Diari del 25 de juny de 2012

619 views

Published on

Aqui podeu consultar el diari d'avui en format PDF.
Que tingueu un Bondia¡¡¡ :)

Published in: News & Politics
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
619
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
2
Actions
Shares
0
Downloads
2
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Diari del 25 de juny de 2012

  1. 1. dilluns, 25 de juny del 2012 / núm. 2.087 / any 9 andorra Pàgines 6 i 7 “La millora de l’administració és urgent perquè l’obertura sigui un èxit” avui és noTíCia Pàgina 3 El president de la Cambra de Comerç, In- tius perquè l’obertura econòmica “sigui un albert Cabestany aconsegueix dústria i Serveis, Marc Pantebre, advoca èxit” i considera que cal algun mecanisme per la millora dels processos administra- per al finançament de les empreses. a la rabassa posar fi a la impressionant ratxa de Toni Bou Tati Masià andorra Pàgina 8 La remodelació de l’atenció sanitària al Pas de la Casa planteja incorporar nous serveis andorra Pàgina 9 La nova targeta d’aparcament per als discapacitats serà una realitat a final d’any andorra Pàgina 10 Els set duaners detinguts a França tenien 6,5 milions en diferents productes financers PirinEus Pàgina 12 ursa Kragelj s’adjudica l’or en K1, on Maialen Chourraut queda fora de la gran final EsPorTs Pàgina 15 EsPorTs Pàgina 15 atherton trenca l’hegemonia francesa dels últims anys a la el futtoc, format per exjuga- dors blaugranes, s’imposa a l’andorra senior Cup després El Futtoc compleix Maxiavalanche de vallnord de guanyar als veterans del numància. pronòsticswww.bondia.ad / tel. 808 888 / fax 828 888
  2. 2. 2 d’interès Dilluns, 25 De juny Del 2012 EL TEMPS meteo@bondia.ad Sol i calor Estabilitat anticiclònica 06.17 h 21.35 h Anem avançant en l’estiu que comença a donar 9/22 senyals de vida cada cop més evidents. Aquesta 11/24 10/23 setmana la predicció meteorològica ens mostra com, de moment, les temperatures no baixa- 12/25 12/25 6/15 ran i fins i tot pujaran descaradament a partir Minvant 13/27 de demà i durant la resta de la setmana la calor 13/28 intensa es mantindrà amb valors entre 30 a 35 graus a les zones més càlides. De moment, avui 12/29 temps estable i assolellat amb creixement de nu- 11/24 volades de tarda que no donaran precipitacions. 13/30 El vent serà fluix del sud al sud-oest. Els propers dies la calor serà ja acusada i ens haurem d’anar dimecres preparant. Que tinguin un BONDIA. dimarts RESTAURANT TIC-TAPA UN ESPAI CAdA vEgAdA méS... Fem ...méS AgRAdAblE Aniversaris, comunions Comiat de solters/es gran selecció de tapes - arrossos Sopars d’empresa, etc. pernil de jabugo - carns - peix, marisc Tenim saló privat mENú dEl dIA Menjar per emportar-se mENú CARTA Escaldes-Engordany mENú dE TAPES Tel:+376 813 969 mENú dE mARISCAdA restaurantictapa@gmail.com cuina permanent oberta de les 12.00 a les 2.30 h Tic Tapa Rest.
  3. 3. Dilluns, 25 De juny Del 2012 3 trialCabestany aconsegueix a la Rabassaposar fi a la impressionat ratxa de BouEn fèmines, Sanz continua demostrant la seva superioritat sumant les dues primeres victòries repsol Redacció AnDorrA lA VellA amb 145. Bou és conscient que les er-Eren vuit les victòries consecu- rades pròpies que va cometretives que acumulava Toni Bou en la segona part del recorregutaquesta temporada. Vuit de les lauredià li van valer no només elnou proves disputades. Un ba- triomf, sinó no pujar al podi. “Ellanç espectacular. Després de resultat d’avui [per ahir] és unvèncer en la primera jornada bon indicatiu que els adversarisdel Gran Premi d’Andorra, en la estan forts i no perdonen els nos-segona no va poder repetir l’ex- tres errors. Ha estat un trial fàcil,periència a què s’ha acostumat dels que no m’agraden, i comaquest curs. Albert Cabestany sempre en aquestes condicionsli va treure l’honor. En noies la les errades tenen més importàn-gran dominadora del trial fe- cia. En la segona volta he comèsmení va tornar a demostrar que dues errades i m’he quedat foraés la millor i que aspira a fer-se del podi, així de simple”, va as-amb el dotzè títol mundial. Laia senyalar. Tot i això, surt reforçatSanz marxa del Principat com d’Andorra valorant que nomésla primera líder del campionat depèn de si mateix en les tresdesprés de sumar dos triomfs. proves que falten per sumar un Tot feia sospitar que en la se- nou títol mundial al seu extensgona prova de Sant Julià de Lò- palmarès: “L’important és queria poques coses canviarien al amb les vuit victòries en les pro- toni Bou va fallar en la segona volta a la rabassa, el que li va impedir sumar la novena victòria consecutiva.capdavant de la classificació. En repsolla primera volta Bou era el líder per culpa d’una lesió, Laia Sanzi apuntava a repetir triomf, però Bou no puja al podi per ha demostrat a Sant Julià queun seguit d’errors en la segona primer cop aquesta continua sent la millor dona enel van condemnar a no sumar el món del trial. Tot i no estarla novena victòria consecutiva. temporada i té 40 punts familiaritzada al 100% amb laI és més, a no estar al podi per d’avantatge sobre Fajardo seva Gas Gas, va vèncer en lesprimer cop aquesta temporada. dues proves disputades a la Ra-D’això es va aprofitar Cabestany bassa, en el que fins ara han es-per mostrar-se el més regular ves anteriors tenim un bon mar- tat les dues primeres etapes deldel dia i sumar el primer triomf ge per afrontar amb tranquil- Mundial femení. Dissabte es vadel curs. Va signar 10 punts. Les litat la recta final del campionat. imposar amb claredat, sumantprimeres places van ser extrema- Seguirem treballant en la nostra només 3 punts en tota la jorna-dament ajustades. La segona va línia habitual i anant amb comp- da. Emma Bristow va ser segonaser per a Jeroni Fajardo amb 13 te amb les lesions”. amb 16 i Sandra Gómez tercerai el podi el va completar Adam Després de ser tercer el pri- (24). Però és que diumenge laRaga amb 14. Amb 15 es va que- mer dia, Fujinami només va superioritat encara va ser mésdar Bou a la quarta posició. poder ser cinquè en el segon, gran, tot i que va acumular més En la jornada de dissabte, el molt allunyat de les primeres punts al llarg del recorregut. Vapilot de Piera va vèncer amb 11 posicions, amb 28 punts. El ja- sumar-ne un total de sis. Gómezpunts. El segon lloc va ser per a ponès admet que amb el resultat va finalitzar amb 25, els ma-Fajardo amb 14 i el tercer per a de diumenge “no puc sentir-me teixos que Rebekah Cook. EnTakahisa Fujinami amb 20. El ja- satisfet. El trial ha estat similar, la general, Sanz després de lesponès, tot i estar afectat per una potser una mica més difícil, però dues victòries encapçala la clas-lesió al dit d’una mà, va signar dels que no permet recuperar sificació amb 40 punts. Gómezuna notable actuació. Bou mar- els errors. He anat deixant uns la segueix amb 32, mentre quexa d’Andorra encara més líder, punts aquí i uns altres allà, men- la tercera plaça l’ocupa Bristowfet que permet pensar que no tre que els rivals s’han mantin- amb 30.se li escaparà el sisè títol mun- gut molt més consistents. M’he La pròxima cita del Campio-dial. Encapçala la general amb esforçat tant com he pogut però nat del Món serà el GP d’Itàlia,190 punts, amb un marge de el resultat no ho reflecteix”. que es disputarà el 8 de juliol40 sobre Fajardo, que és segon. Malgrat no haver pogut pre- a la localitat de Santo StefanoEl tercer lloc l’ocupa Cabestany parar la temporada tal com volia d’Aveto. takahisa Fujinami superant una de les zones.
  4. 4. 4 opinió Dilluns, 25 De juny Del 2012 edIToRIaL ENQUESTA DE LA SETMANA ¿Considera que el roc del Patapou és el llocVetllar pels usuaris idoni per ubicar l’heliport?La millora de l’atenció sanitària al Pas de la atencions que ara no s’ofereixen, n’hi ha una Envia un SMS al 789 amb la tevaCasa és una antiga qüestió pendent per al de dolenta, que és aquesta possible retalladaServei andorrà d’atenció Sanitària (SaaS). de serveis a urgències. D’aquesta manera, si resposta ENQ SI o bé ENQ NOD’aquesta manera, el director de la parapú- deixa de donar-se el servei actual d’urgències Cada dimarts el resultat de l’enquesta es publicaràblica, Josep Maria Pla, posa en relleu que si bé caldrà ser molt curós perquè les possibles so- en aquest espai i entre els participants se sortejaranes pot plantejar incloure alguns serveis, com lucions que es puguin trobar a aquesta subs- tres lots de productesara un pediatre, també hi ha sobre la taula la titució siguin les òptimes i això no suposi una per al bany.possibilitat de retallar el servei d’urgències de minva de la qualitat en l’assistència sanità-què ara disposa el poble, amb l’excusa que les ria dels ciutadans del Pas de la Casa. i el queurgències són més freqüents a l’hivern i en caldrà també que es faci amb especial cura éshorari de dia que no pas a l’estiu. D’aquesta la reorganització de certs centres d’atenciómanera es torna a donar una notícia positiva primària, perquè el fet que obrini una de negativa, ja que si bé hi ha la possi- menys hores no tingui cap afectacióbilitat que hi hagi una millora quant a certes en els usuaris. deS de SheRwood a observar la vida que desitjaríem afecte cap a ells sempre perdurarà. viure sense poder participar-hi, una Suposo que gran part del meu interès Mites invitació a observar a aquells a qui voldríem assemblar-nos des d’una rau en l’heroïcitat, no com un element de reconeixement o transcendència distància resignada i complaentment pública, sinó com una circumstància joRdI SeRReT I eSToPà assumida. a la qual tots ens enfrontem sols, amb l’única companyia de la nostra om- Es podria dir que la filosofia fou pertany a l’orbe de les creences i que Podem posar objeccions a aquesta bra, mirant de vèncer la por, donantconcebuda com el pas del mite al lo- és una explicació cultural, no racio- darrera part. De vegades el que ens l’ordre a les aterrides cames perquègos, és a dir, el pas de les narracions nal. Segons la visió del també antro- sedueix dels mites no és una distàn- facin un pas endavant.que apel·laven a la imaginació i a la pòleg Lévi·Strauss, els mites estan cia intimidadora que converteix lametàfora a les narracions que apel· construïts por contraris antagònics: seva presència en quelcom inabasta- De tots els superherois, a qui tinclaven a la raó i als conceptes clars i creació i destrucció, vida i mort, déus ble. Qui no ha experimentat un vincle més estima és Spiderman, potser per-específics. La distància que separava i mortals, el bé i el mal, i proposa la íntim amb aquells a qui hem atorgat què va ser el primer que vaig comen-Plató del seu alumne Aristòtil es de- reconciliació d’aquests pols a fi d’es- la categoria de mites –ídols si se’n vol çar a llegir. He comentat molts copsvia al fet que el primer era un poe- vair la nostra angoixa. Pensadors com dir així– ja siguin escriptors, pensa- amb d’altres lectors incondicionalsta i el segon un científic. Plató va fer Bachelard, Durand i Jung consideren dors, cantants, cineastes, etc.? Qui no d’aquest personatge que ens inte-ús en moltes ocasions dels mites, en que l’element fonamental del mite és ha tingut la sensació que li llegien els ressava tant o més l’atzarosa vida dejustificava la utilització adduint que el símbol, un element tangible però pensaments, que algú desconegut i Peter Parker com la del seu alter egoa l’hora d’abordar qüestions filosòfi- carregat d’una significativa ressonàn- allunyat en el temps i en l’espai conei- emmascarat, a diferència per exem-ques les exposicions dels mites podi- cia que remet a continguts arquetí- xia de forma curosa i amb tot luxe de ple d’un Superman massa fred i llu-en resultar, en algunes ocasions, més pics de la psique humana. detalls indrets del cor que no s’acos- nyà. Perquè als nois acomplexats ididàctiques i accessibles que d’altres tumen a compartir o a fer sortir a la ignorats als ulls dels altres, la creaciópostulats purament racionals i lògics. Quan el desànim ens rosega les superfície, dient les paraules exactes d’Stan Lee i Steve Dikto ens redimiaA més, també sostenia que hi havia entranyes i posa en tela de judici que hauríem volgut dir nosaltres, les del dolor i l’estranyesa de l’adolescèn-temes que excedien les possibilitats la conveniència dels nostres actes, reflexiona ajustades que hauríem vol- cia quan festejava la nit saltant pelsdel coneixement humà i només es magnifica el desencert de les decisi- gut fer, les indefinibles però precises gratacels. La seva dificultat constantpodien presentar d’una forma apro- ons preses i fa créixer la incòmoda emocions que hauríem volgut sentir? per tenir diners, per conquerir la noiaximada, intuïtiva i metafòrica. En la i secreta convicció que no podrem que desitjava, per cuidar la tia May oRepública hi apareix el mite de la ca- sobreposar·nos a cap naufragi més, Un servidor sempre ha estat un per dignificar el record culpable de laverna, una al·legoria de la situació de aixequem el cap cercant la llum que mitòman amb totes les lletres. Abans mort de l’oncle Ben, tenien el mateixl’ésser humà respecte el coneixement irradia el mite, capaç d’agenollar de Sèneca, de Montaigne, de Víctor pes que les lluites amb els malvats dede la realitat, en què els estudiosos la foscor en què habita el dubte i la Hugo, de Pablo Neruda, de Scorse- torn.del savi grec troben implicacions en feblesa. Seguint l’estela platònica al- se, de Woody Allen, de Jordi Savall,ontologia, antropologia, ètica, políti- berguem l’esperança d’abandonar el d’Annie Lennox, de Nelson Mandela, Vist amb perspectiva, la lecturaca i –per a molts autors– religió. En món sensible, on les penalitats d’una de Rigoberta Menchú i de molts al- més suggerent del mite, l’interès queel Fedó presenta el mite del carro realitat cavernosa ens té segrestats i tres més, els meus mites d’infantesa i el cèlebre aràcnid novaiorquès vaalat com una metàfora de les parts de ens impedeix sortir a fora, al món de adolescència van ser –i en part encara despertar en mi, és que aquella figural’ànima humana en l’afany d’aprofun- les idees, on una vida lúcida i despro- són– els superherois dels còmics. Si poderosa plena de força albergava endir en el coneixement i l’existència. veïda de submissions omple els dies bé l’edat ha fet minvar la meva tole- el revers de la màscara els mateixos de coratge, dignitat i lucidesa. Ara bé, rància en la necessària suspensió de neguits que els meus, el martiritzava Per a l’antropòleg Bronislaw Mali- el mite pot tenir un efecte dissuasiu: credibilitat (en fi, d’un tipus amb pi- la mateixa pluja bruta. La força quenowski el mite és una narració fona- a fi de comptes, com gosem creure jama fent el cabra) i de vegades em havia de trobar per guarir les feridesmental, ja que respon a una pregunta que podem apropar-nos al coratge resulta dificilíssim defensar un bon que no es veien a simple vista era labàsica com la raó de l’existència hu- d’Aquil·les, a la dignitat de Sòcrates grapat de propostes massa naïf o di- mateixa força que havia de trobar jo,mana i les circumstàncies que l’en- o a la lucidesa d’Ulisses? Així doncs, rectament estúpides i mediocres en el que hem de trobar tots, per forjar elvolten, i afegeix que en tot cas el mite el mite es converteix en una invitació pitjor dels casos, admeto que el meu propi, anònim, volàtil i gloriós mite.El diari no es responsabilitza de les opinions expressades pels col.laboradors de la secció de Tribuna. L’opinió del BonDia es reflecteix en el seu editorial.Perquè les vostres cartes al director o les vostres opinions puguin ser publicades, cal que ens faciliteu les vostres dades: nom i cognoms, passaport, telèfon i parròquia de residència. Dipòsit Legal AND. 114-2004directori La Veu deL PobLe S. a. PReSIdeNT Carles Naudi d’Areny-Plandolit SeCReTaRI Ferran Naudi d’Areny-Plandolit GeReNT Thomas Kampfraat boNdIa dIReCToR Marc Segalés CaP de RedaCCIÓ Marta Fernández RedaCCIÓ Joan Josep Blasco, Mireia Suero, Esther Jover, Julià Rodríguez CoRReCCIÓ M. Àngels Sala MaQueTaCIÓ Lídia Jo, Cecilia Cogliati FoToGRaFIa Tatiana Masià, Iñaki Rubio, CoMeRCIaL I adMINISTRaCIÓ Ricard Vallès, Isabel Diaz, Joan Nogueira, Meritxell Villanueva, Virginia Yáñez dISTRIbuCIÓ Premsa distribució TRaNSPoRT Trans Integral Seu SL. Carrer Maria Pla, 28, 1a planta. Andorra la Vella .Telèfon: 808 888 Fax: 828 888 Adreça electrònica: bondia@bondia.ad Web:www.bondia.ad
  5. 5. Dilluns, 25 De juny Del 2012 publicitat 5
  6. 6. 6 Dilluns, 25 De juny Del 2012 Marc Pantebre, President de la caMbra de coMerç “La millora de l’Administració ésurgent perquè l’obertura sigui un èxit”El president de la Cambra de Comerç, Marc Pantebre, considera que “la millo- una reactivació de l’economia cal que hi hagi algun mecanisme que facilitira dels processos administratius ha de ser una condició sine qua non i urgent el finançament de les empreses. “A les empreses els costa molt finançar-seperquè l’obertura sigui un èxit”. Pantebre afirma també que per aconseguir perquè els bancs no estan gaire per la labor”, assegura. tAti mAsià JULIÀ RODRÍGUEZ AnDorrA lA VellA dels petits elements que ajuda- rà a tenir una perspectiva dife-¿Quins objectius s’ha marcat rent. Això serà bàsicament perper al seu nou mandat al capda- dos grans factors. En primervant de la Cambra de Comerç? lloc, Andorra és un estat inde- Els objectius no varien i són pendent i sobirà i, per tant, té labàsicament dos: la defensa dels capacitat per dotar-se d’un marcinteressos de totes les empreses fiscal que harmonitzi el sistemaen conjunt i el foment de l’acti- mercantil, el jurídic i l’imposi-vitat econòmica. De fet, aquesta tiu d’una manera homologableés la missió de la Cambra, i això amb la comunitat internacionalno canvia amb independència però amb elements diferencia-de les persones. Sí que és veritat dors respecte dels nostres veïns.que hi ha hagut dues incorpora- Aquest és un petit avantatgecions al comitè executiu perquè que hem d’aprofitar i ho estemdues persones no podien repe- fent tant en imposició directatir. La línia és la mateixa. com indirecta. En segon lloc, Andorra ha canviat la mentali-Les enquestes de conjuntu- tat, cosa que és fonamental perres constaten un pessimisme sortir de la recessió en què ensgeneralitzat entre els empre- trobem. També és veritat, però,saris fins el punt que ja no es que no tots ho estem fent al ma-veu quan pot començar la re- teix ritme. Segurament la inici-muntada... ¿Com es pot sortir ativa privada va alguns passosd’aquesta situació? davant de l’Administració, però L’objectiu número u és que tots ho estem fent i el grau aracreixi l’economia, acompanyat d’acceptació estrangera és moltd’un intent de reducció de to- més gran que fa uns anys. Ates les despeses que siguin su- més, jo sóc dels que pensen quepèrflues. No hi ha més. El gran l’Andorra d’aquí a cinc anysproblema és que en aquest país serà sensiblement diferent a l’ac-no tenim una política monetà- tual, bàsicament perquè el gruixria que ens permeti altres tipus algun mecanisme d’accés més per un finançament de les em- de la inversió estrangera vindràd’armes, ni tampoc una política “Hem d’aprofitar les fàcil el finançament de les em- preses molt més fluït. per treballar d’aquí cap a fora afiscal totalment desenvolupada. petites oportunitats preses. A les empreses els cos- través d’una implantació efecti-Per tant, depenem del que passi ta molt finançar-se perquè els Una alta directiva d’una entitat va al país.en els països veïns, que no estan d’avantatges competitius bancs no estan gaire per la la- bancària deia recentment quebé, sobretot en el cas espanyol, que tenim” bor. Això podria contribuir, sens pel que fa a la seva entitat el ¿Però no s’està confiant eni també hem d’aprofitar les nos- dubte, al creixement de l’econo- crèdit havia fluït sempre. aquesta obertura cegament?tres petites oportunitats d’avan- mia andorrana. El gran problema és l’endeu- Crec que no s’ha de confiartatges competitius respecte als “Sóc dels que pensen tament familiar i l’empresarial, cegament en res. Totes són pe-nostres veïns. que l’Andorra d’aquí cinc La preocupació per aquest pro- i això condiciona els balanços tites coses que acabaran cons- blema ha anat creixent en els de tothom: dels bancs, de les tituint un tot, una Andorra que¿Troben a faltar des de la Cam- anys serà sensiblement últims mesos, segons les en- empreses i de les economies serà diferent a la d’avui i, segonsbra més mesures de reactivació diferent a l’actual” questes de conjuntura... domèstiques. O es busquen me- la meva opinió, més pròspera.econòmica? És un factor clarament limi- canismes perquè l’endeutament Ara, perquè s’aconsegueixi això El Govern hauria d’invertir tador perquè no es renoven les general pugui ser més suporta- cal que canviïn moltes coses.més, això està clar. Però també “L’Administració ha de pòlisses de crèdit, i si es renoven ble o costarà molt que es reactiviestà clar que no té més recursos fer un gran canvi per es fa en unes condicions pitjors; l’activitat econòmica. Mentrestant, cal continuari la iniciativa privada està patint. també és veritat que ha augmen- apostant pels sectors tradici-Crec que un dels problemes que adaptar-se a la nova tat una mica la morositat i això ¿L’obertura serà suficient per onals, però les campanyes des’haurien de resoldre com més Andorra que vindrà” és un altre problema. Crec que treure el país de la crisi actual? promoció no estan donant elsaviat millor seria que hi hagués el creixement hauria de passar L’obertura econòmica serà un resultats que s’esperaven.
  7. 7. Dilluns, 25 De juny Del 2012 andorra 7 No hi ha hagut un augment tati masiàimportant de visitants ni n’hi més profunds com per fer-ne ara una anà-haurà, bàsicament perquè An- lisi superficial, però està clar que mentre esdorra depèn en un 70% de l’eco- continuïn oferint els preus actuals i el margenomia espanyola i aquesta està del negoci sigui el que és, difícilment vindràmolt malament. És una realitat algú a invertir aquí. Crec que la solució ha deinnegable en relació amb la qual sortir del propi sector. El que entenc que haAndorra no pot fer-hi res, tot i fet Monitor Group són unes prospeccions,que sí que es pot anar a buscar algunes de les quals suposen un interès realaltres mercats, i em consta que ja d’anar una mica més enllà. És evident ques’està fent. Quan em refereixo als hi ha d’haver un acostament amb el secor icanvis parlo d’aquesta mentali- una posada en contacte. Que ha estat d’unatat nostra que ens ha de perme- forma ben feta o mal feta? Ja s’ha dit quetre veure-hi una mica més enllà segurament no ha estat la millor manera dei intentar buscar coses que avui fer-ho. Pel que fa a nosaltres, encara no hemdia no són a l’economia andorra- fet res ni tan sols tenim cap proposta. El quena. Ha de ser un país facilitador sí que està clar és que la Cambra representagràcies a un sistema fiscal ben tots els sectors de l’economia perquè la fili-construït, i totalment desplegat, ació és obligatòria. Per tant, crec que ningúi on és indubtable que hi ha uns millor que nosaltres per ser un pont entre elsavantatges fiscals, que seran els uns i els altres.primers que s’aprofitaran.La Cambra, la CEA i l’EFA han “El Servei d’Ocupació no està sent tan eficient La Cambra ha denunciat el problema creixent de la morositat i ha reclamat unaelaborat el document Andorra com caldria esperar” llei per fer front a aquest problema.té futur, en què suposo que es Hem fet dues coses: en primer lloc, dirfan tota una sèrie de propostes. ¿Quines mesures s’haurien d’aplicar del sòl vigent serviran per intentar revifar que això ja és un problema real de l’econo- En aquest document, que es contra l’atur? el sector de la construcció, un dels més mia andorrana i, en segon lloc, intentar bus-presentarà dijous vinent, es fan Hi ha d’haver polítiques de formar i reci- castigats en els últims anys per la greu car-hi solucions. El primer que hem fet és12 propostes concretes, en les clar les persones aturades cap a altres sec- crisi? parlar amb l’Agència de Protecció de Dadesquals proposem un pacte publi- tors que encara són demandants de feina. El Ho veurem aviat. Són petites coses que (APDA) per veure la viabilitat que s’estableixicoprivat per tirar-les endavant. problema rau en què els sectors que gene- acabaran formant un tot. No hi ha receptes un registre o un llistat de morosos, i tambéBàsicament van en la línia del ren més atur són la construcció i l’industrial, miracle ni solucions immediates a la crisi amb el poder legislatiu perquè hi pugui ha-canvi de mentalitat que he expli- que tenen una problemàtica molt complica- perquè si fos així s’haguessin aplicat aquí ver una llei en relació amb aquesta qüestió.cat abans i que jo crec que avui da i el seu dimensionament s’està regulant i a tot arreu. En això treballem i ja estem avançats. Crechi és molt més per part del sec- malauradament a la baixa. Això continuarà que hi ha d’haver una llei de morositats i entor privat que del públic. L’ad- així en el futur perquè no hem tocat fons en El Govern ha anunciat una acció de Moni- aquest sentit ens hem pronunciat.ministració ha de fer un gran aquests sectors. tor Group amb la Cambra de Comerç percanvi per adaptar-se a la nova posar en contacte possibles inversors Hi ha un gran desconeixement dels im-Andorra que vindrà. No deu ser tan complicat que el país es estrangers amb empresaris del país, si- postos entre els empresaris, segons el doti finalment de polítiques de formació milar a la que s’ha fet amb els hotelers. ministre de Finances.En aquest sentit, ¿com s’entén per als aturats... La Cambra de Comerç des del primer dia La Cambra de Comerç ja fa cinc anysque una llei tan important com Segurament el Servei d’Ocupació tam- s’ha posat a disposició per ser intermediari que està dient això i que està fent peda-la del comerç no s’hagi tirat en- poc està sent tan eficient com caldria es- de qualsevol tipus de proposta intersectori- gogia. S’ha de recordar que al 2008 es vadavant encara i es posposi de perar. És veritat que hi ha d’haver canvis en al. Si fins ara no s’ha volgut aprofitar, jo ho fer el Manual de comptabilitat i s’han fetnou? la legislació laboral que permetin coses que lamento, perquè nosaltres hi som per ajudar. molts cursos de formació. Que ara el Go- Nosaltres ja vam dir que el avui no existeixen, com per exemple el tre- vern vegi això és una constatació d’unaprocés d’obertura a la inver- ball a mitja jornada. Alguns han qualificat aquesta acció com realitat. Andorra és un país d’absència desió estrangera havia d’anar en vendre el país. ¿Què li sembla a vostè? cultura fiscal i, per tant, com dic, s’ha deparal·lel a la llei de comerç i a la ¿Les modificacions anunciades a la Llei Els problemes de l’hoteleria són molt fer molta pedagogia.de competència.No s’ha parlat pràcticament necessària perquè tothom co- urgent perquè l’obertura sigui la Cambra de Comerç ja fa l’Administració pública i quemai de la llei de la competència negui les regles de joc i sàpiga un èxit. anys que està dient que s’ha de hi hagi una administració úni-fins que ha sortit el tema de les què es pot fer i què no. Tampoc fer i nosaltres estem a dispo- ca en un termini relativamentcomissions bancàries. ¿Tan im- és una llei tan complicada. Però ¿En quin sentit ha d’anar la sició per intentar ajudar en el breu de temps per a segonsportant és aquest text? com he dit abans, la millora dels reforma de l’Administració de que sigui. Així, una de les nos- quines coses, que no vol dir Des de la Cambra de Comerç processos administratius ha de què tant es parla ara? tres propostes va en el sentit que s’hagin de treure compe-entenem que aquesta és una llei ser una condició sine qua non i És un debat inajornable que que hi hagi canvis profunds en tències a ningú.
  8. 8. 8 andorra Dilluns, 25 De juny Del 2012 salutLa remodelació de l’atenció sanitària alPas planteja incorporar nous serveisS’estudia la possibilitat de reduir les urgències i incorporar les visites d’un pediatre i un psicòleg tAti mAsià m. s. c. AnDorrA lA VellA el caP de santaLa reorganització de l’atenció sa-nitària i d’emergències al Pas de coloma i fiter ila Casa podria comportar un in-crement dels serveis que s’oferei- Rossell obriranxen al nucli. Ara per ara, el cen- menys horestre d’atenció primària disposad’un metge generalista durant 8 Els centres d’atenció primà-hores al dia tot l’any, un odontò- ria (CAP) de Santa Colomaleg, un psiquiatre un cop al mes, i de Fiter i Rossell veurani rehabilitació una vegada a la reduït el seu horari de visi-setmana. Aquesta oferta es po- tes properament. Segonsdria veure complementada amb va explicar al director delun pediatre (una vella demanda SAAS, aquests dos CAPdels veïns) i un psicòleg un cop “no tenen suficient freqüen-per setmana, una possibilitat que tació per mantenir els hora-es planteja des del Servei Andor- ris”. Avui, el de Fiter i Rossellrà d’Atenció Sanitària (SAAS). obre tot el dia i el de Santa D’altra banda, però, amb el Coloma només al matí. Totnou disseny s’aposta per reduir i que es continuarà oferintel servei d’urgències (avui ope- el director del saas, Josep Maria Pla. atenció diària, aquesta seràratiu les 24 hores del dia), que més acotada en el temps.es reforçaria amb el transport un caràcter marcadament es- disposa (les dues ambulànci- Des de l’Associació de Co- La modificació sorgeix desanitari. Segons va explicar el tacional. El fet és que durant la es que hi ha al Pas, la unitat de merciants i Veïns del nucli en- l’anàlisi sobre els CAP quedirector del SAAS, Josep Maria temporada d’hivern la població Ransol –que obté un reforç a campadà, el seu president Òscar està efectuant la directoraPla, el 50% de les visites a urgèn- creix davant l’afluència turísti- l’hivern– i l’helicòpter). El di- Ramon va remarcar que ja fa d’atenció primària. Pla re-cies es concentren en l’horari de ca important que rep el nucli. A rector del SAAS indica que “la molts anys que la població de- marca que cada centre ésdia i durant la temporada d’hi- més, el tipus de visites que es re- combinació d’aquests mitjans ha mana poder disposar d’un pedi- diferent tant a nivell de fre-vern. Això obre la possibilitat a gistren en aquesta època es cen- atre i un ginecòleg, “però no hi qüentació com dels horarisreestructurar l’oferta sanitària tren sobretot en traumatologia. ha manera”. Al mateix temps va en què es registra una ma-per tal que sigui “més eficient La proposta, per tant, és “que El SAAS aposta per indicar que la ciutadania podria jor afluència d’usuaris. Peri sense que baixi la qualitat as- no hi hagi la mateixa oferta sani- adaptar l’oferta a les estar d’acord amb la reducció de això defensa que cal adap-sistencial”. Pla va argumentar tària a l’estiu que a l’hivern”, diu l’atenció d’urgències i la incor- tar-los a la situació real. Elque “el que potser no té sentit” Pla, i passaria per tenir tot l’any necessitats de l’estiu i poració de visites de metges es- director del SAAS defensaés disposar d’un metge d’urgèn- un centre d’atenció primària que l’hivern, que són diferents pecialistes que avui no s’oferei- que la reducció dels hora-cies, dues infermeres i un tècnic doni resposta a les necessitats de xen, depenent de com s’executés ris d’atenció no rebaixarà lasanitari les 24 hores del dia. En la població fixa i disposar d’un aquesta modificació. Tot i que qualitat assistencial ja quetotal són 20 persones per tenir reforç a l’hivern per la població de permetre donar una respos- recorda la complicada situació “tenir obert sense usuarisel servei obert al llarg de tot el addicional i els riscos sanitaris ta a qualsevol circumstància”. econòmica actual i reconeix que no la millora”. Per contra,dia “i això representa un cost de específics d’aquesta, sobretot La previsió és tenir dissenyada les comunicacions al Pas han diu que permetria reforçar550.000 euros”, va remarcar. traumatològics. Tot això acom- l’atenció sanitària al Pas de la millorat, exposa que el fet de el programa d’atenció do- La idea que planteja el SAAS panyat d’uns protocols adaptats Casa de forma “imminent”. Tot i no tenir pediatre al poble fa que miciliària o tasques orga-és adaptar l’oferta sanitària al dels serveis d’emergències per això, abans d’aplicar la reestruc- els pares hagin de passar “tot el nitzatives i de definició devolum de població i a la tipolo- poder donar una resposta amb turació, la intenció és “parlar matí a Andorra” en el cas que el funcionament.gia assistencial, que al Pas tenen el transport sanitari de què es amb la gent del Pas i el Comú”. fill hagi de ser atès pel metge. successos festes Agències Revetlla de El conductor d’un quad Sant Joan accidentat, estable tranquil·la agències La revetlla de Sant Joan es va AnDorrA lA VellA una fractura de fèmur al mateix viure sense grans incidents. costat. El cap de guàrdia va in- Els bombers van realitzar Un turista francès de 72 anys formar que el seu estat és esta- dues sortides a Encamp i a es troba ingressat a la Unitat de ble. Al centre també s’hi troba Anyós, en el primer cas per Cures Intensives de l’hospital ingressat un home que va caure un matoll incendiat i en el se- després de patir un accident de en voler auxiliar l’accidentat i gon pel porticó d’una finestra quad dissabte. L’home va caure va patir algunes lesions –tren- cremat, tots dos a causa d’un al riu des d’uns sis metres d’al- cament de l’os calcani del peu petard. L’hospital no va re- çada a Os de Civís i va patir un esquerre i una vèrtebra dorsal. gistrar accidents greus. traumatisme cranial, un trau- Va ser traslladat a planta i està matisme toràcic a la part dreta i fora de perill.
  9. 9. Dilluns, 25 De juny Del 2012 andorra 9 col·lectius consellLa nova targeta d’aparcament per als Esmenes del PS per limitardiscapacitats estarà llesta a final d’any els terminis de prescripcióBenestar treballa perquè el model sigui reconegut als 27 països de la UE redacció anDorra la Vella tati masià julià rodríguez anDorra la Vella El grup parlamentari social- L’homologació de la demòcrata ha presentat es-El nou model de targeta d’apar- tarja és una antiga menes a les proposicions decament per a persones amb dis- llei presentades pels comunscapacitat es preveu que sigui una reivindicació dels per aconseguir interromprerealitat a final d’aquest any. A discapacitats els terminis de prescripció enmés, les gestions que s’han portat la tramitació de les reclamaci-a terme per la seva homologació ons de deutes i sancions. Tanta nivell europeu permetran que aquesta targeta, l’origen de la la Llei general de les financesels usuaris la puguin utilitzar qual és a la Llei d’accessibilitat de públiques com la Llei de ba-no només en territori nacional, l’any 1995. ses de l’ordenament tributarisinó també en els seus viatges a El model existent a Andorra establien el règim general del’exterior. L’homologació de la facilita a les persones amb alguna prescripció de tres anys. Elstargeta andorrana amb el model discapacitat disposar de determi- comuns han formulat unesque existeix als països europeus nats llocs d’aparcament sense una proposicions de llei per allar-era una reivindicació dels últims limitació de temps. A més, quan la targeta facilita l’aparcament a les persones amb alguna discapacitat. gar els terminis legals i el grupanys del col·lectiu de discapaci- el discapacitat no és qui condueix socialdemòcrata va mostrar latats. el vehicle, permet que l’acompa- sió d’accessibilitat ha donat ja el les gestions oportunes davant de preocupació per la inseguretat I és que les persones amb al- nyant pugui ocupar durant un vistiplau al nou format. Aviat ho l’Oficina Europea, a l’igual que jurídica que se’n podia derivar.gun tipus de discapacitat s’havi- temps limitat una plaça d’apar- farà també el consell de ministres. han fet ja altres països com No- Les esmenes van adreçades aen trobat que la targeta andorra- cament, i permet també l’estaci- Per a l’homologació internacional ruega i Islàndia. Aquest va ser limitar els terminis i a impedirna ja no era respectada a l’exterior onament de vehicles col·lectius de la targeta, una demanda que un dels temes que es van abordar que un comú pugui romandreen ser diferent a la que s’havia durant uns minuts. L’assessor de ha fet en diferents ocasions la durant la darrera reunió del Con- inactiu durant tres anys. Així,posat en ús als 27 països que avui Benestar Ramon Nicolau va ex- Federació d’Associacions de Per- sell Nacional de la Discapacitat, estableixen que els comuns, enformen part de la Unió Europea plicar que les previsions són que sones amb Discapacitat (FAAD) que es va celebrar el 28 de maig tot cas, han d’exigir el paga-(UE). Actualment hi ha al voltant a final d’any s’hagin renovat totes al llarg dels últims mesos, el mi- sota la presidència del cap de Go- ment de forma fefaent dins unde 300 persones que fan servir les targetes, una vegada la comis- nisteri d’Afers Exteriors iniciarà vern, Antoni Martí. termini màxim de sis mesos. com més els facis servir, utilitza’ls més possibilitats tens de guanyar + premis ++ + amb sorteigs d’iproductes* cada mes *Nou iPad 4G 32 GB, iPhone 4S 16 GB i iPod Touch 8 GB. Consulta les bases del sorteig a: www.creditandorraetdonames.com
  10. 10. 10 andorra Dilluns, 25 De juny Del 2012 set persones controlades els duaners detinguts a França tenien 6,5 milions en productes financers La policia també ha controlat un apartament valorat en 485.000 euros que tenien a Andorra tAti mAsià Redacció / agències AnDorrA lA VellA són per diferents delictes, entre qual cosa ha permès la detenció els quals hi ha robatori, associa- d’aquestes persones i la desarti- La policia va informar ahir de la ció il·lícita i blanqueig de capital culació d’una organització delic- detenció de set duaners francesos provinent del tràfic internacional tiva de blanqueig de diners pro- en una operació duta a terme amb d’estupefaents. vinents del tràfic internacional la Policia Nacional Francesa pels Tal com va informar ahir la po- d’estupefaents. presumptes delictes de robatori, licia, la investigació es va iniciar Segons el diari Le Figaro, es blanqueig de capitals provinents el mes d’abril per la sostracció en podria tractar d’una associació del tràfic d’estupefaents i associ- aquest aeroport d’una maleta que de criminals d’uniforme, organit- ació il·lícita. Cal destacar que en contenia una important quantitat zada de forma sistemàtica per ro- l’operació a aquest grup de per- de diners i que presumptament bar maletes amb diners. D’aques- sones se’ls ha requisat 160.000 duien dos traficants de drogues ta manera el rotatiu assenyala euros, 10.000 dòlars i diferents que viatjaven cap a la Repúbli- que aquests funcionaris es podri- peces d’or a França, i a Andorra ca Dominicana. La investigació en haver beneficiat, fins i tot, de s’han bloquejat 6,5 milions d’eu- policial va portar els investiga- la seva posició per arribar a una ros en diferents productes finan- dors francesos a determinar la connivència amb els traficants de cers i un apartament valorat en presumpta autoria d’aquests fets la policia ha col·laborat amb els agents francesos. drogues i fer els ulls grossos da- 485.000 euros. i d’altres de similars per part vant la possible arribada de car- Entre els dies 19 i 20 d’aquest dels funcionaris esmentats, i efectius de la policia francesa es al bloqueig dels comptes oberts regaments de drogues. Aquest mes la Policia Nacional Francesa igualment es va determinar que van desplaçar al Principat i jun- a Andorra i a la confiscació dels nexe s’explica, segons la investi- va detenir aquestes set persones, havien efectuat transaccions fi- tament amb membres del grup béns continguts. gació que recull el rotatiu, per les sis de les quals eren duaners en nanceres a través d’un banc del de Delinqüència Organitzada i Segons va posar en relleu la grans quantitats bloquejades i un actiu i un de jubilat recentment, Principat. Blanqueig de l’àrea de Policia Cri- policia, l’èxit en aquesta operació estil de vida desproporcionat. El que duien a terme la seva tasca a En el decurs d’aquesta investiga- minal, van efectuar el control dels “ha estat fruit d’una cooperació departament de duanes de Fran- l’aeroport de Roissy Charles de ció, i per mitjà de la corresponent comptes bancaris d’aquestes per- molt estreta entre els cossos po- ça ja ha iniciat una investigació Gaulle de París. Les acusacions comissió rogatòria internacional, sones per posteriorment procedir licials de França i Andorra”, la per depurar responsabilitats. activitats encamp posa el colofó a la tAti mAsià festa amb la Nit de les bruixes Redacció encAmp Arínsols i de la festa de l’escu- del Consell i ja a dos quarts de ma. Però també hi va haver ofer- dotze de la nit un espectacle de Encamp va posar ahir el punt ta per al públic en general, ja que làsers i cortines d’aigua va posar final a la festa del poble amb hi va haver cantada d’havaneres el colofó a tres dies de celebra- una jornada molt centrada en amb Roca Grossa i la ja tradici- ció. els més petits de casa. D’aques- onal Nit de les bruixes al carrer Aquesta festa del poble passa ta manera, els infants van poder Major, que va tornar a convocar ara el relleu a la festa major del gaudir durant tot el dia dels in- molts curiosos. Los Tremendos Pas de la Casa, que arrencarà el flables instal·lats a la plaça dels van posar la música a la plaça dijous. els infants van gaudir ahir dels inflables.Guia de serveis Fes la primera copa a L’Accent de (entrada per la terNit Granja, Creperia rassa de darrere) i Sushi Carrer Prat de la Creu, 29, Local 8 - AD500 Andorra la Vella - Principat d’ Andorra Tel. 00376 862 086 - accentandorra@gmail.com
  11. 11. Dilluns, 25 De juny Del 2012 publicitat 11
  12. 12. 12 Dilluns, 25 De juny Del 2012 copa del món de piragüismeUrsa Kragelj s’adjudica l’or en K1, onChourraut queda fora de la gran finalEn C2 la parella espanyola Jesús Pérez i Daniel Marzo signen una brillant quarta posició a. c. Redacció la seu D’urgell del matí li van fer un control antidopatge sorpresa d’orina i La palista basca,La tercera i última jornada de sang a casa seva. Ja en la com- decebuda amb elcompetició de la Copa del Món petició, la palista va cometre unde Piragüisme 2012 al Parc Olím- error en una porta de la baixada resultat, pensa ja en elspic de la Seu d’Urgell, on es van de semifinals i va creure que li Jocs de Londres 2012disputar les semifinals i les finals havien marcat una penalitzacióde C2 (canoa doble) i K1 dones de 50 segons, quan en realitat(caiac individual femenina), va era una penalització de 2 segons de C2, la parella espanyola for-estar marcada per la sorpresa. que encara li donaven opcions mada per Jesús Pérez i Daniel I és que la palista basca Ma- d’entrar a la final. Marzo va obtenir els millors re-ialen Chourraut, favorita en K1 “Em sap greu no haver-ho sultats de la història en competi-després d’aconseguir l’or en les fet bé i no poder oferir al públic cions internacionals, després deanteriors cites internacionals de casa una bona baixada, però quedar en la 4a posició final.de la Copa del Món (Cardiff i l’eslàlom és així i de vegades hi El podi el van formar els fran-Pau), no va aconseguir ni tan ha sorpreses. Ara toca pensar en cesos Pierre Labarelle i Nicolassols entrar en la gran final, que els Jocs de Londres, l’objectiu Jesús pérez i daniel marzo en un moment del descens. Peschier, que amb 106.39 i capes va adjudicar l’eslovena Ursa principal d’aquesta temporada, penalització es van penjar l’or.Kragelj (104.66), seguida de la i hi anem molt ben preparats. tínez, de l’equip espanyol en amb què va marcar un resul- Els van acompanyar els germansfrancesa Emilie Fer (106.17) i de Queda un mes que aprofitarem K1 dones, va remar molt bé i tat de 113.24. Finalment va eslovacs Ladislav i Peter Skan-la palista de la República Txeca, per entrenar bé i arribar en les va quedar a molt poques cen- aconseguir l’11a posició. Irati tar, amb un temps de 107.79 queKaterina Kudejova (106.52). millors condicions”, va destacar tèsimes de classificar-se per a Goikoetxea es va col·locar en els va valer la medalla de plata, De fet, el dia va començar de Chourraut, que va finalitzar en la final després d’aconseguir el lloc 24è amb una puntuació i els alemanys Robert Behling iforma estranya i poc habitual una discreta 13a posició. un magnífic temps (109.24) tot final de 119.37. Thomas Becker (108.23) que vanper Chourraut, ja que a les set Per la seva part, Marta Mar- i les 2 penalitzacions (4 punts) Pel que fa a la competició aconseguir el bronze. interior Els bombers tornen a proveir-se agències a Rialp un cop pagat el deute agències sort aquesta benzinera. per omplir els dipòsits, quan Bombers li devia uns 10.000 tenien tres benzineres més dins La Generalitat ja ha pagat a euros de benzina, fet que va de la comarca. la gasolinera de Rialp el deu- portar a la gasolinera a dei- L’alcalde de Sort, Llàtzer Si- te que hi tenia des del mes de xar de proveir els bombers i bís, ha demanat a l’administra- novembre i d’aquesta manera a tancar-los l’aixeta. Aquesta ció flexibilitat i agilitat en casos els bombers del parc de Sort i decisió va fer que els bombers similars i que es puguin prove- Llavorsí poden tornar a omplir haguessin d’anar fins a Tremp, ir dins de la mateixa comarcados vehicles del parc de bombers de sort treballant en un incendi. els dipòsits dels vehicles en a 45 quilòmetres de distància, del Pallars Sobirà. Buffet lliure 9,90 € de diumenge a dijous tancat a la nit
  13. 13. Dilluns, 25 De juny Del 2012 pirineus 13 tradicions nit de sant joanUna setantena de fallaires mantenen Els bombers reben 851viva la baixada de falles d’Isil al Pallars avisos i incendi a la CerdanyaLa festa, que mai s’ha deixat de celebrar, va ser declarada d’interès nacional el 1991 agències barcelona agències agències alt àneu de persones entre les quals s’hi Els bombers de la Generali- trobaven les noies d’Isil, que els tat han rebut un total de 851La localitat pallaresa d’Isil, al van obsequiar amb un ram de avisos al llarg de la nit de SantPallars Sobirà, ha celebrat la flors, un traguet de vi dolç i un Joan, des d’aquest dissabte atradicional baixada de falles tall de coca. A l’entrada al poble les vuit del vespre, coincidintamb la participació d’una se- també els van esperar un bon amb l’inici de la revetlla, i finstantena de fallaires. Aquesta número de petits fallaires que ahir diumenge a les vuit delfesta declarada Festa Patrimo- van completar la volta pel poble matí, segons van informar desnial d’Interès Nacional es perd amb falles fetes a la seva mida. del departament d’Interior.en el temps, ja que mai s’ha Seguidament, al ritme de la A Prats i Sansor, a la Cer-deixat de celebrar. música tradicional van recórrer danya, els bombers van ha- La festa, que simbolitza un ri- els carrers del poble sense obli- ver de treballar per sufocartual d’iniciació a la vida adulta, dar l’església de Sant Joan. És un incendi que va destruirva començar amb l’encesa de la tradició que tots els fallaires amb tres quartes parts d’un cobertfalla principal a la plaça del po- el tronc encès facin tres creus a adossat a una casa de pagèsble. Aquesta encesa va marcar la porta en honor i record a tots d’una sola planta, ubicada all’inici del descens dels fallaires els fallaires que els han deixat i peu de la carretera LP-4033.des del cim de la muntanya fins com a ritual de protecció. El foc també va afectar la teu-al poble. El recorregut no està La Festa de les falles d’Isil Un dels fallaires llança la falla a la foguera de la plaça d’isil. lada del cobert, feta de fustamarcat i l’única llum que els va va ser declarada el 1991 festa i uralita. L’avís de l’incendiguiar és la flama de la falla. Com tradicional d’interès nacional. sobre la festa major d’Isil al diari tructura bàsica de la festa s’ha es va donar poc després demarca la tradició, totes les falles L’any 2010 s’ha reclassificat com La Veu de Catalunya. mantingut invariable al llarg de dos quarts de dues de la ma-van acabar a la foguera de la a Festa Patrimonial d’Interès Des de 1991 la festa està or- més de cent anys, conservant-ne tinada i hi van treballar setplaça i els fallaires ballant dan- Nacional per adequar la decla- ganitzada per l’Associació de l’essència i recuperant elements dotacions dels bombers, queses tradicionals. . ració a la normativa. La primera Fallaires d’Isil, entitat creada ex- perduts com les danses (la Mar- el van tenir totalment extin- A la setantena de fallaires els referència escrita sobre les falles pressament per al manteniment xa dels Fallaires, el Ball de Bas- git por abans de les cinc de lavan esperar al poble centenars es troba en una crònica de 1902 de la tradició de les falles. L’es- tons, el Ball Pla i la Bolangera). matinada. tUrisme cUltUraPeriodistes Exposició enrussos visiten el 3D a l’ArxiuPallars, l’Aran i Comarcal del’Alta Ribagorça l’Alt Urgell Redacció Redacció lleiDa la seu D’urgellDos equips de la televisió de L’Arxiu Comarcal de l’Alt Ur-Rússia, integrats per 6 perio- gell acull des d’avui i fins aldistes, han visitat aquest cap de 27 de juliol de 2012 l’exposi-setmana les comarques de l’Alta ció Els Pirineus en Profunditat,Ribagorça, la Val d’Aran i el Pa- fotografia estereoscòpia i 3D co-llars Sobirà per elaborar diver- produïda per l’Ajuntament desos reportatges relacionats amb Salardú, PyrenMuseu i l’IDA-l’oferta de turisme actiu i de sa- PA en el context dels actes or-lut de les comarques de Lleida, ganitzats per Picurt 2012.segons ha informat la Diputació. L’equipament constitueix Els dos equips de televisió un espai idoni per acollir l’ex-pertanyen al Canal 1, el primer posició, tant per les seves in-canal de televisió de Rússia, i novadores instal·lacions comal Canal Stream TV. El viatge pel fet que l’Arxiu Comarcalforma part d’un press trip or- és una institució pionera enganitzat per l’Agència Catala- la utilització de la tecnologiana de Turisme, per mitjà del 3D amb finalitats de difusióCentre de Promoció de Turis- del patrimoni documental ame de Rússia, i el recorregut través de la creació de dife-per les comarques lleidatanes rents productes basats en elha estat organitzat per l’Agèn- tractament i conversió infor-cia Catalana de Turisme en col· màtica de fotografies històri-laboració amb el Patronat de ques 2D a 3D.Turisme de la Diputació, Toris- La mostra s’inaugurame Val d’Aran i les oficines de aquesta tarda, a partir de lesturisme de l’Alta Ribagorça i vuit, a les instal·lacions dedel Pallars Sobirà. l’Arxiu Comarcal.

×