Diari del 10 de setembre de 2012

485 views

Published on

Aqui podeu consultar el diari d'avui en format PDF.
Que tingueu un Bondia¡¡ :)

Published in: News & Politics
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
485
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
1
Actions
Shares
0
Downloads
4
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Diari del 10 de setembre de 2012

  1. 1. DILLUNS, 10 DE SETEMBRE DEL 2012 / NÚM. 2.141 / ANY 9 ANDORRA Pàgines 6 i 7 “No podem pagar per jubilació més de tres vegades els diners que rebem” AVUI ÉS NOTÍCIA Pàgina 3 El president de la CASS, Josep Delga- diar establir un mínim d’anys per poder Les estacions d’esquí do, alerta que les pensions per jubilació cobrar la pensió de jubilació i que aug- mantindran les plantilles durant que es pagaran en el futur seran més mentar la cotització hauria de ser l’últi- aquesta temporada d’hivern baixes. A més, exposa que caldrà estu- ma de les mesures. T. M. Tati Masià ANDORRA Pàgina 8 Bartumeu aborda amb els socialistes suïssos l’acostament a la Unió Europea ANDORRA Pàgina 9 El sector turístic d’Encamp vol impulsar activitats per augmentar l’ocupació ANDORRA Pàgina 10 El Comú de Canillo aprova un increment dels preus d’algunes activitats CULTURA Pàgina 13 Aladern i Ballantine: dues visions de Santa Coloma a finals del segle XIX ESPORTS Pàgina 16 ESPORTS Pàgina 15 Bernat Guàrdia i Viktoria Giménez s’imposen en la Copa El VPC dóna la cara tot i que no pot evitar la derrota (15- 41) contra un rival, la Sant- El VPC dóna la cara Catalana disputada a Vallnord boiana, que mostra la seva superioritat. davant la Santboiana Torna al col·le amb nosaltresWWW.BONDIA.AD / TEL. 808 888 / FAX 828 888 La nostra especialitat, la tornada al col·le Amb servei de copisteria Tel.: +376 80 90 50 Carrer Maria Pla 29 AD500 Andorra la Vella A/e: carlin@andorra.ad
  2. 2. 2 D’INTERÈS DILLUNS, 10 DE SETEMBRE DEL 2012 EL TEMPS meteo@bondia.ad Continuen les tempestes Temperatures altes 07.28 h 20.11 h Després d’un cap de setmana variable amb tem- 9/22 pestes de tarda, avui continuarem amb una si- 11/25 10/23 tuació molt similar. La inestabilitat en alçada, ha de continuar i per tant també esperem que 12/26 12/26 8/16 les tempestes i xàfecs de tarda reapareixin ar- Quart minvant 13/28 reu dels Pirineus. No ha de ploure a tot arreu 14/29 de la mateixa manera però, la dinàmica per als propers dies ens indica que ha de continuar 12/30 regant-se el terreny i això és una bona notícia. 12/25 Al matí però, el cel estarà serè i no serà fins al 13/32 migdia que comenci a ennuvolar-se. Les tempe- ratures seran altes al centre del dia i amb les pre- dimecres cipitacions refrescaran a la nit i la matinada. El dimarts vent serà del sud-oest fluix i amb ràfegues mo- derades en el moment de les precipitacions. Que tinguin un BONDIA. RESTAURANT TIC-TAPA UN ESPAI CADA VEGADA MÉS... Fem ...MÉS AGRADABLE Aniversaris, comunions Comiat de solters/es Menú Diari Sopars d’empresa, etc. Menú Carta Tenim saló privat Menú del Xef Menjar per emportar-se Menú de Tapes Escaldes-Engordany Menú Mariscada Tel:+376 813 969 CUINA PERMANENT oberta de les 12.00 a les 2.30 h restaurantictapa@gmail.com Tic Tapa Rest.
  3. 3. Dilluns, 10 de setembre del 2012 3 neuLes estacions mantindran les plantillesdurant aquesta temporada d’hivernL’associació de monitors diu que, en algun cas, amb menys personal no es garantiria la seguretat g. s. m. s. c. Andorra la Vella nitors es manté. Tot i això, en re- Secnoa, Saetde i Ensisa lació amb el nombre de pisters,Les estacions d’esquí preve- asseguren que seguiran les normes exigeixen una xifrauen mantenir el mateix nivell mínima per a cada pista, i ende personal temporer que l’any amb la mateixa política aquest cas l’estació està al nivellpassat. Excepte Emap, que ja va de personal més baix. Per aquest motiu creuanunciar la intenció de reduir el que caldria augmentar el perso-nombre de treballadors que no nal que treballa a Secnoa.són fixos, la resta de pistes no Iriarte remarca que Quant a Emap, Iriarte va afir-variaran el volum de les seves Arcalís està sota mínims mar que pels comentaris que liplantilles. Aquest és el cas de han arribat podria ser que fosSecnoa, la societat que gestiona i aposta per augmentar viable aplicar algun tipus deOrdino-Arcalís, que preveu se- els llocs de treball reducció. Així va remarcar queguir amb la mateixa política de algunes opinions indiquen quepersonal que l’any passat. l’estació té una “sobrecàrrega La cònsol menor d’Ordino, estacions no és viable rebaixar de càrrecs”. Al mateix temps vaConsol Naudí, va explicar que el nombre de personal ja que lamentar que amb la fusió dela intenció de cara a la propera comportaria una reducció de la Secnoa i Emap al si de Vallnordtemporada d’esquí és mante- Pisters evacuant un ferit. seguretat a les pistes. Aquest és es van multiplicar el nombre denir-se en la línia de l’anterior. el cas d’Ordino-Arcalís que, se- “càrrecs i subcàrrecs”, un fetNaudí va remarcar que aques- sat” i que, per tant, “no es pre- jor de Canillo, Josep Mandicó, gons explica Iriarte, està “sota que va fer disparar la despesa enta política s’aplicarà “a tots els veu una reducció de personal ja va assenyalar al mes de juliol mínims”. El fet és que fa uns salaris. Per solucionar-ho, però,nivells” i que no es contractarà temporer”. De la seva banda, el que ara per ara no es preveu re- anys amb l’objectiu de controlar es va reduir en personal de base“ni més ni menys que els darrers cònsol major d’Encamp, Jordi duir la plantilla de personal, ja la despesa es va reduir la plan- quan el que cal, segons va re-hiverns”. En aquest sentit va ex- Mas, va declarar que “la situa- que això comportaria una dis- tilla. En el cas que es tornés a marcar, és retallar el nombre deplicar que “s’analitzaran les ne- ció és delicada a tot arreu” i que minució de la qualitat, i l’objec- produir una nova retallada, “no directius.cessitats i es contractarà”. per aquest motiu “tothom està tiu és just el contrari. Mandicó es podria garantir la seguretat En relació amb Grandvalira, La situació és similar a amb l’ai al cor”, tot i que va as- va indicar que la realitat és com- del client” en casos d’allau, eva- Iriarte va evitar pronunciar-seGrandvalira. El director general senyalar que la situació que viu plicada a tots els camps de neu i cuació o d’atenció a un ferit, va ja que desconeix la realitat dede Saetde, Joan Viladomat, es va Saetde és diferent de la d’Emap. que si la crisi es manté i no neva, explicar. Aquesta disminució es l’estació. Al mateix temps vaexpressar en els mateixos ter- Davant d’aquesta realitat, Mas Ensisa podria tenir problemes. va donar sobretot en el personal assenyalar que una iniciativames. El soci majoritari de la so- es va mostrar confiat que el con- Des de l’Associació An- que treballa en serveis com res- que seria positiva és reduir lescietat encampadana va indicar sell d’administració de l’estació dorrana de Monitors d’Esquí tauració, aparcaments o maqui- contractacions de treballadorsque l’estació es mantindrà “en “actuarà amb prudència”. (AAME), Víctor Iriarte va po- nistes de Ratrac, entre d’altres, extracomunitaris i ocupar mésla mateixa línia que l’any pas- Quant a Ensisa, el cònsol ma- sar en relleu que en algunes mentre que el col·lectiu de mo- gent d’Andorra.
  4. 4. 4 OPINIÓ DILLUNS, 10 DE SETEMBRE DEL 2012 EDITORIAL ENQUESTA DE LA SETMANA ¿Cal potenciar l’ensenyament de valors cívicsPersonal de les estacions a l’escola?Les estacions d’esquí han posat en relleu que, d’aquestes persones. Sempre es diu que des de Envia un SMS al 789 amb la tevaa grans trets, mantindran les plantilles res- les estacions han d’intentar ocupar més per-pecte als anys anteriors. Sembla, per tant, que sones que es trobin a l’atur, tot i que no cal resposta ENQ SI o bé ENQ NOes farà un esforç per mantenir els mateixos oblidar que determinades tasques que s’han Cada dimarts el resultat de l’enquesta es publicaràserveis que en les temporades passades, fet de dur a terme a les pistes són complexes i cal en aquest espai i entre els participants se sortejaranque cal destacar en temps de retallades. En una certa formació i, per tant, personal alta- tres lots de productesaquest sentit, s’ha de recordar l’important vo- ment qualificat. Tot i això, caldria potenciar per al bany.lum de feina que donen les estacions d’esquí, al màxim la formació de les persones que esja sigui amb personal fix o personal temporer, troben desocupades, no ja per a aquesta tem-i el que cal esperar, també, és que el programa porada vinent, sinó de cara al futur i tambéque aquest any s’ha endegat juntament entre amb l’objectiu que hi pugui haver una borsaSki Andorra i el Govern per formar persones de persones formades i susceptiblesque es troben inscrites al Servei d’Ocupa- de poder anar a treballar a les esta-ció serveixi per poder donar feina a alguna cions d’esquí. TRIBUNALes deixalles nuclears fera (capa d’aire, terra i aigua que dóna sos- teniment a la vida) durant més d’un milió aquesta suma Moscou vol construir encara 23 noves centrals més, sanejar zones contami- d’anys per garantir que no la contaminaran. nades al mar del Nord, convertit en un abo-PEIUS COTONAT No obstant això, molts creuen que aquestes cador de submarins nuclears, i desmantellar deixalles no suposen un perill més gran que submarins atòmics com el Kursk, enfonsat La font d’energia produïda per la fissió nu- també estan incloses en aquest grup. A les els dipòsits de materials radioactius que es amb 118 mariners a bord.clear és la que té més rendiment, i en els seus varetes de combustible gastat dels reactors es poden trobar de forma natural, és a dir, elsinicis semblà que seria la solució mundial per troben substàncies com el plutoni 239 (vida que ja existeixen a la naturalesa. El gran dipòsit de Nevada (EUA)obtenir energies potents que mantinguessin d’uns 4.400 anys) i el neptuni 237 (vida d’unssense traumes el creixement de la demanda. 2.130.000 anys). Per guardar aquests residus Alguns proposen la disposició dels resi- A sota de la muntanya de Yucca (Nevada)Però, malauradament, la fissió resultà ser al- cal garantir-los per milers d’anys fins que la dus en volums petits, enterrats a gran pro- es vol enterrar prop de 77.000 tones d’escom-tament contaminant i les deixalles nuclears radioactivitat baixi i deixi de ser perillosa. funditat dins de contenidors cilíndrics i dipo- braries radioactives en contenidors. L’opera-que en resulten mantenen el poder radioac- sitar-los a 4 o 5 km de profunditat a l’escorça ció es realitzaria amb garanties de seguretat,tiu durant centenars d’anys i generen no pocs b) Residus de mitjana o baixa activitat: granítica de la Terra. La calor que brolla pels combinant les barreres naturals amb acerproblemes per a la seva eliminació. Això fa emeten quantitats petites de radiació. Estan residus provoca la fusió del granit que envol- fortificat per dificultar la contaminació deque, cada vegada més, augmenti el rebuig formats per eines, roba dels operaris, peces ta el dipòsit i en refredar-se, recristal·litza se- les capes d’aigua subterrània i de l’ambient.social cap a aquesta energia. En el transcurs de recanvi, llots... de les centrals nuclears, or- gellant els materials radioactius. Tanmateix, La major part de la deixalla nuclear d’aquestde dotze mesos, una central nuclear de 1.000 ganismes d’investigació, indústries, etc. cal que la fusió parcial del granit es produeixi país està guardada sota centenars de centralsmegavats genera 25 tones de material irra- a temperatures que no destrueixin el cilindre nuclears i fàbriques militars. Per arribar adiat, entre les quals hi ha plutoni i americi, A la recerca de solucions i que el granit fos recristal·litzi completament. Yucca cal transportar la brossa en tren tra-elements que no es troben a la natura i que Aquest és un fenomen que porta milions vessant centenars de ciutats. Aquest projectesón subproductes de les centrals nuclears. El Molts països es troben a la cruïlla de la d’anys, però. Els resultats en experiments ha estat rebutjat per les autoritats locals i elsplutoni només té usos bèl·lics i es col·loca en recerca d’una solució per a les deixalles nu- de laboratori que simulen les condiciones de indis shoshons, que ocupaven el territori deels caps dels míssils ofensius; l’americi pot da- clears. Uns opten per mantenir els residus recristal·lització del granit han demostrat que Nevada centenars d’anys abans de l’existèn-nyar animals i plantes. enterrats en mines fins a trobar una solució el mecanisme proposat és viable. cia dels EUA i sempre han rebutjat una com- més satisfactòria. Els problemes brollen prin- pensació monetària per la terra, que conside- Tipus de residus radioactius cipalment de dos factors: Rússia, l’abocador nuclear més gran del ren sagrada. Ells afirmen: “La Mare Terra és món el més sagrat en les nostres creences religioses N’hi ha dos grups: 1) Els residus que generen calor, que pro- i enterrar deixalla nuclear no és acceptable”. vé dels radionúclids de vida curta, i que cal El projecte consisteix en què el parlament a) Residus d’alta activitat: emeten altes distribuir-los en petits recipients separats de rus ha autoritzat la importació de residus Els problema del residus nuclears, malgratdosis de radiació. Són restes que queden de la resta per un gran volum de roca. Aquesta radioactius per al seu emmagatzematge. aquestes dubtoses solucions, segueix en peules varetes d’urani combustible de les centrals limitació provoca un cost molt alt, tant ambi- Aquest fet pot convertir Rússia en l’abocador i, junt amb els recels derivats de la seguretat,nuclears i altres substàncies del reactor. Tam- ental com econòmic. nuclear més gran del món. En els propers deu fan que l’energia nuclear —que sembla, arabé es troben en les restes de la fabricació d’ar- anys, unes 20 mil tones de deixalles nuclears com ara, l’única que pot resoldre el problemames atòmiques. Algunes substàncies que res- 2) Els contaminants, dels radionúclids de procedents de 14 països arribaran als Urals de la manca d’energia— continuï sent perillo-ten en el procés miner de purificació d’urani vida molt llarga, que cal separar de la bios- a canvi de 21 mil milions de dòlars. Amb sa de dur a terme. Cartes al director Envia les teves cartes al director o les teves opinions a l’adreça electrònica director@bondia.ad Recorda que ens has de facilitar les teves dades, així com la parròquia de residència.El diari no es responsabilitza de les opinions expressades pels col.laboradors de la secció de Tribuna. L’opinió del BONDIA es reflecteix en el seu editorial.Perquè les vostres cartes al director o les vostres opinions puguin ser publicades, cal que ens faciliteu les vostres dades: nom i cognoms, passaport, telèfon i parròquia de residència. Dipòsit Legal AND. 114-2004DIRECTORI LA VEU DEL POBLE S. A. PRESIDENT Carles Naudi d’Areny-Plandolit SECRETARI Ferran Naudi d’Areny-Plandolit GERENT Thomas Kampfraat BONDIA DIRECTOR Marc Segalés CAP DE REDACCIÓ Marta Fernández REDACCIÓ Joan Josep Blasco, Mireia Suero, Esther Jover, Julià Rodríguez CORRECCIÓ M. Àngels Sala MAQUETACIÓ Lídia Jo, Cecilia Cogliati FOTOGRAFIA Tatiana Masià, Iñaki Rubio, COMERCIAL I ADMINISTRACIÓ Ricard Vallès, Isabel Diaz, Joan Nogueira, Meritxell Villanueva, Virginia Yáñez DISTRIBUCIÓ Premsa distribució TRANSPORT Trans Integral Seu SL. Carrer Maria Pla, 28, 1a planta. Andorra la Vella .Telèfon: 808 888 Fax: 828 888 Adreça electrònica: bondia@bondia.ad Web:www.bondia.ad
  5. 5. Dilluns, 10 de setembre del 2012 publicitat 5
  6. 6. 6 Dilluns, 10 de setembre del 2012 josep delgado, president de la caixa andorrana de seguretat social“No podem pagar per jubilació més de tres vegades els diners que rebem”El president de la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS), Josep Delgado, vegades els diners que estem rebent”. A més, Delgado afirma que s’hauràalerta que les pensions per jubilació que es pagaran en el futur seran més bai- d’estudiar establir un mínim d’anys per poder cobrar la pensió de jubilació ixes. “La situació actual és inassumible perquè no podem pagar més de tres que augmentar la cotització hauria de ser l’última de les mesures. tati masià JULIÀ RODRÍGUEZ Andorra la Vella compte que la nostra seguretat social és especialment generosaVostè porta tot just un any al perquè hi ha prestacions que nocapdavant de la CASS com a existeixen en altres llocs.president. ¿Quina és la situacióde la parapública? El que està clar és que el Go- Efectivament, fa tot just un vern s’haurà de fer càrrec d’al-any que em van nomenar. Quan gunes de les prestacions quevam entrar vam trobar una avui dóna la CASS. ¿No és així?previsió de dèficit a la branca El que voldria la CASS ésmalaltia de 40 milions d’euros, que l’Estat es fes càrrec en el seuquantitat que difícilment pot pressupost de les prestacionssuportar l’Estat andorrà i, per no contributives, algunes de lestant, vam veure que calia aplicar quals són més socials que no es-mesures. trictament mèdiques. En aquest I quant a la branca jubilació sentit, la Llei d’atenció social de-ens vam adonar que l’estudi finirà quines són les prestacionsactuarial fins i tot en l’escenari i com es financen.més pessimista, comparat ambla realitat, era optimista. Per ¿Tan dolenta per a la CASS haaixò hem encomanat un altre resultat la nova llei de la CASSestudi actuarial per actualitzar que s’hagi de reformar urgent-l’anterior i perquè ens digui no ment?només el que pot passar en els El gran defecte que té aquestapropers anys sinó també per- llei és que incrementa les pres-què doni una eina informàtica tacions sense preveure com esa la CASS per fer les previsi- pagaran. Per tant, haurien cal-ons. L’entrega d’aquest estudi gut tota una sèrie de mesureses preveu per al proper mes econòmiques per garantir el fi-d’octubre. nançament de les prestacions. Per exemple, es van abaixar elsLes mesures que s’han aplicat percentatges per considerar in-fins ara sembla que estan do- ¿Quin seria el dèficit anual as- sense tocar les cotitzacions. El vàlida una persona i es va incre-nant resultats i s’espera reduir “Si no fem res més del sumible per a les arques de la camí raonable seria aplicar ara mentar a la vegada el que ha deel dèficit per enguany un 25%. que hem fet fins ara els parapública? les mesures de contenció que la pagar la CASS, i no es va pre- El que hem volgut és apli- El que està clar és que, si no llei reculli i, si el dèficit continua veure com recaptar els diners.car mesures urgents abans que 30 milions de dèficit féssim res més del que hem fet sent massa elevat segons el Go- Això des d’un punt de vista tèc-s’aprovi la modificació de la Llei anirien creixent” fins ara, aquests 30 milions ani- vern, l’augment de les cotitza- nic i molt neutre.de la CASS, unes adreçades a es- rien creixent perquè hi ha par- cions podria ser una mesura atalviar diners i altres per cobrir tides que es van incrementant tenir en compte. La meva sensa- L’augment dels controls pernecessitats socials. Ara, les pro- “Si es treuen cada any, per exemple, les inva- ció és que aquesta hauria de ser evitar abusos també ha contri-jeccions que tenim diuen que prestacions només seran lideses. Per això hem preparat l’última de les mesures, un cop buït a baixar el dèficit.ens podem quedar amb un dè- una bateria de possibles mesures haguem racionalitzat tot el que Els nostres metges el que fanficit just per sota dels 30 milions aquelles que ja no es amb 78 ítems que hem tramès al puguem. és veure si les baixes es conside-d’euros. donen en altres països” Govern perquè digui quines són ren adequades. En aquest àmbit Per tant, sent una mica més les adients en aquests moments El temor que hi ha entre la ciu- no ens aniria malament donarestrictes en els controls i fent i les tirin endavant. tadania és que tot siguin reta- més pes a aquest departament ientendre als metges que ens “Creiem que s’hauria Amb les noves mesures que llades de serveis. també que hi hagués un inspec-han d’ajudar i que no tinguin la d’augmentar l’edat de es prenguin a la Llei de la CASS El principi bàsic és no treure tor amb experiència contrastadamàniga tan ampla com tradicio- veurem on ens podem situar pel drets i si s’han de tocar prestaci- fora d’Andorra que ens avalu-nalment s’ha tingut, hem acon- jubilació, però no hem que fa a dèficit. Tot i així no veig ons només es fa en aquelles que és, que és el que es vol des delseguit un estalvi que no està dit fins a quants anys” com podrem baixar de poc més estem veient que en altres països ministeri. Crec que la poblaciómalament. de 20 milions d’euros de dèficit ja no es donen. S’ha de tenir en ja s’està conscienciant que els
  7. 7. Dilluns, 10 de setembre del 2012 andorra 7diners públics es poden acabar, TATI MASIÀ Aquí les palanques són po-com es veu als països veïns, i ques, es podria incrementaraixò ens ajuda també a nosaltres. l’edat de jubilació i variar elPer mi també és primordial que valor del punt perquè estemhi hagi una conscienciació dels pagant els punts comprats a uncol·lectius mèdics. En aquest rendiment caríssim. Això im-sentit, després de l’últim conve- plica que en el futur les pensi-ni que s’ha firmat ara és normal ons tendiran a ser més baixes,que els metges de la CASS els però és que la situació actual ésdiguin als de fora ‘veniu i par- inassumible perquè no podemlem-ne’, una cosa que no havia pagar més de tres vegades elspassat mai. Així poden tenir un diners que rebem. A més, s’hacanvi d’impressions o parlar de de veure també quants anystemes concrets. són necessaris per tenir dret de jubilació.¿Així es pot posar fi, suposo, a I ens hem de plantejar si, perl’excès de proves mèdiques que exemple, una persona que hagihi havia fins ara? treballat només deu anys al país Nosaltres pensem que hi ha- té dret a jubilació. També ensvia un excés de proves i de con- preocupa molt que una personasultes, o sigui que s’han sobre- invàlida que arribi als 65 anysdimensionat els actes mèdics. I continuï cobrant la seva pen-és que els metges d’aquí s’han sió d’invalidesa, i que aquestaacostumat amb els anys, comque ningú els posava cap mena “L’any vinent es farà la llei que no es va fer el 2009 sigui superior a la que tindria amb els seus punts de vellesade condicionant, a fer les proves sobre com invertir els fons de reserva de la CASS” adquirits. I és que les pensionso les consultes que considera- d’invalidesa ens estan costantven necessàries. Per això és bo ¿Estan suficientment controlades les inversi- menys, i passa igual quan pugen. Així, l’any molts diners mentre la personaque ara hi hagi una col·laboració ons dels fons de reserva avui dia com perquè passat vam estar una mica per sota del zero per arriba a l’edat de jubilació, peròamb ells que abans mai havia no hi hagi possibles pèrdues, com va passar cent, o sigui que no vam tenir pèrdues significa- també després. És una situacióexistit i també que se’ls mesu- algun cop en els últims anys? tives però tampoc beneficis. Aquest any, al mes injusta respecte de les personesri mensualment comparant els Aquest consell d’administració vol que s’ela- d’agost estem al voltant del 4%. És normal que que han treballat i que, quan esactes que fa cadascú. Si mai de- bori la llei que no es va fer l’any 2009 perquè les aquesta xifra vagi fluctuant per la pròpia diversifi- jubilen, cobren menys. Aquestatectem que hi ha un abús ens regles de joc de com es gestionen els fons de re- cació que s’aplica. és una partida important i crei-podem plantejar en el futur serva siguin adequades, transparents i sotmeses xent en el temps.dotar-nos de les eines perquè al control més elevat que hi pugui haver. Nosal- ¿Com és que la informació que demanava elhi hagi metges amb les quals la tres i el Govern tenim clar que aquesta llei es farà Consell General es va quedar en algun mo- També hi ha pensions desorbi-CASS no convencioni. l’any vinent i és en aquest text on ha de quedar ment en un armari del Govern, com va afirmar tades per l’adquisició massiva molt clar què s’ha de fer amb els fons de reser- l’oposició política a la cambra legislativa? de punts.A més, hi ha actes mèdics que ves: tipus d’inversió i risc que es pot assumir, el El que jo puc dir és que cada trimestre la CASS Ara ja no es poden comprarcosten més aquí que a fora, el tipus de control i el paper que juga la CASS, el elabora un informe que recull també el rendiment punts d’aquesta manera. Peròque suposa una despesa extra Govern i el Consell General, etc. dels fons de reserves, que nosaltres enviem al una altra de les mesures pos-per a la CASS. El que estem fent ara és treballar amb una ma- Govern i aquest a Sindicatura, i aquest al cap de sibles és que es pugui establir El ministeri de Salut està fent nera de funcionar que està escrita i que ens obli- la majoria i al cap de l’oposició i als membres de una pensió màxima, que arauna feina en aquest sentit plan- ga, iniciativa que va posar en marxa el president la comissió legislativa de finances. està en uns 3.000 euros en al-tejant-se quines coses s’han de Francesc Gran quan estava al capdavant de la tres països. En tot cas s’hauriafer fora d’Andorra i quines no CASS. Hi ha un mandat de gestió que és d’obli- Algunes entitats com AD800 estan demanant de veure també com tractaríemperquè ens trobem amb la con- gat compliment, Així, els set bancs on tenim més transparència a la CASS. els drets ja adquirits perquè hitradicció que pot ser més barat disposats els fons —els cinc andorrans i els dos Nosaltres estem tenint en compte aques- ha algunes persones, no massa,anar a l’exterior. francesos— gestionen els diners segons aquest ta demanda. Només cal veure la nostra pàgina que cobren més d’aquesta xifra. mandat que, a grans trets, diu que hem de ser web, on la informació és avui molt més detalladaTambé s’han endurit els requi- prudents i com a màxim es pot invertir el 25% en que fa un any. De fet, hi ha poca cosa que no es- El més aconsellable seria,sits per accedir a determinats renda variable. Aquesta, a més, ha de ser d’alta tigui penjada en aquesta pàgina. Com he dit, els doncs, fer-se un pla de jubila-serveis, com la fisioteràpia, qualitat, triple A, doble A, A o com a molt poc representants de la ciutadania trimestralment sa- ció que complementi la pensiói això ha originat que baixi triple B, que són accions i bons segurs. ben pràcticament tot el que passa a la CASS. A que rebrem de la CASS, coml’activitat dels professionals A més, s’ha de fer diversificant, cosa que vol més, crec que sóc un president molt comunica- vostè ja va dir en una entrevis-d’aquest àmbit. dir que no hi ha d’haver concentració ni de risc tiu, tot i que no faci entrevistes cada dia. Sempre ta radiofònica en unes declara- No hi ha hagut restricció en país ni de risc entitat. Es tracta, doncs, que els procuro donar la informació que se’m demana. cions que van aixecar polèmi-aquest àmbit. El que ha passat ous no estiguin tots en el mateix paner, sinó que Per això m’és molt difícil dir com podem ser més ca.fins ara és que quan un metge estiguin repartits. Per això crec que un dels as- transparents del que som. En aquest sentit, si hi Els que tenim al voltant dereceptava renovacions de fisi- pectes importants de la futura llei que es faci és ha informació que creiem que s’ha de donar en cinquanta anys d’edat avui diaoteràpia sempre s’acceptaven. determinar quin risc li hem d’atorgar a Andorra. el futur, doncs ho farem. I també ens agradaria no podem buscar alternativesAra la primera tanda no es re- que la llei que es farà l’any vinent estipuli quin a la pensió pública. El que jovisa però sí les següents, i si fan ¿Les inversions de la CASS estan donant els tipus d’informació s’ha de lliurar, que és tota pel recomanava és que aquells quefalta més sessions, doncs s’ator- resultats desitjables en un context econòmic que fa al Govern i al Consell. Per això penso que són joves i encara estan a tempsguen. El que sí que és cert és que tan negatiu com l’actual? només no és públic tot allò que afecta la confi- d’estalviar, que ho facin. I ésels propis metges, quan veuen El que estem veient és que aquest concepte dencialitat de les persones. Crec que som l’or- que no hem de pensar que tanque es controla més des de la de prudència funciona. Quan les borses baixen ganisme públic que més informació dóna amb sols amb la pensió que tindremCASS, ja no recepten tan fàcil- molt els fons de la CASS també ho fan, però diferència. de la CASS es podrà viure.ment les sessions addicionals Per això la gent ha de saberde fisioteràpia. Estem entrant en que la pensió només és una partaquesta dinàmica, que s’ha de que la CASS no ha dit la xifra el Govern i el Parlament. En tot exemple, augmentar de 65 a 67 del que necessitarà quan arribiconsiderar com a normal. de 67 anys, sinó que tan sols es cas, les mesures més potents anys l’edat de jubilació, i serà a l’edat de jubilació. Es tracta recomana modificar l’edat de són les que el propi cap de Go- aleshores quan s’haurà de pren- d’estalviar com feien els nostresA més de l’increment de l’edat jubilació. És evident que aques- vern ja ha manifestat. Això sí, dre una decisió. avis, cosa que ja s’ha entès a al-de jubilació i de les cotitzaci- ta és una de les mesures possi- la majoria es fan per reduir el tres països. El que no feia, però,ons, ¿quines altres propostes bles perquè s’està implantant ja cost sanitari. En aquest sentit, I, pel que fa a la branca de ve- en aquella entrevista és una odafan vostès al ministeri per re- a altres països. El que no puc quan tinguem l’eina informàti- llesa de la CASS, ¿quines al- perquè la gent vagi als bancs oduir el dèficit? dir és quines són les mesures ca de l’estudi actuarial es podrà tres mesures es podrien aplicar a les companyies d’asseguran- El primer que he de dir és per una qüestió de cortesia amb veure com afecta al sistema, per per salvaguardar el sistema? ces per fer plans privats.
  8. 8. 8 andorra Dilluns, 10 de setembre del 2012 formacions polítiquesBartumeu aborda amb els socialistessuïssos l’acostament a la Unió EuropeaDes del PS suís insisteixen que l’actual model de relacions amb la UE ha quedat esgotat ps Redacció Andorra la Vella dels titulars de comptes d’es- trangers no residents a la Confe- Ambdues formacionsEl president del grup parlamen- deració Helvètica per un impost polítiques han acordattari socialdemòcrata, Jaume Bar- que permet mantenir el secret.tumeu, ha pres part aquest cap Els socialistes suïssos volen mantenir una líniade setmana en el congrés del avançar cap a unes relacions d’intercanvi d’informacióPartit Socialista suís i ha aprofi- de plena col·laboració amb latat la seva estada a Lugano per comunitat internacional i en elsmantenir diferents reunions en debats del congrés han estat hesió plena de la Confederacióquè, bàsicament, s’ha abordat la molt presents els joves socialis- Helvètica a la Unió Europea.qüestió de la relació d’ambdós tes (JUSOS), que han endegat En la reunió, Bartumeu vapaïsos amb la Unió Europea. una campanya per convocar exposar quina és la posició dels Dissabte al vespre es va re- un referèndum que rebutgi els socialdemòcrates en el procésunir amb els parlamentaris su- acords que ha firmat Suïssa amb d’acostament d’Andorra a Eu-ïssos Susanne Leutenegger i Anglaterra, Alemanya i Àustria, ropa fent especial referència aRoberto Zanetti, que segueixen que permeten mantenir el secret l’acord monetari i a la via quemolt directament les qüestions bancari. s’està explorant per participar alde regulació bancària, imposició A la reunió també hi van mercat interior.dels dipòsits bancaris i relacions participar Peter Hug, secreta- Bartumeu amb representants del PS suís. Finalment es va acordareconòmiques internacionals. ri internacional dels socialistes mantenir oberta una línia d’in-Ambdós van exposar a Bartu- suïssos, i Stefan Hostettler, se- pea ha quedat esgotat en la me- congrés de Lugano ha aprovat tercanvi d’informació entremeu la posició del PS suís, que cretari general del partit, que sura que Brussel·les no accepta uns nous punts programàtics ambdues formacions i reforçarno accepta substituir la transpa- van exposar a Bartumeu que nous acords bilaterals en àmbits del Partit Socialista suís en els la col·laboració en el marc de larència en l’activitat financera per consideren que l’actual model concrets de les relacions econò- quals es defensa iniciar un pro- participació al Partit Socialistauna imposició sobre els dipòsits de relacions amb la Unió Euro- miques. Precisament per això el cés que hauria de portar a l’ad- Europeu. mobilitat valls de canilloCrida a respectar les normes Tancament del Familyen la zona del col·legi Janer Park i el Kàrting Redacció Andorra la Vella el 16 de setembre únicament Redacció Andorra la Vella seguretat. Així, es recorda que i les parades a la banda esquer- per esdeveniments concertats. s’autoritza l’estacionament tem- ra resten totalment prohibits en Les valls de Canillo comencen D’altra banda, el Golf SoldeuArran de l’inici del curs escolar poral des de la parada del bus tractar-se d’una zona de segure- a acomiadar l’estiu amb un ba- i el Bike Park Soldeu continu-el Comú d’Andorra la Vella fa comunal fins a la cruïlla amb el tat del trànsit de vianants i que lanç positiu, tal com assenyalen aran la seva activitat fins a fi-una crida als pares dels alum- carrer del Cedre, de dos quarts no es pot estacionar cotxes da- des de Grandvalira. D’aquesta nals de setembre. En el cas delnes del col·legi Janer perquè res- de nou a les nou del matí i de munt les voravies, entre d’altres. manera, demà el Family Park Bike Park Soldeu, el telecabinapectin les normes i les mesures dos quarts de cinc a les cinc de Tal com destaquen des de la Canillo i el Kàrting Marc Gené quedarà obert tots els dies de lapreses pel servei de Circulació la tarda. També recorden que les corporació, el fet que cada any El Tarter donaran per finalit- setmana. Pel que fa al camp deper tal d’agilitar el trànsit en aturades en doble fila estan pro- hi hagi més alumnes al centre fa zada la temporada d’estiu. El golf, aquest mes hi ha previstosaquesta zona i augmentar-ne la hibides, que els estacionaments que la mobilitat es compliqui. Kàrting romandrà obert fins diferents esdeveniments. w w w.inlingua.ad CROSSING LANGUAGE BARRIERS anglès francès alemany italià català castellà i també: àrab, japonès, xinès, rus… F es el test de nivell gr atuïtament a: w w w.in lin g u a .a d NOU C UR S inlingua Central Plaça Rebés, 4 inlingua Escaldes Plaça de l’Església inlingua Sant Julià Carrer de les Escoles, 28 inlingua Encamp Carretera de Vila 2012-2013 AD500 Andorra la Vella AD700 Escaldes-Engordany AD600 Sant Julià de Lòria AD200 Encamp central@inlingua.ad escaldes@inlingua.ad santjulia@inlingua.ad encamp@inlingua.ad Tel. (+376) 80 70 60 Tel. (+376) 86 61 11 Tel. (+376) 84 12 22 Tel. (+376) 83 27 40 inlingua Andorra | Plaça Rebés, 4 AD500 Andorra la Vella | Tel. 80 70 60 | inlingua@inlingua.ad
  9. 9. Dilluns, 10 de setembre del 2012 andorra 9 encampEl sector turístic vol impulsar activitatsper augmentar l’ocupació durant l’estiuEls empresaris del Pas estudien posar en marxa un club d’hípica i un circuit de BTT l’any que ve bondia m. s. c. Andorra la Vella ten l’elevada afluència registra- tament quina mena d’activitat da al Funicamp. Des del sector es vol oferir. De moment es des-La poca ocupació registrada hoteler de la parròquia afegei- coneix la inversió que requeririaals hotels d’Encamp durant els xen que “si hi ha més activitats a el projecte i el lloc on s’ubicaria.mesos d’estiu (la més baixa del Canillo, els turistes prefereixen En tot cas, Carrié es mostra con-Principat) està fortament relaci- allotjar-se en un establiment que vençut que “avui hi ha una crisionada amb la manca d’activitats estigui a prop, a la parròquia”. global i cal fer el màxim de cosesd’oci que ofereix la parròquia. La mateixa situació es viu al possible perquè la gent no pugiAixí ho indica el sector turístic Pas de la Casa. Segons indica el i marxi sinó que pernocti”. Car-encampadà. Les xifres són cla- president de la Iniciativa Publi- rié va evitar llançar cap mena deres. Els establiments hotelers citària, Jean-Jacques Carrié, “si crítica vers la passivitat de Sa-van registrar a l’agost una ocu- volem més ocupació a l’estiu cal etde durant l’estiu ja que “el quepació del 36,99% mentre que en impulsar animacions a les pis- cal fer és asseure’s en una taula iparròquies com Canillo va arri- tes”. I des de l’entitat ha sorgit la parlar del futur”.bar al 77,83%. idea de posar en marxa un con- Ara, però, els empresaris “A l’estiu tenim un 60% junt d’atraccions encaminades a del Pas estan treballant en l’or-menys de clients que a l’hivern”, fer que els visitants pernoctin en ganització de la fira de l’esquíremarquen des d’un hotel situat comptes de fer estades d’un dia que tindrà lloc durant els tres oal poble d’Encamp. L’ocupació al nucli. Algunes idees que han El Funicamp ha estat una de les activitats d’aquest any. quatre primers dies de l’obertu-que han registrat aquesta tem- començat a sorgir són la creació ra de les pistes. Els comerciantsporada s’ha mantingut similar d’un club d’hípica, que perme- Tot i això, els empresaris van és impulsar el projecte de forma compten amb la col·laboracióa la de l’any anterior. “No hi ha tria organitzar visites fins al llac decidir ajornar-ho per l’any que conjunta amb l’estació d’esquí i del Comú i Saetde per impul-clients”, remarquen. Al mateix o a d’altres llocs d’interès, i un ve ja que això permetrà efectuar el Comú. Per aquest motiu, des sar-ho ja que cal una inversiótemps es mostren convençuts circuit de BTT. les obres necessàries per desen- de la Iniciativa Publicitària s’es- important en publicitat per do-que “com més activitats s’oferei- De fet, la iniciativa es volia volupar aquest tipus d’activitats pera arribar a un acord amb la nar a conèixer l’esdeveniment axin, millor”, i en aquest sentit ci- posar en marxa de cara a l’estiu. de forma definitiva. La intenció resta de parts per definir exac- França. Quin és el vostre impost ? Govern d’Andorra L’Administració tributària recorda als obligats tributaris que durant aquest mes de setembre han d’efectuar el pagament a compte de la liquidació corresponent al període impositiu que estigués en curs l’1 de setembre dels impostos següents:  impost sobre societats (IS)  impost sobre la renda de les activitats econòmiques (IAE)  impost sobre la renda dels no-residents fiscals amb establiment permanent (IRNR) Més informació: Administració tributària Baixada del Molí, 26 Tel. +376 885 005 www.impostos.ad AD500 Andorra la Vella Atenció telefònica: 147 impostos@govern.ad (al costat d’Andorra Televisió)
  10. 10. 10 andorra Dilluns, 10 de setembre del 2012 canillo caldea El Comú aprova un augment t. m. del preu d’algunes activitats La corporació estudia reduir la subvenció que destina a l’escola bressol tati masià agències canillo El Consell del Comú de Canillo va aprovar ahir la modificació dels preus públics. Tal com va assenyalar la consellera de Social i Joventut, Sandra Balcón, s’han hagut d’apujar els preus d’algu- nes activitats perquè ha calgut El director de Caldea, Carles Pascuet. reduir les subvencions de la cor- poració. A més, la consellera va reconèixer que la comissió de Social està estudiant si cal retallar 50.000 visitants el la subvenció de l’escola bressol i com es podria fer per alleuge- rir-ne l’impacte sobre les famílies. primer any a l’ampliació Balcón va indicar que les ne- agències cessitats de contenció de la des- Andorra la Vella tius i fires per tal de donar a pesa porten al Comú a haver de conèixer el nou producte. Els reduir aquestes subvencions. El director general de Caldea, mercats prioritaris que s’han Respecte l’escola bressol va expli- Els consellers de Canillo en la sessió d’ahir. Carles Pascuet, ha indicat que fixat per buscar clients són car que per cada nen la corpora- la previsió del pla de negoci és Espanya, França, Regne Unit, ció ha d’assumir al voltant de 700 de 61 euros a 65, i els que hi van Amb uns ingressos de 4.238.816 que el nou centre rebi al vol- Alemanya i Rússia. euros, mentre que els pares en pa- matí i tarda veuran augmentar euros i unes despeses de 3.618.278 tant de 50.000 visitants durant L’ampliació de Caldea supo- guen poc més de 300. És per això la quota de 79 a 85 euros. Quant euros, la primera meitat de l’any el primer any d’obertura, que sarà la creació d’un nou centre que va indicar que si es rebaixa a l’esplai de vacances i a l’esplai es tanca amb un resultat positiu s’haurien de sumar als 350.000 menys lúdic i més de benestar la subvenció pot haver-hi un im- ocasional es mantenen els preus de 620.537 euros. Això es deu, que té actualment el termolú- integral. En aquests moments, pacte important per a les famílies. ja que la subvenció ja és inferior. en gran part, a la contenció de dic. s’estan acabant de decidir as- Per aquest motiu vol estudiar-ho L’altra activitat que s’encarirà les inversions, ja que només s’ha A més a més, Pascuet ex- pectes com el nom del nou bé abans d’apujar els preus. és el tai-txi per a gent gran, que executat el 9%. De cara el 2013, posa que les obres van a bon centre i la política de preus. Els nous preus públics pre- s’apuja un 10%, i per tant es pa- l’objectiu de la corporació és re- ritme, però reconeix que serà El que sí que ja s’ha fixat és veuen un increment del 7% de garan 35,75 euros per a l’activitat. duir el pressupost sensiblement. difícil que es pugui obrir du- l’aforament que tindrà la nova l’esplai infantil. Fins ara el Comú Els tallers culturals, com talla de Tot i que es voldria rebaixar un rant el mes de desembre, i que instal·lació, que serà de 208 subvencionava un 57% de l’ac- fusta i informàtica, també s’in- 20% finalment s’optarà per dei- es pot haver d’ajornar fins al persones enfront les 750 per- tivitat i s’ha decidit rebaixar-ho crementaran un 10% per la baixa xar-lo en els 9 milions d’euros. El gener. sones simultànies que poden al 50%. Així, els nens que van a participació en les activitats. Comú també va aprovar rebaixar El dia 15 d’aquest mes accedir a l’actual Caldea. I és l’esplai del matí passaran de pa- També ahir es van aprovar la cessió obligatòria en sòl urbà l’equip comercial iniciarà les que en el nou centre no hi hau- gar 29 euros a 31, els de les tardes els comptes del segon trimestre. consolidat al 5%. visites a intermediaris, recep- rà límit de temps de l’estada. Dimecres Xalet Fontaneda MATRICULA OBERTA AMB HIPNOSI Amb una sola sessió de hipnosi seràs un exfumador per a sempre, RESIDÈNCIA DE DIA sense “mono”, sense ansietat, irritabilitat o engreixar-te. Sessió: Dimecres a l’Hotel Plaza per a gent gran Hora: 20:15 h C/ Maria Pla, 19-21 AD 500 Centre Mosaic: Av. Meritxell 99 2º 2ª Andorra la Vella AD 500 www.centremosaic.com • info@centremosaic.com Entorn familiar amb molt caliu Telèfon (+376) 36 38 40 / xaletf@gmail.com Places limitades • Inscripcions Tel: 82 90 60 Necessitem auxiliar amb titulacióGuia de serveis
  11. 11. Dilluns, 10 de setembre del 2012 publicitat 11 Buffet lliure 9,90 € 828 138 868 585 359 817 de diumenge a dijous tancat a la nit
  12. 12. 12 DILLUNS, 10 DE SETEMBRE DEL 2012 LA SEU D’URGELL ALTA RIBAGORÇAProgrés exigeix que s’aturi el AGÈNCIESprograma de contraprestacionsLa formació qualifica aquesta iniciativa d’ “atemptat a la dignitat” PROGRÉS REDACCIÓ LA SEU D’URGELL va assenyalar com a “molt greu” que la regidora de Serveis SocialsEl grup de PSC-Progrés a l’Ajun- digui que “res és a canvi de res”,tament de la Seu d’Urgell ha ex- una expressió que considera prò-pressat el seu rebuig “total” a pia del Tea Party del Partit Repu- Un dels plafons amb poemes instal·lats a Boí.les mesures de contraprestació blicà nord-americà i lluny de lasocial a canvi d’ajuts econòmicsque va presentar la setmana pas- concepció de solidaritat i justícia social que els Serveis Socials han Boí dedica un carrer del municipi a la poesiasada el Consorci d’Atenció a les aplicat els últims anys.Persones de l’Alt Urgell. Per tot això, des de Progrés El principal grup de l’oposi- s’exigeix a l’alcalde, Albert Ba-ció, a través d’un comunicat, ha talla, que “deixi sobre la taula AGÈNCIESmanifestat la seva “estupefac- aquesta mesura que a més d’im- VALL DE BOÍ Eder, Francisco Javier Irazokició” davant un projecte que qua- provisada i de difícil aplicació és i Diego Vasallo, i dels textoslifica “d’atemptat a la dignitat” manifestament injusta”, i s’insta L’Associació Ribagorça Ro- escrits n’hi ha cinc en castellài més “propi de l’extrema dreta Òscar Ordeig. l’equip de govern municipal a fer mànica ha dedicat un carrer i un en basc.que d’un ajuntament democrà- plans pioners per a la reinserció a la poesia i a reivindicar el Els veïns de la vall van tri-tic que busca la cohesió social de I en aquest sentit va manifestar social facilitant oportunitats de valor de la bellesa a la locali- ar una paraula o concepte i elsla seva ciutat”. que “no es pot estigmatitzar la formació i d’ocupació real a les tat de Boí, a l’Alta Ribagorça. poetes han escrit un poema en El portaveu de Progrés, Òscar pobresa, ni els pobres, ni les famí- persones amb dificultats. Aquest projecte consisteix a relació amb les expressions tri-Ordeig, va recordar que els ser- lies amb dificultats”. En aquest sentit, Ordeig va cobrir espais urbans amb po- ades pels habitants de la vall.veis socials i el sistema d’ajuts es- Així mateix, la formació va destacar que “una ciutat com la emes d’escriptors i composi- Es vol que aquesta iniciativatablerts amb unes normes objecti- qüestionar que s’equipari el fet Seu no pot assenyalar amb el dit tors contemporanis. sigui un reclam turístic juntves “formen part dels drets dels d’haver de recórrer als serveis les famílies amb dificultats, sinó Els primers poemes són de amb el paisatge i les esglésiesciutadans d’un país democràtic i socials amb un delicte o falta que amb discreció, dedicació i efi- poetes bascos i navarresos: romàniques i que cada any s’hiavançat com el nostre; drets que lleu, a les quals el jutge atribueix càcia se les ha d’ajudar per poder Karmelo Iribarren, Pablo Ca- incorporin nous poemes d’al-la mateixa Constitució reconeix”. penes de treball a la comunitat, i millorar la seva situació”. sares, Harkaitz Cano, Ramón tres indrets i llengües. CERTÀMENS PUNT ÒMNIA SOLIDARITAT AJUNTAMENT DE LA SEU D’URGELL La JNC i CDC Nou taller lliuren el 14è d’informàtica premi Estel a avançada per Picurt a gent gran REDACCIÓ REDACCIÓ LA SEU D’URGELL LA SEU D’URGELL La Joventut Nacionalista de El Punt Òmnia de la Seu d’Ur- Catalunya (JNC) i Convergèn- gell ha organitzat per a aques- cia Democràtica de Catalunya ta tardor un taller d’informà- (CDC) de l’Alt Urgell van lliu- tica avançada per a gent gran rar ahir, a la Torre de Solsona, que s’iniciarà el mes d’octubre el Premi Estel 2012, que en- i s’impartirà en dos dies dife- guany ha recaigut a la Mostra rents. Aquest curs avançat i de cinema de muntanya dels de reciclatge a la informàtica Pirineus (Picurt). es desenvoluparà els dijous Aquest guardó fou implantat d’11 a 12 del migdia o els di- Xec de 440€ per a Aliments per la Solidaritat fa 14 anys amb la voluntat de reconèixer la tasca de persones vendres de 10 a 11 del matí. El taller va dirigit a persones El programa Carretera i Manta de RàdioSeu, di- dari de 440 euros al projecte local Aliments per i col·lectius que treballen en el a partir de 60 anys i s’inicia- rigit i presentat per Ignasi Cervera, ha tancat ja la Solidaritat, fruit de les més de 2.330 trucades seu dia a dia i des del territori rà el dijous 4 d’octubre. Les la temporada. Ho ha fet tornant a batre rècords i missatges que ha rebut dels oients, segons ha a favor de la llengua i la cultura inscripcions es formalitzaran de participació i amb la donació d’un xec soli- informat l’Ajuntament. catalana, i de l’enfortiment i la entre el 17 i 21 de setembre a construcció del país. l’OAC de la Seu.

×