTURA DESTRUCTIVA Pistes Forestals Greus impactes al  paisatge
Destrueixen molta vegetació . Incrementen la  penetració  al bosc, la seua  degradació , i augmenten el risc d´incendi.
El pitjor: Incrementen  l´erosió
ELS  (MAL  ANOMENATS) “ TALLAFOCS ” Greu impacte visual
El pitjor:  incrementen l´erosió.
“ Tallafocs ” a la Calderona, abans   d´un greu  incendi
…  i  després de l´incendi
LES (mal anomenades) “ NETEGES ”
Generen ambients  molt inflamables i  restes   seques: un  bon combustible
Destrueixen  vegetació valuosa La vegetació resultant  és  més inflamable  que la inicial
Sòl desprotegit:  risc erosiu
Greus  danys al sòl.
“ NETEJA”   A LA CALDERONA : Un espai protegit? Vista  de lluny   …  i  d´aprop
“ Neteja”  al cor de  l´Espadà.  (En un dels paratges més valuosos i menys inflamables).
Poden permanèixer  mesos i anys ,  sense que ningú ho netege Restes de poda i  fems :
6. LES REPOBLACIONS  FORESTALS   Només amb  pins ? … hi ha més  alternatives
Els  monocultius  tenen poca biodiversitat …  i  més  plagues
Els pins són molt  inflamables Espècies  piròfites
Moltes espècies mediterrànies Rebroten …
Les espècies  rebrotadores     són  una bona inversió
Un bosc de  sureres  a  Calderona  després del  foc : Rebrota en  poc de temps En uns dos anys la  Falaguera  va recuperar...
Els Pins no rebroten  i, si són massa joves,  tampoc germinen . Comparació a Bunyol entre una  pineda jove  i un matoll de...
LES TÈCNIQUES DE REPOBLACIÓ agressives  tenen  greus impactes . Abancalament  de vessant: Amb pobres resultats i  greus ef...
La  maquinària pessant  elimina la  vegetació  natural i genera greus  impactes   erosius , durant anys. Erosió per solcs ...
 
Moltes repoblacions s´han fet per  subsolat  en zones de  forta pendent. Els  impactes erosius  són segurs.
Repoblació per  subsolat  (post-incendi) amb  tallafocs  “preventius” (Alt Millars)
Visió de conjunt de l´àrea  repoblada . El  color verd  correspón a la  regeneració natural  de la vegetació. El color  ma...
7. ALTRA GESTIÓ FORESTAL ÉS POSSIBLE  (I NECESSÀRIA) Cal una gestió forestal sostenible, - Amb  prioritat ecològica , - Am...
ARA, ÉS POSSIBLE COMBINAR : <ul><li>-  Conservació dels ecosistemes </li></ul><ul><li>-  Manteniment d´usos tradicionals  ...
La gestió forestal ha de tindre com a  prioritats  la preservació  de la  biodiversitat   i del  sòl   fèrtil . El territo...
LA LLEI FORESTAL  : principis i objectius que  no es cumpleixen: ELS  TRES  PRIMERS OBJECTIUS  QUE S´ENUNCIEN SÓN (ART. 6....
CRITERIS IMPORTANTS: “ Por otra parte, al igual que otras concepciones tradicionales, la teoría de que es mejor aclarar la...
De ah í  el &quot;car à cter de externalidad econ ó mica&quot; de la propiedad forestal que, salvo en casos de buenos caza...
Upcoming SlideShare
Loading in …5
×

Per què cal el bosc alt?

1,240 views

Published on

Qué són els boscos i per què són tan importants.

  • Be the first to comment

Per què cal el bosc alt?

  1. 1. PER QUÈ NECESSITEM EL BOSC? CARLES ARNAL. Comissió forestal D´ACCIÓ ECOLOGISTA-AGRÓ. BOSC VIU: http://boscviu.blogspot/
  2. 2. 1. QUÈ ÉS UN BOSC?
  3. 3. Un bosc és més que arbres .
  4. 4. Necessitem el bosc: Funcions vitals
  5. 5. Però no tots els boscos fan les funcions ecològiques amb la mateixa eficàcia.
  6. 6. El matoll també és valuós.
  7. 7. 2. Quins boscs teníem … i quins tenim?
  8. 8. Els boscos origi naris.
  9. 9. Predominaven les carrasques
  10. 10. La Vege tació actual
  11. 11. 3. Què hem fet nosaltres per merèixer açò ?
  12. 12. La ra ma deria
  13. 13. Agricul tura de muntanya
  14. 14. TALES
  15. 15. Ve d´antic Quedan todavía en el reyno más de 200 leguas quadradas, que són los montes, incapaces de cultivo; los quales a principios del siglo estaban cubiertos de pinos, carrascas, enebros y varios arbustos, cuya espesura se penetraba con bastante dificultad . Al paso que se multiplicaba nuestra especie y la agricultura, se rozaban y talaban los cerros y las faldas de los montes, sin cuidar jamás de replantarlas . Renacian cada día las necesidades, más no los árboles ni arbustos; y no hallando al fin bastante leña en los retoños , arrancaron hasta las raíces . Otros enemigos formidables hacian con freqüencia estragos en lo interior de los montes, y sitios apartados de poblado. Los pastores las más veces para lograr mejores pastos, y algunas por malicia, quemaban y destruian en una noche los vegetales . He visto pruebas de esta maldad en los montes de Enguera, de Peñagolosa, del Pinet, sin que los delinqüentes hayan sufrido la pena merecida. Finalmente algunos con la apariencia de utilidad pública han disminuido los bosques útiles: piden licencia para reducir a cultivo parte de ellos; luego hacen un roce general de árboles y arbustos convirtiéndolos en cenizas ; aran después la tierra, cogen granos por algunos años y muy pronto la abandonan, resultado de allí la destrucción del monte sin aumento de cultivo. ( ANTONIO JOSEF DE CAVANILLES . &quot;OBSERVACIONES SOBRE LA HISTORIA NATURAL, GEOGRAFIA, AGRICULTURA Y FRUTOS DEL REYNO DE VALENCIA&quot;. 1.795).
  16. 16. NOVES AGRESSIONS: Urbanisme salvatge …
  17. 17. Incendis forestals
  18. 18. 4. LES CONSEQÜÈNCIES: l´Erosió.
  19. 19. El sòl és la base &quot;...se puede hacer propia para la Comunidad Valenciana la conclusi ó n &quot; La erosi ó n y la desertificaci ó n constituyen el problema ambiental m á s grave de Espa ñ a &quot; . Esta afirmaci ó n fu é una de las conclusiones adoptadas en las &quot;Jornadas sobre Pol í tica Ambiental&quot; (Trujillo, 1987) que, organizadas por la Presidencia del Gobierno y con la participaci ó n de todos los Ministerios implicados, tuvieron como objetivo sentar las bases para una pol í tica integrada en medio ambiente ” . (LIBRO BLANCO DE LA POLÍTICA FORESTAL DE LA COMUNIDAD VALENCIANA. Conselleria de Medi Ambient. 1995. Pag. 115). &quot; Espa ñ a es el ú nico pa í s de Europa amenazado de desertificaci ó n . En el contexto espa ñ ol, la Comunidad Valenciana presenta la mayor proporci ó n de un territorio con alta erosi ó n potencial (44%), especialmente en la provincia de Alicante &quot;. ( PLAN DE REFORESTACIÓN DE LA COMUNIDAD VALENCIANA 1994-1999. Conselleria de Medi Ambient. 1994 . Pag. 17). &quot; La erosi ó n de los suelos es un fen ó meno irreversible a escala humana y tiene efectos inmediatos en el empobrecimiento del monte. Tiene tambi é n consecuencias en la colmataci ó n de embalses y en el riesgo de inundaciones . Este conjunto de fen ó menos representan un riesgo extremo en la Comunidad Valenciana &quot;. (Idem. Pag. 43-44). &quot; La amenaza de desertificaci ó n que se cierne, en mayor o menor medida, sobre todo el territorio forestal de la Comunidad Valenciana , plantea la exigencia de poner en marcha una serie de medidas que hagan posible la conservaci ó n de los bosques y, consecuentemente, de los beneficios que é stos reportan“. ( Idem. Pag. 12.)
  20. 20. La relació entre sòl , vegetació i cicle hídric.
  21. 21. El sòl es forma lentament … i es perd molt de pressa
  22. 22. Les dades sobre pèrdua de sòl són greus
  23. 23. Sense el sòl,… ve el desert
  24. 25. Una mala gestió forestal incrementa l´erosió .
  25. 26. 5. ELS INCENDIS I LA SEUA PREVENCIÓ MAGNITUD DELS INCENDIS FORESTALS AL PAÍS VALENCIÀ ALS DARRERS ANYS. (* dades provissionals). (FONT: CONSELLERIA DE MEDI AMBIENT). ANY Nº D´INCENDIS FORESTALS EXTENSIONS CREMADES (en Has.) 1976 244 6.566 1977 199 8.714 1978 560 75.189 1979 449 77.943 1980 453 28.251 1981 714 31.269 1982 365 13.931 1983 495 15.579 1984 497 22.700 1985 523 39.753 1986 388 9.640 1987 377 6.019 1988 303 849 1989 405 1.651 1990 711 23.659 1991 871 45.444 1992 804 25.079 1993 713 30.121 1994 751 138.776 1995 478 2.231 1996 383 765 1997 359 833 1998 545 1.714 1999 579 6.356 2000 604 6.196 2001 460 4.806 2002 321 1.202 2003 398 3.341 2004 678 1.102 2005 692 3.313 2006 473 3.097 2007 376 10.072 2008 326 730 2009 437 2.953 2010 * 339 5.617
  26. 27. Les causes del foc: No són natu rals CAUSAS DE LOS INCENDIOS FORESTALES EN EL PAÍS VALENCIANO. (FUENTE: CONSELLERIA DE AGRICULTURA). CAUSAS TOTALES (PERÍODO 1976-1985) % NEGLIGÉNCIAS 831 18,5 RAYOS 359 8 FERROCARRILES 22 0,5 INTENCIONADOS 659 14,8 OTRAS CAUSAS 114 2,5 DESCONOCIDAS 2.514 55,9
  27. 28. &quot;Las formaciones de resinosas constituyen una clase especial, dado que es sabido que en todo lugar y en todo momento, son los vegetales más sensibles y los más propagadores de incendios [...] Los fuegos de resinosas son los más difíciles de dominar &quot;.[...] &quot;Los vegetales que constituyen las pinadas son, de entre todos los de la zona, los más sensibles al fuego &quot;.[...] (L. TRABAUD. &quot;LES COMBUSTIBLES V É GETAUX DANS LE DEPARTAMENT DE L´H É RAULT&quot;. 1971). (R. VÉLEZ MUÑOZ. &quot;Sistema integrado para la determinación del peligro de incendios forestales&quot;. En Fôret Mediterranéenne, III, nº1, 1981, p.5-16). ESPECIES COEFICIENTES DE INFLAMABILIDAD. (e) Pinus halepensis. 7. Pinus pinaster. 6. Pinus pinea. 4. Pinus sylvestris 3. Pinus nigra. 1. Quercus ilex. 1. Quercus suber. 1.
  28. 29. SILVICULTURA DESTRUCTIVA Pistes Forestals Greus impactes al paisatge
  29. 30. Destrueixen molta vegetació . Incrementen la penetració al bosc, la seua degradació , i augmenten el risc d´incendi.
  30. 31. El pitjor: Incrementen l´erosió
  31. 32. ELS (MAL ANOMENATS) “ TALLAFOCS ” Greu impacte visual
  32. 33. El pitjor: incrementen l´erosió.
  33. 34. “ Tallafocs ” a la Calderona, abans d´un greu incendi
  34. 35. … i després de l´incendi
  35. 36. LES (mal anomenades) “ NETEGES ”
  36. 37. Generen ambients molt inflamables i restes seques: un bon combustible
  37. 38. Destrueixen vegetació valuosa La vegetació resultant és més inflamable que la inicial
  38. 39. Sòl desprotegit: risc erosiu
  39. 40. Greus danys al sòl.
  40. 41. “ NETEJA” A LA CALDERONA : Un espai protegit? Vista de lluny … i d´aprop
  41. 42. “ Neteja” al cor de l´Espadà. (En un dels paratges més valuosos i menys inflamables).
  42. 43. Poden permanèixer mesos i anys , sense que ningú ho netege Restes de poda i fems :
  43. 44. 6. LES REPOBLACIONS FORESTALS Només amb pins ? … hi ha més alternatives
  44. 45. Els monocultius tenen poca biodiversitat … i més plagues
  45. 46. Els pins són molt inflamables Espècies piròfites
  46. 47. Moltes espècies mediterrànies Rebroten …
  47. 48. Les espècies rebrotadores són una bona inversió
  48. 49. Un bosc de sureres a Calderona després del foc : Rebrota en poc de temps En uns dos anys la Falaguera va recuperar quasi tota la biomassa inicial.
  49. 50. Els Pins no rebroten i, si són massa joves, tampoc germinen . Comparació a Bunyol entre una pineda jove i un matoll de coscoll , després del foc .
  50. 51. LES TÈCNIQUES DE REPOBLACIÓ agressives tenen greus impactes . Abancalament de vessant: Amb pobres resultats i greus efectes
  51. 52. La maquinària pessant elimina la vegetació natural i genera greus impactes erosius , durant anys. Erosió per solcs en un abancalament a la Calderona, visible anys després ,… una vegada ha pasat el foc
  52. 54. Moltes repoblacions s´han fet per subsolat en zones de forta pendent. Els impactes erosius són segurs.
  53. 55. Repoblació per subsolat (post-incendi) amb tallafocs “preventius” (Alt Millars)
  54. 56. Visió de conjunt de l´àrea repoblada . El color verd correspón a la regeneració natural de la vegetació. El color marró a l´actuació forestal Actuacions com aquesta (públiques) ens costen molts milions d´euros… destinats al medi ambient (junt a tallafocs i neteges ) .
  55. 57. 7. ALTRA GESTIÓ FORESTAL ÉS POSSIBLE (I NECESSÀRIA) Cal una gestió forestal sostenible, - Amb prioritat ecològica , - Amb fonamentació cientifica , - Participativa i democràtica
  56. 58. ARA, ÉS POSSIBLE COMBINAR : <ul><li>- Conservació dels ecosistemes </li></ul><ul><li>- Manteniment d´usos tradicionals </li></ul><ul><li> ( regulats ; qualitat , no quantitat) </li></ul><ul><li> - Turisme rural ben planificat </li></ul><ul><li>Açò pot generar recursos econòmics , </li></ul><ul><li>increment de dotacions i serveis rurals </li></ul><ul><li>i llocs de treball </li></ul><ul><li>I pot preservar el capital natural </li></ul><ul><li>de les nostres muntanyes. </li></ul>
  57. 59. La gestió forestal ha de tindre com a prioritats la preservació de la biodiversitat i del sòl fèrtil . El territorio forestal valenciano se caracteriza por la presencia de procesos erosivos fuertes; la existencia de una cubierta vegetal degradada, (...) ; la irrelevancia del sector forestal como sector productivo ; la demanda creciente del uso cultural y recreativo ; (..). (PLAN DE REFORESTACIÓN DE LA COMUNIDAD VALENCIANA 1994-1999. Conselleria de Medi Ambient. 1994. Pag. 11). &quot; La erosi ó n de los suelos es un fen ó meno irreversible a escala humana y tiene efectos inmediatos en el empobrecimiento del monte. Tiene tambi é n consecuencias en la colmataci ó n de embalses y en el riesgo de inundaciones. Este conjunto de fen ó menos representan un riesgo extremo en la Comunidad Valenciana &quot;. (Idem. Pag. 43-44).
  58. 60. LA LLEI FORESTAL : principis i objectius que no es cumpleixen: ELS TRES PRIMERS OBJECTIUS QUE S´ENUNCIEN SÓN (ART. 6.1): &quot;a) Potenciar el bosc, com a refer è ncia cultural de primera magnitud; i afavorir-ne la recuperaci ó i el manteniment de les esp è cies autòctones . b) Valorar els distints tipus de bosquines arbustives com a etapes del desenvolupament de l´ecosistema, que poden acabar originant boscos, i gestionar-los en aqueix sentit all à on siga possible. c) Mantenir, protegir i ampliar cobertes vegetals del major nombre possible d´estrats per a contrarestar el proc é s d´erosi ó , regular els fluxos hidrològics i pal.liar la modificaci ó de les condicions clim à tiques.&quot;
  59. 61. CRITERIS IMPORTANTS: “ Por otra parte, al igual que otras concepciones tradicionales, la teoría de que es mejor aclarar la maquia no concuerda con los conocimientos actuales acerca de la biología de las formaciones arborescentes naturales y de los estadios evolutivos de la vegetación, que, si se deja, tienden, aunque muy lentamente, al establecimiento del bosque clímax&quot;. (R. TOMASELLI. &quot;DEGRADACIÓN DE LA MAQUIA MEDITERRANEA&quot; EN &quot;BOSQUE Y MAQUIA MEDITERRÁNEOS&quot;. ED. SERBAL-UNESCO. BARCELONA. 1982 ). Moltes de les mesures que han estat proposades, com ara l´estassada (&quot;neteja&quot;) general del bosc, són, al nostre parer, irrealitzables i d´eficàcia molt dubtosa, a part que sovint el mal que farien superaria els beneficis que puguin produir. No oblidem que l´erosió del sòl, procés irreversible, és el primer perill dels nostres boscs. [...] Les pinedes són boscos fortament pirofítics , sostinguts en gran part, abans de l´existència de l´home, pels incendis naturals, que devien deturar l´avanç del bosc de fulla plana vers les terres seques i dolentes. Actualment el perill d´incendi hi és molt gran i inevitable. No hi valen l´estassada ni els tallafocs &quot;. (ORIOL DE BOLÓS. &quot;EL BOSC MEDITERRANI I ELS SEUS PROBLEMES&quot; REVISTA CIÈNCIA Nº 20. OCTUBRE 1982. BARCELONA ). Por todo ello asombra que tan peregrina idea cuente con adeptos entre ciertos sectores de prácticos forestales que -sin éxito, por supuesto- practican el procedimiento con entusiasmo digno de mejor causa . [...] la roza sistemática del &quot;sotobosque&quot; del pinar no sólo no es practicable como forma general de evitar el incendio, sino que además y sobre todo, entraña graves peligros para el mantenimiento de la capacidad biológica de la zona forestal &quot;. (RAMÓN FOLCH I GUILLÉN. &quot;EL INCENDIO FORESTAL, FENÓMENO BIOLÓGICO&quot; EN &quot;LOS INCENDIOS FORESTALES&quot; DIPUTACIÓ PROVINCIAL DE BARCELONA. BARCELONA. 1976) . Del conjunto legislativo auton ó mico cabe destacar el principio de primac í a de la funci ó n social y ecol ó gica de los montes sobre la funci ó n productora. Ello es claro en las leyes de Navarra, Andalucia, Valencia y Rioja. (...) Las Exposiciones de Motivos de las cuatro primeras no dejan lugar a dudas de su posici ó n sobre este importante principio. (Ricardo de Vicente Domingo. ESPACIOS FORESTALES Su ordenación jurídica como recurso natural. Conselleria d´Agricultura i Medi Ambient. Editorial Civitas. 1995) .
  60. 62. De ah í el &quot;car à cter de externalidad econ ó mica&quot; de la propiedad forestal que, salvo en casos de buenos cazaderos o montes productivos, pr à cticamente inexistentes en la Comunidad Valenciana , genera una corriente cont í nua de &quot;servicios ecol ó gicos gratuitos&quot; exportados en beneficio de toda la sociedad. (LIBRO BLANCO DE LA POLÍTICA FORESTAL DE LA COMUNIDAD VALENCIANA. Conselleria de Medi Ambient. 1995. Pag. 33). Las subvenciones a propietarios son, junto con la adquisici ó n de terrenos forestales por la Generalidad Valenciana, soluciones para paliar el problema de las externalidades y la baja rentabilidad inherente a los montes de la Comunidad Valenciana . (Idem. Pag. 69). Con car à cter priorit á rio se desarrollar á una planificaci ó n forestal desde una perspectiva ecol ó gica que contenga los principios conservacionistas de la Estrategia Mundial para la Conservaci ó n (ECM). Esto significa que se han de garantizar la persist é ncia indefinida de los ecosistemas forestales, la utilizaci ó n racional y sotenida de los recursos naturales y el mantenimiento de los procesos ecol ó gicos esenciales , procurando incrementar la calidad biol ó gica de los ecosistemas mediante la elevaci ó n de los niveles evolutivos de madurez y la preservaci ó n de la biodiversidad. La consideraci ó n de este principio supone la prevalencia de la protecci ó n ambiental que impone una limitaci ó n de usos y el empleo de t é cnicas inocuas para el medio, imitando los procesos evolutivos de la naturaleza . (Idem. Pag. 72-73). La restauraci ó n de la cubierta forestal de la Comunidad Valenciana (...) Todo ello con el fin de incrementar la superficie boscosa y recuperar, en la medida de lo posible, los bosques originarios de la Comunidad Valenciana . (Idem. Pag. 72). En los distintos foros internacionales se ha puesto de relieve: - El papel fundamental que desempe ñ an los bosques y zonas forestales en el mantenimiento de los procesos ecol ó gicos esenciales-protecci ó n de los suelos, regulaci ó n de los ciclos del agua y del di ó xido de carbono y conservaci ó n de la biodiversidad- as í como su consideraci ó n como ecosistemas, de usos sostenido y m ú ltiple, y no exclusivamente vinculado a su faceta productiva . (PLAN DE REFORESTACIÓN DE LA COMUNIDAD VALENCIANA 1994-1999. Conselleria de Medi Ambient. 1994. Pag. 10).

×