Successfully reported this slideshow.
We use your LinkedIn profile and activity data to personalize ads and to show you more relevant ads. You can change your ad preferences anytime.

MODERNISME CATALÀ

2,570 views

Published on

Published in: Education
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

MODERNISME CATALÀ

  1. 1. Història de l’art IES RAMON LLULL (PALMA) Ma Assumpció Granero Cueves
  2. 2. 46 CASA MILÀ O LA PEDRERA (1907-1910). BARCELONA ANTONI GAUDÍ I CORNET (1752-1926) 1v
  3. 3. Història de l’art IES RAMON LLULL (PALMA) Ma Assumpció Granero Cueves
  4. 4. Història de l’art IES RAMON LLULL (PALMA) Ma Assumpció Granero Cueves
  5. 5. Història de l’art IES RAMON LLULL (PALMA) Ma Assumpció Granero Cueves
  6. 6. NOMS:  Espanya: Modernisme.  França i Bèlgica: Art Nouveau.  Àustria: Sezession.  Anglaterra: Modern Style.  Alemanya: Jugendstil.
  7. 7. Història de l’art contemporani
  8. 8. Modernisme europeu (2a meitat segle XIX principi segle XX)
  9. 9. Modernisme català i mallorquí (2a meitat segle XIX principi segle XX)
  10. 10. Índex Modernisme  Modernisme ondulant  Bèlgica - Víctor Horta: Casa Tassel, Casa Solvay, Casa del poble - Henry Van de Velde: Casa Van de Velde, tenda Bin (Art Nouveau)  França - Héctor Guimard: Castel Beranguer, les estacions de metro  Modernisme geomètric  Gran Bretanya - Charles R. Mackintosh: Salons de té, Escola Art Glasgow  Àustria - Otto Wagner: Metropolità de Viena, Estacions, Casa Majòlica, Caixa d’Estalvis - Olbrich: Edifici Seccesió - Hoffmann: Palau Stoclet  Modernisme català i mallorquí  Lluís Domènech i Montaner: Editorial Montaner i Simón, Cafè- restaurant de l’Exposició Universal de Barcelona, Hospital de Sant Pau, Palau de la Música, Casa de Lleó Morera, Gran Hotel Palma  Josep Puig i Cadafalch: Casa Ametller, Casa Martí  Antoni Gaudí i Cornet: Faroles Plaça Reial, Casa Vicens, Finca i Palau Güell, Parc Güell, Sagrada Família, Casa Batlló i Casa Milà (La Pedrera), Convent de les Teresianes (Barna), Palau episcopal Astorga, Casa Botins Lleó, El Capricho Cantàbria, Reforma Seu Palma, Monestir LLuc
  11. 11.  Europa a finals del segle XIX.  Explosió de llibertat.  Ruptura amb els estils dominants.  Es desenvolupa en tres ciutats, principalment.  Brussel·les.  Viena.  Barcelona.
  12. 12.  Inspiració en la naturalesa.  Tendència a l’ús d’imatges femenines.  Preferència de l’ornamentació curvilínia.  Gran preocupació por fusionar la vida quotidiana amb l’art.
  13. 13.  Bèlgica: Victor Horta  França: Hector Guimard  Viena: Otto Wagner  Barcelona: Antoni Gaudí i Cornet
  14. 14. ANTECEDENTS: ARTS & CRAFTS WILLIAM MORRIS (Gran Bretanya)
  15. 15. Catalunya
  16. 16.  La recuperació de la cultura catalana, iniciada amb la Renaixença, és una tasca en què estaran ocupats la major part dels artistes fins els anys 30 del segle XX.  En el terreny artístic, el catalanisme de la Renaixença s’havia relacionat amb el romanticisme historicista, però, a partir de 1880 la generació de modernistes substituirà la nostàlgia historicista. Aquesta modernitat, en arquitectura, ve marcada per les estructures de ferro i vidre d’un marcat caràcter funcional (Mercat del Born i Mercat de Sant Antoni a Barcelona). Catalunya
  17. 17. MERCAT DEL BORN, BARCELONA (1873-1876). JOSEP FONTSERÈ I MESTRES, I JOSEP M. CORNET I MAS
  18. 18. MERCAT DEL BORN, BARCELONA (1873-1876). JOSEP FONTSERÈ I MESTRES, I JOSEP M. CORNET I MAS
  19. 19. MERCAT DE SANT ANTONI, BARCELONA
  20. 20. MERCAT DE SANT ANTONI, BARCELONA
  21. 21. MERCAT DE SANT ANTONI, BARCELONA
  22. 22. Catalunya  El Modernisme es planteja a Catalunya com la síntesi entre:  Aquesta nova modernitat i...  La tradició constructiva, sobretot del gòtic. D’acord amb aquesta tradició de recuperació, s’utilitza la típica volta catalana, de rajola amb tirants de ferro, i també es recupera el maó com a material fonamental de la construcció. La volta de rajola s’introdueix en Catalunya en el segle XIV. És un sistema senzill a base de maons plans lligats en ciment, que es basteixen amb guies de fusta. A finals del segle XVIII era un sistema molt emprat, i tot bon paleta dominava la seva tècnica. La novetat introduïda en el segle XIX és la utilització de tirants de ferro.
  23. 23. Catalunya  El Modernisme va arrelar fortament a Catalunya. La burgesia industrial pròspera, culta i nacionalista del segle XIX dóna suport als arquitectes modernistes pels següents motius:  Les seves obres satisfan les aspiracions de modernitat de la burgesia, per les seves innovacions tècniques i estètiques.  És un art refinat que permet l’ostentació de riquesa i bon gust.  Enllaça amb la tradició gòtica nacional del segles XIV i XV. CASA BATLLÓ. ANTONI GAUDÍ CASA MILÀ (LA PEDRERA, 1907-1910). ANTONI GAUDÍ
  24. 24. Catalunya  Un gran nombre d’arquitectes i artistes composen el panorama MODERNISTA, entre els que cal destacar:  Lluís Domènech i Montaner (1850-1923)  Josep Puig i Cadafalch (1867-1956)  Antoni Gaudí i Cornet (1852-1926)
  25. 25. LLUÍS DOMÈNECH I MONTANER  Lluís Domènech i Montaner (1850-1930). Arquitecte, historiador, humanista i polític català, dissenyador de tipografies i enquadernacions de llibres i il·lustrador. Fou un dels principals protagonistes del modernisme català, com a arquitecte es va avançar a les propostes arquitectòniques europees, amb un llenguatge innovador i una arquitectura fonamentada en un nou concepte integrador de totes les arts, i una concepció global de l’edifici.  Va estudiar arquitectura en Barcelona i Madrid. Fou director de l’Escola d’arquitectura de Barcelona. Era un home molt culte que, de tant en tant, també escrivia articles de premsa.  Són obres teòriques seves: “En busca d’una arquitectura nacional” (1878) i una monumental “Història general de l’art”, que va continuar Puig i Cadafalch.
  26. 26. LLUÍS DOMÈNECH I MONTANER EDITORIAL MONTANER I SIMÓN. SEU DE LA FUNDACIÓ TÀPIES A BARCELONA.  Les obres de joventut mostren una clara preferència pel maó i els ornaments de ceràmica. En la construcció d’aquest edifici va emprar elements tradicionals, però també nous materials com el ferro i el vidre. La decoració és vegetal i molt modernista. Actualment, seu de la Fundació Tàpies a Barcelona.
  27. 27. LLUÍS DOMÈNECH I MONTANER EDITORIAL MONTANER I SIMÓN. SEU DE LA FUNDACIÓ TÀPIES A BARCELONA.
  28. 28.  És un edifici fet de maó vist i de ferro, ubicat en Barcelona.  Té planta quadrada amb quatre torres.  La decoració a base de ceràmica blanca i blava amb motius vegetals. LLUÍS DOMÈNECH I MONTANER CASTELL DELS TRES DRACS (1888, BARCELONA) o CAFÉ RESTAURANT DE L’EXPOSICIÓ UNIVERSAL DE BARCELONA.
  29. 29. LLUÍS DOMÈNECH I MONTANER  Castell dels Tres Dracs o café-restaurant de l’Exposició Universal de Barcelona (1888)  Aquest edifici se li encarregà en 1888 i és la seva primera obra madura. Construït en forma d’un castell medieval, amb merlets i torres. Té planta quadrada amb quatre torres. La decoració de la part superior està realitzada en ceràmica blanca i blava amb motius vegetals. L’exterior de l’edifici és de maó vist i de ferro, excepte en els elements decoratius que són de ceràmica. Utilitza el ferro en l’estructura, cosa que li permet una gran amplitud i il·luminació. També empra el ferro per a la decoració. Té arcs d’influència islàmica, i d’altres molt simples i sense decoració ornamental. El castell dels Tres Dracs, com se’l coneix, consta de dos pisos i avui és el Museu de Zoologia, al Parc de la Ciutadella.
  30. 30. HOSPITAL DE LA SANTA CREU I SANT PAU (1902-1930). LLUÍS DOMÈNECH I MONTANER
  31. 31.  Està realitzat amb maó vist, conté elements gòtics, i neogòtics, mossàrabs i d’estils arquitectònics germànics com la torre del rellotge.  Es troba a Barcelona. LLUÍS DOMÈNECH I MONTANER HOSPITAL DE LA SANTA CREU I SANT PAU (1902-1930).
  32. 32. LLUÍS DOMÈNECH I MONTANER
  33. 33. LLUÍS DOMÈNECH I MONTANER Hospital de la Santa Creu i Sant Pau (Barcelona) (1902-30) És en realitat una ciutat sanitària perquè ocupa nou illetes del Pla Cerdà. Però com que no estava molt d’acord amb aquest pla, va disposar l’hospital en diagonal. El va dividir en diverses parts. En l’eix es troba el pavelló d’administració, el quirúrgic i un altre edifici. Els diversos pavellons tenen una disposició lògica, entre jardins, intentant unir els espais amb la natura.
  34. 34. LLUÍS DOMÈNECH I MONTANER
  35. 35. LLUÍS DOMÈNECH I MONTANER
  36. 36. LLUÍS DOMÈNECH I MONTANER
  37. 37. LLUÍS DOMÈNECH I MONTANER Hospital de la Santa Creu i Sant Pau (Barcelona) (1902-30) Ell va realitzar uns vint pavellons units pels soterranis mitjançant uns passadissos. La decoració és riquíssima (rajoles, escultures d’Arnau i Gargallo, vitralls…), a destacar la gran policromia, gràcies a la ceràmica.
  38. 38. LLUÍS DOMÈNECH I MONTANER
  39. 39. LLUÍS DOMÈNECH I MONTANER
  40. 40. LLUÍS DOMÈNECH I MONTANER
  41. 41. LLUÍS DOMÈNECH I MONTANER
  42. 42. LLUÍS DOMÈNECH I MONTANER
  43. 43. LLUÍS DOMÈNECH I MONTANER
  44. 44. PALAU DE LA MUSICA CATALANA (1905-1908) LLUÍS DOMÈNECH I MONTANER
  45. 45. LLUÍS DOMÈNECH I MONTANER El Palau de la música (1905-1908) Encarregat per l’Orfeó Català, Domènech ho va acceptar no per la remuneració, sinó pel prestigi i per l’amor a la música i a Catalunya.
  46. 46. PALAU DE LA MÚSICA CATALANA (1905-1908) (PLANTA I ALÇAT) LLUÍS DOMÈNECH I MONTANER A l’hora de la construcció, va tenir dos problemes: un solar petit i poc de pressupost. A la planta baixa va situar els banys, el bar
  47. 47. LLUÍS DOMÈNECH I MONTANER El Palau de la música (1905-1908) A la planta baixa va situar els banys, el bar…, i en la primera planta la sala d’audicions a la qual s’accedia des de la planta baixa per una bella escala
  48. 48. LLUÍS DOMÈNECH I MONTANER
  49. 49. LLUÍS DOMÈNECH I MONTANER El Palau de la música (1905-1908) La decoració és vegetal als sòcols, sostres, columnes, finestres...
  50. 50. LLUÍS DOMÈNECH I MONTANER El Palau de la música (1905-1908) L’exterior és de maó i decorats amb motius d’un grup escultòric de la cançó catalana, així com un mosaic i, també, bustos de compositors famosos.
  51. 51. LLUÍS DOMÈNECH I MONTANER
  52. 52. LLUÍS DOMÈNECH I MONTANER
  53. 53. El Palau de la música (1905-1908) El que realment impacta és la sala d’audicions, decorada amb grups escultòrics que representen una obra musical (Gargallo), també l’ornamenta un mosaic en relleu d’Arnau, i destaca la cúpula invertida que permet una gran il·luminació. Evoca l’arquitectura medieval. Decoració de ceràmica i floral en el sostre. Les làmpades arriben als segons capitells, però no toquen les columnes. LLUÍS DOMÈNECH I MONTANER
  54. 54. LLUÍS DOMÈNECH I MONTANER
  55. 55. LLUÍS DOMÈNECH I MONTANER
  56. 56. LLUÍS DOMÈNECH I M0NTANER CASA DE LLEÓ MORERA. BARCELONA, 1902.
  57. 57. LLUÍS DOMÈNECH I MONTANER CASA DE LLEÓ MORERA. BARCELONA, 1902.
  58. 58. Casa de Lleó Morera (Barcelona, 1902) En la façana es troba l’escultura de l’artista Arnau. Destaca la sala amb vitralls que vol reflectir una vida familiar en consonància amb la natura. Els mobles amb marqueteria són de Gaspar Omar. És un art total.
  59. 59. LLUÍS DOMÈNECH I MONTANER CASA DE LLEÓ MORERA. BARCELONA, 1902.
  60. 60. LLUÍS DOMÈNECH I MONTANER
  61. 61. LLUÍS DOMÈNECH I MONTANER CASA DE LLEÓ MORERA. BARCELONA, 1902.
  62. 62. LLUÍS DOMÈNECH I MONTANER CASA DE LLEÓ MORERA. BARCELONA, 1902.
  63. 63. GRAN HOTEL, PALMA (1903). LLUÍS DOMÈNECH I MONTANER
  64. 64. JOSEP PUIG I CADAFALCH Va ser alumne de Lluís Domènech i Muntaner. Aquest des de la seva posició de director de l'Escola d'Arquitectura va impulsar un estil que hi adaptaren molts dels seus alumnes. Puig i Cadafalch considerava al mestre "l'home d'un període i una escola artística, que ha estat el ressò de desenvolupaments artístics d'altres països, adaptant-los amb un caràcter especial propi, amb un caràcter innovador“.
  65. 65. JOSEP PUIG I CADAFALCH CASA AMETLLER.1898. PASSEIG DE GRÀCIA. BARNA.
  66. 66. Casa Ametller (passeig de Gràcia, Barna) (1898) Va ser encarregada per un industrial de la xocolata, encara que no la va construir tota, sinó que va remodelar la façana, el primer pis i el vestíbul. Aquest edifici és una síntesi entre elements medievals, decoració floral i artesania. Presenta influències del gòtic nòrdic en la façana escalonada, que rep el nom de “remat de pinyó”. La influència del gòtic català es pot observar en els arcs conopials. Està decorada amb escuts i també relleus que ens mostren els gusts d’Ametller.
  67. 67. JOSEP PUIG I CADAFALCH Influències del gòtic nòrdic en la façana escalonada (“remat de pinyó”). La influència del gòtic català es pot observar en els arcs conopials.
  68. 68. JOSEP PUIG I CADAFALCH
  69. 69. JOSEP PUIG I CADAFALCH CASA AMETLLER. 1898. PASSEIG DE GRÀCIA. BARNA (M Rey).
  70. 70. JOSEP PUIG I CADAFALCH
  71. 71. JOSEP PUIG I CADAFALCH CASA AMETLLER.1898. PASSEIG DE GRÀCIA. BARNA.
  72. 72. JOSEP PUIG I CADAFALCH CASA AMETLLER. 1898. PASSEIG DE GRÀCIA. BARNA (M Rey).
  73. 73. JOSEP PUIG I CADAFALCH CASA MARTÍ O ELS QUATRE GATS.
  74. 74. CASA MARTÍ O ELS QUATRE GATS. JOSEP PUIG I CADAFALCH També coneguda com: Els Quatre Gats. Era el centre de la bohèmia parisenca. Està decorada amb pintures de Ramón Casas. Aquí acudien pianistes com Albéniz i Granados. També aquí va exposar, les seves primeres obres, el jove Picasso. L’arquitectura és modernista i destaca la utilització del ferro.
  75. 75. CASA DE LES PUNXES (1905) JOSEP PUIG I CADAFALCH
  76. 76. Catalunya  Un gran nombre d’arquitectes i artistes composen el panorama MODERNISTA, entre els que cal destacar:  Lluís Domènech i Montaner (1850-1923)  Josep Puig i Cadafalch (1867-1956)  Antoni Gaudí i Cornet (1852-1926)
  77. 77. Gaudí va néixer a la ciutat tarraconense de Reus, prové d’una família de ferrers calderers; des de petit va aprendre l’ofici artesanal que li donarà el gust pel tractament del materials metàl·lics i l’interès pels detalls. Estudià en l’Escola Superior d’Arquitectura de Barcelona. Va treballar durant tota la seva vida. Mai es va casar. El ric industrial Eusebi Güell fou un dels seus grans amics i també el seu mecenes. Vivia i vestia molt pobrament, cosa per la qual quan varen trobar el seu cadàver atropellat pel tramvia (1926, tenia 74 anys) el varen confondre amb un captaire fins que en l’hospital el reconegueren. Home de caràcter molt fort i individualista, el seu funeral fou multitudinari ANTONI GAUDÍ I CORNET (1852-26)
  78. 78. ANTONI GAUDÍ I CORNET (1852-26) ESTIL = es d’una enorme originalitat. Utilitza molt, en les seves obres, els arcs parabòlics, els suports inclinats, els collages…, les ondulacions de les façanes, les formes que semblen parts del cos humà com, per exemple, els ulls, les celles, la boca…, tots ells elements emprats per Gaudí. Cal remarcar la forma tan especial que té de projectar els seus edificis, no amb plànols, ni maquetes, com és habitual.
  79. 79. ANTONI GAUDÍ I CORNET (1852-26) En els seus inicis reflecteix una forta influència d’estils historicistes, sobretot neomudèjar i goticisme (Palau episcopal d’Astorga). Però junt a aquestes influències, sent passió per la natura, les formes vives d’animals i de vegetals són la seva passió. La seva obra està lligada a la febre constructiva de l’Eixample de Barcelona (Casa Batlló i Casa Milà), al patrocini d’Eusebi Güell, i a les obres de la Sagrada Família.
  80. 80. ANTONI GAUDÍ I CORNET (1852-26) La seva arquitectura es fruit d’una contínua experimentació que combina els elements moderns (estructures de ferro) amb la recuperació de les tècniques tradicionals (voltes catalanes de maó) i la continua investigació cercant solucions constructives (arc catenari).
  81. 81. ANTONI GAUDÍ I CORNET (1852-26) L’arc catenari segueix la curvatura d’una cadena penjada pels extrems; és possible que Gaudí elaborés la idea d’aquest arc a partir de l’observació del treball al taller de caldereria de la seva família. En les seves obres, ell dissenya tots els elements interiors (art total i integral). Arcs sota la coberta. Casa Milà (o La Pedrera). Barcelona. Antonio Gaudí. Torre Agbar. Barcelona. Joan Nouvel. Basada en la forma de l'arc catenari. Arcs parabòl·lics a la façana. Parc Güell. Antoni Gaudí.
  82. 82. ANTONI GAUDÍ I CORNET (1852-26) Un dels elements decoratius més característics és el trencadís, revestiment mural a mena de mosaic fet a base de petits fragments de ceràmica trencats de forma arbitrària. El trencadís és un dels elements més populars del modernisme català, i molt utilitzat per arquitectes contemporanis posteriors.
  83. 83. Obres ANTONI GAUDÍ I CORNET (1852-26)
  84. 84. ANTONI GAUDÍ I CORNET (1852-26) FAROLES PLAÇA REIAL La seva carrera va començar amb el premi del concurs per a les FAROLES DE LA PLAÇA REIAL de Barcelona.
  85. 85. CASA VICENS (1883-1888) ANTONI GAUDÍ Però el seu primer encàrrec privat fou la CASA VICENÇ (1883-1888), un edifici d’influència àrab projectat per a un fabricant de rajoles, on ja podem apreciar la seva forta personalitat creativa.
  86. 86. ANTONI GAUDÍ I CORNET (1852-26)
  87. 87. ANTONI GAUDÍ CASA VICENS (1883-1888) És una obra revolucionària en la que destaquen els jardins i les reixes de ferro. Utilitza materials com la pedra, el maó i la ceràmica.
  88. 88. ANTONI GAUDÍ I CORNET (1852-26)
  89. 89. Després va conèixer el comte Eusebi Güell, i aquest va començar a encarregar-li les grans obres de la seva residència LA FINCA GÜELL, on es troba EL PALAU GÜELL, aquest és una obra important en la seva evolució artística: les formes parabòliques, estan tancades per extraordinàries portes i reixes de ferro forjat decorades i de creació artesana (reixa en què apareix un gran drac). Va utilitzar per a la seva creació materials nobles com el marbre o la fusta. Destaca també l’església.
  90. 90. FINCA GÜELL. PALAU I ESGLÉSIA. ANTONI GAUDÍ.
  91. 91. PARC GÜELL (1900-1910). ANTONI GAUDÍ
  92. 92. EL PARC GÜELL era un terreny de quinze hectàrees, als afores de Barcelona, en el que Gaudí va projectar la creació d’un conjunt residencial de setanta parcel·les, en el qual s’unien la naturalesa, l’escultura i l’arquitectura. Fou pensat com un paradís, un Edèn que acabava en una gran creu. Però no va tenir èxit a causa de la llunyania en la que es trobava i tan sols es varen vendre dues parcel·les (projecte sense acabar). ANTONI GAUDÍ I CORNET (1852-26) En l’entrada hi ha dos pavellons que pareixen trets d’un conte de Hansel i Gretel.
  93. 93. ANTONI GAUDÍ I CORNET (1852-26) PARC GÜELL (1900-1910)
  94. 94. DETALLS PARC GÜELL (1900-1910). ANTONI GAUDÍ EL PARC GÜELL. En l’escalinata es troba un gran drac (lagarto) fet de “trencadís” (compost a base de bocins de ceràmica de colors).
  95. 95. DETALLS PARC GÜELL (1900-1910). ANTONI GAUDÍ
  96. 96. EL DRAC. PARC GÜELL (1900-1910) ANTONI GAUDÍ EL PARC GÜELL. Aquesta escala condueix a la sala de les cent columnes que, malgrat el nom, tan sol en té unes vuitanta.
  97. 97. PARC GÜELL (1900-1910). ANTONI GAUDÍ EL PARC GÜELL. La sala de les cent columnes recorda un temple egipci i les columnes són vagament dòriques. En el sostre hi ha com una mena de plafons (elements decoratius) fets també de “trencadís”.
  98. 98. DETALLS PARC GÜELL (1900-1910). ANTONI GAUDÍ
  99. 99. PARC GÜELL (1900-1910). ANTONI GAUDÍ
  100. 100. PARC GÜELL (1900-1910). ANTONI GAUDÍ EL PARC GÜELL. Sobre el sostre se situa la plaça, bordejada per un banc de formes sinuoses i variada policromia. Utilitza suports inclinats. Gaudí va tenir una gran capacitat per fondre escultura i arquitectura en un marc natural.
  101. 101. PARC GÜELL (1900-1910). ANTONI GAUDÍ
  102. 102. PARC GÜELL (1900-1910). ANTONI GAUDÍ
  103. 103. PARC GÜELL (1900-1910)
  104. 104. DETALLS PARC GÜELL (1900-1910). ANTONI GAUDÍ
  105. 105. Sagrada Família
  106. 106. ANTONI GAUDÍ I CORNET (1852-26) En 1883 reemplaça a Avilar i li encarreguen la construcció de la SAGRADA FAMÍLIA, a la que es va lliurar en cos i ànima fins a la seva mort, fins al punt d’anar a viure a peu d’obra. Gaudí va projectar un edifici gegantí, basat en la disposició de les catedrals medievals amb planta de creu llatina de cinc naus, amb girola, una cripta i les tres grans façanes corresponents als peus i als braços del transsepte: El naixement (Fe, esperança i caritat), la passió molt descarnada per a mostrar el patiment i, finalment, la Glòria. Ell tan sols va veure acabada la primera.
  107. 107. SAGRADA FAMÍLIA (1884- ). ANTONI GAUDÍ A més, havia de tenir una cripta, cinc naus vagament gòtiques, un absis amb giroles i, actualment, consta de quatre torres que comencen essent poligonals i acaben en forma rodona, i estan disposades un poc en posició diagonal.
  108. 108. LA SAGRADA FAMÍLIA Actualment, consta de quatre torres que comencen essent poligonals i acaben en forma rodona, i estan disposades un poc en posició diagonal.
  109. 109. SAGRADA FAMÍLIA (1884- ). ANTONI GAUDÍ Quatre torres rematades amb uns mosaics (trencadís), encara que Gaudí havia pensat col·locar en elles unes campanes tubulars. Tenen una exuberant decoració. Les quatre torres, al voltant del cimbori, simbolitzen els quatre Evangelistes a l’entorn de crist. Les dotze torres previstes simbolitzen: vuit torres més completant, per tant, el número en dotze, que simbolitzen els dotze apòstols, i quatre més, el quatre cossos angulars, les Virtuts Cardinals, etc.
  110. 110. ANTONI GAUDÍ I CORNET (1852-26) Destaquen també les seves columnes en forma d’arbres. La construcció es va començar per la capçalera i a la mort de Gaudí estava bastida la girola i una part del transsepte.
  111. 111. Sagrada Família
  112. 112. ANTONI GAUDÍ I CORNET (1852-26)
  113. 113. Sagrada Família
  114. 114. SAGRADA FAMÍLIA (1884- ). ANTONI GAUDÍ La part construïda, sobretot la façana del naixement ha esdevingut un dels símbols de Barcelona i és un exemple perfecte d’integració de l’escultura en el conjunt arquitectònic, i com l’audàcia i la modernitat estructural són compatibles amb un esperit ple de religiositat.
  115. 115. Sagrada Família
  116. 116. Sagrada Família
  117. 117.  Dades de l’obra: - Autor: Gaudí - Nom: La Sagrada Família - Data inici en 1883  Característiques que la situen en aquest moviment: L’obra mestra de Gaudí, que no va poder veure acabada. Plasma completament la naturalesa, en aquesta obra, i encargola de tal manera les formes que semblen arbres doblegant les seves branques. La façana està completament coberta amb el màxim de detalls rompedors, és l’edifici per excel·lència que marca una altra època en el món de l’arquitectura.  Comentari: No es tracta d’un edifici més, traspua tota la concepció de l’arquitectura, és una obra en si mateixa. Transmet el sentiment de què la natura és grandiosa i bella, i complicada a la vegada. Mirar-la produeix una sensació de menudesa, és com si tota la natura emergís en forma d’edifici per a mostrar-nos: “tan petits com som, i tan superior com és ella.”
  118. 118. Ildelfons Cerdà. Eixample de Barcelona
  119. 119. Altres dues obres que destaquen de Gaudí són: LA CASA BATLLÓ i LA CASA MILÁ (LA PEDRERA). ANTONI GAUDÍ I CORNET (1852-26)
  120. 120. JOSEP PUIG I CADAFALCH CASA AMETLLER.1898. PASSEIG DE GRÀCIA. BARNA.
  121. 121. CASA BATLLÓ. ANTONI GAUDÍ CASA BATLLÓ = en realitat no la va construir, la va remodelar, però foren tants els canvis que va realitzar, que es pot dir que la va reconstruir. Destaca la teulada que recorda la pell del drac, on va situar una creu que simbolitza la llança que Sant Jordi li va clavar, els balcons serien els ulls i les columnes els ossos de les seves víctimes.
  122. 122. CASA BATLLÓ. ANTONI GAUDÍ
  123. 123. CASA BATLLÓ
  124. 124. CASA BATLLÓ. ANTONI GAUDÍ
  125. 125. Casa Batlló CASA BATLLÓ = els balcons serien els ulls i les columnes els ossos de les seves víctimes.
  126. 126. CASA BATLLÓ. ANTONI GAUDÍ (M Rey).
  127. 127. CASA BATLLÓ. ANTONI GAUDÍ (M Rey).
  128. 128. CASA BATLLÓ = Té una façana sinuosa, on destaca l’ús de vidrieres amb una gran policromia.
  129. 129. CASA BATLLÓ. ANTONI GAUDÍ
  130. 130. CASA BATLLÓ = Tot fou dissenyat per Gaudí, les làmpades, els mobles…, (és un art total); al pati, per a aprofitar la il·luminació, situa en la part de dalt les rajoles en blau obscur i en la part de baix el color blau clar. ANTONI GAUDÍ I CORNET (1852-26)
  131. 131. ANTONI GAUDÍ I CORNET (1852-26)
  132. 132. 46 CASA MILÀ O LA PEDRERA (1907-1910). BARCELONA ANTONI GAUDÍ I CORNET (1752-1926) 1v
  133. 133. CASA MILÀ (LA PEDRERA, 1907-1910). ANTONI GAUDÍ
  134. 134. ANTONI GAUDÍ I CORNET (1852-26) 2014-15: FITXA 46.- CASA MILÀ (1906-1910) = coneguda, popularment, com la Pedrera va ser encarregada per la reusenca Roser Segimon de Milà (el seu home era un ric industrial). L’edifici ocupa part d’una de les illes de l’Eixample en la cantonada amb el carrer Provença. La primera planta era per a viure la família Milà i les quatre plantes superiors estaven destinades a lloguer. A més d’aquestes cinc plantes té una planta baixa que dóna a un soterrani amb garatge, que és molt àmplia. Documentació general Catalogació: Autor: Antoni Gaudí (1852-1926) ‫‏‬‫‏‬ Nom de l’edifici: Casa Milà (o La Pedrera) ‫‏‬‫‏‬ Cronologia: 1907-1910 Localització: Barcelona Estil: modernisme Anàlisi material: Materials: pedra, maó, ceràmica i ferro Sistema constructiu: amb nous materials L’any 1984 ha estat declarada per la UNESCO "Patrimoni de la Humanitat“.
  135. 135. CASA MILÀ (LA PEDRERA, 1907-1910). ANTONI GAUDÍ La singularitat de l’última obra civil de Gaudí no rau exclusivament en la seva façana i en els elements decoratius, sinó també en el sistema de construcció, summament audaç i avançat per la seva època. La substitució dels murs de càrrega per estructures de ferro permet jugar amb la distribució de la planta de forma capritxosa, organitzant l’edifici amb formes irregulars a l’entorn de dos patis desiguals
  136. 136. Casa Milà. Pati interior.
  137. 137. CASA MILÀ (LA PEDRERA, 1907-1910). ANTONI GAUDÍ El projecte primitiu de Gaudí incloïa una rampa que, des del garatge, permetia pujar amb el vehicles fins els pisos superior; la gran quantitat d’espai que havia d’ocupar la rampa va fer que es renunciés a aquest projecte.
  138. 138. Casa Milà La façana és una estructura autònoma, feta amb blocs de pedra de formes ondulants, que van ser acuradament projectats i tallats a peu d’obra (d’aquí ve el nom popular de la Pedrera). Aquesta gran massa pètria foradada per les obertures de les finestres i animada pels ferros recargolats dels ampits dels balcons, s’uneix al cos de l’edifici per un sistema de tirants i bigues de ferro.
  139. 139. CASA MILÀ (1907-1910). ANTONI GAUDÍ
  140. 140. CASA MILÀ (LA PEDRERA, 1907-1910). ANTONI GAUDÍ
  141. 141. Casa Milà. Terrat La terrassa és un altre dels elements cabdals de l’obra. Les capses dels ascensors i de les escales, així com els dipòsits de l’aigua prenen formes escultòriques.
  142. 142. Casa Milà. Detalls Així en la teulada, aquestos espais, a mena de xemeneies, semblen grans guerrers medievals fets de trencadís, que havien de flanquejar un gran grup escultòric de la Mare de Déu del Roser i els Arcàngels, cosa que li ha donat el nom de jardí dels guerrers. Els fets de la Setmana Tràgica de 1909 van ser, probablement, la causa de què els propietaris renunciaren a culminar l’edifici amb aquest símbol religiós. Així la gran peanya de pedra de la façana ha quedat sense la seva culminació.
  143. 143. CASA MILÀ (LA PEDRERA, 1907-1910). ANTONI GAUDÍ
  144. 144. CASA MILÀ (LA PEDRERA, 1907-1910). ANTONI GAUDÍ
  145. 145. CASA MILÀ (LA PEDRERA, 1907-1910). ANTONI GAUDÍ
  146. 146. CASA MILÀ (LA PEDRERA, 1907-1910). ANTONI GAUDÍ
  147. 147. CASA MILÀ (LA PEDRERA, 1907-1910). ANTONI GAUDÍ
  148. 148. CASA MILÀ (LA PEDRERA, 1907-1910). ANTONI GAUDÍ L’interès de Gaudi per la tradició artesana i constructiva s’evidencia en l’original sistema d’arcs i voltes de maó de les golfes. En aquest espai, abans utilitzat com andana, (azotea) es situen unes finestres per a la il·luminació i la ventilació de la bugaderia a què es destinava. Aquest espai força suggestiu, que presenta, a l’igual que la façana, una forma sinuosa, avui s’ha recuperat per a usos culturals.
  149. 149. CASA MILÀ (1907-1910). ANTONI GAUDÍ (INTERIOR I DETALL) Dins la casa tot és irregular, res és igual. En l’època que es va aixecar fou molt criticada i això, també, li va donar el nom de la Pedrera. Té dos patis interiors que estan comunicats. No n’hi ha angles rectes i Gaudí ho va dissenyar tot (és autor de tots els elements, art total). En morir el Sr. Milà, la seva dona, a qui no va agradar molt la decoració de la casa, va canviar tots els mobles dissenyats per Gaudí i els va substituir per altres d’estil clàssic.
  150. 150. Vista de lluny, la Pedrera sembla modelada en argila, per la sinuositat de la seva traça, però la talla granulada de la pedra li dóna una consistència quasi geològica. No hi ha, com a casa Batlló, policromia exterior, però la combinació de blocs de pedra amb formes vagament orgàniques i el ferro dels balcons és d’una gran força expressiva, fins el punt de ser considerada per alguns autors (Oriol Bohigas) com un antecedent de l’arquitectura expressionista alemanya; Gaudí utilitza la pedra amb una intencionalitat escultòrica, de la mateixa manera que ho faran els expressionistes amb el formigó
  151. 151. Casa Milà. Balcons La riquesa dels detalls: les reixes, el modelat de cada bloc de pedra, i les imatges oníriques de les xemeneies, juntament amb l’audàcia estructural de l’edifici, fan de la casa Milà una de les obres mestres indiscutibles de l’arquitectura moderna.
  152. 152. CASA MILÀ (LA PEDRERA, 1907-1910). ANTONI GAUDÍ
  153. 153. CASA MILÀ (LA PEDRERA, 1907-1910). ANTONI GAUDÍ
  154. 154. CASA MILÀ (LA PEDRERA, 1907-1910). ANTONI GAUDÍ
  155. 155. Altres obres ANTONI GAUDÍ I CORNET (1852-26)
  156. 156. 1) CONVENT DE LES TERESIANES. ANTONI GAUDÍ
  157. 157. 2) PALAU EPISCOPAL , ASTORGA (1889-1915) DE L’ARQUEBISBE
  158. 158. 2) PALAU EPISCOPAL , ASTORGA (1889-1915) DE L’ARQUEBISBE
  159. 159. 2) PALAU EPISCOPAL , ASTORGA (1889-1915)
  160. 160. 3) LA CASA DELS “BOTINES”, LLEÓ
  161. 161. 4) EL CAPRICHO. COMILLAS. CANTÀBRIA.
  162. 162. 4) EL CAPRICHO. COMILLAS. CANTÀBRIA.
  163. 163. 4) El Capricho. Comillas
  164. 164. ANTONI GAUDÍ I CORNET  Es tracta d’un edifici de planta rectangular que té adossada una torre d’estil persa, totalment revestida de ceràmica. La decoració uneix tots els elements: el cadiram, el maó, la forja i la ceràmica, amb motius que són els gira-sols. Està situada en la localitat càntabra de Comillas. 4) El Capricho (1883)
  165. 165. 5) REFORMA SEU MALLORCA
  166. 166. 6) MONESTIR DE LLUC, MALLORCA
  167. 167. 6) MONESTIR DE LLUC, MALLORCA
  168. 168.  Imatges: Google i Flickr  Assumpció Granero. www.slideshare.net  Bennàssar Coll, Bernat. El comentari de l’obra d’art. Conselleria Educació i Cultura Govern Illes Balears. Palma, 2002.  Triadó Tur, J. R. i altres. Història de l’Art. Ed. Vicens Vives. 1ª edició 2009.  SALVÀ LARA, Jaume: Diccionari de les arts: arquitectura, escultura i pintura. Edicions UIB. Palma (2002)  http://www.wikipediaenciclopedia libre  sapiens.ya.com BIBLIOGRAFIA
  169. 169.  quedearte.blogspot.com  arteenlasculturas.8m.com  www.artehistoria.jcyl.es  www.artecreha.com  http://es.wikipedia.org Wikimedia Commonswww.enciclopedia.cat  ciencias.sociales2006.googlepages.com BIBLIOGRAFIA
  170. 170. Història de l’art IES RAMON LLULL (PALMA) Ma Assumpció Granero Cueves
  171. 171. Història de l’art IES RAMON LLULL (PALMA) Ma Assumpció Granero Cueves
  172. 172. Mallorca
  173. 173. Història de l’art IES RAMON LLULL (PALMA) Ma Assumpció Granero Cueves

×