ART PREHISTÒRIC (2010-11)

5,285 views

Published on

Published in: Education, Technology
  • La montaña de Montserrat (NE. de España) inspiró el culto al toro en la prehistoria.

    Los dólmenes al contruirlos fueron TOROS huecos hechos con losas. Fue un intento de reproducir una inmensa mole, separada del resto de Montserrat, y que parece un toro bravo que se yergue desafiante en la falda norte de Montserrat. Fue allí delante suyo, (ante la explanada que existe a media falda) donde el cristianismo regeneró en el año 1000 un monumento prehistórico mediante la construcción de una iglesia románica en veneración a santa Cecilia. Es justo desde este templo donde la forma de uro (Bos Primigenius) se presenta incluso con dos cuernos y además un pedestal proporcionado a su inmenso tamaño.

    http://webspace.webring.com/people/or/ramonetriu/dolmen.html

    ___________________ENGLISH TRANSLATION___________

    Mt. Montserrat: BULL NATURAL SCULPTURE (N.E. of Spain).

    The first idea go to the far NW. I meet a sculpture (1,40 m. long) of 'bull” carved in stone in Catalonia central forest. I found also several sculptures of bull carved in stone.

    A natural sculpted URO till stand today in Mt. Montserrat. The 1th dolmen was inspired there. Big part of mountain look like a bull.

    The idea was able to cross thench country in diagonal line to SE-NW.

    See also a Sire A. Thom mail: http://webspace.webring.com/people/or/ramonetriu/totem.html
       Reply 
    Are you sure you want to  Yes  No
    Your message goes here
  • Muy completo. Excelente trabajo. Gracias por compartirlo. Un saludo, Carmen.
       Reply 
    Are you sure you want to  Yes  No
    Your message goes here

ART PREHISTÒRIC (2010-11)

  1. 1. ART PREHISTÒRIC Història de l’Art IES Ramon Llull (Palma) M Assumpció Granero CuevesCOVES D’HABITATGE DE CALA SA NAU. FELANITX.
  2. 2. Art parietal: Art mural, fet a les parets. Altamira Bastó de comandament ART PREHISTÒRIC Art mobiliari: Relatiu al moble. Es diu de l’art executat en objectes que es poden desplaçar, que no pertanyen a un conjunt immòbil (estatuetes, cofres, mobles, etc.).
  3. 3. ART PREHISTÒRIC PALEOLÍTIC (creacions 25000-10000 aC) • ART MOBILIARI O MOBLE  Venus esteatopígies • ART RUPESTRE  Escola franco-cantàbrica  Escola llevantina  NELOLÍTIC (10000-3000 aC) • CERÀMICA  Vasos Campaniforme, de bandes gravades, cardial i de cordes, llisa. • ARQUITECTURA RITUAL I MEGALÍTICA  Menhir, Alineament, Cromlec, Dolmen.  EDAT DELS METALL (3000-500 aC) • BRONZE  Cultura talaiòtica: Talaiots, taules, navetes.  Braus de Costitx  Carro solar de Trundholm (Copenhaguen, Dinamarca). • FERRO  Cultura de Hallstatt (Alemanya, Suïssa, Àustria)  Art ibèric: Dama d’Elx, Dama Oferent, Dama de Baza, Bicha de Balazote, Guerrers de Porcuna.  Art cèltic i la cultura de la Tène (castros i verracos).
  4. 4. ART PREHISTÒRIC ART PALEOLÍTIC Anar a índex…
  5. 5. ART PREHISTÒRIC  PALEOLÍTIC (creacions 25000-10000 aC) • ART MOBILIARI O MOBLE: OBJECTES UTILITARIS AMB CARÀCTER ESTÈTIC:  Arpons  Bastons de comandament  Propulsors  Figures femenines: Venus esteatopígies personificiació de la fertilitat  Estàtues simbòliques: Idols. • ART RUPESTRE  Escola franco-cantàbrica  Escola llevantina
  6. 6. ART MOBILIARI ARPONS I PUNTES DE FLETXA DE CANTÀBRIA La fabricació d’instruments lítics (fa devora 2’5 mil·lions d’anys i el descobriment del foc (fa 500.000 anys) són els exponents centrals del procés d’humanització. Anar a índex…
  7. 7. BASTÓ DE COMANDAMENT PERFORAT. EL CASTILLO.
  8. 8. BASE DE PROPULSOR TALLAT BISÓ de la cova de La Madeleine (10000-5000 aC, Musée Saint Germain-en-Laye, França)
  9. 9. PROPULSORS
  10. 10. VENUS DE WILLENDORF (24000 aC, Naturhistorisches Museum, Viena) Anar a índex…
  11. 11. VENUS DE LESPUGUE (20000 aC, Musée de l’Homme, París)
  12. 12. VENUS DE LESPUGUE (20000 aC, Musée de l’Homme, París)
  13. 13. VENUS DE LAUSSEL (24000 aC, Musée Aquitaine, Bordeus)
  14. 14. VENUS DE SAVIGNANO
  15. 15. VENUS DE VESTONICE
  16. 16. VENUS DE BRASSENPOUY
  17. 17. ART PREHISTÒRIC  PALEOLÍTIC (creacions 25000-10000 aC) • ART RUPESTRE  Pintura franco-cantàbrica (Paleolític superior)  Mans  Signes masculins i femenins  Animals (Altamira a Santander, El Castillo a Puente Viesgo de Cantàbria, Pindal a Astúries; Lascaux, i Niaux a França).  Escola llevantina  Escenes amb figures humanes (Cogul a Lleida, Valltorta a Castelló, l’Aranya a Bicorp).
  18. 18. MÀ EN NEGATIU (ALTAMIRA, CANTÀBRIA, 15000-12000 aC) Anar a índex…
  19. 19. PLANTA DE LA COVA D’ALTAMIRA I LOCALITZACIÓ DE LA SALA GRAN DELS BISONS. Anar a índex…
  20. 20. MANS EN NEGATIU (PUENTE VIESGO, CANTÀBRIA)
  21. 21. CUSQUER, BOQUES DEL ROÏNA, FRANÇA
  22. 22. SIGNES FEMENÍ I MASCULÍ
  23. 23. VULVES FEMENINES. TITO BUSTILLO (ASTÚRIES). PALEOLÍTIC SUPERIOR
  24. 24. SIGNE QUADRANGULAR FEMENÍ (PUENTE VIESGO, CANTÀBRIA)
  25. 25. BISONS ALTAMIRA (15000-12000 aC)
  26. 26. VISTA GENERAL DE LA SALA GRAN DELS BISONS D’ALTAMIRA (15000-12000 aC)
  27. 27. VISTA GENERAL DE LA SALA GRAN DELS BISONS D’ALTAMIRA (15000-12000 aC)
  28. 28. BISONS: APROFITAMENT DEL RELLEU
  29. 29. BISÓ DEMPEUS (ALTAMIRA)
  30. 30. BISÓ ENCONGIT (ALTAMIRA) (15000-12000 aC, 195 cm). Cova d’Altamira. Santillana del Mar. Cantàbria. Pols negra de roca, vermell i ocre disolts en greix animal.
  31. 31. CAVALL (ALTAMIRA)
  32. 32. CABRA (ALTAMIRA)
  33. 33. ALTAMIRA GRAN CÈRVOLA PORC SENGLAR BISÓ BARBUT BISÓ FEMELLA
  34. 34. LA GRAN CÈRVOLA (ALTAMIRA) Santillana del Mar. Cantàbria.
  35. 35. CAVALLS I BISONS CAVALL COVA DE CANDAMO, ASTÚRIES CAVALL COVA DE LA PILETA, BENAOJAN, RONDA, MÀLAGA BISONS COVA DE LA COVACIELLA, ASTÚRIES. COLOR NEGRE: CARBÓ; COLOR VERMELL: ÒXID DE FERRO.
  36. 36. ANIMALS CÈRVOLA COVA DE COVALANES, ASTÚRIES CABRA HISPÀNICA COVA DE LA PILETA, BENAOJAN, RONDA SALA DEL PEIX COVA DE LA PILETA, BENAOJAN, RONDA, MÀLAGA OSSOS, EKAI, PAÍS BASC
  37. 37. CÈRVOL (PUENTE VIESGO, CANTÀBRIA)
  38. 38. CAVALL (140 cm, COVA LASCAUX, 14000 aC, DORDONYA, FRANÇA). Segon cavall xinés amb una fletxa clavada en el ventre (11000 aC). Pols de roca negra i ocre disolts en greix animal.
  39. 39. BOU (LASCAUX, 14000 aC, DORDONYA, FRANÇA)
  40. 40. ISARD DE LA COVA DE NIAUX. FRANÇA PALEOLÍTIC SUPERIOR.
  41. 41. COVA DE NIAUX. FRANÇA PALEOLÍTIC SUPERIOR.
  42. 42. PINTURA DE L’ESCOLA LLEVANTINA Anar a índex…
  43. 43. PRINCIPALS ABRICS DE LA PINTURA PARIETAL LLEVANTINA
  44. 44. RECREACIÓ COVA DE PARPALLÓ. GÀNDIA. VALÈNCIA.
  45. 45. DANSA RITUAL (esquerre). COGUL, LLEIDA
  46. 46. ESCENA DE DANSA (COGUL, LLEIDA, 6000 aC)
  47. 47. GUERRERS (CASTELLÓ)
  48. 48. ARQUER EN MOVIMENT COVA DE LA SALTADORA (CASTELLÓ) MESOLÍTIC
  49. 49. ESCENA DE CAÇA Abric dels Cavalls. Barranc de La Valltorta. Tirig. Castelló. Cacera de cervs (3500-2000 aC). Pols de roca negra i ocre disolts en greix animal.
  50. 50. ESCENA DE CAÇA Abric dels Cavalls. Barranc de La Valltorta. Tirig. Castelló.
  51. 51. DONES ABRIC DE BICORP. VALÈNCIA.
  52. 52. PINTURES ESQUEMÀTIQUES DE LA COVA D’ALMADÉN (CIUDAD REAL) LLUITA ENTRE ARQUERS (COVA REMÍGIA, CASTELLÓ. MESOLÍTIC)
  53. 53. PINTURES NEOLÍTIQUES DE TASSILI (SÀHARA). A partir de Tassili el procès d’esquematització tindrà una tendència a l’abstracció.
  54. 54. CASES NEOLÍTIQUES DE LA VALL DEL DANUBI ART NEOLÍTIC Anar a índex…
  55. 55. ART PREHISTÒRIC  NELOLÍTIC (10000-3000 aC) • CERÀMICA  Vas Campaniforme  Ceràmica de bandes gravades  Ceràmica cardial i de cordes  Ceràmica llisa • ARQUITECTURA RITUAL I MEGALÍTICA  Menhir  Alineament  Cromlec  Dolmen
  56. 56. CABANA LACUSTRE NEOLÍTICA
  57. 57. RECONSTRUCCIÓ DE CASES NEOLÍTIQUES PALAFÍTIQUES
  58. 58. RECONSTRUCCIÓ PARCIAL I GENERAL DEL POBLAT NEOLÍTIC DE ÇATAL HÜYÜK, TURQUIA.
  59. 59. IDOL NEOLÍTIC FEMENI DE ÇATAL HÜYÜK, TURQUIA.
  60. 60. DEESA MARE DE LA FECUNDITAT. PERÍODE NEOLÍTIC (6000 aC). ÇATAL HÜYÜK, TURQUIA.
  61. 61. VASOS NEOLÍTICS. ANKARA, TURQUIA. Anar a índex…
  62. 62. ESCUDELLA DEL PERÍODE NEOLÍTIC. SANT PERE DE GALLIGANS, GIRONA.
  63. 63. VAS CAMPANIFORME. CIENPOZUELOS, MUSEU ARQUEOLÒGIC DE MADRID. Anar a índex…
  64. 64. CERÀMICA TALAIÒTICA
  65. 65. CERÀMICA TALAIÒTICA
  66. 66. ARQUITECTURA MEGALÍTICA  NELOLÍTIC (10000-3000 aC)  Menhir  Alineament  Cromlec  Dolmen  EDAT DELS METALL (3000-500 aC) • BRONZE: Cultura talaiòtica  Talaiots  Navetes  Taules Anar a índex…
  67. 67. Art prehistòric MENHIR: Pedra de grans dimensions (3-6 m. d’alçada), llarga i monolítica clavada verticalment al terra. És una paraula bretona. Els menhirs poden aparèixer ordenats en alineament o en cromlec (en cercle). DOLMEN: Megalit en forma de taula. Generalment, s’usava com a sepultura. De corredor: cova artificial formada per juxtaposició de dòlmens trilítics. CROMLEC i ALINEAMENT: Agrupació de menhirs en dues disposicions, en línia o en cercle i es relacionen amb el culte al Sol. En línia es disposen en direcció est-oest. En cercle hi pot haver un o uns quants anells i tenen un sentit religiós. Destaca el de Stonehenge. CULTURA MEGALÍTICA: Són les primeres construccions humanes fetes amb grans pedres, en l’àmbit europeu i en el transcurs del V al II mil·lenni aC, coincidint amb el darrer període del Neolític i l’edat dels Metalls. Destaquen Anglaterra, França i Espanya. Anar a índex…
  68. 68. ÀREA DE DISTRIBUCIÓ DELS PRINCIPALS MONUMENTS MEGALÍTICS
  69. 69. MENHIR MENHIR: Pedra de grans dimensions (3-6 m. d’alçada), llarga i monolítica clavada verticalment al terra. És una paraula bretona. Els menhirs poden aparèixer ordenats en alineament o en cromlec (en cercle). Anar a índex…
  70. 70. Art prehistòric Menhir de Carnac Olese Menhir El Grah
  71. 71. Art prehistòric Menhir del Mas Roqué. Vilamaniscle. Empordà. Menhir de Vallvenera. Girona Carnac. Bretanya. Le Grand Menhir
  72. 72. ALINEAMENT CROMLEC i ALINEAMENT: Els menhirs poden aparèixer ordenats en dues disposicions, en línia (alineament) o en cercle (cromlec) i es relacionen amb el culte al Sol. En línia es disposen en direcció est-oest. Són conjunts formats per múltiples i llargues fileres de menhirs paral·leles entre si, que estan devora la tomba, i que disminueixen el seu tamany a mesura que s'allunyaven de l’enterrament. Anar a índex…
  73. 73. ALINEAMENT DE CARNAC (4500-2500 aC, França)
  74. 74. ALINEAMENT DE CARNAC (4500-2500 aC) Bretanya. França.
  75. 75. CROMLEC CROMLEC: Agrupacions de diversos menhirs situats formant un cercle de pedres, o bé, que delimitava el turonet o pujol que cobria el dolmen o tomba. En el cercle hi pot haver un o uns quants anells. Tenen, per tant, un sentit religiós i estan associat al culte al sol. Destaca el de Stonehenge, Anglaterra, (3000 aC). Anar a índex…
  76. 76. CROMLEC DE STONEHENGE (3000 aC, pedra arenisca). Wilthire. Anglaterra.  HENGE: Cercle ritual; és un cromlec dolmènic.
  77. 77. CROMLEC DE STONEHENGE.
  78. 78. CROMLEC DE STONEHENGE (3000 aC, Anglaterra).
  79. 79. CROMLEC DE STONEHENGE. RECREACIÓ (3000 aC, Anglaterra).
  80. 80. CROMLEC DE STONEHENGE
  81. 81. Art prehistòric Cromlec d’Ametlles Cromlec de Stonehenge
  82. 82. CROMLEC DE STONEHENGE (3000 aC, Anglaterra)
  83. 83. DOLMEN Art prehistòric DOLMEN: Megàlit en forma de taula. Tomba o monument funerari format por vàries pedres grans verticals que sostenen una o més pedres horitzontals. Usat com a sepultura servia, generalment, de sepulcre col·lectiu. Podia ser: • Senzill: una cambra sepulcral coberta. • Sepulcre de corredor amb un passadís o corredor d’accés. • Excavats: en la roca. • Exteriors: a l’aire lliure. Anar a índex…
  84. 84. ESQUEMA DE DOLMEN SENZILL: Una cambra sepulcral coberta.
  85. 85. ESQUEMA DE DOLMEN O SEPULCRE DE CORREDOR Amb un passadís o corredor d’accés.
  86. 86. DOLMEN DE SORGINETXE. ARRÍZALA. ARABA. Dolmen exterior: a l’aire lliure.
  87. 87. Art prehistòric Dolmen de Carrowmore. Irlanda Dolmen de Verco Dolmen de Tella. Monte Perdido. Osca
  88. 88. UNA TOMBA DEL DOLMEN DE CARROWMORE. IRLANDA.
  89. 89. LA ROCA DE LES FADES, BRETANYA. DOLMEN DE PASSADÍS Dolmen de corredor: És un passadís o cambra coberta, una cova artificial formada per juxtaposició de dòlmens trilítics.
  90. 90. LA ROCHE AUX FÉES: ROCA DE LES FADES, BRETANYA. DOLMEN DE PASSADÍS
  91. 91. MANÉ KERIONED. CARNAC. BRETANYA. INTERIOR DE DOLMEN DE PASSADÍS
  92. 92. RECONSTRUCCIÓ DOLMEN DE LOS MILLARES. ALMERIA. Sepulcre de corredor amb un passadís o corredor d’accés. Són tombes circulars cobertes amb una falsa cúpula, que vol dir que la cúpula no és natural i que en lloc d’excavar-la, es crea, i li construeixen un corredor d’entrada. Després es dissimula posant terra al damunt, semblant una muntanya.
  93. 93. RECONSTRUCCIÓ DOLMEN DE LOS MILLARES. ALMERIA. Maqueta del Sepulcre de Corredor I, en el poblat almeriense de Los Millares (2000 aC). El corredor fa 580 cm de llarg, 1’20 d’alt, mentre que la cambra funerària té 345 cm de diàmetre i 170 cm d’altura.
  94. 94. ACCÉS COVA DE MENGA. ANTEQUERA. MÀLAGA. En la roca.
  95. 95. COVA DE MENGA. ANTEQUERA. MÀLAGA. PLANTA I SECCIÓ DE L’ALÇAT DE L’ALÇAT.
  96. 96. PASSEJADA PER LA COVA DE MENGA. ACCÉS.
  97. 97. DOLMEN DE MENGA. CORREDOR.
  98. 98. DOLMEN DE MENGA. ANTEQUERA. MÀLAGA. Galeria coberta.
  99. 99. DOLMEN DE MENGA. ANTEQUERA. MÀLAGA.
  100. 100. DOLMEN DE MENGA. ANTEQUERA. MÀLAGA.
  101. 101. ARQUITECTURA MEGALÍTICA  NELOLÍTIC (10000-3000 aC)  Menhir  Alineament  Cromlec  Dolmen  EDAT DELS METALL (3000-500 aC) • BRONZE: Cultura talaiòtica  Talaiots  Navetes  Taules
  102. 102. ART PREHISTÒRIC  EDAT DELS METALL (3000-500 aC) • COURE • BRONZE  Cultura talaiòtica: Talaiots, navetes, taules.  Braus de Costitx  Carro solar de Trundholm (Copenhaguen, Dinamarca). • FERRO  Cultura de Hallstatt (Alemanya, Suïssa, Àustria)  Art ibèric: Dama d’Elx, Dama Oferent, Dama de Baza, Guerrers de Porcuna, Bicha de Balazote.  Art cèltic i la cultura de la Tène (castros i verracos). Anar a índex…
  103. 103. TALAIOT DE TALATÍ. MENORCA. ART EDAT BRONZE Anar a índex…
  104. 104. Art prehistòric: Cultura Talaiòtica TAULA: Monument megalític balear consistent en un menhir vertical que sosté en equilibri una gran piedra horitzontal. És una pedra vertical damunt la qual es disposa una altra horitzontal i una tercera es fa servir de contrafort ( T ). O també, són gegantesques taules de pedra formades por dos blocs rectangulars, un col·locat verticalment i l’altre situat horitzontalment sobre el primer. Es creu que serviren com altar de sacrificis humans o pilastra central de l’edifici, encara que es desconeix amb exactitud la seva funció (per exemple, Talatí de Dalt, 1000-500 aC). NAVETA: Monument o construcció funerària megalítica de les Balears, un edifici de planta rectangular amb forma de tronc de pirámide o de quilla de nau o vaixell aplanada e invertida (cosa que li dóna el nom). Té una o més cambres sepulcrals a l’interior. La més coneguda és la naveta del Tudons, a Menorca (1000 aC). TALAIOT: Monument megalític de les Balears, semblant a una torre de vigilància de poca altura o talaia. És una construcció de planta, generalment, circular o bé quadrada (paregudes a les torres de Sardenya com els Nuraghi de la província de Sassari). Foren torres vigia aïllades o integrades en el recinte emmurallat dels poblats i tenien finalitat defensiva, l’interior s’aprofitava com a dipòsit per a emmagatzemar i distribuir la carn. Per exemple, el Talatí de Dalt (1000 aC). Anar a índex…
  105. 105. TALAIOT DE TALATÍ. MENORCA. TALAIOT: Monument megalític de les Balears, semblant a una torre de vigilància de poca altura o talaia. És una construcció de planta, generalment, circular o bé quadrada (paregudes a les torres de Sardenya com els Nuraghi de la província de Sassari). Foren torres vigia aïllades o integrades en el recinte emmurallat dels poblats i tenien finalitat defensiva, l’interior s’aprofitava com a dipòsit per a emmagatzemar i distribuir la carn. Per exemple, el Talatí de Dalt (1000 aC). Anar a índex… Art prehistòric: Cultura Talaiòtica
  106. 106. REPRODUCCIÓ DE TALAIOT CIRCULAR AMB COLUMNA CENTRAL
  107. 107. TOROLLONET NOU. MENORCA. EL TALAIOT MÉS GRAN DE LES BALEARS
  108. 108. TALAIOT DE TOROLLONET NOU. MENORCA.
  109. 109. TALAIOT DE TOROLLONET NOU. MENORCA.
  110. 110. TALAIOT CIRCULAR AMB COLUMNA CENTRAL Estructura interna.
  111. 111. RECINTE CIRCULAR DE TOROLLONET VELL. MENORCA.
  112. 112. TALAIOT DE RAFEL CÚRNIA. MENORCA.
  113. 113. TALAIOT QUADRAT DE CAPOCORB VELL. MALLORCA
  114. 114. TALAIOT CIRCULAR DE CAPOCORB VELL. MALLORCA.
  115. 115. COLUMNA INTERIOR DEL TALAIOT CIRCULAR DE CAPOCORB VELL. MALLORCA.
  116. 116. INTERIOR DEL TALAIOT CIRCULAR DE SON SERRALTA. PUIGPUNYENT.
  117. 117. TALAIOT CIRCULAR AMB COLUMNA DE SUPORT (3 M I 80 CM). POBLAT DE SON FORNERS.
  118. 118. TALAIOT QUADRAT DE SON SERRA DE MARINA. MALLORCA.
  119. 119. TALAIOT DE PLANTA CIRCULAR DE SA CANOVA D‘EN MORELL. BETLEM. ARTÀ.
  120. 120. COLUMNA CENTRAL QUE AGUANTAVA EL SOSTRE DEL TALAIOT DE SA CANOVA D‘EN MORELL. BETLEM. ARTÀ.
  121. 121. TALAIOT QUADRAT DE SA CANOVA D‘EN MORELL. BETLEM. ARTÀ.
  122. 122. NURAGHI DE SANTU ANTINE NURAGHI DE LA LOSA D’ABBASANTA INTERIOR NURAGA O NURAGUI D’ARRUBIU PROVÍNCIA DE SASSARI, SARDENYA
  123. 123. TAULA: Monument megalític balear consistent en un menhir vertical que sosté en equilibri una gran piedra horitzontal. És a dir, és una pedra vertical damunt la qual es disposa una altra horitzontal i una tercera es fa servir de contrafort ( T ). O també, són gegantesques taules de pedra formades por dos blocs rectangulars, un col·locat verticalment i l’altre situat horitzontalment sobre el primer. Es creu que serviren com altar de sacrificis humans o pilastra central de l’edifici, encara que es desconeix amb exactitud la seva funció (per exemple, Talatí de Dalt, 1000-500 aC). TAULA DE TALATÍ DE DALT (1000-500 aC). MENORCA. Anar a índex… Art prehistòric: Cultura Talaiòtica
  124. 124. Art prehistòric Taula de Talatí Taula de Talatí de Dalt
  125. 125. TAULA DE TALATÍ DE DALT. MENORCA.
  126. 126. TAULA DE TREPUCÓ. MENORCA.
  127. 127. TAULA DE BENISAFULLER. TAULA DE TORRELLAFUDA.
  128. 128. Naveta des Tudons (1000 aC) . Menorca. NAVETA: Monument o construcció funerària megalítica de les Balears, un edifici de planta rectangular amb forma de tronc de pirámide o de quilla de nau o vaixell aplanada e invertida (cosa que li dóna el nom). Té una o més cambres sepulcrals a l’interior. La més coneguda és la naveta del Tudons, a Menorca (1000 aC). Anar a índex… Art prehistòric
  129. 129. NAVETA DES TUDONS (1000 aC). MENORCA
  130. 130. SECCIÓ D’UNA NAVETA (RECONSTRUCCIÓ).
  131. 131. NAVETA DES TUDONS (1000 aC). MENORCA.
  132. 132. POBLAT DE TORRE D’EN GAUMÉS. MENORCA.
  133. 133. SANTUARI DE TORRE D’EN GAUMÉS. MENORCA.
  134. 134. INTERIOR DEL POBLAT DE SON CATLAR. MENORCA.
  135. 135. PORTAL D’ENTRADA DEL POBLAT DELS ANTIGORS. SES SALINES.
  136. 136. ENTRADA DE LLINDA DEL POBLAT DE SES PAÏSSES. ARTÀ.
  137. 137. POBLAT DE SES PAÏSSES. ARTÀ. SALA HIPÒSTILA.
  138. 138. POBLAT DE L’HOSPITATEL. MANACOR.
  139. 139. SANTUARI DE SON OMS. PALMA.
  140. 140. INTERIOR DEL SANTUARI DE SON OMS. PALMA.
  141. 141. COVA ARTIFICIAL D’ENTERRAMENT. CALA SANT VICENS. MALLORCA
  142. 142. INTERIOR COVA ARTIFICIAL D’ENTERRAMENT. CALA SANT VICENS. MALLORCA
  143. 143. COVA D’ENTERRAMENT DE SON SUNYER. PALMA.
  144. 144. NECRÒPOLI DE SON REAL. CA’N PICAFORT.
  145. 145. NECRÒPOLI DE SON REAL. CA’N PICAFORT.
  146. 146. NECRÒPOLI DE SON REAL. CA’N PICAFORT.
  147. 147. COVES ARTIFICIALS D’HABITATGE. CALES COVES.
  148. 148. INTERIOR DE COVA ARTIFICIAL. CALA MORELL. MENORCA.
  149. 149. COVES D’HABITATGE DE CALA SA NAU. FELANITX. Anar a portada per veure foto des de l’interior…
  150. 150. ART PREHISTÒRIC  EDAT DELS METALL (3000-500 aC) • COURE • BRONZE  Cultura talaiòtica: Talaiots, navetes, taules.  Braus de Costitx  Carro solar de Trundholm (Copenhaguen, Dinamarca). • FERRO  Cultura de Hallstatt (Alemanya, Suïssa, Àustria)  Art ibèric: Dama d’Elx, Dama Oferent, Dama de Baza, Guerrers de Porcuna, Bicha de Balazote.  Art cèltic i la cultura de la Tène (castros i verracos). Anar a índex…
  151. 151. CAP DE BOU TALAIÒTIC.
  152. 152. BOU DE COSTITX. • Jaciment talaiòtic de la finca de Son Corró (ss. V al II aC). Caps de bou de l’Edat de Bronze trobats en 1894. Originals Museu Arqueològic Nacional de Madrid, reproduccions al Casal de Cultura de Costits. Illa de Mallorca. Balears. Anar a índex…
  153. 153. GUERRERS DE BRONZE DE SON FAVAR.
  154. 154. TINTINÀBUL TALAIÒTIC.
  155. 155. CASCOS DE GUERRERS TALAIÒTICS.
  156. 156. • Nous coneixements tècnics s’apliquen a ornamentació (mobiliari, armament...). • Artísticament destaca l’art minuciós dels bronzistes nòrdics, com aquest carro. • Petita escultura de bronze, de 59’6 cm de llarg, amb restes d’una làmina d’or que recobria el disc solar. • Gran finor i exquisidesa ornamental aconseguida en l’època. CARRO SOLAR DE TRUNDHOLM (cap al 1200 aC, Edat Bronze). Nationalmuseet, Copenhaguen. Dinamarca. Anar a índex…
  157. 157. ART PREHISTÒRIC  EDAT DELS METALL (3000-500 aC) • COURE • BRONZE  Cultura talaiòtica: Talaiots, navetes, taules.  Braus de Costitx  Carro solar de Trundholm (Copenhaguen, Dinamarca). • FERRO  Cultura de Hallstatt (Alemanya, Suïssa, Àustria)  Art ibèric: Dama d’Elx, Dama Oferent, Dama de Baza, Guerrers de Porcuna, Bicha de Balazote.  Art cèltic i la cultura de la Tène (castros i verracos).
  158. 158. ART PREHISTÒRIC  EDAT DELS METALL (3000-500 aC) • COURE • BRONZE • FERRO  Cultura de Hallstatt (Alemanya, Suïssa, Àustria)  Art ibèric: Dama d’Elx, Dama Oferent, Dama de Baza, Guerrers de Porcuna, Bicha de Balazote.  Art cèltic i la cultura de la Tène (castros i verracos). Anar a índex…
  159. 159. DAMA D’ELX. ALACANT. ART IBÈRIC (entre els segles V i II, pot ser el III aC) Museu Arqueològic Nacional, Madrid ART EDAT FERRO Anar a índex…
  160. 160. DAMA D’ELX. ALACANT. ART IBÈRIC (entre els segles V i II, pot ser el III aC). Museu Arqueològic Nacional, Madrid. Fotografia del bust poc temps després de la troballa el 4 d’agost de 1897.
  161. 161. DAMA D’ELX. ALACANT. ART IBÈRIC (vers segle III aC ?). Museu Arqueològic Nacional, Madrid. És un bust, probablement un retrat de la esposa d’un cabdill hispà.
  162. 162. DAMA D’ELX. ALACANT. ART IBÈRIC (vers segle III aC ?). Museu Arqueològic Nacional, Madrid. Impressiona pel seu esplèndid tocat de riques joies amb que se la va adornar. Revela una forta influència de l’art grec.
  163. 163. DAMA D’ELX. ALACANT. ART IBÈRIC (vers segle III aC ?). Segurament era una urna funerària per a contenir les cendres ja que té un orifici en la part de darrere. És la primera dama ibèrica descoberta i la més famosa, però se’n discuteix encara l’antiguitat.
  164. 164. DAMA D’ELX. ALACANT. ART IBÈRIC (vers segle III aC ?). Museu Arqueològic Nacional, Madrid. Dibuix hipotètic de la policromia, segons Francisco Vives. Una de les rèpliques repartides per la ciutat junt a un vitromosaic del rostre de la Dama.
  165. 165. Sosté un vas amb ofrenes i es cobreix amb un mant formant ones i un tocat similar al de la Dama d’Elx. És exempta i de cos sencer. GRAN DAMA OFERENT. Cerro de los Santos, Albacete (s. III o II aC). Museu Arqueològic Nacional, Madrid. Anar a índex…
  166. 166. ART IBÈRIC. Va ser trobada en una tomba fent la funció d’urna funerària. Pot ser una deessa femenina. Està representada frontalment, asseguda i esculpida en pedra. Encara conserva restes de policromia. DAMA DE BAZA. GRANADA (s. IV aC). Museu Arqueològic Nacional, Madrid. Anar a índex…
  167. 167. Figura antropomorfa d’animals fantàstics, amb cos d’animal (brau) i cap d’home, de clara influència oriental (del poble indoeuropeu dels hittites). Encara que es desconeix la funció, eren figures d’animals que solien situar-se en l’entrada dels cementeris i posseïen un caràcter de guardians de tombes. BICHA DE BALAZOTE. ART IBÈRIC (segle VI aC ). Museu Arqueològic Nacional, Madrid. Existeix còpia al Museu Provincial, Albacete. Anar a índex…
  168. 168. • Queden fragments i còpies al Museu arqueològic de Jaén. Trobades en 1975 al jaciment de Cerrillo Blanco de Porcuna, Jaén, van ser treballades en un sol bloc, fet que indica una bona tècnica, semblant a la de l’estatuària grega. GUERRER ÍBER (1ª ½ s. V aC). EDAT FERRO. (© foto Museo de Jaén/Junta de Andalucía) Anar a índex…
  169. 169. OS DE PORCUNA. Museu Arqueològic Nacional, Madrid.© 2009 Antiquity Publications RESTES ART IBÈRIC (1ª ½ S. V aC). Jaciment de Cerrillo Blanco de Porcuna, Jaén GRUP ESCULTÒRIC.
  170. 170. (© foto Blog Museo de Porcuna) RESTES ART IBÈRIC (1ª ½ S. V aC). Jaciment de Cerrillo Blanco de Porcuna, Jaén.
  171. 171. CASTRO CÈLTIC DEL MONTE DE SANTA TECLA. A GUARDA (vers s. I aC i s. I dC). Del llatí, castrum, fortificació militar. Poblats fortificats amb muralles, situats, generalment, sobre un pujol o turó i protegits per foses, comptaven amb una petita torre per a vigilar l’àrea circumdant, i amb casa de planta circular. Anar a índex…
  172. 172. CASTRO CÈLTIC DEL MONTE DE SANTA TECLA. A GUARDA (vers s. I Ac i s. I dC). És un poblat castrenyo-romà.
  173. 173. CASTRO CÈLTIC DEL MONTE DE SANTA TECLA. A GUARDA (vers s. I aC i s. I dC). És un poblat castrenyo-romà.
  174. 174. Estàtues d’animals toscament tallades en granit representant braus, porcs i porcs senglars. Animals de pedra de la cultura celta a la Península Ibèrica, situats en remots paratges de l’altiplà castellà (Àvila, Salamanca, etc.). VERRACOS: TOROS DE GUISANDO EN EL TIEMBLO. ÀVILA. Anar a índex…
  175. 175. VERRACO DE CIUDAD RODRIGO. SALAMANCA.
  176. 176. Verraco junt a l’ermita de la Verge, en Mingorría, Àvila. VERRACOS Mula de Villardiegua. Zamora.
  177. 177. Comença… ART MESOPOTÀMIC

×