Successfully reported this slideshow.
We use your LinkedIn profile and activity data to personalize ads and to show you more relevant ads. You can change your ad preferences anytime.
Organització Política i         Administrativa de l’Estat:                 Tema 7   L’Administració local. Ens que la inte...
Tema 71.L’administació local.2.Ens que la integren.3.La llei de bases del règim local.4.La regulació del règim local a Cat...
1.L’Administració localProcés d’evolució històrica.    Els municipis han estat habitualment descentralitzacions de l’estat...
1.L’Administració localL’admistració local és part de l’administració pública i es troba integradaper ens polítics menors ...
1.L’Administració localPrincipis constitucionals:    Ens territorials i la seva autonomia.    Solidaritat de nacionalitats...
2.Ens que integren l’Administració localEntitats locals territorial (art. 3.1 LRBRL)      El municipi.      La província. ...
2.Ens que integren l’Administració localDistinció entre ens territorials i no territorials.Conceptes de cadascuna de les e...
3.Referències normatives estatals. La Lleide bases del règim localCE Títol VIII Capítol II. Reconeixement de l’autonomia l...
4.La regulació del règim local a CatalunyaConcepció àmplia del títol competencial de la CE        Competència compartida. ...
4.La regulació del règim local a CatalunyaEl desplegament de l’EAC demana noves lleis, però demoment:Text Refós de la Llei...
4.La regulació del règim local a CatalunyaOrganització territorial de Catalunya (arts. 1, 2 i 3 LMRLC)     “Els municipis ...
4.La regulació del règim local a CatalunyaCom a administracions públiques corresponen als ens locals territorials deCatalu...
4.La regulació del règim local a CatalunyaPrerrogatives dels ens locals territorials de Catalunya:    La de presumpció de ...
4.La regulació del règim local a CatalunyaCompetències dels ens locals:     Les que les lleis determinen. Aquestes competè...
5. El municipiArt. 137 CE: “L’Estat s’organitza territorialment en municipis, en províncies i en les comunitatsautònomes q...
6. Òrgans de representació política i laseva designació.Art. 47 LMRLC: “El govern i ladministració municipals corresponen ...
6. Òrgans de representació política i laseva designació.Grups municipals:   Potestatius (-20mil) o obligatoris (+20mil)   ...
6. Òrgans de representació política i laseva designació.Ple:   Format per tots els regidors i presidit per l’Alcalde (art....
6. Òrgans de representació política i laseva designació.Alcalde o alcaldessa:   Presidència de la corporació.   Atribucion...
6. Òrgans de representació política i laseva designació.Junta de Govern Local / Comissió de Govern:    Alcalde + màx 1/3 d...
6. Òrgans de representació política i laseva designació.Comissió Especial de Comptes:   Examina, estudia i informa dels co...
6. Òrgans de representació política i laseva designació.Òrgans complementaris:     Síndic municipal de greuges.     Comiss...
7. Competències municipals.Competències genèriques: àmbits materials i principis.Serveis mínims:     Tots els municipis   ...
8. Règims municipals especialsPrevisions legals.Art. 72 LMRLC:      Règim de Consell Obert      Muntanya      Turístics   ...
8. Règims municipals especialsConsell Obert (art. 73 LMRLC):   <100 habitants.   o tradició, o <250hab. i característiques...
8. Règims municipals especialsMunicipis de muntanya (art. 74 LMRLC):   Municipis de comarques de muntanya: Alta Ribagorça,...
8. Règims municipals especialsMunicipis turístics (art. 75 LMRLC):   La mitjana ponderada anual de població turística sigu...
8. Règims municipals especialsMunicipis històricoartístics (art. 76 LMRLC):   Siguin declarats conjunt històric.   Tinguin...
8. Règims municipals especialsMunicipis industrials (art. 77 LMRLC):   Aquells en què lactivitat econòmica predominant   c...
8. Règims municipals especialsRègim especial de Barcelona (art. 78 LMRLC):   Llei de la Carta Municipal de Barcelona (22/1...
8. Règims municipals especialsRègim especial dels municipis de gran població:    Llei 57/2003, de 16 de desembre, de mesur...
8. Règims municipals especialsRègim especial dels municipis de gran població:       Òrgans (art. 130 LRBRL):              ...
8. Règims municipals especialsRègim especial dels municipis de gran població:    Ple.    Comissions i secretari general de...
9. L’organització comarcal de CatalunyaArt. 84 LMRLC: “ la comarca es constitueix com una entitat localformada per lagrupa...
9. L’organització comarcal de CatalunyaDecret Legislatiu 4/2003, de 4 de novembre, que aprova el textrefós de la Llei de l...
9. L’organització comarcal de CatalunyaCreació de noves comarques (art. 8 LOCC):    Límits.Modificació de les demarcacions ...
9. L’organització comarcal de CatalunyaÒrgans del consell comarcal:     El ple.     La presidència.     La vicepresidència...
9. L’organització comarcal de CatalunyaElecció del consell comarcal:   Quants membres té cada consell?   Procediment d’ass...
9. L’organització comarcal de CatalunyaCompetències comarcals:   Vetllar perquè, en els municipis del seu àmbit territoria...
9. L’organització comarcal de CatalunyaPlanificació:      Programa d’actuació comarcal.      Plans territorials parcials.Co...
10. Les vegueriesArt. 2.3 EAC: “ Els municipis, les vegueries, les comarques iels altres ens locals que les lleis determin...
10. Les vegueriesObjecte i naturalesa de la vegueria.Divisió veguerial i demarcacions veguerials.Règim especial de l’Aran....
10. Les vegueriesRecursos de les vegueries.Sistema d’elecció dels consells de vegueries.Disposicions transtitòries:   I de...
11. ExtresLlei 31/2010, del 3 d’agost, de l’Àrea Metropolitana deBarcelona
11. ExtresNous municipis a Catalunya:2010La Canonja                           1990Se segrega de TarragonaDOGC             ...
11. ExtresBaixes de municipis:    1991    Palmerola    Sagrega a les Llosses    DOGC 1424 (27/3/91)Noves comarques:    198...
11. ExtresNoves EMD a Catalunya:  2010           2003  Bítem          Raimat  Tortosa        Lleida                       ...
11. ExtresDelimitació del mapa municipal:
Cos superior i Cos de gestió GenCat - Org. Administrativa Tema 7
Cos superior i Cos de gestió GenCat - Org. Administrativa Tema 7
Upcoming SlideShare
Loading in …5
×

Cos superior i Cos de gestió GenCat - Org. Administrativa Tema 7

6,707 views

Published on

Published in: Education
  • Be the first to comment

Cos superior i Cos de gestió GenCat - Org. Administrativa Tema 7

  1. 1. Organització Política i Administrativa de l’Estat: Tema 7 L’Administració local. Ens que la integren. La Llei de Bases del Règim Local. La regulació del règim local a Catalunya. El municipi.Òrgans de representació política i la seva designació. Línies generals de l’organització i competències municipals. Els règims municipals especials. L’organització comarcal del Catalunya. La vegueria.
  2. 2. Tema 71.L’administació local.2.Ens que la integren.3.La llei de bases del règim local.4.La regulació del règim local a Catalunya.5.El municipi.6.Òrgans de representació política i la seva designació. Línies generals de l’organització.7.Competències municipals.8.Els règims municipals especials.9.L’organització comarcal de Catalunya.10.La vegueria.
  3. 3. 1.L’Administració localProcés d’evolució històrica. Els municipis han estat habitualment descentralitzacions de l’estat unitari. 1833. Javier de Burgos divideix l’Estat en 49 provincies. 1877. Elecció censitària dels consellers municipals. 1924. Estatut municipal. 1925. Estatut provincial: administració local + òrgan perifèric. 1935. Llei municipal. 1955. Llei de règim local.
  4. 4. 1.L’Administració localL’admistració local és part de l’administració pública i es troba integradaper ens polítics menors de caràcter territorial.Principals referències normatives: CE. Títol VIII. Capítol II. Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases del règim local. Reial decret legislatiu 781/1986, de 18 d’abril, pel qual s’aprova el text refós de les disposicions legals vigents en matèria de règim local. Decret legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya
  5. 5. 1.L’Administració localPrincipis constitucionals: Ens territorials i la seva autonomia. Solidaritat de nacionalitats i regions. Igualtat econòmica i social. Caràcter democràtic. Progressiva descentralització i traspàs de competències. Principi de progressivitat. Principi de suficiència financera.
  6. 6. 2.Ens que integren l’Administració localEntitats locals territorial (art. 3.1 LRBRL) El municipi. La província. L’illa als arxipèlags balear i canari.Altres entitats locals (art. 3.2 LRBRL) Entitats d’àmbit inferior al municipi. Les comarques. Les àrees metropolitanes. Les mancomunitats de municipals.Distinció entre ens territorials i no territorials.
  7. 7. 2.Ens que integren l’Administració localDistinció entre ens territorials i no territorials.Conceptes de cadascuna de les entitats locals.Capacitat jurídica de les entitats locals (art. 5 LRBRL).
  8. 8. 3.Referències normatives estatals. La Lleide bases del règim localCE Títol VIII Capítol II. Reconeixement de l’autonomia local (arts. 137, 140, 141 i 142)Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases del règim local. Principals aportacions.Reial decret legislatiu 781/1986, de 18 d’abril (desenvolupa la LRBRL). És desplegat en: Reglament de béns de les entitats locals. Reglament de població i demarcació territorial de les entitats locals. Reglament d’organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals.Llei d’Hisendes Locals (text refós aprovat pel Reial decret legislatiu 2568/1986).Llei orgànica 5/1985, de 19 de juny, de règim electoral general (LOREG) i les seves modificacions.Règim del sòl: Reial decret legislatiu 2/2008, de 20 de juny.Ordenació urbanística: Decret legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, d’aprovació del TR de la Llei d’Urbanisme de Catalunya.En matèria de funcionaris locals: EBEP i altres.Llei 30/1992, de 26 de novembre, de Règim jurídic i procediment administratiu comú.
  9. 9. 4.La regulació del règim local a CatalunyaConcepció àmplia del títol competencial de la CE Competència compartida. Jurisprudència del TC. Concepte d’autonomia local.Art. 151 EAC: “Correspon a la Generalitat, respectant la garantia institucional que estableixen els articles 140 i 141 de laConstitució, la competència exclusiva sobre organització territorial”.Art. 2.3 EAC: “Els municipis, les vegueries, les comarques i els altres ens locals que les lleis determinin integren també el sistemainstitucional de la Generalitat, com a ens en els quals aquesta s’organitza territorialment, sens perjudici de llur autonomia.Títol II Capítol IV “El Govern Local”.Art. 83 EAC: “1. Catalunya estructura la seva organització territorial bàsica en municipis i vegueries. 2. L’àmbit supramunicipal és constituït, en tot cas, per les comarques, que ha de regular una llei del Parlament. 3. Els altres ens supramunicipals que creï la Generalitat es fonamenten en la voluntat de col·laboració i associació dels municipis.”
  10. 10. 4.La regulació del règim local a CatalunyaEl desplegament de l’EAC demana noves lleis, però demoment:Text Refós de la Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya(Decret legislatiu 2/2003 de 28 d’abril).Text refós de la Llei d’Organització Comarcal de Catalunya(Decret legislatiu 4/2003, de 4 de novembre).
  11. 11. 4.La regulació del règim local a CatalunyaOrganització territorial de Catalunya (arts. 1, 2 i 3 LMRLC) “Els municipis i les comarques són els ens locals en què sorganitza territorialment la Generalitat de Catalunya.” “Tenen també la condició dens locals de Catalunya la província, les entitats municipals descentralitzades, les entitats metropolitanes i les mancomunitats de municipis.” “El municipi, la comarca i la província tenen naturalesa territorial i gaudeixen dautonomia per a la gestió dels interessos respectius.”Registre d’ens locals (art. 4 LMRLC)Llengua (art. 5 LMRLC)Legislació sobre règim local (art. 6 LMRLC)Principis dactuació administrativa i control de legalitat (art. 7 LMRLC)
  12. 12. 4.La regulació del règim local a CatalunyaCom a administracions públiques corresponen als ens locals territorials deCatalunya, en làmbit de llurs competències i en els termes establerts per lalegislació de règim local, les potestats següents: La reglamentària i la dautoorganització. La tributària i la financera. La de programació o de planificació. Lexpropiatòria. La dinvestigació, datermenament i de recuperació dofici de llurs béns. La dexecució forçosa i la sancionadora. La de revisió dofici de llurs actes i acords.
  13. 13. 4.La regulació del règim local a CatalunyaPrerrogatives dels ens locals territorials de Catalunya: La de presumpció de legitimitat i la dexecutivitat de llurs actes i acords. La dinembargabilitat de béns i drets. La dexempció dels impostos de lEstat i de la Generalitat, en els termes establerts per les lleis.Les potestats i les prerrogatives dels ens locals territorials són tambéaplicables als altres ens locals no territorials dacord amb el queestableixen llurs estatuts.
  14. 14. 4.La regulació del règim local a CatalunyaCompetències dels ens locals: Les que les lleis determinen. Aquestes competències sexerceixen en règim dautonomia i sota la responsabilitat dels ens locals, sens perjudici de la coordinació deguda en llurs programació i execució amb les altres administracions públiques, en els termes establerts per les lleis. La Generalitat pot delegar competències en els ens locals i atribuir-los la gestió ordinària dels serveis propis de lAdministració de la Generalitat. Els ens locals supramunicipals poden delegar competències en els ens dàmbit territorial inferior. Les competències municipals poden ésser exercides per les comarques i per les entitats metropolitanes. Latribució de competències als ens locals sha de fer dacord amb la naturalesa i les característiques daquests ens i les necessitats deficàcia o deconomia a satisfer, dacord amb el principi de subsidiarietat.
  15. 15. 5. El municipiArt. 137 CE: “L’Estat s’organitza territorialment en municipis, en províncies i en les comunitatsautònomes que es constitueixin. Totes aquestes entitats gaudeixen d’autonomia per a la gestió delsinteressos respectius.”Art. 140 CE: “La Constitució garanteix l’autonomia dels municipis, els quals gaudiran de personalitatjurídica plena. El govern i l’administració municipal correspon als respectius ajuntaments, integratspels batlles i els regidors. Els regidors seran elegits pels veïns del municipi mitjançant sufragiuniversal igual, lliure, directe i secret, en la forma establerta per la llei. Els batlles seran elegits pelsregidors o pels veïns. La llei regularà les condicions en què sigui procedent el règim de consell obert.”Art. 46 LMRLC: El municipi és la unitat bàsica de l’organització territorial. El municipi és l’element primari de participació ciutadana en els afers públics. Autonomia local, personalitat jurídica i plena capacitat d’actuació. Elements necessaris del municipi: territori, població i organització.
  16. 16. 6. Òrgans de representació política i laseva designació.Art. 47 LMRLC: “El govern i ladministració municipals corresponen a lajuntament, integrat per lalcalde o batlle iels regidors.Òrgans necessaris (art. 48.1 LMRLC): Lalcalde, els tinents dalcalde i el ple. Junta de Govern Local (+5.000 hab.) Comissió especial de comptes.Òrgans complementaris (art. 48.2 LMRLC): Les comissions destudi, informe o consulta. Òrgans de participació ciutadana. Síndic municipals de greuges. Consell Assessor Urbanístic. Junta Local de Seguretat. Altres (art. 49 LMRLC).
  17. 17. 6. Òrgans de representació política i laseva designació.Grups municipals: Potestatius (-20mil) o obligatoris (+20mil) Cada llista electoral > 1 GM S’ha de constituir abans del primer ple ordinari. Grup mixt. Regidors no adscrits.
  18. 18. 6. Òrgans de representació política i laseva designació.Ple: Format per tots els regidors i presidit per l’Alcalde (art. 52 LMRLC) Atribucions indelegables. Atribucions delegables en al JGL o l’Alcalde. Afectacions de la Llei de Contractes del Sector Públic (Llei 30/2007).
  19. 19. 6. Òrgans de representació política i laseva designació.Alcalde o alcaldessa: Presidència de la corporació. Atribucions indelegables. Atribucions delegables en al JGL. Afectacions de la Llei de Contractes del Sector Públic (Llei 30/2007).
  20. 20. 6. Òrgans de representació política i laseva designació.Junta de Govern Local / Comissió de Govern: Alcalde + màx 1/3 del nombre legal de regidors del Ple. Funcions d’assistència a l’Alcalde. Atribucions delegades per l’Alcalde o el Ple.Tinències d’Alcaldia: Designats i revocats per l’Alcalde d’entre els membres de la JGL. Substituteixen l’Alcalde en els casos de vacants, malaltia o asbència. Funcions delegades.
  21. 21. 6. Òrgans de representació política i laseva designació.Comissió Especial de Comptes: Examina, estudia i informa dels comptes anuals de la corporació. Formada per membres de tots els grups municipals, per representació proporcional o igual amb vot ponderat.
  22. 22. 6. Òrgans de representació política i laseva designació.Òrgans complementaris: Síndic municipal de greuges. Comissions d’estudi, d’informe o de consulta: Obligatòries a tots els municipis de +5mil i capitals de comarca. Estudia i dictamina de forma prèvia els assumptes que s’han de sotmetre a Ple o a JGL. El ple determina quantes i quines comissions hi ha. Sistemes de participació ciutadana: Òrgans territorials de gestió descentralitzada. Òrgans de participació sectorial. Delegació de funcions. Nuclis separats de població.
  23. 23. 7. Competències municipals.Competències genèriques: àmbits materials i principis.Serveis mínims: Tots els municipis >5mil habitants >20mil habitants >30mil habitants >50mil habitants Dispensa de prestació Delegació de competències Activitats complementàries
  24. 24. 8. Règims municipals especialsPrevisions legals.Art. 72 LMRLC: Règim de Consell Obert Muntanya Turístics Històricoartístics IndustrialsAltres previsions: Lleis sectorials Carta Municipal de Barcelona Municipis de gran població (Títol X, modificació LRBRL)
  25. 25. 8. Règims municipals especialsConsell Obert (art. 73 LMRLC): <100 habitants. o tradició, o <250hab. i característiques especials. Cal acord de la majoria de veïns, de 2/3 dels membres de l’ajuntament i acord del Govern. Alcalde (comissió) i Consell General.
  26. 26. 8. Règims municipals especialsMunicipis de muntanya (art. 74 LMRLC): Municipis de comarques de muntanya: Alta Ribagorça, Alt Urgell, Berguedà, Cerdanya, Garrotxa, Pallars Jussà, Pallars Sobirà, Ripollès, Solsonès i Conselh Generau dera Val d’Aran Tenir com a mínim el 65% del terme per sobre de cota 800m. Tenir un pendent mitjà superior al 29% i més d’un 60% del terme per sobre de cota 700m. Beneficis de legislació sectorial i en priorització de subvencions i inversions.
  27. 27. 8. Règims municipals especialsMunicipis turístics (art. 75 LMRLC): La mitjana ponderada anual de població turística sigui superior al nombre de veïns i el nombre de places dallotjament turístic i de places de segona residència sigui superior al nombre de veïns. O que el terme municipal inclogui una àrea territorial que tingui la qualificació de recurs turístic essencial. Beneficis de legislació sectorial.
  28. 28. 8. Règims municipals especialsMunicipis històricoartístics (art. 76 LMRLC): Siguin declarats conjunt històric. Tinguin declarat conjunt històric, com a mínim, el 50% dels immobles del municipi. Òrgan necessari: òrgan específic destudi i de proposta en matèria de conservació, de protecció i de vigilància del patrimoni historicoartístic. Beneficis derivats de convenis específics amb la Generalitat.
  29. 29. 8. Règims municipals especialsMunicipis industrials (art. 77 LMRLC): Aquells en què lactivitat econòmica predominant correspon al sector secundari i la seva implantació comporta la necessitat destablir les mesures especials. Serveis especials de promoció, seguretat i medi ambient. Es podran establir convenis amb la Generalitat.
  30. 30. 8. Règims municipals especialsRègim especial de Barcelona (art. 78 LMRLC): Llei de la Carta Municipal de Barcelona (22/1998, de 30 de desembre). Recurs al TC i sentència Llei 1/2006, de 13 de març, que regula el règim especial de Barcelona.
  31. 31. 8. Règims municipals especialsRègim especial dels municipis de gran població: Llei 57/2003, de 16 de desembre, de mesures de modernització del govern local; que afegeix el Títol X a la LRBRL. Quins són? > 250.000 habitants. Capitals de província > 175.000 habitants Capitals de província o autonòmiques, a iniciativa del Ple i decisió de l’assemblea legislativa de la CA. Municipis > 75.000 habitants, a iniciativa del Ple i decisió de l’assemblea legislativa de la CA.
  32. 32. 8. Règims municipals especialsRègim especial dels municipis de gran població: Òrgans (art. 130 LRBRL): Òrgans superiors: Alcalde Membres de la JGL Òrgans directius: Coordinadors grals. d’Àrea Directors generals Titular de l’òrgan de suport a la JGL i el regidor-secretari Titular de l’assessoria jurídica Secretari general del Ple Interventor general municipal Titular de l’òrgan de gestió tributària, si s’escau Titulars dels màxims òrgans de direcció dels OA i les EPELs.
  33. 33. 8. Règims municipals especialsRègim especial dels municipis de gran població: Ple. Comissions i secretari general del Ple. Alcalde i tinents d’alcalde. Junta de Govern Local: membres no electes, regidor-secretari. Districtes: obligatoris i presidits per un regidor. Separació de funcions comptables i de fiscalització econòmica. Òrgan de resolució de reclamacions econòmicoadministratives.
  34. 34. 9. L’organització comarcal de CatalunyaArt. 84 LMRLC: “ la comarca es constitueix com una entitat localformada per lagrupació de municipis contigus, que té personalitatjurídica pròpia i plena capacitat i autonomia per al compliment delsseus fins”.Art. 85 LMRLC: “ Correspon a la comarca realitzar activitats i prestarserveis públics dinterès supramunicipal. Li correspon tambéassegurar lestabliment i ladequada prestació dels serveis municipalsen el territori de la comarca i lexercici de les competènciesmunicipals, en els termes establerts per la Llei de lorganitzaciócomarcal de Catalunya i per la legislació de règim local”.
  35. 35. 9. L’organització comarcal de CatalunyaDecret Legislatiu 4/2003, de 4 de novembre, que aprova el textrefós de la Llei de l’organització comarcal de Catalunya. Criteris de divisió comarcal. Cap municipi pot estar sense comarca. Cap municipi pot formar part de més d’una comarca. “Entitat local de caràcter territorial formada per l’agrupació de municipis contigus”. Territori i organització: comarca i consell comarcal.
  36. 36. 9. L’organització comarcal de CatalunyaCreació de noves comarques (art. 8 LOCC): Límits.Modificació de les demarcacions comarcals (art. 5 i 6 LOCC): Per llei. Excepcions. Iniciativa i tramitació.Canvi de comarca (art. 7 LOCC):Canvi de denomiació (art. 9 LOCC).Canvi de capitalitat (art. 10 LOCC).
  37. 37. 9. L’organització comarcal de CatalunyaÒrgans del consell comarcal: El ple. La presidència. La vicepresidència. El consell d’alcaldes. La comissió especial de comptes. El gerent. Potestatius: La comissió permanent del Ple. Les comissions d’estudi, informe o consulta.
  38. 38. 9. L’organització comarcal de CatalunyaElecció del consell comarcal: Quants membres té cada consell? Procediment d’assignació. Designació dels membres del consell. Constitució del consell. Durada del mandat.
  39. 39. 9. L’organització comarcal de CatalunyaCompetències comarcals: Vetllar perquè, en els municipis del seu àmbit territorial es duguin a terme, amb nivells de qualitat homogenis, els serveis, les activitats i les prestacions. Competències pròpies (art. 28 LOCC) Competències atribuïdes per llei del Parlament. Competències delegades per altres administracions.
  40. 40. 9. L’organització comarcal de CatalunyaPlanificació: Programa d’actuació comarcal. Plans territorials parcials.Comissió Assessora Comarcal.Serveis del municipi capital de comarca.Règim especial de comarques de muntany (art. 34 LOCC).Règim especial de comarques deprimides (art. 35 LOCC).Iniciativa legislativa comarcal.Finançament: Recursos propis. Fons de cooperació local. Aportacions dels municipis.
  41. 41. 10. Les vegueriesArt. 2.3 EAC: “ Els municipis, les vegueries, les comarques iels altres ens locals que les lleis determinin integren tambéel sistema institucional de la Generalitat, com a ens en elsquals aquesta s’organitza territorialment, sens perjudici dellur autonomia.”Art. 90 EAC (La vegueria) i art. 91 EAC (El Consell devegueria).Llei 30/2010, del 3 d’agost, de vegueries.
  42. 42. 10. Les vegueriesObjecte i naturalesa de la vegueria.Divisió veguerial i demarcacions veguerials.Règim especial de l’Aran.Consells de vegueria. Competències. Potestat normativa. Constitució del consell de vegueria. Personal.Transició de les diputacions als consells de vegueria. Subrogació i integració de personal.
  43. 43. 10. Les vegueriesRecursos de les vegueries.Sistema d’elecció dels consells de vegueries.Disposicions transtitòries: I després del 22 de maig? Reglament per a la comissió mixta de traspàs.
  44. 44. 11. ExtresLlei 31/2010, del 3 d’agost, de l’Àrea Metropolitana deBarcelona
  45. 45. 11. ExtresNous municipis a Catalunya:2010La Canonja 1990Se segrega de TarragonaDOGC LAmpolla Se segrega del Perelló1998 DOGC 1278 9/4/90La Palma de Cervelló 1989Se segrega de CervellóDOGC 2690 28/7/98 Salou Se segrega de Vila-seca i Salou1997 DOGC1234 22/12/89Riu de Cerdanya 1984Se segrega de Bellver deCerdanya Vilanova del VallèsDOGC 2448 5/8/97 Se segrega de la Roca del Vallès i de Montornès del Vallès1994 DOGC 397 11/1/84Badia del Vallès 1983Se segrega de Barberà del Vallès iCerdanyola del Vallès SaltDOGC 1785 14/3/94 Se segrega de Girona DOGC 310 9/3/831993 Sarrià de Ter Se segrega de GironaSant Julià de Cerdanyola DOGC 310 9/3/83Se segrega de Guardiola de Sant Julià del Llor i BonmatíBerguedà Se segrega dAmerDOGC 1769 12/7/93 DOGC 310 9/3/83 LAldea1991 Se segrega de Tortosa DOGC 324 29/4/83Gimenells i el Pla de la FontSe segrega dAlpicatDOGC 1424 27/3/91
  46. 46. 11. ExtresBaixes de municipis: 1991 Palmerola Sagrega a les Llosses DOGC 1424 (27/3/91)Noves comarques: 1988 Alta Ribagorça DOGC núm. 992 (16/5/88) Pla de lEstany DOGC núm. 992 (16/5/88) Pla dUrgell DOGC núm. 992 (16/5/88)
  47. 47. 11. ExtresNoves EMD a Catalunya: 2010 2003 Bítem Raimat Tortosa Lleida 1994 Campredó Rocallaura Tortosa Vallbona de les monges Jesús Tortosa 2009 1999 1991 Bellaterra Isil i Alòs Cerdanyola Alt Àneu El Pla de la Font Gimenells i el Pla de la Font El Talladell Sorpe Tàrrega Alt Àneu 1982 Unha 2004 Naut Aran La Canonja Tarragona Tornafort Soriguera 1996 Sant Martí de Torroella Sant Joan de Vilatorrada Saena Picamoixons Bellpuig Valls
  48. 48. 11. ExtresDelimitació del mapa municipal:

×