Poema
- 4. l’amiga que té el rostre un xiquet bru
i els llavis del color de la rosella
- 5. I des del jorn que em deia un mot gentil
enyoro el brill de se mirada viva
- 6. el dolç mirar d’aquella noia humil
que a voltes desvé tota pensativa
- 7. Era en el temps en el que el sol és mes
daurat
- 11. ara fa un any, el sol de la tardor
ruixava els camps de llum meravellosa.