Diari del 8 d'octubre de 2012

682 views

Published on

Aqui podeu consultar el diari d'avui en format PDF.
Que tingueu un bondia !! :)

Published in: News & Politics
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
682
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
1
Actions
Shares
0
Downloads
3
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Diari del 8 d'octubre de 2012

  1. 1. AVUI ÉS NOTÍCIA Pàgina 3DILLUNS, 8 D’OCTUBRE DEL 2012 / NÚM. 2.161 / ANY 9 Els delictes contra l’economia creixen un 229,79% en el període 2011-2012 ANDORRA Pàgines 6 i 7 “La inversió estrangera no és un miracle com a ANDORRA Pàgina 8 mitjans del segle XX” El catedràtic d’estructura econòmica Santiago Niño Becerra expo- Una marca de joieria ecològica sa que Andorra ha d’apostar pels serveis d’alt valor afegit. d’alta gamma vol obrir al país i crear una escola taller Tati Masià ANDORRA Pàgina 9 La cònsol major d’Andorra la Vella recorda que el problema amb l’IGI és “legal i jurídic” ANDORRA Pàgina 11 La planta de cogeneració de Soldeu incrementarà un 20% la producció d’energia del país ANDORRA Pàgina 11 La trumfa i els cellers, protagonistes a la Fira del Roser de Sant Julià de Lòria CULTURA Pàgina 13 Ahmed Keshta, l’artista que esculpeix la llum, a la 23a Mostra d’art d’Andorra ESPORTS Pàgina 15 ESPORTS Pàgina 15 El VPC culmina una mala setmana perdent contra el El Pidasa FC Santa Coloma guanya el derbi colomenc i juntament amb la UE Sant Ju- El derbi colomenc, Lavelanet (19-6) lià són els equips que comp- ten els partits per victòries. per al Pidasa Envia al cost del missatge: 1,50 + cànon un 789WWW.BONDIA.AD / TEL. 808 888 / FAX 828 888 IPHONE + a el teu nom y i participa Gua n en el sorteig d’un iPhone 5
  2. 2. 2 D’INTERÈS DILLUNS, 8 D’OCTUBRE DEL 2012 EL TEMPS meteo@bondia.ad Setmana més inestable Avui, màximes elevades 07.58 h 19.22 h CALLAUETA 18. Aquesta serà un setmana que a poc a poc, des- 7/21 ANDORRA LA VELLA prés de molta estabilitat, el temps s’anirà degra- TEL.: 818 180 (botiga) 8/23 dant amb el pas dels dies i esperem que pugin 7/22 395 914 (vendes major) reaparèixer algunes precipitacions que ens facin Distribuïdors 9/24 9/24 5/16 recordar més la tardor. De moment avui el cel Quart minvant dels vins de 11/26 estarà entre mig i molt ennuvolat durant tot el 12/27 Bodegas dia, amb nuvolades que al final del dia seran més Iniesta-Lujan destacades. No descartem algun ruixat aïllat de al Principat 11/28 caràcter feble. Les temperatures aniran a la bai- d’Andorra 4/18 xa al matí, mentre que al migdia es notarà una 13/27 pujada de les màximes arreu però en especial a l’alta muntanya. El vent serà fluix i augmentarà dimecres de força la segona part del dia, de component dimarts nord-oest a oest. La visibilitat pot disminuir en alçada per l’augment de la nuvolositat. Que tin- VENDA AL MAJOR guin un BONDIA. I AL DETALL DEGUSTACIONS RESTAURANT TIC-TAPA UN ESPAI CADA VEGADA MÉS... Fem ...MÉS AGRADABLE Aniversaris, comunions Comiat de solters/es Menú Diari Sopars d’empresa, etc. Menú Carta Tenim saló privat Menú del Xef Menjar per emportar-se Menú de Tapes Escaldes-Engordany Menú Mariscada Tel:+376 813 969 CUINA PERMANENT oberta de les 12.00 a les 2.30 h restaurantictapa@gmail.com Tic Tapa Rest.
  3. 3. Dilluns, 8 d’octubre del 2012 3 estadístiques criminals del període 2011-2012Els delictes contra l’economia creixenun 229,79% en l’últim període judicialEs van registrar 155 procediments instruïts, 19 per blanqueig i 136 per moneda inautèntica agències m. f. Andorra la Vella cocaïna, altres psicòtrops, speed, heroïna i LSD. Increment deEls delictes contra l’economia En segon lloc per volum desón els que van experimentar causes incoades cal destacar la delinqüènciaun increment més importanten el període 2011-2012, segons els delictes de robatoris, furts, receptació i extorsió. En aquest xifrat enes posa en relleu en la memò- cas s’han instruït 1.351 proce- el 6,55%ria sobre aquest període de la diments. Els furts són el delictefiscalia general. D’aquesta ma- més habitual dins aquesta tipo- Durant el període judicialnera, aquest tipus de delicte ha logia i han motivat 1.310 causes, 2011-2012 es van inici-crescut un 229,79%. Així, s’ha de les quals 126 per furts amb ar 5.335 causes penals, ad’assenyalar que dels 155 pro- força en les coses; 16 furts amb través de les quals es vancediments instruïts, 19 eren per abús de confiança; 10 furts d’ús perseguir 5.754 infraccionscauses referides al blanqueig de de vehicle; 16 furts amb escala- penals, xifra que suposa undiners i 136, per moneda inau- ment; 11 furts qualificats; 9 furts increment de 328 causes entèntica. En total, l’augment se si- en casa habitada i 1.122 del ti- relació amb l’exercici anteri-tua en 108 causes i es dóna tant pus bàsic de furt. or, cosa que representa unen el blanqueig com en la false- Pel que fa als robatoris, han increment global de la delin-dat de moneda. Tot i que aquest motivat l’obertura de nou pro- qüència xifrat en el 6,55%,és un dels delictes que més s’in- cediments penals. Trenta-una segons va exposar el fiscalcrementen respecte al període causes més estaven referides a Un moment de l’acte d’obertura de l’any judicial. general, Alfons Alberca, enanterior, cal destacar que són els receptacions i una, a extorsió. l’acte d’obertura de l’any ju-relacionats amb la salut pública En total s’han incrementat en 59 dències. De fet, igual que en el dicial 2012-13. Un total deels que continuen ocupant el els procediments sobre aquest La infracció que període anterior, la majoria de 4.434 causes han estat dili-primer lloc. tipus respecte de l’any anterior, continua generant més les imprudències es donen en la gències prèvies; 143, suma- D’aquesta manera, tal com xifra que presenta un augment conducció de vehicles, amb 244 ris per delictes majors; 460,s’assenyala en la memòria de la del 5,38%. L’increment es dóna causes són els delictes accidents de circulació. De fet, per delictes menors; 262,fiscalia, el tipus d’infracció que especialment en els delictes de contra la salut la fiscalia alerta sobre aquest fet contravencions penals; 33,ha ocasionat la incoació d’un furt, que han crescut el 4,05%, i recorda la prevenció per evitar procediments en matèrianombre més elevat de proce- mentre que els robatoris han ex- aquestes conductes. Una altra de jurisdicció de menors idiments judicials han estat els perimentat una davallada d’un ductes de maltractament; una dada a destacar són les 48 con- 3 d’extradició. Creixen lesdelictes contra la salut pública, delicte menys respecte del perí- per omissió del deure de socors ductes negligents o imprudents incoacions de diligènciesamb un total de 1.387 procedi- ode anterior, cosa que represen- i una altra per participació en en l’esfera laboral. prèvies, els sumaris perments penals: 1.126 diligències ta un descens del 10% baralla amb mitjans perillosos. En relació amb el delicte an- delictes majors i les con-prèvies, 19 sumaris per delictes En tercer lloc se situen els Respecte al període anterior es terior, cal destacar els 266 pro- travencions penals, mentremajors, 124 per delictes menors, delictes de danys i incendis, va registrar onze causes més, cediments relacionats amb la que es dóna un descens160 contravencions penals i 11 que s’incrementen, respecte del cosa que significa un increment seguretat viària, dels quals 245 en els sumaris per delictesprocediments de jurisdicció de període anterior, un 22,52%. En del 2,32%. El que més augmenta van ser per conducció de ve- menors, procediments demenors. Si s’agrupen aquests aquest cas s’han instruït 604 són les conductes de maltrac- hicles sota la influència de be- jurisdicció de menors i elsdelictes tenint en compte el ti- procediments, 571 dels quals tament i participació en baralla gudes alcohòliques, 14 per la procediments d’extradició.pus de droga a què es referei- per danys dolosos, mentre que amb mitjans perillosos. conducció sota els efectes d’es-xen, tenim que 1.259 eren per pel delicte d’incendi no s’ha in- tupefaents i 7 per conducció te-substància estupefaent haixix o coat cap causa. Respecte a l’any imprudències al volant merària amb perill concret per a gut de targeta de crèdit, amb 87similar; 94 per cocaïna; 11 per anterior, s’ha ampliat en 111 el Respecte als delictes per impru- les persones. Respecte al perío- procediments.altres psicòtrops; 13 per speed; 5 nombre de causes, xifra que pre- dència, cal destacar que s’incre- de judicial anterior, cal destacar A la fi, altres conductes de-per heroïna; 4 per èxtasi i 1 per senta un creixement del 22,52%. menten un 29,32%, cosa que re- que l’increment és del 0,76%, ja lictives que cal assenyalar sónLSD. Al darrere d’aquests cal as- presenta, en xifres absolutes, 90 que s’han donat dos casos més. els 22 procediments relacionats Tot i que es tracta dels tipus senyalar, en quart lloc, els 485 més que l’any judicial anterior. Ja al darrere dels delic- amb delictes de comportamentde delictes més freqüents, s’ha procediments penals incoats Tenint en compte el resultat, cal tes anteriors, cal destacar els sexual, que creixen un 29,41%,de destacar que han experi- per delictes contra la vida hu- destacar que 9 van ser amb re- 223 procediments per delictes dels quals 7 van ser per porno-mentat un lleuger descens res- mana independent i la integritat sultat de mort, 196 amb lesions d’apropiació indeguda, esta- grafia, 4 per actes sexuals sensepecte de l’any anterior, xifrat en física i moral de les persones. i 192 amb danys. Una dada que fa, insolvència punible i altres consentiment, 2 per agressions1,77%, és a dir, 25 causes menys. Una d’aquestes causes ha estat destaquen des de la fiscalia és defraudacions, que creixen un sexuals constitutives de vio-Així, davallen les causes per per assassinat i una altra per que augmenten les imprudèn- 12,06%. I en dotzè lloc es troben lació, 2 més per abús sexual, 2haixix i èxtasi i, en canvi, s’in- homicidi, mentre que 286 més cies en la circulació viària, en els delictes d’emissió de xecs més per agressió sexual i 1 percrementen les relacionades amb són per lesions; 195 per con- l’àmbit laboral i altres impru- sense provisió de fons i ús inde- exhibicionisme.
  4. 4. 4 OPINIÓ DILLUNS, 8 D’OCTUBRE DEL 2012 EDITORIAL ENQUESTA DE LA SETMANA ¿Creu que la manifestació de dilluns tindràConductes delictives al volant algun efecte en la política del Govern?L’obertura de l’any judicial serveix sempre per ductors i també el fet que cal castigar-les amb Envia un SMS al 789 amb la tevafer balanç del que ha estat el període anterior. contundència un cop es produeixin. I és queD’aquesta manera, de les estadístiques que es cal tenir present que cada vegada que la policia resposta ENQ SI o bé ENQ NOvan facilitar destaquen, en primer lloc, per vo- porta a terme una campanya de controls avisa Cada dimarts el resultat de l’enquesta es publicaràlum de causes incoades, els delictes relacionats amb antelació perquè els conductors en siguin en aquest espai i entre els participants se sortejaranamb la salut pública, però també s’ha d’esmen- conscients. I, malgrat tot, encara n’hi ha molts tres lots de productestar l’espectacular creixement dels delictes con- que no porten el cinturó cordat o que conduei- per al bany.tra l’economia, xifrat en un 229,79% respecte xen sota els efectes de l’alcohol o de les drogues,del període anterior. Des de la fiscalia també es tot i ser plenament conscients del perill que aixòva voler fer un crit d’alerta sobre les imprudèn- comporta no només per a ells sinó també per a lacies al volant, ja que s’incrementen respecte de resta d’usuaris de la via pública. Per tant, cal-l’any anterior. En aquest sentit, es va tornar a drà continuar incidint en la consci-posar sobre la taula la tasca que porta a terme la enciació, però, també, castigant lespolicia per evitar aquestes conductes dels con- conductes negligents. DES DE SHERWOOD Flaires una estridència, ja sigui entretallada com un riff de reagge (preee, preee, preee) amb un crescendo wag- nerià (preeeeeeee) o un rondo de quartet de cordaJORDI SERRET I ESTOPÀ barroc (preeep, prip, preeep, prip), el recurs clàssic consisteix a sincronitzar la ventositat amb una bonaAls taxistes de Madrid no els agrada que els seus pas- sofà, un ascensor o en la consulta del dentista, la llufa estossada amb reminiscències d’una severa bronqui-satgers es llancin pets. Aquest axioma es pot esten- llisca de forma silent i reptiliana assaltant l’espai aeri tis. Avui dia també es pot fer ús d’un politò de telèfondre a qualsevol ciutat o gremi. La singularitat radica amb la magnífica coartada que no se’n pot identificar mòbil amb una base rítmica greu, que esmorteixi totaque la flota madrilenya de taxis es troba dividida per d’una forma clara i diàfana el perpetrador. En la con- sospita de la vulneració del civisme més elemental il’aparició d’uns adhesius que tracten de dissuadir els sulta d’un gabinet mèdic s’ha de ponderar el nombre faci creure al receptor que el so estrany era fruit delspassatgers d’escampar flatulències. No es tracta d’una de persones que hi ha a la sala i la distància que se- arranjaments del productor de la peça de reggeton iprohibició recollida per llei, ni tan sols hi haurà mul- para una cadira de l’altra. Si de sobte ens assalta un no del nostre esfínter. Per tal d’esmorteir la inflexiótes per a qui no es pugui aguantar els gasos, tampoc efluvi incòmode d’assumir, es fa difícil deduir-ne la olfactiva de la cabina, s’ha d’anar ràpid a treure uns’espera que el trajecte s’acabi abruptament abans procedència, ja que en el cas que hi hagi –per exem- tema de conserva que permeti dispersar la percepciód’arribar al destí. El que persegueixen alguns taxis de ple– un aire condicionat o una bomba de calor que cerebral del conductor, fent que l’oïda guanyi terrenyMadrid amb aquesta iniciativa és evitar haver d’em- alteri les condicions de repòs ambiental de l’aire no respecte a l’olfacte en l’espectre del neocòrtex del cer-passar-se els mals hàbits d’alguns clients. L’adhesiu ja podrem calcular la velocitat de propagació aproxi- vell. Potser indicat utilitzar temes introductoris comes pot veure a l’interior i l’exterior d’alguns vehicles, mada per tal de fixar un punt específic d’ignició. Per ara “I así qué, ¿van a echar de menos a Esperanza? ”odecisió unilateral aquesta que ha suscitat les prime- tant, el rastre pot venir del tipus que hi ha al costat o “Una lástima que el lince ibérico se haya extinguido” o, sires queixes, i no sols entre els clients. del que tenim davant. En no tenir proves concloents es vol “¿No cree usted que esto de Eurovegas huele mal?”. d’acusació no queda cap altre remei que adoptar una Si bé aquest darrer punt introductori pot resultar te- En La gaceta del taxi la gremial assegura: “No es- actitud estoica. merari, ja que es poden establir paral·lelismes subli-tem d’acord amb aquesta forma de tractar els clients. minars amb la circumstància que precisament es volDegrada la imatge d’unes persones a qui estem en- En el cas de la llufa executada en el sofà, la situació ocultar.cantats de prestar un servei.” En aquest sentit l’asso- s’aborda sota els paràmetres de la presumpció d’in-ciació informa els seus membres que exhibir aquest nocència i no dels de la presumpció de culpabilitat. Uns quatre segles enrere, el gran pensador Miche-tipus d’adhesius és una pràctica il·legal i, com a tal, No és el que s’ha tirat la llufa qui ha de demostrar lle de Montaigne va esmentar en un fragment delsserà denunciada a l’Ajuntament de Madrid perquè que és innocent, sinó que és el damnificat qui ha de seus cèlebres Essais un fet que cridava la seva atenció.prengui les mesures oportunes. Segons un estudi del demostrar la culpa del presumpte agressor. Davant laportal de reserves Hoteles.com, Madrid és la ciutat pregunta ¿què t’has llançat una llufa, tros de cabró?, “Les activitats dels genitals de l’espècie humanaespanyola amb els conductors de taxis més segurs i sols cal sostenir amb el rictus i la credibilitat d’un són absolutament naturals, necessàries i correctes:professionals, si bé els taxistes de Barcelona tenen la acabat de llicenciar en l’Actor’s Studio l’afirmació que ¿què han fet perquè no siguem capaços d’esmen-condició de ser els qui porten els seus vehicles més hom no ha llançat res de res. Davant la insistència tar-les sense sentir-nos incòmodes i les excloguem denets. Londres segueix al capdamunt –i ja són quatre que “fot una pudor que no es pot aguantar” l’acusat les nostres converses serioses? No ens fa cap angúniaanys seguits– com la ciutat amb el millor servei de ha de mantenir-se ferm en la seva innocència fins que dir mots com ara matar, robar o trair, aquells altres, entaxis del món. la tensió atmosfèrica comenci a minvar gradualment, canvi, només gosem dir-los entre dents. Podeu estar i si el setge persisteix l’interpel·lat haurà de mostrar segurs que mentre Plató pensava en les seves Idees, Tot sigui dit, els taxistes de Madrid que han optat una indignació vehement pel fet de ser víctima d’una Epicur en els àtoms, Thales en l’aigua, Demòcrit enper fer ús dels adhesius haurien d’admetre que no acusació del tot gratuïta i injusta, amb el propòsit de el ple i el buit, Anaximandre en l’infinit de la natura,totes les ventositats tenen el mateix grau qualitatiu, menyscabar la seva honorabilitat. Diogen en l’èter, Pitàgores en els nombres i la sime-ja no sols de toxicitat olfactiva sinó de dissonància tria, Parmènides en la infinitat, Musaeus en la unitat,harmònica, tenint en compte, a més, que el context Pel que fa al taxi, les tècniques de camuflatge són Apolodor en el foc i l’aigua, Anaxàgores en les par-on es produeixi l’eclosió suposa un matís cabdal en la múltiples, motiu pel qual no és agosarat concloure tícules homogènies, Empedocles en el desacord i lavaloració de l’acte. Fixem-nos en les llufes executades que la mesura de l’adhesiu resulta poc més que inútil. concòrdia o Heràclit en el foc, més d’un pet va sortirtraïdorament. Ja sigui en el seient d’un taxi, en un En el cas que la ventositat vagi acompanyada amb dels seus culs.”El diari no es responsabilitza de les opinions expressades pels col.laboradors de la secció de Tribuna. L’opinió del BONDIA es reflecteix en el seu editorial.Perquè les vostres cartes al director o les vostres opinions puguin ser publicades, cal que ens faciliteu les vostres dades: nom i cognoms, passaport, telèfon i parròquia de residència. Dipòsit Legal AND. 114-2004DIRECTORI LA VEU DEL POBLE S. A. PRESIDENT Carles Naudi d’Areny-Plandolit SECRETARI Ferran Naudi d’Areny-Plandolit GERENT Thomas Kampfraat BONDIA DIRECTOR Marc Segalés CAP DE REDACCIÓ Marta Fernández REDACCIÓ Joan Josep Blasco, Mireia Suero, Esther Jover, Julià Rodríguez CORRECCIÓ M. Àngels Sala MAQUETACIÓ Lídia Jo, Cecilia Cogliati FOTOGRAFIA Tatiana Masià, Iñaki Rubio, COMERCIAL I ADMINISTRACIÓ Ricard Vallès, Isabel Diaz, Joan Nogueira, Meritxell Villanueva, Virginia Yáñez DISTRIBUCIÓ Premsa distribució TRANSPORT Trans Integral Seu SL. Carrer Maria Pla, 28, 1a planta. Andorra la Vella .Telèfon: 808 888 Fax: 828 888 Adreça electrònica: bondia@bondia.ad Web:www.bondia.ad
  5. 5. Dilluns, 8 d’octubre del 2012 publicitat 5 Buffet lliure 9,90 € 828 138 868 585 359 817 de diumenge a dijous tancat a la nit
  6. 6. 6 Dilluns, 8 d’octubre del 2012 santiago niño becerra, economista “La inversió estrangera no és un miracle com a mitjans del segle XX”El catedràtic d’estructura econòmica de la Universitat Ramon Llull, Santiago clústers. Apunta que Andorra, a curt termini, pot sortir beneficiada del diferen-Niño Becerra, explica en aquesta entrevista que els estats poca cosa poden fer cial de preu, però a més llarg termini hauria d’apostar pels serveis d’alt valorper sortir de la crisi. Per contra, remarca la importància que van adquirint els afegit. Aquest canvi de model l’hauria de tenir enllestit en els cinc anys vinents. abc mireia suero comellas Andorra la Vella El Govern ha assenyalat com a recepta l’obertura a capital es-Ha comentat que Espanya no tranger. ¿Ho veu una bona via?tornaria a taxes de creixement Ara per ara, atraure inversiófins al 2020. ¿Aquesta previsió estrangera només pot generares pot aplicar a escala global? poc PIB i poca ocupació. Si fos Estem en una fase de la his- inversió estrangera per instal·lartòria que és postglobal. Això vol una fàbrica d’automòbils sí quedir que les economies estan total- generaria PIB, generaria produc-ment interconnectades. És cert ció i ocupació. És clar, però, queque hi ha països que estan menys difícilment es pot imaginar aquí.malament que d’altres, però això Aquesta inversió aniria més perbàsicament és degut al nivell de atraure les seus socials d’em-deute i a la productivitat. Espa- preses estrangeres i des d’aquí,nya com a conjunt està en una aprofitant la imposició més bai-situació molt dolenta en relació xa que Andorra encara té, fer elamb altres països. Però si fem un negoci. Crec que Andorra ho potzoom, hi ha zones que tenen unes aconseguir, però no veig l’impac-possibilitats molt més elevades. te que pot tenir en l’ocupació i enPer exemple, la taxa d’atur és del la generació de PIB.voltant del 26% però hi ha zo- Imaginem que Microsoft deci-nes a Guipúscoa amb taxes d’un deix posar la seu d’Europa a An-2,5%. Són clústers industrials po- dorra. Construeix un edifici i hitents, amb una alta inversió, alta treballen unes 60 persones, per-productivitat, alt valor afegit... El L’automòbil és una activitat molt estan en retrocés, com la cons- què ara no cal gaire gent. Aixòproblema d’Espanya és que hi ha “Potser tornarà a sortir potent, però tots els centres de trucció, els serveis comercials, el generarà impostos per al Governmolt poques zones d’aquestes. a compte venir a decisió són fora d’Espanya. turisme de neu... Són activitats però tindrem 60 persones treba- Si parlem d’Espanya com a La construcció era un sector molt potents que o pel tema fis- llant, que no necessàriament hanconjunt, el creixement serà molt comprar a Andorra superpotent que està totalment cal o bé per la caiguda de renda de ser andorranes. Sí que hauri-minso en els pròxims anys (el productes bàsics” enfonsat. A l’hostaleria estan d’altres països es veuen afectats. en de viure en un apartament,Fons Monetari Internacional pre- tancant restaurants perquè la El que veig és que Andorra el aquestes 60 persones, haurienveu que no sigui superior a l’1,7% renda està baixant. Espanya per que hauria de fer –suposo que de consumir... Alguna cosa ge-fins al 2017). Aquest creixement “La pregunta no és si ella mateixa pot fer molt poques ja ho fa– és dissenyar un model neraria però no pensem que unaés insuficient ja que Espanya crea Andorra se’n podrà sortir, coses. El clúster de Zamudio, de productiu nou. Si no estic mal inversió estrangera és el miracle.ocupació neta quan creix al 2%. Biscaia, sí que en pot fer. Perquè informat, en els moments més A mitjans del segle XX sí queAixò és extrapolable a altres paï- sinó si podrà mantenir pot desenvolupar un producte gloriosos la construcció va arri- ho era. Però d’inversions com lasos. França fa tres trimestres que els estàndards de vida” que es necessita en altres llocs bar a representar el 30% del PIB. de la Fiat a Espanya, que va serestà estancada. Perquè avui les d’Europa, per exemple. Això de- Això no tornarà mai més. El truc un revulsiu, ara n’hi ha molteconomies dels països, i més dels pèn d’ell, no del país. Els països d’Andorra és que té un volum de poques.que són a prop, estan molt inter- “Andorra ha de fer com a tals no poden fer gaire. Per PIB molt baix, però com que laconnectades. És impossible que a el canvi de model això crec que el concepte d’Estat població és molt poca el PIB per ¿Quina via podria seguir, doncs,Europa una economia marxi de està en retirada i ve una era en càpita era elevadíssim. Andorra?forma meravellosa i al costat una productiu en els què els clústers tindran una im- Andorra és un dels països Andorra té l’avantatge que elvagi de forma desastrosa. cinc anys vinents” portància molt més gran. més rics d’Europa. El problema permís de residència està lligat és que les activitats que genera- al permís de treball. Això signi-¿Hi ha mesures que els països ¿Un país petit de les caracterís- ven el PIB estan en retrocés i si no fica que hi ha poca gent aturadapoden aplicar per sortir del fo- fonamentals que té Espanya és tiques d’Andorra ho té més fàcil inventa activitats noves anirà ca- donant voltes. Em refereixo alsrat al més aviat possible? que no creix i que té un deute per sortir-se’n? ient. A més, els canvis fiscals no estrangers. Per als números de Poques. brutal. ¿Què pot fer ella mateixa Els països que van menys ma- hi ajuden. Tret que s’estructuri l’Estat és un avantatge. per créixer? Realment molt poc. lament a Europa són els països un sistema productiu nou. Subs- Tinc una teoria, que he de pairS’haurien de prendre a escala Pot fer més campanyes turísti- petits. El problema d’Andorra és tituir activitats que ara estan en molt. Hi ha un horitzó a curt ter-més global. ques per atraure més turisme, una mica diferent perquè el PIB retrocés o que quasi han desapa- mini i un a llarg termini. La cri- Exacte. Els dos problemes però això també tindrà un cost. s’ha basat en unes activitats que regut per altres totalment noves. si que patim a França i Espanya
  7. 7. Dilluns, 8 d’octubre del 2012 andorra 7durarà almenys fins al 2020. Això abc que no toca Andorra ha de posarvol dir que la gent tindrà pocs re- IRPF, IVA i societats... i d’aquícursos. Potser altra vegada torni cinc o sis anys tindrà un quadrea sortir a compte venir a comprar impositiu com la resta d’Europa.perquè, per la potència comercial Més baix, però. Els temps canvi-d’An­ orra i els impostos poden d en, les necessitats canvien i lessortir a compte productes bàsics. modes canvien.Aquí tindríem un forat de ne-goci, però duraria un curt-mitjà Llavors, en aquest context, An-termini. dorra només té aquesta sortida. El que és veritat és que la pres-¿I a més llarg termini? sió fiscal a Andorra mai serà com A un termini més llarg hauria la de França o Espanya. Hi hauràd’anar per força pels serveis de un diferencial i haurà de jugarmolt alt valor afegit, com asses- amb aquest diferencial oferintsories. Andorra és un país que coses que, bàsicament a Espanyapot oferir moltes coses. Hi ha una i França, els costi més oferir. Unqualitat de vida i una tranquil· altre avantatge d’Andorra és quelitat que en altres llocs no hi ha, té una població petita i la comu-hi ha un nivell de desenvolupa- nicació directa és més fàcil. Alment, és té accés a tot. Això ho cap de Govern se’l poden trobarha d’explotar. Una via de serveis pel carrer. Això és un avantatge.d’alta tecnologia, serveis d’alt va- Amb aquest diferencial de fisca-lor afegit. També pensant en elseu jovent, perquè un altre perill “La banca andorrana crec que està més aviat bé però és litat i oferint serveis i coses que altres no puguin, cal jugar-hi.és que la població es vagi enve- possible que tinguin lloc processos de concentració”llint. Que els joves andorrans no ¿És interessant invertir a An-tornin a Andorra després dels es- ¿La banca d’Andorra es podria trobar en difi- laborals són una variable decisiva. L’empresa que dorra?tudis. Es pot cobrir amb estran- cultats veient el que passa al voltant i tenint en va bé és la que paga moltíssim als treballadors Penso que sí. Però Andorra hagers, però això és molt trist. compte que està molt interrelacionada? i que té una productivitat superaltíssima. L’em- de convèncer que està bé invertir Una altra via seria la instal· Els bancs andorrans no sols treballen a Andor- presa que ha d’anar pensant a pagar menys o a al país. Moltes empreses de ser-lació de seus socials d’empreses. ra, sinó a tot arreu. És molt curiós que s’hagi dit acomiadar... La situació ideal seria que l’acomia- veis que són a Irlanda podrienOferir avantatges, serveis, per- de fer tests a bancs d’Europa, però que jo sàpiga dament fos lliure i gratuït i que la persona pogués venir. Fa vint anys no, perquèquè aquesta gent vingui. I conti- ningú ha dit de fer-ne a bancs andorrans. Tot i trobar feina immediatament. El problema és que, les comunicacions no eren comnuar amb el tema bancari perquè així, penso (és una deducció meva) que la ban- com que cada vegada es necessita menys treba- les d’avui. Ara, aquí hi ha unaa tothom li interessa, i penso es- ca andorrana deu estar més aviat bé perquè està lladors per produir, s’està generant una bossa de qüestió comercial. La preguntapecialment en França i Espanya. molt diversificada i perquè és una banca molt gent (en hores de feina) que cada cop serà menys és si Andorra té algun argumentInteressa que aquests avantatges personal. Això és un avantatge. Ara, però, s’està necessària. Per això l’atur estructural està pujant. per convèncer Apple que deixibancaris continuïn existint enca- parlant de processos de concentració bancària a S’està creant una bossa de gent que mai tre- Irlanda i vagi a Andorra. Ara nora que sigui com a porta per mar- tot arreu i possiblement a Andorra també passi. ballarà. Això fa que la indemnització per acomi- se me n’acut cap. Penso en novesxar a fora, perquè és conegut que A Espanya, quan va començar aquesta moguda, adament s’estigui convertint en una prolongació empreses. Corporacions xineses,bancs andorrans estan comprant hi havia 53 entitats financeres i ara n’hi ha 10 i es del subsidi. Hi ha estudis que apunten que quan índies o japoneses que es vul-bancs a fora. Aquest pont ha diu que quan s’acabi això en quedaran 4. acabi la crisi, a Espanya hi haurà entre un 14 i un guin instal·lar aquí.d’existir d’alguna manera. Pot- 16% de persones que no treballaran mai. No hiser no com en anys passats, però L’empresariat demana sovint abaratir l’acomi- ha solució, perquè mesures com el repartiment A l’últim. ¿Anirem a pitjor?aquí hi ha un recorregut. adament. del treball s’han assajat i no funcionen perquè la Aquesta tardor i hivern seran Ara bé, tot això està molt bé Sempre he pensat que malament si els costos productivitat baixa. Aquí no hi veig sortida. terribles. Després crec que entra-però al que a la gent li interes- rem en un estancament a la partsa són els diners que porta a la baixa i pot ser que sentim quebutxaca. ¿Aquest canvi de mo- pot sortir, però sortir-se’n sense blema de doble imposició i tot tipus impositius de forma gene- estem pitjor en els dos anys vi-del productiu permetrà que la pèrdua dels seus estàndards de funcionava de meravella. El pro- ralitzada i evitar la sortida de ca- nents. A partir d’aquí crec que co-mateixa quantitat de ciutadans vida. A això ja no sé què dir. blema ha arribat quan els paradi- pitals, de rendes i, evidentment, mençarà el creixement, però quipugui viure igual de bé que ara sos fiscals, o semiparadisos fis- el frau. no estigui en la línia d’alt valord’aquí quinze anys? No ho sé. El Govern ja ha anunciat la cals, han deixat d’estar de moda. Si Andorra és un país que no afegit i alta eficiència, malament.Crec que la viabilitat del país implantació d’un IRPF, està fir- Aquella necessitat que hi havia té imposició, els veïns li diuen Per això Andorra ha de fer el can-està absolutament garantida, mant convenis per evitar la do- als anys 70 i 80 de llocs com An- “Ei, tio, que així no pots seguir”. vi de model productiu en els prò-però anar a pitjor no està bé. La ble imposició... dorra, Liechtenstein o Luxem- I Andorra diu “¿Per què no?” I xims cinc anys per, quan arribi elpregunta no és si Andorra se’n Fa vint anys Andorra no tenia burg cada vegada és menys. Ara els altres li diuen “Doncs perquè 2017, estar en una situació potentpodrà sortir, que segur, que se’n impostos i no hi havia cap pro- el que està de moda és abaixar els no”. Perquè això ja no toca, i com per sortir amb empenta. Dimecres AMB HIPNOSI Amb una sola sessió de hipnosi seràs un exfumador per a sempre, sense “mono”, sense ansietat, irritabilitat o engreixar-te. Sessió: Dimecres a l’Hotel Plaza Hora: 20:15 h C/ Maria Pla, 19-21 AD 500 Centre Mosaic: Av. Meritxell 99 2º 2ª Andorra la Vella AD 500 www.centremosaic.com • info@centremosaic.com Places limitades • Inscripcions Tel: 82 90 60
  8. 8. 8 ANDORRA DILLUNS, 8 D’OCTUBRE DEL 2012 EMPRENEDORIA CONSELL JOVENTUTUna marca de joieria ecològica Demanda d’informació del Taller a L’Alternador perd’alta gamma vol obrir al país contracte entre Salut i el SAAS ajudar els joves sense feinaAquest projecte es complementaria amb una escola de joieria REDACCIÓ REDACCIÓ AGÈNCIES ANDORRA LA VELLA ANDORRA LA VELLA AGÈNCIES ANDORRA LA VELLA La consellera general soci- L’Alternador de L’Enllaç,El dissenyador de joies d’alta aldemòcrata Sílvia Bonet del departament de Joven-gamma Vicente Gracia està estu- ha presentat una demanda tut del Comú d’Andorra ladiant la possibilitat d’obrir una d’informació al Govern amb Vella, organitza per a aquestempresa a Andorra juntament la finalitat d’obtenir una cò- dimecres el taller Ocupa’t,amb l’empresari Barón Thomas pia del contracte d’objectius que forma part de la pro-Barber de Dreyer. El futur nego- i mitjans que el ministeri de gramació de les tres activi-ci és una marca de joieria d’alta Salut i Benestar ha convin- tats previstes per al períodegamma que combinaria els dis- gut amb el Servei Andorrà setembre-octubre. Aquestasenys exclusius de Gracia amb d’Atenció Sanitària (SAAS) segona activitat, d’una horauna nova tecnologia de creació per aquest any. Des del grup i mitja de durada, tindrà llocde pedres precioses de manera parlamentari socialdemòcra- a partir de les 18.30 als localsecològica en laboratori de l’em- Gracia, Augé i Barón Thomas, els impulsors del projecte. ta assenyalen que consideren de L’Enllaç, ubicats a La Lla-presari Barón Thomas. que l’executiu hauria d’haver cuna. Serà un taller conduït A més de comercialitzar les presari rus, resident a Andorra i amb el ministre d’Economia i tramès al Consell General per una informadora i dina-joies, algunes inspirades en la des de fa nou anys, Barón Tho- Territori, Jordi Alcobé, i han as- aquest contracte, i ara for- mitzadora i una tècnica quehistòria del Principat, la marca mas, amb l’ajuda d’Augé Grup, segurat que el projecte s’ha re- mula aquesta pregunta per- pertanyen al departamenttambé preveu poder obrir una han presentat el projecte al pro- but amb entusiasme. què vol obtenir la informació de Joventut. En l’activitat,escola taller d’orfebreria amb grama Innovadors. La iniciativa A més a més de la comerci- necessària per “poder dur a els joves que estiguin en si-classes magistrals de dissenya- empresarial es dirà Barón Foma alització, un altre gran pilar de terme, en condicions raona- tuació de recerca de feinadors de joies d’alt prestigi i amb by Vicente Gracia. Els empre- l’empresa serà la creació d’una bles”, la seva tasca constitu- seran convidats a fer unaformació per a futurs joiers. Tot i saris han tingut ocasió de reu- escola taller. En un primer mo- cional de control de l’activitat reflexió sobre les seves ha-que el projecte encara no és una nir-se amb el director d’Andor- ment oferirien classes magis- del Govern en l’àmbit de l’as- bilitats i capacitats i, en baserealitat, els impulsors esperen ra Desenvolupament i Inversió; trals de dissenyadors d’alt pres- sistència sanitària. La deman- a aquesta anàlisi individual,poder obrir en un termini breu Carles Aleix, amb el president tigi, però l’evolució podria ser da d’informació es va entrar redactaran el seu currículumde temps. de la Confederació Empresari- cap a una escola per formar fu- al registre del Consell Gene- amb l’assessorament de les El dissenyador de joies i l’em- al Andorrana, Xavier Altimir, turs joiers. ral el 28 de setembre. professionals. outlet LIQUIDACIÓ PER TRASLLAT Aprofiteu els últims dies a preus excepcionals , D issabte 13 últim dia!! Horari: TOTES LES BOTES DE PELL Obert cada matí A 30 € de 10.30 h a 14.00 h Obert dissabte tot el dia Dimecres i diumenge, tancat TOTES LES Ens trobareu a: SABATES DE PELL C/ Riberaygua, 12 A 15 € Andorra la Vella Tel. 86 11 91 – 82 20 75
  9. 9. Dilluns, 8 d’octubre del 2012 andorra 9 finances comunalsFerrer recorda que el problema t. m. sos són necessaris per finançar els serveis que ofereixen. Ferrer es va mostrar convençuda queamb l’IGI és “legal i jurídic” amb l’IGI les corporacions aca- baran perdent capacitat recap- tatòria i va remarcar la neces- sitat de trobar una solució queAfirma que no es tracta de compensar l’ITP amb les transferències s’adigui a les regles del joc. En aquest moment, per la m. s. c. Andorra la Vella aquesta qüestió recauen en els mobiliàries deixaran d’estar cònsol major de la capital, comuns. Per aquest motiu es subjectes a ITP per passar a es- l’única solució és obrir vies deLa cònsol major d’Andorra la va instaurar l’ITP, que és un im- tar-ho al nou impost indirecte. diàleg amb el Govern. La man-Vella, Rosa Ferrer, va deixar post compartit entre el Govern i La cònsol major de la capital datària comunal va assenyalarclar que el problema de l’im- les corporacions. va reiterar que l’objectiu dels que hi ha temps per negociarpacte de l’IGI en els ingressos Ara, però, amb l’entrada en comuns és mantenir el mateix fins a la primera liquidació delsper ITP que reben els comuns vigor de la llei de l’IGI l’1 de nivell de recaptació que tenien comuns, que es fa durant el pri-és legal, jurídic i constitucional. gener, certes transaccions im- fins ara, ja que aquests ingres- mer trimestre de l’any. Rosa Ferrer.En aquest sentit, va recordarque la llei de l’IGI buida de con-tingut la de l’ITP. Així mateix, va destacarque no es tracta de compensarla baixada dels ingressos perl’impost de transmissions pa-trimonials amb les transferèn- MAXI SORTEIG!cies del Govern. Sobre aquestaqüestió, Ferrer va remarcar queuna cosa són les transferènciesi una altra, l’ITP. Les primeresestan recollides a l’article 81 dela Constitució i, en el cas de lataxa per la propietat immobi- Dóna’t d’alta a la Fibra Òptica i participa!liària, també està regulada ala Carta Magna. Això està re- Fes-ho entre el 10 de setembre i el 28 d’octubre,collit a l’article 80.2, en què es i podràs guanyar:fixa que les competències en parc centralAccés perTarragona Redacció Andorra la VellaAvui reobre la porta d’accés desde l’avinguda de Tarragona al’aparcament del parc Central.L’accés serà efectiu fins diu-menge. L’accés a l’aparcamentpel carrer Pere d’Urg estarà tan-cat fins dijous i s’obrirà a partirde divendres al matí i fins diu-menge al vespre. A partir deldia 15 l’aparcament es tancaràtotalment. successosFerida en seratropellada Redacció Andorra la VellaUna dona, resident espanyo-la de 49 anys, va patir diversesfractures i contusions en seratropellada per un tot terrenyquan travessava la carretera dela Cortinada dissabte al vespre.L’accident va tenir lloc quan ladona creuava la carretera i el tu-risme la va colpejar. La dona va Consulta les condicions del sorteig a l’agència comercial d’Andorra Telecom,patir polifractures i multicontu- a l’Avinguda Meritxell 112, d’Andorra la Vella.sions, un traumatisme cranial.
  10. 10. 10 publicitat Dilluns, 8 d’octubre del 2012
  11. 11. Dilluns, 8 d’octubre del 2012 andorra 11 canillo sant julià de lòriaL’energia que es produeix al tati masiàpaís creixerà un 20 per centEl Comú aprova el conveni de cessió per a la planta de cogeneració agències agències canilloEl Comú de Canillo va aprovarahir la signatura del conveni decessió del terreny per a la plan-ta de cogeneració de FEDA alroc de Sant Miquel, a Soldeu. Elcònsol major, Josep Mandicó, vaexplicar que s’ha canviat d’ubi- Una imatge de la Fira del Roser, ahir.cació per reduir l’impacte medi-ambiental i la inversió i perquès’aconsegueix arribar a més llarsamb la xarxa de calor. La trumfa i els cellers, El director general de FEDA,Albert Moles, va explicar que protagonistes a la Fira del Roser lauredianaamb la planta es vol aconseguiruna producció d’energia quepermeti reduir la dependènciade l’exterior, la diversificació agènciesde les fonts d’energia del país sant julià de lòria terra, fira multisectorial i soli-i el subministrament de calor. Moles exposa la maqueta de la planta de cogeneració de Soldeu al Comú, ahir. dària, i s’ha situat per primerAquesta instal·lació farà 20 gi- La trumfa d’Andorra ha estat cop a la part alta del poble pergawatts l’hora a l’any d’elec- cal per oferir aquesta energia és de les obres es comencin a fer el plat fort de la 27a Fira del dinamitzar-la.tricitat (més del que produeix més petit que les calderes de ga- entre abril i maig del 2013, i que Roser de Sant Julià de Lòria, La cònsol major, MontserratCTRASA) i suposarà un incre- soil, i per tant es podrà posar al a finals del 2015 estigui la planta acompanyada dels tres pro- Gil, va valorar positivament elment del 20% de l’energia elèctri- mateix lloc. Només amb aquest enllestida per poder començar a ductors vitícoles de la parrò- canvi d’ubicació de la fira, queca que es produeix al país. Així aparell, i un cop acabada la xar- distribuir el 2016. El pressupost quia. El Comú i l’Associació considera “un principi per co-s’aconsegueix la diversificació de xa de calor, el subministrament a és de 14 milions. de Comerciants i Empresaris mençar a ambientar la part altales fonts d’energia i també la re- les llars el decidirà cada propie- Moles va reiterar l’interès que Lauredians (ACEL) van posar de Sant Julià”. El Comú preténducció de la dependència. tari, sense haver de fer una des- es puguin crear més plantes de a la venda un tiquet múltiple “fer sortir al carrer” els comer- A més de l’energia elèctrica, pesa per a la instal·lació. cogeneració. Tot i així, creu que que permetia tastar els produc- ciants, segons Gil, que tambéla planta de cogeneració crearà Segons Moles, ja s’han fet con- cal plantejar la implicació dels tes autòctons per cinc euros. va expressar la voluntat de pro-una xarxa de calor que arribarà tactes amb els possibles clients i privats “perquè si esperem que Al migdia, quan es va donar el mocionar els productes locals.als hotels i les llars de Soldeu i és probable que un volum impor- ho faci tot FEDA potser anirem tret de sortida de la cursa fami- En aquest sentit, la fira ha tin-també a l’entrada del Tarter. Mo- tant hi estigui interessat ja que és més a poc a poc”. La primera se- liar Ultra a sac, l’estand de les gut una zona de productes deles va indicar que no caldrà una una energia més econòmica que ria la que es vol instal·lar al forn trumfes havia esgotat els es- la terra on els productors hangran instal·lació ni reformes a les el gasoil i té un preu més estable. incinerador per aprofitar la calor tocs. El certamen estava dividit presentat productes artesanalsllars perquè l’intercanviador que Es preveu que les adjudicacions que genera. en tres zones: productes de la com vi, trumfes, mel, xarops.
  12. 12. 12 DILLUNS, 8 D’OCTUBRE DEL 2012 LA SEU D’URGELL CURSES DE MUNTANYA L’Espai Ermengol comença un F. P. nou cicle Parlem de formatge Aquesta segona edició arrencarà amb un tast comentat d’idiazabal REDACCIÓ LA SEU D’URGELL de pastor, a càrrec de la format- L’Espai Ermengol ja disposa geria La Leze. dels tiquets per participar en Després de la bona acceptació En aquest tast comentat de aquest primer tast, que tenen un del primer cicle de tastos de for- formatge, que començarà a les preu de vuit euros si s’adquirei- matges artesans elaborats a l’Alt vuit del vespre, s’explicarà la xen de manera anticipada i de Urgell, l’Espai Ermengol-Museu de la Ciutat de la Seu d’Urgell història de la formatgeria La Leze, així com la Denominació deu euros si es treuen el mateix dia del tast. Bentanachs i Español guanyen ha organitzat una segona edició del cicle Parlem de formatge, se- d’Origen Idiazabal, l’elaboració i les característiques dels for- El cicle continuarà el 22 de novembre amb un tast de cinc la Carrerada del Tosserol gons ha informat l’Ajuntament matges i altres productes, tant vins i cinc formatges a càrrec del El nucli de les Masies, al municipi de Coll de Nargó, ha acollit de la ciutat. de formatge i gaztazarra com de sommelier urgellenc i màster en aquest dissabte la primera edició de la Carrerada del Tosse- Aquesta nova sessió arrenca- xoriç i cecina d’ovella. Els parti- viticultura i enologia Fede Anto- rol, un cursa a peu on els corredors han ascendit de la plaça rà el 18 d’octubre, just a les por- cipants en aquest tast gaudiran na, i s’acabarà el 20 de desembre d’aquesta localitat alturgellenca, a 600 metres d’altitud, fins al tes de la celebració de la Fira de d’una degustació de formatge amb una degustació dels for- Tosserol, a 1.556 metres, per un antic corriol reobert fa poc. Sant Ermengol, amb un tast co- natural i fumat, gaztazarra, xo- matges artesans que s’elaboren Martí Bentanachs i Roser Español n’han estat els guanyadors. mentat de formatge d’idiazabal riç i cecina. a la formatgeria Baridà. PALLARS JUSSÀ PUIGCERDÀ EMPRESES Endesa cedeix un terreny per Exposició sobre escarabats Copirineo presenta un ERO fer un itinerari de natura REDACCIÓ PUIGCERDÀ AGÈNCIES LA POBLA DE SEGUR El Museu Cerdà de Puigcer- La cooperativa làctica de la AGÈNCIES TREMP de 277.626 euros. Aquest itine- Aquest nou sender s’ha ba- dà acull fins al dia 28 Escara- Pobla de Segur ha presentat rari té per objectiu la preserva- tejat com a pont de Monares- bats de Cerdanya, una mostra un expedient de regulació La companyia Endesa ha cedit ció del patrimoni natural de la Cellers-mirador de les Aus. de fotografies del jove ceretà d’ocupació (ERO) temporal l’entorn de l’embassament de comarca i fer-ne una atracció Aquesta iniciativa correspon a Quim Sala que fa un repàs que afecta 26 dels 41 treballa- Terradets al Consell Comarcal turística respectuosa. L’itinerari la tercera actuació d’un projecte dels diferents tipus d’escara- dors. L’expedient durarà sis del Pallars Jussà i l’Ajuntament serà tant per a vianants com per que pretén crear una xarxa de bats (coleòpters i hemípters) mesos per a 13 dels 26 emple- de Castell de Mur per fer-hi un a ciclistes. Aquesta ruta passarà recorreguts naturals al voltant que es poden trobar a la co- ats afectats. La resta aniran a itinerari de natura. El nou recor- per espais d’interès natural que del riu Noguera Pallaresa i en marca. Sala ja va ser premiat treballar dos dies a la setma- regut tindrà uns quatre quilò- estan inclosos en la Xarxa Natu- el marc del territori Collegats per la Universitat de Girona na i el 70% de la jornada set- metres i suposarà una inversió ra 2000. Terradets. per un treball similar. manal estaran a l’atur.GUIA DE SERVEIS Informació: Tel.: 80 81 38 Fax: 86 21 74 aula de formació af@andorra.ad www.auladeformacio.ad MATRÍCULA OBERTA Tall de cabell unisex + massatge 25 € corporal i capil·lar de 30 minutes FORMACIÓ 2012/2013 Pentinar cabells totes mides Comptabilitat i finances Impost sobre la renda dels 8€ Tenyir més pentinat 28 Impost sobre societats (IS) no-residents fiscals (IRNR) € Impost general indirecte (IGI) Impost sobre la renda de les activitats econòmiques (IAE) Obert de dilluns a dissabte de 9.00 a 20.00 Carrer Maria Pla, núm. 35 - AD500 Andorra la Vella
  13. 13. Dilluns, 8 d’octubre del 2012 13 TALENTSAhmed Keshta, l’artista que esculpeixla llum, a la 23a Mostra d’art d’AndorraEl creador egipci exposa a la col·lectiva de creadors la singular peça ‘Bridge to nowhere’ bondia E. J. M.. Andorra la Vella (harmonia, curvatura) amb la investigació amb què gaudeixUna peculiar escultura dóna la l’artista. “Un cop comences unabenvinguda a la 23a Mostra d’art escultura, ja t’indica què fer,d’Andorra. És senzilla, blanca, com actuar amb el material.”corba, i s’exhibeix davant d’un A Bridge to nowhere Kesh-fons blanc per mostrar el con- ta crea amb resina però tambétrast entre les llums i les ombres. esculpeix amb altres materialsEl títol és suggeridor: Bridge to perquè li agrada “investigar” inowhere (Pont a cap lloc). L’au- “cada disseny exigeix el seu ma-tor: Ahmed Keshta. terial”. A la web www.keshta.com, L’artista egipci (Giza, 1978), l’artista mostra els diferents tre-instal·lat definitivament a An- balls que realitza. De fet, ara és adorra, ja havia participat en di- Egipte participant en un simpo-verses col·lectives del país –com si d’escultura de marbre.una dedicada a l’aigua realitza- Keshta s’atreveix a intentarda al Centre d’Art d’Escaldes- viure de l’art i no tem arris-Engordany el 2010–, però la L’escultor Ahmed Keshta col·loca amb precisió l’obra ‘Bridge to nowhere’, que exposa a la 23a Mostra d’art d’Andorra. car-se i fracassar. Assegura queseva obra guanya protagonisme ahmed keshta “el talent per si sol no serveix,i, fins i tot, hi ha en cartera la amb els seus grisos i matisos. sinó que s’ha de treballar molt”,proposta d’organitzar una ex- L’escultura exposada és de “t’has de moure” i “aprendre deposició individual amb les seves resina perquè a Keshta no li in- l’art”. “Un artista és qualsevolpeces, segons confessa l’escultor. teressen les aparences. “Si l’es- que està enamorat del seu tre- Bridge to nowhere forma part cultura és bona ho és per la for- ball.” I ell així ho transmet.de la sèrie El material de la llum, ma, i si és dolenta, ho és encara A la 23a Mostra d’art, Keshtaen què l’artista treballa la recerca que sigui d’or.” Per això Bridge ha tingut l’oportunitat de conèi-de “la ciutat perfecta”, un mo- to nowhere “no brilla, és neutra”, xer els talents del país i apren-del que, en realitat, no existeix, i el que en queda és “l’ànima”. dre’n. Entre els artistes nacio-perquè “ni tot és negre ni tot és A més, “no surt d’un motlle”. nals, es queda amb un parell deblanc”. “Esculpeixo la llum”, El pont partit, inacabat, que no noms: Francisco Sánchez, per-afirma Keshta, “l’escultura és porta enlloc, només al nostre què “transmet l’ànima a l’espec-el filtre” i l’autor crea un joc de ideal de ciutat, mescla els con- tador”, i Àngel Calvente, pel seullums i d’ombres. Com la vida, Un esbós de l’escultura ‘Bridge to nowhere’. ceptes clàssics de l’escultura “domini de la tècnica clàssica”. festival narciso yepes ESPECTACLES TATI MASIÀ El virtuosisme TATI MASIÀ Els titelles, de dels Solistes nou a Encamp Els Solistes de la JONCA van El petit poble de pescadors protagonitzar ahir el segon Maror, on viu el Bernat, s’en- concert del Festival Narci- duu un gran ensurt: el mar so Yepes Ordino i Fundació està ple de deixalles! És el Crèdit Andorrà. Els músics tema de l’espectacle de tite- de corda (violí, viola i vio- lles En Bernat el pescador, que loncel), en format de quartet la companyia Galiot Teatre i de quintet, van interpretar va interpretar ahir a Encamp. composicions del virtuós L’actuació formava part del Luigi Boccherini (1743-1805), recuperat Festival de titelles com ara la cèlebre La musica d’Encamp i el Pas de la Casa, notturna delle strade di Madrid. i que durant el cap de setma- El recital va tenir lloc a l’es- na ha inclòs quatre funcions i glésia parroquial d’Ordino. quatre tallers de titelles.

×