Manresa,	
  ciutat	
  de	
  la	
  llum	
  
Treball de síntesi 1ESO!
!
Curs 2013/2014

MANRESA, CIUTAT DE LA LLUM
Índex!
!
Programa	
  de	
  la	
  Sor4da	
  	
   	
   	
   	
   	
   	
   	
   	
   Pàg.	
  3	
  
El	
  Bages	
   	
   	
  ...
Horari d’activitats!
!
!
!
!
!
!
Dimarts, 10 de juny Dimecres, 11 de juny Dijous, 12 de juny
Matí Sortida de l’escola Ruta...
El Bages!
El	
  Bages	
  comprèn	
  part	
  del	
  curs	
  mitjà	
  del	
  riu	
  Llobregat	
  i	
  a	
  la	
  part	
  cen...
Manresa!
Manresa	
  és	
  la	
  capital	
  de	
  la	
  comarca	
  del	
  Bages.	
  Situada	
  al	
  Pla	
  del	
  Bages	
 ...
La muntanya de Montserrat!
!
La	
  Muntanya	
  de	
  Montserrat	
  presenta	
  unes	
  caracterís4ques	
  tan	
  sorprenen...
La formació geològica de Montserrat!
Fa	
   entre	
   42	
   i	
   35	
   milions	
   d'anys	
   (Eocè	
   mitjà,	
  
bàsi...
3.	
  Entre	
  fa	
  	
  uns	
  35	
  	
  i	
  25	
  milions	
  d'anys,	
  el	
  Bages	
  va	
  formar	
  part	
  d'una	
 ...
 
hqp://ichn.iec.cat/bages/hist-­‐geologica/hist-­‐geologica.htm	
  
!
En	
  el	
  següent	
  enllaç	
  trobareu	
  un	
  ...
El Museu de Montserrat!
El	
  Museu	
  de	
  Montserrat	
  posseeix	
  una	
  important	
  col·∙lecció	
  de	
  materials	...
La religió a l’Antic Egipte!
La	
  religió	
  egípcia	
  era	
  politeista,	
  la	
  qual	
  cosa	
  vol	
  dir	
  que	
  ...
El monestir de Montserrat!
La	
  Mare	
  de	
  Déu	
  de	
  Montserrat	
  
!
La	
   "Moreneta",	
   anomenada	
   familiar...
sant	
   Benet	
   fa	
   en	
   la	
   seva	
   regla	
   per	
   a	
   les	
   seves	
   comunitats: església,	
   dormi...
L’escolania	
  de	
  Montserrat	
  
!
Els	
   orígens	
   de	
   l’Escolania	
   de	
   Montserrat	
   es	
  
remunten	
  ...
El	
   Virolai	
   és	
   un	
   himne	
   dedicat	
   a	
   la	
   Mare	
   de	
   Déu	
   de	
   Montserrat	
   la	
   p...
La	
  Manresa	
  ignasiana	
  
	
  
!
La	
  Coveta	
  
!
La	
   llera	
   del	
   riu	
   Cardener	
   es	
   caracteritza...
 
Pou	
  de	
  la	
  Gallina	
  
!
Al	
  carrer	
  Sobrerroca	
  es	
  troba	
  el	
  pou	
  que	
  recorda	
  
la	
   tra...
L’observatori	
  astronòmic	
  de	
  Castelltallat	
  
1.	
  EL	
  BUIT	
  UNIVERSAL.	
  
L’Univers	
  es	
  un	
  espai	
...
!
4.	
  ELS	
  CÚMULS	
  OBERTS	
  D’ESTRELLES.	
  
Estels	
  agermanats	
  per	
  un	
  mateix	
  núvol	
  molecular.	
  ...
Aleshores	
  el	
  sistema	
  solar	
  seria	
  un	
  sistema	
  binari,	
  la	
  successió	
  de	
  dies	
  i	
  nits	
  ...
M-­‐15	
  UN	
  CÚMUL	
  GLOBULAR	
  A	
  LA	
  CONSTEL·∙LACIÓ	
  DE	
  PEGÀS.	
  
Hem	
   descobert	
   que	
   son	
   o...
1.	
  EL	
  SOL.	
  
El	
  Sol	
  es	
  una	
  estrella	
  de	
  la	
  Via	
  LàcVa,	
  la	
  nostra	
  galàxia	
  està	
 ...
La	
  Terra,	
  la	
  nostra	
  nau.	
  
La	
   Terra	
   es	
   l’únic	
   planeta	
   amb	
   vida	
   i	
   intel·∙ligè...
 
!
Urà,	
  el	
  planeta	
  capgirat.	
  
Quan	
  la	
  Voyager	
  2	
  va	
  visitar	
  per	
  primera	
  vegada	
  el	
...
2.3.	
  ELS	
  COSSOS	
  MENORS.	
  
Els	
  planetes	
  nans,	
  companys	
  de	
  Plutó.	
  
El	
  telescopi	
  espacial	...
 
Els	
  cometes,	
  traginers	
  de	
  material.	
  
En	
  la	
  zona	
  anomenada	
  “heliopausa”,	
  hi	
  ha	
  el	
  ...
El	
  Parc	
  de	
  l’Agulla	
  
EL	
  LLAC	
  	
  
!
El	
  llac	
  de	
  l’Agulla	
  és	
  un	
  estany	
  arVficial	
  on...
LES	
  REIXES	
  DE	
  DESBAST	
  
Prèvia	
   a	
   l’entrada	
   de	
   l’aigua	
   al	
   llac,	
   hi	
   ha	
   unes	
...
El	
  Modernisme	
  a	
  Manresa	
  
Al llarg del segle XIX, Manresa va créixer i triplicar
el nombre d’habitants que havi...
Façana	
  modernista	
  de	
  la	
  Seu,	
  1915	
  
La	
  façana	
  de	
  ponent	
  de	
  la	
  basílica	
  gòVca	
  de	
...
Quiosc	
  de	
  l’Arpa,	
  1917	
  
El	
  Quiosc	
  de	
  l’Arpa	
  va	
  ser	
  projectat	
  per	
  Josep	
  Firmat	
  l’...
Torre	
  Lluvià,	
  1908	
  
La	
  casa	
  Lluvià	
  va	
  ser	
  dissenyada	
  per	
  Ignasi	
  oms	
  l’any	
  1908.	
  ...
Dossier sortida de síntesi
Dossier sortida de síntesi
Dossier sortida de síntesi
Dossier sortida de síntesi
Dossier sortida de síntesi
Dossier sortida de síntesi
Dossier sortida de síntesi
Dossier sortida de síntesi
Upcoming SlideShare
Loading in …5
×

Dossier sortida de síntesi

652 views

Published on

0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
652
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
149
Actions
Shares
0
Downloads
2
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Dossier sortida de síntesi

  1. 1. Manresa,  ciutat  de  la  llum   Treball de síntesi 1ESO! ! Curs 2013/2014
 MANRESA, CIUTAT DE LA LLUM
  2. 2. Índex! ! Programa  de  la  Sor4da                   Pàg.  3   El  Bages                     Pàg.  4   Manresa                     Pàg.  5   La  muntanya  de  Montserrat                 Pàg.  6   La  formació  geològica  de  Montserrat               Pàg.  7   El  Museu  de  Montserrat                 Pàg.  10   El  Mones4r  de  Montserrat                 Pàg.  12   L’escolania  de  Montserrat                 Pàg.  14   La  Manresa  ignasiana                   Pàg.  16   L’observatori  astronòmic  de  Castelltallat             Pàg.  18   El  Parc  de  l’Agulla                   Pàg.  27   El  Modernisme  a  Manresa                 Pàg.  29   Manresa,  una  ciutat  industrial               Pàg.  35   Irehom                       Pàg.  37   Annex:  Auca  de  Manresa                 Pàg.  38   ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! MANRESA, CIUTAT DE LA LLUM
  3. 3. Horari d’activitats! ! ! ! ! ! ! Dimarts, 10 de juny Dimecres, 11 de juny Dijous, 12 de juny Matí Sortida de l’escola Ruta per la transèquia Visita Museu de Geologia Visita a Montserrat: passejada, Museu de Montserrat i Escolania Visita al Museu de la Cinteria Tarda Ruta per Manresa: La Seu, carrer del Balç i Cova de Sant Ignasi Activitat de Kayak Visita a Irehom! ! Tornada a l’escola Nit Visita a l’Observatori astronòmic de Castelltallat Ruta Modernista per Manresa 3MANRESA, CIUTAT DE LA LLUM
  4. 4. El Bages! El  Bages  comprèn  part  del  curs  mitjà  del  riu  Llobregat  i  a  la  part  central  conté  el  Pla  del  Bages,  on   se  situa  la  capital,  Manresa,  i  les  poblacions  més  importants.  Al  nord-­‐est  hi  ha  l’àrea  de  Cardona  i,   a  l’est,  a  l’al4plà  que  separa  la  Plana  de  Vic  del  Pla  del  Bages,  la  subcomarca  de  Moianès,  que  se   centra   en   el   poble   de   Moià.   La   par4cular   orografia   de   la   comarca   fa   que   gaudeixi   d’un   clima   mediterrani  amb  una  lleugera  tendència  con4nental.  Les  pluges  es  concentren  principalment  a  la   primavera  i  la  tardor,  mentre  que  l’es4u  és  sec  i  càlid  i  l’hivern  és  fred  i  hi  sovintegen  les  boires.  La   vegetació  autòctona  estaria  cons4tuïda  preferentment  per  garrigues  i  alzinars,  amb  una  important   presència   de   rouredes   a   les   zones   més   ombrívoles.   Tanmateix,   l’acció   de   l’home   ha   fet   que   hi   dominin   els   pinars,   els   matolls   i   els   pasturatges   alternats   amb   boscos   d’alzina   i   roure   i   que   la   vegetació   de   ribera   de   les   vores   dels   rius,   sobretot   del   Llobregat,   es4gui   actualment   molt   fragmentada  i  degradada  en  benefici  dels  espais  agrícoles  i  les  àrees  urbanitzades.     El  Bages  ha  estat  tradicionalment  la  comarca  més  ac4va  de  l’interior  de  Catalunya.  Organitzada  al   voltant  de  la  seva  capital,  Manresa,  l’ac4vitat  econòmica  principal  hi  és  la  indústria,  que  està  molt   diversificada.   La   presència   de   la   indústria   tèx4l   és   important   i   el   seu   origen   es   remunta   a   la   instal·∙lació,   al   llarg   del   curs   del   Llobregat   i   dels   seus   afluents,   de   les   famoses   colònies   tèx4ls.   També   tenen   un   pes   considerable   les   indústries   metal·∙lúrgiques,   químiques   i   alimentàries,   sobretot  a  Manresa  i  els  seus  voltants,  i  les  explotacions  de  sals  potàssiques  de  Balsareny,  Súria  i   Cardona.  En  el  passat,  l’agricultura  va  tenir  un  paper  destacat  i  històricament  el  Bages  va  ser  una   gran   comarca   vi4vinícola.   Però,   a   l’actualitat,   hi   dominen   els   conreus   de   cereals,   especialment   l’ordi  i  el  farratge.  Pel  que  fa  a  la  ramaderia,  la  comarca  destaca  per  les  seves  cabanyes  porcines  i   bovines.   ! El  territori  del  Bages  compta  amb  singularitats  excepcionals  com  les  Coves  del  Toll  i  les  Coves  del   Salnitre  o  els  an4cs  deltes  de  Montserrat  i  Sant  Llorenç  de  Munt,  dos  Parcs  Naturals  de  privilegiada   natura  i  peculiar  paisatge.   Dades  de  la  comarca Població  155.118  habitants   Superfície 1.287,30  km   Densitat 120  hab/km²   Nº de municipis 35 Capital Manresa 4MANRESA, CIUTAT DE LA LLUM
  5. 5. Manresa! Manresa  és  la  capital  de  la  comarca  del  Bages.  Situada  al  Pla  del  Bages  on  conflueixen  el  Cardener  i   el  Llobregat.  És  un  nus  molt  important  de  comunicacions  entre  la  muntanya  i  el  mar,  entre  les   planes  interiors  de  l'Urgell  i  la  Segarra  i  les  comarques  orientals  del  país.  Ha  jugat  sempre  al  llarg   de  la  història  un  paper  destacat  en  l'organització  de  la  Catalunya  Central.   ! Manresa  és  just  al  cor  de  Catalunya,  ja  que  si  es  mira  en  un  mapa,  es  troba  que  és  situada  al  bell   mig,  a  prop  del  centre  de  Catalunya.   ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! Manresa  és  una  ciutat  mil·∙lenària  que  ha  conservat,  en  els  seus  carrers  i  monuments,  l’empremta   d’una  història  amb  tres  moments  àlgids,  que  coincideixen  amb  les  èpoques  més  representa4ves   de  la  història  de  Catalunya.   ! LA  CIUTAT  GÒTICA  Durant  els  segles  XIII  i  XIV  (moment  d’expansió  de  les  ciutats  arreu  d’Europa),   Manresa  es  transforma  en  una  de  les  ciutats  més  pròsperes  de  Catalunya.  Es  construeix  una  nova   muralla;  s’edifiquen  tres  grans  esglésies:  la  Seu,  que  presideix  la  ciutat  com  si  fos  una  catedral,  el   Carme   i   Sant   Pere   Màr4r;   es   construeixen   dos   ponts   i   la   gran   obra   de   la   Sèquia,   que   porta   a   Manresa  l’aigua  del  Llobregat.   
 SANT  IGNASI  I  L’ÈPOCA  DEL  BARROC  
 Anys  després  que  Ignasi  de  Loiola  fes  una  estada  a  Manresa,  la  ciutat  va  quedant  impregnada  del   llegat  ignasià  i  dels  jesuïtes.  Als  segles  XVII  i  XVIII,  amb  una  puixant  indústria  de  la  seda,  torna  a  ser   una   de   les   ciutats   capdavanteres.   La   pe4ta   noblesa   i   la   burgesia   construeixen   els   lpics   casals   barrocs  que  encara  avui  es  poden  observar.
 
 LA  CIUTAT  INDUSTRIAL  I  MODERNISTA  
 Al  llarg  del  segle  XIX  i  principi  del  XX,  els  rius  Llobregat  i  Cardener  es  converteixen  en  el  principal   eix   industrial   del   país.   Apareix   un   pròsper   grup   d’industrials   que   impulsa   la   construcció   de   l’eixample  modern.  Aquesta  nova  Manresa,  lluminosa  i  elegant,  s’estructura  al  voltant  del  Passeig,   que  esdevé  la  zona  residencial  de  la  burgesia  i  lloc  d’esbarjo  de  tots  els  manresans.   5MANRESA, CIUTAT DE LA LLUM Dades  de  Manresa Població 76.170 hab. Superfície 41,66 km² Gentilici Manresà, manresana
  6. 6. La muntanya de Montserrat! ! La  Muntanya  de  Montserrat  presenta  unes  caracterís4ques  tan  sorprenents  que  ha  esdevingut  un   dels  símbols  de  Catalunya.  Tot  i  que  en  el  líric  himne  del  Virolai  s'afirma  que:  "Amb  serra  d'or,  els   angelets  serraren  eixos  turons...",  l'explicació  cienlfica  sobre  la  gènesi  del  massís  montserral  és   força  diferent,  i,  en  darrer  terme,  fa  responsables  del  sorprenent  modelat  de  la  Serra  als  agents   atmosfèrics.   En   primer   lloc,   cal   parlar   d'un   gran   golf   marí   d'aigües   no   gaire   fondes,   existent   fa   cosa   de   50   milions   d'anys,   situat   on   es   troba   ara   la   Depressió   Central   Catalana,   i   al   qual   desguassaven   impetuosos  rius  procedents  dels  vessants  d'un  massís  catalano-­‐balear  desaparegut,  que  aportaven   grans  masses  de  còdols.  Els  còdols  s'anaren  barrejant  amb  materials  més  pastosos  i  varen  formar   una   massa   que,   quan   aquest   massís   catalano-­‐balear   desaparegué   i   els   terrenys   circumdants   al   gran  golf  s'enrolaren  enmig  de  cataclismes  geològics,  el  relleu  de  Montserrat  anà  emergint  del   fons  del  mar  amb  una  gran  brusquedat  de  formes  -­‐posem-­‐hi,  ara  fa  deu  milions  d'anys-­‐  i  els  seus   relleus  quedaren  a  la  mercè  de  vents,  pluges  i  glaçades  fins  a  conver4r-­‐los  en  aquesta  espectacular   escenografia  que  ara  admirem.  Ajudaria  a  això,  és  clar,  la  duresa  dels  materials  emergits,  formats   pels   caracterís4cs   conglomerats   (còdols,   sorres   i   un   duríssim   ciment   calcari),   que   els   cienlfics   anomenen  pudingues  i  que,  popularment,  es  coneix  per  "pinyoles".   D'altra  banda,  el  fet  que  aquestes  pudingues  siguin  molt  més  resistents  a  l'erosió  que  els  materials   veïns  (argiles,  gresos,  esquists...)  jus4fica  també,  amb  els  moviments  tectònics,  els  singulars  relleus   de   la   muntanya.   El   cim   de   Sant   Jeroni   (1.236   m),   ofereix   un   extraordinari   panorama   des   dels   Pirineus  al  mar  (fins  i  tot  els  dies  de  visibilitat  excepcional  es  veu  Mallorca)  i,  separat  d'aquest  pel   coll  de  Migdia,  els  Ecos,  amb  1.220  m.  En  realitat,  aquest  coll  de  Migdia,  al  centre  del  qual  s'alça  la   punxeguda  Talaia,  divideix  la  serra  en  dues  parts  gairebé  iguals:  l'oriental,  amb  la  zona  de  Santa   Magdalena   i   les   serres   de   Santa   Maria,   la   zona   de   Sant   Salvador   i   els   Flautats,   que   inclou,   al   principi,   el   popular   monòlit   del   Cavall   Bernat;   l'altra,   l'occidental,   la   zona   dels   Ecos,   els   Frares   Encantats  i  la  filigranada  zona  de  les  Agulles,  que  inclou  el  caracterís4c  coll  de  Port.  Malgrat  la  seva   evident  unitat  geogràfica  i  les  seves  singulars  caracterís4ques  geològiques  i  geomorfològiques,  el   massís  de  Montserrat  pertany  a  la  Serralada  Prelitoral  Catalana,  que  s'estén  entre  les  depressions   Central  i  Prelitoral  de  Catalunya.   hqp://muntanyamontserrat.gencat.cat/ca/el_parc/historia_i_origens/   ! ! 6MANRESA, CIUTAT DE LA LLUM
  7. 7. La formació geològica de Montserrat! Fa   entre   42   i   35   milions   d'anys   (Eocè   mitjà,   bàsicament)   el   Bages   estava   ocupat   per   un   braç   de   mar   que   inicialment   formava   part   d'un   gran   golf   comunicat   amb   l'oceà   Atlàn4c.   En   aquest   mar   poc   profund   s'hi   acumulaven   els   sediments   fangosos   i   sorrencs  que  més  endavant  van  passar  a  formar  part   del  subsòl  bagenc.  Al  sud  de  la  comarca,  hi  havia  la   línia  de  costa.  (mapa  superior)   Les   zones   on   actualment   hi   ha   els   massissos   de   Montserrat   i   de   Sant   Llorenç   del   Munt   llavors   eren   uns  deltes  formats  per  arrossegalls  procedents  d'una   serralada   del   massís   Català,   la   zona   con4nental   que   s'estenia   cap   a   l'actual   Mediterrani.     Els   esculls   de   corall,   amb   una   fauna   molt   variada,   ocupaven   les   zones   properes   a   la   costa  d'aquell  mar  càlid,  similar  al  Carib  actual   !  
 2.   Fa   al   voltant   de   35   milions   d'anys     el   mar   es   va   anar   restringint   fins   a   assecar-­‐se,   cosa   que   va   comportar   la   precipitació   d'un   bon   gruix   d'evaporites   (sal   gemma,   potasses  i  guix)  a  la  part  més  interna  de  la  conca.   A   Montserrat   i   a   Sant   Llorenç   del   Munt   persis4a   la   sedimentació  de  grava.   ! ! ! ! ! 7MANRESA, CIUTAT DE LA LLUM
  8. 8. 3.  Entre  fa    uns  35    i  25  milions  d'anys,  el  Bages  va  formar  part  d'una  conca  con4nental  amb  cursos   fluvials  que  deixaven  una  important  sedimentació  terrígena  i  llacs  on  es  formaven  calcàries.  La   sedimentació  terrígena  va  donar  lloc   a   les   roques   detrí4ques   rogenques   (bàsicament   lu4tes   ii   sorrenques   o   gresos)  que  caracteritzen  els  sectors   centroccidental  i  septentrional  de  la   comarca.   Aquests   materials   recobreixen   les   evaporites   i   els   sediments  marins  dipositats  abans.
 A   Montserrat   i   a   Sant   Llorenç   del   Munt   va   con4nuar   havent-­‐hi   sedimentació  gravosa.
 ! 4.  Després  de  la  sedimentació  dels   materials  paleògens  i  fins  cap  al   Miocè  mitjà  (fa  entre  16,4  i  11,2  milions  d'anys),  la  influència  del  plegament  dels  Pirineus  va   originar  alguns  plecs.   .   5.  Des  de  fa,  com  a  màxim,  13  milions   d'anys  (Miocè  mitjà)  fins  a  l'actualitat  hi   ha  hagut  un  intens  buidatge  erosiu  de  la   conca  de  l'Ebre  que  ha  estat  el  principal   responsable   de   l'aspecte   del   relleu   bagenc   actual.   Al   començament   d'aquest   interval,   va   desaparèixer   la   xarxa  fluvial  que  fluïa  cap  al  fons  de  la   depressió   de   l'Ebre   i   es   va   establir   l'actual.   Això   va   ser   degut   a   l'enfonsament   del   massís   Català   i   a   l'aixecament   simultani   de   la   conca   de   l'Ebre,  de  la  qual,  en  el  sen4t  geològic  del  terme,  forma  part  el  Bages.
 La  resistència  desigual  dels  diferents  estrats  ha  fet  que  l'erosió  modeli  relleus  ben  destacats  allà  on   la  roca  és  coherent  (ditcil  d'erosionar),  com  és  el  cas  de  Montserrat,  davant  de  zones  deprimides,   amb   predomini   de   materials   fàcilment   erosionables,   com   la   de   Sant   Vicenç   de   Castellet.   Els   fenòmens  càrs4cs  (associats  a  coves  i  avencs)  causats  per  la  dissolució  de  les  roques  (a  la  comarca,   sobretot   conglomerats,   però   també   calcàries   marines   i   evaporites)   també   s'han   de   tenir   en   compte  per  explicar  l'origen  de  relleu  actual.
 La   xarxa   fluvial   dels   rius   Llobregat   i   Cardener   cons4tueix   el   sistema   de   drenatge   actual   que   con4nua   l'evacuació   dels   productes   de   l'erosió   cap   a   la   mar   Mediterrània. 8MANRESA, CIUTAT DE LA LLUM
  9. 9.   hqp://ichn.iec.cat/bages/hist-­‐geologica/hist-­‐geologica.htm   ! En  el  següent  enllaç  trobareu  un  episodi  del  programa  QueQuiCom  de  TV3  que  us  explica  com  es   va  formar  la  muntanya  de  Montserrat  i  quin  és  el  seu  futur   hqp://www.tv3.cat/3alacarta/#/videos/3406810   ! ! ! ! ! ! ! 9MANRESA, CIUTAT DE LA LLUM
  10. 10. El Museu de Montserrat! El  Museu  de  Montserrat  posseeix  una  important  col·∙lecció  de  materials  arqueològics  del  Pròxim   Orient  (an4ga  Pèrsia,  Mesopotàmia  i  Egipte)  aplegats  en  gran  part  pel  P.  Bonaventura  Ubach  des   de  1906,  als  quals  s'han  afegit  nous  materials  procedents  de  posteriors  donacions.   ! Egipte i Mesopotàmia! Fa   uns   6000   anys,   les   millores   agrícoles   van   facilitar   l’aparició   de   societats   més   pròsperes   i   complexes.  A  més,  molts  llogarets  neolí4cs  es  van  transformar  en  ciutats  i  van  sorgir  les  primeres   grans  civilitzacions.     L’agricultura   es   va   difondre   per   les   extenses   planes   al   voltant   dels   rius   Tigris   i   Eufrates   a   Mesopotàmia  i,  el  Nil,  a  Egipte.   En  aquestes  terres,  la  producció  agrícola  va  augmentar,  s’hi  desenvoluparen  l’artesania  i  el  comerç,   i  van  sorgir  les  primeres  formes  d’Estat.   A  més,  en  aquestes  civilitzacions  es  va  inventar  l’escriptura,  que  ens  permet  un  coneixement  més   gran  dels  pobles  del  passat,  perquè  en  tenim  documents  escrits.   L’origen de l’escriptura! L’escriptura   es   va   crear   a   les   ciutats   mesopotàmiques   cap   a   l’any   3500   a.C.,   fet   que   va   marcar   l’origen  de  la  història.   Els  funcionaris  i  els  sacerdots  havien  de  controlar  la  propietat   de  la  terra,  les  collites,  els  impostos,  etc.  i  van  començar  a  fer   anotacions  per  dur  estrictament  la  comptabilitat.   Més   endavant   els   reis   van   u4litzar   els   sistemes   d’escriptura   per   redactar   ordres,   fixar   les   lleis   i   publicar   codis   (compilacions   de   lleis).   També   es   van   començar   a   escriure   textos   literaris   i   religiosos   que   deixaven   constància   de   les   creences  d’aquests  pobles.   Les  primeres  formes  d’escriptura  es  basaben  en  dibuixos  senzills  (pictogrames),  que  representaven   objectes  o  idees  (escriptura  pictogràfica).   Amb  el  temps,  els  signes  es  van  anar  simplificant  i  cada  signe  tenia  el   valor   fonè4c   d’una   síl·∙laba:   és   el   que   coneixem   com   a   escriptura   cuneïforme.   Cap   al   3150   a.C.   els   egipcis   adoptaren   un   sistema   d’escriptura   pictogràfica   semblant   a   la   dels   mesopotamis.   Però,   mentre   que   els   mesopotamis   van   idear   una   escriptura   més   esquema4tzada   i   simplificada,  els  egipcis  li  donaren  una  forma  més  complexa  i  arls4ca:   l’esc4ptura  jeroglífica,  que  feien  servir  per  decorar  temples  i  tombes.     10MANRESA, CIUTAT DE LA LLUM
  11. 11. La religió a l’Antic Egipte! La  religió  egípcia  era  politeista,  la  qual  cosa  vol  dir  que  els   egipcis  creien  en  més  d’un  déu  i  els  representaven  en  figures   zoomorfes,  amb  el  cap  d’un  animal  i  el  cos  d’un  home.    Cada   ciutat  o  cada  província  tenia  els  seus  déus  locals;  però  n’hi   havia   alguns   que   eren   venerats   arreu   d’Egipte.   Primer   adoraven   les   forces   de   la   natura   i   havien   divinitzat   els   animals   del   Nil:   el   cocodril,   l’ibis   (una   au)   i   el   xacal.   Més   endavant,   els   sacerdots   van   crear   tota   una   mitologia   al   voltant  del  déu  Ra,  el  sol,  el  quan  va  ser  el  déu  més  popular  i   més   venerat   i   que   es   va   acabar   iden4ficant   amb   Ammó   (Amon-­‐Ra).   Osiris  era  el  déu  dels  morts,  perquè  segons  la  llegenda,  havia  ressuscitat  després  d’haver  estat   assassinat  pel  seu  germà  Seth,  déu  de  les  tenebres.  Del  matrimoni  d’Osiris  amb  la  seva  germana   Isis  (deessa  de  la  fer4litat)  en  va  néixer  Horus,  déu  de  la  guerra.  Uns  altres  déus  importants  eren   Anubis  (déu  de  l’infern)  i  Thot,  inventor  de  l’escriptura  i  déu  de  la  saviesa.   A  Egipte  el  faraó  era  adorat  com  una  divinitat,  era  considerat  la  imatge  vinent  a  la  Terra  del  déu   creador  i  tenia  la  funció  d’imposar-­‐hi  ordre  contra  el  caos.   Els  déus  habitaven  a  els  temples  i  es  reencarnaven  en  l’estàtua  que  hi  havia  al  santuari  de  cada   temple.  Els  sacerdots  havien  de  retre  culte  als  déus  i  obsequiar-­‐los  amb  ofrenes.  Durant  les  festes   religioses  duien  l’estàtua  del  déu  en  processó  sobre  una  barca  sagrada.   La mort a l’antic Egipte! La  religió  egípcia  prome4a  una  vida  després  de  la  mort.  Per  als  egipcis  els  éssers  humans   estaven   formats   per   un   cos   i   una   ànima   (ka).   Per   assegurar   que,   després   de   la   mort   del   cos,   el   ka   accediria  a  la  vida  d’ultratomba,  el  cos  havia  d’estar   incorrupte  (momificació).   Amb  aquesta  finalitat  la  família  feia  embalsamar  el   difunt,  que  al  cap  de  quaranta  dies  es  conver4a  en   una   mòmia   dissecada.   Tot   seguit   se   celebraven   els   funerals  i  es  transportava  el  difunt  en  processó  fins  a   la  tomba,  on  començava  el  viatge  cap  al  més  enllà.   Els  difunts  s’havien  de  presentar  davant  del  Tribunal   d’Osiris,   que   en   jutjava   la   vida   terrenal.   Per   preparar-­‐se   per   al   judici   deixaven   a   la   tomba   un   exemplar  del  Llibre  dels  morts,  una  recopilació  de  regles  sobre  com  s’havia  de  comportar  el  difunt   davant  el  Tribunal.  Si  el  difunt  superava  el  judici,  podia  entrar  en  el  més  enllà,  on  con4nuava  fent   les  ac4vitats  quo4dianes.  La  família  deixava  ofrenes  a  la  tomba  juntament  amb  pe4tes  estàtues   plenes  d’inscripcions  màgiques.  Els  egipcis  creien  en  la  màgia  i  pensaven  que  les  pintures  i  les   estàtues  prenien  vida  en  el  més  enllà.   11MANRESA, CIUTAT DE LA LLUM Polis.  Vicens  Vives.
  12. 12. El monestir de Montserrat! La  Mare  de  Déu  de  Montserrat   ! La   "Moreneta",   anomenada   familiarment   així   pel   seu   color   fosc,   és   una   talla  romànica  de  fusta  de  finals  del  segle  XII.  El  seu  color  és  el  resultat  de   la  transformació  del  vernís  de  la  seva  cara  i  de  les  mans  a  causa  del  pas  del   temps.
 La  Santa  Imatge  és  una  talla  de  la  Mare  de  Déu  de  Montserrat  en  Majestat   i  de  l’Infant  Jesús  assegut  a  la  seva  falda.  La  Mare  de  Déu  sosté  amb  la  mà   dreta  l’orbe  esfèric,  que  simbolitza  el  cosmos,  la  creació,  el  volum  perfecte.  
 Amb  la  mà  esquerra,  Maria  fa  el  gest  de  posar-­‐la  sobre  l’espatlla  de  l’Infant,   indicant  que  aquell  rei  omnipotent  és  fill  seu.  L’Infant  beneeix  amb  la  mà   dreta,  i  amb  l’esquerra  sosté  una  pinya,  signe  de  fecunditat  i  vida  perenne.   Tot  plegat  provoca  una  impressió  alhora  majestuosa  i  afable. ! La  llegenda  de  la  Mare  de  Déu  de  Montserrat   ! El  primer  text  que  fa  referència  a  la  llegenda  data  del  1239,  cosa  que  evidencia  que  Montserrat  és   un  lloc  sant  des  de  fa  molts  segles,  tant  per  la  presència  de  la  imatge  de  Santa  Maria  com  per  la  de   milers  de  pelegrins.  
 Diu  la  llegenda  que  l’any  880  un  dissabte  quan  ja  vesprejava  a  la  muntanya  de  Montserrat,  uns   pastorets  van  veure  baixar  del  cel  una  gran  llum,  acompanyada  d'una  bella  melodia.  El  dissabte   següent   hi   anaren   amb   els   seus   pares.   I   la   visió   es   repeL.   Els   quatre   dissabtes   següents   els   acompanyà  el  rector  d’Olesa.  I  tots  constataren  l’esmentada  visió.   ! L’accidentat  relleu  de  la  muntanya  de  Montserrat  fa  que  el  Santuari  presenK  una  construcció   irregular.  El  seu  conjunt  arquitectònic  està  integrat  per  dos  grans  blocs  d’edificis:  la  basílica,  amb   les  dependències  monàsKques,  i  les  construccions  per  a  turistes  i  pelegrins.   ! El  monesKr   ! La  comunitat  actual  de  Montserrat,  juntament  amb  les  comunitats  del  Miracle  i  de  Sant  Miquel  de   Cuixà,  està  formada  per  una  setantena  de  monjos  que  segueixen  la  Regla  de  sant  Benet  (s.  VI).   L’objecVu   principal   de   la   comunitat   benedicVna   de   Montserrat   és   conVnuar   fent   de   la   muntanya,   del   MonesVr  i  del  Santuari  un  lloc  de  trobada  i  de  pregària.     
 La  comunitat  actual  de  Montserrat  està  formada  per  una  setantena  de  monjos.  Com  a  tots  els  monesVrs   benedicVns,  els  monjos  de  Montserrat  dediquen  la  seva  vida  a  la  pregària,  l’acolliment  i  el  treball  La  vida   en  un  monesVr  segueix  un  ritme  pautat,  que  compagina  la  pregària  i  el  treball  seguint  el  lema  BenedicL,   Ora  et  Labora.  El  rellotge  és  una  eina  úVl  per  al  monjo,  perquè  a  Montserrat,  l’aprofitament  del  temps  és   vital.   ! El  mot  monesVr  significà  primer  la  cel·∙la  d’un  monjo,  després  passà  a  indicar  les  agrupacions  de   cel·∙les,  anomenades  laures  (laura),  i  finalment  designà  el  lloc  on  habita  una  comunitat  de  monjos.   La  seva  caracterísVca  principal  és  d’ésser  una  construcció  generalment  aïllada,  que  afavoreix  la   vida  de  reflexió  i  de  pregària.  Els  monesVrs  occidentals,  abundosíssims  en  l’època  medieval  i  que   eren  basVts  generalment  segons  una  distribució  fixa,  solen  seguir  les  exigències  domèsVques  que   12MANRESA, CIUTAT DE LA LLUM
  13. 13. sant   Benet   fa   en   la   seva   regla   per   a   les   seves   comunitats: església,   dormitori,   refetor,   sala   capitular,  etc,  entorn  d’un  paK  o  claustre;  a  més,  dins  el  clos  hi  ha  les  dependències  de  treball,  la   biblioteca,  etc.  Les  construccions,  molt  simples  a  l’inici  del  monaquisme,  han  anat  evolucionant   durant  la  història  segons  els  gustos  arquitectònics  i  les  espiritualitats  de  cada  època;  això  ha  fet   que   molts   monesVrs   esdevinguessin   autènVques   obres   d’art.   Durant   tota   l’edat   mitjana   foren,   juntament  amb  les  catedrals,  els  grans  centres  de  cultura  d’Occident,  amb  escoles  i  biblioteques   importants.   Claustre:   El   claustre   construït   a   la   part   interna   del   MonesVr   i   que   posa   en   comunicació   diverses   dependències,   va   ser   edificat,   segons   un   esVl   "romànic"  força  original  per  la  combinació  de  pedra,   maó  i  fusta,  el  1925  per  Puig  i  Cadafalch.   Refetor:   Els   àpats   són   un   moment   fort   de   la   vida   fraterna;   la   Bíblia   mateixa   en   subratlla   la   dimensió   espiritual   i   ensenya   com   en   la   comunió   entre   els   comensals   s'hi   fa   present   Déu.   Per   això   el   monaquisme   ha   donat   una   atmosfera   quasi   litúrgica   als  àpats,  començats  i  acabats  amb  la  pregària  i  fets   en  silenci.  I  ha  volgut,  també,  que,  a  més  del  cos,  sigui   alimentat   l'esperit   per   mitjà   de   la   lectura   que   els   acompanya.   Sala  Capitular:  Aquesta  sala  de  forma  quadrangular,  sòbria  i  ben  decorada,  és  el  lloc  de  trobament   de   la   comunitat   monàsVca   per   a   les   sessions   importants.   Aquesta   sala   serveix   per   aquests   moments  forts  de  deliberació,  de  discerniment  i  de  prendre  decisions  a  nivell  comunitari,  i,  a  més,   per  les  conferències  monàsVques  que  el  P.Abat  adreça  periòdicament  a  la  comunitat.     Biblioteca:  És  el  lloc  d’estudi  dels  monjos.   Dormitori:  AnVgament  els  monjos  dormien  junts  en  una  mateixa  habitació,  des  de  la  qual  es  podia   accedir  directament  a  l’església,  per  tal  de  poder  anar  a  resar  de  maVnada.   La  basílica   ! La   basílica   s'inscriu,   arquitectònicament,   entre   la   tradició   gòVca   i   la   renaixenVsta,   que   es   començava  a  aplicar  al  s.  XVI  a  Catalunya.  Amb  la  Guerra  del  Francès,  l’església  quedà  malmesa  i,   fins  a  les  darreries  del  s.XIX,  no  va  poder  ser  refeta.   ! L’atri  dóna  accés  a  l’església  que  té  una  nau  central   de   68'32   metres   de   llargada,   21'50   d'amplada   i   33'33   d’alçada.   Malgrat   l'època   en   què   fou   construïda,   està   coberta   amb   arcs   gòVcs   molt   arrodonits   i   ben   recolzats   sobre   les   parets   que   separen   les   sis   capelles   laterals.   El   conjunt   consVtueix   un   edifici   força   singular   entre   els   monuments   de   Catalunya,   de   transició   de   l'esVl   gòVc  al  del  renaixement.   13MANRESA, CIUTAT DE LA LLUM hkp://www.abadiamontserrat.net
  14. 14. L’escolania  de  Montserrat   ! Els   orígens   de   l’Escolania   de   Montserrat   es   remunten   al   segle   XII   i   XIII,   o   sigui   que   avui   és   considerada  com  l’escola  musical  més  anVga    del   món  occidental  d’entre  les  encara  existents.   Actualment   l’Escolania   està   formada   per   més   de   cinquanta  nois,  de  nou  a  catorze  anys,  procedents   de   tot   Catalunya   i   també   de   la   resta   dels   Països   Catalans.   Durant   els   anys   que   estudien   a   Montserrat  fan  els  darrers  cursos  de  Primària  i  els   primers   de   Secundària   i,   també,   els   estudis   de   música   corresponents.   Cada   escolà   estudia   dos   instruments,   el   piano   i   un   segon   instrument   a   escollir,   a   més   de   Llenguatge   Musical,   Conjunt   instrumental   i,   no   cal   dir,   el   Cant   Coral,   que   consVtueix  l’especialitat  de  l’Escolania.   La  majoria  dels  escolans,  quan  deixen  Montserrat,  conVnuen  els  estudis  de  música.  Especialment   en  les  darreres  dècades,  alguns  destaquen  professionalment  com  a  cantants,  instrumenVstes  o   directors.   La  finalitat  de  l’Escolania,  avui,  com  en  segles  passats,  és  la  parVcipació  diària  en  la  pregària  del   santuari,  juntament  amb  la  gran  afluència  de  pelegrins  de  tot  el  món.  L’Escolania  canta  cada  dia  a   la  Basílica  de  Montserrat  sovint  amb  una  gran  afluència  de  pelegrins  i  visitants  de  tot  el  món.  Amb   el  seu  cant  els  escolans  transmeten  un  missatge  evangelitzador  de  bellesa  que  traspassa  els  límits   lingüísVcs,  culturals  i  fins  religiosos.  La  Salve  del  migdia  s’ha  converVt  en  les  darreres  dècades  en   l’acte  diari  més  concorregut  del  Santuari.   És  també  funció  de  l’Escolania  la  difusió  de  la  música  Sacra,  així  com  la  música  coral,  tant  d’autors   propis  (Escola  MontserraVna),  com  de  compositors  internacionals.  Però  a  més  d’aquestes  diàries   col·∙laboracions  als  actes  religiosos,  moVu  essencial  de  la  seva  fundació  i  existència,  des  de  fa  anys   l’Escolania   també   dóna   alguns   concerts   fora   de   l’Abadia,   a   tot   Catalunya   i   a   l’estranger:   Itàlia,   França,  Àustria,  EEUU,  Japó,  etc.    Amb  aquestes  audicions  sumades  a  la  fama  secular  que  ja  tenia  i   a  la  gran  difusió  que  li  proporcionen  els  nombrosos  discos  enregistrats,  el  nom  de  l’Escolania  de   Montserrat  ha  adquirit  encara  un  molt  més  alt  relleu  i  una  projecció  mundial.     ! Però   a   més   d’aquestes   diàries   col·∙laboracions   als   actes   religiosos,   moVu   essencial   de   la   seva   fundació  i  existència,  des  de  fa  anys  l’Escolania  també  dóna  alguns  concerts  fora  de  l’Abadia,  a  tot   Catalunya  i  a  l’estranger:  Itàlia,  França,  Àustria,  EEUU,  Japó,  etc.    Amb  aquestes  audicions  sumades   a   la   fama   secular   que   ja   tenia   i   a   la   gran   difusió   que   li   proporcionen   els   nombrosos   discos   enregistrats,  el  nom  de  l’Escolania  de  Montserrat  ha  adquirit  encara  un  molt  més  alt  relleu  i  una   projecció  mundial.     ! ! ! ! 14MANRESA, CIUTAT DE LA LLUM
  15. 15. El   Virolai   és   un   himne   dedicat   a   la   Mare   de   Déu   de   Montserrat   la   primera   estrofa   del   qual   comença  amb  els  versos  “Rosa  d’abril,  Morena  de  la  serra,  de  Montserrat  estel”,  i  que  fan  que  sigui   conegut  també  amb  el  nom  de  “Rosa  d’abril”.  La  lletra  del  Virolai  fou  composta  per  Mn.  Jacint   Verdaguer  i  fou  publicada  en  el  programa  del  certamen  arLsVc  i  musical  celebrat  amb  moVu  de  les   festes  del  Mil·∙lenari  de  Montserrat,  el  1880.  En  el  mateix  programa  s’oferia  el  premi  d’un  flabiol   d’or  amb  esmalts  a  la  millor  melodia  popular  que  s’adaptés  al  text  de  Verdaguer.
 El  25  d’abril  del  mateix  any  fou  declarada  guanyadora  -­‐enmig  d’una  setantena  de  composicions–  la   melodia  de  Josep  Rodoreda.   El   Virolai   de   Rodoreda   no   es   converVria   en   un   símbol   fins   ben   entrat   el   segle   XX   i   a   parVr   d'aleshores   esdevindria   no   només   signe   d'espiritualitat,   sinó   també   de   catalanisme.   Durant   la   dictadura  del  General  Franco,  quan  no  era  legal  cantar  Els  Segadors,  el  Virolai  va  ser  un  himne   succedani.  Quan  es  tractava  de  celebrar  victòries  esporVves  catalanes  o  d'altres  circumstàncies,  el   Virolai  feia  llavors  les  funcions  d'himne  de  Catalunya,  sobretot  en  cercles  confessionals  crisVans.   ! EL  VIROLAI   Rosa  d’abril,  Morena  de  la  serra,  
 de  Montserrat  estel,
 il·∙lumineu  la  catalana  terra,
 guieu-­‐nos  cap  al  Cel.
 
 Amb  serra  d’or  els  angelets  serraren
 eixos  turons  per  fer-­‐vos  un  palau;
 Reina  del  Cel  que  els  Serafins  baixaren,
 deu-­‐nos  abric  dins  vostre  mantell  blau.
 
 Dels  catalans  sempre  sereu  Princesa,
 dels  espanyols  Estrella  d’Orient,
 sigueu  pels  bons  pilar  de  fortalesa,
 pels  pecadors  el  port  de  salvament.
 
 Rosa  d’abril,  Morena  de  la  serra,
 de  Montserrat  estel,
 il·∙lumineu  la  catalana  terra,
 guieu-­‐nos  cap  al  Cel   ! ! ! ! ! ! ! ! ! 15MANRESA, CIUTAT DE LA LLUM
  16. 16. La  Manresa  ignasiana     ! La  Coveta   ! La   llera   del   riu   Cardener   es   caracteritza   per   les   balmes   naturals   excavades   a   la   roca   per   la   força   del  vent  i  la  pluja.  En  aquestes  balmes  hi  habitaren   ermitans  durant  el  segle  XVI,  i  en  una  s’hi  recollí   Ignasi   per   les   seves   pregàries.   Es   diu   que   hi   començà  els  Exercicis  Espirituals.  A  finals  del  segle   XVI  aquest  espai  es  comença  a  venerar  i  començà   a  venerar  i  Vngué  un  creixement  constant.  Durant   més   de   quatre   segles,   l’espai   natuaral   d’ha   anat   transformant  fins  que  ha  esdevingut  un  conjunt  de   rics  elements  arquitectònics.   ! ! ! !   ! La  Cova   ! El  conjunt  arquitectònic  de  la  Cova  es  una  bona   mostra   de   l’arquitectura   jesuïta   i,   sobretot,   de   l’art   barroc   català.   Com   a   complement   d’aquest   alt  interès  arLsVc,  el  conjunt  té  una  gran  càrrega   simbòlica   per   als   jesuïtes,   ja   que   és   el   lloc   de   germinació  de  les  idees  del  seu  fundador.   ! Des   del   segle   XVI,   aquest   espai   fou   venerat   i   considerat  un  espai  sagrat  de  devoció  ignasiana.   En  un  primer  moment,  s’hi  col·∙locà  una  creu  i  es   tancà   la   cova   amb   una   porta;   posteriorment,   el   1603,   s’hi   construí   una   peVta   capella.   A   poc   a   poc,   els   visitants   anaren   augmentant   i   durant   més  de  quatre  segles  s’hi  han  construït  edificis  nous.   ! La   Casa   d’Exercicis   és   el   lloc   on   s’acullen   els   peregrins   de   tot   el   món   que   vénen   a   meditar   i   a   pracVcar  els  Exercicis  Espirituals.  També  hi  acull  permanentment  la  comunitat  jesuïta  que  hi  habita   (actualment  set  membres).   ! ! ! ! ! ! 16MANRESA, CIUTAT DE LA LLUM
  17. 17.   Pou  de  la  Gallina   ! Al  carrer  Sobrerroca  es  troba  el  pou  que  recorda   la   tradició   d’una   història   miraculosa   esdevinguda  el  1602:  una  nena  de  catorze  anys   guardava  una  gallina  de  la  seva  madrastra,  se  li   escapà    i  caigué  al  pou  d’aigua  que  hi  havia  en   aquell  carrer.  L’animal  morí,  i  ella,  espantada  per   la  reacció  de  la  madrastra,  suplicà  a  Sant  Ignasi   que  li  tornés  la  vida.  I,  segons  la  tradició  local,   així  succeí.   ! Al  segle  XVIII,  s’hi  construeix  una  peVta  capella  adjacent.  A  l’interior  hi  ha  un  retaule  on  s’explica   aquest  fet.  A  més,  la  ciutat  conVnuà  recordant  durant  molts  anys  aquest  fet  miraculós  bevent-­‐ne   l’aigua  beneïda.     ! Basílica  de  la  Santa  Seu   ! La  basílica  gòVca  de  Santa  Maria  de  Manresa   és   coneguda   popularment   amb   el   nom   de   la   Seu.   De   fet   aquest   nom   només   li   correspondria  si  fos  la  capital  d’una  diòcesi  i  hi   hagués   un   bisbe.   Però   les   caracterísVques   d’aquest  temple  el  van  fer  aparèixer  com  una   gran  catedral.   ! La  Seu  de  Manresa  és  un  gran  i  bell  edifici;  és   una   obra   de   l’arquitecte   Berenguer   de   Montagut,   el   mateix   que   va   construir   Santa   Maria  del  Mar  de  Barcelona.   ! A  la  Seu  hi  ha  una  bona  colla  de  retaules  de  gran  valor  entre  els  quals  destaca  el  de  l’Esperit  Sant.   Aquest  edifici  està  emplaçat  dalt  d’un  turó  pla.  Està  situat  a  una  alVtud  de  238  metres  sobre  el   nivell  del  mar  i  a  40  metres  sobre  el  llit  del  riu  Cardener.   ! ! 17MANRESA, CIUTAT DE LA LLUM
  18. 18. L’observatori  astronòmic  de  Castelltallat   1.  EL  BUIT  UNIVERSAL.   L’Univers  es  un  espai  gran,  buit,  fosc  i  fred,  on  en  termes  generals  no  hi  veiem  res,  les  seves  mides   son  enormes  i  atenyen  milions  d’anys  llum,  la  densitat  esVmada  del  buit  universal  es  calcula  d’un   àtom  per  metre  cúbic,  la  temperatura  es  de  -­‐273,15o  C.  que  es  correspon  amb  el  zero  absolut,  la   llum  es  inexistent.  Només  viatjant  a  través  d’aquest  espai  inhòspit  podem  localitzar  a  estones  la   llum  tènue  de  les  galàxies...  a  les  que  podríem  anomenar  “habitants  de  l’Univers”.   EXEMPLE  DE  GALÀXIA  ESPIRAL  BARRADA.   2.  LES  GALÀXIES.   Les   galàxies   son   formacions   estel·∙lars   de   forma   aplanada   com   de   disc,   que   presenten  a  vegades  braços  en  espiral,   altres   també   espirals   amb   una   barra   central,   altres   de   forma   el·∙lípVca   i   lenVcular,   i   a   vegades   de   formes   irregulars.  Son  enormes  compendis  de   centenars  de  milers  de  milions  d’estels   barrejats   amb   pols   i   gas,   es   precisament  d’aquesta  pols  i  del  gas  de   on  esdevé  la  evolució  estel·∙lar,  es  a  dir,   els  estels  nou  nats  de  nova  generació.   3.  L’EVOLUCIÓ  ESTEL·∙LAR.   El  naixement  de  nous  estels.   En  llocs  determinats  de  les  galàxies  conflueixen  enormes  quanVtats  de  gas  i  pols...  a  l’Univers  quan   s’acumula   material,   aquest   desperta   intrínsecament   una   de   les   forces   de   la   natura   més   sorprenents,  la  gravetat,  aquesta  actua  amb  més  força  i  potència  com  més  material  té  a  l’abast.   Estem   parlant   de   les   nebuloses   d’emissió,  enormes  quanVtats  de  pols   i  de  gas  que  es  veuen  empeses  cap  al   seu  centre  per  la  força  desfermada  de   la   gravetat...   aquests   núvols   col·∙lapsen   sobre   si   mateixos   fragmentant-­‐se   en   el   seu   interior   i   fent  fusionar  els  àtoms  d’hidrogen  en   reaccions   termonuclears   en   cadena   que   finalment   esdevenen   estels   de   nova  generació.   LA   NEBULOSA   D’ORIÓ   DEL   TIPUS   D’EMISSIÓ   FOTOGRAFIADA   DES   DE   CASTELLTALLAT   18MANRESA, CIUTAT DE LA LLUM
  19. 19. ! 4.  ELS  CÚMULS  OBERTS  D’ESTRELLES.   Estels  agermanats  per  un  mateix  núvol  molecular.   Un  cúmul  obert  d’estrelles  es  un  grup  de  desenes  o  centenars  d’estels  que  tots  ells  han  nascut   d’una  mateixa  nebulosa,  es  per  dir-­‐ho  d’una  manera  el  resultat  final  del  col·∙lapse  d’una  nebulosa   d’emissió.   EL  CÚMUL  OBERT  DE  “LES   P L E I A D E S ”   A   L A   C O N S T E L·∙ L A C I Ó   D E   TAURE.   Ara  només  caldrà  esperar   que   la   galàxia   a   mesura   que   vagi   donant   voltes   vers   el   seu   centre   a   un   ritme   galàcVc   (una   volta   cada   dos   cents   milions   d’anys)   per   que   aquests   c ú m u l s   e s   v a g i n   dispersant   fins   que   els   e s t e l s   V n g u i n   l e s   condicions   que   té   el   nostre   Sol...   vida   en   un   dels  seus  planetes...  o  no!   ! ! 5.  EL  NOSTRE  ESTEL  ESTA  ISOLAT,  D’ALTRES  NO.   És  aquesta  una  condició  indispensable  per  a  concebre  la  vida?   A  la  Via  LàcVa  hi  ha  molts  sistemes  binaris,  es  a  dir,  estels  amb  un  altre  estel  company  que  orbita  al   seu  voltant...  els  cienLfics,  pensen  que  en  un  sistema  binari  no  es  pot  donar  la  vida  tal  i  com  la   coneixem.   La   rotació   de   la   Terra   en   combinació   amb  l’existència  de  només  un  estel  (el   Sol),  dona  lloc  als  dies  i  les  nits.  Aquest   moviment  pendular  entre  el  dia  i  la  nit,   la  foscor  i  la  claror,  la  fredor  i  la  calor...   ha  estat  essencial  per  a  la  creació  de  la   vida  en  la  Terra.   L’ESTEL  ALBIREU  ES  BINARI.   Hi   ha   qui   opina   que   si   Júpiter   hagués   estat   una   mica   més   gran   del   que   es,   hagués   pogut   esdevenir   un   estel.   19MANRESA, CIUTAT DE LA LLUM
  20. 20. Aleshores  el  sistema  solar  seria  un  sistema  binari,  la  successió  de  dies  i  nits  es  trencaria...  ja  que   exisVrien  els  dies  solars,  els  jovians,  els  combinats  dels  dos  estels,  i  les  nits…   6.  LES  NEBULOSES  PLANETÀRIES.   El  nostre  Sol  després  de  la  seva  creació  passà  a  un  estat  de  maduresa  anomenat  “la  seqüència   principal”  que  es  correspon  amb  tota  la  etapa  en  la  que  estarà  fusionant  hidrogen  en  el  seu  sí.   Per  dir-­‐ho  d’una  manera  resumida  i  entenedora,  les  “cendres”  de  la  crema  d’hidrogen  son  l’heli,   un  element  químic  que  va  ser  descobert  abans  en  el  Sol  que  no  pas  a  la  Terra.   Mentre  el  Sol  sigui  a  la  seqüència  principal  Vndrà  la  regularitat  (aspecte  i  acVvitat)  actual,  ja  que   aquesta  el  fa  garant  d’una  llum  i  calor  constants,  però  en  el  moment  en  que  l’hidrogen  s’esgoV  i   hagi   de   consumir   l’heli,   estarà   condemnat   a   paVr   uns   canvis   estructurals   i   de   temperatura   determinants...   es   menjarà   la   òrbita   de   Mercuri,   la   de   Venus,   les   de   la   Terra,   Mart   i   Júpiter   i   s’aturarà  a  prop  de  Saturn,  aleshores  esdevindrà  una  gegant  vermella.   Després  de  la  etapa  de  gegant  vermella,  es  a  dir,  al  final  de  la  crema  de  l’heli,  anirà  expulsant  les   capes   externes   de   manera   gradual   fins   deixar   el   seu   nucli   al   descobert   “una   nana   blanca”,   en   aquell  moment  Vndrà  l’aspecte  d’una  nebulosa  planetària.   LA  NEBULOSA  M-­‐57  DE  LA  LIRA  DEL  TIPUS  PLANETÀRIA.   Altres   estels   més   massius   esdevenen   supergegants  vermells  en  comptes  de   gegants   vermells   i   després   assoleixen   la   explosió   de   supernova   en   comptes   de  derivar  en  nebuloses  planetàries.   7.  ALTRES  TIPUS  DE  CÚMULS.   Els  cúmuls  globulars.   Altres   Vpus   d’associacions   estel·∙lars   son  els  cúmuls  globulars,  aquests  Vpus   de   cúmuls   son   en   certa   manera   l’exemple   mes   evident   de   que   la   natura   sempre   desarà   en   el   seu   sí   misteris   que   noves   generacions   de   cienLfics  hauran  de  desxifrar.   Hi   ha   aproximadament   un   centenar   i   mig  de  cúmuls  globulars  catalogats  en   el   que   nosaltres   observem   de   la   Via   LàcVa,  son  com  una  mena  de  satèl·∙lits   de  la  nostra  galàxia...  formacions  d’estels  que  en  la  seva  majoria  son  gegants  vermells,  es  a  dir,   estels  vells  amb  una  carència  absoluta  de  pols  i  de  gas,  dit  d’una  altre  manera,  que  en  el  seu  si,  no   hi  pot  haver  evolució  estel·∙lar.   20MANRESA, CIUTAT DE LA LLUM
  21. 21. M-­‐15  UN  CÚMUL  GLOBULAR  A  LA  CONSTEL·∙LACIÓ  DE  PEGÀS.   Hem   descobert   que   son   objectes   gairebé   tant   anVcs   com   l’Univers   i   que  estan  formats  per  estels  gegants   vermells...   orbitant   el   nucli   galàcVc   en   senVt   perpendicular   al   pla   de   la   galàxia.   Però  el  fet  de  que  no  hi  hagi  evolució   estel·∙lar  ¡  que  alhora  no  s’hi  observi   cap   explosió   de   supernova   o   la   presència  de  cap  nebulosa  planetària   es  el  misteri  a  resoldre.   ! 8.   TORNEM   A   LES   GALÀXIES   I   MÉS   ENLLÀ.   Les   galàxies   son   les   formacions   estel·∙lars   mes   grans   conegudes   fins   ara,   separades   per   milions   d’anys   llum...   potser   només   estan   superades  per  els  cúmuls  de  galàxies,   donat  que  fa  temps  que  sabem  que  la  Via  LàcVa  forma  part  d’un  cúmul  d’una  vintena  de  galàxies   que  anomenem  cúmul  local  de  galàxies.   El   telescopi   espacial   Hubble   ha   detectat   zones   del   cel   amb   la   presència   de   súper   cúmuls   de   galàxies...  llocs  on  podem  comptabilitzar  galàxies  per  milers...  cada  una  d’elles  amb  centenars  de   milers  de  milions  d’estels.  Això  es  el  que  hem  localitzat  en  punts  concrets  del  cosmos  que  divisem   des  de  la  Terra.   Però   si   considerem   per   un   moment   la   totalitat   de   l’esfera   celest   que   ens   envolta   i   prenem   consciència  de  que  es  tracta  d’un  espai  profund,  es  a  dir,  tridimensional  potser  si  que  es  fa  certa  la   comparació  que  un  dia  Carl  Sagan  va  plantejar:   “...es  possible  que  a  l’Univers  hi  hagi  més  estels,  que  granets  de  sorra  a  totes  les  platges  de  la   Terra...”   EL  SÚPER  CÚMUL  DE  GALÀXIES  ABELL  1689.   ! ! ! ! ! ! 21MANRESA, CIUTAT DE LA LLUM
  22. 22. 1.  EL  SOL.   El  Sol  es  una  estrella  de  la  Via  LàcVa,  la  nostra  galàxia  està  lligat  a  ella  gravitatòriament  i  descriu   orbites  al  voltant  dels  seu  nucli,  això  ho  fa  a  un  ritme  d’una  vegada  cada  dos  cents  milions  d’anys.   El  Sol  te  ara  25  anys  galàcVcs.   ! 2.1.  SISTEMA  SOLAR  INTERIOR.   Mercuri,  el  mes  proper  al  Sol.   Mercuri   igual   que   la   Lluna   es   ple  de  craters  per  que  l’absència   de   atmosfera   elimina   l’erosió.   Aquesta   mateixa   condició   el   priva   de   generalitzar   les   temperatures,  per  tant  posseeix   una   gran   amplitud   tèrmica   ( d i f e r è n c i a   e n t r e   l e s   te m p e rat u re s   m àx i m a   i   mínima.)  –180o  de  nit,  i  +430o   de   dia),   es   a   dir,   600o   de   diferència.   ! ! ! Venus,  un  planeta  àcid.   Venus   està   permanentment   cobert   d’una   densa   capa   de   núvols   que   ha   generat   un   efecte   hivernacle  descomunal,  per  aquest  moVu  les  temperatures  atenyen  els  480o.   En  una   atmosfera  de   diòxid  de   carboni  i  pluges   permanents   d’àcid  sulfúric  i   una  pressió   atmosfèrica  98   vegades   superior  a  la  de   la  Terra.   ! ! ! ! 22MANRESA, CIUTAT DE LA LLUM
  23. 23. La  Terra,  la  nostra  nau.   La   Terra   es   l’únic   planeta   amb   vida   i   intel·∙ligència   que   coneixem,   té   conVnents,   aigua   líquida   i   temperatures  que  envolten  el  punt  de  congelació  d’aquesta  i  es  per  això  que  basem  la  nostra  idea   de  vida  en  aquests  requisits.   Mart,  el  nostre  veí  mes  semblant.   Ja  fa  temps  que  s’especula  amb  la  idea  de  que  la  humanitat,  en  un  futur,  terraformarà  i  colonitzarà   el  planeta  Mart,  efecVvament  es  tracta  del  planeta  més  adient  per  aquesta  fita  però  també  es  cert   que  es  tracta  d’un  projecte  molt  di‚cil  i  costos.   Mart  té  presencia  de  casquets  polars  d’aigua  congelada.   2.2.  SISTEMA  SOLAR  EXTERIOR.   Júpiter,  el  gegant  gasos.   Es  el  planeta  més  gran  del  sistema  Solar,  la  seva  atmosfera  es  molt  complexa,  la  capa  superficial   esta  coberta  de  núvols  de  diferents  components  que  no  es  barregen,  fet  que  dibuixa  a  la  super‚cie   de  Júpiter  unes  bandes  més  fosques  que  altres,  en  una  d’elles  hi  ha  “La  gran  taca  vermella”,  es   tracta  d’un  vòrtex  en  rotació,  que  fa  gairebé  350  anys  que  es  va  descobrir,  que  ha  perdurat  fins  el   temps  actual.   Saturn  i  els  seus  anells.   El   sistema   d’anells   de   Saturn   es   espectacular,   s’especula   que   potser   tant   gran   gràcies   a   les   emissions  d’aigua  que  provenen  del  guèisers  d’una  de  les  seves  llunes  “Enceladus”,  ja  que  en  gran   part  estan  formats  per  parLcules  de  pols  i  de  gel.   Els  anells  son  extremadament  fins,  i  quan  es  situen  de  perfil  desapareixen.   23MANRESA, CIUTAT DE LA LLUM
  24. 24.   ! Urà,  el  planeta  capgirat.   Quan  la  Voyager  2  va  visitar  per  primera  vegada  el  planeta  Urà,  es  va  observar  un  dèbil  sistema   d’anells  que  anava  de  pol  nord  a  pol  sud,  fet  que  els  cienLfics  van  considerar  molt  improbable  ja   que   els   anells   es   situen   sempre   per   l’equador   del   planeta,   desprès   es   va   descobrir   que   en   un   temps  remot,  va  rebre  un  impacte  d’algun  cos  de  grans  dimensions,  que  va  fer  desviar  el  seu  eix  de   rotació  en  un  angle  de  90o.   Neptú,  ara  l’úlKm  planeta.   De  caracterísVques  als  seus  companys  jovians,  Neptú  també  te  un  sistema  d’anells  molt  fi,  te  una   taca  fosca  a  la  super‚cie  de  la  seva  atmosfera  que  probablement  sigui  una  pertorbació  atmosfèrica   similar  a  la  taca  vermella  de  Júpiter  que  encara  no  ha  estat  fotografiada  per  cap  sonda  espacial.     ! ! ! 24MANRESA, CIUTAT DE LA LLUM
  25. 25. 2.3.  ELS  COSSOS  MENORS.   Els  planetes  nans,  companys  de  Plutó.   El  telescopi  espacial  Hubble  es  el  responsable  de  que  en  la  actualitat  Plutó  ja  no  sigui  un  planeta,   que   Ceres   hagi   ascendit   d’asteroide   a   “Planeta   nan”   i   que   a   aquest   grup   s’hi   hagin   afegit   els   desconeguts  fins  ara  Eris,  Makemake,  i  Haumea.     Haumea  te  una  forma  similar  a  la  d’una  pilota  de  rugbi,  Makemake  es  peVt,  Eris  el  mes  gran,  i   Ceres  te  una  mida  similar  a  la  de  Caronte  la  geganVna  (en  comparació  amb  el  seu  planeta),  lluna   de  Plutó-­‐   Per  a  formar  part  del  grup  de  planetes  nans,  cal:       !    Que  esVgui  en  òrbita  al  voltant  del  Sol.                                   !    Que  Vngui  la  suficient  massa,  per  que  la  seva  pròpia  gravetat  
                           hagi  superat  la  força  de  cos  rígid,  de  manera  que  adquireixi  un  
 equilibri  hidrostàVc  (forma  quasi  esfèrica)         !    Que  no  sigui  satèl·∙lit  d’un  planeta  o  qualsevol  cos  no  estel·∙lar.                                   !    Que  hagi  netejat  el  veïnat  de  la  seva  òrbita.  
                           Hi  ha  altres  candidats,  com  Sedna,  Quaoar,  Ixion,  Varuna  que  la  Societat  Astronòmica  haurà   d’admetre...     Cinturó  d’asteroides,  el  planeta  no  nat.   Entre   les   òrbites   de   Mart   i   Júpiter,   hi   ha   els   asteroides,   se   suposa   que   l’origen   del   cinturó   d’asteroides   parteix   de   les   influències   gravitatòries   de   Júpiter,   que   no   ho   van   permetre   que   es   formés  un  planeta.   25MANRESA, CIUTAT DE LA LLUM
  26. 26.   Els  cometes,  traginers  de  material.   En  la  zona  anomenada  “heliopausa”,  hi  ha  el  núvol  d’Ort  format  per  material  gelat,  aquest  es  el   lloc   de   on   provenen   els   cometes.   Enormes   boles   de   “neu   bruta”   que   quan   s’acosten   al   Sol   desprenen  una  cua.   3.  ON  TROBEM  ELS  PLANETES?   Per  a  trobar  els  planetes  hem  de  cercar  l’eclipVca.     Sabem  que  tots  els  astres,  surten  per  l’Est,  i  es  posen  per  l’Oest.  Aquesta  es  la  trajectòria  que   segueix  el  Sol,  la  Lluna  i  tots  els  planetes,  ja  que  es  correspon  amb  el  pla  equatorial  del  Sol.   Si   cerquem   un   planeta   l’hem   de   cercar   en   aquesta   línia...   un   altre   manera   d’idenVficar-­‐lo   es   apreciar  que  la  seva  brillantor  es  fixa  i  no  pas  VVlejant.   ! 26MANRESA, CIUTAT DE LA LLUM
  27. 27. El  Parc  de  l’Agulla   EL  LLAC     ! El  llac  de  l’Agulla  és  un  estany  arVficial  on  desemboca  la  Sèquia  de  Man-­‐  resa.  Es  va  començar  a   construir  l’any  1966,  tot  i  que  va  entrar  en  fun-­‐  cionament  el  1974  després  de  ser  revesVt  per   lloses  de  formigó.  Va  ser  concebut  com  a  dipòsit  de  reserva  d’aigua  per  tal  d’assegurar  el  submi-­‐   nistrament  d’aigua  en  els  casos  d’interrupció  de  l’abastament  des  de  la  Sèquia  per  desperfectes,   neteges,  manteniments,  ...  Actualment,  a  part  de  la  funció  de  reserva  d’aigua,  concentra  moltes   altres  actuacions  em-­‐  marcades  en  el  pretractament  de  l’aigua  abans  de  ser  potabilitzada.   ! Eviteu  donar  menjar  als  ànecs,  alimentar  els  animals  salvatges  altera  el  seu  comportament  natural   i  afegeix  matèria  orgànica  al  llac.   ! No   es   permet   la   pràcVca   d’acVvitats   per   lliure.Si   voleu   pescar   o   pracVcar   alguna   acVvitat   en   el   llac,   consulteu   abans   el   reglament   d’acVvitats   de   l’Agulla.   Està  prohibit  banyar-­‐se  al  llac.  Penseu   que  el  llac  és  el  primer  tractament  que   rep  l’aigua  per  ésser  potabilitzada.   Manteniu   neta   l’aigua   del   llac;   no   hi   llenceu  res.  Recordeu-­‐vos  que  el  llac  és   el   primer   tractament   per   a   la   potabilització  de  l’aigua.   ! Passegeu  amb  els  vostres  gossos  lligats,   penseu  en  les  molès-­‐  Ves  que  poden  causar  als  altres  usuaris  del  Parc.   ! Respecteu  els  arbres  i  les  plantes  del  Parc,  així  com  totes  les  instal•lacions.   UVlitzeu  les  papereres  i  emporteu-­‐vos  la  brossa  que  genereu.  Procureu  no  fer  sorolls  estridents,   gaudiu  del  valor  del  silenci  i  escolteu  la  natura.   ! El  llac  té  una  capacitat  de  200.000  m3  i  una  super†́cie  de  64.000  m2,  que  asseguren  una  reserva   d’aigua   per   a   la   planta   potabilitzadora   d’una   set-­‐   mana   aproximadament.   El   llac   està   enllaçat   directament  amb  l’estació  de  tractament  d’aigua  potable  de  Manresa  (planta  potabilitzadora  de   Dipòsits  Nous)  mitjançant  una  canonada  de  90  cm  de  diàmetre.   ! Està  prohibit  encendre  foc.  Vigileu  tot  allò  que  pugui  ser-­‐ne  l’origen.   Previ  a  l’entrada  de  l’aigua  al  llac,  la  Sèquia  es  divideix  en  dues  ramifi-­‐  cacions  que  aporten  aigua  al   regadiu  de  Manresa,  ubicat  a  les  zones  del  Poal  i  de  Viladordis.   En  cas  d’emergència  podeu  trucar  al  112.   El  llac  està  envoltat  per  un  parc  condicionat  com  a  espai  de  lleure  el  1987,  amb  628  arbres  de  20   espècies  diferents,  que  l’han  converVt  en  el  pulmó  verd  de  Manresa  i  en  una  de  les  principals   zones  d’esbarjo  de  la  comarca.   ! L’aigua  del  llac  desVnada  al  consum  humà,  rep  diferents  tractaments  per  millorar-­‐ne  la  qualitat.   ! ! 27MANRESA, CIUTAT DE LA LLUM
  28. 28. LES  REIXES  DE  DESBAST   Prèvia   a   l’entrada   de   l’aigua   al   llac,   hi   ha   unes   reixes   per   minimitzar   l’entrada   dels   sòlids   que   arrossega  l’aigua.  El  canal  és  desdobla  per  encabir-­‐hi  dues  reixes  de  desbast  de  diferents  passos  de   llum.   ! El  CONTROL  DE  LA  POBLACIOˆ  DE  PEIXOS   El  control  de  la  població  de  peixos  del  llac  és  necessari  per  evitar  episodis  de  mortaldat  provocats   per   la   superpoblació.   El   control   de   peixos   consisteix   en   l’observació   i   quanVficació   periòdica,   mitjançant  sonar  i  en  la  prohibició  de  donar  de  menjar  als  peixos,  bàsicament  relacionada  amb  el   Vpus  de  pesca  que  no  està  permesa  al  llac  (la  pesca  per  grumeig  i  per  asVcot)  i  així  disminuir   l’aportació  de  matèria  orgànica  i  nutrients.   ! Els  MACRO‰FITS  EN  LLIT  FLOTANT   Al  mig  del  llac  hi  ha  lllits  flotants  amb  macròfits  (plantes  aquàVques)  in-­‐  serits.  L’objecVu  d’aquest   sistema  és  la  retenció  de  la  matèria  orgànica  i  els  nutrients  presents  a  l’aigua.  Aquesta  reducció   representa   importants   limitacions   en   el   creixement   de   les   algues   al   llac.   El   resultat   final   és   la   reducció  de  gustos  i  olors  desagradables  i  de  trihalometans  a  l’aigua  potabillitzada.   ! El  CONTROL  DE  LA  POBLACIOˆ  D’AUS   Les   aus   en   contacte   amb   l’aigua   del   llac,   hi   aporten   quanVtats   més   o   menys   significaVves   de   matèria   orgànica   i   nutrients.   Per   tal   d’evitar   aquestes   apor-­‐   tacions   es   porten   a   terme   dues   actuacions:  prohibir  donar  menjar  als  ànecs,  per  tal  de  controlar-­‐ne  la  proliferació  desmesurada;  i   la  instal·∙lació  d’un  sis-­‐  tema  acúsVc  de  foragitament  de  les  colònies  de  gavians  que  podrien  uVlit-­‐   zar  el  llac  com  a  lloc  de  repòs.   ! EL  CONTROL  DE  SEDIMENTS   Els   sediments   que   s’acumulen   al   fons   del   llac   contenen   materials   de   diferent   naturalesa   que,   alguns  d’ells  poden  donar  estabilitat  al  sistema,  però  alguns  altres  poden  suposar-­‐ne  un  risc.  Per   això  es  fa  un  control  dels  sediments  i  s’intenta  evitar-­‐ne  les  acumulacions  excessives.  L’excés  de   sediments  es  treu  del  llac  mitjançant  un  sistema  d’aspiració  mòbil  que  es  pot  instal·∙lar  a  qualsevol   punt  del  llac.   ! TRACTAMENT  DE  L’AIGUA  AMB  PERMANGANAT   A  l’inici  de  la  canonada  que  uneix  el  Llac  de  l’Agulla  amb  l’estació  de  tractament  d’aigua  potable  de   Manresa,  s’afegeix  permanganat  a  l’aigua.  L’objecVu  d’aquest  procés  és  realitzar  una  preoxidació   de  l’aigua  abans  no  entri  a  la  planta  potabillitzadora  i  així  aconseguir  que  durant  la  desinfecció  de   l’aigua   s’hagi   d’afegir   menys   quanVtat   de   clor.   Això   fa   que   la   quanVtat   d’e   l’aigua   que   se   subministra  millori  en  el  gust  i  olor  i  Vngui  menys  presència  de  trihalometans.   ! Del  trípVc  editat  pel  centre  d’informació  del  Parc  de  la  Sèquia   28MANRESA, CIUTAT DE LA LLUM
  29. 29. El  Modernisme  a  Manresa   Al llarg del segle XIX, Manresa va créixer i triplicar el nombre d’habitants que havia tingut fins el moment i es va convertir en una de les ciutats més importants de Catalunya. La indústria tèxtil es va convertir en el principal motor econòmic de la ciutat i les fàbriques, especialitzades en la indústria del cotó  i la cinteria, es van situar vora el riu Cardener. La ciutat va canviar de fisonomia per adaptar-se als canvis que es produïen: van caure les últimes muralles que quedaven de l’època medieval, van aparèixer nous barris i el paisatge urbà  es va omplir de fàbriques, tallers i xemeneies. La burgesia manresana, constituïda bàsicament per rics propietaris d’indústries de la ciutat i la comarca, es traslladà  al nou eixample que es construí  fora del nucli antic. El centre neuràlgic, constituït bàsicament pel carrer del Born, la plaça Sant Domènec i el Passeig Pere III, acull la majoria d’edificis modernistes de la ciutat, entre els quals podem destacar el Casino, la Torre Lluvià  i la Casa Torrents. Més endavant, s’hi afegiran també   importants edificis d’estètica noucentista, com ara el Teatre Kursal i els Magatzems Jorba, d’estil d’art déco, que constitueixen un dels principals exponents d’aquest moviment a Catalunya. ! Actualment, la majoria d’aquests edificis s’han recuperat per donar-los un ús públic: biblioteca, centre cultural o teatre. Altres s’han restaurat i tenen usos comercials o funcionen com a habitatges particulars o oficines. ! 29MANRESA, CIUTAT DE LA LLUM During  the  19th  century,  Manresa  grew  and  almost  tripled  its  populaOons,  and  thus   became  one  of  the  most  important  ciOes  in  Catalonia.  The  texOle  industry  became  the   main  economic  force  to  the  city  and  factories,  specialised  in  coQon  and  ribbon,  were   located   by   the   river   Cardener.   The   city   changed   its   appearance   and   adapted   to   the   changes   –   the   last   medieval   walls   were   pulled   down,   new   suburs   appeared   and   the   urban  lanscape  showed  factories,  workshops  and  chimneys.   The  local  middle  classes-­‐  mainly  rich  factory  owners-­‐  moved  to  the  new  city  extension   built  outside  the  old  centre.  The  new  nerve  centre,  wider  and  lighter,  was  Born  Street,   sant   Domènec   Square   and   Pere   II   Boulevard,   and   hosted   most   of   the   Modernist   buildings   of   the   city-­‐   the   Casino,   Torre   Lluvià   and   Torrents   House.   Late,   important   nineteenth-­‐century  style  buildings  were  raised:  the  Kursal  Theatre  or  the  art  deco  Jorba   stores,  which  consOtuted  one  of  the  main  exponents  to  this  movement  in  Catalonia.   Today,   the   majoriry   of   these   buildings   have   been   restored   as   public   use   buildings-­‐   library,   cultural   centre   or   theatre.   Others   have   become   commercial   buildings   or   are   used  as  homes  or  offices.  
  30. 30. Façana  modernista  de  la  Seu,  1915   La  façana  de  ponent  de  la  basílica  gòVca  de  la   Seu,   considerada   tradicionalment   com   la   principal,   va   restar   inacabada   fins   a   principis   del  segle  XX.  Durant  segles,  va  constar  de  poc   més  que  d’una  austera  obertura  circular  sense   ornamentació,   fins   que   el     1915   es   va   encarregar   el   projecte   de   renovació   a   l’arquitecte   Alexandre   Soler   i   March.   El   projecte,   assessorat   per   Gaudí,   va   aconseguir   donar   un   aire   de   monumentalitat   a   la   portalada.  Es  va  dotar  la  porxada  de  la  façana   de  tres  arcs  ogivals  rematats  per  gablets  i  un   nou  bapVsteri.  És  interessant  observar  la  sèrie   de  capitells  de  temàVca  nadalenca  i  les  gàrgoles  que  hi  ha  sobre  la  cornisa.   Farmàcia  Esteve,  1926   La Farmàcia Esteve es va fundar l’any 1787, i des de l’obertura i fins a l’actualitat sempre ha estat regentada per una mateixa nissaga de farmacèutics: els Esteve. L’any 1926, josep Esteve i el seu fill Antoni van encarregar a l’arquitecte Josep Firmat la reforma de l’establiment. La farmàcia respon clarament a l’exemple d’establiment decorat segons el cànon modernista: vitralls de colors, talles de fusta i ferro forjat. L’interior encara conserva el mobiliari original de l’època i pots d’apotecari fets de ceràmica. 30MANRESA, CIUTAT DE LA LLUM The  western  façade  to  the  Seu  Gothic  basilica,  which  is  tradiOonally  considered  to  be   the   main   façade,   remained   unfinished   unOl   the   beginning     of   the   20th   century.   For   centuries,  it  was  just  an  austere  round  opening  with  ornamentaOon,  but  in  1915,  the   architect   Alexandre   Soler   i   March   started   its   renovaOon   process.   Gaudí,   acted   as   consultant  to  the  project,  and  the  result  was  a  monumental  façade.  The  façade  arcade   had  three  pointed  arches  crowned  with  gables  and  a  new  bapOstery.  It  is  interesOng  to   observe  the  low  relief  capitals  showing  Christmas  moOfs  and  the  gargoyles  on  top  of   The  Esteve  chemist’s  shop  was  founded  in  1787;  from  then  and  unOl  our  days  it  has   been  run  by  the  same  family  –  the  Esteves.  In  1926,  Josep  Esteve  and  his  son  Antoni   commissioned  the  renewal  of  the  building  from  the  architect  Josep  Firmat.     The   chemist’s   is   clearly   decorated   following   the   Modernista   canon   –   coloured   stained-­‐   glass   windows,   carvings   and   wrought   iron.   The   inside   sOll   keeps   the   original  furniture  and  pharmacist’s  pots  made  of  ceramics.   N  41.43.425            E  001.49.485        Hint:  H  100
  31. 31. Quiosc  de  l’Arpa,  1917   El  Quiosc  de  l’Arpa  va  ser  projectat  per  Josep  Firmat  l’any  1917,   que  es  va  inspirar  en  un  altre  quiosc  similar  que  va  dissenyar   Josep  Puig  i  Cadafalch  a  Badalona.  És  un  element  del  mobiliari   urbà   considerat,   tot   i   les   peVtes   dimensions,   una   perla   del   modernisme.  Està  consVtuït  per  una  base  de  pedra  treballada   amb  ornamentació  floral  i  geomètrica  que  contrasta  amb  un   cos  de  fusta  i  vidre.  El  capdamunt  està  cobert  amb  una  volta   de  canó  en  forma  de  creu  amb  alumini  gofrat  i  elements  de   carener  de  ferro  forjat  que  donen  al  quiosc  un  aire  d’esveltesa.     Inicialment,   i   fins   fa   uns   anys,   va   funcionar   com   a   quiosc   de   premsa.  Actualment,  és  propietat  de  l’Ajuntament  de  Manresa   i  és  un  punt  d’informació  turísVca  i  comercial.   La  Buresa  o  Casa  Torrents,  1906   Dissenyada   per   l’arquitecte   Ignasi   Oms   l’any   1906   per   encàrrec   d’una   de   les   famílies   més   adinerades  de  l’època:  els  Torrents.  La  casa  es   coneix  popularment  amb  el  mon  de  la  Buresa   perquè   va   adoptar   el   cognom   de   la   dona   del   propietari,  Antònia  Burés.     ! Es   tracta   d’una   recreació   d’una   casa   palau   on   s’integra  la  pedra  picada  amb  elements  florals,  la  ceràmica  vidriada,  els  esgrafiats  i  el  ferro  forjat.   Té  quatre  plantes  i  una  torre  a  cada  costat,  una  de  les  quals  encara  està  incabada.  Al  mig  de  la   façana  sobresurt  un  cos  central,  amb  una  tribuna  al  primer  pis,  coronat  a  la  part  superior  amb   quatre   pinacles   mi   una   imatge   del   Sagrat   Cor,   habitual   en   molts   edificis   modernistes.   Com   és   caracterísVc  d’aquest  esVl  es  jerarquitzen  els  pisos  inferiors  en  relació  als  superiors.  A  la  planta   baixa,   un   portal   lobulat   dóna   pas   a   un   vesLbul   per   on   entraven   tant   els   vianants   com   els   carruatges.     31MANRESA, CIUTAT DE LA LLUM The   Arpa   Kiosk   was   designed   by   Josep   Firmat   in   1917,   and   was   inspired   by   another   similar  kiosk  designed  by  Josep  Puig  i  Cadalfach  in  Badalona.  It  is  an  element  in  the   street  furniture  considered  as  a  treasure  of  applied  Modernisme,  despite  its  small  size.   It  is  conOtuted  by  an  elaborated  stone  base  with  floral  and  geometric  ornaments  that   contrasts  with  a  wooden  and  glass  body.  The  top  is  covered  with  a  cross-­‐shaped  barrel   vault   with   embossed   aluminium   and   wrought   iron   ridge   elements   that   provide   the   pavilion  with  a  slender  shape.   IniOally,  and  unOl  some  years  ago,  it  was  used  as  news-­‐stand.  Today,  it  is  owned  by  the   Manresa  Town  Council  and  it  is  a  tourist  informaOon  office.         N  41.43.510        E  001.49.450    Hint:  Truca’m  
  32. 32. Torre  Lluvià,  1908   La  casa  Lluvià  va  ser  dissenyada  per  Ignasi  oms  l’any  1908.  Es   tracta  d’un  habitatge  unifamiliar  aïllat  amb  jardí,  ubicat  en   un  emplaçament  immillorable:  al  costat  del  Passeig  i  en  ple   centre   de   la   ciutat.   Es   caracteritza   per   un   original   lloc   de   volums   que   combina   un   cos   central   amb   dues   torres   de   diferents   proporcions   i   alçades.   S’aconsegueix   així   una   estructura   asimètric,   que   s’allunya   del   classicisme   encara   present  al  Casino.  A  les  façanes  exteriors  s’hi  ha  aplicat  en   abundància   una   ornamentació   Lpicament   modernista   que   inclou   esgrafiats   a   les   parets,   ornamentació   floral   en   capitells  i  mènsules,  i  un  remat  esglaonat  de  rajola  i  totxo  a   les  cornises.   ! ! 32MANRESA, CIUTAT DE LA LLUM The   architect   Ignasi   Oms   designed   this   building   in   1906   for   one   of   the   wealthiest   families  of  the  Ome  –  the  Torrents.  The  house  is  known  as  la  Buresa  because  it  used  the   owner’s  wife’s  surname-­‐  Antònia  Burés.     The  building  is  one  of  the  few  buildings  designed  by  Oms  that  delimits  a  secOons  of  the   houses  block  with  tree  façades.  It  is  a  recreaOon  of  a  Neo-­‐gothic  palace-­‐house  in  which   ornamental   stone   and   floral   elements,   glazed   ceramics,   sgraffitos,   and   wrought   iron   very  well  integrated.  It  has  four  floors  and  a  tower  at  each  end,  one  of  which  remains   unfinished.  A  central  part  protrudes  from  the  middle  of  the  façade;  the  first  floor  has  a   bay  window  crowned  by  four  pinnacles  and  the  image  of  the  Sacred  Heart,  which  is   widely   present   in   many   Modernist   buildings.   As   it   is   characterisOc   in   Modernist   architecture,  the  lower  floors  are  hierarchical  with  respect  to  the  upper  floors.  At  the   ground   floor,   the   cusped   portal   leads   us   towards   the   hall,   through   which   both   pedestrians  and  carriages  entered.   N  41.43.612                E  001.49.367          Hint:  Jardinera  5 The  Lluvià  House  was  designed  by  Ignasi  Oms  in  1908  and  it  is  considered  by  many   people   the   most   successful   work   by   this   architect   since   it   is   fully   integrated   in   the   Modernist   style.   It   is   an   isolated   single-­‐   family   house   with   garden   located   at   an   excellent   point-­‐   by   the   bouleard   and   the   very   heart   of   the   city.   It   shows   an   original   series  of  secOons  with  a  central  part  and  two  towers  with  different  size  and  height.  An   asymmetrical  but  very  well  balanced  structure  is  thus  achieved,  far  from  the  classicism   sOll   present   at   the   Casino.   The   outside   façades   show   abundant   Modernist   ornamentaOon   with   sgraffitos   on   the   walls,   floral   ornaments   at   the   capitals   and   brackets,  and  a  stepped  top  made  of  Oles  and  bricks  at  the  cornices.

×