Barcelona Activa – Ajuntament de BarcelonaRegidora d’Ocupació i Innovaciói Presidenta de Barcelona Activa:Maravillas Rojo ...
ÍndexPresentació                                                           6Resum Executiu                                ...
PresentacióEn una ciutat activa i innovadora com Barcelona, apareixen cada cop més oportunitats per al des-envolupament pe...
Resum ExecutiuLes micro, petites i mitjanes empreses tenen un paper fonamental en l’economia europea ja queconstitueixen l...
Resum Executiu                      A partir del 2007 les microfinances tindran un paper més important dins del marc de le...
En aquest procés es van definir tres àmbits "clau" d’actuació: el finançament, el seguiment iacompanyament i les mesures a...
IntroduccióBarcelona Activa, conjuntament amb la Cambra de Comerç de Barcelona, la Fundació Un Sol Mónde lobra social de C...
1.1. Identificació de les bones pràctiques                                      La primera fase delaboració del present es...
Aquestes característiques són les que permeten      Objectius de l’anàlisiidentificar les bones pràctiques.               ...
1.2. Metodologia de l’estudi                       La REM va seleccionar una sèrie de bones pràc-         5. Principals re...
Fonts d’informacióPer a la realització de lestudi es van consultardiferents fonts detallades en la bibliografia an-nexa. P...
2.1. Foment de l’ocupació i les microfinances a Europa                                   Les micro, petites i mitjanes emp...
En el marc d’aquest estudi, les barreres més             vint excedeix de les necessitats finance-pertinents són les tres ...
2.1. Foment de l’ocupació i les microfinances a Europa                                     b. Oficines d’ocupació / Sistem...
Promoure la creació de                                grama JEREMIE. És per aquest motiu que l’ob-                        ...
2.2. Dades geogràfiques i socioeconòmiques                                   2.2.1. Alemanya                              ...
2.2.2. Bèlgica                                         · Les persones microprestamistes també                             ...
2.2. Dades geogràfiques i socioeconòmiques                                     2.2.3. Bulgària                            ...
2.2.4. Espanya                                       La quantitat de la major part dels crèdits ator-                     ...
2.2. Dades geogràfiques i socioeconòmiques                                        2.2.5. França                           ...
2.2.6. Regne Unit                                   que qualsevol persona, independentment del                            ...
2.2. Dades geogràfiques i socioeconòmiques                                     2.2.7. Suècia                              ...
3.1. Finançament per a la creació i el desenvolupament                                          3.1.1. Adie – França      ...
· Ajuda per a la preparació de plans de          no estan limitats a lalça el que fa que Adie      desenvolupament, en coo...
3.1. Finançament per a la creació i el desenvolupament                                        3.1.1.4. Contribució a la cr...
6. El cost de lacompanyament per empresa           4. És important que es pugui simplificar el     creada és daproximadame...
Bones practiques a Europa - Estudi sobre Finançament i Desenvolupament de la Microempresa
Bones practiques a Europa - Estudi sobre Finançament i Desenvolupament de la Microempresa
Bones practiques a Europa - Estudi sobre Finançament i Desenvolupament de la Microempresa
Bones practiques a Europa - Estudi sobre Finançament i Desenvolupament de la Microempresa
Bones practiques a Europa - Estudi sobre Finançament i Desenvolupament de la Microempresa
Bones practiques a Europa - Estudi sobre Finançament i Desenvolupament de la Microempresa
Bones practiques a Europa - Estudi sobre Finançament i Desenvolupament de la Microempresa
Bones practiques a Europa - Estudi sobre Finançament i Desenvolupament de la Microempresa
Bones practiques a Europa - Estudi sobre Finançament i Desenvolupament de la Microempresa
Bones practiques a Europa - Estudi sobre Finançament i Desenvolupament de la Microempresa
Bones practiques a Europa - Estudi sobre Finançament i Desenvolupament de la Microempresa
Bones practiques a Europa - Estudi sobre Finançament i Desenvolupament de la Microempresa
Bones practiques a Europa - Estudi sobre Finançament i Desenvolupament de la Microempresa
Bones practiques a Europa - Estudi sobre Finançament i Desenvolupament de la Microempresa
Bones practiques a Europa - Estudi sobre Finançament i Desenvolupament de la Microempresa
Bones practiques a Europa - Estudi sobre Finançament i Desenvolupament de la Microempresa
Bones practiques a Europa - Estudi sobre Finançament i Desenvolupament de la Microempresa
Bones practiques a Europa - Estudi sobre Finançament i Desenvolupament de la Microempresa
Bones practiques a Europa - Estudi sobre Finançament i Desenvolupament de la Microempresa
Bones practiques a Europa - Estudi sobre Finançament i Desenvolupament de la Microempresa
Bones practiques a Europa - Estudi sobre Finançament i Desenvolupament de la Microempresa
Bones practiques a Europa - Estudi sobre Finançament i Desenvolupament de la Microempresa
Bones practiques a Europa - Estudi sobre Finançament i Desenvolupament de la Microempresa
Bones practiques a Europa - Estudi sobre Finançament i Desenvolupament de la Microempresa
Bones practiques a Europa - Estudi sobre Finançament i Desenvolupament de la Microempresa
Bones practiques a Europa - Estudi sobre Finançament i Desenvolupament de la Microempresa
Bones practiques a Europa - Estudi sobre Finançament i Desenvolupament de la Microempresa
Bones practiques a Europa - Estudi sobre Finançament i Desenvolupament de la Microempresa
Bones practiques a Europa - Estudi sobre Finançament i Desenvolupament de la Microempresa
Bones practiques a Europa - Estudi sobre Finançament i Desenvolupament de la Microempresa
Bones practiques a Europa - Estudi sobre Finançament i Desenvolupament de la Microempresa
Bones practiques a Europa - Estudi sobre Finançament i Desenvolupament de la Microempresa
Bones practiques a Europa - Estudi sobre Finançament i Desenvolupament de la Microempresa
Bones practiques a Europa - Estudi sobre Finançament i Desenvolupament de la Microempresa
Bones practiques a Europa - Estudi sobre Finançament i Desenvolupament de la Microempresa
Bones practiques a Europa - Estudi sobre Finançament i Desenvolupament de la Microempresa
Bones practiques a Europa - Estudi sobre Finançament i Desenvolupament de la Microempresa
Bones practiques a Europa - Estudi sobre Finançament i Desenvolupament de la Microempresa
Bones practiques a Europa - Estudi sobre Finançament i Desenvolupament de la Microempresa
Bones practiques a Europa - Estudi sobre Finançament i Desenvolupament de la Microempresa
Bones practiques a Europa - Estudi sobre Finançament i Desenvolupament de la Microempresa
Bones practiques a Europa - Estudi sobre Finançament i Desenvolupament de la Microempresa
Bones practiques a Europa - Estudi sobre Finançament i Desenvolupament de la Microempresa
Bones practiques a Europa - Estudi sobre Finançament i Desenvolupament de la Microempresa
Bones practiques a Europa - Estudi sobre Finançament i Desenvolupament de la Microempresa
Bones practiques a Europa - Estudi sobre Finançament i Desenvolupament de la Microempresa
Bones practiques a Europa - Estudi sobre Finançament i Desenvolupament de la Microempresa
Bones practiques a Europa - Estudi sobre Finançament i Desenvolupament de la Microempresa
Bones practiques a Europa - Estudi sobre Finançament i Desenvolupament de la Microempresa
Bones practiques a Europa - Estudi sobre Finançament i Desenvolupament de la Microempresa
Bones practiques a Europa - Estudi sobre Finançament i Desenvolupament de la Microempresa
Bones practiques a Europa - Estudi sobre Finançament i Desenvolupament de la Microempresa
Bones practiques a Europa - Estudi sobre Finançament i Desenvolupament de la Microempresa
Bones practiques a Europa - Estudi sobre Finançament i Desenvolupament de la Microempresa
Bones practiques a Europa - Estudi sobre Finançament i Desenvolupament de la Microempresa
Bones practiques a Europa - Estudi sobre Finançament i Desenvolupament de la Microempresa
Bones practiques a Europa - Estudi sobre Finançament i Desenvolupament de la Microempresa
Bones practiques a Europa - Estudi sobre Finançament i Desenvolupament de la Microempresa
Bones practiques a Europa - Estudi sobre Finançament i Desenvolupament de la Microempresa
Bones practiques a Europa - Estudi sobre Finançament i Desenvolupament de la Microempresa
Bones practiques a Europa - Estudi sobre Finançament i Desenvolupament de la Microempresa
Bones practiques a Europa - Estudi sobre Finançament i Desenvolupament de la Microempresa
Bones practiques a Europa - Estudi sobre Finançament i Desenvolupament de la Microempresa
Bones practiques a Europa - Estudi sobre Finançament i Desenvolupament de la Microempresa
Bones practiques a Europa - Estudi sobre Finançament i Desenvolupament de la Microempresa
Bones practiques a Europa - Estudi sobre Finançament i Desenvolupament de la Microempresa
Bones practiques a Europa - Estudi sobre Finançament i Desenvolupament de la Microempresa
Bones practiques a Europa - Estudi sobre Finançament i Desenvolupament de la Microempresa
Bones practiques a Europa - Estudi sobre Finançament i Desenvolupament de la Microempresa
Bones practiques a Europa - Estudi sobre Finançament i Desenvolupament de la Microempresa
Bones practiques a Europa - Estudi sobre Finançament i Desenvolupament de la Microempresa
Bones practiques a Europa - Estudi sobre Finançament i Desenvolupament de la Microempresa
Upcoming SlideShare
Loading in …5
×

Bones practiques a Europa - Estudi sobre Finançament i Desenvolupament de la Microempresa

560 views

Published on

Bones practiques a Europa - Estudi sobre Finançament i Desenvolupament de la Microempresa

Published in: Business
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
560
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
1
Actions
Shares
0
Downloads
6
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Bones practiques a Europa - Estudi sobre Finançament i Desenvolupament de la Microempresa

  1. 1. Barcelona Activa – Ajuntament de BarcelonaRegidora d’Ocupació i Innovaciói Presidenta de Barcelona Activa:Maravillas Rojo TorrecillaDirectora General de Barcelona Activa:Elizabeth Monfort BarrilDirector Executiu:Mateu Hernández MaluquerCoordinació:Barcelona Activa Montse Basora María José BlancoEquip redactor:Xarxa Europea de Microfinances Philippe Guichandut Maria Franco Elizabeth Zamorano Andrés EcheverriEquip creatiu:2creativo.netPrimera Edició: maig 2007
  2. 2. ÍndexPresentació 6Resum Executiu 8Introducció 121. Metodologia 14 1.1. Identificació de les bones pràctiques 15 1.2. Metodologia de l’estudi 172. Context econòmic i geogràfic 19 2.1. Foment de l’ocupació i les microfinances a Europa 20 2.2. Dades geogràfiques i socioeconòmiques 24 2.2.1. Alemanya 24 2.2.2. Bèlgica 25 2.2.3. Bulgària 26 2.2.4. Espanya 27 2.2.5. França 28 2.2.6. Regne Unit 29 2.2.7. Suècia 303. Bones Pràctiques 31 3.1. Finançament per a la creació i el desenvolupament 32 3.1.1. Adie – França 32 3.1.2. France Active - França 37 3.1.3. Fundació Un Sol Món - Espanya 41 3.1.4. Weetu – Regne Unit 45 3.2. Seguiment i acompanyament 49 3.2.1. Barcelona Activa - Espanya 49 3.2.2. APCE - França 54 3.2.3. Firmenhilfe hotline - Alemanya 59 3.2.4. Trans-Formando - Espanya 62 3.2.5. JOBS Financial Leasing Project - Bulgaria 67 3.2.6. Ten Senses - Eslovaquia 72 3.2.7. Bolags Bolaget - Suècia 78 3.3. Mesures administratives 81 3.3.1. Finestretes Úniques Empresarials - Bèlgica 81 3.3.2. “Ich Ag” i Gründungszuschuss – Alemanya 854. Recomanacions per a la transferència de les bones pràctiques 895. Bibliografia 93Agrupacions de Desenvolupament del Partenariat Transnacional Equal 97 5
  3. 3. PresentacióEn una ciutat activa i innovadora com Barcelona, apareixen cada cop més oportunitats per al des-envolupament personal i professional de les persones a través de la creació de noves iniciativesempresarials que satisfacin les necessitats de la nostra societat canviant.L’experiència de Barcelona Activa al llarg dels seus 20 anys de trajectòria ens permet afirmar queemprendre és un ofici que es pot aprendre, amb la formació i el suport necessaris. Així, des deBarcelona Activa hem construït durant aquests 20 anys múltiples mecanismes i innovadores me-todologies per acompanyar les persones en el procés de creació de la seva empresa. Amb l’objectiud’emprendre en les millors condicions, hem parat una atenció molt especial i hem desenvolupatrespostes adequades a les necessitats específiques de col·lectius amb majors dificultats per posaren marxa les seves idees de negoci. Perquè la creació d’empreses és un motor fonamental per ala generació d’ocupació que contribueix decididament al creixement, al progrés i a la cohesió dela nostra societat.En aquest sentit, la Iniciativa Comunitària Equal “Barcelona Emprèn en Igualtat”, liderada perBarcelona Activa, conjuntament amb la Cambra de Comerç de Barcelona, la Fundació Un Sol Mónde l’obra social de Caixa Catalunya i altres entitats representatives del teixit econòmic i socialde la ciutat de Barcelona, constitueix una via molt important per apropar la creació d’empresesa aquests col·lectius amb majors dificultats, incidint en la seva identificació com a sortida laboralde futur i implementant noves metodologies de suport a la iniciativa emprenedora.El present estudi és fruit del projecte transnacional que incorpora la iniciativa i que s’ha centraten compartir i aprofundir en les eines de recolzament i d’assessorament per a aquests col·lectius.D’aquesta manera, l’estudi recull un ampli catàleg de bones pràctiques europees per promourela iniciativa emprenedora, amb la finalitat de difondre allò que s’està fent i que està funcionanten el nostre territori i arreu d’Europa.Aquesta publicació vol servir d’instrument de reflexió i guia perquè les institucions i persones quetreballen en les entitats de suport a la creació d’empreses i d’inclusió social i laboral puguin dis-posar de referents amb èxit per al disseny i implantació de nous programes i mesures en les sevesentitats.Maravillas Rojo TorrecillaPresidentaBarcelona Activa 7
  4. 4. Resum ExecutiuLes micro, petites i mitjanes empreses tenen un paper fonamental en l’economia europea ja queconstitueixen la major font de capacitat empresarial, d’innovació i d’ocupació. En la majoria delspaïsos de la Europa dels vint-i-cinc, 23 milions de Pimes generen aproximadament 75 milions dellocs de treball i representen el 99% de les empreses existents. No obstant això, aquestes empresessovint tenen que fer front a les disfuncions del mercat, com la falta de capital o de crèdits o lalimitació de recursos, especialment en la fase inicial de l’activitat el que dificulta l’accés a lesnoves tecnologies i a la innovació.D’acord amb l’estudi ”Medidas legislativas para promover el uso del microcrédito como herra-mienta para la inclusión social” realitzat per Facet, EVERS&JUNG i nef, la manca de finançamentno és l’únic element que dificulta la creació d’empreses. L’estudi explica que les persones em-prenedores tenen que fer front a una sèrie de barreres per aconseguir accedir als serveis financersi als seus serveis associats: · Barreres relacionades amb la situació personal de les persones emprenedores. · Barreres prèvies a l’autoocupació. · Barreres entre els diferents sistemes encarregats de la correcta implementació dels programes de foment de l’autoocupació. · Barreres que resulten d’estratègies inadequades d’acabament dels programes de suport (manca de coordinació entre les principals institucions).No obstant això, cada vegada es creen més microempreses a la Unió Europea. La nova definicióde microempresa, adoptada por la Unión Europea, té en compte els diversos obstacles citats abansper això es fixen llindars financers específics a l’hora de parlar de microempresa. Aquesta dife-renciació entre microempresa i empresa tradicional té com objetiu incentivar l’adopció de mesuresque responguin a la problemàtica específica de les microempreses, especialment durant la fasede creació.A nivell europeu, l’activitat microfinancera es troba en la intersecció de dos temàtiques importants:per una banda, les polítiques econòmiques dissenyades per la Comissió Europea i els països membresper al desenvolupament de l’ocupació i l’impuls del creixement econòmic mitjançant la inversiói la innovació; i per altra, les polítiques de inclusió social que han de promoure un sistema deeducació igualitari, oportunitats d’ocupació i l’eliminació de la pobresa a la Unió. Encara queen un principi la dimensió econòmica de les microfinances era pràcticament l’única que es teniaen compte, actualment les Institucions Europees han pres consciència de la forta relació que exis-teix entre la falta d’accés al crèdit i la marginació social. Aquest doble enfocament és el ques’ha d’afegir a la política de cohesió regional que té com objectiu reduir les grans disparitats queexisteixen entre les regions. 9
  5. 5. Resum Executiu A partir del 2007 les microfinances tindran un paper més important dins del marc de les polítiques regionals, principalment mitjançant el nou programa JEREMIE. És per això, que l’objectiu definit per l’EQUAL i que consisteix en promoure noves metodologies per a la lluita contra les discrimi- nacions i les desigualtats de tot tipus en relació amb el mercat laboral encaixa perfectament en aquesta política de foment de la microempresa. No obstant això, encara que els governs comencen a implementar les mesures reglamentàries ne- cessàries per a facilitar l’accés al capital i promoure la microempresa, els organismes microfinancers segueixen sent els veritables actors del sector, ja que són els únics que poden proporcionar respostes específiques i adequades als microemprenedors mitjançant un conjunt de serveis que no es limiten al finançament, que si bé és essencial, no n’hi ha prou per a garantir l’èxit d’una microempresa. Per tot això, aquest estudi busca: · En primer lloc, demostrar que existeixen programes, metodologies i serveis que han demostrat ser eficaços en la promoció de l’esperit emprenedor a Europa, i que poden ser transferits a d’altres entorns i contribuir al sosteniment de la microempresa. · I, en segon lloc, identificar els ponts i les barreres que existeixen actualment entre el sistema social, l’ocupació, l’empresa i el sistema financer i que es poden instaurar o suprimir. Aquesta visió de conjunt és indispensable perquè l’autoocupació i les microfinances es converteixin en veritables instruments de lluita contra l’exclusió social. Per a arribar a assolir aquests objectius, el partenariat transnacional Equal “Building Entrepre- neurship”, integrat per quatre programes nacionals: · Regne Unit Supporting Inclusion in Enterprise Development, liderat per London Borough of Islington. · Dinamarca Integration & Development of Immigrant Businesses, liderat per EVU´s Knowledge Centre for Ethnic Entrepreneurship. · Hongria Bridge, liderat per Autonomia Foundation. · Espanya “Barcelona Emprende en Igualdad” liderat per Barcelona Activa. Tots ells treballant en el camp de la iniciativa emprenedora i la inclusió social, van decidir contactar amb la “Red Europea de Microfinanzas” (REM) perquè els ajudés en la selecció d’una sèrie de bones pràctiques entre els organismes de microfinances europeus, així com entre les organitzacions que, malgrat no treballar específicament en el sector, participen en el desenvolupament de la microempresa, ja sigui oferint activitats de suport, serveis d’assessoria i/o informació.10
  6. 6. En aquest procés es van definir tres àmbits "clau" d’actuació: el finançament, el seguiment iacompanyament i les mesures administratives. Seguint aquesta classificació s’han seleccionattretze iniciatives que destaquen pel seu enfocament innovador i pels resultats obtinguts. L’estudiinclou una descripció detallada del sector de les microfinances a nivell europeu, una especificacióde la metodologia utilitzada, una explicació tècnica de cada bona pràctica, així com una sèrie derecomanacions per a la seva transferència.Les principals recomanacions que es deriven de l’anàlisi, tenen en compte els aspectes clau ob-servats en cadascuna de las bones practiques estudiades. Aquests aspectes són fonamentals enmatèria d’inclusió social i autoocupació. Per això, s’ha cregut necessari fer un anàlisis del contexten el qual les iniciatives es situen per a la seva futura transferència.Recomanacions fetes: 1. Oferir un accés senzill. 2. Afavorir el desenvolupament d’un marc legal. 3. Incrementar el nombre d’estructures de garantia. 4. Oferir eines financeres i d’acompanyament. 5. Promoure la formació en el procés de concessió i la gestió dels préstecs. 6. Facilitar eines d’informació senzilles i fàcils. 7. Oferir un suport qualitatiu previ i posterior al préstec. 8. Facilitar el lloguer de materials. 9. Oferir programes d’accés al mercat. 10. Impulsar la combinació entre programes de desenvolupament microempresarial i el Comerç Just. 11. Fomentar l’existència de plataformes que s’ocupin de tots els aspectes no relacionats di- rectament amb l’activitat de la microempresa. 11
  7. 7. IntroduccióBarcelona Activa, conjuntament amb la Cambra de Comerç de Barcelona, la Fundació Un Sol Mónde lobra social de Caixa Catalunya i altres entitats representatives del teixit econòmic i socialde la ciutat de Barcelona, lidera la Iniciativa Comunitària Equal, Barcelona Emprèn en Igualtat,que té per objectiu acostar els processos de creació dempreses als col·lectius amb especials di-ficultats mitjançant limpuls de nous mecanismes dajuda a la iniciativa emprenedora.Així mateix en el marc daquesta Iniciativa sha creat un partenariat transnacional Equal, “BuildingEntrepreneurship”, integrat per quatre programes nacionals: · Regne Unit Supporting Inclusion in Enterprise Development, liderat per London Borough of Islington. · Dinamarca Integration & Development of Immigrant Businesses, liderat per EVU´s. Knowledge Centri for Ethnic Entrepreneurship. · Hongria Bridge, liderat per Autonomia Foundation. · Espanya “Barcelona Emprèn en Igualtat” liderat per Barcelona Activa.Tots ells treballen en el camp de la iniciativa emprenedora i la inclusió social. En el marc de latransnacionalitat, a lelaborar el pla de treball es van definir quatre temàtiques que serien abor-dades en diferents grups de treball i que finalitzarien totes elles amb una publicació.El grup de treball liderat des de Barcelona va escollir com a temàtica les noves formes de suporti finançament de les empreses promogudes per persones pertanyents a col·lectius que tenen mésdificultats per a accedir a lautoocupació o a la creació duna empresa com a sortida laboral.Aquesta recerca ens va dur a contactar amb la Xarxa Europea de microfinances (REM) perquèajudés en la selecció duna sèrie de bones pràctiques entre els organismes de microfinances eu-ropeus, així com entre les organitzacions que, malgrat no treballar específicament en el sector,participen en el desenvolupament de la microempresa, ja sigui mitjançant activitats de suport oper mitjà dels serveis dassessoria i informació que ofereixen.La Xarxa Europea de Microfinances (REM) va ser creada a labril del 2003, amb el suport financerde la Unió Europea i de la Caisse donis Dépôts et Consignations (CDC). Els membres fundadors sónAdie (Association pour li droit à l’initiative économique) a França, nef (new economics foundation)en el Regne Unit i EVERS&JUNG a Alemanya. La REM és una associació regida per la Llei de 1901i ha estat oficialment registrada com a tal en la Prefectura de Policia el 23 de maig del 2003.Lobjectiu de la xarxa és promoure les microfinances a Europa Occidental, com una eina que jaha demostrat la seva eficàcia en la lluita contra latur i lexclusió. A més dels seus membres fun- 1 En la pàgina web www.buildingen-dadors, REM compta amb altres membres, tots ells organismes europeus interessats pel funcio- trepreneurship.com pot consultar-se tota la informació vinculada amb elnament de les microfinances a Europa. Actualment, la REM compta amb 54 membres repartits desenvolupament del projecte trans-per 21 països europeus. nacional. 13
  8. 8. 1.1. Identificació de les bones pràctiques La primera fase delaboració del present estudi Criteris de selecció va ser la definició de les bones pràctiques en làmbit de la promoció i finançament de la mi- Aquesta definició posa de manifest que una croempresa, i dels criteris de selecció que su- bona pràctica requereix un mínim de criteris tilitzarien. Aquests criteris han tingut en compte essencials. Una bona pràctica ha désser o les metodologies de treball i els resultats ob- estar: servats per la REM en el marc de les seves ac- tivitats de Xarxa en el sector de les microfinan- 1. Documentada. ces europees. 2. Accessible. 2 Definició 3. Basada en procediments i una metodolo- gia. Una bona pràctica es pot definir com: una tèc- nica o metodologia, leficàcia de la qual en lob- 4. Provada i posada en pràctica. tenció dun resultat donat sha demostrat mit- jançant lexperiència i la investigació. 5. Capaç darribar a un objectiu definit. Per a major precisió es podria dir que: 6. Transferible. «Les bones pràctiques són tot tipus destratè- gies, plans, tàctiques, procediments, metodo- 7. Rendible doncs el benefici ha de superar logies, activitats i enfocaments que shan do- el cost. La relació entre els ingressos i cumentat, són accessibles, eficaços, pertinents, els costos ha de ser millor que el de pràc- àmpliament acceptats, obra dorganismes iden- tiques similars. tificables i executats per un personal adequa- dament format. Aquestes mesures, a més de 8. Eficaç, és a dir, que permet arribar als respectar les legislacions vigents, mitjançant resultats previstos. la investigació i la pràctica, han demostrat ser eficaces per a respondre al que sespera delles, 9. Adaptable i capaç de fer front a situa- i han donat mostres que poden modificar-se i cions imprevistes. millorar-se contínuament segons les circums- tàncies». 10. Pot proporcionar punts i marcs de refe- rència. 11. Capaç de tractar els aspectes humans, administratius, tècnics i físics de lacti- vitat, és a dir els elements que fan que la seva implementació sigui possible: com 2 D’acord amb Facet, en el marc del les persones, els procediments, les polí- projecte regional Meda-ETE. tiques, els plans, els sistemes, les xarxes, la tecnologia o les instal·lacions.15
  9. 9. Aquestes característiques són les que permeten Objectius de l’anàlisiidentificar les bones pràctiques. El principal objectiu del present estudi és de-Daltra banda, en el marc del present estudi, mostrar que existeixen programes, metodolo-es va considerar interessant classificar les gies i/o serveis que han aconseguit ser eficaçosbones pràctiques en tres camps dacció que en la promoció de lesperit emprenedor a Eu-permeten analitzar les principals característi- ropa i que poden transferir-se a altres contex-ques del suport a les microempreses a Europa. tos i així contribuir al sosteniment de la micro-Aquests tres camps són els següents: empresa qualsevol que sigui lentorn. · El finançament per a la creació i el des- Es podran identificar, a més, els ponts i les ba- envolupament ja que és un dels principals rreres que existeixen actualment entre el sis- obstacles per a la creació dempreses. tema social, locupació, lempresa i el sistema financer i que es poden suprimir o instaurar. · El seguiment i el suport: que en el con- Aquesta visió de conjunt és indispensable per- text europeu són indispensables. què lautoocupació i les microfinances es con- verteixin en veritables instruments en la lluita · Les mesures administratives: només un contra lexclusió social. entorn favorable permetrà que aquestes pràctiques es desenvolupin. Els termes dautoocupació (activitat per compte pròpia) i microempresa sutilitzen ambdós enAixí mateix, lestudi tindrà en compte els se- lestudi. El primer es refereix a lalternativagüents punts: que existeix enfront del treball assalariat men- tre que, el segon, fa referència a la grandària · Pertinència de les bones pràctiques pel de lempresa (menys de deu empleats) respecte que fa a lactivitat dels socis nacionals i de les Pimes (veure definició detallada més en- transnacionals del projecte EQUAL. davant). En ambdós casos, la persona empre- nedora pot necessitar finançament i assessoria · Varietat de les bones pràctiques en funció empresarial. El present estudi analitza les pràc- dels tres camps predefinits (finançament, tiques que existeixen per arribar als objectius seguiment i suport a les persones micro- esmentats, en les millors condicions possibles. empresàries i mesures administratives). · Possibilitat de transferir cadascuna de les bones pràctiques estudiades en un con- text regional o nacional que no sigui el dorigen. 16
  10. 10. 1.2. Metodologia de l’estudi La REM va seleccionar una sèrie de bones pràc- 5. Principals resultats obtinguts: presentació tiques entre els organismes de microfinances dels principals resultats obtinguts per la europeus així com entre les organitzacions que, bona pràctica. malgrat no treballar específicament en el sec- tor, participen en el desenvolupament de la 6. Lliçons útils: el que convé retenir de la microempresa, ja sigui mitjançant activitats bona pràctica i els ensenyaments que es de suport o per mitjà dels serveis dassessoria poden treure daixò. i informació que ofereixen. 7. Recomanacions: el que convé retenir de Seguint la classificació anteriorment esmentada la bona pràctica i en quina mesura van preseleccionar vint iniciatives que desta- aquesta constitueix un exemple a seguir caven pel seu enfocament innovador i els re- i a transferir en un context. sultats obtinguts. Entre aquestes, es van esco- llir tretze per a incorporar-les en lestudi 8. Paraules clau de la bona pràctica: algunes lobjectiu del qual és oferir un panorama el més paraules que permeten resumir la bona complert possible de les diverses eines que pràctica. existeixen a Europa per a la promoció de les- perit emprenedor. A més, com que aquestes pràctiques tenen un abast europeu, vuit països estan representats Cadascuna de les bones pràctiques consta de en el present estudi. Per aquesta raó, és oportú 8 seccions: fer una petita presentació del context nacional en el que cadascuna daquestes pràctiques sha 1. Organisme: presentació de lorganisme o implementat. Això permet també entendre i del projecte que va originar la bona pràc- veure en quina mesura cadascuna de les bones tica. pràctiques pot ser copiada i implementada tal qual en un altre país o bé si el context nacional 2. Bona pràctica: presentació de la bona requereix una adaptació prèvia a causa de la pràctica. legislació existent en matèria empresarial o microcreditícia, així com en làmbit de lacti- 3. Públic objectiu: presentació del públic vitat per compte pròpia (autoocupació). objectiu al que està dirigida la bona pràc- tica. 4. Contribució al desenvolupament de la mi- croempresa: manera que la bona pràctica participa en el desenvolupament de la microempresa.17
  11. 11. Fonts d’informacióPer a la realització de lestudi es van consultardiferents fonts detallades en la bibliografia an-nexa. Per a completar i actualitzar les infor-macions disponibles, lequip encarregat de les-tudi va contractar amb diversos organismes amés daquells analitzats en aquest estudi.També es va recórrer a dos estudis en els qualsha col·laborat la REM: “From Exclusion to In-clusion through Microfinance: Learning fromEast to West and West to East” (estudi realitzatper MFC, membre polonès de la REM), i lestudirealitzat per Facet, nef i EVERS&JUNG en 2003per a la Unió Europea. 18
  12. 12. 2.1. Foment de l’ocupació i les microfinances a Europa Les micro, petites i mitjanes empreses tenen Barreres d’accés un paper fonamental en la economia europea ja que representen la major font de capacitat empresarial, d’innovació i d’ocupació: en l’Eu- D’acord amb l’estudi “Medidas legislativas para ropa dels vint-i-cinc, 23 milions de PIMEs ge- promover el uso del microcrédito como herra- neren aproximadament 75 milions de llocs de mienta para la inclusión” realitzat per Facet, treball i representen el 99% de les empreses. EVERS&JUNG i nef, existeixen barreres d’accés No obstant això, aquestes empreses sovint als serveis financers i altres serveis associats tenen que fer front a les imperfeccions del en l’àmbit de l’autoocupació (o ocupació per mercat, com la falta de capital o de crèdits, compte pròpia) i la creació d’empreses. Les especialment en la fase inicial de l’activitat. barreres són les següents: A més, aquesta limitació de recursos afecta també a l’accés a les noves tecnologies i a la · Barreres relacionades amb la situació innovació. És per això que, el suport a les PIMEs personal de la persona emprenedora. forma part de les prioritats de la Comissió Eu- ropea pel que fa al creixement econòmic, cre- · Barreres prèvies a l’autoocupació. ació de llocs de treball i cohesió econòmica i social doncs « constitueixen una font d’ocupa- · Barreres entre els diferents sistemes en- ció essencial, i fomenten l’esperit empresarial carregats de la correcta implementació i la innovació a la UE. En aquest sentit, són es- dels programes de foment de l’autoocu- sencials per a estimular la competitivitat i l’o- pació. cupació».3 · Barreres que resulten d’estratègies in- Entre les PIMEs, les microempreses representen adequades d’acabament dels programes aproximadament el 94% i ocupen un paper fo- de suport (manca de coordinació entre namental en el desenvolupament del sector. les principals institucions). 3 Günter Verheugen, Membre de la Comissió Europea, Responsable d’Empresa i Indústria.20
  13. 13. En el marc d’aquest estudi, les barreres més vint excedeix de les necessitats finance-pertinents són les tres últimes ja que es refe- res de les persones que volen treballarreixen principalment al marc legislatiu i admi- por compte pròpia o crear una microem-nistratiu. presa. Com que aquest tipus de limitació redueix els costos i augmenta els bene- ficis, els bancs marginen cada vegada1. Barreres prèvies a l’autoocupació: més als que necessiten petites quantitats de diners.Si una persona es capaç i desitja crear la sevapròpia microempresa, ha de fer front als obs- g. Les exigències legals per a la creació itacles següents: registre de les empreses també represen- ten obstacles significatius. a. El parany de la inactivitat: les persones que desitgen crear una empresa tenen por de perdre les seves prestacions i/o 2. Barreres entre els diferents sistemes: subsidis (atur, ajudes socials, …), que re- presenten un ingrés molt modest però Obstacles que existeixen entre els sistemes que constant. haurien de contribuir al desenvolupament de l’autoocupació i del microcrèdit. Els actors que b. Les càrregues socials per a les persones determinen l’entorn en el que les eines de mi- que creen el seu propi lloc de treball crocrèdit i d’autoocupació es desenvolupen són poden ser tan elevades que de vegades els següents: són dissuasives. a. Sistema de seguretat social: tradicional- c. Informacions contradictòries i absència ment, el principal objectiu del sistema d’un punt d’informació o assistència únic de seguretat social consisteix en oferir per a les noves empreses. un ingrés mínim a aquells que no són ca- paços d’obtenir-lo per ells mateixos. No d. Llista negra: la instrucció d’un expedient obstant això, com aquests sistemes són en cas de fallida i els antecedents penals cada vegada més costosos i creix la ne- o fiscals poden dificultar i fins i tot im- cessitat d’aprofitar més eficaçment el possibilitar l’accés a fons de finançament capital humà, molts països membres de tradicionals. la UE prioritzen les mesures que perme- ten que les persones surtin de l’assistèn- e. El pla d’empresa és indispensable per a cia social per reinsertar-se al mercat la- poder obtenir un crèdit. boral. Els nous països membres que no han desenvolupat encara estructures so- f. Els bancs, la productivitat dels quals és cials importants, han posat en marxa pro- important i tenen accés al mercat inter- grames que els hi permetin assolir el ma- nacional de capitals, imposen un import teix nivell que els països membres més mínim pels préstecs que donen, que so- antics. 21
  14. 14. 2.1. Foment de l’ocupació i les microfinances a Europa b. Oficines d’ocupació / Sistemes de pro- necessitats bàsiques de la llar gràcies a moció empresarial: la funció més impor- la seva activitat empresarial. En aquest tant de les oficines d’ocupació és la d’a- cas, és possible que la persona emprene- conseguir un lloc de treball per a les dora necessiti una ajuda addicional quan persones en situació d’atur, i en alguns els ingressos són baixos (aquesta ajuda països també es fan càrrec del pagament pot ser fiscal o d’un altre tipus). dels subsidis. Malgrat que la majoria de les polítiques públiques d’ocupació usual- b. Una transició entre els programes de su- ment es concentren en la recerca de llocs port empresarial i l’accés a l’assessoria de treball assalariats, també busquen bancària i empresarial que respongui a oferir a les persones en situació d’atur les necessitats de desenvolupament fi- una formació adequada per al tipus de nancer i empresarial. llocs de treball disponibles. c. Sistemes financers: el principal objectiu del sector financer és el de protegir l’es- talvi i invertir-lo en projectes amb poc risc i fort potencial. Això exclou de facto el finançament de la microempresa i de l’autoocupació ja que ambdues activitats suposen un alt nivell de risc que no com- pensa els beneficis obtinguts. 3. Barreres que resulten d’estratègies in- adequades d’acabament dels programes de suport: La majoria dels programes de suport es centren en la fase inicial així com en el suport financer per a l’autoocupació. Dins d’aquests programes de suport, les barreres es defineixen com una falta de estratègia d’acabament o transició. Per passar amb èxit d’una situació de treball per compte pròpia assistida, a una situació d’empresa autosuficient i independent, es ne- cessiten dos tipus de transició: a. Una transició entre una situació de sub- sidi i una situació en la que la persona guanya un sou suficient per a satisfer les22
  15. 15. Promoure la creació de grama JEREMIE. És per aquest motiu que l’ob- jectiu perseguit per l’ EQUAL, que consisteixmicroempreses a la Unió en promoure noves pràctiques per a lluitar con-Europea tra les discriminacions i les desigualtats de tot tipus en relació al mercat laboral s’emmarcaCada vegada es creen més microempreses a la perfectament en aquesta política de fomentUnió Europea. La nova definició té en compte de la microempresa.aquesta situació raó per la qual es fixen llindarsfinancers específics. Aquesta diferenciació ad- No obstant això, i malgrat que els governs co-dicional respecte a les altres empreses té com mencen a implementar les mesures reglamen-objectiu incentivar l’adopció de mesures que tàries necessàries per facilitar l’accés al capitalresponguin a la problemàtica específica de les i promoure la microempresa, els organismes mi-microempreses, especialment durant la fase crofinancers segueixen sent els veritables actorsde creació. del sector, ja que són els únics que poden pro- porcionar respostes específiques i adequades aA nivell europeu, l’activitat microfinancera es les persones microemprenedores amb un conjuntsitua en la intersecció de dos temàtiques im- de serveis que no es limiten al finançament, japortants: per una banda, les polítiques econò- que tot i que és essencial no n’hi ha prou per amiques desenvolupades per la Comissió Europea garantir l’ èxit d’una microempresa.i els països membres per al desenvolupamentde l’ocupació i l’impuls del creixement econò- L’estudi sobre les bones pràctiques europeesmic mitjançant la inversió i la innovació; i per pel finançament, el suport a la microempresaun altra banda, les polítiques d’inclusió social i a l’esperit emprenedor, així com la seva difu-que han de promoure un sistema de educació sió hauria de contribuir a assolir els objectiusigualitària, oportunitats d’ocupació i l’elimina- definits per la Unió Europea, i més concreta-ció de la pobresa a la Unió. Encara que inicial- ment els del programa EQUAL. Però per poderment la dimensió econòmica de les microfinan- saber si les bones pràctiques analitzades podences era pràcticament la única que es tenia en transferir-se a d’altres entorns que el d’origen,compte, actualment les Institucions Europees és important tenir un millor coneixement delshan pres consciència de la forta relació que contextos nacionals que ens interessen, parti-existeix entre la falta d’accés al crèdit i la mar- cularment pel que fa al suport empresarial i alginació social. desenvolupament de la microempresa.A aquest doble enfocament se li afegeix la po-lítica de cohesió regional que té com objectiuminimitzar les grans disparitats que existeixenentre les regions. A partir del 2007 les micro-finances estan cridades a representar un papermés important dins del marc de les polítiquesregionals, principalment mitjançant el nou pro- 23
  16. 16. 2.2. Dades geogràfiques i socioeconòmiques 2.2.1. Alemanya potencial que ofereix el mateix. Per exemple, el sistema social alemany permet que els dife- Al 2003, el 11% de la població alemanya vivia rents actors institucionals inverteixin en les per sota del llindar de la pobresa (la mitjana activitats d’aquelles persones que desitgen tre- de la UE és del 15%). Els col·lectius més afec- ballar per compte pròpia, i fins i tot abans que tats eren els joves, les dones i les persones im- s’iniciï l’activitat. La legislació és bastant fle- migrants, especialment en l’antiga Alemanya xible i permet donar préstecs i subsidis, encara de l’Est. que només les autoritats de la ciutat de Kassel han aprofitat aquesta possibilitat. Alemanya L’existència d’una legislació bancària estricta (els bancs són els únics que poden atorgar crè- A Alemanya l’estatut bancari està definit per Superfície: 357.027 km² dits, per exemple) impossibilita qualsevol ini- Llei i es necessita una llicència per poder exer- Capital: Berlín ciativa microfinancera i dificulta la implemen- cir activitats bancàries. Per tant, la cooperació Població total: 82,7milions tació d’una resposta adequada a les necessitats amb bancs és la única possibilitat que tenen Població urbana: 87% financeres de la població. Malgrat que el go- els organismes no bancaris per poder exercir Densitat: 232 hab./km2 vern no ha implementat mesures per animar activitats financeres. Ja existeixen cinc coo- Població activa: 42,61 milions els bancs a facilitar l’accés a les persones so- peracions d’aquest tipus entre bancs i organit- N° de persones autoocupades: cialment marginades als seus serveis, les acti- zacions microfinanceres però l’import dels 4,41 milions vitats dels bancs alemanys tenen moltes vega- préstecs atorgats dins d’aquest marc segueix Taxa d’atur: 8,1% (Set. 2006) des una dimensió social. essent insignificant. Un informe d’EVERS&JUNG % població autoocupada/ va comptabilitzar 24 organismes de microcrèdit població activa: 10,31% Tot i que el Govern alemany no ha aplicat el a Alemanya l’2003, encara que la majoria no PIB (2005): 2241 bilions de € seu Pla d’Acció de lluita contra la pobresa i poden considerar-se com a tal a causa de la Taxa de creixement del PIB: 1,53% l’exclusió social mitjançant les microfinances, petita dimensió de l’organització, el seu abast Risc de pobresa en % l’opinió pública és cada vegada més conscient limitat i la baixa sostenibilitat de l’entitat. de la població activa: 11% dels beneficis socials que aporten aquest tipus Risc de pobresa en % de d’iniciatives en la lluita per a millorar la taxa El banc KfW és un important actor en el sector persones en situació d’atur: microfinancer com a conseqüència de la seva 34% d’ocupació i fomentar les activitats per compte pròpia. gran implicació amb les PIMEs i les microem- Risc de pobresa en % de persones aturades: 5% preses. El principal repte al que han de fer Règim polític: República Existeixen alguns exemples d’iniciatives gover- front els organismes microfinancers és el de parlamentaria, Estat Federal namentals que intenten desenvolupar instru- convèncer als bancs perquè actuïn com canals ments de suport per la microempresa, però des de distribució de productes microfinancers. Font: d’un punt de vista més ampli, la política ale- Oficina Federal d’Estadístiques http://www.destatis.de manya no és el suficientment eficaç pel que respecte a la microempresa. La legislació vigent no cobreix totes les carèn- cies del sector microfinancer, de vegades fins i tot dins del marc legislatiu, no s’aprofita el24
  17. 17. 2.2.2. Bèlgica · Les persones microprestamistes també poden crear organitzacions, fet que elsDes de mitjans dels 70, les noves PIMEs han permet beneficiar-se de diferents avan-pogut gaudir d’ajudes públiques en forma de tatges fiscals. La major part d’elles sónsubsidis o de garanties. Les últimes iniciatives molt petites ja que la Comissió Bancàriamicrocreditícies que el sector públic i els or- només autoritza l’existència d’aquestganismes federals han implementat tenien com tipus d’organismes si tenen menys de 50objectiu desenvolupar l’ocupació per compte persones. Quan es sobrepassa aquestpròpia dins del marc de la lluita contra l’atur. límit, es pot adquirir l’estatut de coope-Per completar aquesta acció, els municipis rativa. Bèlgicapoden concedir préstecs per a la creació d’em-preses. També existeix un fons de garantia go- Gràcies als diferents estatuts que proposa la Superfície: 30 518 km²vernamental per aquells organismes que deci- Llei (dassociació a cooperativa), Bèlgica compte Capital: Brussel·lesdeixin invertir en el sector de l’economia amb diverses possibilitats que permeten als or- Població total:solidària. ganismes microfinancers actuar, encara que sigui 10,4 milions al 2006 de forma reduïda, a menor cost alhora que els Densitat: 342 hab/km²La Llei bancària dona una gran llibertat al sec- permet aixecar fons gràcies al sistema de coo- Població activa: 4, 2 milions al 2004tor de las microfinances que no necessita cap peratives i als avantatges fiscals de les que Taxa d’atur: 8,4% en 2005tipus de llicència per funcionar. Per aquest poden beneficiar-se. Taxa de creixement del PIB:motiu existeixen molts organismes que actuen 1,2 % al 2005en aquest sector. Cap d’aquests organismes A Bèlgica, és el Govern qui inicia la majoria dels Risc de pobresa en %està sotmès a cap control. projectes microfinancers. Però també existei- de la població activa: 8% xen iniciatives privades com el Préstec Solidari Risc de pobresa en % de que és una col·laboració entre tres actors: una persones en situació d’atur: · Els “montes de piedad”, que depenen 28% dels municipis, són els organismes més ONG, Triodos Bank i Credal Microcrèdit. També Risc de pobresa en % de antics del continent i concedeixen micro- existeixen varis proclames menys importants persones autoocupades: 19% préstecs. Utilitzen la figura del préstec iniciats per ONGs o associacions sense estatut Règim polític: Monarquia prendari i poden ser sol·licitats per les legal. federal, parlamentaria i plural persones microemprenedores. Font: Banc Nacional de Bèlgica · L’organisme de crèdit belga més impor- http://www.nbb.be/Sg/Fr/ tant per a les PIMEs és el Fonds de Par- homef2.htm ticipation (Fons de Participació). Aquest i Oficina Federal d’ Estadístiques http://www.destatis.de organisme està finançat pels fons públics i les seves accions es centren en les per- sones en situació d’atur i en les petites empreses que estan al límit de l’accés bancari. 25
  18. 18. 2.2. Dades geogràfiques i socioeconòmiques 2.2.3. Bulgària Com Bulgària no compte amb un marc legal es- pecífic per a les microfinances, els organismes microfinancers recorren a la llei de les coope- El sector microfinancer búlgar té principalment ratives. Només un article daquesta llei es re- tres grans organismes: Mikrofund, NACHALA i fereix als organismes microfinancers. La llei USTOI. Existeixen, a més, molts programes més prohibeix a les cooperatives recuperar lestalvi. petits per a les persones més necessitades que En els últims quatre anys, els representants del busquen crèdits. La cartera de préstecs actius sector microfinancer han intentat desenvolupar era de 54 milions d’euros al Setembre del 2005, un marc legislatiu adaptat que ha donat lloc a xifra similar a la del 2004. A Bulgària, varis un primer esborrany de la “Llei de les coope- Bulgària bancs com ProCredit Bank i RaiffeisenBank ofe- ratives de crèdit”, però sense que per això les reixen al mateix temps petits crèdits i estan cooperatives tinguin dret de recollir lestalvi. Superfície: 111 002 km² penetrant en el mercat de forma bastant agres- El Parlament Búlgar no ha arribat a cap acord Capital: Sofia siva. L’import mig dels préstecs atorgats pels definitiu sobre aquesta llei, i és molt probable Població total: 7,7 milions el 2006 bancs és bastant alt (oscil·la entre els 13000 i que no sarribi a cap acord en breu ja que tots Població urbana: 70,2% el 2005 els 14000 euros) i es destina casi exclusivament els esforços se centren en laccés de Bulgària Densitat: 69 hab/km² al crèdit al consumo. L’estabilitat dels préstecs a la Unió Europea. A més, no existeix cap con- Població activa: s’explica en part per la falta de fons en el sec- trol per part del Banc Central Búlgar i en el 3,3 milions el 2005 tor microfinancer així com pel fet que els bancs país segueix mancant duna reglamentació i Taxa d’ atur: 10,1% el 2005 estan cada vegada més presents en aquest sec- dun control clar de les cooperatives i dels or- PIB: 21,45 bilions de € el 2005 tor. Es així com els bancs han creat una oficina ganismes microcrediticis. Taxa de creixement del PIB: de crèdit en el que no poden participar els or- 5,5 % el 2005 ganismes microfinancers. Règim polític: República A Bulgària no existeix cap dispositiu formal per Font: l’intercanvi d’informacions sobre clients actius Oficina Federal d’Estadístiques http://www.destatis.de entre els organismes bancaris i no bancaris, tot i Oficina Estadística de la Repú- i que alguns d’aquests organismes, com en el blica de Bulgària www.nsi.bg cas de NACHAL, USTOI i Popular Kaasa, com- parteixen de manera informal dades sobre la seva clientela. Aquesta falta de comunicació juntament amb una competència cada vegada més desenvolupada podria dur a una situació dendeutament excessiu del sector a mitjà ter- mini, i per tant, a un increment dels impaga- ments. NACHALA, així com altres organismes microfinancers, són membres de lAssociació Búlgara de Cooperatives de Crèdit i de lAsso- ciació de PIMEs.26
  19. 19. 2.2.4. Espanya La quantitat de la major part dels crèdits ator- gats a Espanya oscil·la entre 6 000€ i 18 000€Exceptuant els programes de microcrèdit que (situant-se el límit en 25.000€ dacord amb laproposen les caixes destalvi i les cooperatives definició del microcrèdit establerta per la Unióde crèdit, el sector bancari espanyol no disposa Europea). El nombre de crèdits concedits din-duna política concertada per a les PIMEs. Per tre del marc del programa ICO és insuficienttant, les caixes destalvi i les cooperatives de per satisfer la demanda i per això els progra-crèdit són els organismes financers més impor- mes desenvolupats per les caixes destalvi sóntants dintre del sector microfinancer i repre- cada vegada més importants dintre del pano-senten aproximadament el 50% dels fons del rama espanyol de les microfinances. Espanyasector financer espanyol. Superfície: 505 988 km²Les caixes destalvi són organismes de crèdit Capital: Madridsotmesos al mateix marc reglamentari que els Població total: 44,2 milions al 2006bancs, però organitzats sobre la base del model Població urbana: 76% al 2006de les fundacions privades. Aquesta caracte- Densitat: 83 hab/km²rística els obliga a destinar almenys el 25% dels Població activa:seus beneficis per a obra social, el que inclou, 21,66 milions al 2006entre altres coses, activitats de microcrèdit, i Taxa d’atur: 8,15% al 2006tot això mitjançant les seves fundacions. Representació del sector informal en % del PIB: 22,6%L’ICO (Institut de Crèdit Oficial), que rep suport % de persones autoocupades/del Fons Europeu dInversions, és el principal població activa: 15,3%programa de microcrèdit per a persones en risc PIB: 905,46 bilions de € al 2005d’exclusió social. Aquest organisme signa acords Taxa de creixement del PIB: 3,5 % al 2005amb bancs espanyols perquè aquests atorguin Risc de pobresa, % poblaciópréstecs a les entitats socials encarregades da- total: 19%valuar la viabilitat dels projectes, presentar- Risc de pobresa en % delos als bancs i prestar serveis dassessoria i de persones en situació d’atur:seguiment a les persones microemprenedores. 37%Les persones beneficiàries daquest programa Risc de pobresa en % de persones autoocupades: 20%són persones que volen crear una empresa però Règim polític:que no disposen de garanties (persones en si- Monarquia Constitucionaltuació de atur, persones majors de 45 anys, fa-mílies monoparentals, persones immigrants, Font:dones i persones amb discapacitat). Oficina Federal d’Estadístiques http://www.destatis.de i Institut Nacional d’Estadística www.ine.es 27
  20. 20. 2.2. Dades geogràfiques i socioeconòmiques 2.2.5. França lita laccés als serveis de suport per a la creació dempreses i sobretot, reconeix lactivitat per França és un dels països on més shan desen- compte pròpia com una alternativa viable de volupat les microfinances. Adie (Associació per retorn al món laboral. Aquesta llei també va al Dret dIniciativa Econòmica) i la seva xarxa derivar en la creació dun fons de cohesió social són qui efectuen pràcticament tota lactivitat (FCS) la missió del qual és promoure el micro- microcreditícia amb més de 36.700 crèdits con- crèdit. Per això garanteixen préstecs concedits cedits entre 1989 i el 2006, el que representa a persones en situació de atur que desitgin una suma de poc menys de 100 milions deuros. crear la seva pròpia empresa, així com micro- En el 2006, Adie va concedir aproximadament crèdits socials que en realitat són préstecs al França consum. Aquests microcrèdits socials, limport 6.700 crèdits que representen més de 18 mi- Superfície: 543 965 km² lions deuros. dels quals oscil·la entre 500 i 2000 euros, es Capital: París troben en fase de prova des de començaments Població total: Adie compte amb una xarxa de 300 persones del 2006 i estan destinats a les llars amb in- 64,8 milions al 2006 contractades i 1000 persones voluntàries repar- gressos més baixos. Població urbana: 76% al 2006 tides en 22 oficines, 110 antenes i 380 despat- Densitat: 93 hab/km² xos datenció al client, el que li permet oferir A França, tradicionalment, la concessió de mi- Població activa: serveis microcrediticis professionals a nivell na- crocrèdits forma part de lactivitat bancària o 27,64 milions al 2005 cional. Des de fa uns anys, shan portat a terme daltres organismes financers sotmesos a la ma- Taxa d’atur: 9,8% al 2005 esforços tant a nivell legislatiu com econòmic teixa legislació. Això no impedeix que existeixi, Representació del sector a França perquè es fomenti lesperit emprene- dintre de la llei bancària, una secció reservada informal en %/ PIB: 15,20% dor. El Banc Mundial situa França en la mitjana a les associacions que presten diners a col·lec- % de persones autoocupades/ població activa: 8,8% dels països de lOCDE pel que es refereix a nom- tius específics. Aquesta secció es va afegir a PIB: 1599,29 bilions de € al 2005 bre dempreses creades. Les mesures imple- causa de les accions de lobbying portades a Taxa de creixement del PIB: mentades per simplificar la creació dempreses terme per Adie. Abans del 2003, les associa- 1,2 % al 2005 han tingut com a resultat que la creació i el re- cions només podien prestar els seus fons Risc de pobresa, % població gistre de les empreses ja no siguin considerats propis. Aquest és el motiu pel qual Adie treba- total: 15% com un fre, com passava fins aleshores. No obs- llava en associació amb bancs que eren els Risc de pobresa en % de persones en situació d’atur: tant això, el pes de les càrregues socials i fiscals quals prestaven els fons atorgats per lassocia- 30% a les quals estan sotmeses les microempreses ció. Gràcies al nou dispositiu, Adie pot prestar Risc de pobresa en % de segueix sent molt importants. A més, existeix ara directament els fons sol·licitats als bancs, persones autoocupades: 25% el que permet que el funcionament de lasso- una forta cultura salarial que soposa a lesperit Règim polític: República ciació sigui molt més flexible i que augmenti emprenedor, amb un sistema educatiu que no contribueix a estimular-lo. lefectivitat en la gestió dels projectes analit- Font: zats. A més daixò, Adie ha aconseguit que els Oficina Federal d’Estadístiques http://www.destatis.de El desenvolupament del microcrèdit és una de tipus dinterès que sapliquen a les empreses ja i Instituto Nacional de Estadísticas les prioritats del govern, sobretot a través de no estiguin limitats, pel que pot proposar prés- i Estudios Económicos tecs a un tipus dinterès superior al tipus del www.insee.fr lapartat "Donar suport al desenvolupament de les microfinances" de la nova llei Borloo de co- mercat. hesió social de gener del 2005. Aquesta llei su- bratlla els avantatges de lautoocupació, faci-28
  21. 21. 2.2.6. Regne Unit que qualsevol persona, independentment del seu historial i el seu perfil financer, pugui obrirLes microfinances britàniques funcionen dins un compte per a la gestió de les seves trans-dun context lleugerament diferent respecte al accions. Per una altra banda, el programa Ga-que succeeix en la resta dEuropa doncs en rantia de Préstecs per a Petites Empresescerta mesura es confon amb el sector financer (Small Firms Loan Guarantee Scheme) ofereixde desenvolupament comunitari. No obstant incentius perquè els bancs donin préstecs aaixò, malgrat que ambdós comparteixen l’ob- empreses que d’una altra manera no tindrienjectiu de proporcionar préstecs a individus i accés a ells.empreses en situació de marginació social o Regne Uniteconòmica, les Institucions Financeres de Des- Dacord amb les conclusions de fòrums de dis-envolupament Comunitari (CDFI en anglès) cussió com el Grup de Treball per a la Inversió Superfície: 243 820 km²tenen més estructures, productes i poblacions Comunitària (Social Investment Task Force, Capital: Londresobjectiu que la majoria dels organismes de mi- 2000), el govern va implementar una mesura Població total:crofinances. dexempció fiscal per a la inversió comunitària 59,8 milions al 2006 (CITR) amb l’objectiu de promoure la partici- Població urbana: 89,5 % al 2006Al Regne Unit, laccés al finançament no inclou pació d’inversors individuals i corporatius per- Densitat: 245 hab/km²només les microfinances i el suport a la creació què financin el sector de les CDFI. Linterès del Població activa: 28,99 milions al 2006dempreses. De fet pot arribar a nínxols de govern britànic per evitar l’exclusió financera Taxa d’ atur: 5,6% al 2006mercat tan diferents com micropréstecs per a es manifesta ara mitjançant el Grup de Treball Representació del sector infor-dones empresàries en situació de atur, empre- dInclusió Financera (Financial Inclusion Task mal en % del PIB: 12,6%ses culturals o creatives, noves empreses en Force) que es va reunir per examinar les me- % de persones autoocupades/zones marginades o organitzacions amb vocació sures més eficaces que permetin ajudar a les població activa: 12,2%social (o "empreses socials"). Si bé algunes ins- persones en situació d’exclusió financera. PIB: 1674,53 bilions de € al 2005titucions sespecialitzen en els préstecs micro- Taxa de creixement del PIB: 1,9 % al 2005financers, el sector en conjunt proposa una Risc de pobresa, % poblacióàmplia gamma de productes per lluitar contra total: 17%l’exclusió financera. Risc de pobresa en % de persones en situació d’atur: 49%Pel que fa al microcrèdit, en el Regne Unit Risc de pobresa en % deexisteix un entorn relativament favorable pels persones autoocupades: 14%organismes que ofereixen aquests serveis ja Règim polític:que compten amb el suport de bancs que els Monarquia parlamentariaproporcionen subsidis i préstecs. Font:En aquest context, el govern ha sol·licitat als Oficina Federal d’Estadístiques http://www.destatis.debancs que ampliïn laccés dels productes finan- i Institut Nacional d’Estadístiquescers a aquelles persones en situació d’exclusió www.statistics.gov.ukfinancera mitjançant iniciatives com el CompteBancari Bàsic (Basic Bank Account), que permet 29
  22. 22. 2.2. Dades geogràfiques i socioeconòmiques 2.2.7. Suècia volupament) com complement de préstecs co- mercials. No obstant això, JAK Bank (primer Aproximadament 800.000 persones viuen sota sistema de préstec i estalvi sense interessos el llindar de pobresa a Suècia, el que repre- que funciona gràcies als seus més de 30.000 senta el 9% de la població total (percentatge membres) i EkoBanken, un banc cooperatiu, relativament baix comparat amb la mitjana eu- són estructures que participen en leconomia ropea). Les persones que potencialment tenen social. De moment, els altres bancs no mostren més dificultats són les persones grans, les per- massa interès pel sector de les microempreses sones joves, les persones immigrants, les fa- encara que aquesta situació varia entre les re- mílies monoparentals, persones amb addicció gions. Suècia a les drogues i les persones sense domicili fix. Superfície: 410 934 km² La quarta part dels treballadors i treballadores Capital: Estocolm que tenen ingressos baixos treballen per Població total: compte pròpia (incloent agricultors indepen- 9,1 milions d’habitants dents). Els tràmits administratius per a les mi- Densitat: 22 hab./km2 croempreses són molt complicats el que difi- Població activa: 4,5 milions al 2005 culta el seu desenvolupament i funcionament. Taxa d’atur: 7,8 % al 2005 Representació del sector El govern suec ha creat institucions financeres informal en % de la població per donar suport les Pimes locals, com ALMI Fö- activa: 19% retagspartner, institució pública creada al 1994 % de persones autoocupades/ i que administra un capital de 447 milions deu- població activa: 4,7% ros; el Fons Suec de Desenvolupament Indus- PIB: 2951,94 bilions de € al 2005 trial, que es va crear en 1979 o el Sixth Swedish Taxa de creixement del PIB: 1 % al 2006 National Pension Fund creat al 1996. Risc de pobresa, % població Dues organitzacions estan presents en tot el total: 9% país: NUTEK (Assessorament Nacional per al Risc de pobresa en % de Desenvolupament Industrial i Tècnic) i ALMI. persones en situació d’atur: 24% Ambdues ofereixen assessoria durant la fase Risc de pobresa en % de de llançament i de traspàs de les microempre- persones autoocupades: 19% ses. La seva clientela objectiu són les persones Règim polític: en situació d’atur, aquelles que corren el risc Monarquia constitucional de quedar-se sense ocupació i les persones que viuen en regions econòmicament deprimides. Font: Statistiska Centralbyrån SCB (equivalent suec del Institut A Suècia no existeix un programa específic per Nacional d’Estadística) al microcrèdit, cosa que no sembla preocupar www.scb.se/eng, a lopinió pública. Excepte els bancs, ALMI és Oficina Federal d’Estadístiques http://www.destatis.de lúnic organisme públic que atorga préstecs per i OCDE http://www.ocde.org a projectes de microempresa (creació i desen-30
  23. 23. 3.1. Finançament per a la creació i el desenvolupament 3.1.1. Adie – França · Els préstecs solidaris per a la creació dempreses (import màxim de 5.000 €; Finançament de microempreses i serveis da- termini màxim de 2 anys; tipus dinterès companyament per a la creació dempreses i del 7,3% des de l’1 de gener del 2007) dactivitats per compte pròpia. permeten finançar la posada en marxa duna activitat econòmica. Aquests prés- tecs representen el 70% dels crèdits con- 3.1.1.1. Lorganisme cedits. Adie (Associació per al dret a la iniciativa eco- · Els préstecs de desenvolupament desti- ADIE nats a les microempreses ja existents i nòmica – Association pour li droit à l’initiative économique) va ser creada a França al desem- que han estat finançades per Adie, però 4, bd Poissonnière 75009 París - França bre de 1988 per Maria Nowak qui va adaptar el que no tenen encara accés al crèdit ban- sistema de microcrèdits al sistema francès. cari (les quantitats proposades són les se- Tel: +33 (0)1 56 03 59 00 Fax: +33 (0)1 56 03 59 77 Com associació, Adie contribueix a la millora güents: 1.000 euros, 2.000 euros, 3.500 del marc reglamentari i legal dels microcrèdits, euros i 5.000 euros. Els diferents préstecs Contacte: Amelie Benais sencadenen a mesura que el préstec an- e-mail: a.benais@adie.org així com del treball independent tant a nivell portal internet: www.adie.org nacional com europeu. A més, lassociació ajuda terior ha estat reemborsat). a la creació de microempreses i per tant, par- ticipa en la creació docupació. · Existeixen finançaments addicionals que 4 Productes financers, de seguiment, de recolçament i de formació. complementen els préstecs d’Adie. Aquests finançaments són principalment 5 Un préstec d’honor és un crèdit a mitjà termini entre 2 i 5 anys, que es 3.1.1.2. La bona pràctica préstecs estatals (préstecs dhonor5, pri- concedeix directament al empresari mes Eden6, primes o bestretes reembor- o a la persona que opta per un tras- pàs (i no a la empresa creada doncs La missió d’Adie és la de finançar i donar su- sables, préstecs per a la creació dempre- en aquest cas es parlaria de bestreta port a les persones en situació datur que volen ses) concedits per lEstat amb lajuda a retornar) i això sense que se li de- mani cap garantia, ja sigui personal crear la seva pròpia activitat econòmica i que dorganismes com Adie. o real (daquí lexpressió dhonor). no poden accedir als préstecs bancaris clàssics. 6 El dispositiu EDEN és una bestreta Lassociació ofereix finançament i assessora- · Els préstecs de prova als quals es recorre reemborsable (préstec sense interes- ment a les persones microemprenedores que per mesurar la viabilitat dun projecte. sos) dun termini màxim de 5 anys, que es concedeix després duna ava- no tenen accés als crèdits bancaris i que en la luació del projecte de creació de majoria dels casos estan en situació datur o · Els préstecs de material. lempresa, a una persona física que es compromet a integrar-lo en el ca- viuen amb els subsidis de lestat. pital de la societat creada o traspas- En general, les necessitats de finançament no sada, o a fer-lo servir per al funcionament de lempresa. El reem- Digual manera, Adie proporciona finançament sobrepassen els 10.000 euros. Adie, amb el su- bors es pot diferir durant un màxim als treballadors i treballadores independents i port de la seva important xarxa de persones de 12 mesos a partir del lliurament de la bestreta. En cas de fracàs de a les microempreses, gràcies als productes4 que voluntàries que constitueixen un dels punts lempresa, les quantitats que queden ha desenvolupat dacord amb les necessitats forts de lorganització, ofereix a les persones per reemborsar no seran reclamades per decisió del prefecte. de la seva clientela: microemprenedores assessorament en els se- güents àmbits:32
  24. 24. · Ajuda per a la preparació de plans de no estan limitats a lalça el que fa que Adie desenvolupament, en cooperació amb al- pugui prestar al 7,3% des del 1 de gener del tres organismes dassessorament per a les 2007 tenint en compte lalça dels tipus dinterès empreses. de les Obligacions a Termini i cobrir així el cost del diner i una part dels costos fixos. · Ajuda administrativa, la gestió comercial i lassessorament en màrqueting. 3.1.1.3. Públic objectiuA més, Adie ha signat diversos acords amb di-ferents organismes amb lobjectiu d’oferir a les 1. Adie finança tot tipus de projectes. Elspersones microemprenedores serveis addicio- principals criteris de decisió són la capa-nals que complementin laspecte financer con- citat i la motivació de les persones mi-cedit per Adie. És així com des del 2004, Adie croemprenedores, així com la viabilitati Microsoft França es mobilitzen perquè les per- del projecte.sones microemprenedores siniciïn en lús deles tecnologies de la informació. Daquesta ma- 2. Les persones beneficiàries dels subsidisnera, les persones microemprenedores poden estatals representen més de la meitataccedir a formació per aprendre a utilitzar o (56%) de les persones finançades l’anymillorar els seus coneixements informàtics, 2005. Les persones en situació d’atur,eina que avui dia és indispensable, sobretot en rebin o no subsidi, representen el 35% delàmbit empresarial. Al finalitzar aquesta for- la clientela finançada per Adie. La pro-mació, Adie ofereix a les persones microem- porció de persones assalariades és baixaprenedores ladquisició dun ordinador renovat (3%). Està composta principalment perdintre del marc dels tallers dinserció dels "Res- treballadors i treballadores pobres, sovinttes du Coeur" (Restaurants del Cor), associació dones soles, que ocupen una petita acti-francesa que ajuda a les persones en situació vitat econòmica addicional per a poderdexclusió social i que els proporciona una ocu- cobrir les despeses de la llar.pació. 3. La clientela d’Adie té orígens diversos:Lacció de lobbying portada a terme per Adie zones urbanes, barris marginals, zonesdes de fa alguns anys, també ha repercutit en rurals, etc. Lassociació està molt presentlavanç de la legislació en làmbit dels micro- en els barris sensibles on es concentra elcrèdits a França, sobretot en els últims tres 18% de les persones microemprenedoresanys. És així com des de Juliol del 2003, la llei finançades l’any 2005. Més duna quartabancària ha estat adaptada, el que permet que part de la seva clientela procedeix deels organismes de microcrèdit puguin obtenir zones rurals. De la mateixa manera, lapréstecs per part dels organismes financers per població gitana (que a França és majori-a prestar-los a la vegada a les persones en si- tàriament nòmada), objectiu específic ituació datur i a les persones que viuen amb preferent de lorganització des de fa unssubsidis de lEstat i que desitgen crear la seva deu anys, representa el 7% de les micro-pròpia empresa. A més, els tipus dinterès ja empreses finançades. 33
  25. 25. 3.1. Finançament per a la creació i el desenvolupament 3.1.1.4. Contribució a la creació 3.1.1.5. Principals Resultats microempresarial 1. Des de 1989, 36.177 microempreses han 1. Adie proposa diverses possibilitats de fi- estat finançades per Adie, el que repre- nançament per a les persones que tenen senta unes 6.000 noves microempreses un projecte, però que per la seva condi- finançades cada any, per un import total ció econòmica no tenen accés a les fonts de 98,62 milions de préstecs atorgats. de finançament clàssiques. 2. La taxa de supervivència de les microem- 2. Adie destina la seva acció principalment preses és del 64% a dos anys i del 54% a a les persones en situació datur o que tres anys (taxa superior a la taxa nacional viuen amb subsidis estatals. També sin- per a les empreses individuals). teressa pels treballadors i treballadores assalariats que desitgen completar els 3. En el 2005 es van atorgar una mica més seus ingressos per mitjà duna activitat de 6.740 préstecs solidaris el que repre- per compte pròpia i que, a causa de la senta 5.891 empreses creades i prop de mancança de recursos i a labsència da- 7.069 nous llocs de treball. El nombre de vals, no tenen accés als circuits financers clients actius és de 13.375, per a un im- tradicionals. port de préstecs actius de 31,57 milions deuros a 31 de desembre del 2005. 3. Gràcies a la seva acció, Adie participa en el desenvolupament de les activitats per 4. De la mateixa manera, la clientela de compte pròpia i microempresarials. Les Adie té un perfil molt variat. Més del 18% microempreses poden escollir diferents de les persones finançades per Adie són formes jurídiques: empreses individuals, analfabetes o tot just saben llegir, es- Societats Anònimes de Responsabilitat Li- criure i comptar. Les persones que comp- mitada, o Empreses Unipersonals de Res- ten amb diplomes tècnics representaven ponsabilitat Limitada. el 40% de la seva clientela al 2005. No obstant això, tenir un diploma no garan- 4. Digual manera, les diferents accions teix laccés al crèdit bancari. De fet, el dutes a terme per Adie han repercutit en 38% de les persones que Adie va recolzar la millora del marc reglamentari i legal a l’any 2005 tenen el batxillerat i el 23% del microcrèdit i del treball per compte tenen un nivell universitari. pròpi, tant a nivell nacional com euro- peu. 5. El percentatge dinserció7 de les persones finançades per Adie és del 75%. 7 Proporció de persones donades per Adie que ja no estan dintre del dis- positiu dajuda estatal.34
  26. 26. 6. El cost de lacompanyament per empresa 4. És important que es pugui simplificar el creada és daproximadament 2.000 euros, procés de concessió dels préstecs més ba- amb 1,2 llocs de treball creats per em- sant-se en la personalitat del client i en presa finançada. la seva motivació que basant-se en les característiques del projecte. 7. La taxa de reembors dels préstecs al 2006 va arribar al 93%. 5. Per a lèxit dun projecte no només es ne- cessiten serveis financers. També és ne- 8. A 31 de desembre del 2005, Adie comp- cessari comptar amb serveis dacompan- tava amb 22 oficines regionals, 110 des- yament i dassessorament, els quals són patxos i 380 oficines datenció al client indispensables per garantir la viabilitat que li permeten cobrir el conjunt del te- del projecte. rritori nacional. A finals del 2005, lasso- ciació tenia 308 persones contractades i 6. Per a una cobertura òptima de la clien- comptava amb l’ajuda de 800 persones tela objectiu és necessari oferir una àm- voluntàries. plia cobertura nacional així com un im- portant treball de camp.3.1.1.6. Lliçons útils 7. La importància de la xarxa de voluntariat permet completar lacció portada a terme 1. És necessari disposar de mecanismes que per lassociació a baix cost ja que ofereix puguin substituir als bancs tradicionals un servei de seguiment i dassessorament per poder oferir a aquelles persones que professional adaptat a la demanda (as- no reuneixen els requisits financers clàs- sessorament en màrqueting, fiscalitat, sics els mitjans necessaris per a realitzar dret, etc. per part de professionals de els seus projectes. cada sector). 2. El desenvolupament de lactivitat micro- 8. Les accions de lobbying amb les autori- creditícia només sha pogut portar a tats polítiques nacionals són necessàries terme per mitjà de la signatura de con- per a permetre una evolució del marc le- venis amb diversos bancs que sencarre- gislatiu i adaptar-lo a les persones micro- guen d’aportar el capital. emprenedores i als organismes microfi- nancers. 3. El finançament ha de poder adaptar-se a la clientela amb la finalitat de respondre de la millor manera possible a les neces- 3.1.1.7. Recomanacions sitats de cadascú. Per això, és necessari poder proposar diversos productes en 1. Laccés a les fonts de finançament és es- funció de la clientela objectiu. sencial per a la creació duna activitat per compte pròpia o duna microempresa. 35

×