9. RELLEU PANATENEES. FÍDIES

3,402 views

Published on

Published in: Education
0 Comments
2 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

No Downloads
Views
Total views
3,402
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
5
Actions
Shares
0
Downloads
79
Comments
0
Likes
2
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

9. RELLEU PANATENEES. FÍDIES

  1. 1. 9. RELLEUS DE LES PANATENEES Història de l’art IES Ramon Llull (Palma) Alumna 2n A: Mercè Amat Fiol Professora: Assumpció Granero Cueves
  2. 2. FITXA TÈCNICA. Catalogació i anàlisi formalTítol Fris de les PanateneesEscultor Fídies (490-430 aC)Cronologia 442-438 aCEstil Grec clàssicLocalització d’origen Temple del Partenó a l’Acròpoli d’AtenesLocalització actual In situ, British Museum, Museu de l’Acròpoli, i Musée de LouvreTipologia Baix RelleuTècnica Talla i tècnica complementària dels “draps mullats” per fer els vestitsMaterial Marbre del PentèlicDimensions 160m de llarg x 1.05m d’altCromatisme PolicromTema Processó de les Panatenees, per donar les gràcies a la deessa Atena (vida quotidiana). Desfilada de les donzelles, dels genets i dels portadors d’ofrenes, a més, lassembla dels 12 déus, i les 4 lluites: Centauromàquia, la guerra de Troia, Amazonomàquia i Gigantomàquia.
  3. 3. FITXA TÈCNICARelleu actual i relleu reconstruït.
  4. 4. 1.- CONTEXT HISTÒRICGrècia antiga és el principal fonament de la civilització occidental.
  5. 5. 1.- CONTEXT HISTÒRIC A les polis (ciutats- estats independents), les formes artístiques van assolir una esplendor insòlita. Concretament, al període clàssic comprés entre 475- 323 aC, entre el final de les Guerres Mèdiques i la mort d’Alexandre, és l’etapa de màxima esplendor artística.
  6. 6. 1.- CONTEXT HISTÒRICEn aquest moment, Atenes era el principal centre de cultura, tan a nivell artísticcom religiós, filosòfic, històric. En qualsevol d’aquests camps tot girava entorn del’home, fet que va influir també en l’arquitectura, en l’escultura i en la pintura,que prenia com a model l’escala i la representació humana.
  7. 7. 1.- CONTEXT HISTÒRICEn arquitectura, els grecs concebien l’edifici com a part d’un conjunt, és a dir, escentraven sobretot en el vessant urbanístic de l’arquitectura. En aquest àmbit escrearen espais per a la vida col·lectiva com l’acròpoli, situada a la zona més altade la ciutat, que tenia la funció d’aglutinar els llocs de culte, a més d’una tascadefensiva.
  8. 8. 1.- CONTEXT HISTÒRIC
  9. 9. 1.- CONTEXT HISTÒRICTot i així, els temples que s’hi podien trobar a l’Acròpoli, com és el cas del Partenó,no servien d’aixopluc, ni estaven pensats per a la reunió col·lectiva dels fidels.Les grans cerimònies religioses es realitzaven sobre l’esplanada que hi haviadavant el temple.
  10. 10. 1.- CONTEXT HISTÒRICPer aquest motiu, el tractament interior és limitat i es centra l’atenció en la partexterna de l’edifici.
  11. 11. 1.- CONTEXT HISTÒRICPolicromia en la part externa de l’edifici.
  12. 12. 1.- CONTEXT HISTÒRICDegut a la seva bellesa i a la tècnica constructiva emprada, el Partenó s’haconsiderat la creació màxima de l’arquitectura grega i un exemple derefinament i esveltesa, a la vegada que un model de síntesi absoluta entrearquitectura, escultura i pintura (recordeu: aquest context és el mateix, ambalgunes variants, que emprareu per al comentari d’altres obres greges).
  13. 13. 2.- BIOGRAFIA DE L’AUTORAutoretrat? Fídies és considerat el paradigma del classicisme, tant per la seva activitat múltiple (pintor, escultor, orfebre, arquitecte i director d’obres en la restauració del Partenó), com per haver conquerit la bellesa ideal i la perfecció plàstica en la seva obra escultòrica.
  14. 14. 2.- BIOGRAFIA DE L’AUTOR Autoretrat?
  15. 15. 2.- BIOGRAFIA DE L’AUTORNeix cap a l’any 490 aC, poc després de la batalla de Marató (ciutat a propd’Atenes i batalla desenllaç de la Primera Guerra Mèdica contra el persa Darius I).
  16. 16. 2.- BIOGRAFIA DE L’AUTOREl seu variat llegat artístic va marcar la pauta del’escultura grega clàssica.Hegies d’Atenes, Agéladas d’Argos i el pintor deTasos, Polignoto, han estat considerats mestresseus.Podem apreciar la influència de les escoles dòriesen part de la seva obra.La tècnica del bronze la va aprendre a l’escolad’Argos, alhora que Políclet i Miró.La seva activitat artística comença al 464 aC, és adir, viu al segle de Pèricles.
  17. 17. CARACTERÍSTIQUES ESCULTURA PERÍODE CLÀSSIC1) Període de major esplendor. Es trenca definitivament amb la rigidesaarcaica i s’implanta un model que marcarà l’escultura per a sempre.
  18. 18. CARACTERÍSTIQUES ESCULTURA PERÍODE CLÀSSIC 2) L’Atenes de Pèricles serà el centre de l’art grec clàssic.
  19. 19. CARACTERÍSTIQUES ESCULTURA PERÍODE CLÀSSIC3) Escultura naturalista (representen escenes tretes de la realitat de maneranatural), però amb un naturalisme idealitzat que busca un ideal de bellesabasat en la proporció, l’harmonia i el moviment (molt més aconseguit).
  20. 20. CARACTERÍSTIQUES ESCULTURA PERÍODE CLÀSSIC4) Inventen els cànons per a tractar d’aconseguir l’ideal de bellesaproporcionada: El total de la figura humana contindrà set vegades la mida delcap i el cap es divideix en tres parts iguals.
  21. 21. CARACTERÍSTIQUES ESCULTURA PERÍODE CLÀSSIC 5) S’acaba amb la frontalitat i s’aconsegueix captar el moviment, però un moviment seré i contingut a partir del contraposto o contraposat, que trenca amb la rígida simetria anterior.
  22. 22. CARACTERÍSTIQUES ESCULTURA PERÍODE CLÀSSIC6) Domini tècnic quasi total que permet canvis: Els braços es desaferren delcos i es doblen, la roba suggereix les formes (“draps mullats”), els capss’inclinen, detallisme,...
  23. 23. CARACTERÍSTIQUES ESCULTURA PERÍODE CLÀSSIC 7) Estudi de l’anatomia i el moviment real de la musculatura.
  24. 24. CARACTERÍSTIQUES ESCULTURA PERÍODE CLÀSSIC 8) Les composicions es fan més complexes.
  25. 25. CARACTERÍSTIQUES ESCULTURA PERÍODE CLÀSSIC 9) El tractament de la pell és molt més delicat.
  26. 26. CARACTERÍSTIQUES ESCULTURA PERÍODE CLÀSSIC10) Augmenta l’expressivitat del personatge i s’intenta representar la sevapersonalitat i les emocions (ethos), però de forma continguda, senseexcessos dramàtics.11) Se cerca l’equilibri entre ment i cos (sofrosyne), per la qual cosa elsmoviments i l’expressivitat són continguts i serens.
  27. 27. CARACTERÍSTIQUES ESCULTURA PERÍODE CLÀSSICClàssic: Segle V aCMiró: DiscòbolPolíclet: DoríforFídies: Zeus OlímpicTardà: Segle IV aCPraxíteles: HermesLisip: ApoxiomenosScopa de Paros:Heracles Farnese 12) Els autors deixen de ser simples artesans i guanyen en prestigi: Miró, Policlet i Fídies.
  28. 28. 3.- TEMÀTICA I FINALITATL’obra més espectacular i impressionant, dels relleus de Fídees, és la processó deles Panatenees, un fris de 160 m de llargària i una banda esculpida de 1’05 md’altura, que envolta la cel·la del Partenó. El fris es remunta a la celebració deles Panatenees que es basava en una sèrie de jocs i concursos
  29. 29. 3.- TEMÀTICA I FINALITAT Les processons començaven a la porta del Dipylon (entrada oest de l’antiga Atenes) i acabaven a l’Acròpoli.Les dones portaven el peple (ricatúnica cosida per elles mateixes) ala imatge primitiva de d’Atena.
  30. 30. 3.- TEMÀTICA I FINALITATMentre els homes queden dividits en tres grups: els que estan a punt de muntar acavall (1), els que ja ho han fet (2) i es mouen cap en davant, i els que portenanimals pel sacrifici (3).
  31. 31. 3.- TEMÀTICA I FINALITAT1) A punt de muntar a cavall.
  32. 32. 3.- TEMÀTICA I FINALITAT2) Els que ja ho han muntat i es mouen cap en davant.
  33. 33. 3.- TEMÀTICA I FINALITAT Fris Panatenees: Vaques al sacrifici.3) Els que porten animals pel sacrifici. Fris Panatenees: Conduint el bou al sacrifici. Museu Britànic.
  34. 34. 3.- TEMÀTICA I FINALITATFris est del Partenó. Posidó, Apol·lo i Artemisa. Museu de l’Acròpoli (442-438 aC).Totes aquestes escenes són observades pels déus, que relaxats, nohi paren gaire atenció. Posidó i Apol·lo, per exemple, enraonen unamb l’altre, i Àrtemis mira cap a una altra banda sense que la sevapresència sigui advertida pels humans.
  35. 35. 3.- TEMÀTICA I FINALITAT Fris Panatenees: Vaques al sacrifici.A més del significat clarament religiós, Fídies va captar ireflectir l’interior dels personatges, fins i tot, el nerviosismedels cavalls o el terror dels vedells, que són conduïts al sacrifici.
  36. 36. 3.- TEMÀTICA I FINALITATEl fris té una doble funció,commemorativa, donat que és unesdeveniment important, en la vidadel poble atenès, donar gràciesoferint a la deessa Atena i, també,representativa perquè Fídies enla processó plasma el conjunt deciutadans.El fris, el temple i totes lesescultures de l’Acròpoli esconstruïren per encàrrec delsgovernants d’Atenes.
  37. 37. 4.1.- DESCRIPCIÓ FORMAL ESCULTURA PARTENÓEl Partenó era profusament decorat amb escultures irelleus fets per Fídies o els seus deixebles, la majoria delsquals l’ambaixador anglès Lord Elgin s’endugué a Londresal s. XIX (els va comprar a partir de 1779 i ara són al MuseuBritànic).
  38. 38. 4.1.- DESCRIPCIÓ FORMAL ESCULTURA PARTENÓ
  39. 39. 4.1.- DESCRIPCIÓ FORMAL ESCULTURA PARTENÓCom a estàtua central de temple, que es situava a l’interior de la naos, caldestacar, la gran escultura criselefantina d’Atena Pàrtenos.
  40. 40. 4.1.- DESCRIPCIÓ FORMAL ESCULTURA PARTENÓ Reconstrucció Atenea Partenó
  41. 41. 4.1.- DESCRIPCIÓ FORMAL ESCULTURA PARTENÓReconstrucció Atenea Partenó Còpia d’Atenea Promakhos Atenea VarvakíonPer a l’Acròpoli Fídies en va fer dues, una de bronze de 15 m per a l’exterior, avuidesapareguda, Atena Promakos, i aquesta bellesa criselefantina (realitzada enmaterials nobles, or i vori, i ulls d’esmaragda), de 12’8 m, per a la cel·la delPartenó, també desapareguda. D’aquesta només en resta una còpia del s. III aC aescala reduïda, al Museu Arqueològic d’Atenes: l’Atena Varvakíon.
  42. 42. 4.1.- DESCRIPCIÓ FORMAL ESCULTURA PARTENÓ
  43. 43. 4.1.- DESCRIPCIÓ FORMAL ESCULTURA PARTENÓEn els frontons es representen episodis de la vida de la deessa Atena (relleus bastantdestruïts degut a l’explosió de la bomba veneciana de 1687). El frontó oriental (pronaosaccés a cel·la) apareix el naixement de Palas Atena a partir d’un dolor de cap de Zeus. En la façana posterior, al timpà occidental (opistòdom) es representa la lluita entre Atena i Posidó per ser protectors de la ciutat.
  44. 44. 4.1.- DESCRIPCIÓ FORMAL ESCULTURA PARTENÓ Recreació del frontó oriental del Partenó. Atenea davant el seu pare Zeus, en presència d’altres déus.El frontó oriental (façana anterior de la pronaos que dóna accés a la naos o cel·la)representava el naixement de Palas Atena del cervell de Zeus, que és contemplat peraltres déus i personatges mitològics.
  45. 45. 4.1.- DESCRIPCIÓ FORMAL ESCULTURA PARTENÓ Recreació del frontó oriental del Partenó.Atenea davant el seu pare Zeus, en presència d’altres déus.
  46. 46. 4.1.- DESCRIPCIÓ FORMAL ESCULTURA PARTENÓFrontó oriental: Naixement de Palas Atena, que és contemplat per altres déus ipersonatges mitològics, l’escena té lloc amb l’aurora, i Fídies ho transmet amb una imatgeestètica insuperable, per l’esquerra irromp el carro d’Hèlios (el sol) i per la dreta Selene (lalluna) que s’oculta dins l’oceà, i com a espectadors, els mateixos déus i el poble d’Atenes.
  47. 47. 4.1.- DESCRIPCIÓ FORMAL ESCULTURA PARTENÓ
  48. 48. 4.1.- DESCRIPCIÓ FORMAL ESCULTURA PARTENÓ
  49. 49. 4.1.- DESCRIPCIÓ FORMAL ESCULTURA PARTENÓFrontó oriental: Irromp del mar el carro d’Hèlios (el sol); Dionís; Dèmeter i Persèfone; Iris o Hebe. Museu Britànic.
  50. 50. 4.1.- DESCRIPCIÓ FORMAL ESCULTURA PARTENÓFrontó oriental: Irromp el carro d’Hèlios (el sol); Dionís; Dèmeter i Persèfon: Artemisa, Iris o Hebe. Museu Britànic.
  51. 51. 4.1.- DESCRIPCIÓ FORMAL ESCULTURA PARTENÓ Frontó oriental: Irromp del mar el carro d’Hèlios (el sol); Dionís; Dèmeter i Persèfone; Iris o Hebe; Hefest. A sobre, representació de part de Les Parques.
  52. 52. 4.1.- DESCRIPCIÓ FORMAL ESCULTURA PARTENÓ Frontó oriental (façana Naos): Dionís o Hèrcules (Herakles); Dèmeter i Persèfone (formant un sol bloc); i dempeus, Artemisa, Iris o Hebe
  53. 53. 4.1.- DESCRIPCIÓ FORMAL ESCULTURA PARTENÓ Frontó oriental (façana Naos): Dionís o Hèrcules (Herakles); Dèmeter i Persèfone (formant un sol bloc); i dempeus, Artemisa o Hebe (cambrera de Zeus). Museu Britànic.
  54. 54. Frontó oriental (façana Naos): Dionís o Hèrcules (Herakles); Dèmeter i Persèfone (formant un sol bloc); i dempeus, Artemisa o Hebe (cambrera de Zeus). Museu Britànic.
  55. 55. 4.1.- DESCRIPCIÓ FORMAL ESCULTURA PARTENÓ Frontó oriental: Irromp del mar el carro d’Hèlios (el sol); Dionís (reproducció).
  56. 56. 4.1.- DESCRIPCIÓ FORMAL ESCULTURA PARTENÓ Frontó oriental (Cel·la): Dionís o Hèrcules (Herakles). Museu Britànic.
  57. 57. 4.1.- DESCRIPCIÓ FORMAL ESCULTURA PARTENÓ Reproducció in situ. Frontó oriental (Cel·la): Dionís o Hèrcules (Herakles). Museu Britànic.
  58. 58. PARTENÓ
  59. 59. 4.1.- DESCRIPCIÓ FORMAL ESCULTURA PARTENÓReproducció in situ.
  60. 60. 4.1.- DESCRIPCIÓ FORMAL ESCULTURA PARTENÓ Frontó oriental (façana Naos): Dèmeter i Persèfone (formant un sol bloc). Museu Britànic.
  61. 61. 4.1.- DESCRIPCIÓ FORMAL ESCULTURA PARTENÓFrontó oriental: Irromp del mar el carro d’Hèlios (el sol); Dionís o Hèrakles; Dèmeter i Persèfone; Iris o Hebe; Hefest (dreta).
  62. 62. 4.1.- DESCRIPCIÓ FORMAL ESCULTURA PARTENÓ Frontó oriental: Hefest; Hera; Zeus i Atena; Posidó.
  63. 63. 4.1.- DESCRIPCIÓ FORMAL ESCULTURA PARTENÓ Frontó oriental: Hera; Zeus i Atena; Posidó.
  64. 64. 4.1.- DESCRIPCIÓ FORMAL ESCULTURA PARTENÓ Frontó oriental: Les Parques. Museu Britànic.
  65. 65. 4.1.- DESCRIPCIÓ FORMAL ESCULTURA PARTENÓ Frontó oriental: Les Parques. Museu Britànic.
  66. 66. 4.1.- DESCRIPCIÓ FORMAL ESCULTURA PARTENÓ PLENITUD CLÀSSICA (2ª meitat segle V aC) Frontó oriental: Les Parques. Museu Britànic.
  67. 67. 4.1.- DESCRIPCIÓ FORMAL ESCULTURA PARTENÓ PLENITUD CLÀSSICA (2ª meitat segle V aC) Frontó oriental: Les Parques. Policromia. Museu Britànic.
  68. 68. 4.1.- DESCRIPCIÓ FORMAL ESCULTURA PARTENÓFrontó oriental: A la dreta Selene (la lluna) que s’oculta dins l’oceà. Museu Britànic.
  69. 69. Frontó oriental: A la dreta Cavall del carro de Selene (la lluna) que s’oculta dins l’oceà. Museu Britànic.
  70. 70. 4.1.- DESCRIPCIÓ FORMAL ESCULTURA PARTENÓ Recreació del frontó occidental (opistòdom) del Partenó. Lluita entre Atena i Posidó. Museu Acròpoli.Al timpà occidental (façana posterior de la pronaos, que dóna accés al’opistòdom) es representa la lluita entre Atena i Posidó (déu del mar) per eldomini d’Atenes. Posidó oferí al poble un cavall i Atena una olivera, el pobles’estimà més l’olivera, així que convertiren Palas Atenea en la seva protectora.
  71. 71. 4.1.- DESCRIPCIÓ FORMAL ESCULTURA PARTENÓ
  72. 72. 4.1.- DESCRIPCIÓ FORMAL ESCULTURA PARTENÓ Frontó occidental (opistòdom): Nu; dues escultures; detall enfrontament Atena i Posidó.
  73. 73. 4.1.- DESCRIPCIÓ FORMAL ESCULTURA PARTENÓA les 92 mètopes, de les quals només se’nconserven 19 (entre les que hi ha in situ, al MuseuBritànic i al Museu de l’Acròpoli), que decoren elfris, hi havia escultures en alt relleu querepresentaven diverses escenes de combats deles quatre lluites mitològiques.
  74. 74. 4.1.- DESCRIPCIÓ FORMAL ESCULTURA PARTENÓFídies va escenificar mites i llegendes per tal de celebrar el triomf de les forces de l’ordre ila civilització damunt el caos i la barbàrie. Representen a Atena i Teseu (rei mític d’Atenes),en les lluites per defensar la ciutat d’Atenes dels centaures, dels gegants i de les amazones.
  75. 75. 4.1.- DESCRIPCIÓ FORMAL ESCULTURA PARTENÓAl Nord: Molt deteriorades,representen escenes del saqueigde Troia (la guerra de Troia). A l’Est: Descriuen la batalla dels déus contra els gegants que varen voler apoderar-se de l’Olimp (la Gigantomàquia). Al Sud: Una mica millor conservades, la lluita contra els centaures (la Centauromàquia). A l’Oest: Representen la lluita entre grecs i amazones (la Amazonomàquia).
  76. 76. 4.1.- DESCRIPCIÓ FORMAL ESCULTURA PARTENÓ Mètopes decorades.
  77. 77. 4.1.- DESCRIPCIÓ FORMAL ESCULTURA PARTENÓ Mètopes decorades.
  78. 78. 4.1.- DESCRIPCIÓ FORMAL ESCULTURA PARTENÓ Mètopes de la lluita entre centaures i lapites.
  79. 79. 4.1.- DESCRIPCIÓ FORMAL ESCULTURA PARTENÓ PLENITUD CLÀSSICA (2ª meitat segle V aC) Mètopes de la Centauromàquia.
  80. 80. 4.1.- DESCRIPCIÓ FORMAL ESCULTURA PARTENÓAl fris que envolta la cel·la, Fídies va esculpir un fris jònic continu decorat amb laprocessó de les Grans Panatenees, celebració en honor de la deessa Atena, que es feiacada quatre anys, encapçalada per les al·lotes de la noblesa que duien a la deessa elpèplum que havien brodat per a ella.
  81. 81. 4.1.- DESCRIPCIÓ FORMAL ESCULTURA PARTENÓEl 70 % del fris està dedicat a la cavalcadaencapçalada per carros i genets.
  82. 82. 4.1.- DESCRIPCIÓ FORMAL ESCULTURA PARTENÓ
  83. 83. 4.1.- DESCRIPCIÓ FORMAL ESCULTURA PARTENÓ Fris panatinàic: Lliurament del pèplum. Museu Britànic de Londres.El 70 % del fris està dedicat a la cavalcada encapçalada per carros; el poble camina ambla intenció d’oferir el peple a la deessa Atena. En total, hi ha 360 personatges (143genets, 220 animals i 10 carros).
  84. 84. 4.1.- DESCRIPCIÓ FORMAL ESCULTURA PARTENÓ Panatenees: Desfilada i lliurament peple Hidròfors: Portadors càntirs Les Ergastinai. Fris interior Panatenees: GenetsLa processó de les Panatenees és una obra mestra onFídies uneix, en una mateixa composició, figures enrepòs, en diverses gradacions de moviment,personatges dinàmics d’alt de cavall i persones en ungraciós equilibri entre quietud i acció. Posidó, Apol·lo i Artemisa. Museu Acròpoli (442-438 aC)
  85. 85. PARTEN L’expressivitat donada a genets i cavalls aconsegueix crear la il·lusió de moviment al fris.Ó Fris interior del Partenó amb la processó dels cavallers. Efecte natural i dinàmic.
  86. 86. 4.1.- DESCRIPCIÓ FORMAL ESCULTURA PARTENÓ Relleu de la processó dels cavallers. Fris nord del Partenó. Museu Britànic.
  87. 87. 4.1.- DESCRIPCIÓ FORMAL ESCULTURA PARTENÓ Fris interior de les panatenees: Genets.
  88. 88. 4.1.- DESCRIPCIÓ FORMAL ESCULTURA PARTENÓ Fris interior de les panatenees: Genets.
  89. 89. 4.1.- DESCRIPCIÓ FORMAL ESCULTURA PARTENÓ Fris de les Panatenees: Guerres desfilant.
  90. 90. 4.1.- DESCRIPCIÓ FORMAL ESCULTURA PARTENÓ Les figures de Fídies tenien com a referent estètic el cànon de Políclet (a partir del cap, divisió del cos humà en set mòduls).Cal esmentar el tractament de la roba, per a la quals’emprà la tècnica de “la roba banyada”: vestitsaferrats al cos que deixen entreveure l’anatomiadels personatges, tot i accentuant la seva naturalitatamb una caiguda força real, tècnica noméssuperada pels escultors del període següent, elpost-clàssic, com ara Praxíteles.
  91. 91. 4.1.- DESCRIPCIÓ FORMAL ESCULTURA PARTENÓLa ubicació d’aquest fris jònic de les Pantenees, al voltant la cel·la del Partenó, noera la més adient per ser la zona més alta i pitjor il·luminada, cosa que el genialescultor Fídies va solucionar.
  92. 92. 4.1.- DESCRIPCIÓ FORMAL ESCULTURA PARTENÓGenial: Fídies ho va solucionar donant als blocsde marbre una forma lleugerament inclinadacap enfora, de manera que la llum arribés alrelleu des de baix i es pogués veure mésfàcilment, això va fer que les figures fossinrecognoscibles, encara que sobresurten només 5cm dels fons. De la mateixa manera, el relleu és més profund a la part superior que no pas a la inferior.
  93. 93. 4.1.- DESCRIPCIÓ FORMAL ESCULTURA PARTENÓLes Ergastinai.Tot i que hi ha diferències estilístiques, el fris és de lestil clàssic, això és degut a què per lamagnitud de l’obra Fídies va requerir l’ajut dels seus deixebles, tots ells van fixar l’estilescultòric “Partenó”, caracteritzat per una enorme plasticitat i una gran mestria en larealització, que fan que el marbre enlloc d’estar esculpit sembli modelat. Així, l’airositat delsplecs dels vestits, la frescor dels pentinats i la perfecció de les anatomies amb elsmúsculs marcats sobre el cos estan lluny de la rigidesa que caracteritzava l’èpocaarcaica.
  94. 94. 4.2.- DESCRIPCIÓ FORMAL PINTURA PARTENÓ S’han trobat restes de pintura sobre marbre, la qual cosa fa pensar que el Partenó estava policromat.
  95. 95. 4.2.- DESCRIPCIÓ FORMAL PINTURA PARTENÓ POLICROMIAEls acroteris, de caràcter vegetal, de diferents colors; els fons de les mètopes i delsfrontons de negre, vermell o blau marí; els tríglifs blaus; i els collarins de vermell.
  96. 96. 4.2.- DESCRIPCIÓ FORMAL PINTURA PARTENÓÉs un temple dòric, però el mur exterior té un frisjònic, amb elements decoratius de dues classes:geomètrics i escultòrics. La decoració escultòrica deFídies i els seus deixebles presenta més interès.
  97. 97. 4.2.- DESCRIPCIÓ FORMAL PINTURA PARTENÓ
  98. 98. 5.- MODELS I INFLUÈNCIESTot i que a les obres deFídies hi van treballardiferents ajudants,sempre s’ha dit que vatenir un estil propi. Defet, és un dels màximsexponents de l’AntigaGrècia per aconseguirexpressar la bellesaidealitzada amb unaregular proporcióorgànica (seguint elcànon de Políclet demòdul de set caps), perla precisió en elscontorns i els detalls,per l’harmonia en lesformes i la finesa del’execució.Les sòlides bases i pautes marcades per Fídies i els seus deixebles inspiraran a romans,renaixentistes, neoclàssics i són el rerefons, en definitiva, de tot l’art posterior.
  99. 99. OBRES DE FÍDIES PLENITUD CLÀSSICA (2ª meitat segle V aC)FÍDIES1) Atena Parthenos.2) Atenea Promacos.3) Atena Lemnia.4) Zeus Olímpic.5) Relleus del Partenó (fris de les Panatenees, decoració mètopes, frontons).* Frontons Partenó.* 5.1) Frontó oriental: Les Parques.* 5.2) Frontó oriental: Demèter i Persèfone.* 5.3) Frontó occidental: Dionís.* 5.4) Frontó occidental: Cavall del carro de Selene.* 5.5) Mètopes de la lluita de centaures i lapites.* 5.6) Fris de les Panatenees.* 5.7) Fris de les Panatenees: Genets.* 5.8) Fris de les Panatenees: Hidròfors.* 5.9) Fris de les Panatenees: Assemblea dels déus.* 5.10) Niké deslligant-se una espardenya (Escola de Fídies, 415 aC).
  100. 100. BIBLIOGRAFIA SALVÀ LARA, Jaume: Diccionari de les arts: arquitectura, escultura i pintura. Edicions UIB.Palma (2002) http://www.slideshare.net/salvavila http://www.slideshare.net/landa/vocabulario-historia-del-arte-selectividad-2009 http://www.slideshare.net/joand/llistat-de-termes-tcnics-dart-i http://www.slideshare.net/joand/llistat-de-termes-tcnics-dart-ii http://www.scribd.com/doc/6222555/DICCIONARIO-VISUAL-DE-ARTE-1-AK http://www.scribd.com/doc/6222419/DICCIONARIO-VISUAL-DE-ARTE-2-LZ Pérez Molina, T., http://www.slideshare.net/tomperez http://www.slideshare.net/maricarmearanda http://www.wikipediaenciclopedia libre almez.pntic.mec.es/.../escultura_griega2.htm Wikimedia Commonswww.enciclopedia.cat
  101. 101. BIBLIOGRAFIA http://www.voyagesphotosmanu.com/guerras_grecia.html http://es.wikipedia.org ttp://sapiens.ya.com/antiqvae2/crono_arte_gr.htm http://www.satrapa1.com/articulos/antiguedad/300/termopilas1.htm https://sites.google.com/site/historiografia1grecia/las-guerras-mdicas http://mitxihistoria.blogspot.com/2008/11/hant-las-guerras-mdicas-v-la-tercera.html http://www.unizar.es/hant/Grecia/batallaplatea.html http://www.extensionuned.es/archivos_publicos/qdocente_planes/2944/leccion_13_-_la_pentecontecia_%28byn%29.pdf http://lamemoriadeclio.blogspot.com/ http://www.guiadegrecia.com/atenas/agora.html http://picasaweb.google.com/alvazapa http://picses.eu/domain/upf.edu/42 http://picsicio.us/keyword/el%20partenon%20de%20grecia/http://sobregrecia.com/2008/03/15/el-agora-de-atenas/
  102. 102. Història de l’art IES Ramon Llull (Palma) Alumna 2n A: Mercè Amat FiolProfessora: Assumpció Granero Cueves

×