PINTURA GÒTICA FLAMENCA

2,954 views

Published on

Published in: Education, Travel
  • Beautiful paintings,nice presentation -- thank you.
       Reply 
    Are you sure you want to  Yes  No
    Your message goes here
  • Be the first to like this

PINTURA GÒTICA FLAMENCA

  1. 1. G òtic Flamenc Història de l’Art IES Ramon Llull (Palma) M Assumpció Granero Cueves La deposició de la creu o El davallament (c. 1435) Roger v an der Weyden Oli sobre taula de roure (220 x 262 cm) Museu del Prado. Madrid.
  2. 2. SENTIMENTS, PATIMENT, GESTOS… G òtic Flamenc
  3. 3. 4.2. EVOLUCIÓ <ul><li>4) FLAMENC (XV) </li></ul><ul><li>1) GÒTIC LINEAL </li></ul><ul><li>(Franco-gòtic) </li></ul><ul><li>(final XII i XIII-XIV) </li></ul><ul><li>2) ITALO-GÒTIC (1250-1400) </li></ul><ul><li>3) INTERNACIONAL o CORTESÀ (1375-1425) </li></ul>
  4. 4. Pintura gòtica
  5. 5. 4.2.4.- Pintura gòtica flamenca Rogier v an der Weyden La Magdalena Jan Van Eyck El matrimoni Arnolfini Hubert i Jan van Eyck (germans) Adoració de l’Anell Místic o El Políptic de la Catedral de Sant Bavó Hieronymus el Bosch El jardí de les Delícies
  6. 6. ESCOLA DELS FLAMENCS: JAN VAN EYCK ROGIER VAN DER WEYDEN HIERONYMUS EL BOSCH “EL BOSCO”… TRANSICIÓ DES DE LA PINTURA MEDIEVAL AL PRIMER RENAIXEMENT (SEGLE XV)
  7. 7. 4.2.4.- GÒTIC-FLAMENC (PRIMITIUS FLAMENCS) <ul><li>La pintura és coetània al desenvolupament del primer Renaixement en Itàlia (paral·lelament al Quattrocento ). </li></ul><ul><li>Pintors de Flandes (XV). Professionals amb l ents i durs aprenentatges . </li></ul><ul><li>Clientela religiosa, però sobretot rebran encàrrecs de burgesos i banquers , que detallaven amb precisió llurs comandes. </li></ul><ul><li>Obres de petites mides per ornamentar cases particulars. </li></ul><ul><li>Sovint tríptics , laterals amb frontisses , que serviran de portes a la central, i les cares externes es pinten amb grisalles , que imiten l’efecte d’una escultura. </li></ul>“ Renaixement del Nord” Gòtic lineal, italo-gòtic i internacional a primer Ppt
  8. 8. G òtic Flamenc
  9. 9. G òtic Flamenc Hubert i Jan van Eyck (germans) Adoració de l’Anell Místic o Políptic de catedral de Sant Bavó, Gant, Flandes
  10. 10. G òtic Flamenc Hubert i Jan van Eyck (germans) Adoració de l’Anell Místic o Políptic de catedral de Sant Bavó, Gant, Flandes
  11. 11. GÒTIC FLAMENC El Jardí de les Delícies (1510-1515, entre Gòtic i Renaixement) Hieronymus el Bosch Oli sobre taula (taulell central: 220 x 195 cm, ales: 220 x 97 cm) Museu del Prado, Madrid
  12. 12. <ul><li>La primera generació de pintors de l’escola dels PRIMITIUS FLAMENCS , la composen els germans Jan i Hubert van Eyck, Rogier van der Weyden, Robert Campin i Joachim Patinir. </li></ul><ul><li>Renuncien al fons daurat , i empren la tècnica de l’oli com a material pictòric, creen la MODALIDAD DE PINTURA DE CAVALLET EN EL SEU CONCEPTE MODERN , concebuda per a ser vista de molt a prop. </li></ul><ul><li>La seva execució és minuciosa i detallista , cosa a què va contribuir l’intens desenvolupament adquirit per la miniatura dels codis en la cort dels ducs de Borgonya , al quals pertanyen aquests estats en el segle XV ( germans Limburg, estil internacional o cortesà ). </li></ul>Crucifixió (1420-25) Jan van Eyck Oli sobre taula (56,5 x 19,5 cm) Metropolitan Museum of Art, New York 4.2.4.- GÒTIC-FLAMENC (PRIMITIUS FLAMENCS)
  13. 13. ROBERT CAMPIN HANS MEMLING HUGO VAN DER GOËS JAN VAN EYCK ROGIER VAN DER WEYDEN PINTORS FLAMENCS
  14. 14. <ul><li>A partir dels segle XIII es va produir un desenvolupament comercial i un creixement de les ciutats , especialment a la península Itàlica i a Flandes . </li></ul><ul><li>A les ciutats de Flandes es va concentrar la producció de teixits de llana , que per la seva suavitat i per la bellesa dels colors va desplaçar a les ciutats franceses i va conquerir mercats pel Mediterrani. La ciutat de Bruges es va convertir en el principal centre comercial de l’occident europeu fins ben entrat el segle XV. </li></ul><ul><li>Va ser precisament en aquest segle XV quan algunes ciutats de Flandes ( Bruges, Gant, Yprés ) es convertiren en seus d’una important i extraordinària escola pictòrica que, per a molts d’autors, suposa ja els inicis del Renaixement o, al menys, un dels seus més clars precedents. </li></ul>Context històric L’Home del turbant vermell Jan van Eyck La Verge amb el canònic van der Paele (1436) Jan van Eyck Oli sobre taula (122 x 157 cm) Groeninge Museum, Bruges
  15. 15. <ul><li>L’escola té el seu origen en el gòtic internacional . La seva major aportació a l’art europeu és la progressiva captació que fa de la realitat , que s’inspira en l’escultura, i que es veu afavorida per la nova clientela: la burgesia . </li></ul><ul><li>Els primitius pintors flamencs del segle XV van deixar testimoni de l’esplendor d’aquestes ciutats, mentre que la burgesia local n’era la clientela . També tenien clients religiosos, però sobre tot rebien encàrrecs de particulars, de burgesos ( mercaders, fabricants, banquers ), que detallen els seus encàrrecs amb molta precisió. </li></ul><ul><li>L’ús de la lluminositat i la passió del paisatge de Flandes preludia els valors de la pintura renaixentista , encara que les formes estàtiques , la poca relació entre les figures (que gairebé sempre estan disposades frontalment, de cara a l’espectador) i el predomini dels detalls encara són més propis del gòtic . </li></ul><ul><li>Aquestos artistes no eren aficionats , no improvisaven les seves obres, tenien un lent i dur aprenentatge fins que aconseguien realitzar la seva obra mestra. </li></ul>Context històric
  16. 16. <ul><li>En aquesta societat burgesa allò pràctic es valora cada vegada més , fins i tot, la religió adquireix un sentit pragmàtic. </li></ul><ul><li>Estam en un període realista . A partir de 1420, la idea de què l’esperit diví s’encarna en cada una de les petites coses ( Tomàs Kempis : Imitació de Crist ), conduirà a què representar les coses tingui, cada vegada, més importància, cosa per la qual la realitat sensible i tangible adquireix un gran valor . Els objectes deixen de ser elements secundaris per a convertir-se en protagonistes. </li></ul><ul><li>La temàtica deixa de ser exclusivament religiosa ; el retrat , els quadres de grup , l’ ambient costumista , coexistiran amb ella. </li></ul>Context històric
  17. 17. ELS PRIMITIUS FLAMENCS AUTORS PINTURA DE CAVALLET EL CONTEXT : LA PROSPERITAT DE LES CIUTATS FLAMENQUES UNA NOVA CLIENTELA: LA BURGESIA VALORACIÓ DEL MÓN REAL I SENSIBLE TEMÀTICA: RELIGIOSA, COSTUMISTA I EL RETRAT LA TÈCNICA DE L’OLI
  18. 18. <ul><li>1) TÈCNICA I SUPORT . La gran innovació tècnica que van introduir els pintors flamencs va ser la invenció i generalització de la pintura a l’oli sobre taula ( oli de llinassa com aglutinant dels colors ). L’avantatge que presenta aquesta tècnica és que permet fer rectificacions un cop seca, realitzar superfícies molt llises i, també, permetia a l’artista treballar de forma lenta i amb un alt grau de minuciositat en els detalls, que possibilitava que els quadres guanyessin en riquesa cromàtica, brillantor, lluminositat i transparència ( veladures : superposició de diferents capes de color ). La tècnica, a més, donava com a resultat una obra de gran virtuosisme tècnic . </li></ul>Madonna entronitzada (c. 1436) Jan van Eyck Oli sobre taula (65’5 x 49’5 cm) Städelsches Kunstinstitut, Frankfurt Característiques de l’estil flamenc <ul><li>SUPORT . Desenvolupament de la pintura sobre taula , generalment la majoria són obres en petit format (més apropiades per a decorar una estança). Encara que també destaquen alguns tríptics de grans mides, és a dir, pintures flamenques formades per tres taules de fusta, dues taules laterals muntades sobre frontisses servien de portes i que es tanquen sobre la taula central. La seva cara exterior es pinta amb tons grisos ( grisalla ) que imiten l’efecte d’una escultura . </li></ul><ul><li>       </li></ul>
  19. 19. <ul><li>La minuciositat i gust pel detall (gràcies a les possibilitats tècniques de l’oli) va afectar al DIBUIX, a la COMPOSICIÓ, a la LLUM, a la TEMÀTICA, o a la manera de representació del gènere artístic. </li></ul>Característiques de l’estil flamenc <ul><li>2) DIBUIX . D’ importància extraordinària en aquesta escola pictòrica. </li></ul><ul><li>Totes les formes i figures presenten uns contorns molt nítids . </li></ul><ul><li>La característica minuciositat de les obres i com els pintors flamencs concebien les seves obres perquè fossin contemplades de molt a prop , va dur a recrear els detalls més nimis que, en ocasions, casi resulten imperceptibles per a l’ull humà : les cabelleres no són una massa confusa, sinó un conjunt de cabells que es poden veure un per un; als prats es poden comptar les fulles de les herbes o els pètals de les flors; als llibres es distingeixen les lletres. Només la lent d’augment permet veure tots els objectes. </li></ul>
  20. 20. Característiques de l’estil flamenc <ul><li>3) COMPOSICIÓ . NATURALISME i REALISME . Un format petit , i u n enfocament, de més a prop , du als pintors a una representació versemblant (verosímil) de la realitat, captant tots els detalls ( realitat tal com és ) i per això, en aquestes obres, mai no veiem la idealització física de Verge , sinó la representació exacta de tots els detalls dels cutis (porus, arrugues, etc). </li></ul><ul><li>Creació d’un espai pictòric , com a conseqüència del realisme i el naturalisme amb què es realitzen les obres. </li></ul>La Verge del Canceller Rolin (1435) Jan van Eyck Taula (66 x 62 cm) Musée du Louvre, París
  21. 21. <ul><li>4) COLOR i LLUM . Els colors s’apliquen mitjançant una pinzellada molt minuciosa , amb molt poca quantitat de pasta. Es pinta amb l’anomenada tècnica de veladures , que consisteix en aplicar successives capes de pintura amb molt poca pasta, per donar una textura molt real a les formes i figures. Els colors apareixen molt matisats amb la qual cosa s’aconsegueix realçar el volum de les figures. </li></ul><ul><li>Valoració de la LLUM . La llum ja no és capriciosa. Cada objecte té ara la seva pròpia ombra; cada habitació el seu enquadrament lumínic; cada paisatge, la seva tonalitat definida; cada element, la seva qualitat exacta. Llum perfectament estudiada . </li></ul>Retrat de Giovanni Arnolfini i l’esposa (1434) Jan van Eyck Oli sobre taula (82 x 60 cm) National Gallery, Londres Característiques de l’estil flamenc
  22. 22. <ul><li>5) PERSPECTIVA . La profunditat ja està molt aconseguida en els quadres de l’escola flamenca, ja que utilitzaven la perspectiva lineal , com es pot veure clarament en l’obra de Jan Van Eyck, El matrimoni Arnolfini . </li></ul>Retrat de Giovanni Arnolfini i l’esposa (1434) Jan van Eyck Oli sobre taula (82 x 60 cm) National Gallery, Londres Característiques
  23. 23. <ul><li>6) RITME . La sensació de MOVIMENT en les pintures flamenques és molt desigual . En la major part de les obres de Jan van Eyck , per exemple, predomina la sensació de tranquil·litat i serenitat , que no hieratisme, com podem veure tant en El matrimoni Arnolfini , com en El políptic de l’Anyell místic o de Sant Bavó . En canvi altres pintors flamencs com Brueghel i El Bosch es van caracteritzar per incloure un ritme frenètic en les seves composicions, com per exemple El triomf de la mort (Brueghel) i el tríptic El jardí de les Delícies d’El Bosch. </li></ul>Retrat de Giovanni Arnolfini i l’esposa (1434) Jan van Eyck Oli sobre taula (82 x 60 cm) National Gallery, Londres Característiques
  24. 24. Característiques: Ritme frenètic El Jardí de les Delícies (1510-1515, entre Gòtic i Renaixement) Hieronymus el Bosch Oli sobre taula (taulell central: 220 x 195 cm, ales: 220 x 97 cm) Museu del Prado, Madrid
  25. 25. Característiques: Ritme frenètic El Jardí de les Delícies (1510-1515, entre Gòtic i Renaixement) Hieronymus el Bosch Oli sobre taula (taulell central: 220 x 195 cm, ales: 220 x 97 cm) Museu del Prado, Madrid
  26. 26. El triomf de la mort (vers 1562, Renaixement) Pieter Brueghel el Vell Oli sobre taula (117 x 162 cm) Museu del Prado, Madrid Característiques: Ritme frenètic
  27. 27. <ul><li>7) TEMÀTICA . Els pintors flamencs van tractar temes religiosos com a profans . Però, independentment del tema sempre es recreen en la reproducció exacta dels objectes . Objectes dotats, en moltes ocasions, d’un significat simbòlic . </li></ul><ul><li>No era freqüent que els pintors representessin temes arquitectònics, com habitacions, cases o carrers. Els flamencs es van decantar més per les coses petites de la vida quotidiana : escenes burgeses en interiors , amb mobles, quadres, objectes de vidre o de metall, monedes, roba, etc, En el cas de la roba que representaven, fins i tot, se’n poden distingir els fils i el trenat , però els plecs encara són durs i geomètrics (com emmidonats), arcaics . </li></ul>Característiques
  28. 28. Madonna amb el nin llegint (1433) Jan van Eyck Oli sobre taula (26’5 x 19’5 cm) National Gallery of Victoria, Melbourne Característiques: TEMÀTICA
  29. 29. <ul><li>7) TEMÀTICA . També és important destacar l’amor al paisatge . </li></ul><ul><li>Amor al paisatge , que s’aprecia en les llums de l’horitzó o en les brillantors de les aigües. </li></ul><ul><li>Muntanyes, camins que es perden a la llunyania, prats verds i boscos hi són reflectits de forma molt realista. Quan l’escena és d’una habitació, el paisatge es veu a través d’una porta o d’una finestra . </li></ul>Característiques La Verge del Canceller Rolin (1435) Jan van Eyck Taula (66 x 62 cm) Musée du Louvre, París
  30. 30. <ul><li>8) CLIENTS . La majoria de la clientela d’aquests pintors eren burgesos enriquits amb el comerç. Les pintures eren de dimensions reduïdes i això les feia més adequades per adornar estances domèstiques que no pas palaus o temples. Introducció del retrat a través de la imatge del donant . </li></ul>Característiques de l’estil flamenc La Verge amb el canònic van der Paele (1436) Jan van Eyck Oli sobre taula (122 x 157 cm) Groeninge Museum, Bruges
  31. 31. <ul><li>ES DÓNA UN NOU TRACTAMENT A LA PINTURA. </li></ul><ul><ul><li>NATURALISME : Realitat amb imperfeccions. </li></ul></ul><ul><ul><li>MINUCIOSITAT : Aconseguida amb plomí molt fi. </li></ul></ul><ul><ul><li>GUST PEL DETALL : Reproducció fidedigna de monedes, taronges, tauletes, sabates… </li></ul></ul><ul><li>CREACIÓ D’UN ESPAI PICTÒRIC . </li></ul><ul><li>APARICIÓ DE NOUS TEMES PICTÒRICS. </li></ul><ul><ul><li>RETRAT : Adinerats flamencs i església. </li></ul></ul><ul><ul><li>PAISATGE : Amor paisatgístic, fins i tot, quan la pintura és d’interior, apareix per les finestres. </li></ul></ul><ul><li>TÈCNIQUES UTILITZADES: </li></ul><ul><ul><li>QUADRES SOBRE FUSTA : Mural pràcticament desapareix. </li></ul></ul><ul><ul><li>ÚS DE L’OLI : Possibilita brillantor i minuciositat. </li></ul></ul>Robert Campin Santa Bàrbara, 1438 Museu del Prado, Madrid Característiques: Resum
  32. 32. <ul><li>LA PRIMERA GENERACIÓ o PRIMITIUS FLAMENCS , la composen els germans Jan i Hubert van Eyck, Rogier van der Weyden, Roberto Campin i Joachim Patinir. </li></ul>4.2.4.- GÒTIC FLAMENC. PRIMITIUS FLAMENCS ROGIER VAN DER WEYDEN JAN VAN EYCK HUBERTUS JAN VAN EYCK ROBERT CAMPIN JOACHIM PATINIR
  33. 33. <ul><li>Malgrat que el domini de la llum i del color anticipen els valors de la pintura renaixentista ,… </li></ul><ul><li>l’ estatisme de les seves formes, </li></ul><ul><li>l’escassa relació entre les figures , casi sempre frontals , </li></ul><ul><li>el detallisme i el predomini de les parts sobre el conjunt , … </li></ul><ul><li>situa els pintors d’aquesta escola en la DARRERA DE LES ETAPES DE LA PINTURA GÒTICA . </li></ul>Conclusió Madonna amb el nin llegint (1433) Jan van Eyck Oli sobre taula (26’5 x 19’5 cm) National Gallery of Victoria, Melbourne
  34. 34. <ul><li>SEGONA GENERACIÓ PINTORS FLAMENCS , s’estén al llarg de la segona meitat del segle XV i principis del segle XVI, destaquen: </li></ul><ul><li>Hans Memling, </li></ul><ul><li>Gerad David, i </li></ul><ul><li>Hieronymus Anthoniszoon van </li></ul><ul><li>Aeken El Bosch . </li></ul><ul><li>Aquesta 2a generació és contemporània ja al Renaixement , però el seu estil i els seus temes encara es troben més propers de la generació anterior que de l’estil que s’està treballant en Itàlia. </li></ul>4.2.4.- GÒTIC FLAMENC HANS MEMLING GERARD DAVID HIERONYMUS EL BOSCH
  35. 35. <ul><li>En ESPANYA , la influència flamenca destaca en: </li></ul><ul><li>- Els catalans : Lluís Dalmau i Jaume Huguet . </li></ul><ul><li>- En Castella sobresurten Bartolomé Bermejo, Jorge Inglés i Fernando Gallego .  </li></ul>Taula de l’altar dels cancellers (1445) Lluís Dalmau Tremp sobre taula (285 x 310 cm) Museu Nacional d'Art de Catalunya, Barcelona 4.2.4.- GÒTIC FLAMENC EN ESPANYA
  36. 36. La flagel·lació de Crist (1450) Jaume Huguet Tremp sobre fusta (106 x 210 cm) Musée du Louvre, París
  37. 37. Retaule de la Verge de Montserrat (vers 1485) Bartolomé Bermejo Catedral gòtica de Acqui Terme (ciutat seu episcopal del Piemont, Italià).
  38. 38. ROBERT CAMPIN JAN VAN EYCK ROGIER VAN DER WEYDEN HUBERTUS JAN VAN EYCK JOACHIM PATINIR 4.2.4.- GÒTIC FLAMENC. PRIMITIUS FLAMENCS
  39. 39. LES OBRES MESTRES DE L’ESCOLA DELS PRIMITIUS FLAMENCS Adoració de l’Anell Místic o Políptic de catedral de Sant Bavó (1426 i 1432) Hubert i Jan van Eyck (germans) , Quan està tancat: (3’75 m x 2’60 m) Quan està obert: (3’75 m x 5’20 m) Catedral de Gant, Flandes Retrat de Giovanni Arnolfini i l’esposa (1434) Jan van Eyck Oli sobre taula (82 x 60 cm) National Gallery, Londres La deposició de la creu o El davallament (c. 1435) Roger v an der Weyden Oli sobre taula (220 x 262 cm) Museu del Prado. Madrid
  40. 40. <ul><li>Robert Campin (mestre de Flémalle, 1373-1444) </li></ul><ul><li>a) Junt als germans Hubert i Jan van Eyck són els precursors de l’escola flamenca del gòtic tardà i precursors del Renaixement . </li></ul>Santa Bàrbara (1438) Robert Campin Museu del Prado, Madrid Retrat de Robert de Masmines (abans de 1430) Robert Campin Museu Thyssen-Bornemisza, Madrid. Un dels primers retrats: realisme, arrugues, un 1r pla.
  41. 41. Tríptic Mérode (c. 1427) Roberto Campin ( Mestre de Flémalle ) Oli sobre taula (64’1 x 117’8 cm) Metropolitan Museum of Art, New York
  42. 42. Retrat de dona (c. 1430) Fusta (41 x 28 cm) National Gallery, London Retrat d’home (c. 1400-10) Fusta (40’7 x 28 cm) National Gallery, London ROBERT CAMPIN (mestre de Flémalle, 1373-1444) ) Robert Masmines (abans de 1430) Museu Thyssen-Bornemisza, Madrid
  43. 43. <ul><li>b) Aquests dos pintors van ser els iniciadors de la pintura flamenca. Els dos són els autors de l’extraordinari Políptic de Son Bavó o L’anyell místic a la catedral de Gant, però no són menys importants els quadres de Jan Van Eyck, el retratista més gran de la escola flamenca : La Mare de Déu del canceller Rolin o El matrimoni Arnolfini . Jan es va establir a Bruges l’any 1430 , ciutat que no va abandonar mai i on va iniciar una escola extraordinària. Als retrats la recerca de la veritat, dels realisme, és el seu nord. </li></ul>JAN VAN EYCK HUBERTUS JAN VAN EYCK b) Germans van Eyck
  44. 44. JAN VAN EYCK VERGE AMB CANÒNIC VAN DER PAELE Maaseyck, 1390 - Bruges, 1441 MARGARITA L’HOME DEL TURBANT VERMELL RETRAT DEL MATRIMONI ARNOLFINI VERGE DEL CANCELLER ROLIN
  45. 45. JAN VAN EYCK ACTIU :1422 - 1441 FUNDADOR DE L’ESCOLA FLAMENCA DE PINTURA L’HOME DEL TURBANT VERMELL
  46. 46. L’Adoració de l’Anyell Místic o El Políptic de Sant Bavó, Gant Pintat entre 1426 i 1432. Oli damunt taules Actuals dimensions: Quan està tancat: (3’75 m x 2’60 m) Quan està obert: (3’75 m x 5’20 m) Catedral de Sant Bavó, Gant, Flandes.
  47. 47. HUBERT i JAN VAN EYCK <ul><li>Hubert (Maaseyck, ? - Gant, 1426). </li></ul><ul><li>ADORACIÓ DE L’ANELL MÍSTIC (1432), en Sant Bavó (Gant, Flandes). </li></ul><ul><li>L’exterior és d’un to grisós , com si es volgués imitar una escultura. </li></ul>
  48. 48. Es tracta d’un tríptic , ja que té tres taules.
  49. 49. EL POLÍPTIC DE SANT BAVÓ DE GANT ( L’ADORACIÓ DE L’ANELL MÍSTIC ) Consta de 12 encaixaments La taula central de baix: L’Anyell Místic
  50. 50. <ul><li>Aquest retaule és considerat una de les obres mestres de Bèlgica , i és l’obra mestra del “primitius flamencs” , perquè per la seva tècnica i concepció, va suposar una vertadera revolució . </li></ul><ul><li>A més, també és valorat no tan sols com una de les més belles pintures de l’Edat Mitjana, sinó també com una de les més influents de l’Escola de pintura flamenca . </li></ul>L’Adoració de l’Anyell Místic o Políptic de Sant Bavó, Gant
  51. 52. <ul><li>El Políptic fou pintat per decorar la capella privada d’un ric matrimoni, Judocus (Joos) Vijd i la seva esposa Isabelle Borluut , que el van encarregar als germans Hubert i Jan van Eyck . </li></ul><ul><li>Joos Vijd (regidor de la ciutat de Gant) era un dels ciutadans més influents de la ciutat, i la seva dona pertanyia a la rica i famosa família Borluut, una de les més important de Gant. </li></ul><ul><li>El políptic tancat ofereix com una INTRODUCCIÓ : presenta a la part superior l’ Anunciació (era la representació que servia de pòrtic als llibres de pregàries de l’Edat Mitjana). Correspon al començament de l’Evangeli, que anuncia la bona nova . </li></ul>(laterals quan es troba tancat)
  52. 53. Esquerra dalt: profeta Zacaries Esquerra baix: Àngel Gabriel Dreta dalt: Sibil·la d’Eritrea Dreta baix: Paisatge Esquerra dalt: Sibil·la de Cumes Esquerra baix: lavabo Dreta dalt: profeta Miquees Dreta baix: Verge Maria
  53. 54. Part superior : Els remats de dalt es composen amb figures de dos profetes (Zacaries, Miquees) i de dues sibil·les (d’Eritrea, de Cumes) que anuncien l’arribada de Crist (el naixement del Salvador ) i la glòria de la Verge . Part inferior : L’arcàngel Gabriel anuncia a la Verge que ella concebrà a Crist Redemptor: “ Ave Maria, gratia plena, Dominus tecum ” ( Evangeli de Sant Lluc) . . A través de les finestres es representen els edificis de la ciutat medieval de Gant . Un element característic i típic del primitius flamencs era que, fins i tot , les escenes religioses es representaven en un escenari gòtic , que reflectia la mateixa realitat flamenca del segle XV . L’Adoració de l’Anyell Místic o Políptic de Sant Bavó, Gant
  54. 56. <ul><li>A l’esquerre i a la dreta : </li></ul><ul><li>Els retrats de Judocus Vijd i la seva dona Isabella Borluut agenollats, els donants del políptic , els que han pagat l’obra. Amb dos retrats són molt realistes . Així, incorporant els donants en el quadre, Jan van Eyck els fa partícips de “l’Adoració de l’Anyell'. </li></ul><ul><li>En els carrers del centre : </li></ul><ul><li>Les grisalles de Sant Joan el Baptista (esquerra) i Sant Joan l’Evangelista (dreta). En el temps que aquesta obra s’estava creant (1432), l’església encara estava dedicada a Sant Joan Baptista (a ell va estar dedicat el temple fins l’any 1559, en què es va canviar d’advocació i es va convertir en la catedral de Sant Bavó). L’església es va consagrar el 6 de maig, festivitat de Sant Joan l’Evangelista que, a més, era el patró de la família. Cosa que explica la inclusió dels dos Sants Joan. </li></ul><ul><ul><li>Grisalla : Pintura executada només en tons de gris, que pretén recrear l’efecte visual del baix relleu escultòric. </li></ul></ul>L’Adoració de l’Anyell Místic o Políptic de Sant Bavó, Gant
  55. 57. Maria Joan Baptista Jesús Déu Adam Eva Els jutges justos Els cavallers de Crist Els eremites (ermitaños) Els peregrins Políptic de Sant Bavó . Jan i Hubert van Eyck . Diesi
  56. 58. Part inferior a l’esquerra (predel·la) : Els Jutges justs. Segon carrer de l’esquerra : Els sants cavallers de Crist. Part inferior dreta : Els sants que peregrinen encapçalats per un Sant Cristòfol gegantí. Segon carrer de la dreta : Els eremites sants (ermitaños).
  57. 59. Part inferior a l’esquerra (predel·la) : Els Jutges justs. Segon carrer de l’esquerra : Els sants cavallers de Crist.
  58. 60. Diesi Sant Joan Baptista Verge Maria Jesús Déu
  59. 61. <ul><li>A la taula central de dalt hi ha Déu ( sembla que el pare , però està en discussió), assegut en actitud de beneir amb la mà dreta i sostenint el ceptre amb l’esquerre. </li></ul><ul><li>Està ricament vestit i du una riquíssima tiara (tocat papal) damunt del cap, mentre a terra hi ha, vora els seus peus, una corona . </li></ul><ul><li>Flanquegen a Déu, la Verge Maria i Sant Joan Baptista, tot dos llegint ( Diesi ). </li></ul>L’Adoració de l’Anyell Místic o Políptic de Sant Bavó, Gant
  60. 62. Diesi
  61. 63. Destaca la minuciositat i la perfecció en què es va dibuixar la corona de Déu.
  62. 64. Zacaries Miquees Sibil·la d’Eritrea Sibil·la de Cumes Anunciació Sant Joan Baptista Sant Joan Evangelista Un dels panells laterals de l’Anyell Místic (a dalt) representa a Adam i un cor celestial (els àngels cantors a l’esquerre ). A la dreta el políptic tancat, on es representen els donants, Joos Vijd i Isabelle Borluut .
  63. 66. Adam i Eva nus, són representats amb gran realisme, no n’hi ha idealització.
  64. 67. - Eva és representada embarassada , com a símbol de maternitat i de vida . <ul><li>Adam i Eva cobrint-se les seves parts íntimes ( avergonyits desprès del pecat original ). </li></ul><ul><li>Són dos cossos il·luminats en contrast amb el fons obscur. </li></ul>Cantó: Una escena de treball, el càstig pel pecat original. Cantó: Caín mata al seu germà. Abel.
  65. 68. Cantó: Una escena de treball, el càstig pel pecat original. Panell esquerre: Adam. Segon panell: Els àngels cantors. Es varen aplicar els raigs X a l’obra, i les empremtes digitals dels germans Hubert i Jan van Eyck foren descobertes per Mr. G. Van de Voorde del “ Royal institute of the art Heritage”. Institut Reial del Patrimoni Artístic Cantó: Caín mata al seu germà. Abel. Panell dret: Eva. Segon panell: Els àngels músics, resulta sorprenent el tractament dels detalls: roba, cabells i rostres.
  66. 69. <ul><li>A la taula central es representa l’ ANYELL , un anyell que simbolitza el fill de Déu , que és venerat sobre un altar, enmig del panell. </li></ul><ul><li>Enfront de l’altar es troba la font de la vida , i d’ella brolla l’aigua de la vida eterna. Simbolitza el baptisme i la conversió al cristianisme . Dos semicercles de personatges envolten la font: </li></ul><ul><li>A l’ esquerra de l’Anyell , en primer pla, agenollats i en actitud d’adoració, estan els dotze profetes, els patriarques, els bisbes i els confessors . </li></ul><ul><li>A la dreta es troben els dotze apòstols, pagans i jueus . </li></ul><ul><li>Barnabas , junt a altres sants i màrtirs de l’església catòlica, estan en el fons . </li></ul><ul><li>Un grup de verges santes camina en direcció a l’altar. El dos grups duen la palma, símbol del martiri . </li></ul>
  67. 70. <ul><li>L’ Anyell Místic de l’escena, que esborra el pecat del món (“ limpia el pecado del mundo ”). </li></ul><ul><li>De l’Anyell, que està damunt l’altar, brolla sang del seu pit i omple el calze ( cáliz ), en record del sacrifici de Jesús. </li></ul><ul><li>El colom de l’ Espirit Sant es troba per sobre l’Anyell . </li></ul><ul><li>Al seu voltant l’ adoren, amb encensers ( incensiarios ) i agenollats , els àngels, que duen els símbols del martiri i passió de Crist. </li></ul><ul><li>Simbolitza l’ Eucaristia . </li></ul>
  68. 72. 12 apòstols, pagans i jueus Bisbes i abats, patriarques i profetes I confessors Santes Màrtirs . L’església catòlica . Font de la vida: Baptisme i conversió Taula central de l’Anyell Místic . <ul><li>Dels quatre cantons, com els quatre rius del Paradís , les processons que van a adorar l’Anyell. </li></ul><ul><li>Els personatges s’amunteguen en grup, i les vestimentes pareix que els pesen, cauen . </li></ul>
  69. 73. <ul><li>- L’escena mostra, amb tant de detall, la riquesa de plantes , flors i arbres de l’època, que els botànics i herbolaris podien determinar els seus noms amb facilitat. </li></ul><ul><li>Jan van Eyck va pintar altres exòtics arbres després de la seva visita a Portugal. </li></ul>
  70. 74. <ul><li>Totes les escenes tenen com a fons un bellíssim i delicat paisatge amb arbres variats, flors, praderies i edificis de qualque ciutat ( tal vegada la mateixa Gant ). </li></ul><ul><li>Sortint del bosc, els dos conjunts de sants màrtirs, homes i dones, que duen la palma, símbol del martiri . </li></ul>
  71. 75. ADORACIÓ DE L’ANYELL MÍSTIC <ul><li>PAISATGE. </li></ul><ul><li>RETRAT. </li></ul><ul><li>DETALLISME: MONUMENTALITAT. </li></ul>En aquesta obra la pintura flamenca està ja totalment formada , perquè…
  72. 76. <ul><li>En aquesta obra, la pintura flamenca està ja totalment formada: </li></ul><ul><li>PAISATGE : El representa amb precisió (herbes, flors, tarongers, palmeres, boscs..., ciutats...). </li></ul><ul><li>RETRAT : Figures dels donants . </li></ul><ul><li>DETALLISME : Vestimentes, armadures: pinten la qualitat de les coses . </li></ul><ul><li>COLORS : Vius , gran cromatisme. </li></ul><ul><li>MONUMENTALITAT : La figura humana està tractada amb monumentalitat ( trecentisme ), la qual cosa contrasta amb la levitat o lleugeresa ( levedad) i inestabilitat del Gòtic internacional . </li></ul>
  73. 77. - In 1934 el retaule original fou robat. - Fins avui no ha estat encontrat. - El retaule original ha estat reemplaçat per una còpia realitzada en 1945 per Jef Vanderveken.
  74. 79. JAN VAN EYCK ACTIU :1422 - 1441 FUNDADOR DE L’ESCOLA FLAMENCA DE PINTURA L’HOME DEL TURBANT VERMELL JAN VAN EYCK
  75. 80. JAN VAN EYCK VERGE AMB CANÒNIC VAN DER PAELE Maaseyck, 1390 - Bruges, 1441 MARGARITA L’HOME DEL TURBANT VERMELL RETRAT DEL MATRIMONI ARNOLFINI VERGE DEL CANCELLER ROLIN
  76. 81. <ul><li>Maaseyck, 1390 - Bruges, 1441 </li></ul><ul><li>La data de naixença no se sap amb seguretat, se sol situar en la darrera dècada s. XIV. Confusió que ha provocat mal entesos a l’hora de datar les seves obres i seguir l’evolució del seu estil, donat que la major part de les seves obres datades i signades, sens dubte corresponen als darrers deu anys de la seva vida , tenint en comte un naixement posterior a 1390. </li></ul><ul><li>Va néixer i va es va educar en l’è poca d’ apogeu del gòtic internacional : </li></ul><ul><ul><li>Estil pictòric molt elegant i refinat , ple de colorit, amb predomini de la línia corba i sinuosa ; es tracta d’un art de Cort , en el qual predomina l’art dels miniaturistes i la difusió del llibre il·luminat , el “Llibre de les Hores” . </li></ul></ul><ul><li>El centre artístic estava en París , i també en Dijon , on es va instal·lar la Cort de Borgonya . </li></ul><ul><li>La maduresa com a pintor de Jan li va arribar amb la mort del duc “Juan sin Miedo”, a qui va succeir Felip el Bo , que als pocs anys va passar a ser el patró (mecenes) de Jan . </li></ul>JAN VAN EYCK BIOGRAFIA I CONTEXT
  77. 82. El Llibre de les Hores <ul><li>Compendi de resos i oracions per a ser recitades en cada una de les hores canòniques del dia, encarregat per Jean duc de Berry , entorn a 1410 . </li></ul><ul><li>És, probablement, el manuscrit il·lustrat més important del segle XV . </li></ul><ul><li>Consisteix en 416 pàgines , la meitat de les quals estan completament il·lustrades . Posseeix 300 lletres capitals . Va ser realitzat en el taller del germans LIMBOURG . </li></ul>
  78. 83. El Llibre de les Hores <ul><li>Aquesta làmina , adornada amb daurats, pertany al calendari més famós del món , el Llibre de les Hores del segle XV del Duc de Berry . </li></ul><ul><li>La influència matemàtica dels musulmans era molt manifesta en Europa , com es pot veure per els signes numèrics hindús - aràbics per als 30 dies de novembre (anell interior del semicercle). </li></ul><ul><li>Els tres anells següents prediuen les llunes noves durant 19 anys . Els tres anells exteriors contenen signes astrològics . </li></ul>
  79. 84. <ul><li>Amb el canvi de duc , també canvia l’orientació artística: la Cort s’estableix als Països Baixos , pertanyents al ducat de Borgonya, i els artistes es traslladen de París a Flandes i Brabant. </li></ul><ul><li>Hubert , el germà major de Jan van Eyck, viu a Gant . </li></ul><ul><li>Robert Campin , mestre de Rogier van der Weyden , va morir en Tournai i havia expandit el seu nou estil per tots els Països Baixos. </li></ul><ul><li>Es considera que Campin i els dos germans van Eyck foren els autors de la transició entre el gòtic internacional i la pintura flamenca . </li></ul><ul><li>Pintors que vivien en un món urbà , amb alta densitat de població, dedicada al comerç . Els diners abundaven i l’ afany d’ostentació també, i existia un clima propici als encàrrecs artístics fora de l’àmbit de l’església i de l’aristocràcia. De fet, no es conserven dades sobre obres encarregades a Jan van Eyck pel seus patrons, el conte d’Holanda i el duc de Borgonya. </li></ul><ul><li>Totes les obres catalogades eren comandes de comerciants , alts funcionaris i clergues a títol particular. </li></ul><ul><li>El nou art , la pintura flamenca dels Van Eyck i de Campin, està caracteritzat pel fort realisme . </li></ul>JAN VAN EYCK BIOGRAFIA I CONTEXT
  80. 85. <ul><li>El gòtic internacional havia donat mostres ja de la nova orientació artística , en la seva recerca d’un espai coherent i d’un major il·lusionisme. </li></ul><ul><li>Paral·lelament a la renovació flamenca, en Itàlia s’havia produït un canvi radical respecte l’art tradicional europeu, amb l’arribada dels mestres del Quattrocento i les seves teories sobre: </li></ul><ul><ul><li>la percepció de la realitat, </li></ul></ul><ul><ul><li>la perspectiva, </li></ul></ul><ul><ul><li>la llum, </li></ul></ul><ul><ul><li>la proporció i </li></ul></ul><ul><ul><li>l’anatomia humana. </li></ul></ul><ul><li>Curiosament, cap dels artistes del Quattrocento va mostrar una consciència artística tan forta com la de Jan van Eyck . Ni UCELLO , ni MASSACCIO , ni PIERO della FRANCESCA s’atreviren a signar, datar o donar dades personals en les seves obres. </li></ul><ul><li>És més, cap artista ens ha llegat tanta informació sobre ell mateix com Jan van Eyck , que sempre inscrivia llargues frases en els marcs de les seus obres . </li></ul>JAN VAN EYCK BIOGRAFIA I CONTEXT
  81. 86. <ul><li>Els germans Van Eyck varen néixer en Maaseyck, Limbourg , a prop de Maastricht. </li></ul><ul><li>Probablement, Jan es va educar amb Hubert , bastant més major que ell i pintor de gran renom , tot i que, en l’actualitat, no tenim cap obra documentada de Hubert. </li></ul><ul><li>De la trajectòria de Jan, no es tenen notícies fins 1422 , en què sembla que va entrar al servei de Juan de Baviera , conte d’Holanda. </li></ul><ul><li>Per a ell, pot haver realitzat set miniatures del Llibre d’Hores de Torí , desaparegut en un incendi. </li></ul><ul><ul><li>El seu primer treball conegut FOU una miniatura . </li></ul></ul><ul><ul><li>Jan van Eyck és definit com un mestre del microcosmos . </li></ul></ul><ul><li>La major part de les seves obres no superaven el mig metre d’altura i l’univers de detalls que apareix en elles reflexa una riquesa de simbolisme , que l’ha fet famós al llarg de la història de l’art. </li></ul>JAN VAN EYCK BIOGRAFIA I CONTEXT
  82. 87. <ul><li>En 1425 el conte d’Holanda mor i Jan passa automàticament al servei de Felip el Bo . </li></ul><ul><ul><li>El duc de Borgonya, el governant més poderós de la regió, cosí de Felipe el Bell i futur gendre del rei de Portugal. </li></ul></ul><ul><li>Van Eyck va estar al seu servei fins la seva mort ; el duc l’havia d’apreciar molt, perquè va continuar fent grans favors a la viuda i fills, una vegada mort Jan. Siguin els que fossin els motius de tal consideració, evidentment no es basaven en la seva habilitat com artista, donat que no es conserva cap encàrrec del duc a Jan . De fet, era contractat pel duc com una mena d’ assistent de Cambra , i la major part de les comeses de Jan consistien en missions secretes, viatges i delegacions en nom del duc , el contingut dels qual es desconeix avui en dia. </li></ul><ul><li>La seva nova posició el du a establir-se a Bruges ; després el duc el mana a Lille i, en 1426, rep una extraordinària recompensa per un viatge secret. </li></ul><ul><li>Pot ser es tractés d’una expedició a València, on el duc pretenia establir un contracte de matrimoni amb la filla del conte d’Urgell . L’ambaixada no fructificà, i en 1427 i 1428 es produeixen nous viatges a la Península , que ja apareixen reflectits en els documents de van Eyck. </li></ul>JAN VAN EYCK BIOGRAFIA I CONTEXT
  83. 88. <ul><li>Aquesta vegada, l’objectiu és Portugal , per a casar-se amb la infanta Isabel, filla del rei . La missió de van Eyck era enviar el retrat de la princesa per a què el duc pogués decidir; Van Eyck era el més indicat per a fer-ho pel realisme que caracteritzava el seu estil , front a la idealització i l’elegància dels artistes del gòtic internacional . </li></ul><ul><li>Van Eyck va estar dos mesos en la Península , un el va dedicar a fer dos retrats d’Isabel i l’altre a viatjar per Santiago de Compostel·la, Valladolid i Granada. </li></ul><ul><li>En tan poc temps no va poder pintar res pels ibèrics, ni va deixar cap empremta del seu art . </li></ul><ul><li>Els seguidors espanyols del seu estil es guiaven per l’obra de Lluís Dalmau , que va viatjar als Països Baixos per a conèixer el taller de van Eyck. </li></ul><ul><li>El duc, finalment, acordà les noces i el 10 de juny de 1430 va crear l’ “Ordre del Toisó d’Or” per a commemorar l’ocasió. </li></ul>JAN VAN EYCK BIOGRAFIA I CONTEXT <ul><ul><li>El collar del Toisó és la insígnia característica de la monarquia espanyola, heretada del primer rei de la casa d’Àustria, Carlos I , hereu a la vegada del ducat de Borgonya. </li></ul></ul>
  84. 89. <ul><li>Finalitzada la missió, en 1430 Jan van Eyck es casa amb Margarita , de família desconeguda. El matrimoni s’estableix, definitivament en Bruges . </li></ul><ul><li>Jan continua amb les seves missions secretes : </li></ul><ul><ul><li>Hesdin en 1431-1432, </li></ul></ul><ul><ul><li>Lille en 1432 i </li></ul></ul><ul><ul><li>Un possible viatge a Palestina o Bizanci en 1435-1436. El motiu d’aquest viatge seria el desig antic de Felip el Bo d’organitzar una Creuada a Terra Santa . </li></ul></ul><ul><li>En 1434 i 1435 naixen els seus dos primers fills . </li></ul><ul><li>Les característiques del seu art estan ja establertes: </li></ul><ul><ul><li>Realisme simbòlic , és a dir, objectes captat de forma quasi retratista , quotidians però plens , la majoria, de significats religiosos . </li></ul></ul><ul><li>Jan té el costum d’ inscriure llargs versicles en les obres religioses, preferentment del “Deuteronomi”, el “Llibre d’Isaies i de l’ ”Apocalipsi”. Escriu en llatí, grec i neerlandès . Les seves frases ajuden a identificar els temes dels seus quadres, els seus retrats i, de vegades, proporcionen dades sobre ell mateix . Entre les inscripcions més freqüents es troba el lema adoptat pel pintor: &quot;Als ich kan&quot;, que significa quelcom així com “el millor que puc&quot;, o &quot;com puc&quot; . </li></ul>JAN VAN EYCK BIOGRAFIA I CONTEXT
  85. 90. <ul><li>Els seus retrats eren demandats per l’ extraordinària fidelitat als seus models . </li></ul><ul><li>Alguns dels seus rostres foren reutilitzats per altres artistes com a personatges anònims dels seus quadres , personalitats que els servien per a donar varietat als assistents als Calvaris, pastors de l’Epifania, etc. </li></ul><ul><li>Altra característica de les seves obres és la presència de la llum , que casi sempre prové de l’esquerra . </li></ul><ul><li>En els quadres religiosos explica perquè les seves vistes d’interiors de les esglésies eren tan naturals i estaven il·luminades d’aquella forma; les esglésies s’orientaven al nord i la llum arribava a l’interior des del sud (des de l’esquerra). </li></ul><ul><li>Gran repercussió de la seva obra, que es va estendre des de la seva influència en l’art flamenc fins ben començat el Barroc . </li></ul>JAN VAN EYCK BIOGRAFIA I CONTEXT
  86. 91. Pintura flamenca Es representa el canceller de la mateix mida que la Verge , és a dir, els equipara. JAN VAN EYCK La Verge del Canceller Rolin (1435) Jan van Eyck Taula (66 x 62 cm) Musée du Louvre, París
  87. 92. El Nin, assegut sobre el genoll de la Verge, està beneint el Canceller, mentre els àngels coronen la verge. VERGE DEL CANCELLER ROLIN JAN VAN EYCK
  88. 93. Els colors són molt vius . La Verge del Canceller Rolin (1435) Jan van Eyck Taula (66 x 62 cm) Musée du Louvre, París
  89. 94. És una obra molt detallista , tret característic dels pintors flamencs. La Verge del Canceller Rolin (1435) Jan van Eyck Taula (66 x 62 cm) Musée du Louvre, París
  90. 95. Altre tret és el seu amor al paisatge, que es veu reflectit a través de la balconada.
  91. 96. L’obra és una fidel font històrica per a conèixer l’ estil de l’època , doncs ens informa dels mobles i l’enrajolat propis del moment. La Verge del Canceller Rolin (1435) Jan van Eyck Taula (66 x 62 cm) Musée du Louvre, París Pintura flamenca JAN VAN EYCK
  92. 97. La Verge del Canceller Rolin (1435) Jan van Eyck Taula (66 x 62 cm) Musée du Louvre, París
  93. 98. Pintura flamenca JAN VAN EYCK La Verge amb el canònic van der Paele (1436) Jan van Eyck Oli sobre taula (122 x 157 cm) Groeninge Museum, Bruges
  94. 99. VERGE DEL CANÒNIC VAN DER PAELE
  95. 100. La Verge amb el canònic van der Paele (1436) Jan van Eyck Oli sobre taula (122 x 157 cm) Groeninge Museum, Bruges
  96. 101. Verge del canònic Van der Paele
  97. 103. EL MATRIMONI ARNOLFINI (en power point a part) (1434) (84 X 57 CMS) OLI SOBRE FUSTA DE ROURE GALERIA NACIONAL, LONDRES
  98. 104. EL MATRIMONI ARNOLFINI FITXA TÈCNICA Títol El matrimoni Arnolfini Autor Jan Van Eyck (Maaseyck, 1390 - Bruges, 1441) Comitent Giovanni Arnolfini Cronologia 1434 dC Estil Gòtic flamenc Tècnica Pintura a l’oli sobre taula de fusta Dimensions 84 x 57 cm Tema o tipologia Escena costumista o de gènere Localització National Gallery (Londres, Gran Bretanya) Tema iconogràfic Noces entre Giovanni Arnolfini, ric mercader italià, i la seva promesa Giovanna Cenanni. Escena en la cambra nupcial , plena d’ elements simbòlics referents a la religiositat de l’acte del sagrament del matrimoni : fidelitat, compromís, fertilitat, etc. La riquesa dels vestits i mobiliari indiquen una posició social elevada .
  99. 105. Retrat de Giovanni Arnolfini i l’esposa (1434) Jan van Eyck Oli sobre taula (82 x 60 cm) National Gallery, Londres
  100. 106. Jan v an Eyck L’home del turbant vermell <ul><li>- Retrat. </li></ul><ul><li>- Fons obscur. </li></ul><ul><li>No es coneix la seva identitat. </li></ul><ul><li>Mirada penetrant cap a nosaltres (l’espectador). </li></ul><ul><li>Pintura summament realista, i no idealitzada. </li></ul>
  101. 107. Pintura flamenca Jan v an Eyck L’home del turbant vermell
  102. 108. L’HOME DEL TURBANT VERMELL HOME DEL CLAVELL
  103. 109. AUTORETRAT?
  104. 110. MARGARITA
  105. 111. Rogier v an der Weyden PINTURA GÒTICA PRIMITIUS FLAMENCS
  106. 112. ROGIER VAN DER WEYDEN (1400-1464) <ul><li>Pertany a la primera generació de pintors flamencs , junt als germans Hubert i Jan van Eyck i a Roger Campin, mestre de Flémalle . </li></ul>
  107. 113. ROGIER VAN DER WEYDEN (1400-1464) Retrats de Dama (c. 1455) Roger v an der Weyden Oli sobre taula de roure (37 x 27 cm) National Gallery of Art. Washington RETRATS DE DAMES Retrats de Dama (c. 1460) Roger v an der Weyden Oli i tremp sobre taula de roure (37 x 27’1 cm) National Gallery de Londres Bust de nefertiti (1350 aC) Tutmes Staatliche Museu Äegyptisches. Berlín.
  108. 114. <ul><li>REALISME </li></ul><ul><li>NOVES TÈCNIQUES </li></ul>CARACTERÍSTIQUES La deposició de la creu o El davallament (c. 1435) Roger v an der Weyden Oli sobre taula de roure (220 x 262 cm) Museu del Prado. Madrid
  109. 115. SENTIMENTS, PATIMENT, GESTOS… Va ser el pintor del dolor ; va introduir una preocupació pels sentiments que el va allunyar de la solemnitat hieràtica dels altres mestres.
  110. 116. Pintura flamenca Rogier v an der Weyden : La deposició de la creu REALISME… També se’l considera l’artista de les grans composicions , perquè n’estudia la distribució dels elements amb molta atenció.
  111. 117. Composició dramàtica amb fons daurat, que prescindeix del fons paisatgístic per a centrar l’atenció sobre el tema principal. La deposició de la creu o El davallament (c. 1435) Roger v an der Weyden Oli sobre taula (220 x 262 cm) Museu del Prado. Madrid
  112. 118. El fons daurat del Davallament , és un recurs gòtic que els flamencs primitius van fer servir molt poc perquè preferien els fons paisatgístics . Aquí és s’usa amb la finalitat que l’espectador pogués contemplar les emocions que expressen els rostres dels personatges (especialment el plor silenciós de sant Joan) sense distreure’s amb altres detalls. La deposició de la creu o El davallament (c. 1435) Roger v an der Weyden Oli sobre taula (220 x 262 cm) Museu del Prado. Madrid
  113. 119. L’eix de simetria és la creu del fons. La deposició de la creu o El davallament (c. 1435) Roger v an der Weyden Oli sobre taula (220 x 262 cm) Museu del Prado. Madrid
  114. 120. Les diagonals dels cossos de Maria i de Jesús són paral·leles , mentre que la flexió cap endins de sant Joan i de Maria Magdalena (als extrems) contrasten amb la verticalitat de les figures restants, a més aquestos dos personatges es creuen per a tancar la composició en una mena de parèntesi .
  115. 121. VOLUM, MOVIMENT…
  116. 123. MINUCIOSITAT: DETALLISME…
  117. 124. Pintura flamenca Rogier v an der Weyden La Magdalena
  118. 125. Pintura flamenca Rogier v an der Weyden L’Anunciació (c. 1440) Roger v an der Weyden Oli sobre taula de roure (86 x 92 cm, central) (87 x 36’5 cm, cada ala) Museu del Prado. Madrid
  119. 126. Pintura flamenca L’Anunciació (c. 1440) Roger v an der Weyden Oli sobre taula de roure (86 x 92 cm, central), (87 x 36’5 cm, cada ala) Museu del Prado. Madrid
  120. 127. <ul><li>SEGONA GENERACIÓ PINTORS FLAMENCS , s’estén al llarg de la segona meitat del segle XV i principis del segle XVI, destaquen: </li></ul><ul><li>Hans Memling, </li></ul><ul><li>Gerad David, i </li></ul><ul><li>Hieronymus Anthoniszoon van </li></ul><ul><li>Aeken El Bosch . </li></ul><ul><li>Aquesta 2a generació és contemporània ja al Renaixement , però el seu estil i els seus temes encara es troben més propers de la generació anterior que de l’estil que s’està treballant en Itàlia. </li></ul>4.2.4.- GÒTIC FLAMENC HANS MEMLING GERARD DAVID HIERONYMUS EL BOSCH
  121. 128. Adoració dels Reis . (v. 1470). Museu del Prado . Autor que representa a dones i nins amb formes blanes i suaus , omplint-los de tranquil·litat. Primera vegada apareix rei negre . HANS MEMLING (Alemanya 1430- Bruges 1494)
  122. 129. EL BOSCH (c. 1450‑1516) <ul><li>És, cronològicament, el primer artista que cal considerar en l’àmbit pictòric del CINC-CENTS (Renaixement) en els Països Baixos. </li></ul><ul><li>Però la seva pintura i temàtica es poden inscriure encara en el Gòtic . </li></ul>El carro de fenc (1500-02) Hieronymus El Bosch Oli sobre taula (135 x 100 cm) Museu del Prado, Madrid
  123. 130. Jeroen Anthoniszoon van Aeken, El Bosch Va néixer, probablement vers 1450 , en Hertogenbosch , una ciutat en el sud del avui anomenat Regne dels Països Baixos , més conegut per Holanda. Es va convertir en el pintor d’una originalitat extraordinària, el més original de l’escola flamenca, pels seus paisatges plens de figures oníriques i estranyes .
  124. 131. <ul><li>Precursor del surrealisme del segle XX, amb quatre segles d’anticipació, i clar precedent per a Dalí . Satiritza el món de la seva època amb un agut sentit crític, humorístic-satíric o burlesc , mitjançant visions oníriques desenfrenades , plenes d’essers monstruosos i figures fantàstiques. </li></ul><ul><li>La seva obra ( pintura al·legòrica ) està carregada d’una intenció moralitzant pròpia de l’època, en la que el pecat està omnipresent. </li></ul><ul><li>Són famosos els seus retaules desplegables en fusta, en forma de tríptics . </li></ul><ul><li>  </li></ul><ul><li>On representa estranyes composicions al·legòriques , d’una iconografia insòlita , de petites figures bigarrades , amb un detallisme minuciós i un gran dinamisme , que fins aleshores es desconeixia, i el significat de la qual no s’ha pogut explicar totalment. </li></ul><ul><li>Alguns opinen que són fruit de vivències personals anteriors. De totes les maneres, encara que es basava en successos reals, el Bosch, no es va limitar a contemplar la natura i la realitat, i a reflectir-la, sinó que va crear un món estrany, imaginari, de somnis fantàstics . El Bosch dóna vida a éssers estranys, barreja homes, animals i vegetals, i deforma els rostres dels personatges . </li></ul>Hieronymus Bosch “ El Bosco” (1450-1516)
  125. 132. <ul><li>El Bosch contreu matrimoni amb un distingida dama de la societat, qui li va atorgar un status dintre de la burgesia de l’època, una situació econòmica benestant , cosa que el va protegir de la Inquisició. </li></ul>Noces <ul><li>Va néixer dins un gremi de pintors , i essent el germà menor , va haver d’adoptar un altre nom, donat que el familiar li corresponia al primogènit. </li></ul><ul><li>Va aprendre a pintar en un taller familiar que es dedicava al fresc . </li></ul>El Bosch
  126. 133. <ul><li>- La seva bona situació econòmica li donà una certa llibertat a l’hora d’expressar les seves idees en la pintura , de manera més personal que la majoria dels pintors de l’època. </li></ul><ul><li>Conegut per les seves enigmàtiques pintures que il·lustren temes religiosos complexos amb una imaginació fantàstica . </li></ul><ul><li>El Bosch viu el canvi entre dues èpoques. Té les arrels en la tradició medieval , però no pot ser contemplat tan sol com un mer epígon de l’Edat Mitjana. En la seva obra es denota el vitalisme típic d’una societat en crisi , que està gestant el germen de l’humanisme renaixentista . </li></ul>Hieronymus Bosch “El Bosco” (1450-1516)
  127. 134. <ul><li>- Elements significatius de la societat on va viure són: l’ heretgia, la fe, la moral, l’alquímia, la bruixeria, l’erotisme, els elements demoníacs i, com aglutinant de tots ells, la religió … </li></ul><ul><li>- El Bosch realitza una crítica de les institucions i costums del seu entorn, al mateix temps que ho feren altres moviments espirituals de l’època, per exemple… </li></ul><ul><li>(&quot; devotio moderna &quot;, Erasme de Rotterdam ...). </li></ul>El Bosch
  128. 135. UNA MOSTRA DE LA SEVA OBRA Els set pecats capitals El tríptic de la creació o el jardí de les delícies El tríptic Al·legoria del carro de fenc L’extracció de la pedra de la bogeria o Cura de la demència L’adoració dels mags <ul><li>Obra més ambiciosa: El jardí de les delícies . La fantasia es desborda a l ’ infern , (dreta, més de 50 símbols en clau : figures híbrides home-animals, turments realitzats amb instruments musicals enormes, llums misterioses, espais opressius). A l’Al·legoria del carro de fenc , símbol dels plaers prohibits, crítica a tots els sectors del poble. </li></ul>
  129. 136. El carro de Fenc La nau dels Boigs
  130. 137. Tríptic del carro de fenc (1500-02) Hieronymus El Bosch Oli sobre taula (135 x 100 cm) Museu del Prado, Madrid Símbol dels plaers materials . Es representen els pecats del passat, els pecats del present i l’infern o judici final .
  131. 138. Taules laterals Els dos laterals, en tancar-se , tracten la temàtica de ”El Camí de la Vida” , on es representa a un pelegrí sotjat pels perills del viatge . Un peregrí egoista que no l’importa res de l’exterior.
  132. 139. Tríptic del Carro de Fenc (1500-02) Hieronymus El Bosch Oli sobre fusta (135 x 190 cm), Museu del Prado, Madrid
  133. 140. <ul><li>Una vegada obertes les taules: </li></ul><ul><li>La de l’ esquerra està dedicada a la Creació d’Eva, el pecat original i a l’expulsió d’ Eva i Adam del Paradís . </li></ul><ul><li>La de la dreta representa l’ infern i el càstig dels pecats . </li></ul><ul><li>La composició és a base de cercles i zig-zag . Condemnats a l’infern, els àngels es converteixen en animals i insectes, perquè el pecat enfuria ( embrutece) l’home. </li></ul>Taules laterals
  134. 141. EL BOSCH (c. 1450‑1516) El carro de fenc (1500-02) Hieronymus El Bosch Oli sobre taula (135 x 100 cm) Museu del Prado, Madrid
  135. 142. <ul><li>La taula central mostra una escena d’ un carro de fenc (heno) , que li dóna títol al quadre , que representa allò material, el plaer . </li></ul><ul><li>A més, el tema està basat en un text del profeta Isaïes , que descriu com els plaers i les riqueses del món s’assemblen al fenc dels camps que s’asseca ben aviat i, és més, els plaers encara més aviat s’acaben. </li></ul><ul><li>La qual cosa simbolitza que plaers i riqueses són efímeres, però atractives . </li></ul>Taules central
  136. 143. <ul><li>El Bosch, en aquesta obra, f a una crítica a totes les classes socials , no tan sols a les classes baixes, que no dubten en trepitjar o matar-se per a aconseguir agafar el carro, sinó també als nobles, a membres de l’església i, fins i tot, als reis, pretén relatar com totes les classes socials volen aconseguir la seva part del fenc del carro , és a dir, la seva part del plaers i les riqueses . </li></ul><ul><li>Queda retratat com els més poderosos , per exemple, emperadors, reis i papes, que es troben a l’esquerre del quadre, no tenen problemes per a obtenir la seva &quot;ració de plaer” , mentre que les classes més pobres de la societat no ho tenen tan senzill, i s’han de trepitjar o matar i, fins i tot, són atacats pels dimonis per a poder aconseguir qualcuns d’eixos “plaers” . </li></ul>Temàtica
  137. 144. <ul><li>L’escena pot estar basada en el proverbi flamenc que resa: &quot;El món és un carro de fenc, del qual cada un pren el que pot&quot; . </li></ul><ul><li>Tot tipus de persones s’amunteguen junt al carro i, des del Papa fins als més plebeus, arranquen a grapats la palla . </li></ul><ul><li>És una aclaparadora sàtira d’un món que ha abandonat a Déu . </li></ul><ul><li>La temàtica del quadre es deu, en gran part, a què El Bosch fou un pintor moralitzant i crític de la societat del seu temps, i aquest quadre n’és un fidel reflex de la seva actitud al respecte. </li></ul>Model i moral
  138. 145. Carro tirat per una sèrie d’estranys éssers que s’estan convertint en peixos, branques, etc. Pecat de l’amor, món dels amants , envoltats d’un dimoni amb ales i un àngel que mira cap el cel confiat. En la part superior n’hi ha els pecadors (gitana llegint la mà, borratxos, robatoris, etc.).
  139. 146. El carro de fenc (1500-02) Hieronymus El Bosch Oli sobre taula (135 x 100 cm) Museu del Prado, Madrid
  140. 147. La conclusió final, és de colors més obscurs . Està inacabat com a símbol de la gran quantitat de pecadors , i no n’hi suficient espai per a representar-los .
  141. 148. Els 7 Pecats Capitals (1485) EL BOSCH (c. 1450‑1516)
  142. 149. La Taula dels pecats capitals Oli sobre taula (en forma de sobre de taula, pintat l’any 1485) Mides: 120 cm alt i 150 cm ample. S’exhibeix actualment en el Museu del Prado de Madrid .
  143. 150. <ul><li>En el centre del quadre es veu una imatge tradicional de Crist com un baró sortint de la seva tomba. Es diu que representa l’ull de Déu, i la imatge de Crist és la seva pupil·la o nineta. </li></ul><ul><li>Sota aquesta imatge n’hi ha una inscripció en llatí : Cave Cave Deus Videt ( “Alerta, alerta, el Senyor ho veu&quot; ). </li></ul><ul><li>Un cercle més gran , dividit en set parts , envolta l’ull de Déu i, cada una de les parts, mostra un dels set pecats capitals , que poden ser identificats per les seves inscripcions en llatí: Ira, Supèrbia, Luxúria, Peresa, Gola, Avarícia i Enveja . </li></ul><ul><li>Es col·loquen en forma circular , cosa que és bastant rara en la pintura medieval, donat que és més un taulell de taula per a veure les representacions caminant al seu voltant , que per a ser penjat a la paret. </li></ul><ul><li>El pintor ha representat els distints pecats capitals en escenes de la vida quotidiana de Flandes de la seva època, tant referent als paisatges d’interior com d’exterior, urbans i rústics , detallant minuciosament paisatges, objectes, vestimentes, etc. </li></ul>Composició
  144. 151. <ul><li>1) IRA . Es representa amb dos camperols barallant-se a la porta d’una posada, amb gerres de beguda, i un d’ells és aturat per una dona, mentre l’altre té un banc en el cap. </li></ul><ul><li>2) SUPÈRBIA o VANITAT . És una dona en un interior amb petits objectes d’ús quotidià. Es mira en un mirall que n’hi ha en un armari, sostingut per un dimoni ; a un costat es veu un altra estança amb figures. </li></ul>7 Pecats Capitals
  145. 152. 1) IRA .
  146. 153. <ul><li>3) LUXÚRIA . En el camp està plantada una tenda de color vermell intens, en la que dues parelles d’enamorats celebren un dinar campestre . A un costat, dos joglars o bufons. En primer pla, instruments musicals. </li></ul><ul><li>4) PERESA . Un home dorm mentre la seva dona , elegantment abillada, tracta de despertar-lo . </li></ul>7 Pecats Capitals
  147. 154. <ul><li>5) GULA . És una escena d’interior amb quatre personatges. A la taula de la bacanal n’hi ha un homo molt gras menjant . A la dreta, de peu, altre que beu ansiosament , directament de la gerra, el que provoca que el líquid caigui de les comissures dels llavis. A l’esquerra, una dona presenta una nova vianda en una bandeja . En primer pla, una llonganissa (salchicha) es torra al foc. </li></ul><ul><li>6) AVARÍCIA . Es representa un judici on el jutge lluny d’impartir justícia, accepta un suborn d’una de les parts. </li></ul><ul><li>7) ENVEJA . Apareixen una parella d’enamorats, dos senyors i en el carrer, dos cans amb un os. </li></ul>7 Pecats Capitals
  148. 155. 7 Pecats Capitals <ul><li>En cada un dels cantons de la taula, quatre petits cercles representen els darrers temps (las postrimerías), és a dir: </li></ul>2) &quot; El judici “. 4) “La Glòria “. 3) “ L’infern “. 1) &quot; La mort “.
  149. 156. 4 Cercles als cantons de la taula dels Pecats Capitals: INFERN <ul><li>De tots, el que crida l’atenció és el de L’INFERN , en l’angle inferior esquerre on, en tenebrosos tons vermells, es retorna al tema dels set pecats capitals , i es representen set diferents formes en què els dimonis torturen els condemnats per cometre cada un dels pecats capitals. </li></ul>
  150. 157. <ul><li>La MORT es representa amb un moribund sobre el llit de mort (el lecho) amb el cap amb venes, envoltat per un metge, tres religiosos, una monja, un àngel i la mort; en una altra estança es veu els familiars. </li></ul>
  151. 158. <ul><li>El JUDICI es representa a la manera medieval, amb Déu entre àngels i els morts que surten de les seves tombes . </li></ul>
  152. 159. <ul><li>La GLÒRIA té forma d’ un palau on està Déu amb els àngels . Estan representats, també, l’arcàngel sant Miquel i sant Pere . </li></ul>
  153. 160. <ul><li>A dalt i a baix n’hi ha dues inscripcions en llatí, que provenen del Deuteronomi, capítol 32 : </li></ul><ul><li>&quot;20 Llavors va dir: Els ocultaré el meu rostre, / per veure en què acaben &quot; (part inferior). </li></ul><ul><li>&quot;28 Perquè eixa gent ha perdut el judici / i manca d’intel·ligència”. </li></ul><ul><li>“ 29 Si foren sensats entendrien aquestes cosa, / comprendrien la sort que els espera . &quot; (part superior). </li></ul>7 Pecats Capitals
  154. 161. La Cura de la demència o Extracció de la pedra de la bogeria La cura de la demència o Extracció de la pedra de la bogeria (1475-80) Hieronymus El Bosch Oli sobre taula (48 x 35 cm) Museu del Prado, Madrid
  155. 162. EL BOSCH (c. 1450‑1516) La Cura de la demència Crítica als xerraires (charlatanes) que diuen ser metges i pretenen curar-ho tot. Autor: El Bosch Museu del Prado, Madrid Oli sobre taula (48 X 35 cm) (C. 1475 – 80) Estil: Pintura Flamenca
  156. 163. <ul><li>La inscripció , amb caràcters gòtics , significa: &quot;Mestre, treu fora les pedres (de la bogeria), el meu nom és Lubbert Das (Literalment: “Rodanxó –Rechoncho- castrat&quot;; és a dir: &quot;neci&quot; )“, fent al·lusió al pacient que es deixa enganyar … </li></ul><ul><li>La creença de què la bogeria era una malaltia física i que, mitjançant una intervenció quirúrgica en el cervell, s’eliminava la &quot;pedra de la bogeria&quot; era ja objecte de burla en el segle XVI i considerada com una xerrameca (charlatanería). </li></ul>La Cura de la demència
  157. 164. <ul><li>4 personatges : El pacient ; el metge amb un embut sobre el cap (crítica de la seva inexperiència ); un monjo que observa l’escena impassible , donat que és una època de gran crítica contra l’església que viu amb luxe i, fins i tot, té amants; i una monja amb un llibre sobre el seu cap , tal vegada representi el pes de la ciència . </li></ul>EL BOSCH La Cura de la demència
  158. 165. <ul><li>Gran perfecció del fons . </li></ul><ul><li>També apareix una borsa travessada per un ganivet , que simbolitza que el metge tan sols vols els doblers dels seus pacients. </li></ul>La Cura de la demència
  159. 166. Característiques: Ritme frenètic El Jardí de les Delícies (1510-1515, entre Gòtic i Renaixement) Hieronymus el Bosch Oli sobre taula (taulell central: 220 x 195 cm, ales: 220 x 97 cm) Museu del Prado, Madrid EL BOSCH (c. 1450‑1516) en ppt a part
  160. 167. El tríptic del Jardí de les delícies (1510-1515) Oli sobre fusta. Taulell central: 220 x 195 cm, ales: 220 x 97 cm. Museu del Prado. Madrid És l’ obra més coneguda i estudiada del Bosch, i ha donat lloc a les més diverses interpretacions .
  161. 168. El tríptic desenvolupa la història del món i la progressió del pecat . A.- Comença en les taules exteriors amb la Creació del món . B.- Continua en les interiors : 1.- Panell esquerra: l’ origen del pecat (Adam i Eva) . 2.- Central : la seva extensió per un món dominat pels plaers terrenals . 3.- I acaba, en el dret , amb els turments de l’infern . Tríptic tancat : La creació
  162. 169. <ul><li>Albrecht Dürer . Pintor alemany. (Nuremberg 1471- 1528) </li></ul>Influències Martiri de deu mil cristians (1508) Albert Durero Oli sobre llenç (99 x 87 cm) Museu d’Història de l’Art Viena. Àustria
  163. 170. El triomf de la mort (vers 1562, Renaixement) Pieter Brueghel el Vell Oli sobre taula (117 x 162 cm) Museu del Prado, Madrid Característiques: Ritme frenètic Aquest pintor va destacar especialment pel tractament del paisatge . Però més que representar el paisatge de forma realista, ho va fer introduint una concepció dinàmica , amb moltes ondulacions i utilitzant molts de simbolismes , en el mateix camí que El Bosch. Una de les seves obres més conegudes és El triomf de la mort . BRUEGHEL El VELL
  164. 171. EL JARDÍ DE LES DELÍCIES Les visions al·lucinants del Bosch es poden considerar un antecedent remot de les visions oníriques dels pintors surrealistes del segle XX , que es declaren admiradors del mestre flamenc.
  165. 172. <ul><li>Julio Jurado. http://www.slideshare.net/julijurado </li></ul><ul><li>Assumpció Granero. http://www.slideshare.net/baldufa8 </li></ul><ul><li>M Victoria Landa Fernandez. http://www.slideshare.net/landa </li></ul><ul><li>Mariano Rodriguez. http://www.slideshare.net/marobe </li></ul><ul><li>http://www.slideshare.net/salvavila </li></ul><ul><li>http://www.slideshare.net/maricarmearanda </li></ul><ul><li>P érez Molina, T., http://www.slideshare.net/tomperez </li></ul><ul><li>analisisycomentario.blogspot.com/.../ portada -del- sarmental -catedral-de.html - Publicado por JMLF. Etiquetas: 08. Arte gótico , Escultura </li></ul><ul><li>Imatges: Google i FlickrImatges: Google i Flickr </li></ul><ul><li>Bennàssar Coll, Bernat. El comentari de l’obra d’art. Conselleria Educació i Cultura Govern Illes Balears. Palma, 2002. </li></ul><ul><li>Triadó Tur, J. R. i altres. Història de l’Art. Ed. Vicens Vives. 1ª edició 2009. </li></ul><ul><li>Salvà Lara, Jaume: Diccionari de les arts: arquitectura, escultura i pintura. Edicions UIB. Palma (2002). </li></ul><ul><li> www.artehistoria.jcyl.es </li></ul><ul><li>http://es.wikipedia.org </li></ul><ul><li>Wikimedia Commons </li></ul><ul><li>www.enciclopedia.cat </li></ul>BIBLIOGRAFIA
  166. 173. EL BOSCH (c. 1450‑1516) El Jardí de les Delícies (1510-1515, entre Gòtic i Renaixement) Hieronymus el Bosch Oli sobre taula (taulell central: 220 x 195 cm, ales: 220 x 97 cm) Museu del Prado, Madrid

×